Porto Torres a Sardenya

A l’hora de fer un viatge a Sardenya molta gent opta per agafar el vaixell de Grimaldi que surt de Barcelona a la nit i arriba a l’illa al matí de l’endemà. El port on desembarquen és Porto Torres. Però poca gent visita aquesta ciutat. Quasi tothom marxa cap a l’Alguer, destí de molts catalans, o va directament a les platges del nord, a Stintino, on La Pelosa és la màxima atracció, i amb raó. Si finalment us apiadeu d’aquesta petita ciutat portuària descobrireu una vila bonica, amb un passeig marítim agradable, carrers rectes, assolellats i platges prou boniques. Però, a més, Porto Torres és el lloc de sortida de barques que us portaran a l’isla dell’Asinara, un parc nacional.

I si no us agrada la natura, i preferiu monuments de pedra, al cor de la vila trobareu la Basilica di San Gavino, un fastuós monument romànic, realment molt bonic i molt ben conservat, del segle XI. Una preciositat. Patrimoni de la humanitat! De la seva època romana Porto Torres conserva diverses construccions, com ara un pont. Prop de la platja di Balai, que és molt bonica, hi ha una altra església romànica, anomenada Sant Gavino a mare. Recomanem també la bella Spiaggia dello Scogliolungo i la de Spiaggia delle Acque Dolci, tot i que Balai és més xula. Per dinar podeu anar, sense dubtar-ho, restaurant San Gavino, a tocar de la basílica d’aquest mateix nom. Fantàstic! Lluny de Porto Torres, camí de Castelsardo trobareu la platja de Platamona, i la platja de Marina di Sorso, al bell mig del golf de l’Asinara. Es tracta de bonics arenals, platges llargues, netes, però sovint remogudes pel vent del nord. Si heu de dormir a Porto Torres hi ha alguns hotels i apartaments, però a Platamona i Sorso, al costat del mar, hi ha un munt de càmpings, molt ben condicionats. Si voleu quelcom menys turístic, més baratet, podeu arribar-vos a Sàssari, que està a 20 kms. i dormir a l’Hotel Carlo Felice, molt recomanable, i sopar a la magnífica pizzeria Terzo Tempo!

A la hora de hacer un viaje a Cerdeña mucha gente opta por coger el barco de Grimaldi que sale de Barcelona por la noche y llega a la isla por la mañana del día siguiente. El puerto donde desembarcan es Porto Torres. Pero poca gente visita esta ciudad. Casi todo el mundo marcha hacia Alghero, destino de muchos catalanes, o va directamente a las playas del norte, en Stintino, donde La Pelosa es la máxima atracción, y con razón. Si finalmente os ten de esta pequeña ciudad portuaria descubrirá una ciudad bonita, con un paseo marítimo agradable, calles rectas, soleados y playas bastante bonitas. Pero, además, Porto Torres es el lugar de salida de barcas que le llevarán a la isla dell’Asinara, un parque nacional. Y si no te gusta la naturaleza, y prefiere monumentos de piedra, en el corazón de la villa encontrará la Basílica de San Gavino, un fastuoso monumento románico, realmente muy bonito y muy bien conservado, del siglo XI. Una preciosidad. Patrimonio de la humanidad! De su época romana Porto Torres conserva varias construcciones, como un puente. Cerca de la playa di Balai, que es muy bonita, hay otra iglesia románica, llamada San Gavino a madre. Recomendamos también la bella Spiaggia dello Scogliolungo y la de Spiaggia delle Acque Dolci, aunque Balai es más chula. Para comer puede ir, sin dudarlo, restaurante San Gavino, junto a la basílica de este mismo nombre. Fantástico! Lejos de Porto Torres, camino de Castelsardo encontrará la playa de Platamona, y la playa de Marina di Sorso, en medio del golfo de Asinara. Se trata de bonitos arenales, playas largas, limpias, pero a menudo removidas por el viento del norte. Si ha de dormir en Porto Torres hay algunos hoteles y apartamentos, pero a Platamona y Sorso, junto al mar, hay un montón de campings, muy bien acondicionados. Si desea algo menos turístico, más barato, puede llegar ayudarán a Sassari, que está a 20 kms. y dormir en el Hotel Carlo Felice, muy recomendable, y cena en la magnífica pizzería Terzo Tempo!

When making a trip to Sardinia many people choose to take Grimaldi’s boat which leaves Barcelona at night and arrives on the island the next morning. The port where they disembark is Porto Torres. But few people visit this city. Almost everyone goes to Alghero, the destination of many Catalans, or goes directly to the northern beaches, to Stintino, where La Pelosa is the main attraction, and rightly so. If you finally take pity on this small port town you will discover a beautiful villa, with a nice promenade, straight, sunny streets and pretty enough beaches. But in addition, Porto Torres is the departure point for boats that will take you to the isla dell’Asinara, a national park. And if you don’t like nature, and prefer stone monuments, in the heart of the town you will find the Basilica di San Gavino, a magnificent Romanesque monument, really very beautiful and very well preserved, from the 11th century. A beauty. World Heritage! From its Roman times Porto Torres preserves several constructions, such as a bridge. Near the beach di Balai, which is very beautiful, there is another Romanesque church, called San Gavino a mare. We also recommend the beautiful Spiaggia dello Scogliolungo and the Spiaggia delle Acque Dolci, although Balai is cooler. For lunch you can, without hesitation, go to San Gavino restaurant, next to the basilica of the same name. Fantastic! Far from Porto Torres, on the road to Castelsardo, you will find Platamona beach and Marina di Sorso beach, in the middle of the Gulf of Asinara. These are beautiful sandy beaches, long, clean beaches, but often tossed by the north wind. If you have to sleep in Porto Torres there are some hotels and apartments, but in Platamona and Sorso, next to the sea, there are a lot of campsites, very well conditioned. If you want something less touristy, cheaper, you can reach Sassari, which is 20 kms. and sleep at the Hotel Carlo Felice, highly recommended, and dinner at the magnificent pizzeria Terzo Tempo!

Lors d’un voyage en Sardaigne, de nombreuses personnes choisissent de prendre le bateau de Grimaldi qui quitte Barcelone la nuit et arrive sur l’île le lendemain matin. Le port où ils débarquent est Porto Torres. Mais peu de gens visitent cette ville. Presque tout le monde se rend à Alghero, destination de nombreux Catalans, ou va directement sur les plages du nord, à Stintino, où La Pelosa est l’attraction principale, et à juste titre. Si vous avez enfin pitié de cette petite ville portuaire, vous découvrirez une belle villa, avec une belle promenade, des rues droites et ensoleillées et des plages assez jolies. Mais en plus, Porto Torres est le point de départ des bateaux qui vous mèneront à l’isla dell’Asinara, un parc national. Et si vous n’aimez pas la nature, et préférez les monuments en pierre, au cœur de la ville, vous trouverez la Basilica di San Gavino, un magnifique monument roman, vraiment très beau et très bien conservé, du 11ème siècle. Une beauté. Héritage du monde! De l’époque romaine, Porto Torres a conservé plusieurs constructions, comme un pont. Près de la plage de Balai, qui est très belle, il y a une autre église romane, appelée San Gavino a mare. Nous recommandons également la belle Spiaggia dello Scogliolungo et la Spiaggia delle Acque Dolci, bien que Balai soit plus frais. Pour le déjeuner, vous pouvez, sans hésitation, vous rendre au restaurant San Gavino, à côté de la basilique du même nom. Fantastique! Loin de Porto Torres, sur le chemin de Castelsardo, vous trouverez la plage de Platamona et la plage de Marina di Sorso, au milieu du golfe d’Asinara. Ce sont de belles plages de sable, de longues plages propres, mais souvent secouées par le vent du nord. Si vous devez dormir à Porto Torres il y a des hôtels et des appartements, mais à Platamona et Sorso, à côté de la mer, il y a beaucoup de campings, très bien conditionnés. Si vous voulez quelque chose de moins touristique, moins cher, vous pouvez rejoindre Sassari, qui est à 20 km. et dormir à l’hôtel Carlo Felice, fortement recommandé, et dîner à la magnifique pizzeria Terzo Tempo!

 

Cagliari / Càller

Avui us parlarem de Cagliari, la bella ciutat de Càller, capital de Sardenya. Una vila jove, vibrant, divertida, gran. Nosaltres estavem allotjats a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, tot i que la piscina i l’spa estaven tancats pel coronavirus, a preus una mica cars, però interessants. Per sopar vam descobrir, al centre de Cagliari, que és una ciutat amb un ambient nocturn brutal, la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella, que ens va agradar i que vam repetir nit darrera nit. Cagliari te tot el que una vila italiana que s’apreciï ha de tenir: uns carrers estrets, plens de bugada penjada, unes fortes muralles i bastions, pujades potents, baixades terrorífiques, placetes amagades, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, i un munt de palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència. Difícil aparcar, sinó impossible. Cerqueu als bastions, o aneu directament al pàrking de l’estació, a costat del port.

Cagliari és un destí fantàstic per descobrir el sud de Sardenya, amb platges magnífiques, situades entre les millors d’Europa, com per exemple Turredda, una de les millors platges de l’illa, que sol estar molt plena, petada, impossible possar-hi un peu. Però calma, uns cinc kms. més cap avall, camí de Teulada, cap a l’Oest. I arribareu a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, amb bon aparcament i poca gent, una passada! Pels voltants teniu bons restaurants, sobretot a Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! I moltes altres platges xules com ara l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Cap a l’est també teniu platges de somni, com ara Punta Molentis, o bé les de Villasimius, com Cala Sinzias, o la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.

Hoy os hablaremos de Cagliari, la bella ciudad de Cagliari, capital de Cerdeña. Una villa joven, vibrante, divertida, grande. Nosotros estábamos alojados en el hotel T, uno de los mejores de la ciudad. Lujo. Buenas habitaciones, aunque la piscina y el spa estaban cerrados por el coronavirus, a precios un poco caros, pero interesantes. Para cenar descubrimos, en el centro de Cagliari, que es una ciudad con un ambiente nocturno brutal, la Grotta di Marcello, un curioso restaurante, dentro unas cuevas bajo la ciudad vieja, que nos gustó y que repetimos noche tras noche. Cagliari tiene todo lo que una ciudad italiana que se aprecie debe tener: unas calles estrechas, llenas de colada colgada, unas fuertes murallas y bastiones, subidas potentes, bajadas terroríficas, plazoletas escondidas, una catedral magnífica con una cripta impresionante, y un montón de palacios venidos a menos … atractiva en su relativa decadencia. Difícil aparcar, sino imposible. Busque los bastiones, o vaya directamente al parking de la estación, cerca del puerto.

Today we will talk about Cagliari, the beautiful city of Cagliari, the capital of Sardinia. A young, vibrant, fun, big villa. We were staying at the T Hotel, one of the best in town. Luxury. Good rooms, although the pool and spa were closed by the coronavirus, at somewhat expensive but interesting prices. For dinner we discovered, in the center of Cagliari, which is a city with a brutal nightlife, the Grotta di Marcello, a curious restaurant, in some caves under the old town, which we liked and which we repeated night after night. Cagliari has everything an Italian town to appreciate must have: narrow streets, full of hanging laundry, strong walls and bastions, powerful climbs, terrifying descents, hidden squares, a magnificent cathedral with an impressive crypt, and a lots of palaces come to less … attractive in its relative decay. Hard to park, but impossible. Look for the bastions, or go directly to the station car park, next to the port.

Aujourd’hui, nous parlerons de Cagliari, la belle ville de Cagliari, la capitale de la Sardaigne. Une grande villa jeune, dynamique et amusante. Nous étions à l’hôtel T, l’un des meilleurs de la ville. Luxe. Bonnes chambres, bien que la piscine et le spa aient été fermés par le coronavirus, à des prix un peu chers mais intéressants. Pour le dîner, nous avons découvert, dans le centre de Cagliari, qui est une ville à la vie nocturne brutale, la Grotta di Marcello, un curieux restaurant, dans certaines grottes sous la vieille ville, que nous aimions et répétions nuit après nuit. Cagliari a tout ce qu’une ville italienne doit avoir à apprécier: des rues étroites, pleines de linge suspendu, des murs et des bastions solides, des montées puissantes, des descentes terrifiantes, des places cachées, une magnifique cathédrale avec une crypte impressionnante et un beaucoup de palais deviennent moins … attrayants dans sa relative décomposition. Difficile à garer, mais impossible. Cherchez les bastions, ou rendez-vous directement au parking de la gare, à côté du port.

 

Sàsser / Sassari

Sardenya te moltes viles, ciutats, platges i destins turístics meravellosos. Els teniu al vostre abast aprofitant l’aeroport de l’Alguer o de Cagliari, i també la línia de Grimaldi que, des del port de Barcelona va a Roma, parant a l’illa, a Porto Torres. Avui volem reivindicar la segona ciutat de Sardenya, una ciutat a escala humana que poca gent visita. Una ciutat bonica però sense grans atractius. Només amb unes quantes places plenes de natius i natives, pocs turistes i molta animació, un casc antic desdibuixat amb uns quants carrers típics, i una catedral barroca, petita. El que te de bo Sàsser és que és autèntica. Sense decoració ni enganyis. Una ciutat sarda de veritat, encara no venuda al turisme. A més els hotels son bons i molt barats, sense pagar peatge turístic ni de peu de platja. Nosaltres, per exemple, ens vam allotjar a l’hotel Carlo Felice, i en vam fer el centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. També és interessant pels seus restaurants, dels millors de Sardenya, amb preus econòmics. Vam anar a molts. Destaquem la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Si és festiu hi estan tancats la majoria de restaurants de la ciutat aneu al Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial. Recomanable també Le 2 Lanterne que està en una plaça molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical quasi cada nit. Molt bona també una braseria i pizzeria gens dolenta, que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat!. Des de Sàssari, en mitja hora sereu a l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Podeu fer una remullada a la platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament. També a tocar teniu Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament i tornar a pujar-los. La Pelosa, les platges d’Stintino son a prop. Porto Torres, el port on potser heu desembarcat, te l’església romànica de Sant Gavino, una preciositat. Patrimoni de la humanitat! I encara hi ha platges més properes, com ara la de Marina di Sorso, al bell mig del golf de l’Asinara, Una platja llarga, neta i bonica. I no gaire més lluny teniu Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. I no us podeu perdre les esglésies romániques a tocar de Sàsser, una preciositat. N’hi ha set o vuit, impressionants. I el nuraghe de Santu Antine, una joia prehistòrica. Una mica més lluny hi ha Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat.

 

Cerdeña tiene muchos pueblos, ciudades, playas y destinos turísticos maravillosos. Los tienes a tu alcance aprovechando el aeropuerto de Alghero o Cagliari, así como la línea Grimaldi que, desde el puerto de Barcelona va a Roma, con parada en la isla, en Porto Torres. Hoy queremos reclamar la segunda ciudad de Cerdeña, una ciudad a escala humana que pocas personas visitan. Una ciudad hermosa pero sin grandes atractivos. Con solo unas pocas plazas llenas de nativos, pocos turistas y mucho entretenimiento, un casco antiguo borroso con algunas calles típicas y una pequeña catedral barroca. Lo bueno de Sassari es que es auténtico. Sin decoración ni engaño. Una verdadera ciudad de Cerdeña, aún no vendida al turismo. Además, los hoteles son buenos y muy económicos, sin pagar peaje turístico ni en la playa. Nosotros, por ejemplo, nos alojamos en el Hotel Carlo Felice y lo convertimos en el centro de actividades del norte de la isla. Es un hotel un poco antiguo, con habitaciones gastadas por el paso del tiempo, pero la limpieza es excelente y el personal muy amable. Siempre hay espacio y no es nada caro. Muy recomendable. También es interesante por sus restaurantes, uno de los mejores de Cerdeña, con precios asequibles. Fuimos a muchos. Destacamos la pizzería Il Terzo Tempo, un lugar excepcional. Pizzas de alta calidad, horno de leña y precios super bajos. Si es un día festivo, la mayoría de los restaurantes de la ciudad están cerrados. Acércate a Tola Bistrot, un restaurante alternativo con un menú muy especial. También recomendamos Le 2 Lanterne, que se encuentra en una plaza muy animada en el centro de Sassari, con entretenimiento musical casi todas las noches. Muy buena también una brasserie y pizzería no está mal, llamada Gallura, en un callejón en la ciudad.

Sardinia has many wonderful towns, cities, beaches and tourist destinations. You have them at your fingertips taking advantage of Alghero or Cagliari airport, as well as the Grimaldi line that, from the port of Barcelona goes to Rome, stopping on the island, in Porto Torres. Today we want to claim the second city of Sardinia, a city on a human scale that few people visit. A beautiful city but without great attractions. With only a few squares full of natives, few tourists and lots of entertainment, a blurred old town with a few typical streets, and a small baroque cathedral. The good thing about Sassari is that it is authentic. No decoration or deception. A real Sardinian city, not yet sold to tourism. In addition, the hotels are good and very cheap, without paying a tourist toll or on the beach. We, for example, stayed at the Carlo Felice Hotel, and turned it into the activity center in the north of the island. It’s a bit of an old hotel, with rooms worn by the passage of time, but the cleanliness is great and the staff very friendly. There is always room and it is not expensive at all. Highly recommended. It is also interesting for its restaurants, one of the best in Sardinia, with affordable prices. We went to many. We highlight the pizzeria Il Terzo Tempo, an exceptional place. High quality pizzas, wood oven, and super low prices. If it is a public holiday, most restaurants in the city are closed. Go to Tola Bistrot, an alternative restaurant with a very special menu. We also recommend Le 2 Lanterne which is in a very lively square in the center of Sassari, with musical entertainment almost every night. Very good also a not bad brasserie and pizzeria, called Gallura, in an alley in the city.

 

 

L’Alguer / Alghero

Un dia de la vostra vida heu de visitar l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Podeu arribar-hi en avió, l’Alguer té un aeroport ben comunicat, o en vaixell de la línia Grimaldi que va a Civitaveccia, parant a Porto Torres, a Sardenya. Porto Torres està a escassos 40 kms. de la ciutat. Alguer és una vila molt bonica, potser la més bonica de l’illa. Està situada a la costa oest, la que mira a Barcelona. Te una part antiga, rodejada de muralles, que son esplèndits miradors marítims, amb carrers de cases de pedra daurada, que recorden Ciutadella de Menorca. El port i el passeig marítim permeten passejades molt agradables a la posta de sol. Tota la ciutat és daurada llavors. La ciutat nova no desentona. No hi ha edificis alts. Podeu aparcar molt bé, en superfície o sota terra, a l’aparcament de la plaça del mercat.  La catedral no és gran cosa però està envoltada de carrets estrets molt típics. Per dinar a la ciutat de l’Alguer, us recomanem molt el restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i no tant el restaurant Al Reffetorio, que no va resultar ser el millor de l’Alguer, però estava sota un arc, amb bona sombra. No vam dormir a la ciutat catalana però hi ha bons hotels. També podeu anar a dormir a Sàssari que està a 40 kms. i és una vila molt més important, menys turística, amb hotels més barats. Com per exemple l’hotel Carlo Felice, un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable.

Des de l’Alguer podeu fer excursions molt boniques. Com per exemple arribar-vos a Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament del Capo Caccia, i tornar a pujar-los. També podeu banyar-vos en les cales al nord de la ciutat. Des de les més allunyades, com ara la meravellosa spiagga di Mugoni, o la del Lazzareto, que tenen bon pàrquing de pagament, ombra i tota mena de facilitats, i que son força verges encara, amb la seva sorra blanca i les aigües turquesa, cristal·lines. O, més a tocar de l’Alguer la meravellosa platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament. Pel sud podeu anar fins la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. I banyar-vos a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Bosa és molt maca, amb els seus carrers típics, el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems. I de tornada escolliu la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb moltes corbes però amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Pareu a fer una banyada a la cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca, a pocs kms. al sud de l’Alguer.

Un día de vuestra vida debeis visitar Alghero, la ciudad catalana de Cerdeña. Pueden llegar en avión, Alguer tiene un aeropuerto bien comunicado, o en barco de la línea Grimaldi que va a Civitaveccia, parando en Porto Torres, en Cerdeña. Porto Torres está a escasos 40 kms. de la ciudad. Alghero es una ciudad muy bonita, quizás la más bonita de la isla. Está situada en la costa oeste, la que mira a Barcelona. Tiene una parte antigua, rodeada de murallas, que son espléndidos miradores marítimos, con calles de casas de piedra dorada, que recuerdan Ciutadella de Menorca. El puerto y el paseo marítimo permiten paseos muy agradables en la puesta de sol. Toda la ciudad es dorada entonces. La ciudad nueva no desentona. No hay edificios altos. Pueden aparcar muy bien, en superficie o bajo tierra, en el aparcamiento de la plaza del mercado. La catedral no es gran cosa pero está rodeada de carritos estrechos muy típicos. Para comer en la ciudad de Alghero, le recomendamos mucho el restaurante Al Vecchio Mulino, un lugar donde se come de fábula, y no tanto el restaurante Al Reffetorio, que no resultó ser el mejor de Alghero, pero estaba bajo un arco, con buena sombra. No dormimos en la ciudad catalana pero hay buenos hoteles. También puede acostarse en Sassari que está a 40 kms. y es una villa mucho más importante, menos turística, con hoteles más baratos. Como por ejemplo el hotel Carlo Felice, un hotel un poco viejo, con habitaciones desgastadas por el paso del tiempo, pero la limpieza es fantástica y el personal muy amable.

One day of your life you must visit Alghero, the Catalan town of Sardinia. You can get there by plane, Alghero has a well-connected airport, or by boat on the Grimaldi line to Civitaveccia, stopping at Porto Torres in Sardinia. Porto Torres is just 40 kms away. from the city. Alghero is a very beautiful town, perhaps the most beautiful on the island. It is located on the west coast, which overlooks Barcelona. It has an old part, surrounded by walls, which are splendid sea viewpoints, with streets of golden stone houses, reminiscent of Ciutadella de Menorca. The port and the promenade allow very pleasant walks at sunset. The whole city is golden then. The new city is not out of tune. There are no tall buildings. You can park very well, on the surface or underground, in the car park in the market square. The cathedral is no big deal but is surrounded by very typical narrow carts. For lunch in the city of Alghero, we highly recommend the restaurant Al Vecchio Mulino, a place where you eat fabulous, and not so much the restaurant Al Reffetorio, which did not turn out to be the best in Alghero, but was under an arch, with good shade. We did not sleep in the Catalan city but there are good hotels. You can also go to sleep in Sassari which is 40 kms away. and it is a much more important, less touristy villa, with cheaper hotels. Such as the Hotel Carlo Felice, a slightly old hotel, with rooms worn by the passage of time, but the cleanliness is great and the staff very friendly.

Sardenya / Sardegna / Sardinia / Cerdeña

Avui us proposem un clàssic. Un viatge per fer a l’estiu, al juny, al juliol, fins i tot a l’agost, millor encara al setembre. I, perquè no, per setmana santa, Nadal o un cap de setmana llarg, o un pont abundant. Es tracta d’anar de vacances a Sardenya, aprofitant la línia de Grimaldi que va a Roma. Sortireu del port de Barcelona amb més o menys retard, entre les 10 i les 12 de la nit. E retard és una cosa força típica dels vaixells de Grimaldi que enllacen la nostra ciutat amb Civitaveccia o, com és el cas, amb Porto Torres, a Sardenya.

Això pot provocar que l’arribada a Porto Torres, prevista sobre les 10 del matí, acabi essent a les dues del migdia. Sempre podeu sopar, esmorzar o dinar al vaixell, que no està malament però no és un restaurant de cinc estrelles. També podeu fer servir l’avió, fins Alguer o Cagliari. En tot cas, arribats a l’illa, desembarcats del vaixell o de l’avió, us caldrà un lloc on dormir. Segur preferireu l’Alguer, bonica ciutat d’arrels catalanes, a tocar del mar, amb pocs hotels, cars, o un resort en alguna platja espectacular, caribenya, encara més cars. Si es voleu fer cas aneu a hotels tradicionals en ciutats tradicionals, com ara l’hotel Carlo Felice, a la ciutat de Sàssari. El podeu fer servir de centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. Sàssari és una ciutat gran però a escala humana. És bonica però sense grans atractius. Te places i carrers molt típics, i una catedral barroca, petita. I res més. Però teniu allà tots els serveis i no està lluny de l’Alguer, a 40 kms., ni de Porto Torres, a 25 kms, ni de la platja, a 12 kms. Es pot recòrrer la meitat nord de Sardenya des de Sàssari: la Pelosa, Salines, Porto Torres, Alguer, Castelsardo… tot a mnys de 50 kms!

A Sàssari hi ha molt bons restaurants. A la nit podeu sopar, molt bé, en una pila restaurant de cuina sarda, tots bons, situats en places molt animades. Per exemple a les 2 Lanterne que està en una placeta molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical cada nit. També recomanem molt la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Increïble.  Bona també la braseria i pizzeria que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat. Finalment ressenyar el Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial.

Sardenya és famosa per les seves platges, verges, increïbles, amb sorres de quars blanc i aigües d’un blau estratosfèric, com Is Arutas, prop d’Oristano, o Les Salines, a Stintino. En algunes hi ha dutxes i xiringuitos, no en totes. En altres un càmping. Certes tenen molt d’aparcament, de vegades gratuït, altres pagant. Però Sardenya no només son platges. Porto Torres, el port on potser haureu desembarcat, te una església romànica, la basílica de Sant Gavino, que és una preciositat. Patrimoni de la humanitat!. Aquí podeu dinar molt bé al restaurant San Gavino, a tocar de la basílica mateix.

També els poblets son un encant. Mundialment famós és Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. A Castellsardo podeu menjar al restaurant La Schizzula, pas mal. En acabar una passejada pel poble, que és molt autèntic i bonic, i a la tarda a la platja, ideal! També és preciosa la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. Podeu visitar la ciutat o anar directament a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Una bonica platja d’aigües molt netes, bon aparcament i molta sorra. Per dinar a Bosa podeu anar al restaurant Típico, en una plaça ben típica, al centre de la ciutat. No us perdeu el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems. Si us agrada conduir, de tornada a Sàssari o l’Alguer, escolliu la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Podeu parar a fer una banyada en una cala, per exemple cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca. No us perdeu algun nuraghe, per exemple el de Santu Antine, una preciosa construcció prehistòrica de l’edat del ferro. Una ciutadella increïble de pedra. O bé alguna de les esglésies romàniques no lluny de Sàssari, com ara l’església romànica de la Santíssima Trinità de Saccargia, una fastuosa edificació. O, evidentment, cal visitar Alguer, ciutat murallada, catalana, preciosa. Aquí, per dinar, aneu a la ciutat vella de l’Alguer, al restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i feu una volta pels seus carrers medievals.

 

Igualment, si us agrada l’art, podeu anar fins a Sant Joan de Sinis, on podreu visitar les ruïnes de la ciutat púnica de Tharros. També bona platja no gaire lluny! Allà podeu dinar al restaurant Tharrae, prop de la platja, bon aparcament, bon peix i marisc, preus molt raonables. Nora és una altra vila púnica molt bonica.

El sud de Sardenya també és molt bonic. Aquí està la capital, Cagliari, una ciutat força més gran i caòtica que Sàssari. Podeu allotjar-vos a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, piscina i spa. Preus una mica cars. Per menjar, al centre de Cagliari, que és una vila amb un ambient nocturn brutal, aneu a la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella. Prop de Cagliari també hi ha platges esplèndides, com ara Piscini, Turredda o Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Per l’oest de Cagliari podeu dinar al restaurant Crar’e Luna, fantàstic! Per la banda est de Cagliari també hi ha cales de somni, com ara les de Villasimius, una costa amb platges de fàbula. Per explemple Punta Molentis o Cala Sinzias, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica és la Spiaggia di Porto Giunco.

Cagliari mereix una visita a banda. Els seus carrers estrets, les muralles i bastions, les pujades, les placetes, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, els palaus vinguts a menys… fan molt atractiva la seva relativa decadència.

Recordeu… a un pas de Barcelona, Sardenya ofereix molts atractius en poc espai. Ideal per a famílies!

Toscana des de Roma, passant per l’Umbria

El que us havíem promés! Una proposta per fer la Toscana, tan bon punt passi de nosaltres la pandèmia del “goronyavirus”. Ja sabeu, a l’estiu podem agafar el Grimaldi que va a Civittaveccia, i fer una ruta pel nord d’Itàlia. Per la Umbria primer, i per la Toscana després. Somiem! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell, una nit d’estiu, sense restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i quan arribem a destí, haurem conduït pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle. Això vol dir que el vaixell ens surt gratuït! Som a Civittavecchia i anem a Roma, o no. Millor a la tornada? Vosaltres mateixos. A Roma teniu el Novotel La Rústica, als afores, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, un poblet molt maco. Civittaveccia te alguns hotels també i platges que no estan malament. Prop, a Tarquinia, hi ha restes etrusques, i a Viterbo, bons hotels. Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio. Una vila medieval, seu d’un palau dels papes. Parada obligada. Podeu dormir a Viterbo, i sopar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Els voltants de Viterbo son bonics. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. A Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

 

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic, te una fantástica i alucinant catedral. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. I te hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita.

Dins l’Umbria també pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. Una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época.

I, si teniu dies, podeu fer la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica.

Seguint la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Sortint de Perugia fem via cap a la Toscana. La primera vila a la que arribarem serà Cortona. Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un turó. Està al costat del llac Trasimeno. L’església de Santa Maria Nuova del Calcinaio és impressionant. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. El Sant Michele és un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. I continuem la ruta. Després de Cortona ja podem fer camí de Florència. per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Abans però podeu parar a la ciutat d’Arezzo, a tocar ja de Florencia, on hi ha un casc antic medieval maco, la ciutat no ho és, un duomo i uns frescos de Piero de la Francesa, super famosos i super guapos en un convent. Continuem a Florencia, on podeu dormir en un Novotel que hi ha als afores, i sopar al centre, al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Fem un volt per la ciutat, paradigma del Renaixemet, i veiem la catedral de Santa Maria dei Fiori, els palaus Medici-Ricardi, la Santa Croce amb la capella Pazzi, Santa Maria Novella, el convent de Sant Marc, amb frescos admirables de Fra Angélico, la capella Medícea, ponte Veccio, Palau Pitti… i els Uffici, és clar! I tantes i tantes coses bones!

 

Des de Florència cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors.

De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, San Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, amb les seves torres medievals i els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels agustins. O Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Pienza, Montalcino o Montepulciano. Recordeu que teniu un Novotel a Florència. I altres hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu.

També podeu fer centre d’excursions per la Toscana, enlloc de Florència, la ciutat medieval impressionant de Siena. És més tranquil·la que la capital toscana, hi ha bon hotels i restaurants, i està al mig de tot. Us recomanem que us hostatgeu a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Per sopar aneu al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

 

Visiteu-ne la catedral, el duomo, amb el seu terra de marbre tallat, fabulós, i la biblioteca Piccolominni, fantàstica, l’hospital della Escala, increïble, i els carrers estrets plens de palaus, esglésies i convents. Molta pau i tranquil·litat, excepte els dies del Palio!

El dia següent tocarà San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admireu els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Encara potser us queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

El dia següent podeu marxar de Siena o de Florència, cap a la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Potser dinem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Sortint de Montalcino podem tornar a Siena o Florència, o potser anem cap a Pienza, vila renaixentista. Si volem seguir una ruta lògica, la següent parada seria Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada, encantadora, situada dalt d’un turó, plena de carrers medievals fantàstics que ens portaran fins la piazza del Popolo. Guapíssima!.

Abans de deixar la Toscana, sigui des de Siena, o des de Florència, no deixeu de veure una tonteria, un petit poblet murallat, anomenat Monteriggioni, a tocar de Siena.

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Roma, yendo con el barco de Grimaldi que sale de Barcelona, o bien por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel.

Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país.

Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes.

Ahora ya estarán a medio camino de Roma, quizás de vuelta al barco. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones.

Pero si los teneis llegaros a Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos pero son fantàsticas.

O quizás prefirais ir de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya.

Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral.

Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

La Umbria des de Roma

De nou una proposta per fer quan passi la pandèmia del “joronyavirus” dels c… A l’estiu podem agafar el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta pel nord d’Itàlia. De moment per la Umbria, i demà més lluny. Somiar és gratis, per ara, i encara no ho han prohibit!. Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, (hauré de demanar comissió). És una nit d’estiu, com ja us hem dit. Sopem al mateix vaixell, al self-service. No és fantàstic però és còmode i barat. Portem el cotxe amb nosaltres, això vol dir que no tenim les restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i que quan arribem a destí, haurem conduït molts pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle allà, cosa que fa que el bitllet de vaixell ens surti gratuït, i més. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però s’aguanten. Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Si dieu que si, podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Si decidiu que no dormiu a Roma, ho podeu fer a Civittaveccia mateix, que te hotels i platges que no estan malament, a Tarquinia, ciutat amb restes etrusques molt propera al port o a Viterbo, que queda a uns 60 kms. al nord, per bona carretera, però que la fareu de nit!

Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio, uns 80 kms. al nord de Roma. Una vila medieval, poc explotada turísticament, malgrat que és la seu d’un palau dels papes. Tota ella plena de carrers medievals, esglésies, places i palaus. Cert que no s’han promocionat, ni s’han embellit, però això és perquè Viterbo no espera turistes, i per això no sembla esperar l’aprovació de ningú. Però aquesta manca de preparació fa el casc antic més autèntic. Hi ha un gran aparcament, impossible no trobar lloc, al centre de la vila, a dues passes de l’ajuntament, situat a la plaça principal. No us perdeu el barri de San Peregrino que diuen és el millor conservat de l’Europa medieval. Ni l’església de San Giovanni, o la de  san Pere, ni el Duomo ni el palau dels papes.

Volem comentar també que una de les coses més xules que podeu fer és cercar les fonts monumentals de la ciutat, n’hi ha un munt!. Podeu dormir a Viterbo, nosaltres no podem recomanar-vos hotel perquè no hi hem dormit mai, però sí que hi hem dinat. Just a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Molt recomanable, tot i que les seves especialitats son un xic peculiars. No deixeu de banda Viterbo si feu una ruta per Itàlia, anant o venint de Roma, sobretot si, com us aconsellem, heu arribat en vaixell a Civittaveccia. <si voleu quedar-vos uns dies més per la zona, cal dir que els voltants de Viterbo son molt bonics. Ja hem dit que a Tarquínia hi ha una necròpolis etrusca guapa. A Sutri una altra. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. Prop de Viterbo, a Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. Però el llac Bolsano i la cúpula de Santa Margherita de Montefiascone ens serviran per proposar-vos una parada en el camí. Com que aneu amb el vostre cotxe ho podeu fer quan vulgueu. Penseu que esteu fent una bonica ruta pel Lazio, seguint la SS Cassia, l’antiga via Càssia dels romans. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. La primera és una esplèndida catedral amb planta renaixentista de creu grega i cúpula impressionant. El segon és un vi fresc, afruitat i agradable que rep la curiosa denominació de “Est, est, est”. Conten que Joan Fugger, un poderós cardenal alemany, aficionat a la bona taula i al bon vi, que anava camí de Roma, es feia precedir per un criat que li anunciava les poblacions amb millor beguda pintant “Est” (És), a l’entrada de les mateixes. En provar el vi de Montefiascone, escrigué “Est, est, est” a les portes. Joan Fugger no arribà mai ala ciutat eterna. Es queda a viure a Montefiascone, on està enterrat. Altres esglésies, com Santa Maria de le Grazie o la San Flaviano, també mereixen una visita. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. S’alça allà, poderosa i altiva, dominant la plana, dominant l’entrada de la desconeguda Umbria, el corredor entre la Toscana i el Lazio, que és tant com dir dominant tota Itàlia. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic que forma una plana elevada, ha estat sempre la clau de les comunicacions entre Roma, Milà i Florència. La trobareu, sense necessitat de cercar gaire, a uns 100 kms. al nord de Roma, al peu de l’autopista. Al peu és un dir. De lluny ja veureu la massa fosca del seu pedestal de roca, increïblement tallat, com un mur natural. I la veureu a ella, allà dalt, entre el cel i la terra, segura del seu poder i de la seva seducció. Deixeu estar l’autopista Roma – Florència uns moments, unes hores, o uns dies, i remunteu cap a Orvieto. De la ciutat us podem recomanar moltes coses, però n’hi ha una que es recomana sola. La imponent, fantástica i alucinant catedral. Si Orvieto és orgullosa, la seva catedral és sobèrbia. Una façana, (a la foto), que mai més oblidareu. Una façana que cal visitar a sol ponent, quan els seus raigs la il·luminen com si fos de foc. Refulgeix el marbre blanc. Brillen com com brases els vermells, com estrelles els daurats, com el cel els blaus. Una façana que no podreu deixar de contemplar, i necessitareu molt de temps per veure tot el que conté. I la plaça, lagegantina plaça, l’ajuda a destacar. Dins, les esveltes naus estan completament cobertes de frescos del Beato Angelico i del Lucca Signorelli. Una passada. Però la catedral, essent molt, no ho és tot. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. De veritat que és impossible citar totes i cadascuna de les esglésies medievals i renaixentistes d’Orvieto. I encara ho és menys citar el munt de palaus medievals i renaixentistes que hi ha. Però intentarem que us en feu una idea. Hauríeu de fer una ullada a Sant Giovenale, amb més frescos, a Sant Giovanni, a Santa Andrea, Sant Francesco i Santo Domenico. No us podeu perdre el Palau del Comú, el del Popolo, l’anomenada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gent sabes l’art que la ciutat atesora, els turistes la colapsarien. I, per sort, encara no és el cas. Però de veritat us assegurem que és la ciutat de la Umbria amb més monuments, i amb més art per metre quadrat. I tot a tocar d’una autopista, a pocs kms. de Roma, per on passen milers i milers de viatgers ansiosos de veure art. És com tenir set i passar de llarg una cascada que es veu d’una hora lluny. No hem dormit mai a Orvieto, però passejant pels seus carrers hem vist hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi. Tots tres ben diferents en l’estil. I no son els únics. N’hi ha moltíssims més, de més categoria que aquests, i de menys.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi, Assissi i Perugia. La regió en que entrareu ara entre Florència, Perugia i Roma, travessant l’Umbria, te joies precioses amagades entre el verd fosc dels seus boscos. Una d’elles pot ser Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita. Aquesta ciutat medieval alça els seus palaus al mig de la Umbria http://www.comune.todi.pg.it  I no està sola. Al costat teniu ciutats mdievals de somni, com ara Montefalco, Spoleto o Assíssi. Mireu la web de turisme de la regió: http://www.umbriaonline.com   Així el camí de Roma fins Perugia us serà una ruta ben plaent. El que passa és que, quan la gent viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana i en Venècia, o en Roma o, fins i tot en Sicilia. Però poca gent visita el cor desconegut de la península: la Umbria. Mal fet. Aquesta regió, entre Florència i Roma, te ciutats esplèndides i racons plens d’art. La Umbria està plena de paisatges que us asserenarant el cor. Entre elles la capital, de la que parlarem abastament: http://turismo.comune.perugia.it/ Mireu-vos la web de turisme de la zona: http://www.umbriaturismo.it/

Dins l’Umbria, camí de Pereugia, pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. I no perquè hi hagi nascut, viscut, predicat i mort Sant Francesc o Santa Clara, que també, sinó perquè és una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época. I no és només la ciutat. Són també els voltans, com ara l’església renaixentista de Santa Maria degli Angeli, amb la seva cúpula. Per dormir sapigueu que hi ha un dels més bonics càmpings d’Itàlia, just a Santa Maria degli Angeli.

I seguirem la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica. Oblidada als confins entre la Toscana i la Umbria, aquesta cuca ciutat medieval dorm un son de segles. Els seus carrers i places encara estan força lliures de les petjades dels turistes. Per això és un goig indescriptible pujar fins la piazza del popolo per veure el palau dels consols i abastar, des de la seva alçaria, quasi tota la regió. Fixeu-vos en el detall que totes les cases i palaus tenen dues portes, una de gran i una de petita. Aquesta darrera només es fa servir per treure els fèretres, Així el mort, perdut i desorientat, no torna a casa, sinó que troba el camí del cel. I és que Gubbio es terra de màgia, telúrica, profunda. És el lloc on la geologia demostrà que un meteorit gegant picà amb la terra i extingí els dinosaures. Perquè serà?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Ara que faig aquesta entrada llarga sobre Italia, per distreure’m i distreure-us m’adono que, sovint, quan es viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana però poca gent visita la Umbria. En la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Podeu fer-ne el centre de tota la sortida d’estiu a la Umbria!. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un d’aquells turons amables d’aquesta terra beneida dels Deus. No és la Toscana turística de Florencia o Siena. És la Toscana fronterera amb la Umbria, amagada, plena de petits poblets encisadors. La trobareu si aneu camí Florencia des de Perugia o Assís. Ja està molt propera a l’autopista A1, l’espina dorsal de la península italiana, al sur d’Arezzo, abocada a la planura suau del llac Trasimeno, tan històric. Cortona és un lloc d’aquells que inciten a tornar-hi, a recórrer sense presses els seus carrers quiets, encara no destrossats pel turisme. Naturalment te el seu palau del poble, i el dels capitans, amb la seva torre. També te un duomo. Però no és això el més bonic del poble. Són els carrers enfilant-se muntanya amunt, plens d’escales. Els carrers petits i estrets, buits de gent. Però també els carrers comercials del centre, plens de botigues senzilles, de records i de menjar, de bars i de restaurants, de galeries d’art i d’hotels. És la llum, la lluminositat increïble d’aquest racó de la Toscana. Són les oliveres que s’enfilen cap a munt, com les cases. És la seva esglèsia de Santa Maria Nuova del Calcinaio, a uns kms. del nucli urbà, arribant-hi. Una impressionant, però recoleta i un xic destartalada obra mestra del primer renaixement. L’hem volgut fer servir de foto per aquest article, amb el seu interior nu, blanc, concís, perfecte. Aparqueu el cotxe a l’entrada de les muralles. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. Assaboriu l’aire toscà, pur, embriagador. Veieu caure la nit damunt la plana. Cortona te una posta de sol fantàstica. Per dinar i per dormir bé heu vingut al lloc perfecte.  Si disposeu de bon gust i força calers, el Sant Michele és el vostre destí. Un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. Però tranquils, n’hi ha molts més, i de molts preus. De restaurants n’hi ha tants que no sabríem dir-vos. Passegeu i mireu. Trobareu el vostre.

I aquí acabem per avui la ruta. Demà la farem més llarga, per si teniu més dies, per incloure-hi la veïna Toscana, preciosa. Però això suposarà més dies. Si no en teniu, no us preocupeu. La Umbria és prou xula! Torneu enrrere, refent la ruta, visitant coses que potser us han quedat al tinter. O retorneu a Roma per la costa per banyar-vos, via Montepulciano, Siena, Massa Marítima. Arribareu a Civittaveccia pel mar. O torneu per les Marques, via Gubbio, Ascoli Piceno i Urbino, baixant cap a Roma per l’Adriàtic. O senzillament agafeu prop de Cortona la A1 i, a la tarda sereu a Civittaveccia o a Roma, si no l’heu vist a l’anada!.

Demà, la Toscana!

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, si el coronavirus nos deja, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una vuelta con salida Civittaveccia, y con destino la Umbria. Mañana continuaremos más lejos. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la capital Roma. Una semana o más si quieren subir hasta Cortona. Visitaremos ciudades poco conocidas, que són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. La Umbria es una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla subiendo desde Roma, o desde Civitaveccia para visitar volviendo, Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Parad también en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No pueden hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana.

Empecemos con Viterbo, que es una magnífica ciudad medieval poco conocida y muy poco turística, con plazas, palacios e iglesias. Destaca el palacio papal, el Duomo o la iglesia de san Pedro. También el barrio de san Pelegrino, el mejor conservado de la Europa Medieval, segun dicen. En una visita a los alrededores de Roma no debeis perderos esta bonita y desconocida ciudad.

La cúpula de Santa Margherita de Montefiascone nos servirá para proponerles la siguiente parada. Como van con su coche, les pediremos que abandonen la autopista y que hagan una bonita ruta por el Lazio, siguiendo la SS Cassia, la antigua vía Cassia de los romanos. La primera villa interesante que encontrarán en su camino será Montefiascone. Hay dos buenas razones para detenerse. La iglesia de Santa Margherita y su vino blanco. La primera es una espléndida catedral con planta renacentista de cruz griega y cúpula impresionante. El segundo es un vino fresco, afrutado y agradable que recibe la curiosa denominación de “Est, est, est”. Cuentan que Juan Fugger, un poderoso cardenal alemán, aficionado a la buena mesa y el buen vino, que iba camino de Roma, se hacía preceder por un criado que le anunciaba las poblaciones con mejor bebida pintando “Est” (Es), a la entrada de las mismas. Al probar el vino de Montefiascone, escribió “Est, est, est” en las puertas. Juan Fugger no llegó nunca a la ciudad eterna. Se quedó a vivir en Montefiascone, donde está enterrado. Otras iglesias, como Santa María de le Grazie o San Flaviano, también merecen una visita. Después podrán continuar su ruta en Roma, si tienen ganas, visitando Viterbo y llegando a través de un valle poco conocido que la Vía Cassia recorre en su totalidad. También pueden volver a coger la autopista en Viterbo. La villa tiene hoteles moníssimos para hacer una parada. También restaurantes donde os servirán el famoso vino de la tierra. Está Il Borgo Antico, muy recomendable, o el del hotel Urbano V, clásico, o muchos otros trattorias y pizzerías que vosotros encontraréis en las calles de Montefiascone.

La siguiente etapa será Orvieto, una gran ciudad medieval que impresiona y enamora, a primera vista. Se levanta allí, poderosa y altiva, dominando la llanura, dominando la entrada de la desconocida Umbría, el corredor entre la Toscana y el Lazio, que es tanto como decir dominando toda Italia. Porque Orvieto, rodeada de murallas y elevada sobre un increíble pitón volcánico que forma una llanura elevada, ha sido siempre la clave de las comunicaciones entre Roma, Milán y Florencia. La encontraréis, sin necesidad de buscar mucho, a unos 100 kms. al norte de Roma, al pie de la autopista. Al pie es un decir. De lejos ya veréis la masa oscura de su pedestal de roca, increíblemente cortado, como un muro natural. Y la veréis a ella, allá arriba, entre el cielo y la tierra, segura de su poder y de su seducción. Dejad la autopista Roma – Florencia unos momentos, unas horas, y remontaros hacia Orvieto. De la ciudad os podemos recomendar muchas cosas, pero hay una que se recomienda sola. La imponente, fantástica y alucinante catedral. Si Orvieto es orgullosa, su catedral es soberbia. Una fachada, que nunca más olvidarán. Una fachada que hay que visitar a sol poniente, cuando sus rayos la iluminan como si fuera de fuego. Refulge el mármol blanco. Brillan como como brasas los rojos, como estrellas los dorados, como el cielo los azules. Una fachada que no podrán dejar de contemplar. Y necesitarán mucho tiempo para ver todo lo que contiene. Y la plaza, la gigantesca plaza, la ayuda a destacar. Dentro, las esbeltas naves están completamente cubiertas de frescos del Beato Angélico y del Luca Signorelli. Una pasada. Pero la catedral, siendo mucho, no lo es todo. Debe recòrrer con calma las calles de la villa medieval. De verdad que es imposible citar todas y cada una de las iglesias medievales y renacentistas de Orvieto. Y aún lo es menos citar el montón de palacios medievales y renacentistas que hay. Pero intentaremos que os hagáis una idea. Deberíais echar un vistazo a San Giovenale, con más frescos, a San Giovanni, a Santa Andrea, San Francesco y Santo Domenico. No os podéis perder el Palacio del Común, el del Popolo, la llamada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gente supiera el arte que la ciudad atesora, los turistas la colapsarian. Y, por suerte, todavía no es el caso. Pero de verdad os aseguramos que es la ciudad de la Umbría con más monumentos, y con más arte por metro cuadrado. Y todo junto a una autopista, a pocos kms. de Roma, por donde pasan miles y miles de viajeros ansiosos de ver arte. Es como tener sed y pasar de largo una catarata que se ve a la legua. No hemos dormido nunca en Orvieto, pero paseando por sus calles hemos visto hoteles con mucho encanto, modernos y acogedores, como el Albergo del Aquila Bianca, o el del Duomo, o el Hotel Filippeschi. Los tres muy diferentes en el estilo. Y no son los únicos. Hay muchísimos más, de más categoría que estos, y de menos.

Ahora entramos en la Umbria. La región entre Florencia y Roma posee joyas preciosas escondidas entre el verde oscuro de sus bosques. Una de ellas puede ser Todi. A un km. de la ciudad se levanta su más preciado bien: Nta. Sra de la Consolación, obra renacentista cumbre de Bramante. También Todi merece una detenida visita. Esta ciudad medieval alza sus palacios en medio de la Umbria  http://www.comune.todi.pg.it   Y no está sola. Al lado tenéis Perugia o Asís http://www.umbriaonline.com

Asís, también en la Umbria, en la parte central de Italia, a medio camino entre Florencia y Roma, es una ciudad que no podéis obviar en vuestra ruta. Y no porque haya nacido, vivido, predicado y muerto San Francisco o Santa Clara, que también, sino porque es una villa medieval preciosa, que tiene, desde un templo Romano hasta un par de basílicas con murales de valor incalculable, pasando por calles y palacios de toda época. Y no es sólo la ciudad. Son también los alrededores, como por ejemplo la iglesia renacentista de Santa Maria degli Angeli, con su cúpula. Para dormir sabed que allí hay uno de los más bonitos càmpings de Italia, justo en Santa Maria degli Angeli.

Desde Perugia o desde assissi, debeis visitar Gubbio. Olvidada en los confines entre la Toscana y la Umbria, esta bella ciudad medieval duerme un sueño de siglos. Sus calles y plazas todavía están libres de las huellas de los turistas. Por esto es un gozo indescriptible subir hasta la piazza del Popolo y ver el palacio de los cónsules y abarcar, desde esa atalaya,  casi toda la región. Fijaos en el detalle de que todas las casas y palacios tienen dos puertas, una de grande y una más pequeña. Esta última sólo se usa para sacar los féretros, Así el muerto, perdido y desorientado, no vuelve a casa, sino que encuentra el camino del cielo. Y es que Gubbio és tierra de magia, telúrica, profunda. Es el lugar dónde demostró que un meteorito gigante golpeó la tierra y extinguió a los dinosaures. ¿Porque será?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Al norte de Perugia, Cortona es una apacible, pequeña y deliciosa villa toscana, no muy lejana de Perugia, que está subida a media altura de uno de esos cerros amables de esta tierra bendecida de los dioses. No es la Toscana turística de Florencia o Siena. Es la Toscana escondida de los pequeños pueblos encantadores. La encontraréis si vais desde Perugia o Asís, camino de Florencia. Está próxima a la autopista A1, la espinahacia  dorsal de la península italiana, al sur de Arezzo, abocada a la llanura suave del lago Trasimeno, tan histórico. Cortona es un lugar de aquellos que incitan a volver, a recorrer sin prisas sus calles quietas, no destrozadas aún por el turismo. Naturalmente tiene su palacio del pueblo, y el de los capitanes, con su torre. También tiene un duomo. Pero no es eso lo más bonito del pueblo. Son las calles trepando montaña arriba, llenas de escaleras. Las calles pequeñas y estrechas, vacías de gente. Pero también las calles comerciales del centro, llenas de tiendas sencillas, de tiendas de recuerdos y de comida, de bares y de restaurantes, galerías de arte y de hoteles. Es la luz, la luminosidad increíble de este rincón de la Toscana. Son los olivos que trepan hacia arriba, como las casas. Es su iglesia de Santa María del Calcinaio, a unos kms. del núcleo urbano, llegando al pueblo. Una impresionante, pero recoleta y un poco destartalada obra maestra del primer Renacimiento. La hemos querido utilizar de portada para este artículo, con su interior desnudo, blanco, conciso, perfecto. Aparquen el coche en la entrada de las murallas. Hay que subir calle arriba hasta la plaza mayor. Tras ello, perderse por el dédalo de callejuelas medievales. Saboreen el aire toscano, puro, embriagador. Veran caer la noche sobre la llanura. Cortona tiene una puesta de sol fantástica. Para comer y para dormir bien han venido al lugar perfecto. Si disponen de buen gusto y bastante dinero, el Sant Michele es su destino. Un hotel con mucho encanto, en la ciudad amurallada, en una calle principal. Nos gustó mucho. Pero tranquilos, hay muchos más, y de muchos precios. De restaurantes hay tantos que no sabríamos decirles cual nos gustó más. Hay que pasear y ver. Encontraréis el vuestro. Si desean ir de allí a Florencia, ánimos, sólo está a una hora larga en coche. Pueden dormir en el Novotel de Florencia y hacer una escapada desde Cortona, que incluya una parada en Arezzo, en una excursión de un día. Pero mejor hablamos de eso mañana, cuando visitemos la Toscana más desconocida para ponerla a su alcance.

Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Ruta per la Campània

Ara que estem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus i, per tant, sense poder sortir a gaudir de cap activitat en família, és un bon exercici pensar en els dies que vindran, un cop passat el mal tràngol, en que podrem tornar a sortir amb els nostres fills i filles. Per això deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Per exemple una anada a les belles terres de la Campània, que podem fer sencer, com el relatem, o només en alguna part. Somniem que sortim de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Podem sopar al mateix vaixell, en el self-service o en el restaurant, tot i que molt més car. Ens emportem el cotxe amb nosaltres, carregat de maletes i tota mena d’estris que necessitem per passar unes bones vacances, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha bons camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge es fan llargues. Arribem a Civittavecchia i anem a l’hotel a Roma. L’endemà podeu visitar la ciutat eterna, o no, o potser fer-ho a la tornada. Si penseu que podeu esmerçar un dia o dos a Roma, llavors podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. O bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma, fresc i amb tren directe a la capital d’Itàlia. A Frascati hi ha molts bons llocs per dinar i sopar. En acabat de veure Roma podeu sortir camí de Nàpols i també visitar aquesta encisadora i perillosa ciutat. Una passada!. Barris que fan por, carrers que corprenen, gent amable, art arreu. I una circulació d’infart!  Camí de la Campània, abans de veure Nàpols, podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. O banyar-vos a les platges d’Anzio, molt xules.

Abans d’entrar a la capital de la Campània, feu una aturada a Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Caserta és molt bonic i s’hi menja bé, amb menús molt arreglats, preu per qualitat.

En lloc de fer centre de visita a Nàpols, que és una ciutat caòtica i molt sorollosa, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat una mica diferent, tot i que també moguda, però molt divertida, una mica canalla. Salern ens encanta i ens agrada, encara més que Nàpols. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, un hotel modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Els dies següents podeu dedicar-los a visitar la Campània. Us recomanem començar per la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau normands, un lloc deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic. A Amalfi podeu dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar. No oblideu arribar fins Positano, un altre lloc esplèndid. De fet, tots els pobles de la Costiera son molt bonics, i tenen platges molt maques. Atenció: la carretera és estreta, amb moltes voltes i plena de gent. De vegades, a l’estiu, te sentit únic. Tipus costa del Garraf!

I el dia següent potser podeu anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, que son més que unes simples ruïnes. Estan força intactes, com si acabessin de ser destruïdes pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

I, malgrat tot el que us hagin pogut dir, deixeu un dia o més per anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, i amb un ambient sòrdid, fins i tot perillós. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

    

L’endemà, si us queden dies, podeu anar a Sorrento i, des d’allà agafar la barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Per dinar teniu, a la mateixa plaça del poble, prop de la parada del bus, el restaurant Casa Isidoro, al mateix Capri centre, a Via Roma, 17.  Per tornar al port us recomanem baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delícia!.

I, per acabar, si encara us queden alguns dies, baixeu de Salerno cap al Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum. Un munt de temples grecs perfectament conservats. Millor que a Grècia. I prop d’allà les platges fantàstiques de Castellabbate, una xulada. De tornada a Roma, quan ja acabeu el vostre viatge, en ruta cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona, podeu parar un moment a dinar a Montecassino, i pujar fins l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Al poble de Cassino teniu el restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

I no oblideu de parar també a la bella ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impressionant!.

Arribats a Roma, podeu tornar a dormir a Frascati, o a la mateixa ciutat eterna, o arribar-vos fins a Tarquínia amb belles restes etrusques. O fer nit a Viterbo, una ciutat medieval, rodejada de paratges naturals molt bonics, amb boscos i llacs, i palaus renaixentistes. No està lluny de Civittavecchia. En arribar a aquest port italià només us quedarà agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja sereu a Barcelona!.

El Salento, les platges de la Puglia

Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son boniques ciutats, algunes medievals de la Puglia, el tacó del sud de la bota d’Itàlia. Però en aquesta bonica regió el millor no son les viles, tot i que encantadores, sinó les platges.

Avui us parlarem del tram nord de la costa de Gallípoli, de la platja del Canne, bellíssima, on ens vàrem banyar. El Lido del Canne te tots els serveis, un gran i bon aparcament de pagament i bons restaurants. Nosaltres vam probar l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant a peu d’aigua que no estava malament. Les aigües son transparents, d’un blau cel preciós i la sorra d’un blanc enlluernador. Sempre hi fa sol.

I no son les úniques platges que hi ha. Només vam poder visitar un parell, però ens queden per veure altres amb molta anomenada com ara PortoCesareo, o bé Portoselvaggio  o les mateixes de la vila medieval de Gallipoli. Cap altre lloc d’Europa està banyat per dos mars tan propers. Si us agrada el submarinisme no us podeu perdre les meravelloses coves marines de Castro, i la de Santa Maria di Leuca. La vila barroca de Lecce, amb la catedral, les seves esglésies i palaus com bonics brodats de pedra, i les restes de l’amfiteatre romà al cor de la ciutat, pot ser un bon lloc on allotjar-se, el centre d’excursions perfecte.

Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son bonitas ciudades del sur de Italia, de la bota italiana. Pero aunque estas villas medievales de la Puglia merecen una detenida visita, en el tacón del sur de la bota de Italia lo mejor son las playas. Con una agua limpia, azul turquesa, el Jónico y el Adriático rivalizan en belleza. Debeis destinar unas vacaciones familiares a conocer estas maravillosas ciudades y estas playas de ensueño.

Roma, revisitada

Hem anat moltes vegades a Roma i mai ens n’hem cansat d’anar-hi. Quan nosaltres anem a Roma ho fem quasi bé sempre en vaixell, en els Grimaldi Lines, fins a Civittaveccia, el port modern de Roma. També hi hem anat en cotxe, travessant Itàlia, que és una altra manera molt xula d’arribar-hi. Hi ha poques rutes tan maques al món com la que passa per Génova, Florència, Siena, Perugia, Assís, Todi, Orvieto i fa cap a Roma. I ens deixem un munt de pobles i ciutats bellíssims que podeu trobar pel camí. I aquest no seria el millor ni l’únic camí!. Si aneu en vaixell passareu la nit navegant i, l’endemà a la tarda, arribareu a la ciutat dels papes. En avió fora més ràpid però tot i que ho entenem, no ens agrada que ens revisin com si anèssim a l’escorxador, i portem molta maleta a sobre. Moltes vegades ens hem allotjat a Roma als afores de la ciutat, en concret al Novotel La Rústica, un hotel barat i molt familiar. Altres vegades ho fem fora de la ciutat eterna, a Frascati, una petita vila medieval, que està a tocar de Roma. Com diem està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat per tren o bus. A més es troba en una zona muntanyosa, amb vistes a la capital italiana, i allà dalt fa molta menys calor que a baix, tot és molt més suportable. En el centre d’aquesta tranquila vila medieval i renaixentista  ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. També hi ha molts busos que et porten al metro.  Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal. Roma és inmensa però nosaltres tenim clar que anem a veure. Primer comencem amb Santa Maria Maggiore, que està a tocar de l’estació de tren i ve de passada. Després pugem fins a San Pietro in Vincoli per admirar el Moisès de Miquel Àngel. Arribem aleshores a la zona arqueològica, amb l’imponent Coliseu, per seguir cap a l’arc de Constantí, fòrum i columna de Trajà. Després entrem en la ciutat barroca per veure el panteó: són els llocs ineludibles de la Roma clàssica.

Ja que som dins continuem la passejada per la ciutat barroca. Seguint aquesta ruta barroca anem fins a Santa Agnese in agone, i després cap al Castell de Sant’Angelo i el Vaticà. A la tarda tanquem el circuit amb la Fontana de Trevi, i la pujada al Quirinal, arribant a Santa Maria della Vitoria per contemplar l’èxtasi de santa Teresa. Sempre acabem la volta en l’espai immens de les termes de Dioclecià, que avui és un complex d’esglésies i museus. Admireu Santa Maria degli Angeli e dei Martiri. Aquesta és la nostra ruta proposada per Roma. gratificant. Si voleu dinar asseguts i bé de preu, podeu anar al restaurant Miscellania, molt bé.

 

Mont Cenis / Moncenisio

El Coll de Mont Cenis, en francès, o del Moncenisio en italià, separa aquestes dues nacions en un pas alpí no gaire alt i molt bonic. Uneix Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane i Susa, sense necessitat de pagar cap túnel de peatge, per una ruta evocadora, en mig de paisatges idíl·lics i sense fer patir el cotxe. A l’hivern està tancada per la neu, això si. és una bona ruta alternativa per viatjar a Itàlia a l’estiu sense passar calor i sense patir retencions a l’autovia marítima entre Niça i Gènova. Es puja per Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… i es baixa per Susa cap a Torino, per continuar després camí de Milà, Florència o Venecia. O bé a l’inversa. Del costat francés hi ha unes pistes d’esquí molt familiars i nombrosos senders per caminar per les muntanyes. L’accés al llac del Cenis és molt fàcil. Hi ha nombrosos desviaments al llarg de la carretera que serpenteja pel coll des del costat francès a l’italià, que fa ben bé uns 8 kms. d’altiplà, sense pujades ni baixades. Camins molt ben condicionats, amb àrees d’aparcament i tota mena de serveis, restaurants inclosos. Teniu “Le relais du Col du Mont Cenis”, bon petit restaurant just al coll mateix. També Le Malamot, un hotel i restaurant senzill però bo, a la sortida del lloc, ja caient sobre Itàlia. I al mig del parc natural, a peu de carretera, en el monument, centre d’interpretació i església del mont Cenis, bon aparcament i bones vistes del llac i la muntanya, hi ha Le Savoie, un altre bon establiment on menjar.

El paso de Mont Cenis o del Moncenisio, separa Italia y Francia. Se trata de un paso alpino no muy alto y muy bonito.  Une Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane y Susa, sin necesidad de pagar el túnel de peaje. La ruta es muy evocadora, en verano, y es una buena ruta alternativa para no pasar calor ni morir en las retenciones entre Niza y Génova. Subid por Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… y bajad hacia Susa y Torino, para continuar a Milán, Florencia o Venecia. O a la inversa. El lago del Cenis és muy bonito. La carretera que serpentea por las alturas lo recorre y encontrareis todo tipo de servicios y restaurantes.  Aconsejamos “Le relais du Col du Mont Cenis”, o Le Malamot, un hotel y restaurante sencillo pero bueno. O Le Savoie, otro buen lugar para comer.