Vézelay


En un extrem de la Borgonya, a la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona i París, via Lyon i Dijón, teniu la joia més maravellosa del romànic de França. L’esglèsia de la Magdalena de Velezay. Ja el poblet, en el cim d’un turó, amuntegat darrera les seves muralles, te encant. Ja us ho podeu imaginar: carrers estrets, placetes, palauets i “maisons de caractére”… Però la basílica romànica de la Madaleine domina, impressionant, l’ski line de Velezay. La vila l’envolta, plagada de monuments, que no li fan sombra. Viollet-le-Duc, l’arquitecte que va salvar de la piqueta joies com la ciutat medieval de Carcassonna, també va restaurar l’esglèsia. Discutible?. Sí, però millor això que un munt de pedres. Velezay fou el lloc on el Papa de Roma predicà les creuades per reconquerir Jerusalem de mans dels àrabs. És una fita d’arrencada del camí francés a Sant Jaume de Compostela. Per això no tanca mai. Des de la sortida fins a la posta del sol, com diu el cant de vespres, la trobareu oberta, lliurement i gratuita.  Aneu a Laudes, a la conventual, o a sentir-hi vespres, a la tarda. No us podeu perdre els oficis divins al cor i la nau majestuosa de Vezelay. Els monjos canten l’antiga polifonia, a quatre veus. I, paradoxal·lment, o no, ho fan monjos de Jerusalem. Curiòs, oi?. Aneu a Vezelay per l’autopista A-7, per Girona i Narbonna, fins Avignon. D’allà a Lyon, i després a Dijón. Per la A-6 cap a París, sortiu a Avallon, un poble que val la pena visitar també. A pocs kms., entre les vinyes centenàries de la Borgonya, ben indicat, trobareu Vezelay. Per dormir, i menjar, hi ha molt bons hotels. Teniu el La Poste i Lyon d’Or, un hotel clàssic, amb bona taula i habitacions al gust francés. A Les Glycines tenen habitacions familiars. A Avallon, molt a prop, teniu Le Moulin des Ruats, un hotelet rural amb encant que te habitacions familiars i apartaments.

En un extremo de la Borgoña, en la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona y París, vía Lyon y Dijón, tienen la joya más maravillosa del románico de Francia. La iglesia de la Magdalena de Velezay. Ya el pueblo, en la cima de una colina, tras sus murallas, tiene gran encanto. Ya os lo podéis imaginar: calles estrechas, plazas, palacetes y “maisons de caractère” … Pero la basílica románica de la Madaleine domina, impresionante, el ski line de Velezay. La villa la rodea, plagada de monumentos, que no le hacen sombra. Viollet-le-Duc, el arquitecto que salvó de la piqueta joyas como la ciudad medieval de Carcassonna, también restauró la iglesia. ¿Discutible?. Sí, pero mejor eso que un montón de piedras. Velezay fue el lugar donde el Papa de Roma predicó las cruzadas para reconquistar Jerusalén de manos de los árabes. Es un hito de inicio del camino francés a Santiago de Compostela. Por eso no cierra nunca. Desde la salida hasta la puesta del sol, como se dice el canto de vísperas, la encontrará abierta, libre y gratuita. Vaya a Laudes, o a la misa conventual, o bién a oír vísperas, por la tarde. No os podéis perder los oficios divinos en el corazón de la nave majestuosa de Vezelay. Los monjes cantan la antigua polifonía, a cuatro voces. Y, paradójico, lo hacen monjes de Jerusalén. Curioso, ¿verdad?. Vayan a Vezelay por la autopista A-7, por Girona y Narbona, hasta Avignon. De allí hasta Lyon, y luego a Dijón. Por la A-6 hacia París, salida en Avallon, un pueblo que merece la pena visitarse también. A pocos kms., entre las viñas centenarias de la Borgoña, bien indicado, encontrará Vezelay. Para dormir y comer, hay muy buenos hoteles. Tienen La Poste y Lyon d’Or, un hotel clásico, con buena mesa y habitaciones al gusto francés. En Las Glycines tienen habitaciones familiares. En Avallon, muy cerca, está Le Moulin des Ruats, un hotelito rural con encanto que tiene habitaciones familiares y apartamentos.

Furka Pass


furka

El Furka Pass és un dels pasos de carretera més alts que es poden fer en cotxe, avui dia, a Europa. Són 2.436 metres d’altura. Un dels millors itineraris als Alps, però no l’únic. El Furka, a més, reuneix altres atractius: del seu costat est podeu admirar la glacera on neix el Ròdano, el riu majestuós que atravessa la Provença. Del seu costat oest la vall on neix el Rhin, el pare dels rius d’Europa. Les neus són perpètues, els paisatges eterns. Pujant i baixant el Furka passeu de l’alt Valais suís, al cantó d’Uri i, més endevant als Grisons, també a Suissa. Això vol dir paisatge assegurat: flors, poblets amb cases de fusta, vaques, cavalls en llibertat, cims que toquen els núvols i valls idíliques. Això si, us ha d’agradar molt conduir i no us han d’espantar les corbes. De tota manera tampoc no n’hi ha tantes. Podeu dormir i menjar abans o després de pujar el pas. A dalt no hi ha res de res. Nosaltres ho varem fer al poble de Munster, a l’alt Valais. L’hotel es diu “Croix d’Or et Poste” i és una cucada, ple de flors, amb tot el que demanarieu a un hotel de muntanya. Potser un pèl barroc, això si. Ara bé, la regió està plena d’hotels i de càmpings preciosos.

El Furka Pass es uno de los pasos de carretera más altos que se pueden hacer en coche, hoy día, en Europa. Son 2.436 metros de altura. Uno de los mejores itinerarios en los Alpes, pero no el único. El Furka, además, reúne otros atractivos: en su lado este pueden admirar el glaciar donde nace el Ródano, el río majestuoso que atraviesa la Provenza. De su lado oeste el valle donde nace el Rhin, el padre de los ríos de Europa. Las nieves son perpetuas, los paisajes eternos. Subiendo y bajando el Furka pasais del alto Valais suizo, al cantón de Uri y, más adelante a los Grisones, también en Suiza. Esto quiere decir paisaje asegurado: flores, pueblos con casas de madera, vacas, caballos en libertad, cimas que tocan las nubes y valles idílicos. Eso si, os ha de gustar mucho conducir y no os deben asustar las curvas. De todos modos tampoco hay tantas. Pueden dormir y comer antes o después de subir el paso. Arriba no hay nada de nada. Nosotros lo hicimos al pueblo de Munster, en el alto Valais. El hotel se llama “Croix d’Or et Poste” y es una cucada, lleno de flores, con todo lo que pediríamos a un hotel de montaña. Quizás un poco barroco, eso sí. Ahora bien, la región está llena de hoteles y de campings preciosos.