Vicenza, revisitada



Si mai aneu de Milà a Venecia, o feu una volta pel nord d’Italia. Si baixeu dels Alps, per Cortina d’Ampezzo, després de fer una esquiada. Si esteu fent un volt pels llacs magnífics prop de la imponent ciutat medieval de Verona. O si aneu, tot travessant els Apenins, de la rient Florència toscana a la planura infinita del Po, per visitar Bolonya, Mantua, Parma, Ferrara o Ravenna. Qualsevol que sigui la vostra ruta heu de deixar un dia, un matí, una tarda, encara que només siguin un parell d’hores escasses per recórrer la simpàtica, petita, jovial, alegre i recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificència i poder de Verona i Venècia, els viatgers passen per Vicenza a tota velocitat. És només un rètol. I Vicenza, la perla amagada, no els pot oferir els seus encants. Dir Vicenza és dir Palladio. I dir Palladio és anomenar l’arquitecte més exquisit de tot el renaixement. Vicenza és la ciutat natal de Palladio, i no només això. Vicenza és la ciutat de Palladio. Les seves obres ocupen la vila i els voltants. El primer que cal admirar és el grandiós, imponent i majestuós Palau de les Regions, a la foto. Un compendi de l’obra palladiana. Després podreu visitar el teatre Olímpic, i els meravellosos palaus dins els murs de la ciutat, i els que estan fora els murs, com Vil·la Capra. I, més tard, les vil·les dels camps de Vicenza. Tot plegat patrimoni de la humanitat. Naturalment. Si teniu temps acabeu visitant la catedral, les esglésies plenes d’obres d’art, les torres medievals, les places i mercats. La ciutat de Vicenza viu un ambient elegant i tranquil. Us contagiareu de la seva serena bellesa. Del seu aire distingit. Nosaltres no ens hem allotjat mai a Vicenza, però heu de saber que hi ha un hotel fantàstic de la cadena AC hoteles. Vam dinar, molt bé de veritat, al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

¿Piensan ir a Venecia, o quizás dar una vuelta por el norte de Italia?. ¿Subiréis hasta los Alpes, a Cortina d’Ampezzo, por ejemplo, para hacer una esquiada?. ¿Visitareis, posiblemente, los magníficos lagos entre Milán y Verona?. ¿Atravesareis los Apeninos, de la riente Florencia toscana hasta la llanura infinita del Po, haciendo parada en Bolonia y Ferrara?. Cualquiera que sea su ruta debe dejar un día, una mañana, una tarde, aunque sólo sean un par de horas escasas, para recorrer la simpática, pequeña, jovial, alegre y recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificiència y poder de Verona y Venecia, los viajeros pasan por Vicenza a toda velocidad. Es sólo un rótulo. Y Vicenza, la perla escondida, no les puede ofrecer sus encantos. Decir Vicenza es decir Palladio. Y decir Palladio es decir el arquitecto más exquisito de todo el renacimiento. Vicenza es la ciudad natal de Palladio, y no sólo eso. Vicenza es la ciudad de Palladio. Sus obras ocupan la villa y sus alrededores. Lo primero que hay que admirar es el grandioso, imponente y majestuoso Palacio de las Regiones, en la foto. Un compendio de la obra palladiana. Entonces pueden ya visitar los palacios dentro de los muros, y los que están fuera de los muros, como Villa Capra. Y, más tarde, las villas de los campos de Vicenza. Todo ello patrimonio de la humanidad. Naturalmente. Si tienen tiempo acabaran visitando la Catedral, las iglesias llenas de obras de arte, las torres medievales, las plazas, plazoletas y mercados. La ciudad de Vicenza vive un ambiente elegante y tranquilo. Os contagiará su serena belleza. Su aire distinguido. Y ya no será como antes. Nosotros no nos hemos alojado nunca en Vicenza, pero hay un hotel, fantástico, de la cadena AC hoteles. Para una buena comida o cena, o para ir de ambiente, vayan a La Borsa, un buen restaurante.

Anuncis

Venecia, una altra volta


Hem retornat a Venècia una altra vegada. I ara no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Fins arribar al Zattere dei Gesuiti, on el canal separa la Giudeca. És un altre món, molt pocs turistes recalen aquí. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Per allà també ens agrada l’Osteria de la Lanterna de gas, un local clàssic, antic, més car. Acabat de dinar podeu pujar, a la inversa, cap al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I anar cap a l’Accademia, una deliciosa galeria d’art, que cal comptar entre les millors del món. I seguir cap a Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, a tocar de l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. I, perquè no, passejar sense rumb veient els canals, els palaus, els Campos… i potser llavors trobareu Rialto, el pont turístic ple de botigues de souvenirs, i fareu cap a la piazza de Sant Marc, amb la catedral, la columnata, el rellotge i el campanile. Però potser us agradarà més passar ràpid de llarg i creuar ponts i carrerons, petits canals, per poder gaudir de places més remotes, de mil racons que amb prou feines surten a les guies. Com ara l’inspirador Campo de San Giovanni i San Paolo, amb l’estatua de Colleoni, l’hospital i els racons evocadors. Allà dinareu bé a 6342 a le Tole. És una spaghetteria xula. O a l’Osteria a la Staffa. Bon lloc també. I torneu al Piazzale Roma, a cercar el bus o el tram sense una ruta prefixada, gireu cada cantonada amb ulls d’infant. Extasieu-vos davant una església o l’aigua que mulla una façana decrèpita. I el segon, o tercer dia, agafeu una carta diària de transport, a preu de Disneylàndia, i aneu a Murano, a Burano a Torcello, illes de la llacuna on desembarcareu amb esperit d’aventura. Per dormir amb nens, molt bé i econòmic, penseu en els hotels Novotel. N’hi ha un a Mestre, ben comunicat per bus i tram. Nosaltres sempre dormim allà. O bé aneu de càmping. Ens agrada anar al camping de Fusina que està lligat a la ciutat per una línia de barca. Venècia us espera.

Venecia es otra cosa. Es otro mundo. Aún llena de turistas, con calor, Venecia es nuestra ciudad preferida. Venecia alucina a simple vista. Sus grandes canales, sus palacios, Rialto, San Marcos. Pero también los puentes, los callejones, los pequeños canales, las plazas más remotas, los mil rincones que no salen en las guías. Como San Rocco, como el Zattere. Andad por Venecia sin una ruta prefijada, girad cada esquina con ojos de niño. Disfrutad con la vista fugaz de la Salute, de una esquina o de el agua que moja una fachada decrépita. Y el segundo, o tercer día, cogéis un barco y os vais A Murano, a Burano a Torcello, islas de la laguna dónde desembarcaréis con espíritu de aventura. Tras ver Venecia ya podéis ir dónde vosotros queráis. Para dormir con niños y económico, pensad en los hoteles y càmpings de fuera la ciudad pero bien comunicados: como el camping de Fusina http://campingfusina.com/ o los hoteles de Mestre. Con el tren, buzo o en barco sólo tardaréis media hora al ser al centro de la ciudad. http://www.turismovenezia.it/

Sicília


img_3305

Encara que us sembli estrany unes vacances a Sicília son una bona proposta familiar. Cert que Sicília està lluny, te la mafia, que no veureu ni us molestarà per a res, i és molt bruta, molt bruta, caòtica i desordenada. Cert que les normes de tràfic no es respecten. Però deixant de banda aquestes realitats i alguns tòpics, aquesta gran illa Mediterrània és preciosa. Gent amable, acollidora, encara poc tocada per convencionalismes i pels diners. Paisatges reals, purs, gens turístics. Mediterrània en estat inicial. Platges de somni, ciutats plenes d’art i d’història. Racons naturals d’una bellessa indescriptible. Nosaltres varem fer un tour per Sicília arribant des de Roma, on havíem anat en vaixell des de Barcelona, amb Grimaldi Lines. Fàcil i no gaire car. També podeu volar i llogar allà un cotxe. No heu de deixar de visitar Palerm, la capital, una de les ciutats més maques que mai hem vist. Siracusa és una altra ciutat que cal veure a Sicilia, grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una ciutat perduda en el temps. També llocs més remots, com ara Piazza Armerina, un poble on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa és la joia de la Sicilia barroca més sudenca, més africana, per dir-ho d’alguna manera. Carrers estrets, pujada constant fins el magnífic duomo de San Giorgio. Una altra vila que ens va encantar és Noto, patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Taormina, penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre una mar blava turquesa, amb l’Etna de fons, i el seu teatre grec, impressionant. Cefalú és una bonica ciutat, molt turística, potser la més plena de turistes de Sicilia. Finalment Catània, que és la gran ciutat de Sicilia. La Catània barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. A la foto el mercat del peix, a Catània, inoblidable. I les illes Eòlies amb els seus volcans encara actius, i les gorges del riu Alcàntara, i les salines de Tràpani… Impossible parlar de tot. Nosaltres vàrem dormir als Ibys Styles de Acireale, prop de Catània i del port de Palerm, fantàstics, perfectes, barats, ideals per a famílies. I hem dinat a molts llocs, mireu les entrades de Sicília al nostre bloc per a més informació!.

Aunque os parezca extraño unas vacaciones en Sicilia son una buena propuesta familiar. Cierto que Sicilia está lejos, tiene la mafia, es muy sucia, muy sucia, y es caótica y desordenada. Cierto que las normas de tráfico no se respetan. Pero dejando de lado estas realidades y algunos tópicos, esta gran isla Mediterránea es preciosa. Gente amable, acogedora, aunque poco tocada por convencionalismos y por el dinero. Paisajes reales, puros, nada turísticos. Mediterráneo en estado puro. Playas de ensueño, ciudades llenas de arte y de historia. Rincones naturales de una belleza indescriptible. Nosotros hicimos un tour por Sicilia llegando desde Roma, donde habíamos ido en barco desde Barcelona, con Grimaldi Lines. Fácil y no muy caro. También pueden volar y alquilar allí un coche. No deben dejar de visitar Palermo, la capital, una de las ciudades más bonitas que nunca hayamos visto. Siracusa es otra ciudad que hay que ver en Sicilia, griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Una ciudad perdida en el tiempo. También lugares más remotos, como Piazza Armerina, un pueblo donde deberán ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa es la joya de la Sicilia barroca más africana, por decirlo de alguna manera. Una villa que son dos, una más medieval, llamada Ibla, que está puesta, colgada de hecho, en una colina. Calles estrechas, árabes, en curva, subida constante hasta el magnífico duomo de San Giorgio. Otra villa que nos encantó es Noto, patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Taormina, colgada en el aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, con el Etna de fondo, y su teatro griego, impresionante. Cefalú es una bonita ciudad, muy turística, quizás la más llena de turistas de Sicilia. Finalmente Catania que es la gran ciudad de Sicilia. La Catania barroca por obra del Etna, terrible volcán siciliano que preside el horizonte de la ciudad. Y las islas Eolias con sus volcanes aún activos, y las gargantas del río Alcántara, y las salinas de Trapani … Imposible hablar de todo. Nosotros dormimos los Ibys Styles de Acireale, cerca de Catania y del puerto de Palermo, fantásticos, perfectos, baratos, ideales para familias. Y hemos comido en muchos lugares, ¡vea las entradas de Sicilia a nuestro blog para más información!.

Piazza Armerina


piazza_armerina

Piazza Armerina és un poble del centre de SicíliaPiazza Armerina és un poble del centre de Sicília on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable per qualsevol persona que visiti l’illa. Però no cal entristir-se davant l’expectativa de fer un volt per aquesta bonica ciutat. És molt maca, te bons restaurants i una catedral guapíssima. La regió que envolta Piazza Armerina tampoc no és lletja. Es tracta d’un seguit de turons boscosos, d’un miler de metres d’altura, que aporten un aire fresc a la zona i fan que les temperatures es mantinguin a ratlla, cosa que no vol dir que no faci molta calor. Com ja hem dit abans, Piazza és famosa Vila Romana del Casale, però ella mateixa te llocs preciosos. Ocupa un turó on les cases s’esglaonen i el duomo presideix, imponent, a 721 mts. Podeu pujar amb el cotxe fins dalt de tot i aparcar prop de la catedral. És zona blava i mai no hi ha ningú. I tot els carrers estrets mai no us quedareu clavats, la ruta pers autos dins de la vila està molt ben pensada, és ample, i els carrers son de direcció única. Aquí mimen els turistes, i tot està molt més net que a la resta de Sicília. Tot el casc antic, amb carrers estrets que pugen i baixen, està ple de palaus i esglésies renaixentistes i barroques, com ara el palazzo Trigona, per exemple. Durant la mare de Déu d’agost, del 12 al 15 aproximadament, hi ha una festa molt viscuda per la gent de Piazza, es tracta del Palio dei Normanni, que celebra l’alliberament dels àrabs per part de Roger. Podeu dinar molt bé a Piazza. Nosaltres ho vam fer al restaurant Trattoria Al Goloso, al centre del casc antic, a la Piazza Garibaldi, la primera que trobareu quan sigueu dins dels carrerons del centre del poble. Just a l’altre racó de la plaça també ens va fer molt el pes un altre restaurant anomenat Amici Mei. ¡Si aneu cap al Casale no us oblideu de Piazza Armerina!.

Piazza Armerina es un pueblo del centro de Sicilia donde deberá ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable para cualquier persona que visite la isla. Pero no hay que entristecerse ante la expectativa de dar una vuelta por esta hermosa ciudad. Es muy bonita, tiene buenos restaurantes y una catedral guapísima. La región que rodea Piazza Armerina tampoco es fea. Se trata de una serie de colinas boscosas, de un millar de metros de altura, que aportan un aire fresco en la zona y hacen que las temperaturas se mantengan a raya, lo que no quiere decir que no haga mucho calor. Como ya hemos dicho antes, Piazza es famosa Villa Romana del Casale, pero ella misma tiene lugares preciosos. Ocupa una colina donde las casas se escalonan y el duomo preside, imponente, a 721 mts. Puede subir con el coche hasta arriba de todo y aparcar cerca de la catedral. Es zona azul y nunca hay nadie. Y todo las calles estrechas nunca os quedaréis clavados, la ruta pers autos dentro de la villa está muy bien pensada, es ancho, y las calles son de dirección única. Aquí miman los turistas, y todo está mucho más limpio que en el resto de Sicilia. Todo el casco antiguo, con calles estrechas que suben y bajan, está lleno de palacios e iglesias renacentistas y barrocas, como el palazzo Trigona, por ejemplo. Durante la Virgen de agosto, del 12 al 15 aproximadamente, hay una fiesta muy vivida por la gente de Piazza, se trata del Palio dei Normanni, que celebra la liberación de los árabes por parte de Roger. Puede comer muy bien a Piazza. Nosotros lo hicimos en el restaurante Trattoria Al Goloso, en el centro del casco antiguo, en la Piazza Garibaldi, la primera que encontrará cuando esté dentro de los callejones del centro del pueblo. Justo al otro rincón de la plaza también nos hizo mucho el peso otro restaurante llamado Amici Mei. ¡Si va hacia el Casale no se olvide de Piazza Armerina !.

Erice


Erice

Erice no sembla part de Sicília. Després de dies i dies admirant bellíssimes esglésies barroques, palaus plens de mosaics, ciutats monumentals, visitar aquest petit poble medieval damunt del Monte San Giuliano, a més de 750 mts d’alçada damunt el mar i la plana de Tràpani se’ns va fer molt estrany. Erice no te temples fastuosos, sinó una catedral romànica, o gòtica, normanda, amb la seva torre, carrers estrets de pedra, cases d’una o dues altures i palaus sense gaire pedigree. És com visitar Peratallada o Pals, a l’Empordà, després d’haver fet una ruta per la Barcelona modernista. Res a veure. Però el que si podem dir és que cal visitar Erice. Primer per les vistes. Si no hi ha núvols o boira, molt freqüents aquí dalt, podreu veure l’Àfrica, l’Etna o més enllà. Per descomptat Tràpani i el mar segur. En un extrem de la vila s’aixeca un antic castell atrotinat, dedicat a Venus, patrona de la ciutat. Conserva totes les muralles, i les seves portes. De fet aparcareu, quasi segur, a la porta de Tràpani, per començar a pujar, carrer amunt, cap al cor d’Erice. Però també podeu estalviar-vos les innombrables corbes de la carretera, apta només per a gent a qui li agradi molt conduir, agafant el funicular que surt de la nova Erice, al peu de l’antiga, a tocar de Tràpani. Però si heu aparcat a Porta Trápani, podreu veure el Duomo, anomenat la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que com ja hem dit és del segle XIV, i el campanar, també n’hem parlat abans, separat de l’església, una torre catalana. També son boniques l’església de San Salvatore, el Museo Cordici, a la plaça, la Piazza San Doménico, amb la seva església, i les de San Giuliano o San Martín, que ens van agradar molt. No son res de l’altre mon. Petits temples sense més. Hi ha una entrada combinada per accedir a tots ells. Fora les muralles teniu Santa Ursula i la Addolorata, i dalt de tot el castell de Venus. Per dinar hi ha molt bons llocs. Nosaltres hem estat al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé. Però passant, ja de tornada, també ens va agradar molt Gli Archi di San Carlo, un altre restaurant molt mono i acollidor, que haguéssim escollit sense dubtar-ho si l’haguéssim vist abans que l’altre. De tota manera, bona visita a Erice, i ja ens direu alguna cosa del San Carlo si hi aneu vosaltres!.

Erice no parece parte de Sicilia. Después de días y días admirando bellísimas iglesias barrocas, palacios llenos de mosaicos, ciudades monumentales, visitar este pequeño pueblo medieval encima del Monte San Giuliano, a más de 750 mts de altura sobre el mar y la llanura de Trapani se nos hizo muy extraño. Erice no tiene templos barrocos fastuosos, sino una catedral románica, o gótica, normanda, con su torre, calles estrechas de piedra, casas de una o dos alturas y palacios sin mucho pedigree. Es como visitar Peratallada o Pals, en el Empordà, después de haber hecho una ruta por la Barcelona modernista. Nada que ver. Pero lo que si podemos decir es que hay que visitar Erice. Primero por las vistas. Si no hay nubes o niebla, muy frecuentes aquí arriba, se podrá ver África, el Etna o más allá. Por supuesto Trapani y el mar, seguro. En un extremo de la ciudad se levanta un antiguo castillo destartalado, dedicado a Venus, patrona de la ciudad. Conserva todas las murallas, y sus puertas. De hecho vais a aparcar, casi seguro, en la puerta de Trapani, para empezar a subir, calle arriba, hacia el corazón de Erice. Pero también se pueden ahorrar las innumerables curvas de la carretera, apta sólo para gente a la que le guste mucho conducir, cogiendo el funicular que sale de la nueva Erice, al pie de la antigua, cerca de Trapani. Pero si han aparcado en Puerta Trápani, podrán ver el Duomo, llamado la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que como ya hemos dicho es del siglo XIV, y el campanario, también hemos hablado de él antes, separado de la iglesia, que es una torre catalana. También son bonitas la iglesia de San Salvatore, el Museo en la plaza, la Piazza San Doménico, con su iglesia, y las de San Giuliano o San Martín, que nos gustó mucho. No son nada del otro mundo. Pequeños templos sin más. Hay una entrada combinada para acceder a todos ellos. Fuera de las murallas tienen Santa Ursula y la Addolorata, y arriba de todo el castillo de Venus, ya citado. Para comer hay muy buenos lugares. Nosotros hemos estado en el Monte San Giuliano, un restaurante típico siciliano, clásico, montado en una antigua casa solariega, con un patio con mucha sombra, y salones interiores de piedra vista. Bien. Pero pasando, ya de vuelta, también nos gustó mucho Gli Archi di San Carlo, otro restaurante muy mono y acogedor, que hubiéramos escogido sin dudarlo si la hubiéramos visto antes que el otro. De todos modos, buena visita a Erice, y ya nos diréis algo del San Carlo si vais vosotros.

Milazzo


tonno_milazzo

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement no pararíeu mai a Milazzo i, probablement, seria una sabia decisió. Però haureu de parar a Milazzo perquè és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses, en parlarem tot seguit, i no podeu deixar-les de visitar. Fins i tot ens atreviríem a dir que potser no hauríeu de visitar Sicília si no penseu anar a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. És fort, però és així. Ja en parlarem… Doncs bé, ja que haureu de dormir a Milazzo uns dies més val que en descobrim els secrets i els atractius, que n’hi ha, i molts. Primer la seva platja. No surt als llibres ni guies de viatges però ens va agradar molt. No la del costat del port, és clar, amb vistes a la refineria, sinó la oposada, la del Tonno. Platja de picons de mida mitjana, neta, molt neta, de tons blaus i liles, llarga, llarguíssima… la teniu a la foto!. L’altra és la pròpia situació de la vila, integrada en una península estreta que s’endinsa en el mar, molt bonica, amb vistes a les Illes Eòlies i a Sicília, i al mar, molt maques. La costa de Milazzo, com una falç, o una llengua, entra molts kms. mar endins, de manera que la població gaudeix de dos costes. Milazzo també te un casc antic, coronat per un poderós castell, de fet una ciutadella que es visita i es paga. Està situat damunt un penyal de roca amb vistes al·lucinats, arribant-se a veure fins i tot Calàbria. Milazzo també te algunes esglésies, no molt xules però resultones. El Duomo de Santo Stefano és molt modern, del segle XIX. En canvi és més bonic el convent de San Francesco di Paola, barroc i escenogràfic, amb un curiós altar de miralls. El palau dei Marchesi d’Amico, ara bibilioteca municipal, és del segle XVIII. La Tonnara, al final de la platja de Ponent, és un lloc bonic i hi ha bons restaurants. La platja de Tindari, a uns 30 kms de la ciutat, amb els seus llacs de Marinello, és una altra excursió molt recomanable, de la que ja hem parlat al nostre bloc. Per dinar o sopar us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent que ja us hem citat, dins aquella Tonnara on morien les tonyines. Pedra vista arran de mar, plats ben cuinats, ambient de glamour, cuina siciliana, bon peix. Recomanable. El segon serà el nostre preferit. Es diu el Tritone, una pizzeria i restaurant a tocar de la Tonnara i la Mucciara. La sala gran, dedicada a noces i banquets és una mica desangelada, però la terrassa superior, sobretot de nit, és magnífica. Com les pizzes, el peix i el servei. Deixeu-vos aconsellar!. No te gaire glamour però es menja molt bé. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo!.

Milazzo no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente no pararíamos nunca en Milazzo y, probablemente, sería una sabia decisión. Pero tendrán que parar a Milazzo porque es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas, como hablaremos a continuación, y no pueden dejarlas de visitar. Incluso nos atreveríamos a decir que tal vez no deberíais visitar Sicilia si no pensáis ir a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. Es fuerte, pero es así. Ya hablaremos … Pues bien, ya que tendrán que dormir en Milazzo unos días más vale ver como le descubrimos los secretos y los atractivos, que los hay, y muchos. Primero su playa. No sale en los libros ni guías de viajes pero nos gustó mucho. No la del lado del puerto, claro, con vistas a la refinería, sino la opuesta, la del Tonno. Playa muy limpia, de tonos azules y lilas, larga, larguísima … la tenéis en la foto. La otra es la propia situación de la ciudad, integrada en una península estrecha que se adentra en el mar, muy bonita, con vistas a las Islas Eolias y a Sicilia, y al mar, muy bonitas. La costa de Milazzo, como una hoz, o una lengua, entra muchos kms. mar adentro, por lo que la población disfruta de dos costas. Milazzo también tiene un casco antiguo, coronado por un poderoso castillo, de hecho una ciudadela que se visita y se paga. Está situado sobre un peñasco de roca con vistas, llegándose a ver incluso Calabria. Milazzo también tiene algunas iglesias, no muy chulas pero resultonas. El Duomo de Santo Stefano es muy moderno, del siglo XIX. En cambio es más bonito el convento de San Francesco di Paola, barroco y escenográfico, con un curioso altar de espejos. El palacio dei Marchesi de Amico, ahora bibilioteca municipal, es del siglo XVIII. La Tonnara, al final de la playa de Poniente, es un lugar hermoso y hay buenos restaurantes. La playa de Tindari, a unos 30 kms de la ciudad, con sus lagos de Marinello, es otra excursión muy recomendable, de la que ya hemos hablado en nuestro blog. Para comer o cenar les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente que ya os hemos citado, dentro de aquella Tonnara donde morían los atunes. Piedra vista la orilla del mar, platos bien cocinados, ambiente de glamour, cocina siciliana, buen pescado. Recomendable. El segundo será nuestro preferido. Se llama el Tritone, una pizzería y restaurante junto a la Tonnara y la Mucciara. La sala grande, dedicada a bodas y banquetes es un poco desangelada, pero la terraza superior, sobre todo de noche, es magnífica. Como las pizzas, el pescado y el servicio. Déjese aconsejar. No tiene mucho glamour pero se come muy bien. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo.

Tíndari


Tindari_oliveri

La meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú. Malgrat ser una de les platges més boniques de l’illa no està gaire concorreguda, no està gens massificada. La gent no la coneix, gràcies a Déu, perquè en cas contrari no s’hi cabria. El promontori de Tíndari entra dins el mar, amb el santuari al damunt, creant una llengua de sorra que s’endinsa encara més dins les aigües balves del Tirrè. La platja, així salvaguardada, es tanca en ella mateixa com una petxina, guardant unes llacunes de colors, mida i forma variades al llarg de l’any. De fet Tindari son moltes coses en una: mar, santuari, llacunes. I, a més no hi ha una platja, sinó moltes platges en una. La que pertany a la pròpia costa siciliana, una badia amable i agradable amb barquetes movent-se al suau embat de les ones, on podeu anar caminant fins les llacunes, i dues més: la que mira cap aquesta costa des de la banya que s’endinsa en el mar, i la que des de la banya de sorra mirà mar obert. Unes llanxes ràpides transporten per 5€ els visitants i banyistes des d’una a altra platja. El santuari de la Mare de Déu de Tindari, molt venerada, contempla aquesta fantasia del mar i la terra des del seu penyal a 200 mts d’alçada. Si hi pugeu descobrireu les vistes espectaculars damunt les platges de Tíndari, els llacs de Marinello que es formen sota mateix, zona protegida, reserva natural, i les illes Eòlies. Pels que tinguin ganes de descoberta aquí dalt, prop del temple de la verge negra de Tíndari, es poden visitar el que queda d’una poderosa vila grega, Tyndaris, sobretot un bonic teatre grec. Cal dir que l’accés al santuari, i a la ciutat grega es diferent de l’accés a la platja de Tíndari i als llacs de Marinello. Al temple damunt l’espadat rocós s’hi arriba des de Patti, per carretera estreta però bona. A la platja s’hi va per Falcone, en direcció a Oliveri, poble del que depen el barri mariner de Marinello, on està la platja i les llacunes. S’hi arriba passant per una zona d’urbanitzacions, sense pèrdua. Podeu dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Es tracta d’un lido, és a dir d’una zona de serveis, on a més del restaurant, trobareu parasols, cadires de platja, dutxes… Es menja bé, és baratet i, sobretot, està a la increible platja de Tíndari!.

La maravillosa playa de Tíndari se extiende, solitaria en la costa norte de Sicilia, entre Milazzo y Cefalú. A pesar de ser una de las playas más bonitas de la isla, no está muy concurrida, no está nada masificada. La gente no la conoce, gracias a Dios, porque de lo contrario no se cabría. El promontorio de Tíndari entra en el mar, con el santuario encima, creando una lengua de arena que se adentra aún más en las aguas del Tirreno. La playa, así salvaguardada, se encierra en sí misma como una concha, guardando unas lagunas de colores, tamaño y forma variadas a lo largo del año. De hecho Tindari son muchas cosas en una: mar, santuario, lagunas. Y, además no hay una playa, sino muchas playas en una. La que pertenece a la propia costa siciliana, una bahía amable y agradable con barcas moviéndose al suave embate de las olas, de donde podrá ir andando hasta las lagunas, y dos más: la que mira hacia esta costa desde el cuerno que se adentra en el mar, y la que desde el cuerno de arena mira al mar abierto. Unas lanchas rápidas transportan por 5 € los visitantes y bañistas desde una a otra playa. El santuario de la Virgen de Tindari, muy venerada, contempla esta fantasía del mar y la tierra desde su peñasco a 200 mts de altura. Si subís descubrireis las vistas espectaculares sobre las playas de Tíndari, los lagos de Marinello que se forman debajo, zona protegida, reserva natural, y las islas Eolias. Para los que tengan ganas de descubrimiento aquí arriba, cerca del templo de la virgen negra, se pueden visitar las ruinas, lo que queda de una poderosa ciudad griega, Tyndaris, sobre todo un bonito teatro griego. Hay que decir que el acceso al santuario, y en la ciudad griega es diferente del acceso a la playa de Tíndaro y los lagos de Marinello. En el templo encima del acantilado rocoso se llega desde Patti, por carretera estrecha pero buena. A la playa se va por Falcone, en dirección a Oliveri, pueblo del que depende el barrio marinero de Marinello, donde está la playa y las lagunas. Se llega pasando por una zona de urbanizaciones, sin pérdida. Pueden comer muy bien en la playa de Tindari, en el restaurante llamado Lido Belvedere, en la misma arena, justo delante de donde salen las barcas que transportan a la gente hasta la punta del cuerno. Buen aparcamiento delante del local. Se trata de un lido, es decir de una zona de servicios, donde además del restaurante, encontrarán sombrillas, sillas de playa, duchas … Se come bien, es baratito y, sobre todo, está en la increíble playa de Tindari.