Santa Maria de les Neus a Belec


Quan visiteu Croàcia, a més de fer cap a Dubrovnik, a Zadar o a Split, reserveu temps per veure Zagreb, la capital i per fer una visita a la Croàcia interior, molt més desconeguda. Per exemple per veure, al poblet pastoral i rural de Belec, la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada, o pregunteu a qualsevol persona del poble. Us acompanyaran a casa de la senyora que cobra uns quants diners per ensenyar-la. Mai no heu vist res d’igual. Una orgia d’estucs, d’angelets, de sants, de daurats… Hem vist moltes esglésies barroques a Alemanya o Austria, algunes se li apropen, cap la supera. I un cop vista l’església podeu continuar cap a Varazdin, una bonica ciutat barroca, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Ho diem perquè no està lluny i allà podreu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners. No us perdeu Santa Maria de les Neus de Belec en una visita a Croàcia per poc que us agradin les sortides culturals. Val la pena!.

En Croacia, además de ver Dubrovnik, a Zadar o a Split, reservad tiempo para ver Zagreb, la capital y para visitar la Croacia interior, muy  desconocida. Por ejemplo para ir al rural pueblecito de Belec y ver allí la maravilla barroca de la iglesia de Santa Maria de las Nieves. Tienen la llave en la casa que hay frente al templo. Esa señora cobra cuatro chavos por mostrarla. Nunca habreis visto cosa igual: una orgia de estucos, angelotes, santos y dorados. Hemos visto muchas iglesias barrocas en Alemania o Austria, y algunas se le acercan, ninguna la supera.

Anuncis

Bergamo, revisitada


bergamo

Hem tornat a parar a Bérgamo, una bellíssima ciutat medieval, al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem per on vam dinar nosaltres, a la mateixa via Colleoni, en ple centre de la ciutat antiga. El Da Mimmo. “Rien ne va plus” que dirien els francesos. Fantàstic, clàssic, ben servit, ben cuidat, cuina exquisida. Car i mòdic a la vegada. Des d’un menú apanyat, o una pizza no gaire cara, fins uns plats regionals de sucar-hi melindros, més el·laborats i més punyents per la butxaca, res exagerat. Terrassa guapíssima a l’estiu, interior acollidor si fa mal temps. Per quedar bé. pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem una pizzeria que, paradoxalment es diu “Pizza Alta”, a la via Papa Leone XIII, número 5. Hi ha un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Bergamo


bergamo

Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Alentejo


alentejo

A l’alta banda de la ratlla de la frontera entre Espanya i Portugal hi ha una terra beneida dels Déus, una terra que te totes les gràcies i quasi cap defecte. Una terra dura, pero propera i amable, poblada per una gent pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Un lloc on mai no us sentireu estranys, plena de pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells al sol viu i abrusador de l’estiu, o a l’encantadora primavera, plena de camps florits. Pobles recollits, nets, espectaculars, de carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus… On la tardor i l’hivern son clements i sembren els paisatges de tons terrosos. Amb platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. Arribeu per on hi arribeu hi ha fites que no podeu deixar passar. De nord a sud, a tocar de Cáceres, entrant per València d’Alcántara, Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. i més avall encara, o entrant per Badajoz, teniu Elvas, patrimoni de la humanitat, ciutadella blanca. Seguiu cap a la capital Évora, parant a llocs tan bonics com Estremoz, Borba o Evoramonte, amb castells i muralles, i sempre les cases plenes de calç i colors. Évora és una passada. Temple de Diana, catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Al otro lado de la raya de la frontera entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

Cambridge


És molt difícil que, visitant Europa, pogueu veure una vila més bonica i encantadora que Cambridge. La ciutat universitària per antonomàsia te un ambient, estudiantil, alegre, festiu i distés, maravellós. Però, al mateix temps, flota en l’aire quelcom solemne, cerimoniós, antic, respectable. Està plena d’edificis magnífics, els college on estudien milers de joves. Institucions amb segles d’història, ubicades en joies arquitectòniques espectaculars. Per mostra podeu veure la increïble lleugeressa, la fantàstica armonia de pedra i vidre de la capella del King’s College. No hi ha paraules per descriure-la adequadament. Cal viure-la!. I, el millor de tot, no és l’única construcció que val la pena veure. Teniu el Saint John’s College, el Queeens, el Trinity i el Christ College, entre altres. Per nosaltres, sense cap mena de dubte, el millor és el Kings, sobretot per la capella,  (a la foto), i també és molt bonic Saint John. Us els recomananem. Així com també us recomanem que volteu pels carrers plens de cases medievals, i que admireu les façanes dels College, tan esplèndits per fora com per dins. Que camineu pels camins dels jardins vora el riu, contemplant l’encant i la serenor del camp anglés. Disfruteu de l’elegància dels cignes nedat, de les oques pasturant. Entreu en botigues i pubs del carrer principal, palpeu l’ambient, l’ambient jove i etern d’una ciutat màgica. A només una hora de Londres, fàcil en tren des de King’s Cross, o en bus. Fàcil en cotxe. Aparcament en els centres comercials del centre de Cambridge, sense problemes. Fàcil, molt fàcil, dinar-hi. Us donarem bones adreces. Com ara el Chop House, al carrer principal, davant del King’s College. O un pub, el Jamie’s, no gaire lluny de l’anterior. O un xic més enllà, el Loch Fine. Molts d’aquests llocs pertanyen a cadenes de restaurants, però no ho semblen. A Anglaterra és realment difícil no acabar dinant en un lloc de cadena, i car!. No hem dormit a Cambridge, ho sentim. De veritat que, si mai aneu a Londres, no podeu deixar de visitar Cambrigde.

Es muy difícil que, visitando Europa, podáis ver una villa más hermosa y encantadora que Cambridge. La ciudad universitaria por antonomasia tiene un ambiente, estudiantil, alegre, festivo y distendido, maravilloso. Pero, al mismo tiempo, flota en el aire algo solemne, ceremonioso, antiguo, respetable. Está llena de edificios magníficos, los college donde estudian miles de jóvenes. Instituciones con siglos de historia, ubicadas en joyas arquitectónicas espectaculares. Para muestra podéis ver la increíble ligereza, la fantástica armonía de piedra y cristal de la capilla del King s College. No hay palabras para describirla adecuadamente. ¡Hay que vivirla!. Y, lo mejor de todo és que no es la única construcción que vale la pena ver. Tenéis el Saint John s College, el Queeens, el Trinity y el Christ College, entre otros. Para nosotros, sin lugar a dudas, lo mejor és el Kings, sobre todo por la capilla, (en la foto), y también es muy bonito Saint John. Os los recomiendamos. Así como también les recomendamos que paseen por las calles llenas de casas medievales, y que contemplen las fachadas de los College, tan espléndidos por fuera como por dentro. Que caminen por caminos de los jardines junto al río, contemplando el encanto y la serenidad del campo inglés. Disfruten de la elegancia de los cisnes nadado, de las ocas pastando. Moverse entre las tiendas y pubs de la calle principal, palpar el ambiente, el ambiente joven y eterno de una ciudad mágica. A sólo una hora de Londres, fácil en tren desde Kings Cross, o en bus. Fácil en coche. Aparcamiento en los centros comerciales del centro de Cambridge, sin problemas. Fácil, muy fácil, comer allí. Os daremos buenas direcciones. Como el Chop House, en la calle principal, frente al King ‘s College. O un pub, el Jamie ‘s, no muy lejos del anterior. O un poco más allá, el Loch Fine. Muchos de estos sitios pertenecen a cadenas de restaurantes, pero no lo parecen. En Inglaterra es realmente difícil no acabar comiendo en un lugar de cadena, y sería muy caro. No hemos dormido en Cambridge, lo sentimos. De verdad que, si alguna vez vais a Londres, no podéis dejar de visitar Cambrigde.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Medina de Rioseco


Medina de Rioseco és Castella en estat pur. La vila dels almiralls, situada al nord de Valladolid, irradia severitat pels quatre costats, perfecció, sobrietat. Però conté, dins una conxa adusta, perles del millor art. Esglésies maravelloses com Santa Maria de Mediavilla, de planta renaixentista, amb un retaure impressionant i amb la increible capella dels Benavente, obra mestra de l’art barroc a Espanya. També recomanem, sobretot aquest any 2011, la visita a la església de Santiago, on podreu gaudir d’una nova edició de l’exposició “Las Edades del Hombre“, sota el sugerent titol de “Passió”. El millor de la pintura i l’escultura de les catedrals de Castella reunit sota un mateix sostre. Tampoc no podeu perdreus el carrer major de la vila, amb els seus soportals. I, a la sortida, el fenomenal Museu de Art contingut dins del monestir de San Francisco. A l’altra banda de Medina trobareu algunes curiositats dignes de veure’s com la fábrica de farina, també museitzada i, just al costat la dársena del canal de Castella, faraónica i visionària obra de la il·lustració que pretenia obrir la meseta al mar. Si us queda temps aneu també a veure el Museu de Semana Santa, en una altra de les moltes esglésies que campen per la ciutat. A pocs llocs menjareu tan bé com a Rioseco. Se’ns farà difícil recomanar-vos un restaurant. Nosaltres vàrem dinar al restaurant Pasos Enlace, al final del carrer Major, aquí anomenat de Lázaro Alonso, 44. Tel: 983 70 10 02. Tot i que està situat entre dos altres establiments, la porta és petita i el nom canvia segons el rètol que mires, el trobareu. L’interior és amplíssim, decorat a la castellana, amb cadires de ferro i armadures. El menjar és tan contundent com la sala. Carta carota, però menú asequible. Vins de Ribera del Duero mortals de necessitat. Al costat està l’Astúries, del que ens van dir coses bones, com també ens recomanaren La Rua, a la carretera. També ens van parlar del Los Arcos, carrer de Armas, 4. Tel:  983 72 00 43. Encara hi ha alguns bars, al mateix carrer Major que fan menús del dia prou interessants. Per dormir ens va agradar l’Hotel Vittoria Colonna, al centre de Medina i amb bon restaurant.  Molt més sofisticat és un hotel molt singular, anomenat Los Almirantes, d’un luxe molt especial.  Amb SPA i restaurant. Quelcom més senzillet?. Teniu bons hostals, dels de tota la vida, com ara el Duque de Osuna. Hi ha una casa rural interessant, diferent i novedosa, a les afores, anomenada India Chica, i una de més tradicional a tocar del Canal de Castilla. Podeu fer de Medina de Rioseco centre d’una excursió per la comarca que us porti per la ruta dels castells, a Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre d’altres. O bé parar-hi en una ruta per Castella, quan passeu per Valladolid, Palència, Zamora… o a visitar, si hi aneu el 2011, la magnífica exposició de Las Edades del Hombre.

Medina de Rioseco es Castilla en estado puro. La villa de los almirantes, situada al norte de Valladolid, irradia severidad por los cuatro costados, perfección, sobriedad. Pero contiene, dentro de una concha adusta, perlas del mejor arte. Iglesias maravillosas como Santa María de Mediavilla, de planta renacentista, con un retablo impresionante y con la increíble capilla de los Benavente, obra maestra del arte barroco en España. También recomendamos, sobre todo este año 2011, la visita a la iglesia de Santiago, donde se podrá disfrutar de una nueva edición de la exposición “Las Edades del Hombre”, bajo el sugerente título de “Pasión”. Lo mejor de la pintura y la escultura de las catedrales de Castilla reunido bajo un mismo techo. Tampoco pueden perderse la calle mayor de la villa, con sus soportales. Y, a la salida, el fenomenal Museo de Arte contenido dentro del monasterio de San Francisco. Al otro lado de Medina encontrarán algunas curiosidades dignas de verse, como la fábrica de harina y, justo al lado, la dársena del canal de Castilla, faraónica y visionaria obra de la ilustración que pretendía abrir la meseta al mar. Si os queda tiempo id a ver el Museo de Semana Santa, en otra de las muchas iglesias que campan por la ciudad. En pocos lugares comeréis tan bien como Rioseco. Se nos hace difícil recomendaros un restaurante. Nosotros comimos en el Pasos Enlace, al final de la calle Mayor, aquí llamada de Lázaro Alonso, en el número 44. Tel: 983 70 10 02. Aunque está situado entre otros dos establecimientos, la puerta es pequeña y el nombre cambia según el rótulo que miras, lo encontraréis. El interior es amplísimo, decorado a la castellana, con sillas de hierro y armaduras. La comida es tan contundente como la sala. Carta cara, pero menú asequible. Vinos de Ribera del Duero, mortales de necesidad. Al lado está el Asturias, del que nos dijeron cosas buenas, como también nos recomendaron La Rua, en la carretera. También nos hablaron bién del Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. Todavía hay algunos bares, en la misma calle Mayor que hacen menús del día bastante interesantes. Para dormir nos gustó el Hotel Vittoria Colonna, en el centro de Medina y con buen restaurante. Mucho más sofisticado es un hotel muy singular, llamado Los Almirantes, de un lujo muy especial. Con SPA y restaurante. ¿Algo más sencillito?. Tienen buenos hostales, de los de toda la vida, como el Duque de Osuna. Hay una casa rural interesante, diferente y novedosa, en las afueras, llamada India Chica, y una más tradicional junto al Canal de Castilla. Pueden hacer de Medina de Rioseco centro de una excursión por la comarca, que les lleve por la ruta de los castillos, hasta Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre otros. O bien agregarla a una ruta por Castilla, al pasar por Valladolid, Palencia, Zamora …  Si vais en 2011, la magnífica exposición de Las Edades del Hombre no puede perderse de vista.