Ulm, revisitat


ulm

Aquestes passades vacances de Nadal hem estat de nou a Alemanya, i a la bellíssima ciutat medieval de Ulm, a Baviera. Una ciutat molt bonica, amb una magnífica catedral, amb una torre més que espectacular, que quasi toca el cel. De fet es veu molts kilòmetres abans d’arribar. No és només l’agulla el que impresiona de la catedral d’Ulm. Tot el temple és una joia del gòtic europeu més pur. I, al costat, travessant la moderna plaça, trobareu l’ajuntament. Una obra mestra del primer renaixement germànic. Pintures murals encisadores en un edifici sense desperdici. I què podem dir del barri dels pescadors, vora el Danubi. Les muralles medievals encerclen un didal de carrerons i canals on cada recó convida a la melancolia i l’admiració, com una petita Venecia. Ulm és una fita que no podeu oblidar si penseu en visitar Alemania. A tocar d’Ulm, els més petits teniu un parc del Lego, un Legoland. El parc temàtic del famós joc de construccions: el Lego. Un motiu més per moure-us per aquesta zona que concentra punts d’art tan interessants com Augsburg, Munich o els Alps Bavaresos. Ideal per unes vacances amb infants. Per dormir us recomanarem un hotel. Està a tocar de la catedral. No ho fem perquè sigui el millor, tot i que no està malament. Ho fem perquè l’amo és un català. Un català net de catalans de l’Empordà. Es diu Hotel Zum Anker i te habitacions senzilles, però polides. Algunes de familiars. L’esmorzar és cassolà, de primera, preparat per la seva simpàtica muller. A la Rabengasse 2, 89073 Ulm. Telefon: 0731.63297. Fax: 0731.6031925. Hi ha però molts més hotels, no patiu. Mireu-vos-els a la web d’Ulm. Tots els voltants de la catedral són plens de restaurants i hotels. Nosaltres varem dinar al restaurant L’Osteria, just en una plaça al darrera la catedral. Boníssim, barat i fantàstic menjar italià.

Al sur de Alemania hay una ciudad de tamaño medio. Una ciudad hermosa, pero sin estridencias. Grande sin ahogar. Es Ulm. Hay muchas razones para incluir Ulm en un viaje por Baviera. Por ejemplo una magnífica catedral. Su torre es muy espectacular. (En la foto). Casi toca el cielo. Se ve muchos kilómetros antes de llegar. No es sólo la aguja lo que impresiona de la catedral de Ulm. Todo el templo es una joya del gótico europeo más puro. Al lado, atravesando la plaza, el ayuntamiento. Una obra maestra del primer Renacimiento germánico. Pinturas murales encantadoras en un edificio sin desperdicio. Y qué podemos decir del barrio de los pescadores, junto al Danubio. Las murallas medievales rodean un dedal de callejuelas y canales. Ulm es un hito que no puede olvidar si planea en visitar Alemania. Muy cerca de Ulm, los más pequeños tienen Legoland. El parque temático del famoso juego de construcciones: el Lego. Un motivo más para moverse por esta zona que concentra puntos de arte tan interesantes como Augsburgo, Munich o los Alpes bávaros. Ideal para unas vacaciones con niños. Para dormir les recomendaremos un hotel. Está junto a la catedral. No lo hacemos porque sea el mejor, aunque no está mal. Lo hacemos porque el dueño es catalán. Un catalán neto de catalanes de l’Empordà. Se llama Hotel Anker y tiene habitaciones sencillas, pero límpias. Algunas són  familiares. El desayuno es casero, de primera, preparado por su simpática mujer. Està en la Rabengasse 2, 89073 Ulm. Telefono: 0731.63297. Fax: 0731.6031925. Pero hay muchos más hoteles, no os preocupeis. Todos los alrededores de la catedral están llenos de restaurantes y hoteles. Nosotros comimos en una pizzeria: l’Osteria, detrás de la catedral.

Again we were in Ulm, a beautiful medieval town in southern Germany, in Bavaria. A beautiful city with a magnificent cathedral with a big tower. This temple is a jewel of European Gothic. The town hall is a masterpiece of early German Renaissance. The fishermen neighborhood, near the Danube, is also really wonderful. Near Ulm your children will enjoy Legoland. Ideal for holidays with children. I’ll recommend a hotel to sleep. It is next to the cathedral. It’s the Anker Hotel, simple but polished. Breakfast is homemade. Rabengasse 2, 89073 Ulm. Phone: 0731.63297. Fax: 0731.6031925. But there are many more hotels in the city do not worry about it. Around the Cathedral you have a lot of restaurants and hotels. We were having dinner at the restaurant L’Osteria just in a square behind the cathedral. Delicious, cheap and great Italian food.

Encore une fois en plus, nous avons éte à Ulm, une belle ville médiévale dans le sud de l’Allemagne, en Bavière. Une belle ville avec une magnifique cathédrale avec une tour spectaculaire. Le temple est un joyau du gothique européen. Et, à côté, en traversant la place moderne, il y a l’hôtel de ville. Un chef d’œuvre de la Renaissance allemande. Allez aussi a le quartier des pêcheurs, tout près du Danube. Les murs médiévaux entourent un des ruelles et des canaux. Tout pres d’Ulm les enfants ont un parc de Lego, Legoland. Idéal pour des vacances avec des enfants. Je recommande un hôtel pour dormir. Il est à côté de la cathédrale. Pas mal. C’est l’Anker Hôtel, simple mais polie. Le petit déjeuner est fait maison. Rabengasse 2, 89073 Ulm. Téléphone: 0731,63297. Fax: 0.731,6031925. Mais il y a beaucoup plus d’hôtels, ne vous inquiétez pas. Tous les environs de la cathédrale sont pleines de restaurants et d’hôtels. Nous avons mangé au restaurant L’Osteria dans une place derrière la cathédrale. Délicieux, pas cher et avec une excellente cuisine italienne.

Camp de Mauthausen


A Austria, prop de la ciutat de Linz, al costat del plàcid i imponent riu Danubi, en un petit poblet oblidat, dalt d’un petit turó, s’alça el camp de Mauthausen. Sembla mentida que en aquesta vessant riallera al marge del gran riu d’Europa, que en aquesta vila apacible, tingués lloc tan d’horror. El camp nazi de Mathausen està edificat en un altiplà, damunt d’una pedrera de granit d’on sortiren els adoquins de la Viena imperial. Tot el camp és petri, granític. Recorda una mena de castell medieval, de fort. Muralles, portes, avingudes de pedra. Inhumà, dur, lleig. En arribar deixareu el cotxe en l’amplíssim aparcament, polsegòs, inauditament pedregòs i àrid, en el país dels verds i la vegetació. I pujareu fins la porta de la fortalessa. I entrareu, per l’àmplia avinguda, a banda i banda dels barracons, i veureu la ignomínia de les cambres de gas, més petites del que podíeu imaginar-vos. I veureu els forns crematoris, més sòrdits del que havíeu pensat. I baixareu pel camí, pels esglaons de pedra, fins la pedrera, en silenci, silent també l’aire. I veureu, ací i allà, desperdigats per la plana, per la gespa, els monuments que cada estat, que cada país, ha erigit als seus morts. Grandiloquents uns, senzills els altres. I entendreu que cal educar els fills per tal que no torni a passar mai. Acabada la visita, us proposem que retorneu a la vila, a la vila de Mathausen, vora el Danubi, que haurà de carregar pels segles amb aquest nom vergonyós, sense tenir-ne cap culpa. I allà veieu passar l’aigua, lenta, senyorial, eterna, despreocupada de les obres dels homes. O bé, per desintoxicar, i desengreixar l’ànima, us recomanem que visiteu la quieta abadia de Sant Florià, recer de pau, majestuosa, a pocs kms. del camp. Una joia del millor barroc, del millor barroc de Centre-Europa. Mathausen, el camp, val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz. Però el poble també és bonic. I l’abadia de Sant Florià encara més. Recordeu-ho. Per dinar podeu fer-ho molt bé a Mauthausen poble, a l’hostal Muehlviertlerhof, on ho vàrem fer nosaltres. Senzill, baratet. Una mica més enllà, teniu la Gasthof zur Traube, de més categoria. Tenen habitacions. Si no us fan el pes, sempre podeu dormir a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Mauthausen no és una visita agradable, però potser si que és una visita necessària.

En Austria, cerca de la ciudad de Linz, junto al plácido e imponente río Danubio, en un pequeño pueblo olvidado, sobre una pequeña colina, se alza el campo de Mauthausen. Parece mentira que en esta vertiente risueña al margen del gran río de Europa, que en esta villa apacible, tuviera lugar tanto horror. El campo nazi de Mauthausen está edificado en una meseta, encima de una cantera de granito de donde salieron los adoquines de la Viena imperial. Todo el campo es pétreo, granítico. Recuerda una especie de castillo medieval, de fuerte. Murallas, puertas, avenidas de piedra. Inhumano, duro, feo. Al llegar dejaréis el coche en el amplísimo aparcamiento, polvoriento, inauditamente pedregoso y árido, en el país de los verdes campos y la vegetación. Y subiréis hasta la puerta de la fortaleza. Y entraréis, por la amplia avenida, a ambos lados de los barracones, y veréis la ignominia de las cámaras de gas, más pequeñas de lo que podíais imaginar. Y veréis los hornos crematorios, más sórdidos de lo que habíais pensado. Y bajaréis por el camino, por los peldaños de piedra, hasta la cantera, en silencio, silente también el aire. Y veréis, aquí y allá, desperdigados por la llanura, por el césped, los monumentos que cada estado, que cada país, ha erigido a sus muertos. Grandilocuentes unos, sencillos los otros. Y entenderéis que hay que educar a los hijos para que esto no vuelva a pasar nunca más. Terminada la visita, os proponemos volver a la villa, a la villa de Mathausen, junto al Danubio, que deberá cargar por los siglos con este nombre de vergüenza, sin tener ninguna culpa. Y allí veis pasar el agua, lenta, señorial, eterna, despreocupada de las obras de los hombres. O bien, para desintoxicar, y desengrasar el alma, os recomendamos que visiteis la quieta abadía de San Florián, remanso de paz, majestuosa, a pocos kms. del campo. Una joya del mejor barroco, del mejor barroco de Centro-Europa. Mauthausen, el campo, vale una visita si se mueven por esta zona de Austria cercana a Linz. Pero el pueblo también es bonito. Y la abadía de San Florián aún más. Recuerdenlo. Para comer pueden hacerlo muy bien en Mauthausen pueblo, en el hostal Muehlviertlerhof, donde lo hicimos nosotros. Sencillo, barato. Un poco más allá, tenéis la Gasthof zur Traube, de más categoría. Tienen habitaciones. Si no les convencen, siempre pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad. Mauthausen no es una visita agradable, pero quizás si que es una visita necesaria.

Sankt Florian


L’abadia de Sant Florià apareix de sobte, majestuosa, imponent, en una vessant riallera d’un seguit de turons al marge del riu Enns, poc abans que aquest vessi les seves aigües al Danubi, a pocs kms. de la ciutat de Linz, a Austria. Fou allà on, segons la tradició, fou ofegat el màrtir Florià, soldat romà i cristià, patró dels bombers. La primitiva construcció romànica fou substituïda, a finals del XVII, per un bast complexe arquitectònic barroc, dels millors de Centre-Europa. Convé visitar la seva església, amb frescos molt interessants, de línies harmòniques i el pati, amb l’escala renaixentista italianitzant. Però el més valuós és dins. Com ara la biblioteca, amb desenes d’incunables, en un marc del XVIII o l’anomenada sala dels marbres. Menció a banda mereix la truculenta cripta on estan enterrats els priors del convent, el compositor Anton Bruckner, que fou organista de la casa, i on podreu gaudir d’un conjunt de 6000 cranis i fèmurs ben apilats. Imaginem que us agradarà encara més, la magnífica col·lecció de taules medievals del pintor Altdorfer, amb peces molt bones, que es troben a les habitacions imperials. Sant Florià val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz, o si heu anat a veure, per exemple, el camp nazi de Mathausen. A la mateixa abadia hi ha un petit restaurant que no està gens malament i també allotjament. Els melòmans apreciareu els concerts que s’hi fan, molts d’ells en l’esplèndid òrgan que tocà el gran músic Bruckner, i amb la col·laboració de les veus encantadores del cor infantil de Sant Florià, dels millors i més antics de tot Europa. Podeu dormir també a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Sankt Florian us agradarà!.

La abadía de San Florián aparece de repente, majestuosa, imponente, en una vertiente risueña de una serie de colinas en el margen del río Enns, poco antes de que este derrame sus aguas al Danubio, a pocos kms. de la ciudad de Linz, en Austria. Fue allí donde, según la tradición, fue ahogado el mártir Florián, soldado romano y cristiano, patrón de los bomberos. La primitiva construcción románica fue sustituida a finales del XVII, por un basto complejo arquitectónico barroco, de los mejores de Centro-Europa. Conviene visitar su iglesia, con frescos muy interesantes, de líneas armónicas y el patio, con la escala renacentista italianizante. Pero lo más valioso está dentro. Como la biblioteca, con decenas de incunables, en una sala del XVIII, llamada sala de los mármoles. Mención aparte merece la truculenta cripta donde están enterrados los priores del convento, el compositor Anton Bruckner, que fue organista de la casa, y donde podrá disfrutar de un conjunto de 6000 cráneos y fémures bien apilados. Imaginamos que le gustará aún más, la magnífica colección de tablas medievales del pintor Altdorfer, con piezas muy buenas, que se encuentran en las habitaciones imperiales. San Florián vale una visita si os movéis por esta zona de Austria cercana a Linz, o si se ha ido a ver, por ejemplo, el campo nazi de Mathausen. En la misma abadía hay un pequeño restaurante que no está nada mal y también alojamiento. Los melómanos apreciaréis los conciertos que se realizan, muchos de ellos en el espléndido órgano que tocó el gran músico Bruckner, y con la colaboración de las voces encantadoras del coro infantil de San Florián, de los mejores y más antiguos de toda Europa. Pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad.

Linz


Possiblement no sigui Linz la ciutat més bonica d’Austria. Dissortadament és quasi segur que deu ser de les menys. Ara bé, si la visiteu, convindreu amb nosaltres que és una ciutat molt amable, simpàtica, i molt ben preparada per acollir al visitant. Possiblement perquè els turistes que s’hi aturen són, disortadament, molt pocs. I fan mal fet. Convé descansar una mica en un lloc tranquil, acollidor, i veure la vila de Linz i, sobretot, els seus voltants. Perquè els voltants d’aquesta discreta vila industrial, banyada pel Danubi, són espectaculars. I per això la portem a aquest bloc de viatges familiars i us la recomanem. Perquè està situada a escassos kms. del fabulós monestir barroc de Sant Florià, joia de l’art austríac, una abadia encara viva, amb monjos i amb un cor de veus blanques que compta entre els més antics d’Europa. I, molt aprop d’aquesta fita, un castell que fou dels abats, un palauet paladià, reconvertit en museu de la caça. I a l’altra banda del Danubi, en l’encantador poblet de Mathausen, el sinistre camp nazi de la mort del mateix nom. I, encara, no lluny de Linz, riu amunt, el monestir cistercenc de Wilhering, amb els seus edificis barrocs, però sobretot amb la seva increïble església rococó, paroxisme de la decoració exuberant, del barroquisme total. Més lluny, a 90 kms, al nord teniu la vila alemanya de Passau, medieval, al costat del Danubi. I uns 90 kms. riu avall, una altra perla: l’abadia de Melk, la millor de Centre Europa. Al nord, a uns 40 kms. en les terres txeques de Bohèmia, la ciutat medieval de Cesky Krumlov, patrimoni de la humanitat, de les millors d’Europa. Ja veieu que Linz, tot i no ser una ciutat amb grans atractius turístics, permet una parada interessant en una ruta per Austria, o pot ser una destinació per un pont llarg. Linz mateix us ofereix una graciosa i gran plaça central, unes quantes esglésies barroques més, i la visió plàcida i grandilocuent del Danubi. A més de molt bons hotels i restaurants. Nosaltres vàrem dormir a l’Hotel All Seasons, molt recomanable per les famílies i amb bona comunicació per tramvia amb el centre de la ciutat. Linz, una destinació agradable.

Posiblemente no sea Linz la ciudad más bonita de Austria. Desgraciadamente es casi seguro que debe ser de las menos. Ahora bien, si la visitais, convendréis con nosotros que es una ciudad muy amable, simpática, y muy bien preparada para acoger al visitante. Posiblemente porque los turistas que se detienen son aquí, lastimosamente, muy pocos. Y hacen mal. Conviene descansar un poco en un lugar tranquilo, acogedor, y ver la villa de Linz y sobre todo sus alrededores. Porque los alrededores de esta discreta villa industrial, bañada por el Danubio, son espectaculares. Y por eso la traemos a este blog de viajes familiares y os la recomendamos. Porque está situada a escasos kms. del fabuloso monasterio barroco de San Florián, joya del arte austríaco, una abadía todavía viva, con monjes y con un coro de voces blancas que cuenta entre los más antiguos de Europa. Y, muy cerca existe un castillo que fue de los abades, un palacete paladiano, reconvertido en museo de la caza. Y al otro lado del Danubio, en el encantador pueblo de Mathausen, el siniestro campo nazi de la muerte del mismo nombre. Y, todavía, no lejos de Linz, río arriba, el monasterio cisterciense de Wilhering, con sus edificios barrocos, pero sobre todo con su increíble iglesia rococó, paroxismo de la decoración exuberante, del barroquismo total. Más lejos, a 90 kms al norte, tienen la villa alemana de Passau, medieval, junto al Danubio. Y unos 90 kms. río abajo, otra perla: la abadía de Melk, la mejor de Centro Europa. Al norte, a unos 40 kms. en las tierras checas de Bohemia, la ciudad medieval de Cesky Krumlov, patrimonio de la humanidad. Ya veis que Linz, a pesar de no ser una ciudad con grandes atractivos turísticos, permite una parada interesante en una ruta por Austria, o puede ser un destino para un puente largo. Linz mismo ofrece una graciosa y gran plaza central, varias iglesias barrocas, y la visión plácida y grandilocuente del Danubio. Además de muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros dormimos en el Hotel All Seasons, muy recomendable para las familias y con buena comunicación por tranvía con el centro de la ciudad.

Haigerloch


Haigerloch és un altre d’aquells petits, petitíssims poblets del sur d’Alemania que tant, i tant, ens agraden. Pobles bellíssims, entre boscos frondosos, i rius riallers, que amaguen magnífiques joies, com el seu castell, o terribles secrets. Haigerloch és un poblet de la regió de Suabia. Un nom amb ressons històrics. Una terra que heu de conèixer. Pertany al l’Estat Federat de Baden-Württemberg, una zona amb molts llocs turístics, amb grans valors naturals. El pintoresc riu Eyach l’envolta, enfonsat en la profunditat de les seves gorges, tot descrivint un parell de meandres. Haigerloch ateny el riu des d’un espadat, a marge i marge, fet que comporta que la vila tingui diferents barris, que es miren des de les alçades, l’un enfront de l’altre. Cada barri està dominat per un monument. Així el del Castell, impressionant fortalessa, mil cops bastida al llarg dels segles. O el de l’esglèsia, a l’altra costat. Els Hohenzollern, reis de Prússia, eren originaris d’aquesta vila. La dinastia nasqué en un castell de la regió. Ara us explicarem el terrible secret mencionat a l’inici d’aquestes ratlles. Encara que admirant el paisatge costi de creure, en aquest bucòlic poblet, en aquesta calmada localitat remota, entre aquesta pau i verdor, els nazis van dur a terme, justament als soterranis del castell, els primers experiments nuclears que el món va conèixer. Era el Projecte Urani. Nosaltres varem menjar i dormir molt bé a Haigerloch, en un hostalet de muntanya, a la sortida del poble. És el Krone. Gastronomia sense artificis, tracte exquisit, senzillessa i netedat, amabilitat. Visiteu el castell, les esglèsies de Haigerloch, les seves cases medievals. Admireu les vistes, les parets de pedra calcària que cauen fins el riu. I, feu-ne el centre per descobrir, en unes vacances, Suabia. La Selva Negra, el Jura de Suabia, Rottweil, maravellós poblet medieval, bressol dels gossos d’aquesta raça, el naixement del riu Danubi, els castells com Hohenzollern, o la fantàstica ciutat medieval de Tubingen, una fita que no podeu deixar de veure.

Haigerloch es otro de esos pequeños, pequeñísimos pueblos del sur de Alemania que tanto, y tanto, nos gustan. Pueblos bellísimos, entre bosques frondosos, y ríos risueños, que esconden magníficas joyas, como su castillo, o terribles secretos. Haigerloch es un pueblecito de la región de Suabia. Un nombre con ecos históricos. Una tierra que han de conocer. Pertenece al Estado Federado de Baden-Württemberg, una zona con muchos lugares turísticos, con grandes valores naturales. El pintoresco río Eyach le rodea, hundido en la profundidad de sus gargantas, describiendo un par de meandros. Haigerloch alcanza el río desde un acantilado, a margen y margen, lo que conlleva que la villa tenga diferentes barrios, que se miran desde las alturas, uno frente al otro. Cada barrio está dominado por un monumento. Así el del Castillo, impresionante fortaleza, mil veces construida a lo largo de los siglos. O el de la iglesia, al otro lado. Los Hohenzollern, reyes de Prusia, eran originarios de esta villa. La dinastía nació en un castillo de la región. Ahora os explicaremos el terrible secreto mencionado al inicio de estas líneas. Aunque admirando el paisaje cueste creerlo, en este bucólico pueblo, en esta calmada localidad remota, entre esta paz y verdor, los nazis llevaron a cabo, justamente en los sótanos del castillo, los primeros experimentos nucleares que el mundo conoció. Era el Proyecto Uranio. Nosotros comimos y dormimos muy bien en Haigerloch, en un hostal de montaña, a la salida del pueblo. Es el Krone. Gastronomía sin artificios, trato exquisito, sencillez y limpieza, amabilidad. Visiten el castillo, las iglesias de Haigerloch, sus casas medievales. Las vistas, las paredes de piedra caliza que caen hasta el río. Y, hagan de él un centro para descubrir, en unas vacaciones, Suabia. La Selva Negra, el Jura de Suabia, Rottweil, maravilloso pueblo medieval, cuna de los perros de esta raza, el nacimiento del río Danubio, los castillos como Hohenzollern, o la fantástica ciudad medieval de Tubingen, un hito que no pueden dejar de ver .

Regensburg / Ratisbona


Emplaçada vora el Danubi, controlant un pont damunt del riu (a la foto), l’antiga ciutat imperial de Ratisbona, avui Regensburg, viu el somni dolç de l’oblit. Poderosa i important altre temps, Regensburg, no passa en el nostre segle de ser una ciutat de mitjana importància dins l’Alemania moderna. Però atenció: guarda tresors inaudits del seu poder medieval. El seu casc antic, miraculosament conservat al llarg de les guerres, és tot ell patrimoni de la humanitat. Són innumerables els monuments que cal visitar. Nosaltres us recomanem la catedral de Sant Pere, l’ajuntament, un parell d’esglèsies barroques molt boniques i un bon recorregut pels carrers, places i placetes. Serà caminant quan descobrireu tots els palaus, convents i esglèsies de la vila. Evidentment, però, serà el pont damunt el Danubi, i la vista que de la ciutat s’obté, l’estrella de la vostra visita. Situats al mig del pont, mirant la torre de la muralla, amb el rellotge, i les agulles de la catedral aixecant-se darrera, fixareu en la retina el record que us acompanyarà de Ratisbona. Feu parada a Regensburg en el curs d’una visita a Alemania, o una de més petita a Baviera. No està gaire lluny de Munic, ni de Nüremberg. Tampoc queda molt allunyada de Praga. Per sentir-vos prínceps per un dia, visiteu el gegantí palau dels antics senyors de la vila: els poderosos Thurn and Taxis. Encara avui la princesa Glòria i el príncep Albert el regenten. Per dormir teniu bons hotels, com els Best Western, o bé l’Atrium, encantadors i acollidors. Si preferiu quelcom més al centre teniu el Hotel Dom Plaza, de la cadena Achat, just al costat de la catedral. Si només voleu visitar Ratisbona, i aneu amb nens, el millor és fer nit a Nüremberg o Munic, dormint als Novotels.

Emplazada a orillas del Danubio, controlando un puente sobre el río, (en la foto), la antigua ciudad imperial de Ratisbona, hoy Regensburg, vive el sueño dulce del olvido. Poderosa e importante en otro tiempo, Regensburg no pasa, en nuestro siglo, de ser una ciudad de mediana importancia dentro de la Alemania moderna. Pero atención: guarda tesoros inauditos de su poder medieval. Su casco antiguo, milagrosamente conservado a lo largo de las guerras, es todo él patrimonio de la humanidad. Son innumerables los monumentos que hay que visitar. Nosotros os recomendamos la catedral de San Pedro, el ayuntamiento, un par de iglesias barrocas muy bonitas y dar un buen recorrido por las calles, plazas y plazoletas. Será caminando cuando descubrireis todos los palacios, conventos e iglesias de la villa. Evidentemente, sin embargo, será el puente sobre el Danubio, y la vista que de la ciudad se obtiene, la estrella de vuestra visita. Situados en el puente, mirando la torre de la muralla, con el reloj, y las agujas de la catedral levantándose detrás, fijareis en la retina el recuerdo que os acompañará de Ratisbona. Hagan parada en Regensburg en el curso de una visita a Alemania, o una más pequeña por Baviera. No está muy lejos de Munich, ni de Nüremberg. Tampoco queda muy alejada de Praga. Para sentirse príncipes por un día, visiten el gigantesco palacio de los antiguos señores de la villa: los poderosos Thurn y Taxis. Aún hoy la princesa Gloria y el príncipe Alberto lo regentan. Para dormir tienen buenos hoteles, como los Best Western, o bien el Atrium, encantadores y acogedores. Si prefieren algo más centrico tienen el Hotel Dom Plaza, de la cadena Achat, justo al lado de la catedral. Si sólo desean visitar Ratisbona, y van con niños, lo mejor es hacer noche en Nüremberg o Munich, durmiendo en los Novotel.

Günzburg


gunzburg

Günzburg està a Alemania. A Baviera. En la ruta entre Munich, Augsburg i Ulm. Tot i tenir una plaça bonica, a la ciutat alta, (a la foto), i el riu Danubi ben a prop, Günzburg no seria notícia en una pàgina dedicada a les sortides familiars si no fos perquè està a tocar del parc temàtic de Legoland. Sabeu aquelles peces de construcció, el “Lego”?. Us agradaven?. Els vostres infants hi jugen?. Doncs la seva referència és aquí, a tocar de Günzburg. I no és només un parc on veure construccions fetes amb Lego. O un lloc on construir coses amb Lego. És un parc infantil tipus PortAventura, amb tota mena d’atraccions. Si feu una volta per Alemania podeu incloure aquesta parada en la vostra ruta. O si us pica la curiositat… als més grans. La zona, amb Augsburg i Ulm, dues ciutats medievals imperials de campanetes, s’ho val. I no oblideu de fer una visita a Günzburg!. Trobareu molts hotels a Günzburg. Ens va agradar el Goldene Traube, a la mateixa plaça del mercat. Bon hotel i bon restaurant.

Günzburg está en Alemania. En Baviera. En la ruta entre Munich, Augsburg y Ulm. A pesar de tener una plaza bonita, en la ciudad alta, (en la foto), y el río Danubio muy cerca, Günzburg no sería noticia en una página dedicada a las salidas familiares si no fuera porque está junto al parque temático de Legoland . ¿Saben?. Nos referimos a aquellas piezas de construcción, el “Lego”.  ¿Les gustaban?. ¿Sus niños juegan con ellas?. Pues su referencia está aquí, junto a Günzburg. Y no es sólo un parque donde ver construcciones hechas con Lego. O un lugar donde construir cosas con Lego. Es un parque infantil tipo PortAventura, con todo tipo de atracciones. Si dais una vuelta por Alemania podeis incluir esta parada en la ruta. O si les pica la curiosidad … a los mayores…  La zona, con Augsburg y Ulm, dos ciudades medievales imperiales de campanillas, merece la pena verse. ¡Y no olviden visitar Günzburg!. Encontrareis muchos hoteles en Günzburg. Nos gustó el Goldene Traube, en la misma plaza del mercado. Buen hotel y buen restaurante.