Ciutadella de Menorca, situada a l’illa de Menorca, és una de les ciutats més boniques de la Mediterrània. Podeu arribar-hi directament amb el ferri ràpid de Baleària que va de Barcelona al port de Ciutadella. Quatre hores. O en avió o vaixell fins Maó i travessar l’illa. Hi ha molts hotels on allotjar-se a Ciutadella centre. Però us recomanem l’Hostal Ciutadella, fantàstic i no excesivament car, tot i que Ciutadella no es barata. I per sopar podeu anar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també. Ciudatella és perfecte per passejar. Els carrers més turístics, com ses voltes estaran plens però podeu recòrrer els carrers molt més buits de la zona de Santa Clara o Sa Murada. No us perdeu la petita catedral gòtica, la capella del Sant Crist, el Seminari, l’església del Roser, la de Sant Francesc, Santa Clara, els palaus Olivar o Olives i el Saura-Miret, que es visiten.
Baixeu al port, fugint de les aglomeracions, si podeu. Menorca és bonica però està absolutament plena i desbordada a l’estiu, i el centre de Ciutadella encara està pitjor. Us costarà aparcar però pels voltants del cementiri trobareu segur aparcament gratis. I aneu al mercat, el petit i bonic mercat de Ciutadella, on podeu comprar bon embotit: sobrasada, carnixua, bon formatge artesà i ensaimades de Can Diego.
Ciutadella de Menorca, situada en la isla de Menorca, es una de las ciudades más bonitas del Mediterráneo. Puede llegar directamente con el ferry rápido de Baleària que va de Barcelona en el puerto de Ciutadella. Cuatro horas. O en avión o barco hasta Maó y atravesar la isla. Hay muchos hoteles donde alojarse en Ciutadella centro. Pero le recomendamos el Hostal Ciutadella, fantástico y no excesivamente caro, aunque Ciutadella no se barata. Y para cenar puede ir a la pizzería Don Giacomo, muy bien también. Ciudatella es una ciudad perfecta para pasear. Las calles más turísticas estarán llenos pero puede recorrer las calles mucho más vacíos de la zona de Santa Clara o Sa Murada. No se pierdan la pequeña catedral gótica, la capilla del Santo Cristo, el Seminario, la iglesia del Roser, la de San Francisco, Santa Clara, los palacios Olivar o Olives y el palacio Saura-Miret, que se visitan. bajad al puerto, huyendo de las aglomeraciones, si pueden. Menorca es bonita pero está absolutamente llena y desbordada en verano, y el centro de Ciutadella todavía está peor. Os costará aparcar pero los alrededores del cementerio encontrareis seguro aparcamiento gratis. Y vayan al mercado, el pequeño y hermoso mercado de Ciutadella, donde podreis comprar embutidos: sobrasada, carnixua, buen queso artesano y ensaimadas de Can Diego.
Ciutadella de Menorca, located on the island of Menorca, is one of the most beautiful cities in the Mediterranean. You can get there directly with the Baleària fast ferry that goes from Barcelona to the port of Ciutadella. Four hours. Or by plane or boat to Maó and cross the island. There are many hotels to stay in downtown Ciutadella. But we recommend the Hostal Ciutadella, fantastic and not excessively expensive, although Ciutadella is not cheap. And for dinner you can go to Don Giacomo pizzeria, very good too. Ciudatella is a perfect city to walk around. The more touristy streets will be crowded but you can walk the much emptier streets of the Santa Clara or Sa Murada area. Do not miss the small Gothic cathedral, the Santo Cristo chapel, the Seminary, the Roser church, the San Francisco church, the Santa Clara church, the Olivar or Olives palaces and the Saura-Miret palace, which are visited. go down to the port, fleeing the crowds, if you can. Menorca is beautiful but it is absolutely crowded and overflowing in summer, and the center of Ciutadella is even worse. It will cost you to park but around the cemetery you will find safe free parking. And go to the market, the small and beautiful market of Ciutadella, where you can buy sausages: sobrasada, carnixua, good artisan cheese and Can Diego ensaimadas.
Ciutadella de Menorca, située sur l'île de Minorque, est l'une des plus belles villes de la Méditerranée. Vous pouvez vous y rendre directement avec le ferry rapide Baleària qui relie Barcelone au port de Ciutadella. Quatre heures. Ou en avion ou en bateau jusqu'à Maó et traverser l'île. Il existe de nombreux hôtels où séjourner dans le centre-ville de Ciutadella. Mais nous recommandons l'Hostal Ciutadella, fantastique et pas excessivement cher, bien que Ciutadella ne soit pas bon marché. Et pour le dîner, vous pouvez aller à la pizzeria Don Giacomo, très bien aussi. Ciudatella est une ville parfaite pour se promener. Les rues les plus touristiques seront bondées mais vous pourrez vous promener dans les rues beaucoup plus vides du quartier de Santa Clara ou de Sa Murada. Ne manquez pas la petite cathédrale gothique, la chapelle Santo Cristo, le Séminaire, l'église Roser, l'église San Francisco, l'église Santa Clara, les palais Olivar ou Olives et le palais Saura-Miret, qui se visitent. descendez au port, fuyant les foules, si vous le pouvez. Minorque est belle mais elle est absolument bondée et débordante en été, et le centre de Ciutadella est encore pire. Il vous en coûtera pour vous garer mais autour du cimetière vous trouverez un parking gratuit sécurisé. Et allez au marché, le petit et beau marché de Ciutadella, où vous pouvez acheter des saucisses : sobrasada, carnixua, bon fromage artisanal et Can Diego ensaimadas.
Feia molts anys que no anàvem a Menorca. Més de vint. Ens feia por no conèixer res, que tot hagués canviat a pitjor. Aquest agost de 2021 vam tornar-hi. Estava igual de preciosa, o millor. Ara podeu anar-hi en avió, hi ha un munt de vols, o en vaixell. Hi ha moltes companyes que surten de Barcelona o València i arriben a Maó o Ciutadella. Nosaltres sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”, i en quatre hores érem al port de Ciutadella, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. Un petit hostal de tota la vida, car però amb bon preu per ser estiu, Menorca, Ciutadella i el centre. Però la illa estava petada, plena, sobresaturada de gent i cotxes. Vam aparcar al cementiri, força lluny del centre, i encara sort. En això si que ha canviat la nostra illa. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també, prop de Es Born, al centre, carta extensa. Tampoc és fàcil dinar o sopar a Menorca a l’estiu. Tot està abarrotat, impossible. Per sort els turistes s’acumulen a Ses Voltes, Plaça de la Catedral el mercat i Santa Clara, deixant els carrers interiors buits, i els seus restaurants a disposició.
Quin goig el passeig per Ciudatella, cercant els carrers buits pel cantó de Santa Clara, darrera la bonica catedral. O bé per la capella del Sant Crist, magnífica, el Seminari, o el Roser… Molta menys aglomeració! Anar a la platja és una altra missió impossible, al juliol o l’agost. Si no aneu en bus, a peu o en bici no podreu gaudir de les millors aigües de l’illa: les cales verges del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella estan tancades al cotxe, pàrquins plens. Però podeu consolar-vos amb la fantàstica platja de Santo Tomás, o Sant Adeodat, que es meravellosa, tot i no ser una cala. Sant Adeodat te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte! I a Sant Adeodat podeu dinar, molt bé, al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.
Una altra cala on podreu aparcar bé és Cala Galdana. A més, des de Galdana, podeu caminar entre 15 o 30 minuts fins Mitjana o Macarella. Però possiblement el pàrquing de Cala Mitjana, abans d’arribar a Galdana estarà sobresaturat. Si decidiu quedar-vos a la dolça petxina d’aïgues netes i càlides que és Galdana, tot i que destrossada per l’hotel que la presideix, podeu anar a dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!
Si en els dies que esteu a l’illa no hi ha manera d’arribar als pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella o Turqueta podeu anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal recomanar sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.
Una altra platja bonica, urbanitzada, és Son Bou. Cal anar travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina. A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant.
Menorca te altres llocs on anar i aparcar. Al nord de Ciutadella teniu petites cales i també Cala Morell, profunda. I Algaiarencs, al paratge de la vall, amb dos pàrquings que poden tenir lloc. Pilar, accessible per una pista asfaltada abans d’arribar a Ferreries, o Pregonda, accessible des de Mercadal, passant per la carretera que va al far de Cavalleria son fabuloses i els aparcaents no estan gens malament. Cal caminar una mica i vigilar que no bufi tramontana, o no us hi banyareu.
Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.
Finalment prop de Maó teniu cales més massificades com Arenal d’en Castell o Cala Porter, Mesquida, Es Grau… A nosaltres no ens agraden tant com les de Ciutadella però si esteu per allà, no estareu pas malament.
Os proponemos ir a Menorca. Ahora podéis ir en avión, hay un montón de vuelos, o en barco. Salen de Barcelona o València y llegan a Maó o Ciutadella. Nos alojamos en el Hostal Ciutadella en pleno centro, fantástico. La isla estaba sobresaturada de gente y coches. Fuimos a cenar Don Giacomo, una pizzería muy buena, en el centro. Tampoco es fácil comer o cenar en Menorca en verano. Por suerte los turistas se acumulan a en la Plaza de la Catedral, en el mercado y en Santa Clara, dejando las calles interiores vacías, y sus restaurantes a disposición. Ir a la playa es otra misión imposible, en julio o el agosto. Si no vayáis en bus, a pie o en bici no podréis disfrutar de las mejores aguas de la isla: las calas vírgenes del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, porque están cerradas al coche, y sus pàrquings llenos. Pero podéis consolaros con la fantástica playa de Santo Tomás, o San Adeodato, maravillosa, a pesar de no ser una cala, con un gran aparcamiento. Hay que tenerlo en cuenta. Y podéis comer, muy bien, en el restaurante Es Bruc, un xiringuito de playa lleno de gente y un poco caro, pero con buen producto. Otra cala donde podréis aparcar bien es Cala Galdana. Además, desde Galdana, podéis andar entre 15 o 30 minutos hasta Cala Mediana o Macarella. Pero posiblemente el parking de Cala Mediana, antes de llegar a Galdana, estará saturado. Si decidís quedaros en Cala Galdana, a pesar del hotel que la preside, podéis ir a comer a Su Lluna, buen restaurante familiar. Si en los días que estáis en la isla no hay manera de llegar a los parkings de las calas podéis ir a la cala urbanizada que más se asemeja a estas, Cala Xoriguer. Fantástica decisión. Un mar como Macarella, coral rojo en la arena como en Son Saura o Turqueta, pero con mucho de lugar donde aparcar el coche. Y un restaurante que hay que recomendar sin dudarlo: Ciao Belli, un italiano fabuloso. Otra playa bonita, urbanizada, es Son Bou. Tiene un gran aparcamiento. A pesar de las construcciones hay un tramo relativamente virgen donde podéis ver el final de algunos barrancos, con flora y fauna variada y un conjunto dunar interesante. El agua, como toda la de Menorca, divina. En Son Bou comimos en Casa Andrés, excelente. En el norte de Ciutadella tenéis pequeñas calas y también Cala Morell, profunda. Y Algaiarencs, con dos párkings que pueden tener plaza para vosotros. Cala Pilar, accesible por una pista asfaltada antes de llegar a Ferreries, o Cala Pregonda, accesible desde Mercadal, pasando por la carretera que va al faro de Caballería son fabulosas. Hay que andar un poco y vigilar que no sople tramontana, o no os bañaréis. Finalmente cerca de Maó tenéis calas más masificadas como Arenal de en Castell o Cala Porter, Mesquida, El Grau… que, a nosotros, no nos gustan tanto como las de Ciutadella.
Nous vous proposons d’aller à Minorque. Maintenant vous pouvez aller en avion, il y a beaucoup de vols, ou en bateau. Ils partent de Barcelone ou Valence et arrivent à Maó ou Ciutadella. Nous avons séjourné à l’Hostal Ciutadella en plein centre, fantastique. L’île était submergée de gens et de voitures. Nous sommes allés dîner Don Giacomo, une très bonne pizzeria, dans le centre. Il n’est pas facile non plus de manger ou de dîner à Minorque en été. Heureusement les touristes s’accumulent à la Place de la Cathédrale, au marché et à Santa Clara, laissant les rues intérieures vides, et ses restaurants à disposition. Aller à la plage est une autre mission impossible, en juillet ou en août. Si vous n’allez pas en bus, à pied ou à vélo, vous ne pourrez pas profiter des meilleures eaux de l’île : les criques vierges du sud de Ciutadella : Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, parce qu’elles sont fermées à la voiture, et leurs magasins pleins. Mais vous pouvez vous consoler avec la fantastique plage de Santo Tomás, ou San Adeodato, merveilleuse, même si ce n’est pas une crique, avec un grand parking. Il faut en tenir compte. Et vous pouvez manger, très bien, au restaurant Es Bruc, un Xiringuito de plage plein de gens et un peu cher, mais avec un bon produit. Une autre crique où vous pourrez bien vous garer est Cala Galdana. De plus, de Galdana, vous pouvez marcher entre 15 et 30 minutes jusqu’à Cala Mediana ou Macarella. Mais probablement le parking de Cala Media, avant d’arriver à Galdana, sera saturé. Si vous décidez de rester à Cala Galdana, malgré l’hôtel qui la préside, vous pouvez aller déjeuner à Su Lluna, bon restaurant familial. Si par les jours où vous êtes sur l’île il n’y a aucun moyen d’atteindre les parkings de des criques vous pouvez aller à la crique urbanisée qui ressemble le plus à ceux-ci, Cala Xoriguer. Fantastique décision. Une mer comme Macarella, corail rouge sur le sable comme dans Son Saura ou Turqueta, mais avec beaucoup d’endroit où garer la voiture. Et un restaurant à recommander sans hésitation : Ciao Belli, un italien fabuleux. Une autre belle plage, urbanisée, est Son Bou. Il a un grand parking. Malgré les constructions il y a un tronçon relativement vierge où vous pouvez voir la fin de quelques ravins, avec la flore et la faune variée et un ensemble de dunes intéressant. L’eau, comme toute celle de Minorque, divine. En Son Bou nous avons mangé à Casa Andrés, excellent. Dans le nord de Ciutadella vous avez de petites criques et aussi Cala Morell, profonde. Et Algaiarencs, avec deux parkings qui peuvent avoir une place pour vous. Crique Cala Pilar, accessible par une piste goudronnée avant d’arriver à Ferreries, ou Cala Pregonda, accessible depuis Mercadal, en passant par la route qui va au phare de Cavalería sont fabuleuses. Il faut marcher un peu et veiller à ce qu’il ne souffle pas Tramontana, ou vous ne vous baignerez pas. Enfin près de Maó vous avez des criques plus peuplées comme Arenal de en Castell ou Cala Porter, Mesquida, El Grau… que nous n’aimons pas autant que celles de Ciutadella.
We suggest you go to Menorca. Now you can go by plane, there are a lot of flights, or by boat. They leave from Barcelona or València and arrive at Maó or Ciutadella. We stayed at the Hostal Ciutadella in the center, fantastic. The island was overcrowded with people and cars. We went to dinner at Don Giacomo, a very good pizzeria in the center. It is not easy to have lunch or dinner in Menorca in summer either. Fortunately, tourists flock to the Plaza de la Catedral, the market and Santa Clara, leaving the interior streets empty, and their restaurants available. Going to the beach is another impossible mission, in July or August. If you do not go by bus, on foot or by bike, you will not be able to enjoy the best waters of the island: the virgin coves of the south of Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, because they are closed to the car, and your full parking lots. But you can console yourself with the fantastic beach of Santo Tomás, or San Adeodato, wonderful, despite not being a cove, with a large parking lot. You have to consider this. And you can eat very well at the Es Bruc restaurant, a beach bar full of people and a bit expensive, but with good products. Another cove where you can park well is Cala Galdana. In addition, from Galdana, you can walk between 15 or 30 minutes to Cala Mediana or Macarella. But possibly the Cala Mediana car park, before reaching Galdana, will be saturated. If you decide to stay in Cala Galdana, despite the hotel that presides over it, you can go to eat at Su Lluna, a good family restaurant. If on the days that you are on the island there is no way to get to the parking lots in the coves, you can go to the urbanized cove that most resembles these, Cala Xoriguer. Fantastic decision. A sea like Macarella, red coral on the sand like Son Saura or Turqueta, but with plenty of place to park your car. And a restaurant that must be recommended without hesitation: Ciao Belli, a fabulous Italian. Another beautiful, urbanized beach is Son Bou. It has a large parking lot. Despite the constructions, there is a relatively virgin section where you can see the end of some ravines, with varied flora and fauna and an interesting dune complex. The water, like all of Menorca, divine. In Son Bou we ate at Casa Andrés, excellent. In the north of Ciutadella you have small coves and also Cala Morell, deep. And Algaiarencs, with two car parks that can have a place for you. Cala Pilar, accessible by a paved track before reaching Ferreries, or Cala Pregonda, accessible from Mercadal, passing by the road that goes to the Caballería lighthouse are fabulous. You have to walk a bit and make sure that the north wind does not blow, or you will not bathe. Finally, near Maó you have more crowded coves such as Arenal de in Castell or Cala Porter, Mesquida, El Grau ... which, we do not like as much as those of Ciutadella.
El parc Natural d’Olèrdola és una vila romana i medieval, situada en el sud desconegut de Catalunya. Una talaia, una fortalessa, una potent roca on s’alça una capella romànica, una ciutadella íbera, una ciutat romana i un bastió medieval. Olèrdola era una avançada sobre les terres islàmiques de la Catalunya nova. Era el niu d’àligues des d’on íbers, romans i guerrers sotjaren l’enemic. Una forma dura de vida, això és Olèrdola. Avui, integrada en el Museu d’Art de Catalunya i en el Parc Natural del Foix, és una fita que no us podeu perdre, un bon lloc on anar amb els infants. Cal veure’n les muralles, les cases romanes, el safareig i les tombes medievals. Sorprenen també per les vistes sobre el Penedés. Podeu arribar-hi per la carretera que va de Vilafranca del Penedés a Sitges i Vilanova, per Sant Pere de Ribes. O a l’inversa. Aquí, precisament, s’hi celebra cada any pel novembre, el primer diumenge del mes, una festa de Viu el Parc, una festa major d’Olèrdola. Amb aquest motiu hi ha jornada de portes obertes al recinte i un seguit d’activitats lúdiques expressament pensades per la canalla. Aquest any 2019, la Festa Major del parc, a més de la jornada de portes obertes ens oferirà, a partir de les 10.30 hores, uns tallers de vestuari i uns jocs de gegants per a tota la familia. A més espectacle d’animació de cloenda amb Fefe i Cia. Tot son activitats gratuïtes. Per dinar, allà mateix, a la carretera d’accés al castell teniu la masia Segarrulls. Fora d’aquest lloc teniu diversos restaurants als pobles del voltant, com ara el Mas Granell, a Moja, a la carretera que va cap a Daltmar, al Km. 1. www.masgranell.com. La Serreta, tel. 938905641, també és bona opció. A Sant Pere Molanta te molta fama la posada Piques. No deixeu passar l’oportunitat de baixar fins Olèrdola, visitar el parc del Foix, assistir als actes de la festa. La qualitat assegurada. Animeu-vos. Són pocs kms. I és molt bonic!
Olèrdola es una villa romana y medieval, situada en el sur desconocido de Cataluña. Una atalaya, una fortaleza, una potente roca donde se alza una capilla románica, una ciudadela íbera, una ciudad romana y un bastión medieval. Olèrdola era una avanzada sobre las tierras islámicas de la Cataluña nueva. Era el nido de águilas desde donde íberos, romanos y guerreros feudales acechaban al enemigo. Una forma dura de vida, esto es Olèrdola. Hoy, integrada en el Museo de Arte de Cataluña y en el Parque Natural del Foix, es un hito que no os podéis perder, un buen lugar donde ir con los niños. Hay que ver las murallas, las casas romanas y las tumbas medievales. Sorprenden también las vistas sobre el Penedés. Pueden llegar por la carretera que va de Vilafranca del Penedés en Sitges y Vilanova, por Sant Pere de Ribes. O a la inversa. Aquí, precisamente, se celebra cada año en noviembre, el domingo de la Fiesta Mayor del Parque del Foix. Con este motivo hay jornada de puertas abiertas en el recinto. Y toda una serie de actividades lúdicas expresamente pensadas para los niños. No hay que dejar pasar la oportunidad de bajar hasta Olèrdola, visitar el parque del Foix, y asistir a los actos de la fiesta. La calidad está asegurada. Animaos. Son pocos kms. y pensad que “El sur también existe”.
Olèrdola és una vila romana i medieval, situada en el sud desconegut de Catalunya. Una talaia, una fortalessa, una potent roca on s’alça una capella romànica, una ciutadella íbera, una ciutat romana i un bastió medieval. Olèrdola era una avançada sobre les terres islàmiques de la Catalunya nova. Era el niu d’àligues des d’on íbers, romans i guerrers sotjaren l’enemic. Una forma dura de vida, això és Olèrdola. Avui, integrada en el Museu d’Art de Catalunya i en el Parc Natural del Foix, és una fita que no us podeu perdre, un bon lloc on anar amb els infants. Cal veure’n les muralles, les cases romanes, el safareig i les tombes medievals. Sorprenen també per les vistes sobre el Penedés. Podeu arribar-hi per la carretera que va de Vilafranca del Penedés a Sitges i Vilanova, per Sant Pere de Ribes. O a l’inversa. Aquí, precisament, s’hi celebra cada any pel novembre, el primer diumenge del mes, una festa de Viu el Parc, una festa major d’Olèrdola. Amb aquest motiu hi ha jornada de portes obertes al recinte i un seguit d’activitats lúdiques expressament pensades per la canalla. Aquest any 2017, la Festa Major del parc, a més de la jornada de portes obertes ens oferirà, a partir de les 10.30 hores, la recreació de manera participativa, d’un moment de la història multisecular del castell d’Olèrdola. Podreu ser-ne protagonistes a través de diversos tallers de creació artística. Amb el Google Maps podreu accedir, per cortesia del MNAC, al lloc exacte de la festa: https://goo.gl/rxneS1. Tot son activitats gratuïtes. Per dinar, allà mateix, a la carretera d’accés al castell teniu la masia Segarrulls. Fora d’aquest lloc teniu diversos restaurants als pobles del voltant, com ara el Mas Granell, a Moja, a la carretera que va cap a Daltmar, al Km. 1. www.masgranell.com. La Serreta, tel. 938905641, també és bona opció. A Sant Pere Molanta te molta fama la posada Piques. També estan bé el restaurant la casa del conill. No deixeu passar l’oportunitat de baixar fins Olèrdola, visitar el parc del Foix, assistir als actes de la festa. La qualitat assegurada. Animeu-vos. Són pocs kms. I és molt bonic!
Olèrdola es una villa romana y medieval, situada en el sur desconocido de Cataluña. Una atalaya, una fortaleza, una potente roca donde se alza una capilla románica, una ciudadela íbera, una ciudad romana y un bastión medieval. Olèrdola era una avanzada sobre las tierras islámicas de la Cataluña nueva. Era el nido de águilas desde donde íberos, romanos y guerreros feudales acechaban al enemigo. Una forma dura de vida, esto es Olèrdola. Hoy, integrada en el Museo de Arte de Cataluña y en el Parque Natural del Foix, es un hito que no os podéis perder, un buen lugar donde ir con los niños. Hay que ver las murallas, las casas romanas y las tumbas medievales. Sorprenden también las vistas sobre el Penedés. Pueden llegar por la carretera que va de Vilafranca del Penedés en Sitges y Vilanova, por Sant Pere de Ribes. O a la inversa. Aquí, precisamente, se celebra cada año en noviembre, el domingo de la Fiesta Mayor del Parque del Foix. Con este motivo hay jornada de puertas abiertas en el recinto. Y toda una serie de actividades lúdicas expresamente pensadas para los niños. No hay que dejar pasar la oportunidad de bajar hasta Olèrdola, visitar el parque del Foix, y asistir a los actos de la fiesta. La calidad está asegurada. Animaos. Son pocos kms. y pensad que “El sur también existe”.
Avui us parlem de la meravellosa vila de Roses. La nostra canalla sempre s’ho passa molt bé a Roses. Gaudim de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I podíem haver escollit qualsevol tema per recomanar-vos visitar Roses. Hi ho fem amb motiu de la seva Fira de la Rosa, que tindrà lloc aquest cap de setmana. Si us hi arribeu gaudireu de tot un seguit d’actes i mostres. Trobareu composicions florals que us recordaran Girona en Temps de Flors, veureu les roses, milers de roses, a la fira i al mercat, hi haurà una gran exposició de roses, composicions artístiques amb roses pels carrers i balconades, actuacions musicals, un roserar, un concurs de fotografia, i la campanya gastronòmica “1000 Roses a Roses”, a més d’un concurs de roses… i moltes altres coses. Arribar a Roses, des de Barcelona, no és gens difícil. Un parell d’hores per l’autopista AP-7, que deixareu a la sortida 4, la de Figueres, per agafar la comarcal C-260, ampla i ben condicionada, en direcció a Roses. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, Cadaqués, Creus, Sant Pere de Rodes… tot verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… Direm més coses: aneu fins Castelló d’Empúries, fins el far de Cap de Creus, passant per Cadaqués, per Port de la Selva. Arribeu-vos a Perelada, a Figueres, amb els seus cellers, castells, museus… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situcaició la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora. Un cap de setmana a Roses, una idea magnífica!.
Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una entrada en este blog a la maravillosa villa de Roses. Se lo debíamos porque nosotros y nuestros niños nos lo hemos pasado muy bien en Roses . Hemos disfrutado de sus playas , de su infraestructura hotelera de calidad , de sus monumentos , de sus parajes , los entornos , de la vida que tiene esta ciudad mediterránea . Y podíamos haber escogido cualquier tema para recomendarles visitar Roses. Y lo hacemos con motivo de su Feria de la Rosa, que tendrá lugar este próximo fin de semana. Si van disfrutarán de una serie de actos y muestras . Encontrarán composiciones florales que les recordarán Girona en tiempo de flores , verán las rosas , miles de rosas , y una feria y el mercado… Habrá una gran exposición de rosas, composiciones artísticas con rosas en las calles y balcones , actuaciones musicales , una rosaleda , un concurso de fotografía , y la campaña gastronómica ” 1000 Roses en Roses “, además de un concurso de rosas … y muchas otras cosas . Llegar a Roses , desde Barcelona , no es nada difícil . Un par de horas por la autopista AP- 7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses . Y ahora nos gustaría desmontar una serie de tópicos maniqueos sobre esta ciudad . Por ejemplo que no es apta para el turismo familiar . Falso . En Roses cuidan mucho los niños y niñas , la playa grande es ideal para ellos, de arena fina , sin peligro . Hay un montón de actividades pensadas para los más pequeños de la casa . También se suele decir que el paisaje está muy dañado por las edificaciones . Y diremos : ¡como en otras partes! . Y a pesar de todo , la vista de la espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . También se puede oir decir que en Rosas no hay más que sol y playa . Quien dice esto no ha visitado la magnífica Ciudadela , perfectamente museizada , con un pueblo y un monasterio medieval en su interior, o no ha ido hasta el castillo de la Trinidad. Finalmente deciros que Rosas es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Roses , ¡una idea magnífica!.
Olèrdola és una vila romana i medieval, situada en el sud desconegut de Catalunya. Una talaia, una fortalessa, una potent roca on s’alça una capella romànica, una ciutadella íbera, una ciutat romana i un bastió medieval. Olèrdola era una avançada sobre les terres islàmiques de la Catalunya nova. Era el niu d’àligues des d’on íbers, romans i guerrers sotjaren l’enemic. Una forma dura de vida, això és Olèrdola. Avui, integrada en el Museu d’Art de Catalunya i en el Parc Natural del Foix, és una fita que no us podeu perdre, un bon lloc on anar amb els infants. Cal veure’n les muralles, les cases romanes, el safareig i les tombes medievals. Sorprenen també per les vistes sobre el Penedés. Podeu arribar-hi per la carretera que va de Vilafranca del Penedés a Sitges i Vilanova, per Sant Pere de Ribes. O a l’inversa. Aquí, precisament, s’hi celebra cada any pel novembre, el primer diumenge del mes. Amb aquest motiu hi ha jornada de portes obertes al recinte. I tot un seguit d’activitats lúdiques expressament pensades per la canalla. Aquest any 2016, la Festa Major del parc, a més de la jornada de portes obertes al recinte, ens oferirà, a partir de les 10.30 hores uns tallers de natura a càrrec d’ACER, jocs tradicionals, la possibilitat de fer la teva mascota del parc, màgia, circuit d’agilitat i tir a l’arc. I també música per a tohom. A la una de la tarda s’acaba amb un espectacle clown i màgia. De 12 a 13 hores s’ofereix una visita guiada teatralitzada al castell d’Olèrdola. I fins el 15 de novembre podeu enviar les vostres fotos al concurs fotogràfic. Hi haurà, a més, una fira d’artesans. Amb el Google Maps podreu accedir, per cortesia del MNAC, al lloc exacte de la festa: https://goo.gl/rxneS1. Tot son activitats gratuïtes. Per dinar, allà mateix, a la carretera d’accés al castell teniu la masia Segarrulls. Fora d’aquest lloc teniu diversos restaurants als pobles del voltant, com ara el Mas Granell, a Moja, a la carretera que va cap a Daltmar, al Km. 1. www.masgranell.com. La Serreta, tel. 938905641, també és bona opció. A Sant Pere Molanta te molta fama la posada Piques. També estan bé el restaurant la casa del conill. No deixeu passar l’oportunitat de baixar fins Olèrdola, visitar el parc del Foix, assistir als actes de la festa. La qualitat assegurada. Animeu-vos. Són pocs kms. I és molt bonic!
Olèrdola es una villa romana y medieval, situada en el sur desconocido de Cataluña. Una atalaya, una fortaleza, una potente roca donde se alza una capilla románica, una ciudadela íbera, una ciudad romana y un bastión medieval. Olèrdola era una avanzada sobre las tierras islámicas de la Cataluña nueva. Era el nido de águilas desde donde íberos, romanos y guerreros feudales acechaban al enemigo. Una forma dura de vida, esto es Olèrdola. Hoy, integrada en el Museo de Arte de Cataluña y en el Parque Natural del Foix, es un hito que no os podéis perder, un buen lugar donde ir con los niños. Hay que ver las murallas, las casas romanas y las tumbas medievales. Sorprenden también las vistas sobre el Penedés. Pueden llegar por la carretera que va de Vilafranca del Penedés en Sitges y Vilanova, por Sant Pere de Ribes. O a la inversa. Aquí, precisamente, se celebra cada año en noviembre, el domingo de la Fiesta Mayor del Parque del Foix. Con este motivo hay jornada de puertas abiertas en el recinto. Y toda una serie de actividades lúdicas expresamente pensadas para los niños. No hay que dejar pasar la oportunidad de bajar hasta Olèrdola, visitar el parque del Foix, y asistir a los actos de la fiesta. La calidad está asegurada. Animaos. Son pocos kms. y pensad que “El sur también existe”.
En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.
En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.
In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.
Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.
Avui us parlem de la meravellosa vila de Roses. La nostra canalla sempre s’ho passa molt bé a Roses. Gaudim de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I podíem haver escollit qualsevol tema per recomanar-vos visitar Roses. Hi ho fem amb motiu de la seva Fira de la Rosa, que tindrà lloc del divendres 27 al diumenge 29 de maig de 2016. Si us hi arribeu gaudireu de tot un seguit d’actes i mostres. Trobareu composicions florals que us recordaran Girona en Temps de Flors, veureu les roses, milers de roses, a la fira i al mercat, hi haurà una gran exposició de roses, composicions artístiques amb roses pels carrers i balconades, actuacions musicals, un roserar, un concurs de fotografia, i la campanya gastronòmica “1000 Roses a Roses”, a més d’un concurs de roses… i moltes altres coses. Arribar a Roses, des de Barcelona, no és gens difícil. Un parell d’hores per l’autopista AP-7, que deixareu a la sortida 4, la de Figueres, per agafar la comarcal C-260, ampla i ben condicionada, en direcció a Roses. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, Cadaqués, Creus, Sant Pere de Rodes… tot verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… Direm més coses: aneu fins Castelló d’Empúries, fins el far de Cap de Creus, passant per Cadaqués, per Port de la Selva. Arribeu-vos a Perelada, a Figueres, amb els seus cellers, castells, museus… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situcaició la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora. Un cap de setmana a Roses, una idea magnífica!.
Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una entrada en este blog a la maravillosa villa de Roses. Se lo debíamos porque nosotros y nuestros niños nos lo hemos pasado muy bien en Roses . Hemos disfrutado de sus playas , de su infraestructura hotelera de calidad , de sus monumentos , de sus parajes , los entornos , de la vida que tiene esta ciudad mediterránea . Y podíamos haber escogido cualquier tema para recomendarles visitar Roses. Y lo hacemos con motivo de su Feria de la Rosa, que tendrá lugar este próximo fin de semana. Si van disfrutarán de una serie de actos y muestras . Encontrarán composiciones florales que les recordarán Girona en tiempo de flores , verán las rosas , miles de rosas , y una feria y el mercado… Habrá una gran exposición de rosas, composiciones artísticas con rosas en las calles y balcones , actuaciones musicales , una rosaleda , un concurso de fotografía , y la campaña gastronómica ” 1000 Roses en Roses “, además de un concurso de rosas … y muchas otras cosas . Llegar a Roses , desde Barcelona , no es nada difícil . Un par de horas por la autopista AP- 7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses . Y ahora nos gustaría desmontar una serie de tópicos maniqueos sobre esta ciudad . Por ejemplo que no es apta para el turismo familiar . Falso . En Roses cuidan mucho los niños y niñas , la playa grande es ideal para ellos, de arena fina , sin peligro . Hay un montón de actividades pensadas para los más pequeños de la casa . También se suele decir que el paisaje está muy dañado por las edificaciones . Y diremos : ¡como en otras partes! . Y a pesar de todo , la vista de la espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . También se puede oir decir que en Rosas no hay más que sol y playa . Quien dice esto no ha visitado la magnífica Ciudadela , perfectamente museizada , con un pueblo y un monasterio medieval en su interior, o no ha ido hasta el castillo de la Trinidad. Finalmente deciros que Rosas es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Roses , ¡una idea magnífica!.
A la maravellosa vila de Roses hi ha platges familiars, bona infraestructura hotelera, de qualitat, monuments… i un bon Carnaval, un dels més famosos i reconeguts de tot Catalunya. L’èxit del Carnaval de Roses és enorme, balls, comparses… unes 6.000 persones, en més de 100 colles!. Naturalment també hi ha 50.000 espectadors gaudint de la festa. Divendres, a la nit, ja hi ha una primera rua de Carnaval. Dissabte, a la tarda, serà l’hora del nens i nenes, amb la passada infantil. El diumenge al matí, a les 12 hores, serà la Gran Passada de Carnaval, la familiar, i tancarà amb més ball. Arribar a Roses, des de Barcelona, no és gens difícil. Un parell d’hores per l’autopista AP-7, que deixareu a la sortida 4, la de Figueres, per agafar la comarcal C-260, ampla i ben condicionada, en direcció a Roses. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, Cadaqués, Creus, Sant Pere de Rodes… tot verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que carnaval, sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museïtzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… Direm més coses: aneu fins Castelló d’Empúries, fins el far de Cap de Creus, passant per Cadaqués, per Port de la Selva. Arribeu-vos a Perelada, a Figueres, amb els seus cellers, castells, museus… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable, que en aquestes dates, malauradament podria estar tancat. Però aneu-hi en altres dates, perquè les habitacions estan molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situació la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora. Un cap de setmana a Roses, per gaudir del seu carnaval, una idea magnífica!.
Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una entrada en este blog a la maravillosa villa de Roses. Se lo debíamos porque nosotros y nuestros niños nos lo hemos pasado muy bien en Roses . Hemos disfrutado de sus playas , de su infraestructura hotelera de calidad , de sus monumentos , de sus parajes , los entornos , de la vida que tiene esta ciudad mediterránea . Y podíamos haber escogido cualquier tema para recomendarles visitar Roses. Y lo hacemos con motivo de su magnífico carnaval, con muchas comparsas y carrozas. Llegar a Roses , desde Barcelona , no es nada difícil . Un par de horas por la autopista AP- 7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses . Y ahora nos gustaría desmontar una serie de tópicos maniqueos sobre esta ciudad . Por ejemplo que no es apta para el turismo familiar . Falso . En Roses cuidan mucho los niños y niñas , la playa grande es ideal para ellos, de arena fina , sin peligro . Hay un montón de actividades pensadas para los más pequeños de la casa . También se suele decir que el paisaje está muy dañado por las edificaciones . Y diremos : ¡como en otras partes! . Y a pesar de todo , la vista de la espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . También se puede oir decir que en Rosas no hay más que sol y playa . Quien dice esto no ha visitado la magnífica Ciudadela , perfectamente museizada , con un pueblo y un monasterio medieval en su interior, o no ha ido hasta el castillo de la Trinidad. Finalmente deciros que Rosas es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Roses, disfrutando del carnaval… ¡una idea magnífica ! .
Olèrdola és una vila romana i medieval, situada en el sud desconegut de Catalunya. Una talaia, una fortalessa, una potent roca on s’alça una capella romànica, una ciutadella íbera, una ciutat romana i un bastió medieval. Olèrdola era una avançada sobre les terres islàmiques de la Catalunya nova. Era el niu d’àligues des d’on íbers, romans i guerrers sotjaren l’enemic. Una forma dura de vida, això és Olèrdola. Avui, integrada en el Museu d’Art de Catalunya i en el Parc Natural del Foix, és una fita que no us podeu perdre, un bon lloc on anar amb els infants. Cal veure’n les muralles, les cases romanes, el safareig i les tombes medievals. Sorprenen també per les vistes sobre el Penedés. Podeu arribar-hi per la carretera que va de Vilafranca del Penedés a Sitges i Vilanova, per Sant Pere de Ribes. O a l’inversa. Aquí, precisament, s’hi celebra cada any pel novembre, el primer diumenge del mes. Amb aquest motiu hi ha jornada de portes obertes al recinte. I tot un seguit d’activitats lúdiques expressament pensades per la canalla. Aquest any 2015, la Festa Major del parc, a més de la jornada de portes obertes al recinte, ens oferirà, a partir de les 10.30 hores uns tallers de natura a càrrec d’ACER, i uns jocs d’enginy i habilitat a càrrec de Guixot de 8. També música i ball per a tothom a càrrec de l’Os Pedrer. De 12 a 13 hores faran una visita guiada i teatralitzada gratuïta. És una activitat gratuïta. I si sou fans d’Instagram teniu la trobada d’Instagramers als Parcs. Per dinar, allà mateix, a la carretera d’accés al castell teniu la Masia Segarrulls, Tels. 938903799 i 931022047: www.masiasegarrulls.com. Fora d’aquest lloc teniu diversos restaurants als pobles del voltant, com ara el Mas Granell, a Moja, a la carretera que va cap a Daltmar, al Km. 1. Tel: 938981001: www.masgranell.com. La Serreta, tel. 938905641, també és bona opció. A Sant Pere Molanta te molta fama La Posada, al carrer Sant Pere, 20. Tel: 938 92 13 99: www.posada-piques.com. També estan bé el restaurant Casa del Conill, a Sant Miquel d’Olèrdola, Plaça Anselm Clavé, 12. Tel. 938902001: www.lacasadelconill.com. No deixeu passar l’oportunitat de baixar fins Olèrdola, visitar el parc del Foix, assistir als actes de la festa. La qualitat assegurada. Animeu-vos. Són pocs kms. I és molt bonic!
Olèrdola es una villa romana y medieval, situada en el sur desconocido de Cataluña. Una atalaya, una fortaleza, una potente roca donde se alza una capilla románica, una ciudadela íbera, una ciudad romana y un bastión medieval. Olèrdola era una avanzada sobre las tierras islámicas de la Cataluña nueva. Era el nido de águilas desde donde íberos, romanos y guerreros feudales acechaban al enemigo. Una forma dura de vida, esto es Olèrdola. Hoy, integrada en el Museo de Arte de Cataluña y en el Parque Natural del Foix, es un hito que no os podéis perder, un buen lugar donde ir con los niños. Hay que ver las murallas, las casas romanas y las tumbas medievales. Sorprenden también las vistas sobre el Penedés. Pueden llegar por la carretera que va de Vilafranca del Penedés en Sitges y Vilanova, por Sant Pere de Ribes. O a la inversa. Aquí, precisamente, se celebra cada año en noviembre, el domingo de la Fiesta Mayor del Parque del Foix. Con este motivo hay jornada de puertas abiertas en el recinto. Y toda una serie de actividades lúdicas expresamente pensadas para los niños, como “Los colores del Garraf”, o juegos esculturas, taller de reciclaje o de circo. También actuaciones de teatro familiar.No hay que dejar pasar la oportunidad de bajar hasta Olèrdola, visitar el parque del Foix, y asistir a los actos de la fiesta. La calidad está asegurada. Animaos. Son pocos kms. y pensad que “El sur también existe”.
Hem tornat a parar a Bérgamo, una bellíssima ciutat medieval, al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem per on vam dinar nosaltres, a la mateixa via Colleoni, en ple centre de la ciutat antiga. El Da Mimmo. “Rien ne va plus” que dirien els francesos. Fantàstic, clàssic, ben servit, ben cuidat, cuina exquisida. Car i mòdic a la vegada. Des d’un menú apanyat, o una pizza no gaire cara, fins uns plats regionals de sucar-hi melindros, més el·laborats i més punyents per la butxaca, res exagerat. Terrassa guapíssima a l’estiu, interior acollidor si fa mal temps. Per quedar bé. pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!. A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem una pizzeria que, paradoxalment es diu “Pizza Alta”, a la via Papa Leone XIII, número 5. Hi ha un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.
En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.
Feia molt de temps que voliem dedicar una entrada en aquest bloc a la maravellosa vila de Roses. Li deviem perquè nosaltres i la nostra canalla ens ho hem passat molt bé a Roses. Hem gaudit de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I podíem haver escollit qualsevol tema per recomanar-vos visitar Roses. Hi ho fem amb motiu de la seva Fira de la Rosa, que tindrà lloc del divendres 5 al diumenge 7 de juny de 2015. Si us hi arribeu gaudireu de tot un seguit d’actes i mostres. Trobareu composicions florals que us recordaran Girona en Temps de Flors, veureu les roses, milers de roses, a la fira i al mercat, hi haurà una gran exposició de roses, composicions artístiques amb roses pels carrers i balconades, actuacions musicals, un roserar, un concurs de fotografia, i la campanya gastronòmica “1000 Roses a Roses”, a més d’un concurs de roses… i moltes altres coses. Arribar a Roses, des de Barcelona, no és gens difícil. Un parell d’hores per l’autopista AP-7, que deixareu a la sortida 4, la de Figueres, per agafar la comarcal C-260, ampla i ben condicionada, en direcció a Roses. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, Cadaqués, Creus, Sant Pere de Rodes… tot verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… Direm més coses: aneu fins Castelló d’Empúries, fins el far de Cap de Creus, passant per Cadaqués, per Port de la Selva. Arribeu-vos a Perelada, a Figueres, amb els seus cellers, castells, museus… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situcaició la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora. Un cap de setmana a Roses, una idea magnífica!.
Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una entrada en este blog a la maravillosa villa de Roses. Se lo debíamos porque nosotros y nuestros niños nos lo hemos pasado muy bien en Roses . Hemos disfrutado de sus playas , de su infraestructura hotelera de calidad , de sus monumentos , de sus parajes , los entornos , de la vida que tiene esta ciudad mediterránea . Y podíamos haber escogido cualquier tema para recomendarles visitar Roses. Y lo hacemos con motivo de su Feria de la Rosa , que tendrá lugar del viernes 5 al domingo 7 de junio de 2015 . Si van disfrutarán de una serie de actos y muestras . Encontrarán composiciones florales que les recordarán Girona en tiempo de flores , verán las rosas , miles de rosas , y una feria y el mercado… Habrá una gran exposición de rosas, composiciones artísticas con rosas en las calles y balcones , actuaciones musicales , una rosaleda , un concurso de fotografía , y la campaña gastronómica ” 1000 Roses en Roses “, además de un concurso de rosas … y muchas otras cosas . Llegar a Roses , desde Barcelona , no es nada difícil . Un par de horas por la autopista AP- 7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses . Y ahora nos gustaría desmontar una serie de tópicos maniqueos sobre esta ciudad . Por ejemplo que no es apta para el turismo familiar . Falso . En Roses cuidan mucho los niños y niñas , la playa grande es ideal para ellos, de arena fina , sin peligro . Hay un montón de actividades pensadas para los más pequeños de la casa . También se suele decir que el paisaje está muy dañado por las edificaciones . Y diremos : ¡como en otras partes! . Y a pesar de todo , la vista de la espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . También se puede oir decir que en Rosas no hay más que sol y playa . Quien dice esto no ha visitado la magnífica Ciudadela , perfectamente museizada , con un pueblo y un monasterio medieval en su interior, o no ha ido hasta el castillo de la Trinidad. Finalmente deciros que Rosas es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Roses , ¡una idea magnífica!.
Feia molt de temps que voliem dedicar una entrada en aquest bloc a la maravellosa vila de Roses. Li deviem perquè nosaltres i la nostra canalla ens ho hem passat molt bé a Roses. Hem gaudit de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I podíem haver escollit qualsevol tema per recomanar-vos visitar Roses. però ho fem amb un esdeveniment molt gran, molt xulo i molt recomanable. Es tracta dels seu Carnaval. Un any més, Roses es prepara per a la gran festa del Carnaval, un dels més famosos i reconeguts de tot Catalunya. L’èxit del Carnaval de Roses és el gran nombre de participants de les seves rues i passades, l’espectacle que es viu al carrer durant tota la setmana, els balls, les comparses i la gran quantitat d’actes que hi ha programats. Penseu que a la rua principal hi participen cada any, unes 6.000 persones. Que son més de 100 colles i uns 50.000 espectadors gaudint de la festa. Divendres, a la nit, ja hi ha la gran passada de Carnaval, ball i discomòbil. Dissabte, a la tarda, serà l’hora del nens i nenes, amb la passada infantil, a partir de les 16 hores, i el ball i de nou la discomòbil. El diumenge al matí, a les 12 hores, serà la Gran Passada de Carnaval, la familiar, i tancarà amb més ball. Arribar a Roses, des de Barcelona, no és gens difícil. Un parell d’hores per l’autopista AP-7, que deixareu a la sortida 4, la de Figueres, per agafar la comarcal C-260, ampla i ben condicionada, en direcció a Roses. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, Cadaqués, Creus, Sant Pere de Rodes… tot verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que carnaval, sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… Direm més coses: aneu fins Castelló d’Empúries, fins el far de Cap de Creus, passant per Cadaqués, per Port de la Selva. Arribeu-vos a Perelada, a Figueres, amb els seus cellers, castells, museus… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable, que en aquestes dates, malhauradament podria estar tancat. Però aneu-hi en altres dates, perquè les habitacions estan molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situcaició la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora. Un cap de setmana a Roses, per gaudir del seu carnaval, una idea magnífica!.
Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una entrada en este blog a la maravillosa villa de Roses. Se lo debíamos porque nosotros y nuestros niños nos lo hemos pasado muy bien en Roses . Hemos disfrutado de sus playas , de su infraestructura hotelera de calidad , de sus monumentos , de sus parajes , los entornos , de la vida que tiene esta ciudad mediterránea . Y podíamos haber escogido cualquier tema para recomendarles visitar Roses. Y lo hacemos con motivo de su magnífico carnaval, con muchas comparsas y carrozas. Llegar a Roses , desde Barcelona , no es nada difícil . Un par de horas por la autopista AP- 7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses . Y ahora nos gustaría desmontar una serie de tópicos maniqueos sobre esta ciudad . Por ejemplo que no es apta para el turismo familiar . Falso . En Roses cuidan mucho los niños y niñas , la playa grande es ideal para ellos, de arena fina , sin peligro . Hay un montón de actividades pensadas para los más pequeños de la casa . También se suele decir que el paisaje está muy dañado por las edificaciones . Y diremos : ¡como en otras partes! . Y a pesar de todo , la vista de la espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . También se puede oir decir que en Rosas no hay más que sol y playa . Quien dice esto no ha visitado la magnífica Ciudadela , perfectamente museizada , con un pueblo y un monasterio medieval en su interior, o no ha ido hasta el castillo de la Trinidad. Finalmente deciros que Rosas es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Roses, disfrutando del carnaval… ¡una idea magnífica ! .
Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!. A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.
En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.
Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III. O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.
Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.
You must be logged in to post a comment.