El mercat de Nadal de Narbonne


Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Serà del 1 al 31 de desembre de 2018. Carrers peatonals decorats, llums, una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Aquesta bonica ciutat celebra el Nadal de manera modesta, però xula. Ideal per una parada camí de Carcassonne, Toulouse o Montpellier. Perquè Narbonne està situada al nord de Perpinyà, no gaire lluny de Barcelona, a uns 250 kms, i s’hi arriba fàcilment per l’autopista A-7, i després per la A-9. De fet us ve de camí tant si aneu a Carcassonne o Toulouse com si aneu a Montpellier. Perquè a Narbonne s’ajunten aquestes dues autopistes. I malgrat que no és una ciutat molt turística, i està una mica bruta i deixada, Narbonne te atractius. Com ara una catedral inacabada, molt gran, brutal i magnífica, un centre antic interessant, i un canal pintoresc. Narbonne és fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar del casc antic de la ciutat, no lluny de la catedral. Narbonne és molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana d’aquest Nadal. Són 300 kms. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne, a l’entrada de la ciutat. Però si voleu dinar o sopar al centre, prop del mercat de Nadal, podeu anar, a tocar del canal de Midi, al Bistrot, un restaurant de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat.  I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, y celebra del 1 al 31 de diciembre de 2018. Un bonito y sencillo mercado de Navidad. Nada del otro mundo, pero interesante. Chalets de Navidad, noria gigante, luces, pista de patinaje sobre hielo… La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, para ver otros mercados de Navidad, y sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos, aparte del mercado de Navidad. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

Narbonne


Narbonne és una bonica ciutat del sud de França que no està malament per una escapada familiar, un cap de setmana, o una parada camí d’Itàlia, la Camarga, la Provença o París. El centre històric està travessat pel Canal del Midí. Allà podreu veure el palau dels Vescomtes, o la gran catedral inacabada. També un tros de la via romana que portava a Hispania.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. També podeu anar a un Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé. És fàcil arribar-hi per l’autopista AP-7 i A9. Sortiu per la darrera sortida, Narbonne Nord. És millor, menys complicat. Està a només 60 kms. de Perpinyà. A Narbonne també és fàcil aparcar-hi. El mercat des Halles te un pàrquing molt proper als carrers peatonals del centre. Heu de saber que Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Els carrers peatonals estan decorats, plens de llums. Hi ha una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Narbonne és un lloc ideal per una parada. Una vila molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 250 kms.

Narbonne está situada al norte de Perpignan. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

Mercat de Nadal a Narbonne


Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Serà del 9 de desembre al 7 de gener. Carrers peatonals decorats, llums, una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Aquesta bonica ciutat celebra el Nadal de manera modesta, però xula. Ideal per una parada camí de Carcassonne, Toulouse o Montpellier. Perquè Narbonne està situada al nord de Perpinyà, no gaire lluny de Barcelona, a uns 250 kms, i s’hi arriba fàcilment per l’autopista A-7, i després per la A-9. De fet us ve de camí tant si aneu a Carcassonne o Toulouse com si aneu a Montpellier. Perquè a Narbonne s’ajunten aquestes dues autopistes. I malgrat que no és una ciutat molt turística, i està una mica bruta i deixada, Narbonne te atractius. Com ara una catedral inacabada, molt gran, brutal i magnífica, un centre antic interessant, i un canal pintoresc. Narbonne és fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar del casc antic de la ciutat, no lluny de la catedral. Narbonne és molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana d’aquest Nadal. Són 300 kms. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, y celebra del 9 de diciembre al 7 de enero, un bonito y sencillo mercado de Navidad. Nada del otro mundo, pero interesante. Chalets de Navidad, noria gigante, luces, pista de patinaje sobre hielo… La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, para ver otros mercados de Navidad, y sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos, aparte del mercado de Navidad. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

La Jonquera


la-jonquera

La vila de La Jonquera, just a la ratlla divisòria entre Espanya i França, és per molta gent només això: un poble gran de frontera, ple de camions, de brogit i poc atractiu. I potser teniu raó, però avui us donarem algunes pistes que potser us faran canviar una mica l’opinió sobre la vila, i us farem veure que pot ser un bon lloc per fer una parada abans de passar la ratlla, per dinar-hi o per descansar. Això sense esmentar que a La Jonquera hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME), un espai que ofereix un centre d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. A més, La Jonquera és una bona base d’excursions si penseu anar a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués, i ho trobeu tot ple, i tot molt car. O bé el punt de sortida ideal per pujar a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o fins i tot Perelada, vila medieval preciosa. Les restes del castell dels Requesens, dalt d’un turó en ple bosc, son accessibles en cotxe sense problemes, i també podeu anar en cotxe fins els estanys i fins a Cantallops, creuant els bellíssims paratges de la serra de l’Albera, que és un Parc Natural molt desconegut. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. O potser podeu parar-hi quan aneu cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o pareu-vos-hi quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. A la Jonquera hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2. No us pareu en cap centre comercial, ni en cap àrea de serveis, i aneu directes cap al centre de la població, un gran carrer major, fins i tot bonic, on no podreu aparcar. Però tranquils, al costat del bucòlic riu Llobregat, ben indicat, hi ha molt de lloc. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o bones adreces dins La Jonquera mateix, com ara el Café d’Avall, el nostre darrer descobriment, un lloc senzill però amb una bona carta i un menú sense competència, per un preu ridícul!. O el restaurant Miquel, de tota la vida, un clàssic. Molt recomanable. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

La Petita Camarga


camarga

La petita Camarga és una terra fluvial, un tros petitó d’un delta magnífic, el del riu Roine. És de la mida del delta de l’Ebre, però situat a França, encara que no gaire lluny de casa nostra. De fet, la petita Camarga, és l’extrem del delta del Roine que toca més cap a Barcelona. I també, per a nosaltres, és el més bonic. S’hi arriba via Girona, Perpinyà, Narbona i Montpeller, per l’autopista AP-7 i la continuació passada la Junquera, l’A9. Son uns 400 kms. Es fan en mig dia. Si us haguèssim de suggerir una porta d’entrada a aquesta meravella de la natura us recomanaríem  que ho féssiu per Montpeller, bé des d’aquesta ciutat mateix, bé anant cap a La Grande Motte, o bé cap a Le Grau du Roi, dos bonics llocs de mar, a pesar d’estar molt urbanitzats, i que tenen tota mena de serveis. Allà trobareu bons hotels on podreu dormir. I l’endemà sortiríeu d’un d’aquests pobles per veure la increible ciutat medieval, perfectament conservada, d’Aigües Mortes, amb els seus carrers rectilinis, la seva esglèsia, la deliciosa placeta i les botigues de tota mena. I, és clar, les seves poderoses i altives muralles. I els seus restaurants i hotelets amb encant, i els seus càmpings. Seguiríeu la visita cap a Saintes Maries de la Mer, a la punta de la petita Camarga, on potser hi arribaríeu passant el petit Rhoine en vaixell transbordador, gratuït, pel pas anomenat del Bac. Saintes Maries te una esglèsia fortificada on es guarda el sepulcre de Santa Sara, patrona dels gitanos. Impactant. I també el de dues Maries més. Platja, dunes, cavalls i bous en llibertat, ocells: ànecs, flamencs… un paradís. Molt turístic a l’estiu, esplèndit a la primavera, al maig, el juny, o l’abril. Si us queda temps podeu fer un passeig pel Rhoine en vaixell, visitar el parc ornitològic o endinsar-vos pels senders marcats, amb uns bons prismàtics. Enlloc veureu tantes aus com aquí. Una passada. Si disposeu de més dies podeu fer la Camarga sencera, amb Arles, les salines de Giraud, fantàstiques, o passejar arran del mar visitant els estanys salats de Vaccares. Son mítics flamencs roses de la Camarga, i n’hi ha un piló. Tornant a Le Grau du Roi, o La Grande Motte podeu dedicar una estona a anar fins el far de l’Espigette, a veure una maravellosa posta de sol. Per dormir podeu fer-ho als nombrosos hotels de Montpellier, per exemple. Nosaltres hem dormit al Novotel, que està a l’entrada de l’autopista, ben situat. Habitacions familiars que els nens no paguen. També està molt bé el Mercure de La Grande Motte, situat al mateix port, vistes de somni damunt el mar. Hi ha molts altres hotels que també estan molt bé. A l’hora de dinar us recomanarem alguns llocs fantàstics. Com ara la pizzeria Cosa Nostra,  al port, al Quai d’Honneur. Telèfon: 467.56.68.69, 612.14.45.62. Molt bones pizzes, bé de preu. Com a restaurant de més de categoria, teniu el Sancyr, al port també. A les Saintes Maries ens va agradar un bar de tapes, regentat per un italià molt mediterrani: Chez Vito, a l’avinguda Mistral, la principal del poble. Un lloc estrany, amb menjar sorprenent, i un amfitrio més sorprenent encara. Pizza Las Vegas, una mica més avall no està gens malament. Bona Camarga!.

La pequeña Camarga es una tierra fluvial , un trozo pequeño de un delta magnífico , el del río Ródano . Es del tamaño del delta del Ebro , pero situado en Francia, aunque no muy lejos de casa. De hecho , la pequeña Camarga , es el extremo del delta del Ródano que toca más hacia Barcelona . Y también , para nosotros , es el más bonito. Se llega vía Girona , Perpiñán , Narbona y Montpellier , por la autopista AP -7 y la continuación pasada la Junquera , la A9 . Son unos 400 kms . Se hacen en medio día . Os queremos sugerir una puerta de entrada a esta maravilla de la naturaleza. Os recomendaríamos que lo hicierais por Montpellier, bien desde esta misma ciudad, yendo hacia La Grande Motte, o bien hacia Le Grau du Roi, dos bonitos lugares de mar, a pesar de estar muy urbanizadas, y que tienen todo tipo de servicios. Allí encontrarán buenos hoteles donde podrán dormir muy bién. Y al día siguiente saldríamos de uno de estos pueblos para ver la increíble ciudad medieval , perfectamente conservada , de Aguas Muertas, con sus calles rectilíneas , su iglesia , la deliciosa plaza y las tiendas de todo tipo. Y, claro , sus poderosas y altivas murallas . Y sus restaurantes y hotelitos con encanto , y sus campings . Seguiría la visita hacia Saintes Maries de la Mer , en la punta de la pequeña Camarga , donde quizás llegaríais pasando el pequeño Rhoine en barco transbordador , gratuito , por el paso llamado del Bac . Saintes Maries tiene una iglesia fortificada donde se guarda el sepulcro de Santa Sara , patrona de los gitanos . Impactante . Y también el de dos Marías más. Playa , dunas , caballos y toros en libertad , pájaros : patos , flamencos … un paraíso . Muy turístico en verano, espléndido en la primavera, en mayo , en junio , o en abril . Si os queda tiempo puede dar un paseo por Rhoine en barco , visitar el parque ornitológico o adentrarse por los senderos marcados , con unos buenos prismáticos. En lugar verá tantas aves como aquí. Una pasada. Si dispone de más días pueden hacer la Camarga entera, con Arles , las salinas de Giraud , fantásticas , o pasear junto al mar visitando los lagos salados de Vacca . Son míticos flamencos rosas de la Camarga , y hay un montón. Volviendo a Le Grau du Roi , o La Grande Motte puede dedicar un rato a ir hasta el faro de la Espigette , a ver una maravillosa puesta de sol . Para dormir puede hacerlo a los numerosos hoteles de Montpellier , por ejemplo. Nosotros hemos dormido en el Novotel , que está a la entrada de la autopista , bien situado. Habitaciones familiares que los niños no pagan. También está muy bien el Mercure de La Grande Motte , situado en el mismo puerto, vistas de ensueño sobre mar. Hay muchos otros hoteles que también están muy bien. A la hora de comer le recomendaremos algunos lugares fantásticos . Como la pizzería Cosa Nostra , en el puerto , en el Quai d’ Honneur . Teléfono: 467.56.68.69 , 612.14.45.62 . Muy buenas pizzas , bien de precio . Como restaurante de más de categoría , tiene el Sancyr , el puerto también. A las Saintes Maries nos gustó un bar de tapas , regentado por un italiano muy mediterráneo : Chez Vito , en la avenida Mistral , la principal del pueblo . Un lugar extraño , con comida sorprendente , y un anfitrión más sorprendente aún . Pizza Las Vegas , un poco más abajo no está nada mal .

Fira de l’ovella a la Vall de Cardós


Fira d'ovella aranesa d'Arrós de Cardós

La Vall de Cardós, a l’Alt Pirineu, és un espai natural únic, privilegiat. Un dels racons més verges del Pirineu català, enclavat, quasi en la seva totalitat, en el  Parc Natural de lAlt Pirineu. Allà, en aquest bé de Déu de muntanyes, prats i rius, en aquest paratge encantador, tindrà lloc, aquest proper diumenge, dia 9 de juny, una fira de productes artesanals, amb concurs de xolla d’ovelles i una mostra de l’ovella aranesa. Serà al petit poblet d’Arrós de Cardós, un indret de la rodalia d’Esterri de Cardós, un poble de pessebre, amb una trentena de cases mal comptades, on hi viuen una dotzena de persones. No caldría que tingués lloc aquesta trobada per recomanar-vos aquesta sortida. Però l’excusa és bona.  Podreu admirar i adquirir tota mena de productes artesanals pirinencs. Els menuts podran observar ben d’aprop veritables ovelles araneses, trobareu diversos tallers i activitats interessant per la canalla, demostracions d’oficis relacionats amb la llana: com refer un matalàs de llana, curtir un pelló d’ovella o fer un sarró de pastor. També veureu filar amb filosa i amb fus i, naturalment, com xollar a mà i a màquina elèctrica. Per al més petits de la casa hi haurà itineraris a cavall, jocs de fusta, o taller de pintar l’ovella. També podreu veure com es dalla un prat i se’n fan les garbes. Per dinar podeu fer una bona carn a la brasa d’ovella aranesa en un ambient amical i de sana companyonia, a l’estil del Pirineu. A la tarda gaudireu de l’animació infantil i d’una xocolatada popular. Podreu fer una visita guiada a la Borda de Llosaus.  Esteu tots i totes convidats per la bona gent que encara resisteix la solitud de la bellessa d’aquest món rural que cada dia costa més de mantenir.  Arribar des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós i Esterri de Cardós. Son uns 285 km. Impossible detallar tots els boscos, llacs, rius, comes i paratges naturals que mereixen una excursió. Tampoc ens veiem en cor de ressenyar els temples, ermites, cases fortes i castells dels termes de la Vall de Cardós. És molt millor que aneu veient el que surt al pas. Els pobles petits enfilats en valls, coquetons, amb grans cases pallareses. Els més grans, arrenglerats l’ún darrera l’altre a la vora del riu Noguera de Cardós, amb les seves esglésies. Els circs llacustres, com ara Certascán, els boscos intactes, d’avets, de faig. Les ovelles, vaques i cavalls pasturant. L’herba verda, els prats de dalla, l’olor de les flors. Els rius, rierols i rieres, el soroll de l’aigua acompanyant el pas pel corriol quan remuntem la vall. En fí, el Pirineu en primavera. Per dormir i menjar el referent de qualitat a la zona són els hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Del mateix propietari, nets i polits, de categoria diversa, i prestacions i preu diferents. Magnífics. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Feliç cap de setmana a Cardós!.

La Vall de Cardós és un espacio natural único, privilegiado. Uno de los rincones más vírgenes del Pirineo catalán, enclavado, casi en su totalidad, en el Parque Natural del Alto Pirineo. Allí, entre prados y ríos, en este paraje encantador, tendrá lugar, este próximo domingo, día 9 de junio, una feria de productos artesanales, con concurso de esquila de ovejas y una muestra de la oveja aranesa. Será en el pequeño pueblo de Arrós de Cardós, un lugar de los alrededores de Esterri de Cardós, un pueblo de belén, con una treintena de casas mal contadas, donde viven una docena de personas. No haría falta que tuviera lugar este encuentro para recomendaros esta salida. Pero la excusa es buena. Podrán admirar y adquirir todo tipo de productos artesanos pirenaicos. Los pequeños podrán observar bien de cerca verdaderas ovejas aranesas, encontraréis diversos talleres y actividades interesante para los niños, demostraciones de oficios relacionados con la lana: como rehacer un colchón de lana, curtir un piel de oveja o hacer un zurrón de pastor. También veréis hilar con rueca y con huso y, naturalmente, como esquilar a mano ya máquina eléctrica. Para los más pequeños de la casa habrá itinerarios a caballo, juegos de madera, o taller de pintar la oveja. También podréis ver como se guadaña un prado y cómo se hacen las gavillas. Para comer se puede degustar la buena carne a la brasa de oveja aranesa en un ambiente amical y de sana camaradería, al estilo del Pirineo. Por la tarde disfrutarán de la animación infantil y de una chocolatada popular. Podrán hacer una visita guiada a la Borda de Llosaus. Estáis todos y todas invitados por la buena gente que todavía resiste la soledad de la belleza de este mundo rural que cada día cuesta más mantener. Llegar desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar hacia Balaguer y Tremp. Subir hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación, a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós y Esterri de Cardós. Son unos 285 km. Imposible detallar todos los bosques, lagos, ríos, comas y parajes naturales que merecen una excursión. Tampoco nos vemos reseñando los templos, ermitas, casas fuertes y castillos de los términos de la Vall de Cardós. Es mucho mejor que vayáis viendo lo que sale al paso. Los pueblos pequeños en sus valles, coquetos, con grandes casas pallaresas. Los más grandes, alineados uno tras otro a orillas del río Noguera de Cardós, con sus iglesias. Los circos lacustres, como Certascan, los bosques intactos, de abetos, de haya. Las ovejas, vacas y caballos pastando. La hierba verde, los prados de guadaña, el olor de las flores. Los ríos, arroyos y ramblas, el ruido del agua acompañando al paso por el sendero cuando remontamos el valle. En fin, el Pirineo en primavera. Para dormir y comer el referente de calidad en la zona son los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Del mismo propietario, limpios y pulidos, de categoría diversa, y prestaciones y precio diferentes. Magníficos. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, a poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera, está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. Bon cap de setmana a Cardós.

El MUME a la Jonquera


mume

A la vila de La Jonquera, a la ratlla divisòria entre Espanya i França, hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME). Situat en un modern edifici ofereix un espai d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. Com molts van lluitar per la llibertat, durant la segona guerra mundial, dins les files de la resistència francesa, com altres van patir als camps d’extermini nazis. Com altres van retornar a Espanya, on també van patir persecució, presó, o el silenci, en un llarg exili a l’interior del país. Com altres van haver de creuar l’Atlàntic per cercar asil a Amèrica. Tots però van compartir l’exili. No és casual que el Museu s’hagi instal·lat a La Jonquera, una vila que ha patit la ratlla fronterera com cap, que ha vist passar gent cap aquí i cap allà, que pagat en la seva fisonomia les càrregues feixuges i les servituts de les duanes, camions, carreteres, tallers, gasolineres, pàrkings, bars de copes, prostíbuls, edificis oficials, burocràcia i paperassa. La Jonquera es mereixia un equipament com aquest, que les famílies el visitin, de passada, quan van a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Quan van a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o Perelada, vila medieval preciosa. O potser pareu-hi quan pugen cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. El MUME te una exposició permanent molt interessant i n’organitza de temporals, molt sovint. Preus ajustats, gratuït pels infants, i horaris factibles, tancat els dilluns. Hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2, i anant cap al centre de la Jonquera, on està situat el museu, al Carrer Major, 47. Tot i que el sector del poble tocant a la carretera no és el més bonic del món, la vila te atractius turístics a banda del Museu, que podeu aprofitar per omplir el dia i la visita. Així podeu caminar fins les restes del castell dels Rocabertí, dalt d’un turó. O anar en cotxe cap als estanys i a Cantallops, pels bellíssims paratges de la serra de l’Albera, Parc Natural, fins un altre castell magnífic, el de Requesens, una maravella. Llàstima del paisatge cremat pel foc!. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o els grans buffets lliures per a camioners, on la quantitat supera totes les previsions. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Esterri de Cardós


A la bonica Vall de Cardós, en ple cor de l’Alt Pirineu, hi ha un parell d’esglésies romàniques que val la pena visitar dins el terme d’Esterri de Cardós. Es tracta de la pròpia església d’Esterri, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la de l’agregat veï de Ginestarre, un poble de pessebre, amb quatre cases mal comptades. Tot i que les pintures no son ben bé les originals, donat que aquestes estan al MNAC a Barcelona, sí que les reproduccions son molt boniques i val la pena anar-hi per veure-les. De fet només aquestes esglésies en tenen a tota la Vall de Cardós. Arribar fins allà des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós i Esterri de Cardós. Son uns 285 km. Però, naturalment, si us convidem a pujar fins aquí, és perquè no només l’art ens crida. La natura, en aquest racó del Pirineu, és esplèndida. Impossible detallar tots els boscos, llacs, rius, comes i paratges naturals que mereixen una excursió. Tampoc ens veiem en cor de ressenyar els temples, ermites, cases fortes i castells dels termes de la Vall de Cardós. És molt millor que aneu veient el que surt al pas. Els pobles petits enfilats en valls, coquetons, amb grans cases pallareses. Els més grans, arrenglerats l’ún darrera l’altre a la vora del riu Noguera de Cardós, amb les seves esglésies. Els circs llacustres, com ara Certascán, els boscos intactes com Virós, d’avets, de faig. Les ovelles, vaques i cavalls pasturant. L’herba verda, els prats de dalla, l’olor de les flors. Els rius, rierols i rieres, aptes per una banyada familiar, amb el el soroll de l’aigua acompanyant el pas. En fí, el Pirineu en tot el seu esplendor. Per dormir i menjar el referent de qualitat a la zona són els hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Del mateix propietari, nets i polits, de categoria diversa, i prestacions i preu diferents. Magnífics. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Hi hem menjat molt bé en aquest hotel museu, una mica de gust francés. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Bon romànic i bones vacances a Cardós!.

En el Valle de Cardós, en pleno corazón del Alt Pirineu, hay un par de iglesias románicas que merecen una visita, ambas dentro del término de Esterri de Cardós. Se trata de la propia iglesia de Esterri, dedicada a San Pedro y San Pablo, y la del agregado vecino de Ginestarre, un pueblo como de belén, con cuatro casas mal contadas. Aunque las pinturas no son exactamente las originales, dado que éstas están en el MNAC en Barcelona, sí que las reproducciones son muy bonitas y vale la pena ir para verlas. De hecho sólo estas iglesias tienen pinturas en todo el Valle de Cardós. Llegar hasta allí desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar en Balaguer y Tremp. Subir luego hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós y Esterri de Cardós. Son unos 285 km. Pero, naturalmente, si os invitamos a subir hasta aquí, no es sólo por el arte. La naturaleza, en este rincón del Pirineo, es espléndida. Imposible detallar todos los bosques, lagos, ríos y parajes naturales que merecen una excursión. Tampoco podemos reseñar los templos, ermitas, casas y castillos de los términos de la Vall de Cardós. Es mucho mejor que vayáis a verlo. Los pueblos pequeños, coquetos, con grandes casas pallaresas. Los más grandes, alineados uno tras otro a orillas del río Noguera de Cardós, con sus iglesias. Los circos llacustres, como Certascan, los bosques intactos como Virós, de abetos, de haya. Las ovejas, vacas y caballos pastando. La hierba verde, los prados de guadaña, el olor de las flores. Los ríos, arroyos y ramblas, aptos para un baño familiar, con el el ruido del agua acompañando el paso. En fin, el Pirineo en todo su esplendor. Para dormir y comer el referente de calidad en la zona son los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Del mismo propietario, limpios y pulidos, de categoría diversa, y prestaciones y precio diferentes. Magníficos. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Hemos comido muy bien en este hotel museo, un poco de gusto francés. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. ¡Buen románico y buenas vacaciones a Cardós!.

Pleta del Prat a Tavascan


Avui us volem presentar un espai natural maravellós perfecte per una sortida llarga d’estiu, tardor, primavera o hivern. Es tracta de l’estació d’esquí, mínima, minimalista, familiar, petitona, de la Pleta del Prat, a Tavascan, al capdemunt de la Vall de Cardós, al Pirineu Català. És un espai d’una natura verge, molt poc tocada, que sense neu us convida a l’excursió familiar, a la ruta senderista, al passeig per la muntanya. I a l’hivern a tocar neu de la bona, amb poca gent, amb poca aglomeració. Està situada al final d’una carretera, asfaltada, però estreta, molt estreta, que en 10 kms. puja des del poble de Tavascan fins a l’estació. Bon aparcament, ample, al final. La Vall de Mascarida, agreste, envoltada de boscos de pi negre i avet, ofereix unes impressionants vistes als cims del millor Pirineu. Nevats a més no poder en temporada, verds a esclatar sense mantell. A l’estiu aquesta estació d’alta muntanya pot ser el punt de partida de nombroses excursions familiars. Fins als estanys del Diable, o als de la Gallina, o bé podeu pujar als pics de Campirme o Ventolau, que ja és molt més caminar. A l’hivern s’hi pot disfrutar de la neu fent, no només esquí de fons, sinó també l’alpí, gràcies a la presència de telecadira i remuntador. Ideal per fer excursions amb raquetes amb els infants. Allà mateix trobareu un refugi, senzill, però ben portat, amb servei amable de cafeteria i on fan menjars casolans. Tenen habitacions, de refugi, això si, amb capacitat per a 50 places, amb dutxes calentes. En temps de neu hi ha servei de monitors i lloguer de material. La pujada fins la Pleta del Prat, des de Tavascan pot ser dura, per les rampes potents, les corbes i l’estretor de la calçada, però remuntar aquesta vall ofereix vistes plenes de flors en primavera i estiu, i neu a dojo, i també molt de gel, a l’hivern. Aire pur!. Llibertat!. I en acabar la jornada podeu baixar de nou a la bonica Vall de Cardós. Des del poble de Tavascan altres valls precioses us esperen, per fer-les a peu, com la incomparable Vall de Bohavi, per la carretera de la dreta, sortint des de Tavascan, enlloc de la de l’esquerra que va a la Pleta. La pista forestal no és apte per a turismes, però segueix enganxada al costat del riu d’aigües cristal·lines que dona nom a la vall. Podeu remuntar-lo fins el conegut planell de Bohavi. D’allà, els excursionistes de veritat intentaran pujar al llac de Certescan. A la vall hi ha un parell d’esglésies romàniques que val la pena visitar dins el terme d’Esterri de Cardós. Es tracta de la pròpia església d’Esterri, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la de l’agregat veï de Ginestarre. Si el refugi no us fa el pes, podeu dormir i menjar als hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Un altre referent de tota la vida en aquesta vall és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una altra bona opció familiar. Un hotel museu, una mica de gust francés. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Bona cuina. Els amants del càmping poden disfrutar-lo, precisament, a la mateixa pista que puja a la Pleta. Allà hi ha el Camping Bordes de Graus, Tel : 973 62 32 46. Arribar fins Tavascan des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós, Lladorre i Tavascan. Son uns 290 kms. Bon estiu a Tavascan!.

Hoy os queremos presentar un espacio natural maravilloso perfecto para una salida larga de verano, otoño, primavera o invierno. Se trata de la estación de esquí, mínima, minimalista, familiar, pequeñita, de la Pleta del Prat, en Tavascan, al final del valle de Cardós, en el Pirineo Catalán. Es un espacio de una naturaleza virgen, muy poco tocada, que sin nieve os invita a la excursión familiar, a la ruta senderista, al paseo por la montaña. Y en invierno a tocar nieve de la buena, con poca gente, con poca aglomeración. Está situada al final de una carretera, asfaltada, pero estrecha, muy estrecha, que en 10 kms. sube desde el pueblo de Tavascan hasta la estación. Buen aparcamiento, ancho, al final. El Valle de Mascarida, agreste, rodeado de bosques de pino negro y abeto, ofrece unas impresionantes vistas a las cumbres del mejor Pirineo. Nevados a más no poder en temporada, verdes a estallar sin su manto blanco. En verano esta estación de alta montaña puede ser el punto de partida de numerosas excursiones familiares. Hasta los estanques del Diablo, o los de la Gallina, o bien se puede subir a los picos de Campirme o Ventolau, que ya es mucho más caminar. En invierno se puede disfrutar de la nieve haciendo, no sólo esquí de fondo, sino también del alpino, gracias a la presencia de telesilla y remonte. Ideal para hacer excursiones con raquetas con los niños. Allí mismo encontrarán un refugio, sencillo, pero bien llevado, con servicio amable de cafetería y donde hacen comidas caseras. Tienen habitaciones, de refugio, eso si, con capacidad para 50 plazas, con duchas calientes. En tiempos de nieve hay servicio de monitores y alquiler de material. La subida hasta la Pleta del Prat, desde Tavascan puede ser dura, por las rampas potentes, las curvas y la estrechez de la calzada, pero remontar este valle ofrece vistas llenas de flores en primavera y verano, y nieve a raudales, y también mucho hielo, en invierno. ¡Aire puro!. ¡Libertad!. Y al terminar la jornada se puede bajar de nuevo al Valle de Cardós. Desde el pueblo de Tavascan otros valles preciosos os esperan, para hacer a pie, como la incomparable Valle de Bohavi, por la carretera de la derecha, saliendo desde Tavascan, en lugar de la de la izquierda que va a la Pleta. Esta pista forestal no es apta para turismos, pero sigue pegada al lado del río de aguas cristalinas que da nombre al valle. Pueden remontarlo hasta el conocido pla de Bohavi. De allí, los excursionistas de verdad intentarán subir al lago de Certescan. En el valle hay un par de iglesias románicas que merece la pena visitar dentro del término de Esterri de Cardós. Se trata de la propia iglesia de Esterri, dedicada a San Pedro y San Pablo, y la del agregado vecino de Ginestarre. Si el refugio no os gusta, podéis dormir y comer en los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Otro referente de toda la vida en este valle es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, otra buena opción familiar. Un hotel museo, un poco de gusto francés. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. Buena cocina. Los amantes del camping pueden disfrutarlo, precisamente, en la misma pista que sube a la Pleta. Allí está el Camping Bordes de Graus, Tel: 973 62 32 46. Llegar hasta Tavascan desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar en Balaguer y Tremp. Subir hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós, Lladorre y Tavascan. Son unos 290 kms.

Xolla a Cardós


La Vall de Cardós, a l’Alt Pirineu, és un espai natural únic, privilegiat. Un dels racons més verges del Pirineu català, enclavat, quasi en la seva totalitat, en el  Parc Natural de lAlt Pirineu. Allà, en aquest bé de Déu de muntanyes, prats i rius, en aquest paratge encantador, tindrà lloc, aquest proper diumenge, dia 10 de juny, una fira de productes artesanals, amb concurs de xolla d’ovelles i una mostra de l’ovella aranesa. Serà al petit poblet d’Arrós de Cardós, un indret de la rodalia d’Esterri de Cardós, un poble de pessebre, amb una trentena de cases mal comptades, on hi viuen una dotzena de persones. No caldría que tingués lloc aquesta trobada per recomanar-vos aquesta sortida. Però l’excusa és bona.  Podreu admirar i adquirir tota mena de productes artesanals pirinencs. Els menuts podran observar ben d’aprop veritables ovelles araneses, trobareu diversos tallers i activitats interessant per la canalla, demostracions d’oficis relacionats amb la llana: com refer un matalàs de llana, curtir un pelló d’ovella o fer un sarró de pastor. També veureu filar amb filosa i amb fus i, naturalment, com xollar a mà i a màquina elèctrica. Per al més petits de la casa hi haurà itineraris a cavall, jocs de fusta, o taller de pintar l’ovella. També podreu veure com es dalla un prat i se’n fan les garbes. Per dinar podeu fer una bona carn a la brasa d’ovella aranesa en un ambient amical i de sana companyonia, a l’estil del Pirineu. A la tarda gaudireu de l’animació infantil i d’una xocolatada popular. Podreu fer una visita guiada a la Borda de Llosaus.  Esteu tots i totes convidats per la bona gent que encara resisteix la solitud de la bellessa d’aquest món rural que cada dia costa més de mantenir.  Arribar des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós i Esterri de Cardós. Son uns 285 km. Impossible detallar tots els boscos, llacs, rius, comes i paratges naturals que mereixen una excursió. Tampoc ens veiem en cor de ressenyar els temples, ermites, cases fortes i castells dels termes de la Vall de Cardós. És molt millor que aneu veient el que surt al pas. Els pobles petits enfilats en valls, coquetons, amb grans cases pallareses. Els més grans, arrenglerats l’ún darrera l’altre a la vora del riu Noguera de Cardós, amb les seves esglésies. Els circs llacustres, com ara Certascán, els boscos intactes, d’avets, de faig. Les ovelles, vaques i cavalls pasturant. L’herba verda, els prats de dalla, l’olor de les flors. Els rius, rierols i rieres, el soroll de l’aigua acompanyant el pas pel corriol quan remuntem la vall. En fí, el Pirineu en primavera. Per dormir i menjar el referent de qualitat a la zona són els hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Del mateix propietari, nets i polits, de categoria diversa, i prestacions i preu diferents. Magnífics. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Feliç cap de setmana a Cardós!.

La Vall de Cardós és un espacio natural único, privilegiado. Uno de los rincones más vírgenes del Pirineo catalán, enclavado, casi en su totalidad, en el Parque Natural del Alto Pirineo. Allí, entre prados y ríos, en este paraje encantador, tendrá lugar, este próximo domingo, día 10 de junio, una feria de productos artesanales, con concurso de esquila de ovejas y una muestra de la oveja aranesa. Será en el pequeño pueblo de Arrós de Cardós, un lugar de los alrededores de Esterri de Cardós, un pueblo de belén, con una treintena de casas mal contadas, donde viven una docena de personas. No haría falta que tuviera lugar este encuentro para recomendaros esta salida. Pero la excusa es buena. Podrán admirar y adquirir todo tipo de productos artesanos pirenaicos. Los pequeños podrán observar bien de cerca verdaderas ovejas aranesas, encontraréis diversos talleres y actividades interesante para los niños, demostraciones de oficios relacionados con la lana: como rehacer un colchón de lana, curtir un piel de oveja o hacer un zurrón de pastor. También veréis hilar con rueca y con huso y, naturalmente, como esquilar a mano ya máquina eléctrica. Para los más pequeños de la casa habrá itinerarios a caballo, juegos de madera, o taller de pintar la oveja. También podréis ver como se guadaña un prado y cómo se hacen las gavillas. Para comer se puede degustar la buena carne a la brasa de oveja aranesa en un ambiente amical y de sana camaradería, al estilo del Pirineo. Por la tarde disfrutarán de la animación infantil y de una chocolatada popular. Podrán hacer una visita guiada a la Borda de Llosaus. Estáis todos y todas invitados por la buena gente que todavía resiste la soledad de la belleza de este mundo rural que cada día cuesta más mantener. Llegar desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar hacia Balaguer y Tremp. Subir hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación, a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós y Esterri de Cardós. Son unos 285 km. Imposible detallar todos los bosques, lagos, ríos, comas y parajes naturales que merecen una excursión. Tampoco nos vemos reseñando los templos, ermitas, casas fuertes y castillos de los términos de la Vall de Cardós. Es mucho mejor que vayáis viendo lo que sale al paso. Los pueblos pequeños en sus valles, coquetos, con grandes casas pallaresas. Los más grandes, alineados uno tras otro a orillas del río Noguera de Cardós, con sus iglesias. Los circos lacustres, como Certascan, los bosques intactos, de abetos, de haya. Las ovejas, vacas y caballos pastando. La hierba verde, los prados de guadaña, el olor de las flores. Los ríos, arroyos y ramblas, el ruido del agua acompañando al paso por el sendero cuando remontamos el valle. En fin, el Pirineo en primavera. Para dormir y comer el referente de calidad en la zona son los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Del mismo propietario, limpios y pulidos, de categoría diversa, y prestaciones y precio diferentes. Magníficos. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, a poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera, está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. Bon cap de setmana a Cardós.

Las Saladas


Entre Bujaraloz, un poble obert, de pas, de camí i de serveis, situat al centre dels Monegros, punt de parada a mig camí entre Fraga i Zaragoza, i Sástago, un poble alegre, fecund i agrícola, situat en un meandre del riu Ebre, que es contorsiona, l’abraça, el mima i l’omple d’hortes, trobareu les Salades. Entre aquestes dues viles aragoneses, en el espai que queda entre elles, just a la meitat de la zona més desèrtica dels Monegros, a la meitat de la carretera A-2105, hi trobareu quatre llacunes salades, de diferents mides. La més gran, la de la Platja, està situada a 8 kms. de Bujaraloz, a l’esquerra anat cap a Sástago. Medeix tres kms per dos, i conserva aigua quasi tot l’any. La sal s’acumula en els llocs que l’evaporació s’ha endut el líquid element. Les ruines d’antigues explotacions salineres fan de mut testimoni d’un paisatge que sembla d’un altre planeta. És bonic recòrrer aquest indret tan diferent, ple de llum i de sol, d’horitzons amples, com infinits. Torneu al cotxe i proseguiu un parell de kms. més. Trobareu el grup de les altres Salades, tres llacunes grans i un munt de mides diverses, just a mà dreta. Des de la carretera s’hi accedeix per un camí de terra, planer, però estret i amb molt de pedregar. No hi ha cap mena d’infraestructura. Quatre cartells indicadors, però ni miradors, ni aguaits. Es proposa un circuït de 8 kms, que rodeja les llacunes. El no res, la solitud, el vent, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. Les llacunes salades, buides d’aigua i de vida a l’estiu, plenes d’aus a la primavera, són una reserva ecològica important, un paradís pels ornitòlegs. Perque  els Monegros no son només un desert. Son un espai amb una vegetació peculiar, adaptada al clima extrem, i una fauna, invertebrats i ocells sobretot, acostumada a amagar-se i sobreviure. Arribeu-vos a les Salades, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, i uns 220 de Barcelona. Anar-hi només per veure el lloc, per molt curiós que sigui, seria un sacrifici gran. Però, en canvi, és una fantàstica sortida familiar si hi afegiu el proper, impressionant i desconegut monestir de Rueda, veritable joia del Císter, a tocar de Sástago. Una abadia preciosa, una maravella de l’art aragonès. Amb un hotel de 4 estrelles incorporat, a tocar del majestuós Ebre. No gaire lluny, al costat de Velilla d’Ebre, hi ha la Colònia Lèpida Celsa. Una ciutat romana intacta. No la coneixeu, molt natural, la cultura no es publicita gaire a casa nostra. També podeu apostar per la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, a Bujaraloz, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa. A Sástago, l’Hostal Monasterio de Rueda, (no confondre amb l’hotel de 4 estrelles), ofereix habitacions senzilles, bé de preu. Naturalment, a Zaragoza, teniu tota mena de serveis i d’hotels. Podeu incloure la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no inclogui l’autopista A-2, o la faci servir fins Bujaraloz, per baixar després a les Salades, a Sástago, fer el monestir de Rueda i Celsa. Una bona sortida en família!.

Entre Bujaraloz, un pueblo abierto, de paso, de camino y de servicios, situado en el centro de los Monegros, punto de parada a medio camino entre Fraga y Zaragoza, y Sástago, un pueblo alegre, fecundo y agrícola, situado en un meandro del río Ebro, que se contorsiona, lo abraza, lo mima y le llena de huertas están las Saladas. Entre estas dos villas aragonesas, en el espacio que queda entre ellas, justo a la mitad de la zona más desértica de los Monegros, a la mitad de la carretera A-2105, encontraréis cuatro lagunas saladas, de diferentes tamaños. La más grande, la de la Playa, está situada a 8 kms. de Bujaraloz, a la izquierda yendo hacia Sástago. Mide tres kms por dos, y conserva agua casi todo el año. La sal se acumula en los lugares en que la evaporación se ha llevado el líquido elemento. Las ruinas de antiguas explotaciones salineras hacen de mudo testigo de un paisaje que parece de otro planeta. Es bonito recorrer este lugar tan diferente, lleno de luz y de sol, de horizontes amplios, como infinitos. Vuelvan al coche y proseguiremos un par de kms. más. Encontrarán el grupo de las otras Saladas, tres lagunas grandes y un montón de diferentes tamaños, justo a la derecha. Desde la carretera se accede por un camino de tierra, llano, pero estrecho y con mucho pedregal. No hay ningún tipo de infraestructura. Cuatro carteles indicadores, pero ni miradores, ni observatorios. Se propone un circuito de 8 kms, que rodea las lagunas. La nada, la soledad, el viento, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula todo. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. Las lagunas saladas, vacías de agua y de vida en verano, llenas de aves en primavera, son una reserva ecológica importante, un paraíso para los ornitólogos. Porque los Monegros no son sólo un desierto. Son un espacio con una vegetación peculiar, adaptada al clima extremo, y una fauna, invertebrados y pájaros sobre todo, acostumbrada a esconderse y sobrevivir. Acercaos a las Saladas, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, y unos 220 de Barcelona. Ir sólo para ver el lugar, por muy curioso que sea, sería un sacrificio grande. Pero, en cambio, es una fantástica salida familiar si se le añade el próximo, impresionante y desconocido monasterio de Rueda, verdadera joya del Císter, cerca de Sástago. Una abadía preciosa, una maravilla del arte aragonés. Con un hotel de 4 estrellas incorporado, junto al majestuoso Ebro. No muy lejos, junto a Velilla de Ebro, está la Colonia Lépida Celsa. Una ciudad romana intacta. No la conocéis, muy natural, la cultura no se publicita mucho en nuestro país. También se puede apostar por la fantástica arquitectura del monasterio de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes náuticos al alcance. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y saborear comida de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, en Bujaraloz, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo. En Sástago, el Hostal Monasterio de Rueda, (no confundir con el hotel de 4 estrellas), ofrece habitaciones sencillas, bien de precio. Naturalmente, en Zaragoza, tiene todo tipo de servicios y de hoteles. Pueden incluir la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no vaya por la autopista A-2, o la use hasta Bujaraloz, para bajar después a las Saladas, en Sástago, hacer el monasterio de Rueda y Celsa. ¡Una buena salida en familia!.

Estany de Malniu


L’estany de Malniu, damunt del petit i deliciós poblet de Meranges, és una excursió familiar clàssica. Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Puigcerdà cap a a la Seu d’Urgell, i just a la sortida de Ger, agafar la carretera a mà dreta que puja fins Meranges. Val la pena deixar el cotxe i voltar els carrers d’aquest poble de pessebre, amb cases de pedra, una botiga de formatges i un restaurant, i hotel, d’altíssima categoria gastronòmica: Can Borrell. Per continuar cap a l’estany cal travessar el poble seguint la pista que mena al refugi de Malniu. Són uns 10 kms. La meitat asfaltats i l’atra meitat de terra. Estreta tota ella, i en forta pujada. Alguns trams estan malament, vigileu els cotxes segons les pluges i l’estat de la pista. Si tot va bé arribareu al refugi de Malniu, que te servei d’allotjament, menjars i de bar. Allà cal deixar els vehicles. Hi trobareu una font amb taules per fer picnic i un parell d’àrees d’acampada. Bon lloc per passar el dia amb infants. Hi ha un petit llac molt proper, on els nens poden banyar-se els peus. Si teniu ganes de continuar, amb una caminada asequible, d’uns 45 minuts xino-xano, arribareu al propi estany de Malniu. Val la pena fer la pujada perquè l’indret és realment idíl.lic. Bones vistes damunt la Cerdanya, i sobretot, als pics que l’envolten. Sobretot l’omnipresent Puigpedròs. Deixeu els infants jugar pels entorns i, perquè no, remullar-se al llac, si fa prou calor.

El lago de Malniu, sobre el pequeño y delicioso pueblo de Meranges, es una excursión familiar clásica. Para llegar hay que tomar la carretera que va de Puigcerdà hacia a La Seu d’Urgell, y justo a la salida de Ger, coger la carretera a mano derecha que sube hasta Meranges. Vale la pena dejar el coche y recorrer las calles de este pueblo de pesebre, con casas de piedra, una tienda de quesos y un restaurante, y hotel, de altísima categoría gastronómica: Can Borrell. Para continuar hacia el lago hay que atravesar el pueblo siguiendo la pista que conduce al refugio de Malniu. Son unos 10 kms. La mitad asfaltados y la otra mitad de tierra. Estrecha toda ella, y en fuerte subida. Algunos tramos están mal, vigilar los coches según las lluvias y el estado de la pista. Si todo va bien llegará al refugio de Malniu, que tiene servicio de alojamiento, comidas y bar. Allí hay que dejar los vehículos. Encontraréis una fuente con mesas para picnic y un par de áreas de acampada. Buen lugar para pasar el día con niños. Hay un pequeño lago muy cercano, donde los niños pueden bañarse los pies. Si tiene ganas de continuar con una caminata asequible, de unos 45 minutos tranquilamente, se obtiene el propio lago de Malniu. Vale la pena hacer la subida porque el lugar es realmente idílico. Buenas vistas sobre la Cerdanya, y sobre todo, los picos que lo rodean. Sobre todo la omnipresente Puigpedròs. Deje a los niños jugar por los entornos y, porqué no, remojarse en el lago, si hace bastante calor.

Aranser – Aransa


Des de Martinet de Cerdanya podreu assolir fàcilment un dels racons més bonics de la Cerdanya. Es tracta de les pistes d’esquí nòrdic d’Aransa. Molta neu a l’hivern i un espai natural preciós a l’estiu. A més fàcil d’arribar-hi. Sortim de Martinet cap a LLes i Arànser. Deixem la carretera que puja a Lles, a mà dreta, i agafem la de mà esquerra, que porta al poblet d’Arànser. Podem parar a visitar aquest llogarret deliciós. Un cop vist, podeu seguir per la pista estreta, però asfaltada, que porta a Aransa. Haureu fet una vintena de kms. Bon aparcament. Bona neu per anar-hi amb raquetes, per tirar-se amb trineu o per esquiar en família. Hi trobareu tota mena de serveis, com ara lloguer de material, bar i un refugi restaurant: El Fornell, Tel: 973293051 – 660328754. Boscos de pi negre us envoltaran, i les vistes són magnífiques. També, al poble, teniu bonics restaurants amb habitacions, com l’Hostal del Pas de la Pera, o la Fonda Fuxet. O, si us agraden més, acollidores cases rurals, com ara Cal Síndic, o Ca l’Escolà, preciosa. Si sou bons caminadors heu de saber que la pista encara us portaria al Prat Miró, i continuant, als estanys de la Pera. Però allà ja no hi arribaríeu en cotxe. Us caldría una hora ben bona de caminada, des d’on hauríeu de deixar el vehicle. Si sou més de fer turísme poc cansat, us recomanem que feu un volt pels bonics pobles de la zona, com ara Músser. Aquest lloc diminut està aturat al segle XIX. És autèntic de veritat. Allà podreu comprar formatge artesà de Ca l’Orri i veure la seva esglèsia romànica. També podeu complementar la ruta pujant fins a LLes, i de allà al Cap de Rec. Un lloc molt espectacular i agradable, sobretot pels infants. Natura verge. I un bon refugi amb restaurant. A Músser us recomanem vivament l’hotel Campí. Un clàssic familiar, com estar a casa. A lles també teniu un allotjament amb molt d’encant: Cal Rei. Ja ho sabeu, la Cerdanya més bella us espera.

La Pleta del Prat – Tavascán


La Pleta del Prat és una estació d’esquí nòrdic. Un lloc idílic per anar a passejar a l’estiu o a gaudir de la neu a l’hivern. El seu refugi, un bon refugi, molt familiar, ofereix menjar i lliteres a molt bon preu. Per arribar-hi heu de fer cap a Sort, i arribats a Llavorsí, pujar a la Vall de Cardós. Allà, en un racó idil·lic i poc conegut del Pirineu més desconegut de Catalunya, trobem la vall de Tavascan. És just al final del vall de Cardós. Un seguit de poblets encisadors us esperen. Tavascán és un poblet de pessebre. Des d’allà podeu accedir, en només 10 kms. a l’estació d’esquí de La Pleta del Prat. A l’hivern un paradís pels amants de la neu, sobretot de la neu verge, sense aglomeracions, en ple paisatge, amb arbres, natural, sense massa artificis. A l’estiu és un punt fantàstic d’estiueig. Desenes de rutes possibles i excursions d’alta muntanya. Pics, llacs, collades, boscos. Clàssica és ja la que us portarà fins el bonic llac de Certascan. La vall nevada amaga racons on els vostres infants gaudiran de la neu a ple cor. La vall verda, a l’estiu, o daurada, a la tardor ofereix esglèsies romàniques en llogarets que mereix una detinguda visita. A Tavascan mateix trobareu allotjaments i restaurants. Nosaltres recomanem l’hotel Estanys Blaus, que és molt bonic, i molt familiar.

La Pleta del Prat es una estación de esquí nórdico. Un lugar idílico para ir a pasear en verano o a disfrutar de la nieve en invierno. Su refugio, un buen refugio, muy familiar, ofrece comida y literas a muy buen precio. Para llegar hay que subir a Sort, y llegados a Llavorsí, subir a la Vall de Cardós. Allí, en un rincón idílico y poco conocido del Pirineo más desconocido de Catalunya, encontramos el valle de Tavascan. Está justo al final del valle de Cardós. Una serie de pueblecitos encantadores os esperan. Tavascan es un pueblo de pesebre. Desde allí puede acceder, en sólo 10 kms. a la estación de esquí de La Pleta del Prat. En invierno un paraíso para los amantes de la nieve, sobre todo de la nieve virgen, sin aglomeraciones, en pleno paisaje, con árboles, natural, sin demasiados artificios. En verano es un punto fantástico de veraneo. Decenas de rutas posibles y excursiones de alta montaña. Picos, lagos, collados, bosques. Clásica es ya la que os llevará hasta el bonito lago de Certascan. El valle nevado esconde rincones donde sus niños gozarán de la nieve a pleno pulmón. El valle verde, en verano, o dorado, en otoño ofrece iglesias románicas en aldeas que merecen una detenida visita. En Tavascan mismo encontrará alojamientos y restaurantes. Nosotros recomendamos el hotel Estanys Blaus, que es muy bonito, y muy familiar.

Narbonne


Narbonne

Narbonne està situada al nord de Perpinyà, ja dins la França estricta, en una zona que correntment allà anomenen “Midi”. És una zona degradada, on el sol bat de valent i fa molta calor a l’estiu. No hi ha vegetació en aquesta plana litoral, oberta al Mediterrà. La gent passà de llarg, per l’autopista A-9, en direcció a París, a Itàlia, o a Carcassonne, sense parar gaire atenció a aquesta ciutat sudenca, un xic bruta i destartalada. I malgrat que tot això que us dic és cert, també ho és que Narbonne te atractius. Una catedral inacabada, gran, brutal i magnífica. Fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar. El casc antic de la ciutat és bonic, agradable. Molt mediterràni. Amb cases de colors clars i porticons virolats. Narbonne va ser molt important a l’edat mitjana. Seu d’un arquebisbat que era el metropolità de Catalunya fins que es restaurà Tarragona. Prop de Narbonne podreu admirar la maravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. També altres molt urbanitzades i degradades, és clar, problemes de la costa arreu del món. O bé anar de Narbonne fins l’abadia de Fontfreda, maravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 300 kms. Degusteu els vins de diverses denominacions d’orígen d’aquesta zona que ja exportava a Roma, com ara els rojos Fitou, un plaer pel paladar. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, ya en la Francia estricta, en una zona que corrientemente allí llaman “Midi”. Es una zona degradada, donde el sol bate fuerte y hace mucho calor en verano. No hay vegetación en esta llanura litoral, abierta al Mediterráneo. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a París, en Italia, o Carcassonne, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica. Fácil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrá admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. También otras muy urbanizadas y degradadas, claro, problemas de la costa todo el mundo. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.