Abadies del país càtar


saint_papoul

Per tothom son conegudes les fortalesses, torres i castells del país càtar, al sur de França. Però avui us volem parlar d’alguna cosa més desconeguda i igualment ben bonica: les abadies i monestirs medievals que hi ha per aquestes terres, disseminades en paisatges maravellosos, al peu de boscos bellíssims, al costat de rius que canten. Desconegudes, ignorades, algunes veritables ruïnes, altres impressionants cenobis de talla europea. Senzilles o poderoses, no podeu deixar de dedicar un pont, unes petites vacances a resseguir-les. Imaginem que sortiu de Barcelona en direcció Puigcerdà, que passeu el Cadí, que travesseu la Cerdanya francesa i, visitant Mont-lluis, fortalessa militar de Vauban, entreu al Capcir. Baixeu després cap a Carcassonne, per Quillan i Limoux. Passareu, tot seguint el riu Aude, i entrareu en la terra del mateix nom, una terra de paisatges d’ensomni, llacs, boscos, gorges increibles. Deixareu el castell d’Usson que vigila el pas. Hi arribareu a la nostra primera abadia, una pura ruïna, però molt evocadora. Està situada al poblet d’Alet les Bains, una bonica vila termal. És una immensa catedral sense sostre, una llàstima. Continuem cap a Carcasona per la D-118, i abans d’arribar-hi, ben indicat, ens desviem per la D-104 cap a l’abadia de Saint Polycarpe, una venerable ruïna, de la que aguanta l’església, per arribar al poblet i abadia de Sant Hilari. Entorns maravellosos. Es tracta d’una petita abadia romànica, amb un claustre gòtic. Bonic sepulcre romànic. Una cucada. Ja som a Carcasona, on podem fer centre, dormir i visitar un seguit de monestirs pels voltants. Per exemple la bellíssima de Caunes Minervois, romànica. La gran Saint Papoul, en un poblet medieval encisador o la amagada Villelongue, destrossada, convertida pels seus nous amos en una petita casa rural. Prop hi ha els castells de Saissac i el de Las Tours, envoltats per la luxúria de la Montanya Negra, boscos densíssims, llacs, passejades. Aquest darrer castell amb un conjunt de torres repartides per totes les muntanyes properes. Un xic més lluny, a Sorèze, la gegantina abadia i escola, avui hotel. I amagada entre els boscos el petit priorat de Rieunette, on la vida monàstica ha renascut, però que només conserva l’església, senzillíssima del segle XII.  Tornem a casa. Passem per la petita joia mutilada de Lagrasse, el poblet també és meravellós. I ja camí de Narbonne, on agafarem l’autopista cap a Perpinyà, Girona i Barcelona, queda la millor, Fontfroide, la més ben conservada, la més gran, fastuosa abadia del sur de França. És evident que podeu fer la ruta a l’inversa. Seran tres dies, o més, inoblidables. Per dormir a Carcassonne teniu L’Hotel Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Hotel Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Prop de Fontfreda o Lagrasse, a Fontjoncouse, teniu l’Auberge du vieux puits, encantador. Per cert, molt a prop d’aquest hotel trobareu l’església romànica de Sant Martin des Puits, amb unes belles pintures. Un altre hotelet rural encisador és La Fargo, en ple camp. A Caunes, en un palau renaixentista està el clàssic Hotel d’Alibert, luxós. Tres apartaments d’un gust exquisit al cor del poblet medieval de Lagrasse: House la France. Fantàstic. Més senzillet, però acollidor, clàssic, amb un restaurant molt bo, l’Hostellerie des Corbieres, també a Lagrasse. Tots aquests hotelets tenen bons restaurants. Hi ha un passaport que ofereix descomptes en tots els monuments del Pays Cathare, mireu-vos-ho, surt a compte. Bona ruta de les abadies càtares!.

Para todos son conocidas las fortalezas , torres y castillos del país cátaro , al sur de Francia. Pero hoy os queremos hablar de algo más desconocido e igualmente bien bonito: las abadías y monasterios medievales que hay por estas tierras , diseminadas en paisajes maravillosos , al pie de bosques bellísimos , junto a ríos que cantan . Desconocidas , ignoradas , algunas verdaderas ruinas , otros impresionantes cenobios de talla europea . Sencillas o poderosas , no se puede dejar pasar el tiempo sin dedicarles un puente , unas pequeñas vacaciones. Imaginemos que salgan de Barcelona en dirección Puigcerdà , que pasen el Cadí , que atraviesen la Cerdanya francesa y , visitando Mont -lluis , fortaleza militar de Vauban , entra en el Capcir . Bajar después hacia Carcassonne , por Quillan y Limoux . Pasará , siguiendo el río Aude , y entraréis en la tierra del mismo nombre , una tierra de paisajes de ensueño, lagos , bosques , gargantas increíbles . Dejaréis el castillo de Usson que vigila el paso, y llegareis a nuestra primera abadía , una pura ruina , pero muy evocadora . Está situada en el pueblo de Alet les Bains , una bonita villa termal . Es una inmensa catedral sin techo , una lástima . Continuamos hacia Carcasona por la D -118 , y antes de llegar, bien indicado , nos desviamos por la D -104 hacia la abadía de Saint Polycarpe , una venerable ruina , de la que aguanta la iglesia, para llegar al pueblo y abadía de Sant Hilari . Entornos maravillosos . Se trata de una pequeña abadía románica , con un claustro gótico . Hermoso sepulcro románico . Una monada . Ya estamos en Carcasona, donde podemos hacer centro , dormir y visitar una serie de monasterios por los alrededores. Por ejemplo la bellísima de Caunes Minervois , románica . La gran Saint Papoul , en un pueblo medieval encantador o la escondida Villelongue , destrozada , convertida por sus nuevos dueños en una pequeña casa rural . Cerca están los castillos de Saissac y el de Las Tours , rodeados por la lujuria de la Montaña Negra , bosques densísimos , lagos , paseos . Este último castillo con un conjunto de torres repartidas por todas las montañas cercanas. Un poco más lejos , a Sorèze , la gigantesca abadía y escuela , hoy hotel. Y escondido entre los bosques el pequeño priorato de Rieunette , donde la vida monástica ha renacido , pero que sólo conserva la iglesia , sencillísima del siglo XII . Volvemos a casa . Pasamos por la pequeña joya mutilada de Lagrasse , donde el pueblo también es maravilloso . Y ya camino de Narbonne , donde tomaremos la autopista hacia Perpiñán , Girona y Barcelona , queda la mejor , Fontfroide , la mejor conservada , la más grande , fastuosa abadía del sur de Francia. Es evidente que se puede hacer la ruta al revés . Serán tres días , o más , inolvidables . Para dormir en Carcassonne tiene el Hotel Montmorency , o también el Hotel du Chateau , y un poco más lejos del Hotel Octroi , todos de la misma cadena, un poco caros pero con buena relación calidad precio . También muy bien , el Espace Cité y las Oliviers , dos hoteles de la cadena Inter -Hotel , básicos , sencillos , pero suficientes . Bajando de la Cité hacia el centro de la ciudad nueva , por la calle de Trivalle y del Pont Vieux , justo pasado el Pont Vieux , tienen el Trois Couronnes , que está muy bien. Vistas impagables en la cité . Cerca de Fontfroide o Lagrasse , en Fontjoncouse , tienen el Auberge du vieux Puits , encantador . Por cierto, muy cerca de este hotel se encuentran la iglesia románica de San Martin des Puits , con unas bellas pinturas . Otro hotel rural encantador es La Fargo , en pleno campo. En Caunes, en un palacio renacentista está el clásico Hotel de Alibert, lujoso. Tres apartamentos de un gusto exquisito en el corazón del pueblo medieval de Lagrasse: House la France. Fantástico. Más sencillito, pero acogedor, clásico, con un restaurante muy bueno, la Hostellerie des Corbieres, también en Lagrasse. Todos estos hotelitos tienen muy buenos restaurantes . Hay un pasaporte que ofrece descuentos en todos los monumentos del Pays Cathare. Comprenlo, que sale a cuenta. ¡Buena ruta por las abadías cátaras ! .

Les Corbières


Voleu visitar una terra ignota a dues passes de casa?. Doncs ho teniu molt fàcil, aneu a les Corberes, a França, a uns 60 kms. al nord de Perpinyà. Una terra que és un laberint de serres, turons i turonets que s’entrecreuen caòticament. Un mal país ple de gorges, de riuets, i on les carreteres estan plenes de corbes, són molt estretes i mai no saps ben bé cap a on van. Una zona verge, allunyada del turísme, que en un moment es mostra ben pelada, sense ni un arbre, i pocs kilòmetres més enllà trobeu un bosc fantàsticament conservat d’alzines i roures. Això sí, porteu un bon mapa, i algú que sàpiga orientar-se bé. Llavors podreu entrar sense recança dins de les Corberes. La recompensa serà una excursió inoblidable, en que veureu poblets encisadors, un munt de castells càtars desconeguts, unes quantes abadies oblidades, gorges impresionants, rius bucòlics i paisatges impensats. A més gaudireu d’hospitalitat franca en hotelets d’encant, amb una gastronomia delicada i uns vins excepcionals. Perquè aquesta terra és la pàtria de la denominació d’orígen Fitou, excel·lent, i de la menys coneguda Corbieres. Les Corberes són una regió de forts contrastos. Nosaltres hi hem passat amb una llum mediterrània brutal, en ple estiu, amb molta calor, una calor inhumana. També hi hem anat a la tardor, una tardor ja avançada, amb una boira profunda i una pluja persistent. Aquesta diversitat es manifesta arreu. Es un vast territori, una terra de ningú, que s’exten entre Carcassonna, Narbonne, Couiza, Quillan, i Perpinyà. És una part, la menys coneguda del País dels Càtars, amb castells mítics. Entreu-hi per Perpinyà, per Estagel camí de Taltavull (Tautevel), on podreu visitar el Museu de la prehistòria. (La cova de l’Aragó està tancada). O per Maury, per veure l’imponent castell càtar de Queribús, i el seu veï de Perapertusa, com dos col·losos dalt de la seva penya. O més amunt, per Sant Pau de Fenolleda, entrant cap a les Gorges de Galamús, profundes com cap altre en el món. Endinseu-vos després cap a Termes, amb els seu castell càtar, i cap a Villerouge-Thermenes, amb una altra fortalessa, o bé entreu a Arques, o cap a Aguilar… tots ells castells forts i punyents fortalesses dels càtars. I, fent via, per aquí i per allà, arribeu-vos fins Lagrasse, la vila medieval, amb la seva abadia, a la vall del riu Orbieul. D’aquest riu hem escollit la foto de l’entrada.  Per tornar sortiu potser via Carcasonna, la gran ciutat medieval, complerta, grandiosa, superba, que heu de veure encara que només sigui una vegda a la vida. O potser via Narbonne, amb la seva catedral, i així aprofitar que hi passeu pel davant, per veure l’abadia de Fontfroide, maravellosa. O bé, és la nostra millor opció, retorneu a Perpinyà per una altra carretereta estreta, de les moltes que hi ha a les Corberes. Això us donarà la possiblitat de fer moltes rutes circulars dins les mateixes Corberes. D’entrar per Tautevel i sortir-ne per Galamús, o d’entrar per Queribús i sortir-ne per Couiza. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels molt ben pensats per famílies, on admeten dos infants a cada habitació. En teniu a Perpinyà i a Narbonne. Dins les Corberes, a Lagrasse, la vila medieval del monestir, hi ha un hotelet amb molt d’encant, amb un restaurant excel·lent, on hem dinat molt bé: L’Hostellerie des Corbieres. També, a Carcassona, l’hotel Bristol, amb un restaurant molt interessant. Tots ells una aposta segura. A què espereu les Corberes us estan esperant!

¿Desean visitar una tierra ignota cerca de casa?. Pues lo tenéis muy fácil, id hasta las Corbières, en Francia, a unos 60 kms. al norte de Perpiñán. Una tierra que es un laberinto de sierras, cerros y colinas que se entrecruzan caóticamente. Un mal país lleno de cañones, de riachuelos, y donde las carreteras están llenas de curvas, son muy estrechas y nunca sabes muy bien hacia dónde van. Una zona virgen, alejada del turismo, que en un momento aparece pelada, sin un árbol, y pocos kilómetros más allá se puede encontrar un bosque fantásticamente conservado de encinas y robles. Eso sí, hay que llevar un buen mapa, y alguien que sepa orientarse bien. Entonces podrán entrar sin miedo dentro de las Corbières. La recompensa será una excursión inolvidable, en que veréis pueblos encantadores, un montón de castillos cátaros desconocidos, varias abadías olvidadas, gargantas impresionantes, ríos bucólicos y paisajes impensados. Además disfrutarán de hospitalidad franca en hotelitos de encanto, con una gastronomía delicada y unos vinos excepcionales. Porque esta tierra es la patria de la denominación de origen Fitou, excelente, y de la menos conocida Corbieres. Las Corbières son una región de fuertes contrastes. Nosotros hemos pasado con una luz mediterránea brutal, en pleno verano, con mucho calor, una calor inhumana. También hemos ido en otoño, en un otoño ya avanzado, con una niebla profunda y una lluvia persistente. Esta diversidad se manifiesta en todo. Es un vasto territorio, una tierra de nadie, que se extiende entre Carcassonne, Narbonne, Couiza, Quillan, y Perpiñán. Es una parte, la menos conocida, del País de los Cátaros, con sus castillos míticos. Entrad por Perpiñán, camino de Estagel, en ruta hacia Tautevel, donde podrán visitar el Museo de la prehistoria. (La cueva de Aragón está cerrada). O por Maury, para ver el imponente castillo cátaro de Quéribus, y su vecino de Peyrepertuse, como dos colosos allá, arriba, en su peña. O aún más arriba, entrando por San Pau de Fenolleda, vayan hacia las Gargantas de Galamus, profundas como ningúna otra en el mundo. Adéntrense después hacia Térmes, con su castillo cátaro, y hacia Villerouge-Thermenes, con otra fortaleza, o bien visitad la de Arques, o la de Aguilar … todos ellos castillos fuertes, fortalezas de los cátaros. Y, yendo de aquí para allá, acercaos hasta Lagrasse, la villa medieval, con su abadía, en el valle del río Orbieul. De este río hemos escogido la foto de la entrada. Para volver salgan quizá vía Carcasonna, la gran ciudad medieval, completa, grandiosa, soberbia, que deberán ver aunque sólo sea una vegda a la vida. O quizás vía Narbonne, con su catedral, y así aprovechais que pasais por delante, para ver la abadía de Fontfroide, maravillosa. O bien, es nuestra mejor opción, regresad a Perpiñán por otra carreterita estrecha, de las muchas que hay en las Corbières. Esto les dará la posibilidad de hacer muchas rutas circulares dentro de las mismas Corbières. De entrar por Tautevel y salir por Galamus, o de entrar por Quéribus y salir por Couiza. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles muy bien pensados para familias, donde admiten dos niños en cada habitación. Tenéis en Perpiñán y en Narbonne. Dentro de las Corbières, en Lagrasse, en la villa medieval, hay un hotelito con mucho encanto, con un excelente restaurante, donde hemos comido muy bien: La Hostellerie des Corbieres. También, en Carcasona, el Hotel Bristol, con un restaurante muy interesante. Todos ellos una apuesta segura.

Castell d’Aguilar


aguilar

El castell d’Aguilar s’alça solitari enmig de les Corberes, al sud de França, a tocar de la Catalunya Nord. Tot i que forma part dels castells càtars i la seva ruta, la seva situació excèntrica respecte dels més famosos, i el seu estat ruinós, fa que poca gent el visiti. El paisatge tampoc acompanya. Les muntanyes són més pelades, amb la vegetació mediterrània típica de les Corberes, i contrasten vívament amb els amables turons boscosos, plens de prats, que rodegen Montsegur, Puilaurens, Puiverd o Foix. I és una llàstima, perquè Aguilar és bonic i evocador. A més, passant per Aguilar, podeu fer una ruta circular que us porti a veure, en profunditat, la zona càtara oriental, la més desconeguda. La ruta pot començar a Perpinyà, a la carretera que mena a Quillan i Foix. En arribar a Maury ens desvien a l’esquerra per pujar a l’altiu castell de Queribus. Un castell sencer, prominent i espectacular. Baixem a Cucugnan, un agradable poblet ple de serveis i bons restaurants, hotels i cases rurals molt boniques. Ens desviem uns kilòmetres fins a Perapertusa, i retornem per anar a Tuchan i veure Aguilar. Optativament podem baixar a la plana de Narbona a veure l’esclatant Abadia de Fontfroide. O no. Després els castells de Vilaroja-Termenès i Termes. I baixar a fer una visita a la recollida Abadia de Lagrasse, o no. Seguidament el castell d’Arques i fem via cap a Couiza, on enllacem amb la carretera general que puja cap a Quillan, Foix i Puigcerdà, o baixa a Carcassonne. A prop de Couiza teniu Rennes le Chateau. Una visita misteriosa i obligada per qui a llegit o vist “El Código da Vinci”. Tornant podeu fer una ullada a Puilaurens, o a les Gorges de Galamús, i retornar a Barcelona pel Pirineu, o per la costa. En tot cas, Aguilar i els seus altres companyons càtars, Termes, Arques… o les formoses abadies no us decepcionaran. Per dormir teniu els hotelets barats de Perpinyà. Un novotel a Narbonne. Diversos hotelets rurals a Cucugnan, com l’Auberge. Un senyor hotel a Cuiza: el Ducs de la Joiosa. El Lons a Foix. O bé La Chaumiere o, si està ple, el Cartier a Quillan i encara d’altres.

El castillo de Aguilar se alza solitario en medio de las Corbières, en el sur de Francia, junto a la Cataluña Norte. Aunque forma parte de los castillos cátaros y su ruta, su situación excéntrica respecto de los más famosos, y su estado ruinoso, hace que poca gente lo visite. El paisaje tampoco acompaña. Las montañas son más peladas, con la vegetación mediterránea típica de las Corbières, y contrastan vivamente con los amables colinas boscosas, llenas de prados, que rodean Montségur, Puilaurens, Puiverd o Foix. Y es una lástima, porque Aguilar es hermoso y evocador. Además, pasando por Aguilar, se puede hacer una ruta circular que lleve a ver, en profundidad, la zona cátara oriental, la más desconocida. La ruta puede empezar en Perpiñán, en la carretera que lleva a Quillan y Foix. Al llegar a Maury nos desviamos a la izquierda para subir al altivo castillo de Queribus. Un castillo prominente y espectacular. Bajamos a Cucugnan, un agradable pueblecito lleno de servicios y buenos restaurantes, hoteles y casas rurales muy bonitas. Nos desviamos unos kilómetros hasta Peyrepertuse, y volvemos, para ir a Tuchan y ver Aguilar. Optativamente podemos bajar hacia Narbona para ver la brillante Abadía de Fontfroide. O no. Después los castillos de Vilaroja-Termes y Térmes. De allí bajar de nuevo para visitar la recogida Abadía de Lagrasse, o no. Seguidamente irimos hacia el castillo de Arques y Couiza, donde enlazamos con la carretera general que sube hacia Quillan, Foix y Puigcerdà, o baja hasta Carcassonne. Cerca de Couiza tienen Rennes le Chateau. Una visita misteriosa y obligada para quien haya leído o visto “El Código da Vinci”. Volviendo podéis echar un vistazo a Puilaurens, o a las Gorges de Galamus, y volver a Barcelona por el Pirineo, o por la costa. En todo caso, Aguilar y sus otros compañeros cátaros, Termes, Arques … o las hermosas abadías no os decepcionarán. Para dormir tenéis los hotelitos baratos de Perpiñán. Un novotel en Narbonne. Varios hotelitos rurales en Cucugnan, como el Auberge. Un señor hotel en Cuiza: el Duques de la Joiosa. El Lons en Foix. O bien La Chaumiere o, si está lleno, el Cartier a Quillan y aún otros.

Narbonne


Narbonne

Narbonne està situada al nord de Perpinyà, ja dins la França estricta, en una zona que correntment allà anomenen “Midi”. És una zona degradada, on el sol bat de valent i fa molta calor a l’estiu. No hi ha vegetació en aquesta plana litoral, oberta al Mediterrà. La gent passà de llarg, per l’autopista A-9, en direcció a París, a Itàlia, o a Carcassonne, sense parar gaire atenció a aquesta ciutat sudenca, un xic bruta i destartalada. I malgrat que tot això que us dic és cert, també ho és que Narbonne te atractius. Una catedral inacabada, gran, brutal i magnífica. Fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar. El casc antic de la ciutat és bonic, agradable. Molt mediterràni. Amb cases de colors clars i porticons virolats. Narbonne va ser molt important a l’edat mitjana. Seu d’un arquebisbat que era el metropolità de Catalunya fins que es restaurà Tarragona. Prop de Narbonne podreu admirar la maravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. També altres molt urbanitzades i degradades, és clar, problemes de la costa arreu del món. O bé anar de Narbonne fins l’abadia de Fontfreda, maravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 300 kms. Degusteu els vins de diverses denominacions d’orígen d’aquesta zona que ja exportava a Roma, com ara els rojos Fitou, un plaer pel paladar. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, ya en la Francia estricta, en una zona que corrientemente allí llaman “Midi”. Es una zona degradada, donde el sol bate fuerte y hace mucho calor en verano. No hay vegetación en esta llanura litoral, abierta al Mediterráneo. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a París, en Italia, o Carcassonne, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica. Fácil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrá admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. También otras muy urbanizadas y degradadas, claro, problemas de la costa todo el mundo. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

Fontfroide


No gaire lluny de la frontera, a pocs kilòmetres de la ciutat de Narbonne, camps endins, trobareu l’abadia de Frontfroide. Si passeu per allà, camí de parís, d’Itàlia, o perquè aneu a Carcassonne o a veuire els castells càtars, doneu-li una ullada. Tot i mutilada, tot i reformada en el segle XVIII, el que en resta mereix que us atureu. http://www.fontfroide.com/. Per dormir penseu en Novotel o en en els hotels BB, ja descrits en aquesta web.

No muy lejos de la frontera, a pocos kilòmetres de la ciudad de Narbonne, encontraréis la abadía de Frontfroide. Si pasáis por allá, camino de París, o de Italia, o porque vais a Carcassonne o a ver los castillos cátaros, dadle una ojeada. Aún mutilada, aun reformada en el siglo XVIII, lo que queda merece que os pareis. http://www.fontfroide.com/. Para dormir pensad en Novotel o en los hoteles BB, ya descritos en esta web.