
L’antiga república marinera d’Amalfi fou la primera potència marítima d’Europa quan els catalans, els genovesos o els venecians, tot just començavem a treure els nas, porucs, davant el Mediterrani. Ells foren els iniciadors del comerç rendible amb Jerusalem, Bizanci i l’Orient més proper. Ells escrigueren codis de lleis marítims acceptats i adoptats arreu del mar. Avui Amalfi, una petita i preciosa vila medieval i marinera, dorm el somni etern de la història, cofoia del que va ser. Només la desperten els crits dels milers de viatgers que, sobretot a l’estiu, omplen els seus carrers àrabs, orientals, blancs, enrevessats i laberíntics. Amalfi, sàvia de segles, els veu passar com va veure passar les riquesses, la seda, l’or, les espècies. Diners que permeteren bastir joies tan increïbles com la catedral de Sant Andreu, els palaus i els convents. Joies tan senzillament excelses com el discret i meravellós claustre del paradís. Creieu-nos si us diem que, siguem on siguem, podem tancar els ulls i tornar a reviure, tornar a delectar-nos amb la visió d’un espai tan mínim i tan corprenedor a l’hora. Amalfi és també un lloc ideal per passejar, per deixar-se perdre dins els carrerons costeruts, la gran majoria coberts, i amb escales, que remunten les faldes dels turons a banda i banda de la riera central del poble. Carrers plens de botigues d’artesans i artistes, de comerços de records o de licoreries on venen el famós xarop de llimona. Amalfi també és el mar. El blau potent que bat incansable els rocams imponents on el poble s’aixeca. Perquè aquesta vila antiga està literalment suspesa damunt les aigües pregones, en una costa difícil, sense concesions, que per no tenir, no te ni port, ni quasi platja, ni gens d’aparcament. Per cert, caríssim!. Arribareu a Amalfi desde Salerno o des de Sorrento, per l’anomenada Costera Amalfitana, via Positano. Corbes i més corbes per una carretera estreta i difícil, a l’estiu senzillament impossible. Ara bé, en mig d’uns paisatges que no podeu ni imaginar. Us ha d’agradar molt, i molt, conduir per intentar posar-vos al volant en un lloc semblant. Però la recompensa que la natura i la història reserven als audaços és d’una bellesa difícil de definir. Podeu dormir o dinar molt bé a Amalfi, que és un poble car. Allunyeu-vos de les vies principals. Nosaltres us recomanarem un lloc amb bona cuina a preus assequibles: La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. Nosaltres vàrem dormir al Novotel de Salerno, a uns 35 kms, ideal per a famílies amb canalla. Amalfi us deixarà bocabadats!
La antigua república marinera de Amalfi fue la primera potencia marítima de Europa cuando los catalanes, los genoveses o los venecianos, apenas empezábamos a sacar los nariz, miedosos, en la primera linea de playa. Ellos fueron los iniciadores del comercio rentable con Jerusalén, Bizancio y el Oriente más cercano. Ellos escribieron códigos de leyes marítimos aceptados y adoptados en todo del mar. Hoy Amalfi, una pequeña y preciosa villa medieval y marinera, duerme el sueño eterno de la historia, orgullosa de lo que fue. Sólo la despiertan los gritos de los miles de viajeros que, sobre todo en verano, llenan sus calles árabes, orientales, blancas y laberínticas. Amalfi, sabia de siglos, los ve pasar como vió pasar las riquezas, la seda, el oro o las especias. Dinero que permitió construir joyas tan increíbles como la catedral de San Andrés, los palacios y los conventos. Joyas tan sencillamente excelsas como el discreto y maravilloso claustro del paraíso. Creednos si os decimos que, estemos donde estemos, podemos cerrar los ojos y volver a revivir, volver a deleitarnos con la visión de un espacio tan mínimo y tan cautivador a la vez. Amalfi es también un lugar ideal para pasear, para dejarse perder en los callejones empinados, la gran mayoría cubiertos, y con escaleras, que remontan las faldas de las colinas a ambos lados de la calle central del pueblo. Callejas llenas de tiendas de artesanos y artistas, de comercios de recuerdos o de licorerías donde venden el famoso jarabe de limón. Amalfi también es el mar. El azul potente que bate incansable las rocas imponentes donde el pueblo se levanta. Porque esta villa antigua está literalmente suspendida sobre las aguas profundas, en una costa difícil, sin concesiones, que por no tener, no tiene ni puerto, ni casi playa, ni nada de aparcamiento. Por cierto, ¡carísimo!. Llegarán hasta Amalfi desde Salerno, Positano o desde Sorrento, por la llamada Costera Amalfitana. Curvas y más curvas por una carretera estrecha y difícil, en verano sencillamente imposible. Ahora bien, en medio de unos paisajes que no pueden ni imaginar. Os tiene que gustar mucho, muchísimo, conducir para intentar poneros al volante en un lugar similar. Pero la recompensa és una naturaleza y una historia reservadas a los audaces, de una belleza difícil de definir. Pueden dormir o comer muy bien en Amalfi, que es un pueblo caro. Aléjense de las vías principales. Os proponemos un lugar con buena cocina a precios asequibles: La Pizzeria del Teatro. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. Nosotros dormimos en el Novotel de Salerno, a unos 35 kms, ideal para familias con niños.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
You must be logged in to post a comment.