La Llacuna, fira d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra aquest cap de setmana una fira d’Embotits i Vins d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. La plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves. També un concurs d’aixafar raïms, intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Anuncis

Cavatast a Sant Sadurní


El Cavatast, com el seu nom indica, és una festa del cava on, a més, se’n pot degustar. Per fer-ho tot més rodó, encara, heu de saber que aquesta fira sobre el preuat líquid daurat es fa a la vila del cava per antonomàsia: naturalment Sant Sadurní d’Anoia. Gairebé una cinquantena d’elaboradors de cava i d’empreses de restauració, xarcuteria, pastisseria i xocolata serveixen més de 42.300 degustacions de cava i més de 22.000 degustacions gastronòmiques als milers de visitants que el Cavatast rep en només tres dies de fira, aquest proper cap de setmana. El Cavatast és un punt de trobada anual on els amants del cava passegen per la fira, copa en mà, gaudint dels diferents caves i de les delicioses propostes culinàries que es presenten. Tasten productes nous i en coneixen d’altres, però sobretot, gaudeixen de l’esperit festiu que la fira transmet. Al Cavatast també es poden adquirir els productes que es degusten sense la necessitat de desplaçar-se. Dins el Cavatast també es realitzen activitats paral·leles com visites al Centre d’Interpretació del Cava – CIC Fassina i a cellers i caves de la vila. Enguany, el Celler de la Fassina de Can Guineu, s’ha tornat a convertir en el punt neuràlgic d’activitats de tot tipus, des de maridatges i tastos tècnics, fins a tallers especialitzats i altres activitats promocionals. Durant uns dies, aquest proper cap de setmana d’octubre, ja acabada la verema, trobareu instal·lats al Cavatast la gran majoria de productors de cava del municipi, que són legió, i de la comarca, encara més legió. Durant les mateixes dates te lloc la setmana del cava i una fira. Així doncs, gresca assegurada. A més s’organitzen exposicions, un parc infantil, diversos cercaviles, visites guiades a llocs d’interès, i un trenet que recorre el poble. Tots i totes els bons amants del cava teniu una cita a Sant Sadurní. I podeu aprofitar per veure una qualsevol dels centenars de caves del municipi, i per comprar-ne una caixa per continuar la festa a casa. No sabem si us quedareu a dinar però heu de saber que hi ha molts llocs on fer un bon àpat en família, i que tots son molt bons. Ens agrada una pizzeria, un italià desenfadat, on fan pizzes, i pasta, i amanides, i torrades. Senzill i bo. Es diu il Picarolo i està al centre. Proper a ella hi ha un restaurant molt jove, alegre, de tapes i plats ràpids però suculents. És el Taps de Suró on per pocs diners jalareu molt bé. Un clàssic, de tota la vida, però renovat fa poc, una fonda de les d’abans, bon menjar i bones habitacions. Tradició. La Fonda Neus. Molt recomanable. Un altre clàssic, veterà amb solera. Un restaurant antic de cuina reconeguda i taula ben parada és La Perla. Una poció segura. I al seu nivell teniu el Cal Blay 25, una altra taula recomanada a Sant Sadurní. Les caves Canals i Munné tenen servei de restauració, és bo saber-ho. Bon Cavatast!.

El Cavatast, como su nombre indica, es una fiesta del cava donde, además, se puede degustar este vino divino. Para colmo esta feria sobre el preciado líquido dorado se hace en la villa del cava por antonomasia, que naturalmente es Sant Sadurní d’Anoia. Durante unos días, normalmente el fin de semana del Pilar, ya acabada la vendimia, en una carpa en la Rambla encontraréis instalados la gran mayoría de productores de cava del municipio, que son legión, y de la comarca, aún mayor legión . Durante las mismas fechas tiene lugar simultaneamente la semana del cava y una feria. Así pues, diversión asegurada. Además se organizan exposiciones, un parque infantil, varios pasacalles, visitas guiadas a lugares de interés, y un trenecito que recorre el pueblo. Todos y todas los buenos amantes del cava tienen una cita durante el Puente del Pilar en Sant Sadurní. Y puede aprovechar para ver una cualquiera de los cientos de cavas del municipio, y para comprar una caja para continuar la fiesta en casa.

Fires i festes a Sant Sadurní


A Sant Sadurní d’Anoia celebren les seves fires i festes, una evolució, a millor, de la seva famosa Festa de la Filoxera. El que abans era una petita celebració de foc i música per commemorar que el poble va vèncer la malaltia dels ceps, és ara una autèntica festa major. Hi ha tota mena de gresca i espectacles, i s’allarga del 6 al 11 de setembre. Hi haurà molta música i molt de foc, i molta festa. Podreu ballar sota el foc, entre insectes, pagesos, savis de Grècia i ceps americans, fins que una ruixada de cava celebrarà que les vinyes tornen a donar fruits. Hi ha un bonic i tradicional castell de foc de la nit del primer dia. Així doncs diversió assegurada. Totes les famílies teniu una cita a Sant Sadurní, una vila bonica i molt propera a Barcelona. I podeu aprofitar per veure una qualsevol dels centenars de caves del municipi, i per comprar-ne una caixa per continuar la festa a casa. No sabem si us quedareu a dinar però heu de saber que hi ha molts llocs on fer un bon àpat en família, i que tots son molt bons. Ens agrada una pizzeria, un italià desenfadat, on fan pizzes, i pasta, i amanides, i torrades. Senzill i bo. Es diu il Picarolo i està al centre. Proper a ella hi ha un restaurant molt jove, alegre, de tapes i plats ràpids però suculents. És el Taps de Suró on per pocs diners jalareu molt bé. Un clàssic, de tota la vida, però renovat fa poc, una fonda de les d’abans, bon menjar i bones habitacions. Tradició. La Fonda Neus. Molt recomanable. Un altre clàssic, veterà amb solera. Un restaurant antic de cuina reconeguda i taula ben parada és La Perla. Una poció segura. I al seu nivell teniu el Cal Blay 25, una altra taula recomanada a Sant Sadurní. Les caves Canals i Munné tenen servei de restauració, és bo saber-ho. Bona festa de la filoxera!.

La fiesta de la Filoxera, como su nombre indica, es una fiesta para festejar que el pueblo de Sant Sadurní de Anoia venció con ingenio la plaga que diezmo sus viñedos. Diversión asegurada, una noche y un dia entero, este año el 7 y 8 de setiembre, con música, fuego y petardos. Todos y todas los buenos amantes del cava tienen una cita en Sant Sadurní. Y pueden aprovechar para ver una cualquiera de los cientos de cavas del municipio, y para comprar una caja para continuar la fiesta en casa.

Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca


A la capital de l’Alt Penedés, Vilafranca, quasevol moment és bo per anar-hi. De vegades hi anireu perquè són fires del vi. Dels vins i caves excel·lents que produeixen aquestes terres. Altres vegades serà per participar en les seves boniques festes, com ara les trobades castelleres o la festa major. I això us volem proposar avui: la festa major de Sant Fèlix a Vilafranca!. També podeu pujar-hi per fer una ullada a les maravelles que la vila guarda, com el palau reial, ara museu del vi, on trobareu l’espai Vinseum. O bé la basílica gótica de Santa Maria, el casc antic o la ruta modernista. Però parlem ara del que interessa, la seva esplèndida festa major. La Festa Major de Vilafranca ha rebut des de fa molts anys el títol de la més típica de Catalunya, i te una estructura que inclou actes religiosos i actes populars que, en tot cas, omplen els carrers i places de la població de molta gent i molta canalla. A part d’espectacles de tota mena, que no podem resumir aquí, no heu de perdre-us el magnífic patrimoni folklòric amb balls, la música de les gralles i, sobretot, l’actuació castellera. La festa major comença el 29 d’agost, no pararà fins el diumenge 2 de setembre i té el seu punt culminant el dia 30, diada de Sant Fèlix, patró de Vilafranca, amb els castells, la diada de castells més important de Catalunya. Serà el dia de Sant Fèlix, 30 d’agost, ben puntual a quarts d’una del migdia. Tota la informació, amb horaris, ben detallada a la web de turisme de Vilafranca. Arribareu a Vilafranca en mitja hora llarga per l’autopista AP2, la que va a Tarragona i Lleida. Si no teniu prou teca amb la xatonada podeu dinar molt bé en els maravellosos restaurants de la vila. Ens agraden llocs fabulosos, com ara Cal Ton, exquisit local i menjar, o bé El Cigró D’Or, també inoblidable. Boníssim també el Miquel Soria, o el Racó de la Calma, cuina casolana. Una pizzeria de somni: Tresviso. I si un dia us voleu donar un luxe als sentits, dormiu i sopeu a l’Hotel Mas Tinell, el del cava del mateix nom. Caríssim amb bones raons per ser-ho.  Si us agrada la festa: Vilafranca!.

A la capital del Alt Penedés, Vilafranca, cualquier momento es bueno para ir. A veces son las ferias de los vinos. De los vinos y cavas excelentes que producen estas tierras. Otros para participar en sus bonitas fiestas, como las castelleras o la fiesta mayor. Hoy os queremos proponer eso: la fiesta mayor con su diada castellera sin parangón. Otros son visitas sin ningún otro motivo que ver las maravillas que la villa guarda, como el palacio real, ahora museo del vino, donde encontrará el espacio Vinseum. O bien la basílica gótica de Santa María, el casco antiguo o la ruta modernista. 

Una volta pel Priorat i la Conca


A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, sigui primavera, amb bon temps i poca calor, a l’estiu, en que canten les cigarres dalt dels pins, o encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos, o bé a l’hivern, malgrat el fred i la possible neu a Prades. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Avui us proposem un recorregut pel Priorat i la Conca de Barberà, molt bonic. Podeu esmerçar-hi un parell o tres de dies, o més, o bé només un dia, ràpid, parant on vulgueu. Per començar podeu anar fins a Tarragona. Podeu aprofitar per conèixer de primera mà una ciutat romana molt important, la Tàrraco antiga, patrimoni de la humanitat. Tarragona és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, com ara el Sant Jordi, baratet, bonic i prop del mar. A prop d’aquest teniu l’Hotel Astari, una bona opció. També interessants i moderns el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. No lluny teniu el parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea parar-hi. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Tarragona hi ha restaurants molt bonics. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor. Interessant el Barhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Però millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total.

Acabat de veure Tarragona, i Port-Aventura, aneu cap a Reus, una altra ciutat bonica per parar i visitar, i seguiu cap a L’Alforja, pujant el coll, i d’allà cap a Poboleda per les carreteres locals interiors, molt boniques. De Poboleda vam anar cap a la Cartoixa d’Escala Dei, fantàstica, tot i que encara en ruines. No us perdeu el vi dels cellers Müller, que estan propers. Per dinar o dormir, a la zona, aneu fins Poboleda, on vam dinar al restaurant Popoletus, magnífic.

Recorreu tot el Priorat. Aneu a Falset, precisament la capital de la maravellosa comarca del Priorat. Son terres dures, salvatges i magnífiques. Podeu caminar els seus camins, banyar-se els peus en les seus rius, tocar les seves pedres, veure, de nou, les muntanyes, els camps de licorella plens d’antiquíssims ceps. O bé arribar-se fins la serra del Montsant. Podeu adquirir bon vi i bon oli de la terra. Feu tota la ruta pels petits pobles: Porrera, Gratallops, Torroja… O una excursió fins el Museu de les Mines de Bellmunt, molt properes, molt ben acondicionades, molt bona experiència educativa pels infants. Per dormir, i menjar com reis, no hi ha res millor que l’Hostal Sport. Un clàssic a la comarca. De veritat que és un hotel amb molt d’encant. I una cuina molt cuidada. També està molt bé el restaurant El Cairat. Per tapes i entrepans, o algun plat senzill teniu El Café de Falset. Camí de Bellmunt teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional. No oblideu també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops. A Gratallops també teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. A La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet.

 

En sortir del Priorat feu la pujada fins el poble medieval de Suirana, enlairat dalt d’un penyal de vertigen, amb fabuloses vistes.

Acabada aquesta visita continueu fins a Prades, la vila medieval vermella, guapíssima. Passegeu pels magnífics boscos. Quan us canseu baixeu fins a l’Abadia de Poblet, magnífic monestir del Císter, el més gran monestir del císter a Europa. A més de ser bellíssim, està encara viu, habitat per monjos de l’ordre, cosa que us permetrà assistir a oficis religiosos, com ara les vespres, i escoltar cant gregorià, en directe. Podeu visitar només el monestir, o bé aprofitar per fer un volt per Montblanc, amb les seves muralles, o l’Espluga de Francolí. No us ho penseu més i afegiu al Priorat la Conca de Barberà. Visiteu el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu també la seva increible cova de la prehistòria, amb riu inclòs. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar  un cap de setmana diferent en una terra diferent!. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Pessebre vivent a Perelada


La vila de Perelada, a l’Empordà etern, no necessita gaires actes de promoció. És una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Comencem pel seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, interessantíssima, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceràmica i gaudireu de la visita als cellers i les caves. Doncs bé, en el parc d’aquest castell s’hi fa, cada any per les festes de Nadal, la representació del Pessebre Vivent de Peralada, que proposa un recorregut per diferents escenografies sobre la vida de Jesús, dins el Parc Històric del Castell de Peralada.El Pessebre Vivent de Peralada és conegut per la demostració dels oficis antics, com el cisteller, les brodadores, les filadores, el picapedrer, el ferrer, la castanyera, el tallista i un forn de pa entre d’altres. Aquest any podeu gaudir-lo el dia 1 de Gener de 2018, a les 19:00 hores en una única funció. Arribeu-vos a Perelada perquè el seu poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènec, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. També podeu passar-hi un cap de setmana. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. A tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances de Cap d’any, com per exemple la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alcen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies… Ja ho veieu, podeu començar pel pessebre vivent i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. En este entorno, en el parque del castillo, tiene lugar un pessebre viviente muy chulo. También acompaña el pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, con destinos más que suficientes, como la villa de Vilabertran, que es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por el pesebre viviente y, ¡ya veremos como acabamos!.