Matera

Matera és una ciutat molt especial. Coneguda mundialment pels Sassi, famoses cases coves, ta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers estrets, amb escales i arcs, d’una pedra blanca i groga. Teulades que son terrasses, passadissos, esglésies barroques precioses, esglésies i cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Matera no es pot explicar. S’ha de veure i s’ha de viure. Serà la capital cultural europea l’any 2019 i ja és patrimoni de la humanitat. La ciutat més estranya i més bonica que he vist. S’hi arriba fàcilment des de Roma, de la que està a uns 450 kms. al sur, a la Basilicata, una terra tan rara i desconeguda com Matera mateix.

I no està sola allà baix, al final de la bota italiana. Altamura és ben a tocar i també és una fantàstica vila medieval. I no lluny teniu les platges verges, intocades de la Basilicata, que miren a dos mars, al Tirrè i al Jònic. I més enllà, no gaire lluny, la Puglia, preciosa, amb viles com Lecce o Alberobello, patrimoni UNESCO també. Aquesta part del sur remot d’Itàlia no és bruta ni fosca ni perillosa. És dinàmica, bonica, neta i feliç. Baixeu a comprovar-ho qualsevol dia que tingueu una setmana de vacances.

Nosaltres hem sopat a Matera al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula. Podeu aprofitar per tornar a recòrrer els carrers de la vila havent sopat. Llavors és diferent. El duomo resplandeix en la nit de Matera, i San Pedro Caveoso s’amaga dins la seva cova. Per dormir us proposem el lloc on hem estat nosaltres. Un apartament perfecte per quatre persones o més, que es diu Pane e Amore, un magnífic apartament. A més estpa ben situat, al centre modern de la ciutat però a tocar dels Sassi, i amb un aparcament municipal a tocar, cosa que s’agraeix. No us perdeu Matera, perquè no hi ha gaires coses tan pures i intactes com aquesta vila fascinant a Europa.

Matera es una villa medieval de la Basilicata, al sur de Italia. Una ciudad de piedra blanca con callejones, arcos y pasadizos, patrimonio de la humanidad, que merece una visita.

Monteriggioni, revisitada

El bonic poblet murallat de Monteriggioni es troba a peu d’autopista, a tocar de Siena, uns 10 kms. abans d’arribar a aquesta ciutat medieval de la Toscana, venint de Florència. Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, n’hi ha diversos a diverses alçades, i caminareu una estona més o menys. El turó on s’està el poble apareix sembrat d’oliveres i de gespa. Enfileu la torre de defensa que és la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i un parell o tres de restaurants. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Era hivern i feia sol i fred. L’altra vegada que hi vam ser era a l’estiu i feia molta calor. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Ara, a l’hivern estava tancat. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Passeu de llarg el poble baix i enfileu cap al turó. Naturalment també haureu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O les abadies de Sant’Antimo i Monte Oliveto Maggiore. O Montalcino, bon vi. Per descomptat San Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.

Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.

Monte Olivetto Maggiore

Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino

Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montepulciano, una altra volta

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Sant’Antimo

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Sarzana

Si mai aneu de camí cap a la Toscana, a Itàlia, feu una parada a Sarzana, un poble prop de Carrara i les seves canteres de marbre, situat una mica abans d’arribar a Lucca. I per quina raó hauríeu de parar aquí. Doncs perquè és més que possible que sigui l’hora de dinar, i Sarzana te un centre medieval xulo, sense ser res de l’altre món. Unes portes d’entrada, muralles, un llarg carrer amb cases de pedra, un castell, unes places i algunes esglésies. I te bons restaurants on fer un bon tiberi. A nosaltres ens agrada dinar a l’Osteria dei Sani, a la Via Torrione Testaforte, 11, un lloc perfecte per menjar bé, especialitats de la terra, productes ecològics, un pa increïblement bo, molt bo, i uns postres inoblidables… en resum un restaurant molt recomanable. És a tocar de l’entrada sur, amb bon aparcament de pagament en zona blava. Sarzana no juga a la primera divisió turística, i possiblement tampoc a la segona, però per aquesta zona trobar un lloc fàcil on parar, aparcar, menjar i que sigui bonic de visitar no és gaire senzill. Ja ho sabeu!.

Si vais a la Toscana, en Italia, podeis hacer una parada en Sarzana, un pueblo cercano a Carrara. Puede que sea hora de comer y Sarzana tiene un centro medieval chulo, con murallas, puertas, calles, plazas y unas cuantas iglesias. Y un castillo resultón.  Y también buenos restaurantes. Como por ejemplo l’Osteria dei Sani, en la Via Torrione Testaforte, 11, especialidades de la tierra, productos ecológicos y un pan bueno de verdad. Postres inolvidables… un restaurante recomendable.

Ulm, revisitat

Aquestes passades vacances de Nadal hem estat de nou a Alemanya, i a la bellíssima ciutat medieval de Ulm, a Baviera. Una ciutat molt bonica, amb una magnífica catedral, amb una torre més que espectacular, que quasi toca el cel. De fet es veu molts kilòmetres abans d’arribar. No és només l’agulla el que impresiona de la catedral d’Ulm. Tot el temple és una joia del gòtic europeu més pur. I, al costat, travessant la moderna plaça, trobareu l’ajuntament. Una obra mestra del primer renaixement germànic. Pintures murals encisadores en un edifici sense desperdici. I què podem dir del barri dels pescadors, vora el Danubi. Les muralles medievals encerclen un didal de carrerons i canals on cada recó convida a la melancolia i l’admiració, com una petita Venecia. Ulm és una fita que no podeu oblidar si penseu en visitar Alemania. A tocar d’Ulm, els més petits teniu un parc del Lego, un Legoland. El parc temàtic del famós joc de construccions: el Lego. Un motiu més per moure-us per aquesta zona que concentra punts d’art tan interessants com Augsburg, Munich o els Alps Bavaresos. Ideal per unes vacances amb infants. Per dormir us recomanarem un hotel. Està a tocar de la catedral. No ho fem perquè sigui el millor, tot i que no està malament. Ho fem perquè l’amo és un català. Un català net de catalans de l’Empordà. Es diu Hotel Zum Anker i te habitacions senzilles, però polides. Algunes de familiars. L’esmorzar és cassolà, de primera, preparat per la seva simpàtica muller. A la Rabengasse 2, 89073 Ulm. Telefon: 0731.63297. Fax: 0731.6031925. Hi ha però molts més hotels, no patiu. Mireu-vos-els a la web d’Ulm. Tots els voltants de la catedral són plens de restaurants i hotels. Nosaltres varem dinar al restaurant L’Osteria, just en una plaça al darrera la catedral. Boníssim, barat i fantàstic menjar italià.

Al sur de Alemania hay una ciudad de tamaño medio. Una ciudad hermosa, pero sin estridencias. Grande sin ahogar. Es Ulm. Hay muchas razones para incluir Ulm en un viaje por Baviera. Por ejemplo una magnífica catedral. Su torre es muy espectacular. (En la foto). Casi toca el cielo. Se ve muchos kilómetros antes de llegar. No es sólo la aguja lo que impresiona de la catedral de Ulm. Todo el templo es una joya del gótico europeo más puro. Al lado, atravesando la plaza, el ayuntamiento. Una obra maestra del primer Renacimiento germánico. Pinturas murales encantadoras en un edificio sin desperdicio. Y qué podemos decir del barrio de los pescadores, junto al Danubio. Las murallas medievales rodean un dedal de callejuelas y canales. Ulm es un hito que no puede olvidar si planea en visitar Alemania. Muy cerca de Ulm, los más pequeños tienen Legoland. El parque temático del famoso juego de construcciones: el Lego. Un motivo más para moverse por esta zona que concentra puntos de arte tan interesantes como Augsburgo, Munich o los Alpes bávaros. Ideal para unas vacaciones con niños. Para dormir les recomendaremos un hotel. Está junto a la catedral. No lo hacemos porque sea el mejor, aunque no está mal. Lo hacemos porque el dueño es catalán. Un catalán neto de catalanes de l’Empordà. Se llama Hotel Anker y tiene habitaciones sencillas, pero límpias. Algunas són  familiares. El desayuno es casero, de primera, preparado por su simpática mujer. Està en la Rabengasse 2, 89073 Ulm. Telefono: 0731.63297. Fax: 0731.6031925. Pero hay muchos más hoteles, no os preocupeis. Todos los alrededores de la catedral están llenos de restaurantes y hoteles. Nosotros comimos en una pizzeria: l’Osteria, detrás de la catedral.

Again we were in Ulm, a beautiful medieval town in southern Germany, in Bavaria. A beautiful city with a magnificent cathedral with a big tower. This temple is a jewel of European Gothic. The town hall is a masterpiece of early German Renaissance. The fishermen neighborhood, near the Danube, is also really wonderful. Near Ulm your children will enjoy Legoland. Ideal for holidays with children. I’ll recommend a hotel to sleep. It is next to the cathedral. It’s the Anker Hotel, simple but polished. Breakfast is homemade. Rabengasse 2, 89073 Ulm. Phone: 0731.63297. Fax: 0731.6031925. But there are many more hotels in the city do not worry about it. Around the Cathedral you have a lot of restaurants and hotels. We were having dinner at the restaurant L’Osteria just in a square behind the cathedral. Delicious, cheap and great Italian food.

Encore une fois en plus, nous avons éte à Ulm, une belle ville médiévale dans le sud de l’Allemagne, en Bavière. Une belle ville avec une magnifique cathédrale avec une tour spectaculaire. Le temple est un joyau du gothique européen. Et, à côté, en traversant la place moderne, il y a l’hôtel de ville. Un chef d’œuvre de la Renaissance allemande. Allez aussi a le quartier des pêcheurs, tout près du Danube. Les murs médiévaux entourent un des ruelles et des canaux. Tout pres d’Ulm les enfants ont un parc de Lego, Legoland. Idéal pour des vacances avec des enfants. Je recommande un hôtel pour dormir. Il est à côté de la cathédrale. Pas mal. C’est l’Anker Hôtel, simple mais polie. Le petit déjeuner est fait maison. Rabengasse 2, 89073 Ulm. Téléphone: 0731,63297. Fax: 0.731,6031925. Mais il y a beaucoup plus d’hôtels, ne vous inquiétez pas. Tous les environs de la cathédrale sont pleines de restaurants et d’hôtels. Nous avons mangé au restaurant L’Osteria dans une place derrière la cathédrale. Délicieux, pas cher et avec une excellente cuisine italienne.

Venecia, una altra volta

Hem retornat a Venècia una altra vegada. I ara no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Fins arribar al Zattere dei Gesuiti, on el canal separa la Giudeca. És un altre món, molt pocs turistes recalen aquí. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Per allà també ens agrada l’Osteria de la Lanterna de gas, un local clàssic, antic, més car. Acabat de dinar podeu pujar, a la inversa, cap al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I anar cap a l’Accademia, una deliciosa galeria d’art, que cal comptar entre les millors del món. I seguir cap a Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, a tocar de l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. I, perquè no, passejar sense rumb veient els canals, els palaus, els Campos… i potser llavors trobareu Rialto, el pont turístic ple de botigues de souvenirs, i fareu cap a la piazza de Sant Marc, amb la catedral, la columnata, el rellotge i el campanile. Però potser us agradarà més passar ràpid de llarg i creuar ponts i carrerons, petits canals, per poder gaudir de places més remotes, de mil racons que amb prou feines surten a les guies. Com ara l’inspirador Campo de San Giovanni i San Paolo, amb l’estatua de Colleoni, l’hospital i els racons evocadors. Allà dinareu bé a 6342 a le Tole. És una spaghetteria xula. O a l’Osteria a la Staffa. Bon lloc també. I torneu al Piazzale Roma, a cercar el bus o el tram sense una ruta prefixada, gireu cada cantonada amb ulls d’infant. Extasieu-vos davant una església o l’aigua que mulla una façana decrèpita. I el segon, o tercer dia, agafeu una carta diària de transport, a preu de Disneylàndia, i aneu a Murano, a Burano a Torcello, illes de la llacuna on desembarcareu amb esperit d’aventura. Per dormir amb nens, molt bé i econòmic, penseu en els hotels Novotel. N’hi ha un a Mestre, ben comunicat per bus i tram. Nosaltres sempre dormim allà. O bé aneu de càmping. Ens agrada anar al camping de Fusina que està lligat a la ciutat per una línia de barca. Venècia us espera.

Venecia es otra cosa. Es otro mundo. Aún llena de turistas, con calor, Venecia es nuestra ciudad preferida. Venecia alucina a simple vista. Sus grandes canales, sus palacios, Rialto, San Marcos. Pero también los puentes, los callejones, los pequeños canales, las plazas más remotas, los mil rincones que no salen en las guías. Como San Rocco, como el Zattere. Andad por Venecia sin una ruta prefijada, girad cada esquina con ojos de niño. Disfrutad con la vista fugaz de la Salute, de una esquina o de el agua que moja una fachada decrépita. Y el segundo, o tercer día, cogéis un barco y os vais A Murano, a Burano a Torcello, islas de la laguna dónde desembarcaréis con espíritu de aventura. Tras ver Venecia ya podéis ir dónde vosotros queráis. Para dormir con niños y económico, pensad en los hoteles y càmpings de fuera la ciudad pero bien comunicados: como el camping de Fusina http://campingfusina.com/ o los hoteles de Mestre. Con el tren, buzo o en barco sólo tardaréis media hora al ser al centro de la ciudad. http://www.turismovenezia.it/

Baden-Baden

Baden-Baden és un nom que sona exòtic, com ara Bora-Bora o Machu Pichu. Però és una bella ciutat, existeix i està situada a Alemanya, no lluny d’Strasbourg. És una vila balneària, de llarga tradició. Te una part antiga, situada en un turó, amb carrers coquetons i edificis barrocs. I una part plana, amb carrers comercials molt animats, hotels, restaurants i grans parcs i amples avingudes. Tota la ciutat està als peus de la Selva Negra, regió natural alemana encisadora, plena de boscos i llacs, que ofereix a les famílies molt bones possibilitats de vacances, senderisme i contacte amb la natura. Nosaltres hi vam estar a l’hivern, els dies de Nadal i us hem de dir que vam quedar maravellats. Baden te un mercat de Nadal preciós que, a més, dura fins els volts de cap d’any. Un mercat amb tota mena de paradetes, instal·lat en un gran parc verd. Hi trobareu art, artesania, natura i una gastronomia molt cuidada. A banda d’això tot Baden està decorat, les botigues rivalitzen en oferir motius nadalencs i els carrers son una festa. Però també és bonic a l’estiu, quan el bosc està en el seu esplendor i a Baden s’hi està fresquet. O a la tardor, quan els primers freds pinten de colors els voltants de la ciutat. Ideal per passar uns dies en família. Tot i que sempre està plena de gent i que el trànsit és molt intens, hi ha molts parquings subterranis on és relativament fàcil trobar un forat. Per dinar nosaltres vam anar a la pizzeria i trattoria Osteria Stromboli, a la Rettigstraße 4, al centre de Baden. Bona teca en un lloc típic sicilià. Si preferiu un alemany típic, llavors el vostre lloc es troba un carrer més enllà, i es diu Schneider’s Weinstube, deliciós. Si finalment decidiu fer una parada a Baden-Baden, camí de berlín, de la Selva Negra o de Baviera, no deixeu de fer una ullada al Kurhaus, a l’establiment de banys del XIX, al Casino, al castell i la colegiata del seu dalt la vila antic, a les ruines de les termes romanes, ni de passejar i perdre el temps pels grans parcs i jardins que la vila te al costat del riu que la travessa. I també en podeu fer el centre d’excursions per la Selva Negra, incloent Friburg i la seva magnífica catedral, el llac Titisee, o els rellotges de Cucut. O bé rondar per la regió franco-alemanya  d’Alsàcia, amb Strasburg, Colmar i tots els petits poblets vinícoles tan bonics que hi ha. Suissa no està gens lluny!. Per dormir a Baden teniu, als afores, en un petit poblet, l’Hotel Rebenhof, al mig dels camps. Xulo i familiar. Més bé de preu però també molt còmode el Holiday Inn Express. Molt recomanable. Bona estada a Baden-Baden!.

Baden-Baden es un nombre que suena exótico, como Bora-Bora o Machu Pichu. Pero es una hermosa ciudad, existe y está ubicada en Alemania, no lejos de Estrasburgo. Es una villa balnearia, de larga tradición. Tiene una parte antigua, situada en una colina, con calles coquetas y edificios barrocos. Y una parte más llana, con calles comerciales muy animadas, hoteles, restaurantes y grandes parques y anchas avenidas. Toda la ciudad está a los pies de la Selva Negra, región natural alemana encantadora, llena de bosques y lagos, que ofrece a las familias muy buenas posibilidades de vacaciones, senderismo y contacto con la naturaleza. Nosotros estuvimos en invierno, los días de Navidad y os tenemos que decir que quedamos maravillados. Baden tiene un mercado de Navidad precioso que, además, dura hasta de fin de año. Un mercado con todo tipo de puestos, instalado en un gran parque verde. Encontraréis arte, artesanía, naturaleza y una gastronomía muy cuidada. Aparte de eso todo Baden está decorado, las tiendas rivalizan en ofrecer motivos navideños y las calles son una fiesta. Pero también es bonito en verano, cuando el bosque está en su esplendor y en Baden se está fresquito. O en otoño, cuando los primeros fríos pintan de colores los alrededores de la ciudad. Ideal para pasar unos días en familia. Aunque siempre está llena de gente y que el tráfico es muy intenso, hay muchos parkings subterráneos donde es relativamente fácil encontrar un hueco. Para comer nosotros fuimos a la pizzería y trattoría Osteria Stromboli, en la Rettigstraße 4, en el centro de Baden. Buena comida en un lugar típico siciliano. Si prefieren un alemán típico, entonces su sitio se encuentra una calle más allá, y se llama Schneider s Weinstube, delicioso. Si finalmente deciden hacer una parada en Baden-Baden, camino de Berlín, de la Selva Negra o de Baviera, no dejéis de echar un vistazo al Kurhaus, al establecimiento de baños del XIX, el Casino, el castillo y la colegiata en la ciudad antigua, a las ruinas de las termas romanas, ni de pasear y perder el tiempo por los grandes parques y jardines que la ciudad tiene junto al río que la atraviesa. Y también podéis hacer de ella el centro de excursiones por la Selva Negra, incluyendo Friburgo y su magnífica catedral, el lago Titisee, o los relojes de Cuco. O bien rondar por la región franco-alemana de Alsacia, con Strasbourg, Colmar y todos los pequeños pueblos vinícolas tan bonitos que hay. Suiza no está nada lejos. Para dormir en Baden tiene, en las afueras, en un pequeño pueblo, el Hotel Rebenhof, en medio de los campos. Chulo y familiar. Mejor de precio pero también muy cómodo el Holiday Inn Express. Muy recomendable. ¡Buena estancia en Baden-Baden!.

Catània

Catània és una gran ciutat de Sicilia. La segona ciutat de l’illa. Catània és barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. Un terratremol i una erupció van borrar Catània del mapa l’any 1693. La nova vila barroca va nèixer tan bonica que va ser declarada patrimoni de la humanitat. A Catània cal veure la plaça del Duomo, amb la catedral i l’ajuntament, presidits per la fontana de l’elefant de Vacarini, l’artista que va fer quasi tots els edificis de la nova ciutat barroca. També el monestir dels Benedetti amb l’escala dels àngels, preciosa, i un munt d’esglésies al llarg de la Via Crociferi, com ara Santa Àgata. També conserva la vila algunes restes romanes, com un teatre i un amfiteatre, però no són el més bonic. Ens agraden més els palaus, excepcional el Biscari, que no es pot veure bé, llàstima. O les esglèsies, llocs màgics per excel·lència. A Catània hi fa molta calor, sobretot a l’estiu. I és una ciutat molt meridional, mediterrània. Admireu en aquest sentit el seus mercats, sobretot el mercat del peix, molt pintoresc, o el de Fiera, més tradicional, com un mercat àrab. La via Etnea és l’artèria principal de la vila. Una avinguda recta, amb l’Etna com a teló de fons. Una via de botigues i comerços variats, on la gent passeja cap al tard, quan el sol va de baixa. Els voltants de Catania també son molt xulos. A menys de 100 kms. teniu la increible ciutat de Taormina, amb les seves vistes, les seves platges i el teatre grec. No lluny les espectaculars i refrescants gorges del riu Alcàntara. A tocar les viles Aci. Com Aci Castello, amb un castell normand arran de costa, o Aci Trezza, amb els esculls del cíclop emergint entre unes aigües blau turquesa. O la meravellosa Acireale, barroca també, com Catània, plena d’esglésies i palaus. Catania és una opció perfecta per a una visita a l’est de Sicília, per visitar el volcà Etna, per anar fins la fantàstica ciutat medieval de Siracusa, o per veure altres viles patrimoni mundial de l’UNESCO, com Catània, per raó del seu casc antic barroc, com ara Ragusa o Noto. Prop de Catània hi ha platges de somni. Ja ho veieu… Catània us espera. I per allotjar-vos us recomanem un Ibis Styles verd, prop d’Acireale. O bé al centre de la ciutat un esplèndid hotel de la cadena UNA, el Palace. Car però molt maco. Més econòmic resulta un hotel antic, però molt net, amb “charme”. Molt ben situat a la Via Etnea 316. Per dinar, peix, plats ben cuinats, car: la Trattoria Paranza, o bé la famosa Trattoria d’Antonio. No defrauden. L’Osteria Il Bell’Antonio, refinada i d’alta volada, en canvi, te preus prou assequibles.  Molt més desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria on fan bones amanides. Preus i servei informal: Gisira. Recomanable. Una mica més juvenil i tirat de preu L’Agora Hotel és un young hostel amb restaurant. Plats senzills però bé. La Pizzoleria està força bé, també. En una plaça te aires de bar de tapes: Piazza Mazzini, 1. El Giglio Rosso també ens va agradar, al carrer Santa Anna, 19. No us perdeu Catània, un Nadal, unes vacances, un cap de setmana llarg. Vols des de Barcelona fins Palerm i tren o bus fins Catània, o durant una ruta llarga de vacances per la bella illa de Sicília.

Catania és una gran ciudad de Sicilia. Catània és barroca. Catania es patrimonio de la humanidad. Hay que ver la piazza del Duomo, con la fontana del elefante de Vacarini. Conserva algunos restos romanos, como un teatro y un amfiteatro. Nos gustan sus palacios, como el Biscari. O sus iglesias, como las de la Via Crociferi, con el monasterio de los Benedetti. Y fuera de Catania también hay cosas bonitas. A menos de 100 kms. a la redonda está la increible ciudad de Taormina, sus playas y el teatro griego. O los estrechos del rio Alcántara. Aci Castello tiene un castillo normando, Aci Trezza, las rocas del cíclope en plena playa, Acireale es barroca como Catània. El volcán Etna está al lado, y la medieval de Siracusa muy cerca, como Ragusa o Noto. Como hoteles teneis un Ibis Styles verde, en Acireale. o un hotel de la cadena UNA, el Palace. Caro pero bueno. En la Via Etnea 316, el 316, claro. Para comer recomendamos la Trattoria Paranza, o la famosa Trattoria d’Antonio. No defraudan. L’Osteria Il Bell’Antonio, es refinada con buenos precios. Desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria: Gisira. Recomanable. El Agora Hotel es un young hostel con un restaurante económico. La Pizzoleria está en una plaza con aires de bar de tapas: Piazza Mazzini. El Giglio Rosso en la calle Sant’Anna, 19. Catania la bella de Sicília.

Catania it’s a Sicily great city. Catania is baroque. Catania is in the heritage of humanity list. You have to see the Piazza del Duomo with the fountain. Roman remains a theater and an amphitheater. We like Catania’s palaces, like Biscari. Or their churches, such as the Via Crociferi, with the monastery of Benedetti. And outside Catania there are also nice things. Less than 100 kms. radius is the amazing city of Taormina, wonderful beaches and the great Greek Theatre. Or the narrow river Alcantara. Aci Castello has a Norman castle, Aci Trezza, the Cyclops rocks on the beach, Acireale is baroque like Catania. Etna volcano is next to Catania. The city is very close the medieval Syracuse, Ragusa and Noto. To sleep you may go to the Ibis hotel Green Styles in Acireale. Or go to the Palace. Expensive but good. On Via Etnea 316, there is the 316, of course. To eat something we recommend the Trattoria Paranza, or the famous Trattoria d’Antonio. L’Osteria Il bell’Antonio, is refined but with good prices. Casual, fresh, cheerful, pizzeria: Gisira. The Agora Hotel is a hostel with young diner. The Pizzoleria is in Piazza Mazzini. The Giglio Rosso at 19, Sant’Anna Street. Catania is the most wonderful city in Sicily.

Catania est une grande ville de la Sicile. Catania est baroque. Catane c’est patrimoine de l’humanité, avec la Piazza del Duomo, avec la fontaine des éléphants del Vacarini. Elle à conservé nombreux vestiges romains comme un théâtre et un amphithéâtre. Nous aimons aussi les palais, comme le Biscari. Ou leurs églises, comme les de la Via Crociferi, avec le monastère des Benedetti. Et à l’extérieur de Catane il y a aussi de belles choses. A moins de 100 kms. en rayon il y a la magnifique ville de Taormina, avec ses plages et le théâtre grec. Ou la rivière étroite de l’Alcantara. Aci Castello possède un château normand, Aci Trezza, les roches Cyclops sur la plage, Acireale est baroque comme Catania. L’Etna est très proche a Catania, comme les viles médiévales de Syracuse, Raguse et Noto. Pour le soir vous avez un hôtel Ibis Styles vert à Acireale. Sur la Via Etnea 316, vous pouvez bien dormir a le 316, bien sûr. Pour manger, nous vous recommandons la Trattoria Paranza, ou le célèbre Trattoria d’Antonio. L’Osteria Le Bel Antonio est raffinée, avec de bons prix. Casual, frais, gai, pizzeria: Gisira. L’Agora Hôtel est une auberge de jeunesse avec bon diner. Le Pizzoleria est dans la Piazza Mazzini. Le Giglio Rosso est a lec 19 de la Rue Sant’Anna. Catane est belle, comme la Sicile.

Bergamo, revisitada

Hem tornat a parar a Bérgamo, una bellíssima ciutat medieval, al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem per on vam dinar nosaltres, a la mateixa via Colleoni, en ple centre de la ciutat antiga. El Da Mimmo. “Rien ne va plus” que dirien els francesos. Fantàstic, clàssic, ben servit, ben cuidat, cuina exquisida. Car i mòdic a la vegada. Des d’un menú apanyat, o una pizza no gaire cara, fins uns plats regionals de sucar-hi melindros, més el·laborats i més punyents per la butxaca, res exagerat. Terrassa guapíssima a l’estiu, interior acollidor si fa mal temps. Per quedar bé. pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem una pizzeria que, paradoxalment es diu “Pizza Alta”, a la via Papa Leone XIII, número 5. Hi ha un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Bergamo

Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Pavia

Pavia és una bellissima ciutat mitjana d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a només 35 km al sud d’aquesta capital europea de la moda. Però Pavia és molt diferent de Milà. És una ciutat universitària, petitona, cuca, amb una gran universitat que li dona un ambient especial, jove. Pavia està situada en una riba del riu alpí Ticino, que baixa de les muntanyes amb ímpetu. I el primer, o el darrer que veureu d’aquesta vila serà l’impressionant pont cobert renaixentista que creua el riu. Una passada de l’enginyeria medieval. Des del pont un carrer ample puja cap al castell. A banda i banda del carrer, altres carrerons porten a places on s’aixequen obres d’art monumentals, com ara l’església románica de Sant Miquel, amb una façana molt primitiva, però guapíssima. I un interior també molt interessant amb una cripta esplèndida. A l’altra banda trobareu la catedral, el Duomo, obra de Bramante i Leonardo da Vinci, impressionant. La cúpula més alta del renaixement italià. Un espai aeri, diàfan, genial, sorprenent, us deixarà bocabadats. La plaça comunal, amb palaus de tota època. Ací i allà s’aixequen torres medievals afegides a les cases de les famílies nobles que, com en el cas de Bologna, competien en alçada. Passareu pel davant dels edificis de la universitat, grans, immensos, pati darrera pati, fins arribar a la part alta de la vila antiga on, en un gran parc, s’aixeca el castell dels Visconti. Naturalment, si aparqueu al castell, la ruta serà a la inversa, baixant fins el pont damunt el Ticino. No gaire lluny de Pavia ciutat no us perdeu un dels monuments més famosos de tota Itàlia, la famosíssima Certosa di Pavia, una cartoixa situada als afores, monument incommensurable del gòtic tardà, fet tot de marbre. Tampoc no estaria de més, si passeu uns dies per la zona, en el curs d’una ruta per Itàlia, o d’un cap de setmana o pont, fer una ullada a Milà, i a les magnífiques ciutats medievals veïnes de Cremona i Piacenza, dues altres perles plenes de palaus, amb doumo i obres d’art a dojo. Podeu dinar molt bé a Pavia. Des de ristorantes tan típics com l’Osteria della Madonna, típic ambient i menjar italià, fins als boníssims i modestos paninni ripienni de l’Alvolo, trobareu molts llocs super interessants. Ens agraden, per exemple, la Locanda del Carmine, a la plaça d’aquesta bella església, local típic de bona taula tradicional, o la vinateria L’Infernot, on a més de bons vins, podreu picar plats tan actuals com el propi local. Per dormir us recomanem, dins de la ciutat, no lluny del centre, L’Aurora, un hotelet molt digne. I fora, en ple camp, el Cascina Scova, modern, trencador, amb Spa, una molt bona opció si aneu motoritzats. Bona estada a Pavia!.

Pavía es una bellísima ciudad de Italia, no lejos de Milán, a sólo 35 km al sur de esta capital europea de la moda. Pero Pavia es muy diferente de Milán. Es una ciudad universitaria, pequeñita, con una gran universidad que le da un ambiente especial, joven. Pavia está situada en una orilla del río alpino Ticino, que baja de las montañas con ímpetu. Y lo primero, o lo último que verán de esta villa será el impresionante puente cubierto renacentista que cruza el río. Desde el puente una calle ancha sube hacia el castillo. A ambos lados de la calle, otros callejones llevan a plazas donde se levantan obras de arte monumentales, como la iglesia románica de San Miguel, con una fachada muy primitiva, pero guapísima. Y un interior también muy interesante con una cripta espléndida. Al otro lado se encuentra la catedral, el Duomo, obra de Bramante y Leonardo da Vinci, impresionante. La cúpula más alta del renacimiento italiano. Un espacio aéreo, diáfano, genial, sorprendente, os dejará boquiabiertos. La plaza comunal, con palacios de toda época. Aquí y allá se levantan torres medievales añadidas a las casas de las familias nobles que, como en el caso de Bologna, competían en altura. Pasaréis por delante de los edificios de la universidad, grandes, inmensos, patio trás patio, hasta llegar a la parte alta de la villa antigua donde, en un gran parque, se levanta el castillo de los Visconti. Naturalmente, si aparcais cerca del castillo, la ruta será a la inversa, bajando hasta el puente sobre el Ticino. No muy lejos de Pavia ciudad no se pierdan uno de los monumentos más famosos de toda Italia, la famosísima Certosa di Pavia, una cartuja situada en las afueras, monumento inconmensurable del gótico tardío, hecho todo de mármol. Tampoco estaría de más, si pasáis unos días por la zona, en el curso de una ruta por Italia, o de un fin de semana o puente, echar un vistazo a Milán, y las magníficas ciudades medievales vecinas de Cremona y Piacenza , otras dos perlas llenas de palacios, con Douma y obras de arte a raudales. Pueden comer muy bien a Pavia. Desde Ristoranti tan típicos como la Osteria della Madonna, típico ambiente y comida italiana, hasta los buenísimos y modestos paninni ripienni del Alvolos, encontrarán muchos lugares super interesantes. Nos gustan, por ejemplo, la Locanda del Carmine, en la plaza de esta bella iglesia, local típico de buena mesa tradicional, o la vinatería El Infernot, donde además de buenos vinos, podrán picar platos tan actuales como el propio local . Para dormir os recomendamos, dentro de la ciudad, no lejos del centro, La Aurora, un hotelito muy digno. Y fuera, en pleno campo, el Cascina Scova, moderno, rompedor, con Spa, una muy buena opción si van motorizados. ¡Buena estancia en Pavía !.

La Campania

La Campània és un destí perfecte per unes vacances familiars. Tant o més que Sardenya o Sicília, o si m’apureu molt, fins i tot la Toscana o la Provença. La Campania és una petita pàtria, una regió encantadora, amb unes fites turístiques úniques a Europa. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb els vaixells de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, port proper a Roma. Aquesta opció inclou un viatge d’una nit i un dia en vaixell, (unes 16 hores, de les 22 de la nit a les 18 de la tarda següent), però permet emportar-se el propi cotxe, amb tota mena d’estris, maletes i artefactes que una família amb nens petits necessita. Pels que preferiu volar i llogar un vehicle, recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i allà llogar un vehicle. De Civittaveccia a Nàpols hi ha 240 kms. aproximadament. Als qui els agrada viatjar de la manera antiga, disfrutant el camí, de Barcelona a Nàpols hi ha un bon grapat de kms. però passareu per la Provença, la Costa Blava, Gènova, la Toscana i Roma. Tampoc no està malament si teniu prou dies i prou ganes. Nosaltres em provat totes les opcions, i són totes agradables, però molt diferents. Us recomanem anar a la Campània tot aprofitant unes vacances de Nadal o Setmana Santa. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A l’hivern no us morireu precisament de fred. El principal reclam de la Campània és, sense cap mena de dubte, Pompeia i les seves excavacions. És natural perquè és magnífic. Però no descuideu la petita Ercolano, o la desconeguda Stabia i, així, us podríem citar fins a cinc llocs arqueològics més que podeu visitar amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial de les excavacions està tot molt ben explicat. Ah!, i no us oblideu dels maravellosos temples grecs de Paestum, a l’altra punta de la regió, ja tocant a Calàbria. Però a la Campània no tot son ruïnes. La gent també hi viu. Ciutats bellíssimes us esperen. Naturalment parlem de Nàpols, increïble, fantàstica, prodigiosa i mundana. Bruta i desordenada, fa mitja por, però crida l’atenció. I també parlem de Salerno, que ens va encantar, una vila que ha vist passar els segles, com Amalfi, capital d’una brillant república marinera, o de Benevento. I què podem dir de les costes. La inaudita i fabulosa Costiera Amalfitana amb fites totals del turisme mundial com ara Positano o la mateixa Amalfi. Pobles d’ensomni i platges guapíssimes en una costa retallada i vertical. Res a veure amb els inmensos arenals del sur, kms. i kms. de sorra verge. Ara volem, per acabar, parlar-vos de les illes. Noms mítics. Illes habitades per deus i emperadors. Illes del golf de Nàpols, a l’abast de la mà, amb una breu travessia en vaixell des de la capital, o des de la cèlebre vila marinera de Sorrento, una altra joia de la Campània. Aneu fins a Capri, fins a Pròxida o fins l’amagada Ischia (a la foto). Entendreu la raó de que fossin escollides com a residència de monarques, de nobles, de pintors o d’escriptors famosos: la seva bellessa. I ara citarem el Vesubi. El volcà per excel·lència, el rei dels volcans europeus, amb permís de l’Etna. L’envolta un gran parc natural d’una estranya raressa. Un món irreal. Aquí i allà trobareu palaus gegantins, com el de Caserta, pobles amb encant, esglésies barroques perdudes en pobles i viles, platges solitàries. I gent amable, mediterrània com nosaltres, oberta i hospitalària. Ja ho veieu, la Campània mereix unes vacances. No us faltaran motius. Per dormir, a les famílies, us recomanem el Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sud, acollidor i novíssim. Per dinar us recordarem alguns llocs que ens van agradar el restaurant Tubba Catubba, a Ercolano, o l’encant indescriptible la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085, a Salerno, dins la vila antiga. A Amalfi la cosa està clara, aneu a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. A Caserta, tocant a la façana del palau reial, teniu l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes i menú no gaire car. Aprofiteu una escapada en vaixell, cotxe o avió per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica, en una terra diferent!.

La Campania es un destino perfecto para unas vacaciones familiares. Tanto o más que Cerdeña o Sicilia, o si me apuráis mucho, incluso la Toscana o la Provenza. La Campania es una pequeña patria, una región encantadora, con unas metas turísticas únicas en Europa. Se puede llegar muy fácilmente con los barcos de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, puerto cercano a Roma. Esta opción incluye un viaje de una noche y un día en barco, (16 horas, de las 22 de la noche a las 18 de la tarde), pero permite llevarse el propio coche, con todo tipo de utensilios, maletas y artefactos que una familia con niños pequeños necesita. Para los que prefieren volar y alquilar un vehículo, recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y allí alquilar un vehículo. De Civittaveccia a Nápoles hay 240 kms. aproximadamente. A los que les gusta viajar de la manera antigua, disfrutando el camino, de Barcelona a Nápoles hay un buen puñado de kms. pero pasaréis por la Provenza, la Costa Azul, Genova, la Toscana y Roma. Tampoco está mal si tienen tiempo y ganas. Nosotros hemos probado todas las opciones, y son todas agradables, pero muy diferentes. Os recomendamos ir a la Campania aprovechando unas vacaciones de Navidad o Semana Santa. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. En invierno no hace frío. El principal reclamo de la Campania es, sin lugar a dudas, Pompeya y sus excavaciones. Es natural porque es un lugar magnífico. Pero no olviden la pequeña Ercolano, o la desconocida Stabia y, así, os podríamos citar hasta cinco sitios arqueológicos más que podéis visitar con una sola entrada válida para 1 ó 3 días, según el precio. En la web oficial de las excavaciones está todo muy bien explicado. Ah, y no se olviden de los maravillosos templos griegos de Paestum, en la otra punta de la región, ya tocando Calabria. Pero en la Campania no todo son ruinas. La gente vive. Ciudades bellísimas os esperan. Naturalmente hablamos de Nápoles, increíble, fantástica, prodigiosa y mundana. Sucia y desordenada, da incluso un poco de miedo, pero llama la atención. Y también hablamos de Salerno, que nos encantó, una villa que ha visto pasar los siglos, como Amalfi, capital de una brillante república marinera, o Benevento. Y qué decir de las costas. La inaudita y fabulosa Costiera Amalfitana meta del turismo mundial, como lo es Positano o la misma Amalfi. Pueblos de ensueño y playas guapísimas en una costa recortada y vertical. Nada que ver con los inmensos arenales del sur, kms. y kms. de arena virgen. Ahora queremos, por último, hablaros de las islas. Nombres míticos. Islas habitadas por dioses y emperadores. Islas del golfo de Nápoles, al alcance de la mano, con una breve travesía en barco desde la capital, o desde la célebre villa marinera de Sorrento, otra joya de la Campania. Vayan hasta Capri, hasta Pròxida o incluso a la escondida Ischia (en la foto). Entenderéis la razón de que fueran elegidas como residencia de monarcas, de nobles, de pintores o de escritores famosos: su belleza. Y ahora citaremos el Vesubio. El volcán por excelencia, el rey de los volcanes europeos, con permiso del Etna. Lo rodea un gran parque natural de una extraña rareza. Un mundo irreal. Aquí y allá encontrarán palacios gigantescos, como el de Caserta, pueblos con encanto, iglesias barrocas perdidas en pueblos y villas, playas solitarias. Y gente amable, mediterránea como nosotros, abierta y hospitalaria. Ya lo veis, la Campania merece unas vacaciones. No os faltarán motivos. Para dormir, a las familias, os recomendamos el Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sur, acogedor y novísimo. Para comer os recordaremos también algunos lugares que nos gustaron, como el restaurante Tubbs Catubba, en Ercolano, o el encanto indescriptible de la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitana, 45. Tel: 333.69.53.085, en Salerno, en la villa antigua. En Amalfi la cosa está clara, hay que ir a la Pizzería del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. En Caserta, junto a la fachada del palacio real, tienen el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas y menú no muy caro. Aprovechen una escapada en barco, coche o avión para vivir la Campania y sus encantos. Una salida larga pero fantástica.