El FIT de Cerdanyola


cartell_fit_2016

Amb la tardor arriba a Cerdanyola la 10ena edició del Festival infantil de Teatre, anomenat per tothom el FIT Festival. Es celebrarà els dies 23, 24 i 25 de setembre de 2016. La mostra està organitzada pel Grup Bambalina i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i es celebra de forma biannual. La cita es ineludible pel públic familiar. Hi ha programades 15 companyies amb un total de 22 representacions i 4 tallers. Els escenaris seran l’Ateneu, el Museu d’Art de Cerdanyola, la plaça de l’Abat Oliba, plaça de l’Ateneu i els carrers de la ciutat. Us trobareu un munt d’espectacles per gaudir en família. I aquest any, a més, La cia. Circ Xic plantarà la carpa a la plaça de l’Abat Oliba i estrenarà l’espectacle Teatre de funàmbuls. Consulteu tot el programa a la pàgina web. Els millors espectacles d’arts escèniques per a nens i nenes. Tot un luxe que podreu gaudir aquest proper cap de setmana a la població, ben propera i ben comunicada amb Barcelona, de Cerdanyola del Vallès. El FIT és un certamen amb categoria internacional, on titelles, teatre, espectacles del més variat, de tota mena d’arts escèniques, omplen carrers, places, espais i teatres. Però son sempre teatre especialitzat en el públic infantil i familiar. El festival ofereix preus molt populars i, també, actes gratuïts. Per això, si aneu a Cerdanyola aquest proper cap de setmana podreu veure les produccions internacionals, espanyoles i catalanes de teatre infantil i juvenil més interessants del moment. Venda anticipada d’entrades a l’Ateneu de Cerdanyola, al carrer Industria 38. De dilluns a divendres, de 10 a 13 hores i de 17 a 21 hores. El preu de l’entrada per l’adult és de 6,50 €, (any 2015), però les infantils valen només 4,50€. Hi ha paquets de 6 entrades a 28 €, i paquets de 4 entrades a 20 €. Amb carnet de Super3 és entrada gratuïta. Taquilles obertes una hora abans que comenci cada espectacle. A més Cerdanyola te un entorn preciós, amb camins fàcils i magnífics per a les famílies, al bell mig del cor de Collserola. Podeu anar a dinar a l’església romànica de Sant Iscle de les Feixes. Són només un parell o tres de quilòmetres des de Cerdanyola, o bé arribar-vos, en cotxe, fins l’àrea recreativa de Can Coll, a la carretera d’Horta a Cerdanyola. Bon aparcament en tots dos casos. Més a tocar teniu l’ermita de Santa Maria de les Feixes, o belles masies, com can Catà, que és una reserva natural. Si la barbacoa, o el picnic no us van, o no voeleu conduir fins a Can Coll, teniu bons llocs on menjar a la ciutat. Per exemple una pizzeria molt xula, pizzes increibles, Sole Rossonero. Forn de llenya. Informal, jove, divertit, bona teca, el Capicua!. Un bar de copes amb carta de restaurant, modern, rabiosament modern: El Pubblic. Cuina d’alt standing, en un ambient refinat: Tast & Gust. Gran, molt gran, tradicional, típic, carns a la brasa: Los Abetos. Bon festival de teatre infantil a Cerdanyola!.

Con el otoño llega a Cerdanyola la 10 ª edición del Festival infantil de Teatro, llamado por todos el FIT Festival. Hay lo hace, como siempre, con un montón de los mejores espectáculos de artes escénicas para niños y niñas. Todo un lujo que podrá disfrutar este próximo fin de semana en la población, bien cercana y bien comunicada con Barcelona, de Cerdanyola del Vallès. El FIT es un certamen con categoría internacional, donde títeres, teatro, espectáculos de lo más variado, de todo tipo de artes escénicas, llenan las calles, plazas, espacios y teatros. Pero son siempre teatro especializado en el público infantil y familiar. El festival está concebido como un gran acontecimiento para la ciudad que lo acoge, con espectáculos y espacios de actuación en diferentes lugares ya precios muy populares y, también, gratuitos. Por ello, si vais en Cerdanyola este próximo fin de semana podrás ver las producciones internacionales, españolas y catalanas de teatro infantil y juvenil más interesantes del momento. Venta anticipada de entradas en el Ateneu de Cerdanyola, en la calle Industria 38 De lunes a viernes, de 10 a 13 horas y de 17 a 21 horas. El precio de la entrada para el adulto es de 6,50 €, pero las infantiles valen sólo € 4,50. Hay paquetes de 6 entradas a 28 €, y paquetes de 4 entradas a 20 €. Con carné de Super3 es entrada gratuita. Taquillas abiertas una hora antes de que comience cada espectáculo. Además Cerdanyola tiene un entorno precioso, con caminos fáciles y magníficos para las familias, en pleno corazón de Collserola. Puede ir a comer a la iglesia románica de Sant Iscle de las Feixes. Son sólo un par o tres de kilómetros desde Cerdanyola, o bien acercaros, en coche, hasta el área recreativa de Can Coll, en la carretera de Horta a Cerdanyola. Buen aparcamiento en ambos casos. Más cerca tiene la ermita de Santa María de las Feixes, o bellas masías, como Can Catà, que es una reserva natural. Si la barbacoa, o el picnic no te van, o no voeleu conducir hasta Can Coll, tiene buenos lugares donde comer en la ciudad. Por ejemplo una pizzería muy chula, pizzas increíbles, Sole rossoneri. Horno de leña. Informal, joven, divertido, buena comida, el Capicua !. Un bar de copas con carta de restaurante, moderno, rabiosamente moderno: El Pubblic. Cocina de alto standing, en un ambiente refinado: Tast & Gust. Grande, muy grande, tradicional, típico, carnes a la brasa: Los Abetos.

Festival Mitjó de titelles a Riudebitlles


mitjo

Al poble de Sant Pere de Riudebitlles, un poblet aixerit de la vinícola comarca de l’Alt Penedés. Doncs bé, a Sant Pere, aquest cap de setmana hi fan el Mitjó, un festival i una mostra de Teatre de Titelles molt familiar, acollidora i popular. Potser serà un xic més irreverent l’espai de nit, anomenat la Mitja, pensat pel públic adult. Els espectacles tenen qualitat, i son divertits, i també nous, frescos. Podeu anar a Sant Pere per descobrir el Mitjó i l’àrea d’esbarjo del poble, amb el pícnic i barbacoes familiars que està situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Ara però toca que us recomanem aquest festival de titelles, que val la pena, i així ho fem. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic que us dèiem, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon festival de titelles a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, donde existe una buena área de picnic, con barbacoas, de la que os hablamos en otra entrada de este bloc. Ahora os recomendamos ir hasta este bello pueblo con motivo del festival Mitjó de títeres. Ideal para famílias con niños. Divertido y nuevo, muy fresco. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.

Itinerari de la Font de l’Amigó


brolla

A Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, més conegut popularment com la Residència de Can Ruti, hi ha l’inici d’un itinerari senzill i agradable per a famílies amb infants. Una petita ruta, de dues hores o menys, que us portarà per uns espais naturals inaudits, espectaculars en la seva senzillessa, divertits i molt variats. Deixem el cotxe a l’aparcament de la residència sanitària Germans Trias de Badalona, fàcilment accessible des de la C-32, ben senyalitzada, i caminem cap a la rotonda on paren tots els autobusos que pugen fins aquí dalt, que està situada en l’angle nord-oest del complex sanitari. Des d’allà un camí esglaonat, tancat amb una cadena, que forma part del sender de gran recorregut GR-92, ben senyalitzat amb ratlles blanques i vermelles, ens baixa ràpidament fins el llit del Torrent de l’Amigó. Sabreu que heu arribat perquè la llera està literalment sepultada per un bosc de canyes, altíssimes. Preneu a mà dreta, cap al nord, un corriol que ressegueix el torrent amunt i s’interna en el canyar. Creureu que sou a la selva birmana. El bosc es fa present amb grans roures. El camí es fa més ample, comença a pujar, però és ample, fàcil i agradable. El bosc es complica donant pas a una bonica vegetació de ribera, amb oms, àlbers, verns i algunes alzines entre pins i roures. Sembla una mica el Montseny. Estem a obaga, el sol no pica i l’ombra fa agradable el camí. En 20 minuts, si portem nens, arribarem a la font de l’Amigó, que raja tot l’any. Ell lloc és poc natural, hi ha hagut molta intervenció humana. Quant hagueu reposat podem continuar la ruta agafant el camí que s’enfila a mà dreta, cap a l’est i que ens fa sortir de la protecció dels arbres, a ple sol. Som a solell, ja no a obaga. Sortim del fons del torrent i seguim un corriol que guanya altura poc a poc. Les vistes augmenten. Can Ruti i tot Badalona als nostres peus. Anem caminant per una zona que ha sofert molts incendis forestals. Quatre pins de temps en temps, molta brolla, arbusts… Poc a poc anem donant la volta i comencem a baixar. Estem a les antigues vinyes d’en Nissos, amb restes evidents de la xarxa de rec i petites basses d’ensulfatar. Anem clarament al sud per un corriol, saltant com cabretes fins que arribem a un camí gran. Aquí s’alça davant nostre el turó d’en Seriol, a pocs metres. Pugem el camí costerut, però curt, fins al cim. No és gaire alt però les vistes son molt àmplies. Retornem al camí gran, que agafem de baixada cap a la dreta. Atenció a les relliscades. Ens porta de dret a la rotonda dels autobusos de la residència sanitària on hem començat l’excursió. A l’aparcament. Podeu arribar-hi i marxar en bus. El B-6 us porta al metro Pompeu Fabra, de Badalona, línia 2, la lila, i amb ell a tot Barcelona. Les altres línies també baixen al centre de Badalona, a Santa Coloma de Gramanet i, n’hi ha alguna, que va a Barcelona mateix. Una agradable excursió que podeu complementar amb un pícnic al berenador de Can Ruti, que no està lluny. Es tracta d’un espai habilitat per fer barbacoes i picnics, a la llera de la riera de Pomar, en una fondalada que, malgrat la seva proximitat a l’hospital i a la ciutat, no deixa de tenir un entorn natural agradable i acceptable, sense ser meravellós. De fet sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. La zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero”, te servei de bar. Lloguen també les taules. Tot aquest espai, inclosa la font de l’Amigó, pertany al Parc Natural de la Serra de Marina. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra la fuente y el torrente de el Amigó. Saliendo del parquing de Can Ruti en dirección oeste se alcanza fácilmente el lecho del torrente, marcado por un cañar. Se entra en el bosque y se sube hacia la fuente por un comino fácil, aunque cuesta arriba, ideal para famílias. La vuelta puede hacerse por el camino que sale a la derecha, hacia el sector de sol de la montaña, y que descibe una amplia vuelta para volver a Can Ruti por la colina de Seriol. Pueden acabar la excursión comiendo en el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona.  Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente hasta el Hospital Trias y Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal para hacer una caminata familiar por una zona de bosques de ribera, con olmos y robles, espacios claros de pino, con algún roble suelto, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Taambién hay explanadas, y espacio para correr. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay pocos lugares de montaña tan bonitos en Badalona como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.

 

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols


fira_sant_feliu_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Barbacoes a Gósol


torrentsenta

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs


cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix,  a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y  las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.

 

Barbacoes al Parc Roqueta de Tona


tona

El parc Roqueta de Tona son les restes de l’antic balneari Roqueta d’aquesta població. Res no en queda, només el pou de l’aigua termal, camuflat com una bonica glorieta. Hi trobareu taules de fusta de les típiques de pícnic, i unes de pedra molt grans. Protegint les taules hi ha arbres plantats de fa pocs anys, però que donen ombra a l’estiu. La pèrgola o glorieta, de planta hexagonal, conserva l’antiga escala de marbre, però n’han tret la cúpula que estava en mal estat i han posat una coberta de fusta. També disposeu d’uns WC en una caseta a tocar de la zona de pàrquing, una zona de jocs infantils, una pista de bàsquet, una font, i un bloc de barbacoes. Hi ha molt d’espai per jugar i còrrer i una riera a sota de la zona de lleure. Ho trobareu tot al nord de Tona, a la sortida del poble en direcció Vic, a l’avinguda del Balneari, dins el parc Roqueta, al costat del torrent Ferreria o de Sant Cugat, que envolta la zona. Sembla ser que la glorieta seria obra, com tot el balneari que hi havia aquí, de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al costat, com a referència, hi ha una masia que es un restaurant anomenat també “la Ferreria“. També hi ha un cole, el Pive. Les barbacoes estan sota la zona de taules, prop de la riera. S’hi baixa per unes escales que estan al costat de la glorieta o per un camí que surt de la pista de bàsquet. Hi ha bon aparcament a l’entrada del parc. El millor per arribar des de Barcelona, uns 60 kms, per la C-17. Agafeu la sortida 52, Tona Nord i a la primera rotonda aneu cap a Tona. En entrar al poble agafeu el primer carrer a mà dreta i seguiu-lo fins l’entrada del parc. Ja ho sabeu, a Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona. Per més informació mireu-vos la web del municipi. I per fer més coses podeu visitar Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Si us ve de gust un bon bany medicinal podeu fer-ho al seu balneari: el Codina, el darrer de Tona. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Si voleu dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, o bé, al costat del parc Roqueta, la Ferreria, molt bo també. Tots a fer una bona barbacoa a Tona!.

En Tona, por la C-17, no lejos de Vic, a 60 kms. de Barcelona, hay un espacio de pícnic con barbacoas cercano a la entrada norte de la población. Se trata del Parque Roqueta, lo único que queda de un antiguo balneario. Mesas, árboles de sombra, un par de barbacoas, lavabos y buen aparcamiento, además de espacio para correr y saltar, una pista de básquet y juegos infantiles. Un lugar bonito con un pequeño riachuelo cercano. Al lado de un restaurante interesante: La Ferreria. Ya lo sabeis, en Tona hay una zona de pícnic con barbacoas que os espera.