Furka Pass


furka

El Furka Pass és un dels pasos de carretera més alts que es poden fer en cotxe, avui dia, a Europa. Són 2.436 metres d’altura. Un dels millors itineraris als Alps, però no l’únic. El Furka, a més, reuneix altres atractius: del seu costat est podeu admirar la glacera on neix el Ròdano, el riu majestuós que atravessa la Provença. Del seu costat oest la vall on neix el Rhin, el pare dels rius d’Europa. Les neus són perpètues, els paisatges eterns. Pujant i baixant el Furka passeu de l’alt Valais suís, al cantó d’Uri i, més endevant als Grisons, també a Suissa. Això vol dir paisatge assegurat: flors, poblets amb cases de fusta, vaques, cavalls en llibertat, cims que toquen els núvols i valls idíliques. Això si, us ha d’agradar molt conduir i no us han d’espantar les corbes. De tota manera tampoc no n’hi ha tantes. Podeu dormir i menjar abans o després de pujar el pas. A dalt no hi ha res de res. Nosaltres ho varem fer al poble de Munster, a l’alt Valais. L’hotel es diu “Croix d’Or et Poste” i és una cucada, ple de flors, amb tot el que demanarieu a un hotel de muntanya. Potser un pèl barroc, això si. Ara bé, la regió està plena d’hotels i de càmpings preciosos.

El Furka Pass es uno de los pasos de carretera más altos que se pueden hacer en coche, hoy día, en Europa. Son 2.436 metros de altura. Uno de los mejores itinerarios en los Alpes, pero no el único. El Furka, además, reúne otros atractivos: en su lado este pueden admirar el glaciar donde nace el Ródano, el río majestuoso que atraviesa la Provenza. De su lado oeste el valle donde nace el Rhin, el padre de los ríos de Europa. Las nieves son perpetuas, los paisajes eternos. Subiendo y bajando el Furka pasais del alto Valais suizo, al cantón de Uri y, más adelante a los Grisones, también en Suiza. Esto quiere decir paisaje asegurado: flores, pueblos con casas de madera, vacas, caballos en libertad, cimas que tocan las nubes y valles idílicos. Eso si, os ha de gustar mucho conducir y no os deben asustar las curvas. De todos modos tampoco hay tantas. Pueden dormir y comer antes o después de subir el paso. Arriba no hay nada de nada. Nosotros lo hicimos al pueblo de Munster, en el alto Valais. El hotel se llama “Croix d’Or et Poste” y es una cucada, lleno de flores, con todo lo que pediríamos a un hotel de montaña. Quizás un poco barroco, eso sí. Ahora bien, la región está llena de hoteles y de campings preciosos.

Vall de l’Orb


roquebrun

A l’altra banda del Pirineu, en terres de França, de la frança mediterrània, de la França del Midi, encara hi fa més calor que aquí. Les cigarres canten tot el dia de manera insoportable, ensordidora. Les planes, extenses, dominen el territori. És com una cassola. La llum és bestial, corprenedora. És la zona de Narbonne, de Beziers… un país molt sudenc, en totes les interpretacions de la paraula. Però poc més al nord, un xic més lluny dels estanys, lluny del mar i de les planes inabastables, els primers contraforts de les muntanyes interiors reserven sorpreses. Sorpreses en forma de valls agradables, amb rius que porten aigüa fins i tot al pic de l’estiu. En forma de petits poblets de cases de pedra, pintades de colors alegres, de colors pastel: rosa, verd, blau, groc… i penjats a mig aire de petits turons. Els rius, com ara l’Orb, s’obren pas en gorges espectaculars, i formen platges als peus dels pobles, com en el cas de Roquebrun, (a la foto), o de Vieussan, o la maravella medieval d’Olargues. Podeu arribar-vos a l’alta Vall del riu Orb des de Beziers, per la D14, en direcció Cessenon sur Orb. O per la carretera que va de Sant Ponç de Tomieres cap a Bedarieux. També des de Narbonne per Saint Chinian, i probar els fantàstics vins d’aquesta denominació. Això si, necessitareu un bon mapa. Com totes les coses bones, l’alta Vall de l’Orb està ben amagada. Per dormir us recomanem el Novotel de Narbonne, a peu d’autopista. Si voleu quelcom més dins la zona, a Lamalou les Bains teniu el Galimar. Encara més dins el vall, a Roquebrun ens han parlat bé de “Le petit Nice”, hotel, restaurant i càmping.

Al otro lado del Pirineo, en tierras de Francia, de la Francia mediterránea, de la Francia del Midi, todavía hace más calor que aquí. Las cigarras cantan todo el día de manera insoportable, ensordecedora. Las llanuras, extensas, dominan el territorio. Es como una cazuela. La luz es bestial, cegadora. Es la zona de Narbonne, de Beziers … un país muy del sur, en todas las interpretaciones de la palabra. Pero un poco más al norte, un poco más lejos de los lagos litorales, lejos del mar y de las llanuras inalcanzables, los primeros contrafuertes de las montañas interiores reservan sorpresas. Sorpresas en forma de valles agradables, con ríos que llevan agua incluso en lo más tórrido del verano. En forma de pequeños pueblos de casas de piedra, pintadas de colores alegres, de colores pastel: rosa, verde, azul, amarillo … y colgados a medio aire de pequeñas colinas. Los ríos, como el Orb, se abren paso en gargantas espectaculares, y forman playas a los pies de los pueblos, como en el caso de Roquebrun, (en la foto), o de Vieussan, o la maravilla medieval de Olargues. Pueden llegar a la alta Valle del río Orb desde Beziers, por la D14, en dirección Cessenon sur Orb. O por la carretera que va de Sant Ponç de Tomieres hacia Bedarieux. También desde Narbonne por Saint Chinian, y probar los fantásticos vinos de esta denominación. Eso sí, necesitará un buen mapa. Como todas las cosas buenas, la alta Valle del Orb está bien escondida. Para dormir os recomendamos el Novotel de Narbonne, a pie de autopista. Si desea algo más dentro de la zona, en Lamalou les Bains tiene el Galimar. Aún más dentro del valle, en el mismo Roquebrun nos han hablado bien de “Le petit Nice”, hotel, restaurante y camping.

Les Pratz de Chamonix


pratz

Estar frescos en plena canícula és fàcil si sou amants de la muntanya. Però, de vegades, fins el Pirineu bull. Què podem fer llavors?. Doncs cercar muntanyes més altes encara. S’imposa una sortida als Alps. I els Alps més alts són els més propers, i els més bonics. Us proposem avui una anada a Chamonix. Aquesta bellíssima vall alpina està situada a no més d’un dia de viatge de Barcelona, per autopista. Hi podeu anar via Narbonne, Nimes, Valence, Grenoble i Albertville. Una ruta encantadora, i molt directe. Un cop allà us proposem que passeu de Chamonix centre, molt massificat, i us decidiu per una cosa més pastoral: Les Pratz. Aquesta diminuta població està uns kilòmetres més enllà de Chamonix, en direcció a Martigny. Tot són casetes i hotelets, prats i boscos. Hi ha riuets tan encisadors com aquest de la foto, anomenat del Paradís, parcs infantils, i serveis de tota mena. Un tren alpí comunica tota la vall. I és gratuït si us hi allotgeu. Des de Les Pratz, com des de tota la vall, es poden veure en ple Agost, les glaceres i els cims del MontBlanc, de les Aguilles i els altres penyals coberts de neu. Els veureu aixecar al cel els seus més de 4000 metres. Multitud d’excursions en família són possibles des de la Vall de Chamonix. Com ara pujar fins l’Agulla del migdia amb el telefèric, o anar fins la “Mer de Glace”, amb tren cremallera. Senderisme, cicloturisme, passejades o telecadires. No podreu acabar-vos tota la oferta existent. Hi ha bons hotels, i bons restaurants a Les Pratz, a Chamonix, i a tota la vall. Nosaltres hem estat molt bé a Les Lanchers, i també divinament a l’Hotel Eden, una cucada.

Estar frescos en plena canícula es fácil si sois amantes de la montaña. Pero, a veces, hasta el Pirineo hierve. ¿Qué podemos hacer entonces?. Pues buscar montañas más altas aún. Se impone una salida a los Alpes. Y los Alpes más altos son los más cercanos, y los más bonitos. Os proponemos hoy una ida hasta Chamonix. Esta bellísima ciudad alpina está situada a no más de un día de viaje de Barcelona, por autopista. Podéis ir vía Narbonne, Nimes, Valence, Grenoble y Albertville. Una ruta encantadora, y muy directa. Una vez allí os proponemos que paséis de Chamonix centro, muy masificado y os decidais por algo más pastoril: Las Pratz. Esta diminuta población está solo unos kilómetros más allá de Chamonix, en dirección a Martigny. Todo son casitas y hotelitos, prados y bosques. Hay riachuelos tan encantadores como éste de la foto, llamado del Paraíso, parques infantiles, y servicios de todo tipo. Un tren alpino comunica todo el valle. Y es gratuito si se alojan allí. Desde Las Pratz, como desde todo el valle, se pueden ver en pleno Agosto, los glaciares y las cumbres del MontBlanc, de las Aguilles y otros peñascos cubiertos de nieve, levantar al cielo sus más de 4000 metros. Multitud de excursiones en familia son posibles desde Chamonix. Como por ejemplo subir hasta la Aguja del mediodía con el teleférico, o ir hasta la Mer de Glace en tren cremallera. Senderismo, cicloturismo, paseos o telesillas. No podrá terminar de disfrutar toda la oferta. Hay buenos hoteles y buenos restaurantes en Las Pratz, en Chamonix, y todo el valle. Nosotros hemos estado muy bien en Les Lanchers, y también divinamente en el Hotel Eden, una cucada.

Cala Conta a Eivissa


conta

Quasi mai no queden vols, en ple estiu, per anar a Mallorca, i menys encara per anar a Menorca. Però, en canvi, sempre hi ha ofertes de darrera hora per arribar-se a Eivissa. Potser perquè la illa te més allotjaments. Potser perquè no hi ha tanta demanda. No ho sabem. Però si que es cert que Eivissa, a primera vista, no sembla un destí tan familiar com Mallorca, ni tan exclusiu com Menorca. Eivissa va associada a bogeria col·lectiva, jovent, disco, platja i gresca. Però això només és veritat a mitjes. Potser per certes zones de Sant antoni o de la capital. Però no per reductes ben bonics, com Sant Miquel, Sant Josep o Santa Eulària. Eivissa te cales guapíssimes, solitàries, com del Carib. Com ara aquesta maravella de Cala Conta, a la costa est, no molt lluny del mateix Sant Antoni. Per una família pot sortir molt bé de preu, molt millor que altres illes, un vol econòmic i llogar un partament a Eivissa, a qualsevol lloc d’Eivissa, i un cotxe. Llavors, per pocs diners, allunyant-vos de la multitud, recòrrer les cales verges. Com Conta, Corral, Molí, Tarida, Ses Salines, Es canar, Llonga, Caletes, Portinax, Vedella, Port de Sant Miquel, Vidal, Santa Agnés… i moltes més que amb un bon mapa de l’illa no trigareu a trobar. Cala Conta és la nostra preferida. No està amagada. És molt gran, una platja. Davant seu l’illa del Bosc i, al fons, Conillera. Aigües blau turquesa. Un paradís. Des de Sant Antoni, aneu per la carretera de Cala Bassa, i seguiu fins el mar, sempre a l’est. No us donem llocs per dormir ni per menjar, seria impossible.

Casi nunca quedan vuelos, en pleno verano, para ir a Mallorca, y menos aún para ir a Menorca. Pero, en cambio, siempre hay ofertas de última hora para llegarse a Ibiza. Quizás porque és la isla con más alojamientos. Quizás porque no hay tanta demanda. No lo sabemos. Pero si que es cierto que Ibiza, a primera vista, no parece un destino tan familiar como Mallorca, ni tan exclusivo como Menorca. Ibiza va asociada a locura colectiva, juventud, disco, playa y juerga. Pero esto sólo es verdad a medias. Quizá solo para ciertas zonas de Sant Antoni o de la capital. Pero no para reductos bien bonitos, como Sant Miquel, Sant Josep o Santa Eulalia. Ibiza tiene calas guapísimas, solitarias, como del Caribe. Como esta maravilla de Cala Conta, en la costa este, no muy lejos del mismo Sant Antoni. Para una familia puede salir muy bien de precio ir a Ibiza, mucho mejor que a otras islas. Un vuelo económico y alquilar un Departamento en Ibiza, en cualquier lugar de Ibiza, y un coche. Entonces, por poco dinero, alejándose de la multitud, podeis recorrer las calas vírgenes. Como Conta, Corral, Molí, Tarida, Ses Salines, Es Canar, Llonga, Caleta, Portinax, Vedella, Port de Sant Miquel, Vidal, Santa Agnés … y muchas más que con un buen mapa de la isla no os llevará mucho tiempo encontrar. Cala Conta es nuestra preferida. No está escondida. Es muy grande, una playa. Ante sí la isla del Bosque y, al fondo, Conillera. Aguas azul turquesa. Un paraíso. Desde Sant Antoni, vayan por la carretera de Cala Bassa, y sigan hasta el mar, siempre al este. No les damos lugares para dormir ni para comer, sería imposible.

Cala Marquesa


marquesa

Cala Marquesa és poc coneguda. Bé, de fet, és gens coneguda. Hi ha molta gent, sobretot les persones a qui els agraden les cales verges, que no saben on és. Cala Marquesa està a la Costa Brava. En l’espai virginal i magnífic que hi ha entre Palamós i Palafrugell, abans d’arribar al Cap Roig. Aquest és, per a nosaltres el més bonic racó de tota la Costa Catalana. En pocs kilómetres, no més de quatre o cinc, hi ha un seguit de cales, a quina més bonica, més desconeguda i més fantàstica. Des de la platja maravellosa d’Es Castell, a Palamós, segueixen Cala Marquesa, Cala Estreta, Cala Bona, Cala Canyes, la platja d’Es Crit i Cala Vedell. A quina més al·lucinant. Per arribar a totes elles cal pendre, en l’autovia de Palamós a Palafrugell, la sortida que porta al càmping Benelux. D’allà el camí que va a Es Castell. Abans d’arribar a aquesta platja cal girar a mà esquerra per un camí de sorra, atrotinat, molt atrotinat, que mena a les altres cales. Recomanem deixar el vehicle i fer-les a peu. No hi ha gaire aparcament per dins el bosc. Millor deixar-lo al càmping o a Es Castell. Per dormir i menjar, el millor, són els càmping de Palafrugell, com ara La Siesta, o el mateix Benelux.

Cala Marquesa es poco conocida. Bueno, de hecho, es nada conocida. Hay mucha gente, incluso personas a quienes les gustan las calas vírgenes, que no saben donde está. Cala Marquesa está en la Costa Brava. En el espacio virginal y magnífico que hay entre Palamós y Palafrugell, antes de llegar al Cap Roig. Este es, para nosotros, el más bello rincón de toda la Costa Catalana. En pocos kilómetros, no más de cuatro o cinco, hay una serie de calas, a cuál más bonita, más desconocida y más fantástica. Desde la maravillosa playa de Es Castell, en Palamós, siguen Cala Marquesa, Cala Estreta, Cala Bona, Cala Cañas, la playa de Es Crit… Para llegar a todas ellas hay que tomar, en la autovía de Palamós a Palafrugell, la salida que lleva al camping Benelux. De allí el camino que va a Es Castell. Antes de llegar a esta playa hay que girar a mano izquierda por un camino de arena, malo, muy malo, que conduce a las otras calas. Recomendamos dejar el vehículo y hacerlo a pie. No hay mucho aparcamiento por dentro del bosque. Mejor dejarlo en el camping o en Es Castell. Para dormir y comer, lo mejor, son los campings de Palafrugell, como La Siesta, o el mismo Benelux.

Günzburg


gunzburg

Günzburg està a Alemania. A Baviera. En la ruta entre Munich, Augsburg i Ulm. Tot i tenir una plaça bonica, a la ciutat alta, (a la foto), i el riu Danubi ben a prop, Günzburg no seria notícia en una pàgina dedicada a les sortides familiars si no fos perquè està a tocar del parc temàtic de Legoland. Sabeu aquelles peces de construcció, el “Lego”?. Us agradaven?. Els vostres infants hi jugen?. Doncs la seva referència és aquí, a tocar de Günzburg. I no és només un parc on veure construccions fetes amb Lego. O un lloc on construir coses amb Lego. És un parc infantil tipus PortAventura, amb tota mena d’atraccions. Si feu una volta per Alemania podeu incloure aquesta parada en la vostra ruta. O si us pica la curiositat… als més grans. La zona, amb Augsburg i Ulm, dues ciutats medievals imperials de campanetes, s’ho val. I no oblideu de fer una visita a Günzburg!. Trobareu molts hotels a Günzburg. Ens va agradar el Goldene Traube, a la mateixa plaça del mercat. Bon hotel i bon restaurant.

Günzburg está en Alemania. En Baviera. En la ruta entre Munich, Augsburg y Ulm. A pesar de tener una plaza bonita, en la ciudad alta, (en la foto), y el río Danubio muy cerca, Günzburg no sería noticia en una página dedicada a las salidas familiares si no fuera porque está junto al parque temático de Legoland . ¿Saben?. Nos referimos a aquellas piezas de construcción, el “Lego”.  ¿Les gustaban?. ¿Sus niños juegan con ellas?. Pues su referencia está aquí, junto a Günzburg. Y no es sólo un parque donde ver construcciones hechas con Lego. O un lugar donde construir cosas con Lego. Es un parque infantil tipo PortAventura, con todo tipo de atracciones. Si dais una vuelta por Alemania podeis incluir esta parada en la ruta. O si les pica la curiosidad … a los mayores…  La zona, con Augsburg y Ulm, dos ciudades medievales imperiales de campanillas, merece la pena verse. ¡Y no olviden visitar Günzburg!. Encontrareis muchos hoteles en Günzburg. Nos gustó el Goldene Traube, en la misma plaza del mercado. Buen hotel y buen restaurante.

Dachau


dachau

Dachau mereix èsser conegut per més coses que pel camp de concentració nazi, que va tenir la mala sort d’haver de lligar al seu nom. Fins l’arribada de Hitler al poder, Dachau era un bonic poblet d’estiueig a les afores de Munich. A la gent de dachau els agradaria tornar a ser això i res més. Però ja no podran. Si decidiu parar aquí i visitar el camp, no oblideu que també aquest altre Dachau és real i mereix uns minuts. L’esglèsia, el poble antic, el riu Amper i, sobretot el palau d’estiu dels Ducs de Baviera, (a la foto). Camineu per Dachau, assaboriu Dachau, imagineu Dachau sense el camp, el que hauria pogut ser el bonic poble residencial de Dachau, sense la bogeria i la mort. Pareu-hi en el transcurs d’unes vacances per Baviera, pels Alps Bavaresos, per Munich, per Fussen i els seus castells, pel Koningsee, el llac encantador. Per dinar a Dachau teniu la Gasthaus “Drei Rosen”. Un lloc molt típic, molt senzill, amb un servei amable. També tenen habitacions familiars. O bé arribeu-vos a Munich. Allà, és clar, disposareu de tots els serveis.

Dachau merece ser conocido por más cosas que por el campo de concentración nazi, que tuvo la mala suerte de tener que atar a su nombre. Hasta la llegada de Hitler al poder, Dachau era un bonito pueblo de veraneo en las afueras de Munich. A la gente de Dachau les gustaría volver a ser eso y nada más. Pero ya no podrán. Si decide parar aquí y visitar el campo, no olvide que también este otro Dachau es real y merece unos minutos. La iglesia, el pueblo antiguo, el río Amper y, sobre todo el palacio de verano de los Duques de Baviera, (en la foto). Caminad por Dachau, saboread Dachau, imagínense Dachau sin el campo, lo que habría podido ser el bonito pueblo residencial de Dachau, sin la locura y la muerte. Parad en el transcurso de unas vacaciones por Baviera, por los Alpes bávaros, por Munich, por Fussen y sus castillos, por Koningsee, el lago encantador. Para comer en Dachau tenéis la Gasthaus “Drei Rosen”. Un lugar muy típico, muy sencillo, con un servicio amable. También tienen habitaciones familiares. O bien llegaros hasta Munich. Allí, claro, dispondran de todos los servicios.

KZ Dachau


dkz

Els camps de concentració i extermini nazis, avui dia convertits en museu, s’extenen per tota Europa. Podem debatre molt si es convenient fer-hi una visita amb els nostres fills i filles. Evidentment no resulta agradable. Però potser convindreu amb nosaltres que si pot ser força formatiu i interessant per el més grans, sobretot pels adolescents. Una vacuna contra la intolerància, contra el dogmatisme. Una oportunitat de diàleg. Qualsevol camp és vàlid. Teniu Matthaussen prop de Linz a Austria, al vall del Danubi. O bé Auswitch, a tocar de la bonica ciutat de Cracòvia, al sud de Polònia. Però el que més a la vora de Barcelona queda és Dachau, al nord i molt a prop de Munich. Dachau fou el primer camp d’internament. Ara mateix és un museu a l’aire lliure, amb bon accès, bon parquing i bones instal·lacions d’acollida: restaurant i altres. Conserva els murs i filats, l’entrada i uns quants barracons, en una clariana de bosc, apacible i tranquil·la a tocar del poble residencial de Dachau. Tothom que hi fa un tomb coincideix en dir que no s’enten que en aquest quadre de natura, en aquest lloc pacífic, s’hi dessenvolupes l’horror. Però la porta d’entrada, amb el lema sinistre: “Arbeit macht frei”, no deixa lloc a dubtes. Quelcom de neguitós flota en l’aire. Tot i el sol, fa fred aquí. No vingueu a Alemania per veure Dachau. Al costat teniu Munich, i tota Baviera, amb els Alps maravellosos. Però si passeu per aquí no oblideu que la mort va parlar. Per dinar aneu a Dachau poble. A la Gasthaus “Drei Rosen”. Un lloc típic, senzill, amb gent amable. També tenen habitacions. O bé arribeu-vos a Munich: tots els serveis. Bon càmping al centre de la ciutat.

Los campos de concentración y exterminio nazis, hoy convertidos en museos, se extienden por toda Europa. Podemos debatir mucho si es conveniente hacer una visita con nuestros hijos e hijas. Evidentemente no resulta agradable. Pero quizás acordareis con nosotros que si puede ser muy formativo e interesante para los mayores, sobre todo para los adolescentes. Una vacuna contra la intolerancia, contra el dogmatismo. Una oportunidad de diálogo. Cualquier campo es válido. Tienen Matthaussen cerca de Linz en Austria, en el valle del Danubio. O bien Auswitch, cerca de la bonita ciudad de Cracovia, al sur de Polonia. Pero el que más cerca de Barcelona queda es Dachau, al norte y muy cerca de Munich. Dachau fue el primer campo de internamiento que hubo. Ahora mismo es un museo al aire libre, con buen acceso, buen aparcamiento y buenas instalaciones de acogida: restaurante y otros. Conserva los muros y alambradas, la entrada y unos cuantos barracones, en un claro de bosque, apacible y tranquilo junto al pueblo residencial de Dachau. Todo el que da una vuelta por allí coincide en decir que no se entiende que en este rincón de naturaleza, en este lugar pacífico, se desarrollase el horror. Pero la puerta de entrada, con el lema siniestro: “Arbeit macht frei”, no deja lugar a dudas. Algo extraño flota en el aire. A pesar del sol, hace frío aquí. No vengáis a Alemania para ver Dachau. Al lado teneis Munich, y toda Baviera, con los Alpes, maravillosos. Pero si pasais cerca no olvideis que la muerte habló. Para comer id hasta Dachau pueblo. En la Gasthaus “Drei Rosen”. Un lugar típico, con gente amable. También tienen habitaciones. O bien llegaros hasta Munich: todos los servicios. Buen camping en el centro de la ciudad.

Millau


millau

Millau, avui, és el viaducte. Aquesta magna obra que salta olímpicament damunt la vall del riu Tarn, i que serveix de teló a la vila, ha eclipsat del tot a la ciutat mateixa. I és lògic. El viaducte de Millau és colosal, enorme, d’un altre planeta. No se sap que és més bonic, si passar-hi i volar damunt dels núvols, o bé baixar al vall per anar fins el peu de les seves hercúlies columnes a veure la faraónica obra. De fet no cal triar. Podeu fer-ho tot. Passar-hi i parar a l’àrea acondicionada a l’efecte, (foto assegurada), quan aneu cap a París per la A-75, desde Beziers. I passar per Millau, a la tornada, pel fons de l’ampli tall del Tarn, i anar en direcció Roquefort i Albi per aixecar al cap, fins la verticalitat,  just sota el pont. Però Millau, a més del seu viaducte, és una ciutat que mereix una visita. Antigament formà part del territori dels reis catalans, i el seu casc antic és interessant. I si això no us sedueix, llavors podem oferir-vos tot un munt d’excursions a fer des de Millau. Excursions de cinc estrelles: les gorges del Tarn, les gorges de la Dourbie, la Gruta des Damoiselles, l’Avenc Armand… Gorges i coves, causses, forats impossibles, rius d’aigües cristal·lines, somnis en pedra. Uns paisatges de primera magnitud, a tocar de Millau, a pocs kilòmetres. No oblideu Micrópolis, la ciutat dels insectes. Ideal per infants. I si us agrada la història més que la natura doncs monestirs, castells templers, pobles medievals, com La Couvertoirade, Nant, Canteubre… A Millau sempre dormim a l’hotel Le Cevenol. Familiar i agradable. Amb una petita piscina. Bon restaurant també. Però trobareu molts més hotels, de tot gust i preu, i moltíssims càmpings. Arribar a Millau des de Barcelona no ocupa més d’un dia. Són 400 Kms. I un cop allà, us garantim un cap de setmana o unes vacances inoblidables.

Millau, hoy, es el viaducto. Esta magna obra de ingenieria que salta olímpicamente sobre el valle del río Tarn, y que sirve de telón a la villa, ha eclipsado del todo a la ciudad misma. Y es lógico. El viaducto de Millau es colosal, enorme, de otro planeta. No se sabe que es más bonito, si pasar a él y volar encima de las nubes, o bien bajar al valle para ir hasta el pie de sus hercúleas columnas ver la faraónica obra. De hecho no hay que elegir. Pueden hacerlo todo. Pasar y parar en el área acondicionada al efecto, (foto asegurada), cuando vayan hacia París por la A-75, desde Beziers. Y pasar por Millau, a la vuelta, por el fondo del amplio corte del Tarn, e ir en dirección Roquefort y Albi para levantar la cabeza hasta la verticalidad, justo bajo el puente. Pero Millau, además de su viaducto, es una ciudad que merece una visita. Antiguamente formó parte del territorio de los reyes catalanes, y su casco antiguo es interesante. Y si esto no seduce, entonces podemos ofreceros un montón de excursiones a hacer desde Millau. Excursiones de cinco estrellas: las gargantas del Tarn, las gargantas de la Dourbie, la Gruta de las Damoiselles, el Avenc Armand … Gargantas y cuevas, Causses, agujeros imposibles, ríos de aguas cristalinas, sueños en piedra. Unos paisajes de primera magnitud, cerca de Millau, a pocos kilómetros. O Micrópolis, la ciudad de los insectos, ideal para los niños. Y si os gusta la historia más que la naturaleza pues monasterios, castillos templarios, pueblos medievales, como La Couvertoirade, Nant, Canteubre …  En Millau siempre dormimos en el hotel Le Cévenol. Familiar y agradable. Con una pequeña piscina. Buen restaurante también. Pero encontrará muchos más hoteles, de todo gusto y precio, y muchísimos campings. Llegar a Millau desde Barcelona no ocupa más de un día. Son 400 Kms.. Y una vez allí, le garantizamos un fin de semana o unas vacaciones inolvidables.

Wurzburg


wurzburg

Wurzburg recorda Praga. Potser pel pont sobre el riu Main, amb escultures barroques, ostentoses i dramàtiques, de bisbes i sants. Igual que el pont Carles sobre el Moldava, però més petit. Com de províncies. També la ciutat recollida a un costat del riu, i deixant a l’altra banda el castell altaneròs damunt d’un turó: el Marienburg, en aquest cas. Però Praga, és clar, és més gran, més senyorial i amb més glamour. De tota manera, si feu ruta pel Alemania, si seguiu al nord des d’Alsàcia i Heildelberg, us recomanem molt una parada a Wurzburg. Perquè aquesta ciutat, aquesta petita Praga alemana vinguda a menys i devastada per les bombes, conserva un casc antic prou interessant i un palau dels que justifiquen qualsevol viatge: la Residenz. Aquesta joia del barroc, (a la foto), és imponent per fora i preciosa per dins. Decorada per Tièpolo, els seus sostres no tenen parangó ni desperdici. Wurzburg, doncs, mereix una visita tot i no ser Praga. Trobareu hotels i càmpings de tota mena i condició. Nosaltres ferem nit al Novotel, al centre de la ciutat. I per menjar podem recomanar-vos el restaurant que està al final del pont. Una vinateria amb plats del dia. Deliciosa. O bé el magnífic celler dels baixos de l’antic ajuntament. El “Wurzburger Ratskeller”, a la Langgasse, 1. Un marc incomparable pels vostres àpats, història i gastronomia juntes, a bon preu. No us decepcionarà.

Wurzburg recuerda Praga. Quizás por el puente sobre el río Main, con esculturas barrocas, ostentosas y dramáticas, de obispos y santos. Igual que el puente Carlos sobre el Moldava, pero en más pequeño. Como de provincias. También la ciudad recogida en un lado del río, y dejando a la otra orilla al castillo encima de una colina: el Marienburg, en este caso. Pero Praga, claro, es más grande, más señorial y con más glamour. De todos modos, haciendo ruta por Alemania, siguiendo al norte desde Alsacia y Heildelberg, le recomendamos mucho una parada en Wurzburg. Porque esta ciudad, esta pequeña Praga alemana venida a menos y devastada por las bombas, conserva un casco antiguo interesante y un palacio de los que justifican cualquier viaje: la Residenz. Esta joya del barroco, (en la foto), es imponente por fuera y preciosa por dentro. Decorada por Tiepolo, sus techos no tienen parangón ni desperdicio. Wurzburg, pues, merece una visita aunque no es Praga. Encontrará hoteles y campings de todo tipo y condición. Nosotros hicimos noche en el Novotel, en el centro de la ciudad. Y para comer podemos recomendar el restaurante que está al final del puente. Una vinatería con platos del día. Deliciosa. O bien la magnífica bodega de los bajos del antiguo ayuntamiento. El “Wurzburg Ratskeller”, en la Langgasse, 1. Un marco incomparable para comer, historia y gastronomía juntas, a buen precio. No les decepcionará.

Platja de Garbet


garbet

La Costa Brava, el Cap de Creus, te platges molt boniques. Algunes amb poble afegit, com Llançà, Port de la Selva o Colera. Altres, en aquesta mateixa zona, sense cap edificació que molesti massa, sense grans hotels ni passejos marítims urbanitzats. Natura en estat una mica més verge. Això ofereix l’esplèndida cala de Garbet. Quatre pins esparsos, terra indòmita, paisatge llunar, roca viva arran de mar. Poca sorra, molts picons, i gens de ciment. Tot just, arran de mar, un càmping força abandonat, i un restaurant d’aquells que es fan dir “sí senyor”. Un senyor restaurant. A tocar de sorra. Per sopar veient com damunt l’aigua cau l’hora violeta i, un xic més tard, la nit. Els preus són forts. Els plats també. El servei excel·lent. La matèria primera d’alta qualitat. Peix fresc. Els postres, diuen, són el millor. A Garbet s’hi pot arribar en tren. És l’estació abans de Port-Bou, passat ja Colera. No hi ha poble, només el mar i les vies. També per la carretera de Llançà a Port-Bou. Molta corba però la ruta passa a frec d’aigua. Aparcament discret, però si no sou al pic de la temporada, suficient. El mar a Garbet és de tots foscos, del blau marí al negre. Les ones, calmes, besen les pedres de la vora. El cel és nítid. El mar a Garbet, és net, netíssim. Com ho és el vent i la roca. Tot és nu a Garbet. Una delícia.

La Costa Brava, el Cap de Creus, tiene playas muy bonitas. Algunas con pueblo añadido, como Llançà, Port de la Selva o Colera. Otras, en esta misma zona, sin ninguna edificación que moleste demasiado, sin grandes hoteles ni paseos marítimos urbanizados. Naturaleza en estado un poco más virgen. Esto nos ofrece la espléndida cala de Garbet. Cuatro pinos en una tierra indómita, paisaje lunar, roca viva al lado del mar. Poca arena y nada de cemento. Apenas, al lado del mar, un camping bastante abandonado, y un restaurante de aquellos que se hacen decir querer. Un señor restaurante. Cerca de arena. Para cenar viendo como sobre el agua cae la hora violeta y, un poco más tarde, la noche. Los precios son fuertes. Los platos también. El servicio excelente. La materia prima de alta calidad. Pescado fresco. Los postres, dicen, son lo mejor. A Garbet se puede llegar en tren. Es la estación antes de llegar a Port-Bou, pasado ya Colera. No hay pueblo, sólo el mar y las vías. También por la carretera de Llançà a Port-Bou. Mucha curva pero la ruta pasa a mano de agua. Parking discreto, pero si no es en plena temporada, suficiente. La playa de Garbet es de todos oscuros, del azul marino al negro. Las olas, calmas, besan las piedras. El cielo es nítido. La playa de Garbet, es limpia, límpida. Como lo es el viento y la roca. Todo está desnudo en Garbet. Una delicia.

Bourg en Bresse


bresse

Bourg en Bresse és una ciutat apacible, allunyada de tot arreu, solitària allà al mig dels camps cultivats de França. Però amb una mica de bona voluntat Bourg en Bresse pot ser una bona parada en les vostres excursions familiars cap a Alsàcia, cap a Alemània, o cap a Suissa. Perquè Bourg es troba no gaire lluny, al nord de Lyon, en una drecera perfecta per abandonar l’autopista que puja cap a Ginebra o cap a Besançon. De fet s’estalvia camí. A més, val molt més la pena dormir a Bourg que a Lyon. Sortiu doncs del mareig de les grans autopistes i atravesseu la campinya per unes carreteres rectes, magnífiques fins a Bourg. Per camí cap allà trobareu una zona lacustre inaudita. Milers de llacs i estanys en un terreny pla com el palmell de la mà. I, és clar, milers d’aus. Aus de tota mida. I un parc d’aus, amb moltíssimes cigonyes i altres ocells. Un parc maravellós pels infants. Dins la vila, poca cosa. Una ciutat medieval, una vila mitjana, sense preses, i un monestir molt bonic. Un monestir gòtic i renaixentista, oblidat de tothom. Fora de les rutes turístiques. És una llàstima perquè és en veritat una cosa excepcional. S’anomena Brou i està una mica a les afores de Bourg, molt ben indicat. Per dormir a Brou hi ha molts llocs, però us recomanem “Le Logis de Brou”. Habitacions familiars, net, ben atés, amb wifi gratuït, davant del monestir. Per menjar, de l’hotel a l’abadia de Brou teniu una munió de restaurants, a quin més engrescador. Nosaltres varem decidir-nos per una pizzeria fantàstica: “Le Restaurant de l’Abbaye”. 160, Boulevard de Brou. Telf. 0474223411. Encara somniem aquelles pizzes i les amanides.

Bourg en Bresse es una ciudad apacible, alejada de todo, solitaria allí en medio de los campos cultivados de Francia. Pero con un poco de buena voluntad Bourg en Bresse puede ser una buena parada en sus excursiones familiares hacia Alsacia, hacia Alemania, o hacia Suiza. Porque Bourg se encuentra no muy lejos, al norte de Lyon, en un atajo perfecto para abandonar la autopista que sube hacia Ginebra o hacia Besançon. De hecho se ahorra camino. Además, vale mucho más la pena dormir en Bourg que en Lyon. Salga pues del mareo de las grandes autopistas y atraviese la campiña por unas carreteras rectas, magníficas hasta Bourg. Por el camino encontrará una zona lacustre inaudita. Miles de lagos y estanques en un terreno llano como la palma de la mano. Y, claro, miles de aves. Aves de todo tipo y medida. Y un parque de aves, con muchísimas cigüeñas y otros pájaros. Un parque maravilloso para los niños. Dentro de la villa, poca cosa. Una ciudad medieval, una ciudad media, sin prisas, y un monasterio muy bonito. Un monasterio gótico y renacentista, olvidado de todos. Fuera de las rutas turísticas. Es una lástima porque es en verdad algo excepcional. Se llama Brou y está un poco a las afueras de Bourg, muy bien indicado. Para dormir en Brou hay muchos lugares, pero os recomendamos “Le Logis de Brou”. Habitaciones familiares, limpio, bien atendido, con wifi gratuito, ante el monasterio. Para comer, desde el hotel hasta la abadía de Brou tienen una multitud de restaurantes, a cual más estimulante. Nosotros decidimos por una pizzeria fantástica: “Le Restaurant de l’Abbaye”. Aún soñamos aquellas pizzas y las ensaladas.

Freiburg


freiburg

Alemania és un destí ideal per vacances amb infants i per les famílies. Un país ordenat, segur, organitzat, pensat pels més petits. Amb amplis espais naturals, com els Alps Bavaresos, o la Selva Negra, gens calorosos a l’estiu. Plena de llacs, castells, ciutats medievals i abadies. Amb bons transports públic, trens a dojo, i autopistes gratuïtes. Amb grans urbs com Berlín, o Munich, i d’altres més a escala humana, com Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. I encara parcs i viles més petites, però molt romàntiques i encantadores. Freiburg és la porta natural d’entrada a aquest món, a uns 900 kms de Barcelona per autopista, passant per Lyon i Mulhouse. I Friburg és també un lloc maravellós per fer-hi una estada. A tocar de la Selva Negra, dels seus boscos de llegenda, amb els llacs Titisee i altres, els rellotges de cucut, cascades, rutes en bici i senderisme. També és bon lloc per visitar el Rhin, amb les catarates, i tota l’Alsàcia: Colma, Estrasburg i els poblets amagats entre les vinyes. Friburg mateix és preciós. Una catedral superba. Un ajuntament gòtic, plaça del mercat, cases amb entramats de fusta i portes d’entrada fortificades, com la de la foto. Un novotel us acull al centre mateix de la ciutat, al costat de l’estació del tren. Per menjar teniu el restaurant situat al pati de l’antiga universitat. Bona teca, bé de preu. Alemania no és gens cara. Ho comprovareu quan aneu de restaurant tota la família. Més informal el café de l’estació fa amanides i plats d’estiu.

Alemania es un destino ideal para vacaciones con niños y para las familias. Un país ordenado, seguro, organizado, pensado para los más pequeños. Con amplios espacios naturales, como los Alpes bávaros, o la Selva Negra, nada calurosos en verano. Llena de lagos, castillos, ciudades medievales y abadías. Con buenos transportes públicos, trenes a mansalva, y autopistas gratuitas. Con grandes urbes como Berlín o Munich, y otras más a escala humana, como Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. Y aún parques y villas más pequeñas, pero muy románticas y encantadoras. Friburgo es la puerta natural de entrada a este mundo, a unos 900 kms de Barcelona por autopista, pasando por Lyon y Mulhouse. Y Friburgo es también un lugar maravilloso para hacer una estancia. Cerca de la Selva Negra, de sus bosques de leyenda, con los lagos Titisee y otros, los relojes de cuco, cascadas, rutas y senderismo. También es buen lugar para visitar el Rhin, con las cataratas, y toda la Alsacia: Colmar, Estrasburgo y los pueblecitos escondidos entre las viñas. Friburgo es precioso. Una catedral soberbia. Un ayuntamiento gótico, la plaza del mercado, sus casas con entramados de madera y puertas de entrada fortificadas, como la de la foto. Un novotel le acoge en el centro mismo de la ciudad,  junto a la estación del tren. Para comer tiene el restaurante situado en el patio de la antigua universidad. Buena manduca, bien de precio. Alemania no es nada cara. Lo comprobarareis cuando vayais de restaurante con toda la familia. Más informal el café de la estación hace ensaladas y platos de verano.

La Couvertoirade


covertoirade

Si heu de pujar cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteu la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a l’àrea de Le Caylar. Un àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per aquesta maravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perque a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada recomfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Narbonne


Narbonne

Narbonne està situada al nord de Perpinyà, ja dins la França estricta, en una zona que correntment allà anomenen “Midi”. És una zona degradada, on el sol bat de valent i fa molta calor a l’estiu. No hi ha vegetació en aquesta plana litoral, oberta al Mediterrà. La gent passà de llarg, per l’autopista A-9, en direcció a París, a Itàlia, o a Carcassonne, sense parar gaire atenció a aquesta ciutat sudenca, un xic bruta i destartalada. I malgrat que tot això que us dic és cert, també ho és que Narbonne te atractius. Una catedral inacabada, gran, brutal i magnífica. Fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar. El casc antic de la ciutat és bonic, agradable. Molt mediterràni. Amb cases de colors clars i porticons virolats. Narbonne va ser molt important a l’edat mitjana. Seu d’un arquebisbat que era el metropolità de Catalunya fins que es restaurà Tarragona. Prop de Narbonne podreu admirar la maravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. També altres molt urbanitzades i degradades, és clar, problemes de la costa arreu del món. O bé anar de Narbonne fins l’abadia de Fontfreda, maravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 300 kms. Degusteu els vins de diverses denominacions d’orígen d’aquesta zona que ja exportava a Roma, com ara els rojos Fitou, un plaer pel paladar. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, ya en la Francia estricta, en una zona que corrientemente allí llaman “Midi”. Es una zona degradada, donde el sol bate fuerte y hace mucho calor en verano. No hay vegetación en esta llanura litoral, abierta al Mediterráneo. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a París, en Italia, o Carcassonne, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica. Fácil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrá admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. También otras muy urbanizadas y degradadas, claro, problemas de la costa todo el mundo. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.