Festa Major de Vilarodona

El poble de Vilarodona és una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. Aquesta setmana, i fins el cap de setmana, s’hi celeba la seva festa major, en honor de Sant Llorenç. La festa inclou moltes activitats, moltes d’elles pensades pels infants. Ja ho veureu, tot senzill i casolà, sense massa atractiu, però atèntic. Espectacles infantils, xocolatada, ball, concert, discomòbil, focs d’artifici, envelat, teatre, ofici solemne, ball de tarda i de nit amb orquestra,  inflables, piscina, autos de choc, “caballitos” i altres galindaines, i totes amb un preu sensiblement inferior al de Barcelona. Arribeu-vos fins l’Alt camp amb l’excusa de la festa major de Vilarodona. S’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11. Hi ha un centenar de kms. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. Però això no és tot. Molt a prop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. No deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers. Bon vi i bona teca. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant La Font, dins el poble mateix, al carrer de la font. També a la mateixa carretera de l’entrada del poble us recomanem “El racó de la Vinya”, amb menú, carn a la brasa i cargols a la llauna. Carretera de Santes Creus, 8. Tel: 977639270. Al Casal, un gran bar, també us faran plats combinats. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Teniu una casa rural a Vilarodona mateix: Cal Socias, al carrer Prat de la Riba 18, tel: 659759335. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, una zona lastimosamente muy desconocida y muy bella. Este fin de semana celebra su fiesta mayor, en honor de San Lorenzo. Todo sencillo, casero, sin demasiado atractivo, pero auténtico. Evidentemente no faltarán los autos de choque, los “caballitos” y otras zarandajas, y todas con un precio sensiblemente inferior al de Barcelona. Id hasta el Alt Camp con la excusa de la fiesta mayor de Vilarodona. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. (En la foto). Pero eso no es todo. Muy cerca de Vilarodona tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.

Bergamo, revisitada

Hem tornat a parar a Bérgamo, una bellíssima ciutat medieval, al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem per on vam dinar nosaltres, a la mateixa via Colleoni, en ple centre de la ciutat antiga. El Da Mimmo. “Rien ne va plus” que dirien els francesos. Fantàstic, clàssic, ben servit, ben cuidat, cuina exquisida. Car i mòdic a la vegada. Des d’un menú apanyat, o una pizza no gaire cara, fins uns plats regionals de sucar-hi melindros, més el·laborats i més punyents per la butxaca, res exagerat. Terrassa guapíssima a l’estiu, interior acollidor si fa mal temps. Per quedar bé. pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem una pizzeria que, paradoxalment es diu “Pizza Alta”, a la via Papa Leone XIII, número 5. Hi ha un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Barbacoes l’arbreda de Vilarodona

En un altre entrada d’aquest bloc ja us vàrem parlar d’un petit, petitíssim espai de barbacoes a Vilarodona. Ara hem descobert un altre espai de barbacoes, molt més gran, més bonic, i més amagat, al mateix poble de Vilarodona. És aquesta una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. L’àrea de pícnic i barbacoes, com l’anterior, també l’atravessa el riu Gaià, que va una mica enfonsat, molt amagat entre una arbreda gegantina de ribera, molt xula, creant a la seva llera una bonica zona de vegetació, principalment àlbers. Aquest indret que ara us presentem disposa de quatre o cinc taules de fusta, i una petita construcció que inclou tres barbacoes. No hi ha aigua, ni serveis, ni bar, ni res més, però prop hi ha una font, que està just a l’altra espai de pícnic, a uns 100 mts. Aquest racó no està situat tant a tocar de les cases de Vilarodona com l’altre, és més ombrívol, més ferèstec, més amable i protegit. Per arribar-hi cal agafar la desviació de l’AP-2 que porta el nom de la vila, la número 11, camí de Lleida. En arribar al poble i just en passar el pont damunt del riu Gaià, cal girar a mà dreta, seguint les indicacions que assenalen “Columbari” i “arbreda”. Però no aconsellem de fer-ho perquè el camí, de terra i en baixada, aviat queda tancat per una cadena, just a l’entrada del pícnic, i no hi ha lloc per fer maniobres. Si hi entreu haureu de sortir marxa enrrera i no és gens fàcil. De fet potser el millor fora girar a l’esquerra, pel camí asfaltat, camí de l’altre espai de barbacoes i de la font. Tampoc no hi ha gaire lloc per aparcar, però podeu deixar el cotxe per allà. Un cop aparcats, allà o pels carrers del poble més propers, o a l’aparcament de la Cooperativa Agrícola i Agrobotiga, on hi ha una benzinera, podeu baixar de nou cap l’arbreda. El riu passa a tocar, i el lloc és ombrívol i agradable, i hi ha espai per còrrer i jugar, tot i que si aneu cap el Gaià podreu viure petites aventures selvàtiques, perquè tot està en estat salvatge. També podeu travessar el pont sobre una profunda riera i visitar el columbari romà que està a tocar. Si el lloc no us fa el pes podeu arribar-vos fins l’àrea de pícnic de l’Albareda de Santes Creus, espai de pícnic i barbacoes maravellós i magnífic, situat a només 5 kms. de Vilarodona. I així, a més, podeu visitar de passada el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer una ullada a tot plegat, fent un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. Feu servir l’àrea de pícnic de Vilarodona, o la de Santes Creus, no deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers de totes dues poblacions. Bon vi i bona teca. Si no teniu ganes de fer pícnic, podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant La Font, al mateix carrer del pícnic, dins el poble mateix, naturalment al carrer de la font. També a la mateixa carretera de l’entrada del poble us recomanem “El racó de la Vinya”, amb menú, carn a la brasa i cargols a la llauna. Carretera de Santes Creus, 8. Tel: 977639270. Al Casal, un gran bar, també us faran plats combinats. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Teniu una casa rural a Vilarodona mateix: Cal Socias, al carrer Prat de la Riba 18, tel: 659759335. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Bon pícnic a l’arbreda de Vilarodona!.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, tiene una zona de pícnic con cuatro o cinco mesas, y un par o tres de barbacoas. Se halla a la entrada del pueblo, justo tras pasar el puente del rio Gaià, a mano derecha. Pero no hay aparcamiento allí, por ello quizás fuese mejor girar a la derecha y aparcar cerca de una fuente que hay, en alguna calle del pueblo, o en el aparcamiento de la Cooperativa agrícola, antes de cruzar el puente. El lugar és muy bonito, salvaje incluso, pero poco cuidado y sin ningun tipo de servicio. Ni fuente, aunque hay una a 100 mts. ni WC ni bar. Cerca hay un columbario romano muy chulo e interesante. La villa y la comarca es lastimosamente muy desconocida y muy bella. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. pero Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. De todas maneras si vais a hacer pícnic por la zona os recomendamos mejor Santes Creus i su arboleda. Porque esta a solo 5 kms. de Vilarodona, porque és más grande y tranquila y porque tenéis al lado el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.

Bergamo

Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Barbacoes a Vilarodona

El poble de Vilarodona és una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. L’atravessa el riu Gaià, que va una mica enfonsat quan passa pel poble, creant a la seva llera una bonica zona de vegetació, principalment àlbers. També s’hi poden trobar nombroses fonts. En concret a Vilarodona, una, anomenada per aquest motiu: la font. S’hi accedeix pel carrer de la Font, com és natural. Aquest indret disposa d’un parell o tres de taules de fusta, un parell de barbacoes, i de l’aigua de la font. Cap altre servei. Està situat molt a tocar de les cases de Vilarodona, de fet sota el poble, i per això el podríem considerar un petit parc urbà. Per arribar-hi cal agafar la desviació de l’AP-2 que porta el nom de la vila, la número 11, camí de Lleida. En arribar al poble i just en passar el pont damunt del riu Gaià, girar a mà esquerra. No hi ha gaire lloc per aparcar, però podeu deixar el cotxe per allà. El riu passa a tocar, i el lloc és ombrívol i agradable, però no hi ha gaire espai per còrrer ni jugar, tot i que si aneu cap el Gaià podreu viure petites aventures selvàtiques. Ara bé, cal dir-ho, el carrer de la Font travessa l’espai i, per tant, els cotxes travessen el lloc on la gent està menjant. Potser per aquesta raó mai no hem vist gaires famílies entaulades. Una mica més enllà si que hi ha un indret tranquil anomenat l’Albareda, on també podeu visitar un columbari romà. De fet imaginem que el públic prefereix no dinar ni sopar en mig d’una via pública tinguent a tocar l’Albareda de Santes Creus, espai de pícnic i barbacoes maravellós i magnífic, situat a només 5 kms. de Vilarodona. I així, a més, podeu visitar de passada el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer una ullada a tot plegat, fent un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. Feu servir l’àrea de pícnic de Vilarodona, o la de Santes Creus, no deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers de totes dues poblacions. Bon vi i bona teca. Si no teniu ganes de fer pícnic, podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant La Font, al mateix carrer del pícnic, dins el poble mateix, naturalment al carrer de la font. També a la mateixa carretera de l’entrada del poble us recomanem “El racó de la Vinya”, amb menú, carn a la brasa i cargols a la llauna. Carretera de Santes Creus, 8. Tel: 977639270. Al Casal, un gran bar, també us faran plats combinats. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Teniu una casa rural a Vilarodona mateix: Cal Socias, al carrer Prat de la Riba 18, tel: 659759335. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, tiene una zona de pícnic con un par de mesas, y un par de barbacoas. La villa i la comarca es lastimosamente muy desconocida y muy bella. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. pero Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. De todas maneras si vais a hacer pícnic por la zona os recomendamos mejor Santes Creus i su arboleda. Porque esta a solo 5 kms. de Vilarodona, porque és más grande y tranquila y porque tenéis al lado el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.

Festa Major a Vilarodona

El poble de Vilarodona és una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. Aquest cap de setmana s’hi celeba la seva festa major, en honor de Sant Llorenç. La festa inclou moltes activitats, moltes d’elles pensades pels infants. Ja ho veureu, tot senzill i casolà, sense massa atractiu, però atèntic. Divendres, espectacle infantil i xocolatada, ball, concert i discomòbil. Dissabte, focs d’artifici, envelat, teatre i més discoteca. Diumenge, ofici solemne, i ball de tarda i de nit amb orquestra. Dilluns: inflables a la piscina, i més ball a l’envelat. Evidentment no faltaran els autos de choc, els “caballitos” i altres galindaines, i totes amb un preu sensiblement inferior al de Barcelona. Arribeu-vos fins l’Alt camp amb l’excusa de la festa major de Vilarodona. S’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11. Hi ha un centenar de kms. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. (A la foto). Però això no és tot. Molt aprop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. No deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers. Bon vi i bona teca. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant La Font, dins el poble mateix, al carrer de la font. També a la mateixa carretera de l’entrada del poble us recomanem “El racó de la Vinya”, amb menú, carn a la brasa i cargols a la llauna. Carretera de Santes Creus, 8. Tel: 977639270. Al Casal, un gran bar, també us faran plats combinats. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Teniu una casa rural a Vilarodona mateix: Cal Socias, al carrer Prat de la Riba 18, tel: 659759335. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, una zona lastimosamente muy desconocida y muy bella. Este fin de semana celebra su fiesta mayor, en honor de San Lorenzo, entre el 8 y el 12 de agosto. Todo sencillo, casero, sin demasiado atractivo, pero auténtico. Evidentemente no faltarán los autos de choque, los “caballitos” y otras zarandajas, y todas con un precio sensiblemente inferior al de Barcelona. Id hasta el Alt Camp con la excusa de la fiesta mayor de Vilarodona. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. (En la foto). Pero eso no es todo. Muy cerca de Vilarodona tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.

Festa Major de Vilarodona

El poble de Vilarodona és una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. Aquest cap de setmana s’hi celeba la seva festa major, en honor de Sant Llorenç, entre el 8 i el 12 d’agost, de dijous a dilluns. Hi haurà moltes activitats per tota la família, ofici solemne el dissabte, i focs d’artifici amb ball a la nit, xocolatada el divendres, amb actuació del Quico el Celio i el mut de Ferreries, a l’envelat a la nit, espectacles infantils, ball, màgia amb tot el sabor d’abans, de poble. A la nit discomòbil. El millor: els inflables aqüàtics a la piscina, i el cinema al casal. Ja ho veieu, senzill, casolà, sense massa atractiu, però atèntic. Evidentment no faltaran els autos de choc, els “caballitos” i altres galindaines, i totes amb un preu sensiblement inferior al de Barcelona. Arribeu-vos fins l’Alt camp amb l’excusa de la festa major de Vilarodona. S’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11. Hi ha un centenar de kms. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. (A la foto). Però això no és tot. Molt aprop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. No deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers. Bon vi i bona teca. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A la mateixa carretera us recomanem “El racó de la Vinya”, amb menú, carn a la brasa i cargols a la llauna. Carretera de Santes Creus, 8. Tel: 977639270. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Teniu una casa rural a Vilarodona mateix: Cal Socias, al carrer Prat de la Riba 18, tel: 659759335. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, una zona lastimosamente muy desconocida y muy bella. Este fin de semana celebra su fiesta mayor, en honor de San Lorenzo, entre el 8 y el 12 de agosto. Comienza el viernes, a las 12 del mediodía, con el oficio solemne. A las 6 de la tarde, en la Plaza Hospital, actuación infantil con magia y, a continuación, chocolatada para todos los niños y niñas. Por la tarde, a las 8, y por la noche, típico baile de carpa, con todo el sabor de antes, de pueblo, pueblo. Y también discomóvil. El sábado sardanas con la tradicional sangría, y por la noche espectáculo pirotécnico en el campanario del pueblo. Baile en la carpa y más discomóvil. Domingo todo será igual que el sábado, pero, además habrá hinchables aquaticos en la piscina, y por la noche cine en el casal. Ya lo veis, sencillo, casero, sin demasiado atractivo, pero auténtico. Evidentemente no faltarán los autos de choque, los “caballitos” y otras zarandajas, y todas con un precio sensiblemente inferior al de Barcelona. Id hasta el Alt Camp con la excusa de la fiesta mayor de Vilarodona. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. (En la foto). Pero eso no es todo. Muy cerca de Vilarodona tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.

Torrent de l’Escaiola

Avui us volem parlar d’un bon lloc, proper a Barcelona, on anar a passar el dia, fer un picnic, una barbacoa o còrrer pel camp. Es tracta de l’àrea d’esbarjo del Torrent de l’Escaiola, un espai que pertany al parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. En te cura la Diputació de Barcelona i, malgrat les retallades, està prou bé i decent. Hi trobareu un bar, lloguer de taules, barbacoes o llenya. També fonts d’aigua potable, sanitaris i escombraries on llençar la brossa. Es tracta d’un indret gran, amb bosc i esplanades, de paisatge molt especial. L’ombra de la Mola, i els cingles de les muntanyes properes l’envolten. És com un decorat, molt teatral. La zona d’esbarjo es situa just a la falda d’aquesta muntanya, fent terrassa. Tot queda envoltat d’un bosc divertit, àrid, segons com esclarissat, obert a solei, olorós i dur. La vegetació resisteix i creix en un terra ple de pedres, amb poca aigua. Hi ha trossos on la roca surt aquí i allà, formant clapes. Realment un paisatge diferent. Ara bé, just aquell tipus de terreny que fa que la canalla s’ho passi pipa, pujant i baixant, cercant senders dins el bosc, corrent estimballs avall, pelant-se els genolls i els pantalons. Hi ha aparcament, no gaire gran, a l’entrada de l’àrea, just al cantó contrari. Trobareu molt fàcilment el lloc si, des de Barcelona, aneu fins a Terrassa per la C-58. Arribats a aquesta ciutat cal seguir per les rondes les indicacions Matadepera, municipi on està situat el Torrent de l’Escaiola. En arribar a aquesta població residencial seguiu la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles, passant pel Coll d’Estenalles. Passareu, a mà dreta, el desviament que porta a Can Robert i la Mola, amb força moviment de vehicles. Uns 500 metres més endavant, prop del km 7,5, trobareu el trencall a mà esquerra, ben indicat, de l’àrea de lleure. És un camí de sorra, gran, cuidat, sense problemes. 500 mts. més i, a mà esquerra, hi ha una zona de pàrquing, petita. A mà dreta, l’entrada. El camí ample continua endavant. No el seguiu. Per més informació truqueu al tel: 937 435 454, o bé 629 503 040. Està oberta els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 18 hores, i tancada el mes d’agost. S’accepten reserves i entrades concertades els dies feiners. Us recomanem molt aquesta sortida per conèixer el parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, perquè és un parc molt bonic, molt desconegut i molt proper a Barcelona. Si bé hem de reconèixer que no te tanta verdor com el Montseny, val la pena passar-hi el dia i fer-hi un tomb. Els més caminadors podeu intentar la pujada a dalt de la Mola. Conteu una hora llarga, o més de pujada forta. Al cim hi ha l’antiga abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt, una joia del més pur romànic català, és visitable tots els dies de 10 a 16 hores, i els festius de 9 a 17 hores. Hi ha un petit museui exposició. Des de la Mola veureu Catalunya de l’Ebre al Pirineu, com un balcó encarat a mar. Al costat del monestir hi ha un típic restaurant. Carns a la brasa, pa amb tomàquet i quatre plats més. Tota la zona del Torrent de l’Escaiola i la Mola ofereix moltes possibilitats pels amants del mountain bike i del senderisme. També podeu fer una visita al Coll d’Estenalles, on hi ha l’oficina d’interpretació del parc, amb exposicions i audiovisuals molt interessants. Del Coll d’Estenalles, per una bona pista de muntanya, podeu anar al cim del Montcau. Una mitja hora a peu, si sou bons excursionistes. Un dia de lleure al Torrent de l’escaiola, una bona idea!.

Hoy os queremos hablar de un buen lugar, cercano a Barcelona, ​​donde ir a pasar el día, hacer un picnic, una barbacoa o correr por el campo. Se trata del área de recreo del Torrent del Escayola, un espacio que pertenece al parque natural de Sant Llorenç del Munt y la Sierra del Obac. Lo cuida la Diputación de Barcelona y, pese a los recortes, está bastante bien y decente. Encontraréis un bar, alquiler de mesas, barbacoas o leña. También fuentes de agua potable, sanitarios y lugar donde tirar la basura. Se trata de un sitio grande, con bosque y explanadas, de paisaje muy especial. La sombra de la Mola, y los riscos de las montañas cercanas lo rodean. Es como un decorado, muy teatral. La zona de recreo se sitúa justo en la falda de este monte, haciendo terraza. Todo queda dentro de un bosque divertido, árido, según cómo ralo, abierto a solana, oloroso y duro. La vegetación resiste y crece en un suelo lleno de piedras, con poca agua. Hay trozos donde la roca sale aquí y allá, formando manchas. Realmente un paisaje diferente. Ahora bien, justo ese tipo de terreno que hace que los niños se lo pasen pipa, subiendo y bajando, buscando senderos dentro del bosque, corriendo barrancos abajo, pelandose las rodillas y los pantalones. Hay aparcamiento, no muy grande, en la entrada del área, justo al lado contrario. Encontrarán muy fácilmente el lugar si, desde Barcelona, ​​van hasta Terrassa por la C-58. Llegados a esta ciudad hay que seguir las rondas y las indicaciones hacia Matadepera, municipio donde está situado el Torrent del Escayola. Al llegar a esta población residencial sigan la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles, pasando por el Coll de Estenalles. Pasaréis, a mano derecha, el desvío que lleva a Can Robert y la Mola, con mucho movimiento de vehículos. Unos 500 metros más adelante, cerca del km 7,5, encontrarán el desvío a mano izquierda, bien indicado, del área de ocio. Es un camino de arena, grande, cuidado, sin problemas. 500 mts. más y, a mano izquierda, hay una zona de parking, pequeña. A mano derecha, la entrada. El camino ancho sigue adelante. No lo sigan. Para más información llamar al tel: 937 435 454, o bien 629 503 040. Está abierto los sábados, domingos y festivos de 10 a 18 horas, y cerrado el mes de agosto. Aceptan reservas y entradas concertadas los días laborables. Os recomendamos mucho esta salida para conocer el parque natural de Sant Llorenç del Munt y la Sierra del Obac, porque es un parque muy bonito, muy desconocido y muy cercano a Barcelona. Si bien debemos reconocer que no tiene tanta verdor como el Montseny, vale la pena pasar el día. Los más andadores pueden intentar la subida hasta arriba de la Mola. Contad una hora larga, o más, de subida fuerte. En la cima se encuentra la antigua abadía benedictina de Sant Llorenç del Munt, una joya del más puro románico catalán, que es visitable todos los días de 10 a 16 horas, y los festivos de 9 a 17 horas. Hay un pequeño museo exposición. Desde la Mola verán Cataluña del Ebro al Pirineo, como un balcón encarado al mar. Junto al monasterio hay un típico restaurante. Carnes a la brasa, pan con tomate y cuatro platos más. Toda la zona del Torrent de l’Escayola y la Mola ofrece muchas posibilidades para los amantes del mountain bike y del senderismo. También pueden hacer una visita al Coll de Estenalles, donde se encuentra la oficina de interpretación del parque, con exposiciones y audiovisuales muy interesantes. Del Coll de Estenalles, por una buena pista de montaña, se puede ir a la cima del Montcau. Una media hora a pie, si sois buenos excursionistas. Un día de ocio en el Torrent de la escayola, ¡una buena idea!.

Festa Major a Vilarodona

El poble de Vilarodona és una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. Aquest cap de setmana s’hi celeba la seva festa major, en honor de Sant Llorenç, el 10 d’agost. Comença el divendres, a les 12 del migdia, amb l’ofici solemne. A les 6 de la tarda, a la Plaça Hospital, actuació infantil amb màgia i a continuació xocolatada per a tots els nens i nenes. A la tarda, a les 8, i a la nit, típic ball d’envelat, amb tot el sabor d’abans, de poble, poble. I també discomòbil. l dissabte sardanes amb la tradicional sangria, i a la nit espectacle pirotècnic al campanar del poble. Ball a l’envelat i més discomòbil. Diumenge tot serà igual que dissabte, però, a més hi haurà inflables aaqüàtics a la piscina, i a la nit cinema al casal. Ja ho veieu, senzill, casolà, sense massa atractiu, però atèntic. Evidentment no faltaran els autos de choc, els “caballitos” i altres galindaines, i totes amb un preu sensiblement inferior al de Barcelona. Arribeu-vos fins l’Alt camp amb l’excusa de la festa major de Vilarodona. S’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11. Hi ha un centenar de kms. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. (A la foto). Però això no és tot. Molt aprop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. No deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers. Bon vi i bona teca. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, una zona lastimosamente muy desconocida y muy bella. Este fin de semana celebra su fiesta mayor, en honor de San Lorenzo, el 10 de agosto. Comienza el viernes, a las 12 del mediodía, con el oficio solemne. A las 6 de la tarde, en la Plaza Hospital, actuación infantil con magia y, a continuación, chocolatada para todos los niños y niñas. Por la tarde, a las 8, y por la noche, típico baile de carpa, con todo el sabor de antes, de pueblo, pueblo. Y también discomóvil. El sábado sardanas con la tradicional sangría, y por la noche espectáculo pirotécnico en el campanario del pueblo. Baile en la carpa y más discomóvil. Domingo todo será igual que el sábado, pero, además habrá hinchables aquaticos en la piscina, y por la noche cine en el casal. Ya lo veis, sencillo, casero, sin demasiado atractivo, pero auténtico. Evidentemente no faltarán los autos de choque, los “caballitos” y otras zarandajas, y todas con un precio sensiblemente inferior al de Barcelona. Id hasta el Alt Camp con la excusa de la fiesta mayor de Vilarodona. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. (En la foto). Pero eso no es todo. Muy cerca de Vilarodona tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.

Sant Llorenç a Bellver

El dia 10 d’agost és Sant Llorenç. Nit màgica, nit de pluja d’estels, nit d’estiu. Pels volts d’aquesta data, aquest any el 9 i 10 d’agost, se celebra a la Plaça Major de Bellver de Cerdanya una fira encantadorament saborosa. Un mercat on podreu trobar tota mena de delicadeses de la gastronomia del Pirineu Cerdà. Productes estrictament artesans que ofereixen els seus propis elaboradors. Hi ha mel, pa de tota mena, melmelades i confitures, pate, formatges de tota mena i embotits, molts embotits, però sobretot llonganisses. És la fira de la llonganissa de la Cerdanya. Però no només trobareu productes d’aquesta meravellosa vall. En els quasi trenta anys d’història d’aquesta diada s’ha guanyat un merescut renom, i per això venen d’arreu del Pirineu a vendre. Gent del Pallars, de l’Urgell, del Berguedà, del Ripollès i, fins i tot, els germans i cosins del Conflent, del Capcir i de l’Ariege. Els vostres infants, petits i grans, xalaran no tan sols amb la fira, sinó amb les magnífiques colles de música tradicional que cada any conviden els organitzadors. Una veritable festa de muntanya. Mireu-vos el programa a la web del municipi. Aprofiteu l’avinentesa per passar un bon dia a la Cerdanya. O més d’un dia. Bellver de Cerdanya us espera. Una vila molt bonica. Amb un nucli antic medieval que cal visitar. Propera a Bellver teniu Talló, amb una esglèsia romànica de primera categoria. Per menjar i dormir a Bellver o Talló us recomanem un hotelet rural ideal per famílies: Cal Rei.  També hi ha hotels familiars de tota la vida, amb bons restaurants, i habitacions senzilles, endreçades, com ara el Bellavista, un dels nostres preferits. Si cerqueu un alberg: La Bruna. Una casa de colònies reconvertida en un bon alberg per famílies.  La Cerdanya és un destí clàssic de vacances familiars. És ideal per passar-hi, des d’un cap de setmana a una setmana sencera o més. Sant Llorenç!. Mireu el cel i penseu el vostre desig!

El día 10 de agosto es San Lorenzo. Noche mágica, noche de lluvia de estrellas, noche de verano. Alrededor de esta fecha se celebra en la Plaza Mayor de Bellver de Cerdanya una feria encantadoramente sabrosa. Un mercado donde podrá encontrar todo tipo de delicadezas de la gastronomía del Pirineo Ceretano. Productos estrictamente artesanos que ofrecen sus propios el colaboradores. Hay miel, pan de todo tipo, mermeladas y confituras, pate, quesos de todo tipo y embutidos, muchos embutidos, pero sobre todo longanizas. Es la feria de la longaniza de la Cerdanya. Pero no sólo encontrará productos de este maravilloso valle. En los casi treinta años de historia de esta feria se han ganado un merecido renombre, y por eso vienen de todo el Pirineo a vender aquí. Gente del Pallars, de l’Urgell, del Berguedà, del Ripollès y, incluso, los hermanos y primos del Conflent, del Capcir y del Ariege. Sus niños, pequeños y grandes, disfrutarán no sólo con la feria, sino con las magníficas actuaciones de los grupos de música tradicional que cada año invitan los organizadores. Una verdadera fiesta de montaña. Vean el programa en la web del municipio. Aprovechen para pasar un buen día en la Cerdanya. O más de un día. Bellver de Cerdanya os espera. Una villa muy bonita. Con un casco antiguo medieval que hay que visitar. Próxima a Bellver tienen Talló, con una iglesia románica de primera categoría. Para comer y dormir en Bellver o Talló se recomienda un hotelito rural ideal para familias: Cal Rei. También hay hoteles familiares de toda la vida, con buenos restaurantes, y habitaciones sencillas, ordenadas, como el Bellavista, uno de nuestros favoritos. Si está buscando un albergue: La Bruna. Una casa de colonias reconvertida en un buen albergue para familias. La Cerdanya es un destino clásico de vacaciones familiares. Es ideal para pasar, desde un fin de semana a una semana entera o más.

Napoli

Nàpols és perillós?. Potser si. Hi ha barris, hi ha carrers, hi ha llocs, on involuntàriament mires cap enrere, com sospitant que et segueixen. I no és veritat. Si que ho és que tothom et mira, t’observa, t’escruta. Mil ulls aliens clavats al clatell, aixó si que és segur. De fet no recomanaríem Nàpols per una primera visita a Itàlia, ni tampoc per a viatgers novells. És millor començar per coses menys dures, com ara Florència o Venècia, per passar més tard a Roma i, per fi, poder assumir amb tota la seva espectacularitat, tota la seva humanitat, la capital del sud. Nàpols és brut. Amb una brutícia de segles. Desordenada amb intenció de ser-ho, caòtica. Però també és múltiple, diversa, sensual, acollidora. Les olors són diferents a cada cantonada. Les sorpreses us esperen a cada pas. Primer de tot teniu el Nàpols oficial, escenogràfic, preparat per ser presentat en societat. Amb el seu imposant castell Nuovo, medieval, presidint el port. Un port gran, bulliciós, obert a tots els ports del Mediterrani. Obert a Àfrica, a Sardenya, a Sicília, a l’Orient. A tocar trobareu la seva plaça del Plebiscit, amb l’església rodona, amb la seva columnata, l’Opera de Carles III i el palau reial. Darrera les galeries d’Humberto I, rèplica de les de Milà, amb totes les marques de moda. Sortiu a via Toledo, l’arteria elegant, comercial, peatonal de la vila, farcida de palaus barrocs, elegants, immensos, vinguts a menys, ocupats ara per habitatges familiars i botigues de records. Però també heu de veure la Nàpols més canalla, més divertida, més amagada, popular, més agradable, més palpitant. La que trobareu si entreu per Spaca Napoli, la via més artística de la ciutat, on us sortiran al pas esglésies meravelloses com Santa Clara i el seu claustre de rajoles, com San Severino, amb la seva capella, Sant Domènec, Sant Llorenç… Pugeu després fins el Duomo, i retorneu per la Via dei Tribunali, amb les esglésies barroques plenes de calaveres, i els palaus sumptuosos, de parets brutes i ronxades, de voreres lliscoses, de fortors indescriptibles. Així haureu fet la volta a Nàpols. Una volta al Nàpols més familiar. Ara sereu a piazza Dante. Llavors podeu continuar de front cap els barris Espanyols. Atenció: amb molt de compte!. O bé pujar cap a Capodimonte, el palau per antonomàsia, a veure les esplèndides col·leccions d’art. Una pinacoteca inexcusable. Si us agrada l’art antic, teniu el museu arqueològic, amb peces imprescindibles. Pregunteu que si ens ha agradat Nàpols?. Sí, molt. Hi tornariem a ulls clucs. De fet necessitem tornar ja a Nàpols. Veure la seva badia llegendària, amb el Vesubi al fons, maravellosa de veritat. Necessitem recórrer de nou, en mig del trànsit lent, sorollós i endimoniat de la ciutat, on ningú no respecta ningú, els carrers i les places d’aquest “caput mundi”. Ho necessitem per saber que som vius. Que continuem vius. Per saber que encara sabem viure la vida. Per allotjar-vos hi ha centenars d’hotels a Nàpols. I per les famílies dos Novotels a les afores, a Salerno i a Caserta. També podeu menjar a mil llocs. Nosaltres us recomanem els locals al llarg d’Spaca Napoli, a la plaça de Sant Domènec, per exemple, o a Via Tribunali. Nàpols és ideal per unes vacances de Nadal, o de Setmana Santa. Veureu els típics pessebres, o sumptuoses processons. I pels voltants tindreu  desenes de raons per tornar-h: Castell de l’Uovo, Port de Santa Llucia, Cumas, Caserta, Sorrento, Capri, Ischia, Salerno, Pompeia… De veritat, Nàpols no fa prou por com per poder passar de llarg.

¿Nápoles es peligroso?. Quizás si. Hay barrios, hay calles, hay lugares donde involuntariamente miras atrás, como sospechando que te siguen. Y no es verdad. Que te miran, que te observan, que te escrutan, los ojos ajenos clavados en la nuca, eso si que es seguro. De hecho no recomendaríamos Nápoles para una primera visita a Italia, ni tampoco para viajeros noveles. Es mejor empezar por cosas menos duras, como Florencia o Venecia, para pasar más tarde a Roma y, por fin, poder asumir con toda su espectacularidad, toda su humanidad, la capital del sur. Nápoles es sucio. Con una suciedad de siglos. Desordenada con intención de serlo, caótica. Es múltiple, diversa, sensual, acogedora. Los olores son diferentes en cada esquina. Las sorpresas esperan a cada paso. El Nápoles oficial, escenográfico, está bién preparado para ser presentado en sociedad. Con el castillo Nuovo, medieval, presidiendo el puerto. Un puerto grande, bullicioso, abierto a todos los puertos del Mediterráneo. Abierto a África, en Cerdeña, en Sicilia, a Oriente. La plaza del Plebiscito, con la iglesia redonda, con el palacio real y la columnata són grandilocuentes. Las galerías de Humberto I, réplica de las de Milán, tienen todas las marcas de la moda. Vía Toledo es la arteria elegante, comercial, peatonal, llena de palacios barrocos, elegantes, inmensos, venidos a menos, ocupados ahora por viviendas familiares y tiendas de recuerdos. Pero también está la Nápoles más canalla, más divertida, más escondida, popular, más agradable, más palpitante. La que encontraréis si entráis por Spaca Napoli, la vía más artística de la ciudad, donde les saldrán al paso iglesias maravillosas como Santa Clara y su claustro de azulejos, como San Severino, con su capilla, Santo Domingo, San Lorenzo .. . Hay que subir hasta el Duomo y retornar por la Via dei Tribunal, con las iglesias barrocas llenas de calaveras, y los palacios suntuosos, de paredes sucias y ronchosas, de aceras resbaladizas, y hedores indescriptibles. Así habréis dado la vuelta a Nápoles. A la ciudad más familiar. Estareis en la piazza Dante. Entonces se puede seguir de frente hacia los barrios Españoles. ¡Con mucho cuidado!. O bien subir hacia Capodimonte, el palacio por antonomasia, a ver las espléndidas colecciones de arte. Una pinacoteca inexcusable. Si os gusta el arte antiguo, no olvideis el museo arqueológico, con piezas imprescindibles. ¿Preguntais si nos ha gustado Nápoles?. Sí, mucho. Volveríamos a pies juntillas. Necesitamos volver a Nápoles. Ver su bahía, con el Vesubio al fondo, maravillosa. Necesitamos recorrer de nuevo, en medio del tráfico lento, ruidoso y endemoniado de la ciudad, donde nadie respeta a nadie, las calles y las plazas de este “caput mundi”. Lo necesitamos para saber que seguimos vivos, para saber que todavía sabemos vivir la vida. Hay cientos de hoteles en Nápoles. Y para las familias dos Novoteles a las afueras, en Salerno y Caserta. En Nápoles se puede comer en mil lugares. Les recomendamos los locales en la plaza de Santo Domingo, o en via Tribunali, por ejemplo. La ciudad es ideal para unas vacaciones de Navidad, o de Semana Santa. Para ver pesebres, o procesiones. Y en sus alrededores decenas de razones para ir de nuevo: Caserta, Sorrento, Capri, Ischia, Salerno, Pompeya …

Sahagún

A la part de Lleó del camí de Sant jaume de Galicia trobem Sahagún. És una vila medieval, però diferent. No estem acostumats a veure grans, impressionants i poderoses esglèsies romàniques fetes de totxo. Per això quedem sempre bocabadats davant les esglèsies d’aquesta vila del camí Xacobeo. San Lorenzo, (a la foto), i San Tirso es conserven perfectes. San Benito, el monestir que donà orígen a la vila, i la Peregrina, més atrotinats. Si feu el camí de Compostela no oblideu parar a Sahagún. Nosaltres varem dormir a l’únic hostal de la vila, l’Alfonso VI, decent però molt senzillet. Aquests darrers anys han anat apareixen altres hotels amb més prestacions, com el Puerta de Sahagún.

En la parte leonesa del camino de Santiago de Compostela encontramos Sahagún. Es una villa medieval, pero diferente. No estamos acostumbrados a ver grandes, impresionantes y poderosas iglesias románicas hechas de ladrillo. Por eso quedamos siempre boquiabiertos ante las iglesias de esta villa del camino Jacobeo. San Lorenzo, (en la foto), y San Tirso se conservan perfectas. San Benito, el monasterio que dio origen a la villa, y la Peregrina, más destartalados. Si hacen el camino de Compostela no olviden parar en Sahagún. Nosotros dormimos en el único hostal de la villa, el Alfonso VI, decente pero muy sencillito. Estos últimos años han ido apareciendo otros hoteles con más prestaciones, como el Puerta de Sahagún.

Sant Llorenç del Munt

L’abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt és situada al cim de la Mola, una muntanya que es veu des de mig Catalunya. Forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parc molt bonic, proper a Barcelona. Si bé hem de reconèixer que no te tanta verdor com el Montseny, ni és tan conegut com els Aiguamolls de l’Empordà, val la pena fer-hi un tomb. És un parc natural diferent. Més àrid, menys fresc, més estrany. Però molt interessant. La millor manera d’arribar-hi és pujant des de Terrassa i Matadepera cap el Coll d’Estenalles i Talamanca, en direcció al Bages. La Mola és la seva màxima alçada. És aquest tossal pla que divisem quan sortim al Vallés per les autopistes que passen per Ciutat Meridiana. Domina tota la plana de Sabadell i fa de teló de fons a la Terrassa. Al monestir situat dalt de la Mola s’hi puja des de Can Pobla, una gran masia situada a mitja muntanya. Si veniu per Matadepera cap a Estenalles per la carretera BV1221 en direcció a Mura i Talamanca, us heu de desviar-se al km. 7,1. Allà trobareu una pista de terra, en estat regular però transitable. Malgrat que no està senyalitzada, és evident, a mà dreta, un camí ample que remunta cap a Can Robert i Can Pobla. La pista baixa cap a la Riera puja un centenar de metres i es bifurca. Cal seguir a la dreta. Sempre a mà dreta. Arribareu a Can Robert, situat a un parell de km. de la carretera. Dos kms més i veiem Can Pobla. Arribats a aquest darrer lloc us cal deixar el cotxe i seguir a peu per un corriol de bast, l’anomenat camí dels monjos, per on pujàven i encara pugen els matxos, fins dalt de tot. El corriol va fent llaçades, i de vegades és ample i ben empedrat. Altres s’estreny i s’acosta al buit. Compte amb la canalla!. Les vistes són aèries, de vertígen. La pujada dura una hora ben llarga, amb infants encara més. El monastir, una joia del més pur romànic català, és visitable tots els dies de 10 a 16 hores, i els festius de 9 a 17 hores. Hi ha un petit museui exposició. Des de la Mola veureu Catalunya de l’Ebre al Pirineu, com un balcó encarat a mar. Múltiples possibilitats pels amants del mountain bike i del senderisme. Hi ha una travessa molt clàssica, per nois i noies més grans, que porta de la Mola al Coll d’Estenalles, on hi ha l’oficina d’interpretació del parc. És un itinerari dur, però factible, que passa al peu del Montcau, i per zones biològiques molt interessants, variades i extremes, amb una flora i fauna úniques. La ruta no fa molta pujada, són uns 12 kms. i permet deixar el cotxe a Coll d’Estenalles, anar a la Mola i tornar. També podeu portar un conductor que faci, per carretera, la ruta inversa. Al cim, al costat del monestir hi ha un típic restaurant. Carns a la brasa, pa amb tomàquet i quatre plats més. Saben a glòria després de la pujada. Els queviures arriben com nosaltres, pel mateix camí, en burro.

La abadía benedictina de Sant Llorenç del Munt está situada en la cima de la Mola, una montaña que se ve desde toda Catalunya. Forma parte del parque natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parque muy bonito, cercano a Barcelona. Si bien debemos reconocer que no tiene tanta verdor como el Montseny, ni es tan conocido como los Aiguamolls de l’Empordà, vale la pena dar un paseo por él. Es un parque natural diferente. Más árido, menos fresco, más extraño. Pero muy interesante. La mejor manera de llegar es subiendo desde Terrassa y Matadepera hacia el Coll d’Estenalles y Talamanca, en dirección al Bages. La Mola es su máxima altura. Es este cerro alto y llano que divisamos cuando salimos a Vallés por las autopistas que pasan por Ciutat Meridiana. Domina toda la llanura de Sabadell y hace de telón de fondo de la ciudad de Terrassa. Al monasterio, situado en lo alto de la Mola, se sube desde Can Pobla, una gran masía situada a media montaña. Si venís por Matadepera hacia Estenalles por la carretera BV1221 en dirección a Mura y Talamanca, habeis de desviaros en el km. 7.1. Allí encontrareis una pista de tierra, en estado regular pero transitable. Aunque no está señalizada, es evidente, a mano derecha, un camino ancho que remonta hacia Can Robert y Can Pobla. La pista baja hacia la Riera, sube un centenar de metros y se bifurca. Hay que seguir a la derecha. Siempre a mano derecha. Llegaréis a Can Robert, situado a un par de km. de la carretera. Dos kms más y vemos Can Pobla. Llegados a este último necesitais dejar el coche y seguir a pie por un sendero de herradura, el llamado camino de los monjes, por donde subían y todavía suben los machos, hasta arriba de todo. El sendero va haciendo lazadas, ya veces es ancho y bien empedrado. Otros se estrecha y se acerca al vacío. ¡Ojo con los niños!. Las vistas son aéreas, de vértigo. La subida dura una hora bien larga, con niños aún más. El monasterio, una joya del más puro románico catalán, se puede visitar todos los días de 10 a 16 horas y festivos de 9 a 17 horas. Hay un pequeño museo exposición. Desde la Mola verá Cataluña del Ebro al Pirineo, como un balcón encarado al mar. Múltiples posibilidades para los amantes del mountain bike y del senderismo. Hay una travesía muy clásica, para chicos y chicas, que lleva de la Mola el Coll de Estenalles, donde está la oficina de interpretación del parque. Es un itinerario duro, pero factible, que pasa al pie del Montcau, y por zonas biológicas muy interesantes, variadas y extremas, con una flora y fauna únicas. La ruta no sube mucho, son unos 12 kms. y permite dejar el coche en Coll de Estenalles, ir a la Mola y volver. También pueden llevar un conductor que haga, por carretera, la ruta inversa. En la cima, al lado del monasterio hay un restaurante típico. Carnes a la brasa, pan con tomate y cuatro platos más. Saben a gloria después de la subida. Los víveres llegan como nosotros, por el camino, en burro.