Alentejo, de nou

A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

Santa Maria de les Neus a Belec

Quan visiteu Croàcia, a més de fer cap a Dubrovnik, a Zadar o a Split, reserveu temps per veure Zagreb, la capital i per fer una visita a la Croàcia interior, molt més desconeguda. Per exemple per veure, al poblet pastoral i rural de Belec, la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada, o pregunteu a qualsevol persona del poble. Us acompanyaran a casa de la senyora que cobra uns quants diners per ensenyar-la. Mai no heu vist res d’igual. Una orgia d’estucs, d’angelets, de sants, de daurats… Hem vist moltes esglésies barroques a Alemanya o Austria, algunes se li apropen, cap la supera. I un cop vista l’església podeu continuar cap a Varazdin, una bonica ciutat barroca, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Ho diem perquè no està lluny i allà podreu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners. No us perdeu Santa Maria de les Neus de Belec en una visita a Croàcia per poc que us agradin les sortides culturals. Val la pena!.

En Croacia, además de ver Dubrovnik, a Zadar o a Split, reservad tiempo para ver Zagreb, la capital y para visitar la Croacia interior, muy  desconocida. Por ejemplo para ir al rural pueblecito de Belec y ver allí la maravilla barroca de la iglesia de Santa Maria de las Nieves. Tienen la llave en la casa que hay frente al templo. Esa señora cobra cuatro chavos por mostrarla. Nunca habreis visto cosa igual: una orgia de estucos, angelotes, santos y dorados. Hemos visto muchas iglesias barrocas en Alemania o Austria, y algunas se le acercan, ninguna la supera.

Bergamo, revisitada

Hem tornat a parar a Bérgamo, una bellíssima ciutat medieval, al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem per on vam dinar nosaltres, a la mateixa via Colleoni, en ple centre de la ciutat antiga. El Da Mimmo. “Rien ne va plus” que dirien els francesos. Fantàstic, clàssic, ben servit, ben cuidat, cuina exquisida. Car i mòdic a la vegada. Des d’un menú apanyat, o una pizza no gaire cara, fins uns plats regionals de sucar-hi melindros, més el·laborats i més punyents per la butxaca, res exagerat. Terrassa guapíssima a l’estiu, interior acollidor si fa mal temps. Per quedar bé. pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem una pizzeria que, paradoxalment es diu “Pizza Alta”, a la via Papa Leone XIII, número 5. Hi ha un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Bergamo

Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Alentejo

A l’alta banda de la ratlla de la frontera entre Espanya i Portugal hi ha una terra beneida dels Déus, una terra que te totes les gràcies i quasi cap defecte. Una terra dura, pero propera i amable, poblada per una gent pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Un lloc on mai no us sentireu estranys, plena de pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells al sol viu i abrusador de l’estiu, o a l’encantadora primavera, plena de camps florits. Pobles recollits, nets, espectaculars, de carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus… On la tardor i l’hivern son clements i sembren els paisatges de tons terrosos. Amb platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. Arribeu per on hi arribeu hi ha fites que no podeu deixar passar. De nord a sud, a tocar de Cáceres, entrant per València d’Alcántara, Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. i més avall encara, o entrant per Badajoz, teniu Elvas, patrimoni de la humanitat, ciutadella blanca. Seguiu cap a la capital Évora, parant a llocs tan bonics com Estremoz, Borba o Evoramonte, amb castells i muralles, i sempre les cases plenes de calç i colors. Évora és una passada. Temple de Diana, catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Al otro lado de la raya de la frontera entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

Cambridge

És molt difícil que, visitant Europa, pogueu veure una vila més bonica i encantadora que Cambridge. La ciutat universitària per antonomàsia te un ambient, estudiantil, alegre, festiu i distés, maravellós. Però, al mateix temps, flota en l’aire quelcom solemne, cerimoniós, antic, respectable. Està plena d’edificis magnífics, els college on estudien milers de joves. Institucions amb segles d’història, ubicades en joies arquitectòniques espectaculars. Per mostra podeu veure la increïble lleugeressa, la fantàstica armonia de pedra i vidre de la capella del King’s College. No hi ha paraules per descriure-la adequadament. Cal viure-la!. I, el millor de tot, no és l’única construcció que val la pena veure. Teniu el Saint John’s College, el Queeens, el Trinity i el Christ College, entre altres. Per nosaltres, sense cap mena de dubte, el millor és el Kings, sobretot per la capella,  (a la foto), i també és molt bonic Saint John. Us els recomananem. Així com també us recomanem que volteu pels carrers plens de cases medievals, i que admireu les façanes dels College, tan esplèndits per fora com per dins. Que camineu pels camins dels jardins vora el riu, contemplant l’encant i la serenor del camp anglés. Disfruteu de l’elegància dels cignes nedat, de les oques pasturant. Entreu en botigues i pubs del carrer principal, palpeu l’ambient, l’ambient jove i etern d’una ciutat màgica. A només una hora de Londres, fàcil en tren des de King’s Cross, o en bus. Fàcil en cotxe. Aparcament en els centres comercials del centre de Cambridge, sense problemes. Fàcil, molt fàcil, dinar-hi. Us donarem bones adreces. Com ara el Chop House, al carrer principal, davant del King’s College. O un pub, el Jamie’s, no gaire lluny de l’anterior. O un xic més enllà, el Loch Fine. Molts d’aquests llocs pertanyen a cadenes de restaurants, però no ho semblen. A Anglaterra és realment difícil no acabar dinant en un lloc de cadena, i car!. No hem dormit a Cambridge, ho sentim. De veritat que, si mai aneu a Londres, no podeu deixar de visitar Cambrigde.

Es muy difícil que, visitando Europa, podáis ver una villa más hermosa y encantadora que Cambridge. La ciudad universitaria por antonomasia tiene un ambiente, estudiantil, alegre, festivo y distendido, maravilloso. Pero, al mismo tiempo, flota en el aire algo solemne, ceremonioso, antiguo, respetable. Está llena de edificios magníficos, los college donde estudian miles de jóvenes. Instituciones con siglos de historia, ubicadas en joyas arquitectónicas espectaculares. Para muestra podéis ver la increíble ligereza, la fantástica armonía de piedra y cristal de la capilla del King s College. No hay palabras para describirla adecuadamente. ¡Hay que vivirla!. Y, lo mejor de todo és que no es la única construcción que vale la pena ver. Tenéis el Saint John s College, el Queeens, el Trinity y el Christ College, entre otros. Para nosotros, sin lugar a dudas, lo mejor és el Kings, sobre todo por la capilla, (en la foto), y también es muy bonito Saint John. Os los recomiendamos. Así como también les recomendamos que paseen por las calles llenas de casas medievales, y que contemplen las fachadas de los College, tan espléndidos por fuera como por dentro. Que caminen por caminos de los jardines junto al río, contemplando el encanto y la serenidad del campo inglés. Disfruten de la elegancia de los cisnes nadado, de las ocas pastando. Moverse entre las tiendas y pubs de la calle principal, palpar el ambiente, el ambiente joven y eterno de una ciudad mágica. A sólo una hora de Londres, fácil en tren desde Kings Cross, o en bus. Fácil en coche. Aparcamiento en los centros comerciales del centro de Cambridge, sin problemas. Fácil, muy fácil, comer allí. Os daremos buenas direcciones. Como el Chop House, en la calle principal, frente al King ‘s College. O un pub, el Jamie ‘s, no muy lejos del anterior. O un poco más allá, el Loch Fine. Muchos de estos sitios pertenecen a cadenas de restaurantes, pero no lo parecen. En Inglaterra es realmente difícil no acabar comiendo en un lugar de cadena, y sería muy caro. No hemos dormido en Cambridge, lo sentimos. De verdad que, si alguna vez vais a Londres, no podéis dejar de visitar Cambrigde.

El misteri de Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Medina de Rioseco

Medina de Rioseco és Castella en estat pur. La vila dels almiralls, situada al nord de Valladolid, irradia severitat pels quatre costats, perfecció, sobrietat. Però conté, dins una conxa adusta, perles del millor art. Esglésies maravelloses com Santa Maria de Mediavilla, de planta renaixentista, amb un retaure impressionant i amb la increible capella dels Benavente, obra mestra de l’art barroc a Espanya. També recomanem, sobretot aquest any 2011, la visita a la església de Santiago, on podreu gaudir d’una nova edició de l’exposició “Las Edades del Hombre“, sota el sugerent titol de “Passió”. El millor de la pintura i l’escultura de les catedrals de Castella reunit sota un mateix sostre. Tampoc no podeu perdreus el carrer major de la vila, amb els seus soportals. I, a la sortida, el fenomenal Museu de Art contingut dins del monestir de San Francisco. A l’altra banda de Medina trobareu algunes curiositats dignes de veure’s com la fábrica de farina, també museitzada i, just al costat la dársena del canal de Castella, faraónica i visionària obra de la il·lustració que pretenia obrir la meseta al mar. Si us queda temps aneu també a veure el Museu de Semana Santa, en una altra de les moltes esglésies que campen per la ciutat. A pocs llocs menjareu tan bé com a Rioseco. Se’ns farà difícil recomanar-vos un restaurant. Nosaltres vàrem dinar al restaurant Pasos Enlace, al final del carrer Major, aquí anomenat de Lázaro Alonso, 44. Tel: 983 70 10 02. Tot i que està situat entre dos altres establiments, la porta és petita i el nom canvia segons el rètol que mires, el trobareu. L’interior és amplíssim, decorat a la castellana, amb cadires de ferro i armadures. El menjar és tan contundent com la sala. Carta carota, però menú asequible. Vins de Ribera del Duero mortals de necessitat. Al costat està l’Astúries, del que ens van dir coses bones, com també ens recomanaren La Rua, a la carretera. També ens van parlar del Los Arcos, carrer de Armas, 4. Tel:  983 72 00 43. Encara hi ha alguns bars, al mateix carrer Major que fan menús del dia prou interessants. Per dormir ens va agradar l’Hotel Vittoria Colonna, al centre de Medina i amb bon restaurant.  Molt més sofisticat és un hotel molt singular, anomenat Los Almirantes, d’un luxe molt especial.  Amb SPA i restaurant. Quelcom més senzillet?. Teniu bons hostals, dels de tota la vida, com ara el Duque de Osuna. Hi ha una casa rural interessant, diferent i novedosa, a les afores, anomenada India Chica, i una de més tradicional a tocar del Canal de Castilla. Podeu fer de Medina de Rioseco centre d’una excursió per la comarca que us porti per la ruta dels castells, a Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre d’altres. O bé parar-hi en una ruta per Castella, quan passeu per Valladolid, Palència, Zamora… o a visitar, si hi aneu el 2011, la magnífica exposició de Las Edades del Hombre.

Medina de Rioseco es Castilla en estado puro. La villa de los almirantes, situada al norte de Valladolid, irradia severidad por los cuatro costados, perfección, sobriedad. Pero contiene, dentro de una concha adusta, perlas del mejor arte. Iglesias maravillosas como Santa María de Mediavilla, de planta renacentista, con un retablo impresionante y con la increíble capilla de los Benavente, obra maestra del arte barroco en España. También recomendamos, sobre todo este año 2011, la visita a la iglesia de Santiago, donde se podrá disfrutar de una nueva edición de la exposición “Las Edades del Hombre”, bajo el sugerente título de “Pasión”. Lo mejor de la pintura y la escultura de las catedrales de Castilla reunido bajo un mismo techo. Tampoco pueden perderse la calle mayor de la villa, con sus soportales. Y, a la salida, el fenomenal Museo de Arte contenido dentro del monasterio de San Francisco. Al otro lado de Medina encontrarán algunas curiosidades dignas de verse, como la fábrica de harina y, justo al lado, la dársena del canal de Castilla, faraónica y visionaria obra de la ilustración que pretendía abrir la meseta al mar. Si os queda tiempo id a ver el Museo de Semana Santa, en otra de las muchas iglesias que campan por la ciudad. En pocos lugares comeréis tan bien como Rioseco. Se nos hace difícil recomendaros un restaurante. Nosotros comimos en el Pasos Enlace, al final de la calle Mayor, aquí llamada de Lázaro Alonso, en el número 44. Tel: 983 70 10 02. Aunque está situado entre otros dos establecimientos, la puerta es pequeña y el nombre cambia según el rótulo que miras, lo encontraréis. El interior es amplísimo, decorado a la castellana, con sillas de hierro y armaduras. La comida es tan contundente como la sala. Carta cara, pero menú asequible. Vinos de Ribera del Duero, mortales de necesidad. Al lado está el Asturias, del que nos dijeron cosas buenas, como también nos recomendaron La Rua, en la carretera. También nos hablaron bién del Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. Todavía hay algunos bares, en la misma calle Mayor que hacen menús del día bastante interesantes. Para dormir nos gustó el Hotel Vittoria Colonna, en el centro de Medina y con buen restaurante. Mucho más sofisticado es un hotel muy singular, llamado Los Almirantes, de un lujo muy especial. Con SPA y restaurante. ¿Algo más sencillito?. Tienen buenos hostales, de los de toda la vida, como el Duque de Osuna. Hay una casa rural interesante, diferente y novedosa, en las afueras, llamada India Chica, y una más tradicional junto al Canal de Castilla. Pueden hacer de Medina de Rioseco centro de una excursión por la comarca, que les lleve por la ruta de los castillos, hasta Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre otros. O bien agregarla a una ruta por Castilla, al pasar por Valladolid, Palencia, Zamora …  Si vais en 2011, la magnífica exposición de Las Edades del Hombre no puede perderse de vista.

Padova

En una sortida a Itàlia, quasi bé ningú deixa de banda Venecia. La ciutat dels canals és una maravella indiscutida i indiscutible. Res no se li assembla. Res no arriba a la seva sublím maravella. Però si us queden dies o hores disponibles després d’haver fet al vostre gust Venecia i les illes, Burano, Murano i Torcello, penseu en Padova, en Pàdua, que està a menys de 40 kms. de la ciutat dels canals. Padova és una ciutat encantadora que visqué sempre a l’ombra de Venecia, i encara avui dia ho fa. La gent hi passa necessàriament camí de la Sereníssima República. Tantmateix son poquíssims els automovilistes que deixen l’autovia que els porta de Florència, Roma o Milà per dedicar un temps a Padova. Ara us en donarem les raons. Padova és una ciutat tranquil·la, peatonal, on la gent i les bicicletes son els amos del carrer. Cap soroll, cap estridència. Te un casc antic obert i escenogràfic, amb un palau, un mercat, una logia senzillament genials. A la foto podeu veure el rellotge astronòmic, davant del palau del poble, i la columna amb el lleó de Sant Marc, insignia del domini de Venecia sobre la ciutat. Per si aquestes maravelles no fossin suficients, el pintor renaixentista Giotto va deixar a la vila una de les seves obres mestres més mundialment reconeguda. Es tracta dels magnífics frescos de la capella dels Scrovegni. Fantàstica, no hi han paraules per descriure aquesta joia. És interessant reservar per internet o per telèfon, per no tenir sorpreses de darrera hora. Per descomptat la vila també te un Duomo, i una esglèsia molt singular dedicada al seu Sant més famós, Sant Antoni de Pàdua. La Basílica del Santo. Una curiositat devota, gran i impressionant com un pastís de nata. Ja veieu que val la pena parar un momentet a Pàdua. Impossible detallar-vos un restaurant a Padova, n’hi ha desenes i, segurament estareu allotjats a Venecia, i serà una matinal o una tarda el que passareu a la vila. El mateix passa a l’hora de dormir. De tota manera us podem recomanar un hotel que ens va agradar, molt ben situat, prop de centre històric, en una zona tranquil·la on es pot arribar en cotxe. Es tracta de l’Hotel Giotto.

En una salida a Italia, casi nadie deja de lado Venecia. La ciudad de los canales es una maravilla indiscutida e indiscutible. Nada se le parece. Nada llega a su sublime maravilla. Pero si les quedan días u horas disponibles después de haber hecho a su gusto Venecia y las islas, Burano, Murano y Torcello, pensad en Padova, en Padua, que está a menos de 40 kms. de la ciudad de los canales. Padova es una ciudad encantadora que vivió siempre a la sombra de Venecia, y aún hoy día lo hace. La gente pasa necesariamente por ella camino de la Serenísima República. Sin embargo son poquísimos los automovilistas que dejan la autovía que les lleva desde Florencia, Roma o Milán hasta Venecia, para dedicar un tiempo a Padova. Ahora les daremos las razones para hacerlo. Padova es una ciudad tranquila, peatonal, donde la gente y las bicicletas son los dueños de la calle. Ningún ruido, ningún estridencia. Tiene un casco antiguo abierto y escenográfico, con un palacio, un mercado, y una logia sencillamente geniales. En la foto podéis ver el reloj astronómico, ante el palacio del pueblo, y la columna con el león de San Marcos, insignia del dominio de Venecia sobre la ciudad. Por si estas maravillas no fueran suficientes, el pintor renacentista Giotto dejó en la villa una de sus obras maestras más mundialmente reconocida. Se trata de los magníficos frescos de la capilla de los Scrovegni. Fantástica, no hay palabras para describir esta joya. Es interesante reservar por internet o por teléfono, para no tener sorpresas de última hora. Por supuesto la villa también tiene un Duomo, y una iglesia muy singular dedicada a su Santo más famoso, San Antonio de Padua. La Basílica del Santo. Una curiosidad devota, grande e impresionante como un pastel de nata. Ya veis que merece la pena parar un momentito en Padua. Imposible detallar un restaurante en Padua, hay decenas y, seguramente estaréis alojados en Venecia, y será una mañana o una tarde lo que pasareis en la villa. Lo mismo ocurre a la hora de dormir. De todos modos os podemos recomendar un hotel que nos gustó, muy bien situado, cerca de centro histórico, en una zona tranquila donde se puede llegar en coche. Se trata del Hotel Giotto.

Eunate

Un dels punts més misteriosos i bonics del camí de Sant Jaume de Galicia és Eunate. La capella templera, de planta octogonal, és una maravella del romànic. Però és alguna cosa més. Un aire de misteri cobreix la construcció. Tot i que el dia sigui lluminós quelcom flota en l’ambient. Enunate, a pocs kms. de Puente la Reina i Estella, en el tram navarrés de la ruta Xacobea, cridarà la vostra atenció. Us imaginareu cerimònies secretes dels Templers, els seus constructors. Us sentireu connectats tel·lúricament amb altres punts estel·lars de la península, com ara el canyó del riu Lobos, la propera Torres del Rio, Miravet, Segovia o la mítica Ponferrada. Però si les llegendes us deixen freds, llavors només us demanem que admireu la puressa de línies, l’atreviment i originalitat de la construcció romànica d’eunate. Que gaudiu del paisatge camperol, bucòlic, dels prats i boscos. Feu una parada a Eunate per tal que els infants corrin, donant voltes a la capella templera com si fos una Stupa budista. Potser les seves oracions arribaran al cel. No podreu menjar a Eunate però Estella, o Lizarra, està molt a prop. Allà trobareu el restaurant La Cepa. Recomanable cent per cent. Menjareu molt bé per poc preu. Us ho diem amb el cor.

Uno de los puntos más misteriosos y hermosos del Camino de Santiago de Galicia es Eunate. La capilla templaria, de planta octogonal, es una maravilla del románico. Pero es algo más. Un aire de misterio cubre la construcción. Aunque el día sea luminoso algo flota en el ambiente. Enunate, a pocos kms. de Puente la Reina y Estella, en el tramo navarro de la ruta Jacobea, llamará su atención. ¿Os imagináis ceremonias secretas de los Templarios, sus constructores?. Os sentireis en línea telúricamente con otros puntos estelares de la península, como el cañón del río Lobos, la próxima Torres del Río, Miravet, Segovia o la mítica Ponferrada. Pero si las leyendas os dejan fríos, entonces sólo os pedimos que contempleis la pureza de líneas, el atrevimiento y originalidad de la construcción románica de Eunate. Que disfrutéis del paisaje campesino, bucólico, los prados y bosques. Hagan una parada en Eunate para que los niños corran, dando vueltas a la capilla templaria como si fuera una Stupa budista. Quizás sus oraciones llegarán al cielo. No podrá comer en Eunate pero Estella, o Lizarra, está muy cerca. Allí encontraran el restaurante La Cepa. Recomendable cien por cien. Comeran muy bien por poco precio. Os lo decimos con el corazón.

Valls

Valls és la capital de la comarca de l’Alt Camp. Una gran vila agrària, de pagesia amb senyoriu, amb solera. Ara ha perdut un xic, però no precisament aquest saber estar en el temps i la història. Valls fou una gran ciutat. La tercera en habitants de la Catalunya del segle XVIII. Avui potser ha perdut aquella importància demogràfica, però Valls és, conjuntament amb Reus i Tarragona, un dels motors del Camp de Tarragona. D’aquell ampli sud oblidat del país. A Valls hi ha molts motius per fer-hi una escapada. En citarem uns quants. Podeu anar a Valls a menjar calçots. Tota la ciutat, tota la comarca fa olor de llenya i de cebes tendres rostides. Si us agraden no teniu excusa. Feu cap a Valls tan bon punt tombi l’hivern. Hi ha llocs emblemàtics per menjar calçots, com la Masia Bou, o Casa Fèlix. Llocs on ho fan de molts anys això de seure gent a les taules per servir-los els calçots a la brasa amb la salsa d’ametlla i el pitet reglamentari. Però tots els restaurants de la zona ofereixen aquesta verdura divina. Si no els heu provat mai, no deixeu passar l’oportunitat de fer-ho, per primer cop, a Valls. No en va és el cap i casal del calçot. També podeu anar a Valls per les fires: la fira del calçot o la gran fira agropecuària, el Firagost. Tractors, bous, vaques, ovelles, gallines, cavalls, vi, oli, fruita… La més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat per famílies. Animals, productes del camp i maquinària a dojo. Hi ha moltes més fires: del vi, de l’oli novell… També podeu anar fins Valls per veure castells. Per santa Úrsula. A la plaça del blat (a la foto). Les millors colles de Catalunya. Pel gener no podeu perdre-us els tres Tombs. Els més grans del país. Carros i carretes, a decenes, de totes les mides, d’arreu del territori. No us dic res de les festes decennals perquè són cada deu anys, els acabats en 1. 2011, 2021… Però tot i que la festa és grossa, i les famílies es gasten molts diners, és cosa més aviat interna. Cal ser vallenc per saber de què va la cosa. Aneu-hi també per l’art que atresora: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives dels poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Per dormir teniu Casa Fèlix, un tres estrelles tradicional, o el nou Hotel Class, de disseny modern. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida. Ideal per un cap de setmana, o per un sol dia, anada i tornada.

Valls es la capital de la comarca del Alt Camp. Una gran villa agraria, de campesinos con señorío, con solera. Ahora ha perdido un poco, pero no precisamente en este saber estar en el tiempo y la historia. Valls fue una gran ciudad. La tercera en habitantes de la Cataluña del siglo XVIII. Hoy quizá ha perdido aquella importancia demográfica, pero Valls es, conjuntamente con Reus y Tarragona, uno de los motores del Camp de Tarragona. De aquel amplio sur olvidado del país. Valls posee muchos buenos motivos para dedicarle una escapada. Citaremos unos cuantos. Puede ir a Valls a comer calçots. Toda la ciudad, toda la comarca huele a leña y cebollas tiernas asadas. Si os gustan no teneis excusa. Debeis ir a Valls en cuanto llegue el invierno. Hay lugares emblemáticos para comer calçots, como la Masía Bou, o Casa Félix. Lugares donde lo hacen desde hace muchos años. Donde saben mucho de sentar a la gente en amplias mesas para servirles los calçots a la brasa con salsa de almendra y el babero reglamentario. Pero todos los restaurantes de la zona ofrecen esta verdura divina. Si no los habeis probado nunca, no dejéis pasar la oportunidad de hacerlo, por primera vez, en Valls. No en vano es la meca del calçot. También puede ir a Valls por ferias: la feria del calçot o la gran feria agropecuaria, el Firagost. Tractores, bueyes, vacas, ovejas, gallinas, caballos, vino, aceite, fruta … La mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad para familias. Animales, productos del campo y maquinaria a dojo. Hay muchas más ferias: del vino, del aceite nuevo…  También puede ir hasta Valls para ver castillos. Por santa Úrsula. En la plaza del blat (en la foto). Las mejores grupos castellers de Catalunya. En enero no puede perderse los tres Tombs. Los más grandes del país. Carros y carretas, a decenas, de todos los tamaños, de todo el territorio. No les digo nada de las fiestas decenales porque son cada diez años, los terminados en 1. 2011, 2021 … Pero aunque la fiesta es grande, y las familias se gastan mucho dinero, es cosa más bien interna. Hay que ser Vallense para saber de qué va la cosa. También puede ir hasta Valls para ver el arte que atesora: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con los azulejos del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrará buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tenéis Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Le recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms.: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que solo está a 100 kms de Barcelona via AP-2, la autopista que va a Lleida. Ideal en fin de semana, o un solo dia, ida y vuelta.