Ioannina


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un llac, un llac quasi alpí, una mica brut, això sí. I al voltant del llac una ciutat: Ioannina. És una bella vila medieval, poc grega i molt turca. Alí Patxà la dominà fins el segle XX, cosa que es nota en l’aire oriental del lloc. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. És la capital de l’Èpir, una regió remota i llunyana, apartada d’Atenes i de les illes, però molt propera al port d’Igoumenitsa, on arriben els vaixell d’Itàlia. Nosaltres la visitàrem des d’aquest port i no ens va decebre gens. A més de rutes de senderisme per les muntanyes també és molt recomanable visitar la cova de Perama, i el teatre grec antic de Dodoni, no tan espectacular com el d’Epidaure però molt autèntic. Nosaltres dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa.  No us perdeu la mesquita d’Aslan Patxà, no tothom arriba a veure-la, i és molt bonica. Bona parada a Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

  

Ioannina es una bella ciudad del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama y el teatro griego antiguo de Dodoni. Si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia no debeis perderos esta ciudad medieval, o si pensais continuar hacia los monasterios de Meteora.

Anuncis

Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Dublin


dublin

Dublín, la capital d’Irlanda, és una d’aquelles ciutats a mida humana. No és una gran capital europea, a l’estil de l’inabastable París, de d’immensa Londres o el fastuós i modern Berlín. És una capital petita, coqueta, sense més. No disposa de grans monuments aclaparadors, ni tan sols d’un gran riu. Però es fa alegre de recórrer, de visitar. És divertida, la gent es hospitalària i arreu hi ha un aire de cordialitat i desimboltura molt fresc. El centre està dominat per la massa impressionant del Trinity College, la universitat de la vila. Dins la biblioteca si guarda el famós llibre de Kells, joia del romànic irlandès, però sovint les cues el fan impracticable. També és famosa la seu de correus, a tocar del riu, escenari de la lluita contra els anglesos, lloc on trobareu l’antena gegant, el màstil de bandera sorprenent, cent metres de pal inoxidable que es veu de lluny. Hi ha dos museus que no podeu deixar de visitar, i un barri molt original on cercar lloc per menjar. Un és la petita National Gallery, amb quatre quadres triats, que es recorre amb una horeta, una cosa que s’agraeix, sobretot si aneu amb infants. L’altra és el National d’Arqueologia. Aquest és més feixuc, més dens, però molt interessant i diferent. Peces celtes, viquingues, medievals… creus, joies, espases… Molt recomanable. El barri és Temple Bar. Amb les seves cases de colors, els bars, els pubs underground. Allà menjareu molt bé, ja us direm on. Al Café Italiano. No hem menjat mai unes pizzes, uns cannelonni, una pasta com aquí. I els postres… quin tiramisú. No us deixeu enganyar per l’entrada estranya, una botiga hippie passada de voltes, aneu fins el fons i gaudiu de l’amabilitat del personal i de la cuina d’aquest lloc entranyable. Us tractaran com ho faria la “nonna” o la “mamma”. Al mateix carrer hi ha El Vicoletto, un altre italià, més tocat i posat, res de pizza, però molt bo. No cal cercar més. I pels nens el zoo. I pels grans la fàbrica de cervessa Guiness, edifici industrial magnífic. I seguiu cap al castell, a la foto, centre de la dominació anglesa, i veieu també la catedral de Sant Patrici, i feu cap els bonics jardins de Sant Stephen, amb les cases georgianes, meravelloses. Nosaltres hem dormit al el Crowne Plaza, de Northwood, als afores, bé de preu, i que admeten dos nens a l’habitació. Bon bar i bon restaurant. Cómode accés al centre en els rutilants busos e dos pisos que tan agraden la canalla. Penseu en Dublín per unes vacances, perquè tota Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu, de tardor, de primavera o hivern. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit, no ens cansarem de dir-ho. Amb museus a escala humana, gens cansats, però amb petites meravelles escollides. Amb una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. I prop de Dublín no deixeu de visitar Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. O el lloc prehistòric de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. Arribeu a Dublín volant, vols barats de Ryanair, una companyia irlandesa per cert, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode, a 200 kms. de la capital. Dublín us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Dublín, la capital de Irlanda, es una ciudad amable, a escala humana. No tiene grandes monumentos pero su famoso castillo, el Trinity College o su museo de arqueologia valen la pena de ser vistos. Para comer os recomendamos un barrio alegre y desenfadado, lleno de restaurantes a cual mejor: Temple Bar. Es el nombre del barrio, no de un bar. Allí comimos en el Caffe Italiano, comida fabulosa, acogida cálida. Para dormir lo hicimos en el Crowne Plaza de Northwooth, Muy bién. No os quedeis en Dublín. Programad unas vacaciones en Irlanda. Paisajes de ensueño, país muy hospitalario. Os lo recomendamos.

 

Parma


parma

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos. L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Santa Maria de Valbuena


valbuena

El preciós monestir de Santa Maria de Valbuena, està situat al costat del riu Duero, a només 40 kms. de Valladolid capital. Es troba en plena zona de la prestigiosa denominació d’orígen vinícola “Ribera de Duero”, i és una joia molt desconeguda. Però encara diríem més. Hi ha interés en que segueixi essent molt desconeguda. Per començar res no indica com arribar a Valbuena de Duero, el municipi a les afores del qual està localitzat el cenobi benedictí. Ni quina carretera agafar. Segona: no te cap pàgina web directa, pròpia del monestir. Cal documentar-se a través de planes accesories. Per sort és la seu de les maravelloses exposicions d’art religiós de Castella anomenades “Las Edades del Hombre“, i aquesta pàgina també el referencia. Santa María de Valbuena és una abadia cistercenca, habitada encara avui per monjos, fundada l’any 1143, per Estefanía de Armengol, filla de Ermengol V, comte català de l’Urgell. Impressiona la puresa de línies de la seva gran església, el bonic claustre, romànic, gòtic i plateresc, o la sala de treball, (a la foto), armònica, perfecta. Està obert de dimarts a diumenge, de 10.15 hores a 13.45 hores. A la tarda de 16 hores a 19.45 hores. Diumenge només al matí. Nadal i Cap d’Any no hi ha visites. L’entrada costa 4 € del 2014, i inclou l’audioguía, pels joves només 3 €, i pels nens menors de 12 anys és gratuïta. La visita és lliure, però n’hi ha de guiades a les 11 del matí, cada dia. Podeu trucar al tel: 983 68 31 59 per informar-vos millor. El fet que encara hi visquin monjos, y que sigui seu de les Edades, fa encara més difícil veure el conjunt monumental. Quan nosaltres hi vàrem anar vam tenir el temps ben just de contemplar l’església. Hi havia missa. Això passa molt sovint. Altres vegades son reunions o trobades. Us donarem un seguit d’indicacions valuoses. Si veniu de Barcelona el millor fora desviar-vos de la N-122 a Peñafiel, (aprofiteu per visitar el seu impressionant castell, i la vila medieval). Aneu per la VA-101 en direcció Pesquera de Duero, ben indicat. Allà seguiu les indicacions cap a Valbuena de Duero, per una carretera local. Atenció a l’indicador, a mà esquerra, per agafar la carretera del monestir. En arribar veureu el lateral de l’església. Aparqueu allà. Aneu fins la portada principal. Està tancada. Continueu endavant. Hi ha una altra porta monumental, l’entrada a l’abadia, sovint tancada també. Continueu endavant. Trobareu una porteta petita, insignificant. Cap rètol. Cap indicació. Obriu-la. És allà. Difícil, oi?. Molta gent ha marxat pensant que estava tot tancat i barrat. Increible la manca d’informació. Si voleu marxar en direcció a Valladolid, o veniu d’aquesta ciutat, llavors el millor serà arribar-se fins Olivares de Duero i creuar el pont sobre el riu, un dels únics que hi ha, per sortir a la localitat de Quintanilla de Onèsimo, on trobareu l’autovia A-11 (N-122). Per menjar i dormir molt bé a la zona us recomanem la Posada Real Fuente de la Aceña, moderna i molt bonica, a Quintanilla.  A Peñafiel hi ha el Convento de las Claras, hotel amb molt d’encant i un spa. També el Ribera de Duero, més convencional. Ambdós tenen bon restaurant. Així mateix hi ha un càmping. Per dinar podeu anar al restaurant Plata, cuina a la brasa, un asador. A Valladolid trobareu tota mena de serveis, hotels, restaurants, el què necessiteu. Nosaltres hem dormit sempre a l’hotel Novotel, ideal per famílies. També hi ha un hotel AC, instal·lat en un antic convent. Pareu a Valbuena en el transcurs d’una excursió familiar, unes vacances de setmana santa, per exemple, per les sobries terres del Duero. Feu una volta per les vinyes i bodegues d’una de les millors denominacions d’orígen del món, la Ribera del Duero. No deixeu de gaudir de Peñafiel, un poble maravellós, dominat per la srva fortalessa, possiblement el millor castell d’Espanya. En un radi de 100 kms, des de Valbuena o Valladolid teniu a l’abast Tordesillas, Medina del Campo, Medina de Rioseco, Simancas, Zamora, Toro, Segovia, Ávila, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca, Arévalo… per citar només algunes de les més belles ciutats de la península. Bona ruta per la Castella eterna!.

El precioso monasterio de Santa María de Valbuena , está situado junto al río Duero , a sólo 40 kms . de Valladolid capital . Se encuentra en plena zona de la prestigiosa denominación de origen vinícola “Ribera de Duero ” , y es una joya muy desconocida . Pero aún diríamos más . Hay interés en que siga siendo muy desconocida . Para empezar nada indica cómo llegar a Valbuena de Duero , el municipio a las afueras del cual está localizado el cenobio benedictino . Ni qué carretera coger . Segunda : no tiene ninguna página web directa , propia del monasterio . Hay documentarse a través de otras accesorias . Por suerte es la sede de las maravillosas exposiciones de arte religioso de Castilla llamadas ” Las Edades del Hombre ” , y esta página también lo referencia . Santa María de Valbuena es una abadía cisterciense , habitada aún hoy por monjes , fundada en el año 1143 , por Estefanía de Armengol , hija de Ermengol V , conde catalán del Urgell. Impresiona la pureza de líneas de su gran iglesia , el bonito claustro , románico , gótico y plateresco , o la sala de trabajo , ( en la foto) , armónica , perfecta. Está abierto de martes a domingo , de 10.15 horas a 13.45 horas . Por la tarde de 16 horas a 19.45 horas . Domingo sólo por la mañana . Navidad y Año no hay visitas . La entrada cuesta 4 € del 2014, e incluye la audioguía , los jóvenes sólo 3 € , y los niños menores de 12 años es gratuita . La visita es libre , pero hay de guiadas a las 11 de la mañana , cada día . Pueden llamar al tel: 983 68 31 59 para informarse mejor . El hecho de que aún vivan monjes , y que sea sede de las Edades , hace aún más difícil ver el conjunto monumental . Cuando nosotros fuimos tuvimos el tiempo apenas de contemplar la iglesia . Había misa. Esto sucede muy a menudo . Otras veces son reuniones o encuentros . Le daremos una serie de indicaciones valiosas . Si vienen de Barcelona lo mejor fuera desviarse de la N -122 en Peñafiel , (pueden explorar su impresionante castillo , y la villa medieval ) . Vayan luego por la VA -101 en dirección Pesquera de Duero , bien indicado . Allí sigan las indicaciones hacia Valbuena de Duero, por una carretera local . Atención al indicador , a mano izquierda , para tomar la carretera del monasterio . Al llegar verán el lateral de la iglesia. Aparquen por allí. Vayan ahora hasta la portada principal . Está cerrada. Continúen . Hay otra puerta monumental , la entrada a la abadía , a menudo cerrada también. Continúen. Encontrarán una puerta pequeña , insignificante . Ningún rótulo. Ninguna indicación . Abranla . Es allí . Difícil , ¿verdad ? . Mucha gente se ha ido pensando que estaba todo cerrado. Increible la falta de información . Si desean marchar en dirección a Valladolid , o vienen de esta ciudad, entonces lo mejor será llegar hasta Olivares de Duero y cruzar el puente sobre el río , uno de los únicos que hay, para salir a la localidad de Quintanilla de Onésimo , donde encontrarán la autovía A-11 ( N -122 ) . Para comer y dormir muy bien en la zona se recomienda la Posada Real Fuente de la Aceña , moderna y muy bonita, en Quintanilla . En Peñafiel está el Convento de las Claras , hotel con mucho encanto y un spa . También el Ribera de Duero , más convencional. Ambos tienen buen restaurante . Asimismo hay un camping . Para comer pueden ir al restaurante Plata , cocina a la brasa , un asador . En Valladolid encontrarán todo tipo de servicios , hoteles , restaurantes , lo que puedan necesitar. Nosotros hemos dormido siempre en el hotel Novotel , ideal para familias . También hay un hotel AC , instalado en un antiguo convento . Parad en Valbuena en el transcurso de una excursión familiar , de unas vacaciones de semana santa, por ejemplo , por las sobrias tierras del Duero . Dense una vuelta por las viñas y bodegas de una de las mejores denominaciones de origen del mundo , la Ribera del Duero . No dejen de disfrutar de Peñafiel , un pueblo maravilloso , dominado por la su fortaleza , posiblemente el mejor castillo de España . En un radio de 100 kms , desde Valbuena o Valladolid tienen al alcance Tordesillas , Medina del Campo, Medina de Rioseco , Simancas , Zamora , Toro , Segovia, Ávila , Salamanca , Cuellar , Peñafiel , Palencia , Olmedo , Coca , Arévalo … por citar sólo algunas de las más bellas ciudades de la península . Buena ruta por la Castilla eterna.

Luzern / Lucerna


luzern

La bellíssima ciutat de Luzern, Lucerna en català, és una de les més boniques de Suïssa i, pel nostre gust, una de la viles més encantadores d’Europa.  Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar el cor de Suïssa: Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac i la seva regió. Lucerna és una guapada. Un llac blau, d’aigües transparents, una ciutat medieval enfilada en un dels seus costats, una de més nova a l’altra i un parell de ponts de fusta, amb pintures a les vigues, que us deixarà bocabadats. (A la foto). Aquest és el pont més llarg, una rèplica, perquè l’original es va cremar, però no ho notareu. Admireu les seves esglésies, com ara la dels Jesuites, que alça la seva façana barroca a peu de llac i de pont. Entreu als seus palaus. Però encara el millor de Lucerna és el seu camp i les seves muntanyes, com ara el llac dels quatre cantons, amb els seus encantadors poblets, o els cims impressionants del Pilatus o del Engelberg o el Riggi, tots accessibles en tren de muntanya o cable. Lucerna també és un bon centre per anar més lluny: Zurich, Einsiedeln amb la seva abadia, Zug o la regió d’Interlaken són a poc més d’una hora, com Berna, com Basilea. A Lucerna podeu menjar com reis. Cuina alemana, salsitxes i productes regionals, en una cerveseria medieval, als baixos de l’ajuntament. No us perdeu la seva cervesa. És la Rathaus Braueri, la cerveseria de l’ajuntament. Típica i agradable. Si us agrada més menjar pizza, o pasta, a tocar teniu La Fenice. Bon restaurant italià. D’hotels no n’hi manquen. A la ciutat nova trobareu el Continental, que està molt bé. Una mica més allunyat està el Cascada, molt modern i xulo, però car també, i encara més lluny, a l’altra riba del llac el Paix. Preus alts, com a tota Suissa.  Dins la ciutat antiga els preus es desorbiten, però per mirar l’Hotel des Balances encara no cobren. Nosaltres hem estat al Ibis Butget, a tocar de l’estació, baratet pels estàndars suissos, però molt senzillet, i al bonic càmping Lido de Luzern, a la vora del llac, a uns 2 kms. de la vila antiga. Bona estada a Lucerna, i a Suissa!.

Suiza es un destino maravilloso. Antes era muy caro, carísimo, no se podía ir. Con la llegada del euro, todo ha subido tanto, que ahora Suiza parece incluso asequible. El franco suizo no se ha movido de cotización y vale 100 pelas de las de antes. Por lo tanto 2 € son 3 FS. (Aprox). Por eso hay que hacer un descuento en los precios y aún sale mejor. Además Suiza es un paraíso para las familias con niños, como nosotros. La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares. Hay camping preciosos con bungalows muy bien equipados. El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren, autobús o barco. De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así. El coche está prohibido. Con el Suiss Pass, o Suiss Card puede ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los papas y mamas. Los niños viajan gratis. Con todas estas ventajas, hoy les proponemos visitar el corazón de Suiza: Lucerna, su lago y su región. Lucerna es bellísima. Un lago azul, una ciudad medieval encaramada en uno de sus laderas, y un puente de madera que os dejará boquiabiertos. (En la foto). Es una réplica porque el original se quemó, pero no lo notareis. Contemple sus puentes, sus iglesias y sus palacios. Pero lo mejor de Lucerna es su campo y sus montañas, como el lago de los cuatro cantones, con sus encantadores pueblos, o las cumbres impresionantes del Pilatus, del Engelberg o el Riggs, todos accesibles en tren de montaña o cable. Lucerna también es un buen centro para ir más lejos: Zúrich, Einsiedeln con su abadía, Zug o la región de Interlaken están a poco más de una hora. Nosotros hemos estado en el camping Lido de Lucerna y hemos comido en la cerveceria de la Rathaus Braueri, en los bajos del ayuntamiento.

Montgenèvre


Montgenèvre és una bonica vila dels Alpes del Sud de França, situada a pocs kms. de la vila fortificada de Briançon, tot a tocar de la frontera amb Itàlia. De fet aquest és el millor pas de muntanya per anar de França a Torí. Montgenèvre és, doncs, un poble i un coll de muntanya, situats respectivament a 1.400 i 1.800 mts. d’alçada, en un indret maravellòs, amb una muntanya fastuosa, a les portes de Farança i Itàlia. Una vall luminosa, alpina, riallera, amb unes pistes d’esquí molt familiars, uns espais nítids, coberts de gespa fresca a l’estiu, amb flora i fauna protegida. Montgenevre és ideal per infants: esports de natura, llacs, caminades. A l’hivern neu, a l’estiu frescor. Si aneu de camí a Itàlia amb els vostres fills i filles, i us voleu estalviar la llarga, pesada i tediosa autopista que de Marsella arriba a Florència travessant la “Riviera dei Fiori”, plena de cotxes a l’estiu, penseu en Montgenèvre. Pugeu des de Aix en Provence cap a Sisteron per l’autopista, i d’allà a Briançon. Feu nit a Montgenevre, o simplement descanseu-hi, abans de deixar-vos caure sobre la Vall de Susa i Torino, ja a Itàlia. Us assegurem que no és massa més llarg, que no passareu calor, que no hi ha cues, i que coneixereu valls alpins francesos i italians que valen molt la pena. Podeu parar a veure Briançon i les seves defenses de Vauban, patrimoni mundial de la UNESCO, i a la banda italiana, la magnífica Sacra de Sant Michele, l’abadia romànica on es va filmar “El nom de la Rosa”. Bon viatge, i ben fresquet, sobretot a l’estiu!.

Montgenèvre es una bonita villa de los Alpes del Sur de Francia, situada a pocos kms. de la villa fortificada de Briançon, todo muy cerca de la frontera con Italia. De hecho este es el mejor paso de montaña para ir de Francia a  Turín. Montgenèvre es, pues, un pueblo y un puerto de montaña, situados respectivamente a 1.400 y 1.800 mts. de altura, en un lugar maravilloso, con una montaña fastuosa, a las puertas de Francia e Italia. Un valle luminoso, alpino, risueño, con unas pistas de esquí muy familiares, unos espacios nítidos, cubiertos de hierba fresca en verano, con flora y fauna protegidas. Montgenevre es ideal para niños: deportes en plena naturaleza, con lagos, y posibilidad de caminatas. En invierno nieve, en verano frescura. Si vais de camino a Italia con sus hijos e hijas, y os queréis ahorrar la larga, pesada y tediosa autopista que de Marsella llega a Florencia atravesando la “Riviera dei Fiori”, llena de coches en verano, pensad en Montgenèvre. Hay que subir desde Aix en Provence hacia Sisteron por la autopista, y de allí a Briançon. Hagan noche en Montgenevre, o simplemente pueden descansar en ella, antes de dejarse caer sobre el Valle de Susa y Torino, ya en Italia. Os aseguramos que no es mucho más largo, que no pasaréis calor, que no hay colas, y que conoceréis valles alpinos franceses e italianos que valen mucho la pena. Pueden parar a ver Briançon y sus defensas de Vauban, patrimonio mundial de la UNESCO, y en la parte italiana, la magnífica Sacra de San ichele, la abadía románica donde se filmó “El nombre de la Rosa”. Buen viaje, y ¡bien fresquito!.