El país de Larzac

El País de Larzac, al bellíssim departament de l’Aveyron, és terra de cavallers Templers i Hospitalers. Es tracta d’una zona plena de pobles amb records d’aquells guerrers. Està força a tocar de casa, a uns 400 kms. de Barcelona, just en el camí de pujar cap a París, per anar a Disneyland, per exemple. Està situada, a més, evitant la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aquest és un bon consell: per anar cap a París escolliu sempre la moderna autopista A-75, la que surt de Beziers camí de Clermont Ferrand, la que te el pont del viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. Si ho feu, passareu per l’àrea de descans de Le Caylar. És aquesta un àrea de parada d’autopista modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I just Le Caylar és la porta d’entrada a aquesta comarca francesa i occitana, terres aspres i dures, plenes de restes dels monjos soldats. Pobles com ara la meravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Una passada: carrers empedrats, placetes, castell, església, portal, muralles, torres… Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge cap a París, una parada reconfortant. I allà trobareu molts llocs on menjar bé, molts petits restaurants. Ens va agradar molt un petit local remot i amagat a la Placette, anomenat L’Hospitalier. El porten tres noies. Fan unes pizzes, mitjes pizzes, amanides i plats de formatge i embotit, bons i bé de preu. I uns postres fantàstics. No us perdeu el pastís de xocolata, i els altres pastissos casolans. I després no torneu pas a l’autopista. Recorreu els petits pobles medievals de la ruta de Larzac. Ja us hem parlat de la Couvertoirade,  però també hi ha Ste-Eulalie de Cernon, le Viala du Pas de Jaux, el poblet de St-Jean d’Alcas o la Cavalerie. O bé baixeu fins la villa de Millau millor anar-hi per Nant, seguit el riu, molt pintoresc, o aneu fins les gorges del Tarn, passant per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa comarca de Larzac, con sus pueblos llenos de recuerdos de los templarios y hospitalarios, caballeros feudales. Quizás lo más espectacular de la zona sea la ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Recomeendamos un pequeño restaurante llamado L’Hospitalier, en la placette. Lo llevan tres chicas, y hacen pizzas y ensaladas, bién de precio, y unos postres riquísimos. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Templers a La Dourbie

La Dourbie és un riu que neix als contraforts del Mont Aigoual, al mig d’una regió ben salvatge del sur de França. Baixa entre roques i pins, per una vall poc coneguda, fins arribar a Nant. D’allà s’encaixa en unes boniques gorges, obertes i rialleres, fins arribar a Millau, on rendeix les seves aigües netes, límpides, al Tarn. Hi podeu arribar amb facilitat per l’autopista A-7 fins Narbonne i Beziers, canviant a l’A75, camí de París i Clermont-Ferrand. La Dourbie, per ella mateixa, no passa de ser un riuet més. És el munt de coses que podreu gaudir del seu entorn el que fa ideal per infants la zona de la Dourbie. Com per exemple els boscos de l’Aigual, on neix, i les valls que s’hi reuneixen. O espais temàtics senzills però dignes, pensats pels més menuts de casa, com ara “La Noria” a Saint Jean de Bruel, just al mig del vall de la Dourbie. Una sínia centenària dona peu a l’explicació didàctica de tot el món de l’aigua, del riu, i del seu aprofitament. Però són els amants de la història qui estan en més bones mans. La Dourbie és terreny dels Templers i dels hospitalers. Allà hi trobareu un munt de poblets medievals amb tots els ets i uts necessaris: castells, muralles… Els templers us donen la benvinguda a pobles que dominaren, com La Covertoirade. La Cavaliere, Cornús, Latour, Nant, Cantobre, són joies de la comarca templera de Larzac. Complementeu la visita amb un recorregut per la desconeguda i bonica abadia de Sylvanès, on s’hi fan concerts molt interessants, i per les gorges del Tarn, o les de la Jonte. També, si disposeu de dies, podeu fer cap a Micòpolis, la ciutat dels insectes, prop de Millau, on teniu el magnífic viaducte. Per dormir i menjar recomanem Le Cevenol, a Millau mateix. També el “Jalade”, o més clàssic “La Musardière“. D’alt standing: el domini de sant Esteve. De ruta podeu parar a l’àrea de servei de Le Caylar, on teniu un autoservei Casino.

La Dourbie es un río que nace en las estribaciones del Monte Aigoual, en medio de una región muy salvaje del sur de Francia. Baja entre rocas y pinos, por un valle poco conocido, hasta llegar a Nant. De allí se encaja en unas hermosas gargantas, abiertas y risueñas, hasta llegar a Millau, donde rinde sus aguas limpias, límpidas, al Tarn. Podéis llegar con facilidad por la autopista A-7 hasta Narbonne y Beziers, cambiando a la A75, camino de París y Clermont-Ferrand. La Dourbie, por ella misma, no pasa de ser un riachuelo más. Es el montón de cosas que podrá disfrutar de su entorno lo que hace ideal para niños la zona de la Dourbie. Como por ejemplo los bosques, donde nace, y los valles que se reúnen allí. O espacios temáticos sencillos pero dignos, pensados para los más pequeños de casa, como “La Noria” en Saint Jean de Bruel, justo en medio del valle del Dourbie. Una noria centenaria da pie a la explicación didáctica de todo el mundo del agua, del río, y de su aprovechamiento. Pero son los amantes de la historia los que están en mejores manos. La Dourbie es terreno de los Templarios y los hospitalarios. Allí encontraréis un montón de pueblos medievales con todos los pormenores necesarios: castillos, murallas … Los templarios le dan la bienvenida a pueblos que dominaron, como La Covertoirade. La Cavaliere, Cornus, Latour, Nant, Cantobre, son joyas de la comarca templaria de Larzac. Complemente la visita con un recorrido por la desconocida y bonita abadía de Sylvanès, donde se hacen conciertos muy interesantes, y por las gargantas del Tarn, o las de la Jonte. También, si dispone de días, puede ir hasta Micòpolis, la ciudad de los insectos, cerca de Millau, ciudad donde se encuentra el magnífico viaducto. Para dormir y comer recomendamos Le Cévenol, en Millau mismo. También el “Jalade”, o más clásico “La Musardière”. De alto standing: el dominio de San Esteban. De ruta podéis parar en el área de servicio de Le Caylar, donde tiene un autoservicio Casino.

Millau

Millau, avui, és el viaducte. Aquesta magna obra que salta olímpicament damunt la vall del riu Tarn, i que serveix de teló a la vila, ha eclipsat del tot a la ciutat mateixa. I és lògic. El viaducte de Millau és colosal, enorme, d’un altre planeta. No se sap que és més bonic, si passar-hi i volar damunt dels núvols, o bé baixar al vall per anar fins el peu de les seves hercúlies columnes a veure la faraónica obra. De fet no cal triar. Podeu fer-ho tot. Passar-hi i parar a l’àrea acondicionada a l’efecte, (foto assegurada), quan aneu cap a París per la A-75, desde Beziers. I passar per Millau, a la tornada, pel fons de l’ampli tall del Tarn, i anar en direcció Roquefort i Albi per aixecar al cap, fins la verticalitat,  just sota el pont. Però Millau, a més del seu viaducte, és una ciutat que mereix una visita. Antigament formà part del territori dels reis catalans, i el seu casc antic és interessant. I si això no us sedueix, llavors podem oferir-vos tot un munt d’excursions a fer des de Millau. Excursions de cinc estrelles: les gorges del Tarn, les gorges de la Dourbie, la Gruta des Damoiselles, l’Avenc Armand… Gorges i coves, causses, forats impossibles, rius d’aigües cristal·lines, somnis en pedra. Uns paisatges de primera magnitud, a tocar de Millau, a pocs kilòmetres. No oblideu Micrópolis, la ciutat dels insectes. Ideal per infants. I si us agrada la història més que la natura doncs monestirs, castells templers, pobles medievals, com La Couvertoirade, Nant, Canteubre… A Millau sempre dormim a l’hotel Le Cevenol. Familiar i agradable. Amb una petita piscina. Bon restaurant també. Però trobareu molts més hotels, de tot gust i preu, i moltíssims càmpings. Arribar a Millau des de Barcelona no ocupa més d’un dia. Són 400 Kms. I un cop allà, us garantim un cap de setmana o unes vacances inoblidables.

Millau, hoy, es el viaducto. Esta magna obra de ingenieria que salta olímpicamente sobre el valle del río Tarn, y que sirve de telón a la villa, ha eclipsado del todo a la ciudad misma. Y es lógico. El viaducto de Millau es colosal, enorme, de otro planeta. No se sabe que es más bonito, si pasar a él y volar encima de las nubes, o bien bajar al valle para ir hasta el pie de sus hercúleas columnas ver la faraónica obra. De hecho no hay que elegir. Pueden hacerlo todo. Pasar y parar en el área acondicionada al efecto, (foto asegurada), cuando vayan hacia París por la A-75, desde Beziers. Y pasar por Millau, a la vuelta, por el fondo del amplio corte del Tarn, e ir en dirección Roquefort y Albi para levantar la cabeza hasta la verticalidad, justo bajo el puente. Pero Millau, además de su viaducto, es una ciudad que merece una visita. Antiguamente formó parte del territorio de los reyes catalanes, y su casco antiguo es interesante. Y si esto no seduce, entonces podemos ofreceros un montón de excursiones a hacer desde Millau. Excursiones de cinco estrellas: las gargantas del Tarn, las gargantas de la Dourbie, la Gruta de las Damoiselles, el Avenc Armand … Gargantas y cuevas, Causses, agujeros imposibles, ríos de aguas cristalinas, sueños en piedra. Unos paisajes de primera magnitud, cerca de Millau, a pocos kilómetros. O Micrópolis, la ciudad de los insectos, ideal para los niños. Y si os gusta la historia más que la naturaleza pues monasterios, castillos templarios, pueblos medievales, como La Couvertoirade, Nant, Canteubre …  En Millau siempre dormimos en el hotel Le Cévenol. Familiar y agradable. Con una pequeña piscina. Buen restaurante también. Pero encontrará muchos más hoteles, de todo gusto y precio, y muchísimos campings. Llegar a Millau desde Barcelona no ocupa más de un día. Son 400 Kms.. Y una vez allí, le garantizamos un fin de semana o unas vacaciones inolvidables.