Festa de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls


bonesvalls2

Ens agrada, de tant en tant, agafar la carretera que, des de Gavà, puja i baixa cap el Penedès, fent via cap a Avinyonet del Penedès, i travessant Begues y Olesa de Bonesvalls. Es un paisatge auster, dur, sec, de pins i margallons, però també prou amable, fet de vinyes i camps de conreu. La roca és la mestressa de l’entorn, amb permís de pins i mates oloroses, i una riera seca demana permís per travessar la vista. Aquesta zona guarda molts atractius per a les famílies, i tot a poca distancia de Barcelona. La travessia Gavà – Avinyonet son només una trentena escassa de kms, ara, això si, de pujades i baixades, i corbes a tort i a dret. I, en mig d’aquesta batalla sorgeix Olesa de Bonesvalls. Aquí, en Guillem de Cervelló manà edificar, en el segle XIII, un hospital per a peregrins. Avui fa 751 anys. Ara, el barri de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls celebra, aquest segon cap de setmana d’octubre, la seva festa major. Per aquesta raó us convidem a desplaçar-vos-hi amb la vostra canalla. El dissabte, a la tarda, campionat de Truc Mixte, plantada de gegants a la Plaça del Pont i cercavila pels carrers del barri, amb la participació dels Gegants d’Olesa, els timbalers de la Colla de la Dragona de Roquetes i els Balls Populars d’Olesa. A la nit mostra de Cuina Medieval, a càrrec dels fondistes  del poble i correfoc amb traca de Festa Major, a càrrec de la Colla de Diables d’Olesa, acompanyats dels Ma-Cabres de Canyelles. El diumenge mercat del segle XIII, amb teixidora, llauner, baster, cisteller, ferrer, picapedrer, matalasser, terrisser i fira d’artesans per tots els carrers del barri fins a les 19 hores. Al matí hi haurà representacions de batalles medievals a càrrec de Les Hosts d’Sparagaria i El Legado del Norte, balls amb l’Esbart de Sarrià i una mostra d’aus rapinyaires per tot el barri. A les 12 hores missa a la Capella de Santa María amb la Coral l’Amistat de la Ràpita, que a continuació oferirà un bell concert. Per dinar paella que cuinarà el Restaurant Eusebio. A la tarda espai lúdic medieval per a nens, amb activitats relacionades amb l’època medieval, pinta-cares i photocall a càrrec de Les Hosts d’Sparagaria i després xocolatada. El barri de l’hospital conserva el seu sabor medieval i força edificis de l’època: l’església de Sant Joan, una bona torre forta, muralla, el pont natural de pedra anomenat l’Arcada o l’Avenc de l’Esquerrà, a més de masies de mèrit son atractius poderosos. A més, els veïns i veïnes solen disfressar-se amb trajos d’època, i decorar cases i carrers. Els restaurants de la població ofereixen una mostra de la cuina d’aquella terra a l’edat mitjana, i de sempre. Si preferiu participar dels àpats populars, dinars i sopars, cal adquirir els corresponents tiquets. Olesa de Bonesvalls, sobretot l’Hospital, mereix una visita familiar, amb festa o sense.  Pujant de Barcelona cap a Olesa, per Gavà i Begues,  podeu anar parant a diferents llocs, com ara el santuari romànic de Brugers, i gaudir dels paratges naturals, durs i secs, d’aquestes comarques de la Catalunya Nova. De tornada, si voleu, no cal refer el camí. És millor tornar pel port de l’Ordal, o travessar el Penedés, gaudint de la vinya tardoral, o baixar a Sant Sadurní d’Anoià a visitar unes caves, i d’allà agafar l’autopista AP-2 cap a casa. Per dinar us recomanem el restaurant La Costa, de tota la vida, gran, cuina casolana i carns a la brasa. També Cal Joan, situat a la corba màgica, a la carretera de Gavà km. 20,3, tel: 93.898.40.88.  Fora del barri teniu El Celler, a Olesa mateix, o bé l’exclusiu Ú, a Avinyonet. També Ca la Núria, al carrer de Pau Casals, 1, que és la carretera que va de Gavà fins Avinyonet, pel Km. 17.600, a la zona dita de Can Xacó, tel: 93.898.48.52, o a l’Hospital mateix hi ha la Bodega de Cal Nen, a la plaça Fitó, tel: 93 898 47 53. Per passar el cap de setmana per allà teniu un allotjament rural molt xulo: Can Bicicleta. Bona festa major al barri de l’Hospital de Bonesvalls!.

Nos encanta coger a menudo la carretera que, saliendo de Gavà, sube hacia el Penedés, hacia Avinyonet del Penedés, haciendo vía por Begues y Olesa de Bonesvalls. Es un paisaje austero, duro, seco, de pinos y palmito, pero también amable, hecho de viña y de campos de cultivo. De vez en cuando la roca desnuda se hace señora del entorno, y una riera seca atraviesa el paisaje. Pero la zona guarda atractivos turísticos notables, a poca distancia de Barcelona. De hecho, la travesía Gavà – Avinyonet son una treintena escasa de kms. En medio de la ruta, ya en el Penedés, pasada la bella población residencial de Begues, y unas cuantas curvas, encontrarán Olesa de Bonesvalls. Guillermo de Cervelló mandó edificar, en el siglo XIII, un hospital. Un lugar donde atender peatones y peregrinos. Del hospital quedan los restos que veis ala foto: capilla, torre y muralla. Del Hospital en nació un pueblo, Olesa, y también un barrio. El barrio del Hospital celebra fiestas este fin de semana de octubre. Por eso lo traemos aquí, a nuestro blog familiar. El domingo es el día fuerte, con mercado de oficios ambientado en el siglo XIII y feria de artesanos con las clásicas demostraciones de oficios antiguos. A las 12 horas teneis el oficio solemne, como los de antes, con coral incluida. Al mediodía comida popular, paella, però hay que sacar los tiquets con dias de antelación. Por la tarde juegos infantiles y bingo. Paralelamente se podrá disfrutar de las bondades de la cocina de secano. Recomendamos el Restaurante “La Costa”, casero, y el restaurante “Can Joan”, situado en la carretera de Gavà, en la llamada curva mágica. Olesa de Bonesvalls ha crecido mucho pero merece una visita, sobre todo el Hospital, su barrio, la iglesia de San Juan, o en los alrededores, el puente natural de piedra o la sima de l’Esquerrà. Subiendo hacia Olesa desde Barcelona, por Gavà, pueden parar en diferentes lugares, de primerísima categoría turística, como el santuario románico de Brugera, que queda a la izquierda de la carretera, según se va, subiendo. Desde allí se puede llegar, en una buena caminata familiar, hasta el castillo roquero de Eramprunyà, una fortaleza medieval fantástica, con unas vistas increibles. De vuelta no es necesario rehacer el camino. Es mejor volver por el puerto del Ordal, o atravesar el Penedés, disfrutando de la viña otoñal, o bajar hasta Sant Sadurní d’Anoia a visitar unas cavas. Además de los restaurantes ya citados nos permitimos recomendaros otros, como El Celler (La Bodega), en Olesa mismo, o bien el exclusivo Ú , en Avinyonet.

Anuncis

Fira Candelera de Molins de Rei


Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el 2, 3 i 4 de febrer de 2018. I ja van més de 167 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Tapes bones al Gato Negro. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 167 años. (2018). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

75 anys de Traginers a Balsareny


La festa dels traginers de la població de Balsareny, s’ha fet molt popular i, avui en dia és espectacular la quantitat de gent que arriba a aquesta vila del Bages provinent d’arreu de Catalunya. Va ser declarada Festa d’Interès Turístic Nacional ja l’any 1970 i Festa Tradicional d´Interès Nacional a Catalunya el 1999. Se celebra sempre el diumenge abans de Carnaval, aquest any el dia 4 de febrer de 2018, i arriba a la 75 edició. La festa tradicional consisteix en una missa i la benedicció dels animals típica de qualsevol Sant Antoni. Segueix una cercavila pels carrers del poble, convertida ja fa uns anys en una veritable cavalcada històrica en honor dels antics traginers medievals que feien el camí ral de Barcelona, a Manresa i Berga.  En aquesta bella desfilada hi van també elements folklòrics d’aquell que agraden tan la canalla, com ara el Ball de Bastons, els components del Ball de la Faixa o els de l’Esbart de Sant Esteve, a més dels trabucaires, els gegants i nans, bandes i conjunts musicals. Després teniu una competició de rucs, mules i cavalls en la pujada del castell, i un ball de tarda i de nit. No us enganyem, la Festa dels Traginers a la vila de Balsareny, és aquesta una de les festes més interessants, boniques i divertides que podeu trobar a Catalunya. Una sortida ben adient per a fer en família. També podreu podreu gaudir del Mercat del Traginer que estarà instal·lat a plaça de la Mel, tot el diumenge. Depenen de l’any s’hi afegeixen altres actes diversos i interessants per a les famílies amb nens i nenes, nois i noies, com ara el correfoc infantil i per als grans, passejades amb ruc, música i concerts, traginers infantils, gegants, focs d’artifici, ball pel jovent, i per els seniors, trabucaires, esmorzar popular de pa torrat amb all i oli, demostracions d’oficis relacionats amb els cavalls. No us perdeu la passada i cavalcada dels traginers, diumenge al matí, amb els banderers, animals, carros i demés. No us perdeu, havent dinat, l’espectacular cursa de cavalls, mules i ases en la pujada que porta al castell. És aquesta una cita obligada, una festa molt familiar i molt bonica, però amb molta, molta gent. Ja us avisem. No s’hi cap!. Podeu arribar fins Balsareny per la C-58, passat ja Manresa, tot anant cap a túnel del Cadí per la C-16. Sortida: Balsareny. A més de la festa dels Traginers cal que us deixeu un temps per veure el seu magnífic castell, dalt d’un turó, perfectament conservat i ambientat, amb mobles d’època. Ara bé, potser aquest cap de setmana no és el més adient per fer aquesta visita, perquè estarà a reventar de públic. Per dinar teniu moltes opcions. La primera son la taverna dels traginers i els altres bars de la fira. També hi ha uns quants restaurants al poble, tots cassolans, tots bons. Però haureu d’encomanar. Teniu el Rosamar, Carrer de la Creu 16, Tel: 93 820 02 51. O Els Traginers, al Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. També el restaurant El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalment Cal Rufino, al carrer de Sant Domènec, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si tot el poble, i els restaurants, estan impossibles, o cerqueu quelcom més glamurós, aneu fins a Puig-Reig, a 8 kms. Allà teniu el Sant Marçal, un hotel preciós amb un bon restaurant. I camí de Barcelona, de tornada, a Sallent, trobareu l’hotel i restaurant l’Hostal del Camp, amb menú i calçotades. Balsereny us espera, aquest cap de setmana amb la seva festa dels Traginers!.

Este próximo fin de semana no podeis perderos la Fiesta de los Traginers que tiene lugar en la villa de Balsareny, a medio camino de Manresa a Berga. Es una de las fiestas más interesantes, bonitas y divertidas que podéis encontrar, bien adecuadas para la familia, en toda Cataluña. La juerga empieza por la mañana con la torrada popular. Hay un montón de hogueras donde hacer un buen desayuno. Pan tostado y butifarras. También se puede disfrutar de una feria de productos de la tierra, gastronómicos y artesanos. Y una demostración de oficios antiguos. El plato fuerte de la feria es la gran cabalgata. Desfilan por las calles de Balsareny todo tipo de carros y animales relacionados con el transporte de mercancías. Después de comer tiene lugar una espectacular carrera de caballos, mulas y asnos en la subida que lleva al castillo. Una fiesta muy familiar y muy bonita, pero con mucha gente. ¡Ya os avisamos desde ahora!. Pueden llegar hasta Balsareny por la C-58, pasado ya Manresa, yendo hacia el túnel del Cadí por la C-16. Salida: Balsareny. Además de la fiesta de los Traginers hay que dejar un tiempo para ver su magnífico castillo, sobre una colina, perfectamente conservado y ambientado, con muebles de época. Ahora bien, tal vez este fin de semana no es el más adecuado para hacer esta visita, porque estará a reventar de público. Para comer tienen muchas opciones. La primera los bares de la feria, con la famosa “mezcla”, el restaurante del porteador. También hay varios restaurantes en el pueblo, todos caseros, todos buenos. Pero debe reservar. Está el Rosamar, Calle de la Cruz 16, Tel: 93 820 02 51. O Los Arrieros, el Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. También el restaurante El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalmente Rufino, en la calle de Santo Domingo, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si todo el pueblo, y los restaurantes, están imposibles, o buscan algo más glamuroso, vayan hasta Puig-Reig, a 8 kms. Allí tienen el Sant Marçal, un hotel precioso con un buen restaurante. Y camino de Barcelona, ya de vuelta, en Sallent, encontrarán el hotel y restaurante del Hostal del Camp, ¡con menú y calçotades!.

Tres tombs dels traginers d’Igualada


A Igualada la festa de Sant Antoni és molt potent, perquè aquesta vila encara és un nucli agrícola poderós, amb un entorn rural important. I els traginers n’havien estan un dels puntals més forts. Els seus carros omplien camins i sendes, camí de Barcelona, de Lleida, de Vic, de Manresa, de Valls o de Tàrrega. Per això la seva associació gremial de Traginers organitza la tradicional passada de carros i cavalleries per la festa anual de Sant Antoni Abad. I logra una gran concentració d’animals. Això la fa una cita quasi ineludible per a les famílies amb infants. Si us quedeu a passar el dia a Igualada fareu molt bé. Hi ha museus interessant, i un antic barri de tintorers, adobers i pelletaires. En plan hotel teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, el Robert, un clàssic, on podeu dormir i menjar. Per dinar de restaurant res millor que el propi Racó dels Traginers, al Museu del Traginer, del carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Molt adequat. Bons menús i bons esmorzars de forquilla, a preu reduït i tancat. O bé, més modern, el Vinnari, força trencador. A nosaltres ens agrada molt l’ambient, cuidat i pulcre, la cuina de mercat del restaurant Les Olles. Us el recomanem. Jove i bonic també, el Sant Magí, amb diferents espais, entre ells un pati, fantàstic a l’estiu. Un asador castellano, en mig de l’Anoia, amb tots els ets i uts, bona teca, El Abuelo. Increible. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, teniou diverses opcions. Ens agrada una cerveseria, que també és pizzeria, i un cuidat restaurant al mateix temps, tot plegat: es diu Munich. O bé també teniu els Fogons de l’Anoia, o l’arxiconeguda i omnipresent La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny, i la diversió dels menuts i menudes, amb cavalls i rucs, està ben garantida!. Tots a Igualada!.

En Igualada la fiesta de San Antonio es muy potente, porque esta villa es todavía un núcleo agrícola poderoso, con un entorno rural importante. Por eso su asociación gremial de Traginers concentra muchos carros y caballerías para la fiesta anual de San Antonio Abad. Esto la hace una cita casi ineludible para las familias con niños. Ya el sábado, a las 6 de la tarde, tiene lugar la tradicional pasacalle por la ciudad, acompañando los abanderados hasta sus casas, donde ellos obsequian a los presentes con coca y bebida. Pero el día de la pasada es el domingo, este año el 18 de enero, cuando a las 12 del mediodía, se da inicio a los Tres Tombs, desde la plaza Castells, por la Avenida Balmes, calle Joan Maragall, paseo Verdaguer , calle de Òdena, rambla de San Isidro, rambla Nova, y hasta la Rambla de San Fernando. Se complementa la jornada con una lucida feria de productos agroalimentarios en el parque de la Estació Vella. Si os quedáis a pasar el día en Igualada haréis muy bien. Hay museos interesantes, y un antiguo barrio de tintoreros, curtidores y peletaires. En plan hotel tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, donde se podrá dormir y comer bién. Para comer de restaurante nada mejor que el propio Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos, y la diversión de los pequeños y pequeñas, con caballos y burros, está garantizada.

Sant Andreu a La Llacuna


La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Matança del porc a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest proper cap de setmana la seva 5a Festa del Pagès, que tindrà la matança del porc com a protagonista. El proper 12 de novembre, de 9 del matí a 2 del migdia, en el recinte del Centre Cívic La Fàbrica, podreu gaudir de diverses activitats: preparació d’embotits, esmorzar de brasa, jocs tradicionals i un dinar popular. No tingueu por!. No es sacrificarà cap animal!. El porc vindrà mort i trossejat de l’escorxador. I també hi haurà un tast dels antics treballs de camp com ara llaurar, aplanar, segar i batre, o la verema. Tot té lloc al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. Ja ho sabeu… si no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana heu d’anar!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este fin de semana hay allí un mercado del payés, con actos chulos para los chiquillos. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis ir.

Festa del Timbaler al Bruc


Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.