Copus a Sitges


A tocar de Barcelona, Sitges mereix la vostra visita. Un matí, una tarda o tot un dia, o més… amb nens o sense. La blanca Subur fenícia, enlairada dalt del penyal arran de mar, blanca i blava, amaga tresors increibles: el museu Cau Ferrat, el museu Maricel… i la platja, és clar. Però avui us volem convidar a anar fins a Sitges amb motiu de la seva festa del Corpus, una de les més importants de tot Catalunya. A la pàgina web www.sitgescorpus.cat trobareu tota la imformació que us cal. Però de moment podem dir que es guarniran 34 trams de carrer i per complementar la festivitat s’incorporaran activitats culturals, com ara el Concert de Corpus de la Coral Sitges Canta, que tindrà lloc diumenge 3 de juny al Teatre Prado. Els actes oficials de la festivitat arrencaran dissabte 2 de juny amb la tradicional lectura del pregó i la inauguració oficial de la 79ª edició de l’Exposició Nacional de Clavells i la 28a Mostra de Bonsais i Suiseki. La nit del 2 al 3 de juny, es viurà un dels moments culminants de la celebració, quan veïns i veïnes de Sitges treballaran per confeccionar catifes de flors naturals als principals carrers de la vila. Les obres es podran visitar diumenge 3 de juny des de primera hora del matí. Un dels elements principals del Corpus, és la Catifa del Cap de la Vila que aquest any farà el Consorci del Patrimoni de Sitges amb motiu del centenari del Palau de Maricel. El Pati Blau, un altre dels espais emblemàtics, estarà decorat pel Cercle Artístic de Sitges. Sitges és un paradís molt proper, a pocs kms. per una bona autopista. No us el perdeu.

Cerca de Barcelona, Sitges merece su visita. Una mañana, una tarde o todo un día, o más … con niños o sin. La blanca Subur fenicia, elevada sobre su peñón junto al mar, blanca y azul, esconde tesoros increíbles: el museo Cau Ferrat, el museo Maricel … y la playa, claro. Pero hoy queremos hablar del Corpus con sus alfombras de flores. Precioso. Sitges es un paraíso muy cercano, a pocos kms. por una buena autopista. No os lo perdáis.

Siracusa


Siracusa

No hi ha a Sicilia nom més evocador que Siracusa. Una ciutat grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una fita que no podeu deixar passar en una visita a Sicília, un d’aquells llocs on cal anar abans de morir. Imagineu un istme, una península que s’endinsa en el mar, una illa de fet. Com Penyíscola però molt més gran. Rodejada de muralles, plena d’esglésies barroques, de palaus, de carrers estrets i evocadors. Una ciutat perduda en el temps. El casc antic s’anomena Ortígia i és el millor d’aquesta vila. No us perdeu la font d’Aretusa, mítica, ni el Duomo, edificat aprofitant un temple grec, al·lucinant!. Fora de la ciutat vella s’exten una ciutat molt més moderna i uns quants reclams turístics també interessants, com ara el teatre grec, el parc arqueològic de Neàpolis o les latomias, canteres de pedra molt especials, sobretot l’anomenada del Paradís. I ja que sou aquí passeu uns dies i feu la ruta del barroc de Sicília, visitant la bellíssima Noto, no tinc paraules per descriure tanta bellessa, o Ragusa Ibla, o Palazzotto Acredile o… hi ha tantes viles i pobles amb esglésies i palaus barrocs en un radi de només 60 kms. de Siracusa!. Podreu aparcar molt bé entrant a Ortígia, al cor de la ciutat vella, pel pont i girant tot seguit a mà esquerra, cap a un gran pàrquing municipal subterrani, sota la muralla del mar. I també podreu banyar-vos, i no en una platja, sinó al peu de les muralles mateix, on el mar bat amb força deixant una estreta franja de picons, S’hi arriba des de molts punts de la ciutat antiga baixant per la muralla avall per unes escales i estructures de fusta pensades per això. L’aigua està neta i fresca, una delícia. Per dinar hi ha molts llocs interessants. Nosaltres ho vam fer a la pizzeria Schiticchio!, difícil, oi?. Pizzes molt bones, pastes també, amanides, servei jove i atent. Local modern, agradable en ple centre històric. Molt recomanable!. Al costat semblava també molt xulo un altre restaurant que vam estar mirant, i on vam estar a punt d’entrar. Era més clàssic, amb més glamour i es diu Sicilia in Tavola. No us perdeu Siracusa, perquè val molt la pena!.

No hay en Sicilia nombre más evocador que Siracusa. Una ciudad griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Un hito que no pueden dejar pasar en una visita a Sicilia, uno de esos lugares donde hay que ir antes de morir. Imagínense un istmo, una península que se adentra en el mar, una isla de hecho. Como Peñíscola pero mucho más grande. Rodeada de murallas, llena de iglesias barrocas, de palacios, de calles estrechas y evocadoras. Una ciudad perdida en el tiempo. El casco antiguo se llama Ortígia y es lo mejor de esta ciudad. No se pierdan la fuente de Aretusa, mítica, ni el Duomo, edificado aprovechando un templo griego, ¡alucinante!. Fuera de la ciudad vieja se extiende una ciudad mucho más moderna y varios reclamos turísticos también interesantes, como el teatro griego, el parque arqueológico de Neápolis o las latomías, canteras de piedra muy especiales, sobre todo la llamada del Paraíso. Y ya que estáis aquí pasad unos días y haced la ruta del barroco de Sicilia, visitando la bellísima Noto, no tengo palabras para describir tanta belleza, o Ragusa Ibla, o Palazzotto Acredile o … ¡hay tantas villas y pueblos con iglesias y palacios barrocos en un radio de sólo 60 kms. de Siracusa !. Podrán aparcar muy bien entrando en Ortígia, en el corazón de la ciudad vieja, por el puente, y girando a continuación a mano izquierda, hacia un gran parking municipal subterráneo, bajo la muralla del mar. Y también podrán bañarse, y no en una playa, sino al pie de las murallas mismo, donde el mar bate con fuerza dejando una estrecha franja de piedras. Se llega desde muchos puntos de la ciudad antigua bajando por la muralla abajo por unas escaleras y estructuras de madera pensadas para ello. El agua está limpia y fresca, una delicia. Para comer hay muchos lugares interesantes. Nosotros lo hicimos en la pizzería Schiticchio, difícil, ¿verdad?. Pizzas muy buenas, pastas también fantásticas, ensaladas, servicio joven y atento. Local moderno, agradable en pleno centro histórico. Muy recomendable. Junto a este parecía también muy chulo otro restaurante que estuvimos mirando, y donde estuvimos a punto de entrar. Era más clásico, con más glamour. Se llama Sicilia in Tavola. ¡No se pierdan Siracusa, porque vale la pena!.

Palleja i Santa Eulàlia


El poble de Pallejà, al Baix Llobregat, molt proper a Barcelona, continua fidel un any més a la seva tradició i es prepara de nou per a celebrar la Festa Major de Santa Eulàlia. Serà el cap de setmana més proper a la diada de la santa. Aquest 2012 és del 10 al 12 de febrer. La festa compta amb nombrosos actes, la majoria familiars i populars, com ara contacontes, teatre, circ, bitlles catalanes… (tot això el dissabte), per acabar, a la nit amb un correfoc dels Dimonis de Pallejà. El diumenge hi haurà ballada de gegants, aamb els Bastoners de Pallejà, i sardanes. A la tarda nit podreu provar les tradicionals torrades de Festa Major, a partir de les 20 hores, a la plaça Major. Tot i que Pallejà no destaca pels grans atractius turístics que ofereix, si que cal destacar el bellíssim i desconegut castell. Un senyor edifici, plantat al mig de la vila antiga. És una construcció renaixentista com n’hi ha poques a Catalunya. Avui dia acull un centre cultural. Admireu, si podeu, les pintures barroques de l’interior. Trobareu Pallejà a només 20 kms. de Barcelona, una mica més amunt de Molins de Rei, passant per la AP-2 o la A-2, en direcció Lleida, sortida Molins de Rei mateix. Si us voleu quedar a dinar, a Pallejà hi ha bons llocs. Teniu el Paradís, un lloc molt gran, en un palauet, on fan moltes noces. També hi ha una típica taberna del nord, anomenada Jarri Ondo, a l’avinguda Prat de la Riba, 48, tel: 936 63 16 65, o bé el Datulio, al carrer Molins Parera, 56, tel: 936 63 43 84. Per allà mateix obre les seves portes La Bona Taula, a l’avinguda de Prat de la Riba, 125, tel: 936 63 02 50. ‎Bona Laia a Palleja!.

El pueblo de Pallejà, en el Baix Llobregat, muy cercano a Barcelona, sigue fiel un año más a su tradición y se prepara de nuevo para celebrar la Fiesta Mayor de Santa Eulalia. Será el fin de semana más cercano a la festividad de la santa. Este 2012 es del 10 al 12 de febrero. La fiesta cuenta con numerosos actos, la mayoría familiares y populares, como cuentacuentos, teatro, circo, bolos catalanes … (todo ello el sábado), para acabar, por la noche con un correfoc de los Demonios de Pallejà. El domingo habrá baile de gigantes, coon los Bastoners de Pallejà, y sardanas. Por la tarde noche se podrán probar las tradicionales tostadas de Fiesta Mayor, a partir de las 20 horas, en la plaza Mayor. Aunque Pallejà no destaca por los grandes atractivos turísticos que ofrece, si que cabe destacar el bellísimo y desconocido castillo. Un señor edificio, plantado en medio de la villa antigua. Es una construcción renacentista como hay pocas en Cataluña. Hoy en día acoge un centro cultural. Admirad, si podéis, las pinturas barrocas del interior. Encontrarán Pallejà a sólo 20 kms. de Barcelona, ​​un poco más arriba de Molins de Rei, pasando por la AP-2 o la A-2, en dirección Lleida, salida Molins de Rei mismo. Si os queréis quedar a comer, en Pallejà hay buenos lugares. Tenéis el Paraíso, un lugar muy grande, en un palacete, donde hacen muchas bodas. También hay una típica taberna del norte, llamada Jarra Ondo, en la avenida Prat de la Riba, 48, tel: 936 63 16 65, o bien el Datulio, en la calle Molins Parera, 56, tel: 936 63 43 84. Por allí mismo abre sus puertas La Buena Mesa, en la avenida de Prat de la Riba, 125, tel: 936 63 02 50.

Amalfi


L’antiga república marinera d’Amalfi fou la primera potència marítima d’Europa quan els catalans, els genovesos o els venecians, tot just començavem a treure els nas, porucs, davant el Mediterrani. Ells foren els iniciadors del comerç rendible amb Jerusalem, Bizanci i l’Orient més proper. Ells escrigueren codis de lleis marítims acceptats i adoptats arreu del mar. Avui Amalfi, una petita i preciosa vila medieval i marinera, dorm el somni etern de la història, cofoia del que va ser. Només la desperten els crits dels milers de viatgers que, sobretot a l’estiu, omplen els seus carrers àrabs, orientals, blancs, enrevessats i laberíntics. Amalfi, sàvia de segles, els veu passar com va veure passar les riquesses, la seda, l’or, les espècies. Diners que permeteren bastir joies tan increïbles com la catedral de Sant Andreu, els palaus i els convents. Joies tan senzillament excelses com el discret i meravellós claustre del paradís. Creieu-nos si us diem que, siguem on siguem, podem tancar els ulls i tornar a reviure, tornar a delectar-nos amb la visió d’un espai tan mínim i tan corprenedor a l’hora. Amalfi és també un lloc ideal per passejar, per deixar-se perdre dins els carrerons costeruts, la gran majoria coberts, i amb escales, que remunten les faldes dels turons a banda i banda de la riera central del poble. Carrers plens de botigues d’artesans i artistes, de comerços de records o de licoreries on venen el famós xarop de llimona. Amalfi també és el mar. El blau potent que bat incansable els rocams imponents on el poble s’aixeca. Perquè aquesta vila antiga està literalment suspesa damunt les aigües pregones, en una costa difícil, sense concesions, que per no tenir, no te ni port, ni quasi platja, ni gens d’aparcament. Per cert, caríssim!. Arribareu a Amalfi desde Salerno o des de Sorrento, per l’anomenada Costera Amalfitana, via Positano. Corbes i més corbes per una carretera estreta i difícil, a l’estiu senzillament impossible. Ara bé, en mig d’uns paisatges que no podeu ni imaginar. Us ha d’agradar molt, i molt, conduir per intentar posar-vos al volant en un lloc semblant. Però la recompensa que la natura i la història reserven als audaços és d’una bellesa difícil de definir. Podeu dormir o dinar molt bé a Amalfi, que és un poble car. Allunyeu-vos de les vies principals. Nosaltres us recomanarem un lloc amb bona cuina a preus assequibles: La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. Nosaltres vàrem dormir al Novotel de Salerno, a uns 35 kms, ideal per a famílies amb canalla. Amalfi us deixarà bocabadats!

La antigua república marinera de Amalfi fue la primera potencia marítima de Europa cuando los catalanes, los genoveses o los venecianos, apenas empezábamos a sacar los nariz, miedosos, en la primera linea de playa. Ellos fueron los iniciadores del comercio rentable con Jerusalén, Bizancio y el Oriente más cercano. Ellos escribieron códigos de leyes marítimos aceptados y adoptados en todo del mar. Hoy Amalfi, una pequeña y preciosa villa medieval y marinera, duerme el sueño eterno de la historia, orgullosa de lo que fue. Sólo la despiertan los gritos de los miles de viajeros que, sobre todo en verano, llenan sus calles árabes, orientales, blancas y laberínticas.  Amalfi, sabia de siglos, los ve pasar como vió pasar las riquezas, la seda, el oro o las especias. Dinero que permitió construir joyas tan increíbles como la catedral de San Andrés, los palacios y los conventos. Joyas tan sencillamente excelsas como el discreto y maravilloso claustro del paraíso. Creednos si os decimos que, estemos donde estemos, podemos cerrar los ojos y volver a revivir, volver a deleitarnos con la visión de un espacio tan mínimo y tan cautivador a la vez. Amalfi es también un lugar ideal para pasear, para dejarse perder en los callejones empinados, la gran mayoría cubiertos, y con escaleras, que remontan las faldas de las colinas a ambos lados de la calle central del pueblo. Callejas llenas de tiendas de artesanos y artistas, de comercios de recuerdos o de licorerías donde venden el famoso jarabe de limón. Amalfi también es el mar. El azul potente que bate incansable las rocas imponentes donde el pueblo se levanta. Porque esta villa antigua está literalmente suspendida sobre las aguas profundas, en una costa difícil, sin concesiones, que por no tener, no tiene ni puerto, ni casi playa, ni nada de aparcamiento. Por cierto, ¡carísimo!. Llegarán hasta Amalfi desde Salerno, Positano o desde Sorrento, por la llamada Costera Amalfitana. Curvas y más curvas por una carretera estrecha y difícil, en verano sencillamente imposible. Ahora bien, en medio de unos paisajes que no pueden ni imaginar. Os tiene que gustar mucho, muchísimo, conducir para intentar poneros al volante en un lugar similar. Pero la recompensa és una naturaleza y una historia reservadas a los audaces, de una belleza difícil de definir. Pueden dormir o comer muy bien en Amalfi, que es un pueblo caro. Aléjense de las vías principales. Os proponemos un lugar con buena cocina a precios asequibles: La Pizzeria del Teatro. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. Nosotros dormimos en el Novotel de Salerno, a unos 35 kms, ideal para familias con niños.

Fira a Prades de la Molsosa


Ja ho podeu llegir al cartell anunciador. A primers de maig s’escau una simpàtica fira: la de Prades de la Molsosa. Aquest poblet es troba en el just cor de Catalunya, a tocar de Pinós, centre geogràfic de la nostra terra. Podeu arribar-hi per Manresa, agafant la C-58, i després fins Calaf per la C-25. O bé per l’autovia A-2 per Martorell i anar a Calaf com si anèssiu a Andorra. De Calaf, per la B-300, camí de Vallmanya, Pinós o Saló, anant cap a Solsona. Cal agafar el camí de la Molsosa i Prades. Hi ha diverses carreteres: per Sant Pere de l’Arç, o per Calonge de Segarra. Una recomanació: és una terra ferèstega, desconeguda, inexplorada. Boscos de pins espesos. Serres indòmites, pujades i baixades. Mireu-vos bé el mapa, traceu la ruta i no us perdeu. Un cop allà us sorpendrà la natura, verge, salvatge. O us agrada o no. Sense terme mig. En quan a la fira, senzilla i veritable com les coses bones, és l’excusa perfecte. Un bon esmorzar popular, de brassa, a bon preu, fira amb parades d’artesania, amb antiquaris, gastronomia, i bona música tradicional per fer ballar la canalla. Repartiment de la tradicional “Coca de Sant Ponç de Prades”. Ofici solemne al migdia, amb cant dels Goigs, i cantada de la coral. Arrossada popular, joc de bitlles, trobada d’acordions, i final de festa amb xocolatada. La comarca justifica un cap de setmana familiar: el santuari de Pinós, la torre de Vallferosa, el castell de Boixadors, Ardèvol, Castelltallat i el seu observatori, o les mateixes Cardona o Solsona, proporcionen alicients més que suficients per una bona sortida. A la fira hi ha dinar però si voleu entaular-vos podeu anar a l’Hostal de Su, o bé al Camping Paradís, on també podeu dormir. A Calaf bons restaurants. Novedós L’Atelier. A Cardona també bona taula: El Bremon, que també és un hotel amb moltíssim encant. Penseu la possibilitat del Vilar Rural. La terra del centre de Catalunya mereix una sortida en família. De veritat!.

Ya lo podéis leer en el cartel anunciador. A primeros de mayo teneis una simpática feria: la de Prades de la Molsosa. Este pueblo se encuentra justo en el corazón de Cataluña, cerca de Pinós, centro geográfico de nuestra tierra. Pueden llegar por Manresa, cogiendo la C-58, y después hasta Calaf por la C-25. O bien por la autovía A-2 por Martorell e ir a Calaf como si fuerais a Andorra. De Calaf, por la B-300, camino de Vallmanya, Pinós o Saló, yendo hacia Solsona. Hay que coger el camino de la Molsosa y Prades. Hay varias carreteras: por San Pere de l’Arç, o por Calonge de Segarra. Una recomendación: es una tierra salvaje, desconocida, inexplorada. Bosques de pinos densos. Sierras indómitas, subidas y bajadas. Mirad bien el mapa, trazad la ruta y no os perdáis. Una vez allí les sorprenderá la naturaleza, virgen, salvaje. O te gusta o no te gusta. Sin término medio. En cuanto a la feria, sencilla y verdadera como las cosas buenas, es la excusa perfecta. Un buen almuerzo popular, de brasa, a buen precio, feria con puestos de artesanía, con anticuarios, gastronomía, y buena música tradicional para hacer bailar a los niños. Reparto de la tradicional “Coca de Sant Ponç de Prades”. Oficio solemne al mediodía, con canto de los Gozos, y cantada por la coral. Arroz popular, juego de bolos, encuentro de acordeones, y fin de fiesta con chocolatada. La comarca justifica un fin de semana familiar: el santuario de Pinós, la torre de Vallferosa, el castillo de Boixadors, Ardèvol, Castelltallat y su observatorio, o las mismas Cardona o Solsona, proporcionan alicientes más que suficientes para una buena salida. En la feria hay comida pero si quieren comer por su cuenta puede ir a el Hostal de Su, o bien al Camping Paraíso, donde también puede dormir. En Calaf hay buenos restaurantes. Novedoso el L’Atelier. En Cardona también hay buena mesa: El Bremon, que también es un hotel con muchísimo encanto. Consideren la posibilidad del Vilar Rural. La tierra del centro de Cataluña merece una salida en familia. ¡De verdad!.

Paisatge i aventura


Teniu ganes de fer una passejada a cavall o en ruc?. Potser sou més agossarats encara i voleu llogar un carro, o una diligència i passar tot un dia com els antics pagesos. O potser encara ho sou més, d’agossarats, i voleu passar no un dia, sinó un cap de setmana, o fins una setmana sencera, rodant per la muntanya com si fòssiu zingars. Si mai heu pensat que podria estar bé viure una aventura com aquesta, podeu fer-la realitat ben fàcilment. A la de Les Planes, a Sant Mateu de Bages, prop de Manresa, existeix una empresa, anomenda Paisatge i Aventura, que us ofereix diverses opcions de fer rutes per la Serra de castelltallat. Aquesta serra, una de les més desconegudes de Catalunya, era un paradís natural. Els incendis la van destrossar. Però ara els arbres tornen a brotar, i el verd va guanyant la partida al desastre. La gent de pagès s’ha esforçat molt per no marxar del seu territori. D’aquest territori ferèstec i allunyat on viuen. Paisatge i aventura és part d’aquest esforç. Ells posaran a la vostra disposició mules, cavalls i rucs, en una variadíssima oferta lúdica per les familíes. Recòrrer Castelltallat al ritme del carro o de la mula permet conèixer bé la terra. Desestressa i calma.  L’entorn és de completa ruralia. Pau i tranquil·litat. Masies i bona gent.  Podeu llogar una caravana, com les del salvatge far-west. O bé uns cavalls. Podeu gaudir de rutes que poden durar des d’una hora fins a uns quants dies. La caravana, fàcil de conduir, està equipada amb taula, bancs, llits, cuina de gas, estris per cuinar, estufa, dipòsit d’aigua i tot allòque podeu necessitar per viure-hi fins a quatre persones. La diligència, (a la foto), admet fins a 20 persones. S’ofereix en diligència una ruta de dos dies per l’interior més amagat del Bages. Podeu també organitzar una caminada, on els rucs i mules us portaran l’equipatge. També podeu llogar el carro, la caravana o els animals, i fer una ruta d’uns dies dormint a les cases rurals. L’animal a l’estable i vosaltres en còmodes llits. A la zona també hi ha un càmping molt rústic, senzill, però familiar i bonic.

¿Tienen Vds. ganas de dar un paseo a caballo o en burro?. Tal vez sois más atrevidos todavía y deseais alquilar un carro, o una diligencia y pasar todo un día como los antiguos campesinos. O tal vez aún lo sois más y deseais pasar no un día, sino un fin de semana, o hasta una semana entera, rodando por la montaña como si fueseis nómadas zingaros. Si alguna vez habéis pensado que podría estar bien vivir una aventura como esta, habeis de saber que puede hacerse realidad muy fácilmente. En la de Les Planes, en Sant Mateu de Bages, cerca de Manresa, existe una empresa, llamada Paisaje y Aventura, que ofrece diversas opciones de rutas por la Sierra de Castelltallat. Esta sierra, una de las más desconocidas de Cataluña, era un paraíso natural. Los incendios la destrozaron. Pero ahora los árboles vuelven a brotar, y el verde va ganando la partida al desastre. La gente de campo se ha esforzado mucho para no irse de su territorio. De este territorio salvaje y alejado donde viven. Paisaje y aventura es parte de este esfuerzo. Ellos pondrán a vuestra disposición mulas, caballos y burros, en una variadísima oferta de ocio para las familias. Recorrer Castelltallat al ritmo del carro o de la mula permite conocer bien la tierra. Desestresante y calmante. El entorno es de completa campiña. Paz y tranquilidad. Masías y buena gente. Pueden alquilar una caravana, como las del salvaje far-west. O bien unos caballos. Pueden disfrutar de rutas que duran desde una hora hasta varios días. La caravana, fácil de conducir, está equipada con mesa, bancos, camas, cocina de gas, utensilios de cocina, estufa, tanque de agua y todo aquello que necesitan vivir hasta cuatro personas. La diligencia, (en la foto), admite hasta 20 personas. Se ofrece en diligencia una ruta de dos días por el interior más escondido del Bages. También se puede organizar una caminata, donde los burros y mulas os llevarán el equipaje. O se puede alquilar el carro, la caravana o los animales, y hacer una ruta de unos días durmiendo en las casas rurales. El animal dormirá en el establo y vosotros en cómodas camas. En la zona también hay un camping muy rústico, sencillo, pero familiar y bonito.

Cartoixa de Vallparadís


Trobareu la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de Terrassa. En un dels costats del magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El Castell Cartoixa de Vallparadís és un edifici del segle XII, amb una gran part gòtica, de quan fou convertit en una cartoixa en el segle XIV. Des del 1959 és la seu del Museu de Terrassa. Val la pena fer una visita a l’espai museístic, molt agradable i ben organitzat, i recòrrer les sales del castell. A més, en sortir, els infants podran gaudir de l’extensíssim i interesantíssim parc que envolta l’edifici. No és un parc qualsevol. Te un riuet, un petit llac, un tren en miniatura, molta gespa, molts arbres, una zona de pic-nic i un espai dedicat a experiment de ciència. Per descomptat espai, molt d’espai per còrrer i jugar. A tocar del parc, per arrodonir el dia a Terrassa, no deixeu de visitar el recentment remodelat conjunt de l’antiga Egara. Les esglèsies romàniques de la seu episcopal medieval, una maravella, són un conjunt monumental de primer ordre que no podeu oblidar en voltar per Terrassa. I tot en el mateix lloc. Si encara us quedes temps, també podeu incloure en la visita el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Això només si disposeu de prou temps, perquè aquest museu no s’acaba en una estona. Mireu-vos la programació d’actes i activitats per infants. Quedareu bocabadats. Terrassa està a tocar de Barcelona, a uns 30 kms. per autovia lliure de peatge. O bé en tren, fàcil i còmode. No us perdeu la Cartoixa i el parc de Vallparadís, ideal per una sortida matinal, el dissabte i el diumenge.

Encontrareis la Cartuja de Vallparadís en el mismo centro de Terrassa. En uno de los lados del magnífico parque de Vallparadís, uno de los más hermosos no ya de la ciudad, sino de Cataluña. El Castillo Cartuja de Vallparadís es un edificio del siglo XII, con una gran parte gótica, de cuando fue convertido en una cartuja en el siglo XIV. Desde 1959 es la sede del Museo de Terrassa. Vale la pena hacer una visita al espacio museístico, muy agradable y bien organizado, y recorrer las salas del castillo. Además, al salir, los niños podrán disfrutar del extensísimo y interesantísimo parque que rodea el edificio. No es un parque cualquiera. Tiene un riachuelo, un pequeño lago, un tren en miniatura, mucho césped, muchos árboles, una zona de picnic y un espacio dedicado a experimentos de ciencia. Y, por supuesto,  espacio, mucho espacio para correr y jugar. Junto al parque, y para redondear el día en Terrassa, no dejéis de visitar el recientemente remodelado conjunto de la antigua Egara. Las iglesias románicas de la sede episcopal medieval, una maravilla, son un conjunto monumental de primer orden que no puede olvidar en ir por Terrassa. Y todo en el mismo lugar. Si aún os queda tiempo, también podeis incluir en la visita el Museo de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña. Esto sólo si disponeis de suficiente tiempo, porque este museo no se acaba de ver solo en un rato. Consultad la programación de actos y actividades para niños. Quedaréis boquiabiertos. Terrassa está muy cerca de Barcelona, a unos 30 kms. por autovía libre de peaje. O bien en tren, fácil y cómodo. No os perdáis la Cartuja y el parque de Vallparadís, ideales para una salida matinal, el sábado y el domingo.

Les Pratz de Chamonix


pratz

Estar frescos en plena canícula és fàcil si sou amants de la muntanya. Però, de vegades, fins el Pirineu bull. Què podem fer llavors?. Doncs cercar muntanyes més altes encara. S’imposa una sortida als Alps. I els Alps més alts són els més propers, i els més bonics. Us proposem avui una anada a Chamonix. Aquesta bellíssima vall alpina està situada a no més d’un dia de viatge de Barcelona, per autopista. Hi podeu anar via Narbonne, Nimes, Valence, Grenoble i Albertville. Una ruta encantadora, i molt directe. Un cop allà us proposem que passeu de Chamonix centre, molt massificat, i us decidiu per una cosa més pastoral: Les Pratz. Aquesta diminuta població està uns kilòmetres més enllà de Chamonix, en direcció a Martigny. Tot són casetes i hotelets, prats i boscos. Hi ha riuets tan encisadors com aquest de la foto, anomenat del Paradís, parcs infantils, i serveis de tota mena. Un tren alpí comunica tota la vall. I és gratuït si us hi allotgeu. Des de Les Pratz, com des de tota la vall, es poden veure en ple Agost, les glaceres i els cims del MontBlanc, de les Aguilles i els altres penyals coberts de neu. Els veureu aixecar al cel els seus més de 4000 metres. Multitud d’excursions en família són possibles des de la Vall de Chamonix. Com ara pujar fins l’Agulla del migdia amb el telefèric, o anar fins la “Mer de Glace”, amb tren cremallera. Senderisme, cicloturisme, passejades o telecadires. No podreu acabar-vos tota la oferta existent. Hi ha bons hotels, i bons restaurants a Les Pratz, a Chamonix, i a tota la vall. Nosaltres hem estat molt bé a Les Lanchers, i també divinament a l’Hotel Eden, una cucada.

Estar frescos en plena canícula es fácil si sois amantes de la montaña. Pero, a veces, hasta el Pirineo hierve. ¿Qué podemos hacer entonces?. Pues buscar montañas más altas aún. Se impone una salida a los Alpes. Y los Alpes más altos son los más cercanos, y los más bonitos. Os proponemos hoy una ida hasta Chamonix. Esta bellísima ciudad alpina está situada a no más de un día de viaje de Barcelona, por autopista. Podéis ir vía Narbonne, Nimes, Valence, Grenoble y Albertville. Una ruta encantadora, y muy directa. Una vez allí os proponemos que paséis de Chamonix centro, muy masificado y os decidais por algo más pastoril: Las Pratz. Esta diminuta población está solo unos kilómetros más allá de Chamonix, en dirección a Martigny. Todo son casitas y hotelitos, prados y bosques. Hay riachuelos tan encantadores como éste de la foto, llamado del Paraíso, parques infantiles, y servicios de todo tipo. Un tren alpino comunica todo el valle. Y es gratuito si se alojan allí. Desde Las Pratz, como desde todo el valle, se pueden ver en pleno Agosto, los glaciares y las cumbres del MontBlanc, de las Aguilles y otros peñascos cubiertos de nieve, levantar al cielo sus más de 4000 metros. Multitud de excursiones en familia son posibles desde Chamonix. Como por ejemplo subir hasta la Aguja del mediodía con el teleférico, o ir hasta la Mer de Glace en tren cremallera. Senderismo, cicloturismo, paseos o telesillas. No podrá terminar de disfrutar toda la oferta. Hay buenos hoteles y buenos restaurantes en Las Pratz, en Chamonix, y todo el valle. Nosotros hemos estado muy bien en Les Lanchers, y también divinamente en el Hotel Eden, una cucada.

Vall de la Vezere


SaintLeon

El riu Vezéré és un petit i bonic riu del centre-sud de França. A nosaltres ens encanten aquests riuets tranquils i calmats, que flueixen en mig d’un paroxisme de verdor. Ens agrada fer-hi caiac, amb els nostres fills. Remar sense haver de lluitar contra la corrent. Descobrir-ne els paisatges i els petits poblets medievals. Com en el cas de la Dronne a Brantôme, o del Lot. Però la Vezéré, a més, és un a fita turística de primer ordre, sobretot si us agraden les excursions culturals. A les vores de la Vezére, a poc més de 400 kms. de Barcelona hi ha el més gran conjunt de jaciments prehistòrics del món. I no qualsevol cosa. Més de 147 abrics, i 25 coves, amb pintures rupestres del paleolític. La importància és tan gran que la Vall del Vezéré ha estat catalogada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Prop del poble de Les Eyzes, trobareu noms mítics de la prehistòria, com l’abric de Cromagnon, la gruta de Lascaux, amb les seves famoses pintures, o la de La Madeleine, que dona nom al període Magdaleniense, són aquí. Si la prehistòria no us fa perdre el cap, llavors potser preferireu coses més senzilles, menys espectaculars, com l’esglèsia romànica del poblet de Saint Leon de Vezere, d’una puressa de línies fatalment colpidora, brutal. En aquesta esglèsia de la foto hem escoltat un dels concerts de música clàssica més corprenedors de la nostra vida. Bach en estat pur, durant el festival de música de cada estiu. Aquí teniu un bon hotelet: Le Relais de la cote de Jor, i un càmping fantàstic. Però tota la Vezere i les valls del costat estan plenes d’hotels maravellosos: Sarlat la Caneda, Brantome, Perigeux… només cal cercar-lo bé.

El río Vezere es un pequeño y hermoso río del centro-sur de Francia. A nosotros nos encantan estos riachuelos tranquilos y calmados, que fluyen en medio de un paroxismo de verdor. Nos gusta hacer en ellos kayak con nuestros hijos. Remar sin tener que luchar contra la corriente. Descubrir los paisajes y los pequeños pueblos medievales. Como en el caso de la Dronne en Brantôme, o del Lot. Pero la Vézére és, además, una meta turística de primer orden, sobre todo si os gustan las excursiones culturales. En los bordes de este rio, a poco más de 400 kms. de Barcelona se encuentra el mayor conjunto de yacimientos prehistóricos del mundo. Y no cualquier cosa. Más de 147 abrigos, y 25 cuevas con pinturas rupestres del Paleolítico. La importancia es tan grande que la Vezere ha sido catalogada como patrimonio de la humanidad por la UNESCO. Cerca del pueblo de Las Eyzes, encontrareis nombres míticos de la prehistoria, como el abrigo de Cromagnon, la gruta de Lascaux, con sus famosas pinturas, o la de La Madeleine, que da nombre al periodo Magdaleniense, todas están aquí. Si la prehistoria no les hace perder la cabeza, entonces podrían preferir cosas más sencillas, menos espectaculares, como la iglesia románica del pueblo de Saint Leon de Vezere, de una pureza de líneas fatalmente impresionante, brutal. En esta iglesia de la foto hemos escuchado uno de los conciertos de música clásica más sobrecogedores de nuestra vida. Bach en estado puro, durante el festival de música de cada verano. Aquí tenéis un buen hotelito: Le Relais de la cote de Jor, y un camping fantástico. Pero toda la Vezere y los valles del lado están llenas de hoteles maravillosos: Sarlat la Caneda, Brantôme, Perigeux … sólo hay que buscarlos bien.

Barcino


barcino

Quant es tenen nens en edat escolar poques coses atrauen més que fer un volt amb els pares, un matí de diumenge, a comprovar que el que diuen a l’escola és cert. Llavors, contents, poden explicar als pares i mares, allò que han entès, del que han estudiat. Això és el que passa si doneu un volt per les poques restes que ens queden de la Barcino romana. Les ruïnes romanes de Barcelona cal descobrir-les, investigar-les. Teniu les muralles, a la plaça de la catedral, invisibles de tant grans i evidents. Teniu les espectaculars columnes del temple, amagades a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís, darrera la Catderal, anant cap a la plaça Sant Jaume. (A la foto). O el subsòl del Museu d’Història de la ciutat, a la Plaça del Rei, o la porta, al carrer de la ciutat, o l’aqueducte, amagat, o les sepultures de la plaça Vila de Madrid. En tot cas, una bona excusa per passejar amb els vostres fills pel barri gòtic.

Cuando se tienen niños en edad escolar pocas cosas atraen más que dar una vuelta con los padres, una mañana de domingo, a comprobar que lo que dicen en la escuela es cierto. Entonces, contentos, pueden explicar a los padres y madres, lo que han entendido, lo que han estudiado. Esto es lo que pasa si dais una vuelta por los pocos restos que nos quedan de la Barcino romana. Las ruinas romanas de Barcelona hay que descubrirlas, investigarlas. Teneis las murallas, en la plaza de la catedral, invisibles de tan grandes y evidentes. Teneis las espectaculares columnas del templo, escondidas en la sede del Centre Excursionista de Catalunya, en la calle del Paraíso, detrás de la Catderal, yendo hacia la plaza Sant Jaume. (En la foto). O el subsuelo del Museo de Historia de la ciudad, en la Plaza del Rey, o la puerta, en la calle de la ciudad, o el acueducto, escondido, o las sepulturas de la plaza Vila de Madrid. En todo caso, una buena excusa para pasear con sus hijos por el barrio gótico.