Fira del Senglar a Osor


La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 14 d’abril de 2019, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats, com ara la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes de les nostres contrades, amb menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesanía, productes fets a casa nostra i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 14 de abril de 2019, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Fira del Senglar a Osor


La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 8 d’abril de 2018, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats, com ara la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes de les nostres contrades, amb menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesanía, productes fets a casa nostra i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 8 de abril de 2018, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Ljubljana


A Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, teniu una ciutat ben bonica per visitar durant unes vacances. Es tracta de Ljubljana, la capitat eslovena, tan maca com el seu estat. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell dalt d’un turó, quatre carrers medievals, un riu calmat i apacible, uns ponts damunt del riu, el dragó, simbol de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. Sempre hi ha música al carrer. La gent és amable. Tot riu. La catedral, antiga però molt reformada, no está malament. El casc antic dona escenes de postal. Cases de colors, finestres.

La ciutat te molts i bons hotels. Nosaltres ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue, als afores, situat lluny del centre però molt luxós. Però no us preocupeu. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar molt bé. Hi ha llocs molt macos al carrer principal del centre històric. N’hi ha molts i tots son bons, i tots estan molt plens. Vam trobar lloc al restaurant Marley & Me, i va estar pas gens malament. Aneu a Eslovènia en unes vacances d’estiu, i feu una volta pels Alps Julians. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj. També hi ha castells i monestirs repartits per tot el país, i unes coves que son patrimoni de la humanitat, però gent que hi ha anat, i que son bons amics, no les recomanen pas. Ideal per fer senderisme o bici de muntanya. O bé aneu-hi a la tardor. Tota la verdor serà llavors una simfonia de colors. O a l’hivern, quan la neu ho cobreix tot amb el seu mantell blanc. Hi ha moltes estacions d’esquí familiar.

 

Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, tiene por capital la bella ciudad de Ljubljana, la mayor ciudad eslovena, encantadora. Es una villa bonita sin tener nada especial. Quizás su castillo, la catedral, el barrio antiguo, el rio con sus puentes, el dragón símbolo de la ciudad y la animación de sus ruas. Por todo ello os recomendamos vivamente una visita familiar a Ljubljana.

 

Venecia, una altra volta


Hem retornat a Venècia una altra vegada. I ara no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Fins arribar al Zattere dei Gesuiti, on el canal separa la Giudeca. És un altre món, molt pocs turistes recalen aquí. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Per allà també ens agrada l’Osteria de la Lanterna de gas, un local clàssic, antic, més car. Acabat de dinar podeu pujar, a la inversa, cap al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I anar cap a l’Accademia, una deliciosa galeria d’art, que cal comptar entre les millors del món. I seguir cap a Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, a tocar de l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. I, perquè no, passejar sense rumb veient els canals, els palaus, els Campos… i potser llavors trobareu Rialto, el pont turístic ple de botigues de souvenirs, i fareu cap a la piazza de Sant Marc, amb la catedral, la columnata, el rellotge i el campanile. Però potser us agradarà més passar ràpid de llarg i creuar ponts i carrerons, petits canals, per poder gaudir de places més remotes, de mil racons que amb prou feines surten a les guies. Com ara l’inspirador Campo de San Giovanni i San Paolo, amb l’estatua de Colleoni, l’hospital i els racons evocadors. Allà dinareu bé a 6342 a le Tole. És una spaghetteria xula. O a l’Osteria a la Staffa. Bon lloc també. I torneu al Piazzale Roma, a cercar el bus o el tram sense una ruta prefixada, gireu cada cantonada amb ulls d’infant. Extasieu-vos davant una església o l’aigua que mulla una façana decrèpita. I el segon, o tercer dia, agafeu una carta diària de transport, a preu de Disneylàndia, i aneu a Murano, a Burano a Torcello, illes de la llacuna on desembarcareu amb esperit d’aventura. Per dormir amb nens, molt bé i econòmic, penseu en els hotels Novotel. N’hi ha un a Mestre, ben comunicat per bus i tram. Nosaltres sempre dormim allà. O bé aneu de càmping. Ens agrada anar al camping de Fusina que està lligat a la ciutat per una línia de barca. Venècia us espera.

Venecia es otra cosa. Es otro mundo. Aún llena de turistas, con calor, Venecia es nuestra ciudad preferida. Venecia alucina a simple vista. Sus grandes canales, sus palacios, Rialto, San Marcos. Pero también los puentes, los callejones, los pequeños canales, las plazas más remotas, los mil rincones que no salen en las guías. Como San Rocco, como el Zattere. Andad por Venecia sin una ruta prefijada, girad cada esquina con ojos de niño. Disfrutad con la vista fugaz de la Salute, de una esquina o de el agua que moja una fachada decrépita. Y el segundo, o tercer día, cogéis un barco y os vais A Murano, a Burano a Torcello, islas de la laguna dónde desembarcaréis con espíritu de aventura. Tras ver Venecia ya podéis ir dónde vosotros queráis. Para dormir con niños y económico, pensad en los hoteles y càmpings de fuera la ciudad pero bien comunicados: como el camping de Fusina http://campingfusina.com/ o los hoteles de Mestre. Con el tren, buzo o en barco sólo tardaréis media hora al ser al centro de la ciudad. http://www.turismovenezia.it/

La Fira del Senglar a Osor


La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 26 de març de 2017, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats: la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes, menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesania  i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 26 de marzo de 2017 (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas


mallol

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, el dia 6 de desembre de 2016, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

La Rochelle


rochelle

La Rochelle és una descoberta insospitada en mig de les Landes de França, envoltada de terres planes que ofereixen només horitzons d’herba, vaques, canals i fang. Una ciutat monumental, d’un patrimoni arquitectònic potent, amb una història fascinant i una bellesa poc coneguda. A més és una vila molt animada, el seu port antic està sempre ple d’artistes, de venedors, d’artesans. Des de la més remota edat mitja la Rochelle ha estat un dels principals ports fortificats de França a l’Atlàntic, fet que l’ha dotat de grans obres defensives, torres, muralles… Passeu sota la torre del rellotge, i admireu la vista del port vell. La vida, l’harmonia. Tancant-lo, a cada cantó, una torre s’aixeca altiva, defensant-lo des de fa més de 700 anys: la tour Saint-Nicolas i la tour de la Chaîne. Fotogèniques!. Passeu-les i descobrireu la sortida de la Rochelle a l’oceà, protegida per una muralla, amb la tour de la Lanterne, que també és un far, altíssima. Els carrers de la vila son del XVIII, de gust molt francès, clàssic, ordenat, però alleugerides en la seva sobrietat i gravetat per les arcades on sovint s’hi instal·len mercats. De tant en tant mireu les façanes de les cases en cerca d’aquella escultura, d’aquell detall bonic. Hi ha els anomenats “Hotels”, cases de grans armadors, homes de negocis, sovint molt maques, com ara la dita casa d’Enric II, amb el seu encantador jardí. L’antiga borsa, el palau de justícia, durs, classicistes pero bells. L’església de Saint Sauveur, la més antiga conservada, és gòtica i bonica, i la Catedral, neoclàssica, una mica pesada. I poca cosa més direm d’aquesta ciutat, que pot ser una escala boníssima quan aneu camí de Bretanya, o de Normandia, o un lloc on parar a dinar. O bé un punt que no podeu deixar de veure si feu la façana atlàntica de França, amb les seves illes, de Baiona a Nantes. Parlant d’illes, La Rochelle és la porta d’una illa molt bonica, que està unida a la ciutat per un pont sobre el mar, espectacular. No us perdeu la illa de Re, amb Sant Martí de Re, la seva capital fortificada, el far de les balenes i les seves platges. I parlant de platges heu de saber que algunes de les més boniques no son lluny de La Rochelle, fet que la fa un punt de descoberta molt interessant. Si heu decidit dormir a La Rochelle heu decidit molt bé. A tocar del casc antic, envoltat de parcs, difícil de trobar per això mateix, teniu el Novotel, un bon hotel familiar de preus ajustats on els fills i filles dormen gratis. Per menjar us recomanarem alguns bons restaurants. Comencem per una molt bona pizzeria, relació qualitat preu imbatible: Rigoletto. També pasta i plats italians. Recomanada!. Un xic més enllà, al mateix carrer i vorera, teniu Le Petit Nicolas. Un francès divertit que ens va agradar molt. Aquests son els nostres. N’hi ha més, a La Rochelle es menja bé, però no els coneixem, ni els hem vist. Bona estada a La Rochelle!.

La Rochelle es un descubrimiento insospechado en medio de las Landas de Francia, rodeadas de tierras planas que ofrecen sólo horizontes de hierba, vacas, canales y barro. Una ciudad monumental, de un patrimonio arquitectónico potente, con una historia fascinante y una belleza poco conocida. Además es una ciudad muy animada, su puerto antiguo está siempre lleno de artistas, de vendedores, de artesanos. Desde la más remota edad media La Rochelle ha sido uno de los principales puertos fortificados de Francia en el Atlántico, lo que la ha dotado de grandes obras defensivas, torres, murallas … Pasad bajo la torre del reloj, y contemplad la vista del puerto viejo. La vida, la armonía. Cerrándolo, en cada esquina, una torre se levanta altiva, defendiéndolo desde hace más de 700 años: la tour Saint-Nicolas y la tour de la Chaîne. ¡Fotogénicas !. Pasadlas y descubriréis la salida de La Rochelle al océano, protegida por una muralla, con la tour de la Lanterne, que también es un faro, altísima. Las calles de la ciudad son del XVIII, de sabor muy francés, clásico, ordenado, pero aligeradas en su sobriedad y gravedad por las arcadas donde a menudo se instalan mercados. De vez en cuando veran las fachadas de las casas y buscaran aquella escultura, de aquel detalle bonito. Están los llamados “Hoteles”, casas de grandes armadores, hombres de negocios, a menudo muy bonitas, como la casa de Enrique II, con su encantador jardín. La antigua bolsa, el palacio de justicia, duros, clasicistas pero bellos. La iglesia de Saint Sauveur, la más antigua conservada, es gótica y bonita, y la Catedral, neoclásica, un poco pesada. Y poco más diremos de esta ciudad, que puede ser una escala buenísima cuando vayan camino de Bretaña, o de Normandía, o un lugar donde parar a comer. O bien un punto que no pueden dejar de ver si estais haciendo la fachada atlántica de Francia, con sus islas, de Bayona hasta Nantes. Hablando de islas, La Rochelle es la puerta de una isla muy bonita, que está unida a la ciudad por un puente sobre el mar, espectacular. No se pierdan la isla de Re, con San Martín de Re, su capital fortificada, el faro de las ballenas y sus playas. Y hablando de playas deben saber que algunas de las más bonitas no estan lejos de La Rochelle, lo que la hace un punto de descubrimiento muy interesante. Si han decidido dormir en La Rochelle han decidido muy bien. Cerca del casco antiguo, rodeado de parques, difícil de encontrar por lo mismo, tienen el Novotel, un buen hotel familiar de precios ajustados donde los hijos duermen gratis. Para comer os recomendaremos algunos buenos restaurantes. Empezamos por una muy buena pizzería, relación calidad precio imbatible: Rigoletto. También pasta y platos italianos. ¡Recomendada !. Un poco más allá, en la misma calle y acera, tienen Le Petit Nicolas. Un francés divertido que nos gustó mucho. Estos son los nuestros. Hay más, en La Rochelle se come bien, pero no los conocemos, ni los hemos visto. ¡Buena estancia en La Rochelle !.

El nou bosc vertical de Mataró


boscvertical

Ja fa uns quants anys que l’empresa El Bosc Vertical va obrir un parc a la població de Dosrius, al Maresme més selvàtic, tot i que no lluny de Mataró. Davant l’èxit de la iniciativa han decidit obrir un nou espai de lleure, aquesta vegada a Mataró mateix, en el marc esplèndid del parc forestal d’aquesta ciutat. Situat a pocs kms. del centre de Mataró, i d’accés encara més fàcil des de l’autopista C-31, a només 5 minuts en cotxe. Per això avui us proposem una visita ben divertida amb la família: El Bosc Vertical Mataró. Com hem dit, aquest equipament lúdic està ubicat dins del Parc Forestal de Mataró, que pertany al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Si necessiteu les coordenades pel vostre GPS aquí les teniu: latitud: 41.56559 / Longitud: 2.42739. El més fàcil des de Barcelona és sortir en direcció Mataró per l’autopista de la costa, C-31 o C-32, fins arribar a la sortida Mataró Oest, famosa per les seves cues, ja que us porta a l’Hospital Comarcal i a un gran centre comercial. Just passar el túnel, desviació a mà dreta. No desespereu, sortiu, feu la rotonda gegant, i passeu el pont sobre la mateixa autopista per on heu vingut. Trobareu una altra rotonda que heu d’agafar en direcció Cementiri de les Valls i Parc Forestal, ben senyalitzat. Passareu al costat de l’hospital. I amunt, muntanya amunt, un parell de rotondes més, direcció Parc Forestal. Tot i que és enrevessat, perquè al final els carrers son estrets i costeruts, es tracta d’arribar, passant en mig d’urbanitzacions, fins a dalt de tot, sempre per carrers asfaltats. Trobareu allà bon aparcament, no gaire lluny un restaurant anomenat La Fonda del Terracotta, molts arbres com ara pins pinyoners, alzines sureres, en un bosc típic mediterrani, esclarissat i sec, i bones vistes de Mataró i del mar Mediterrani. Per descomptat hi ha servei de bar i restaurant de dimarts a diumenge, amb menús diaris. Hi ha també uns lavabos públics adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, que son els del parc forestal i estan oberts tot l’any. El parc d’aventura té 4 circuits, amb un grau de dificultat adaptat a cada edat, amb instal·lacions suspeses als arbres, com ara tirolines, ports de mico, lianes, xarxes, trapezis… Compta amb un sistema de seguretat intel·ligent que permet als usuaris no haver de deslligar-se dels mosquetons per canviar d’instal·lació, minimitzant el risc de caiguda. Les activitats sempre estan supervisades per monitors. S’ha utilitzat un sistema de muntatge sostenible que s’ajusta als arbres sense impactar en el seu creixement. A banda del parc d’aventura als arbres, s’ofereixen altres activitats lúdiques, com rutes amb Segway i amb bicicletes, tallers de manualitats i jocs per a nens, circuits d’orientació, activitats per a empreses i grups escolars. El parc forestal és un espai de lleure clàssic per la gent de Mataró. També hi ha zones de jocs infantils i unes taules per fer pícnic. De fet un cop hageu gaudit dels circuits d’aventura en els arbres del Bosc Vertical, n’hi ha diversos de dificultat diversa, podeu passar la resta del dia al parc forestal de Mataró.

¿Un lugar donde divertirse en familia?. ¿Un espacio lúdico, en medio del bosque, donde hacer deporte, y de aventura, sin riesgo?. ¿Está pensando en el bosque vertical?. Encontrará todo un bosque del Montnegre, en un parque natural privilegiado, lleno de tirolinas, cuerdas, lianas, redes … en medio de un encinar con pinar, frondoso, en una naturaleza lintacta. Un lugar de diversión familiar cerca de Barcelona, donde liberar adrenalina, gritar, reír, alejar el estrés. Encontrará este bosque vertical en Mataró, en su parque forestal, no muy lejos del Hospital Comarcal i del Centro comercial del norte de la ciudad, junto a la salida oeste de la autopista. Está escondido. Hay que ir por la autopista del Maresme, la C-31, hasta la entrada de Mataró oeste, y allí tomar la salida hacia el parque forestal, bien indicado. Hay circuitos en los árboles, los habituales para los niños de tamaño pequeño, medio y grande. El sistema de mosquetones, y la seguridad en general, está muy bien. Si finalmente nos haceis caso y subís hasta allí disfrutareis de aire puro y campo para correr. Podrán caminar, oler fragancias de resina y romero. Hay mesas cerca para hacer un buen picnic, y un bue restaurante. ¡Buena estancia subidos a los árboles!.

Fira del Senglar d’Osor


osor

La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 10 d’abril de 2016, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats: la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes, menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesania  i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 10 de abril de 2016 (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Inglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

La fira de Sant Sebastià de Torelló


fira_sant_sebastia_torello

Sant Pere de Torelló és un municipi d’Osona. Està situat a l’extrem nord-est d’aquesta fantàstica comarca. En aquest bonic poble hi te lloc aquest proper diumenge, 24 de gener de 2016, la tradicional fira de Sant Sebastià, una fira en què, aquest any, la protagonista serà la sopa torrada de pagès. Com sempre però, hi haurà parades al nucli antic. A la sortida de missa hi haurà benedicció d’animals. Tothom que hi porti la seva mascota rebrà un fuet d’obsequi. No deixeu d’arribar-vos a Sant Pere de Torelló, aquest diumenge encara que la festa descrita us sembli poca cosa. La vila, tocant les serres del primer Pirineu, te per teló la magnífica serra de Bellmunt, amb el seu santuari, on us convidem a pujar, seguint una bona carretera, plena de corbes. A dalt teniu un esplèndid mirador de tota Catalunya. O bé us recomanem endinsar-vos cap al Collsacabra, cap a Vidrà, cap a la Garrotxa, per descobrir boscos mítics. Perquè Torelló està enclavat en la Vall del Ges. I el Ges és un dels rius més macos del país. Un riu juganer, que salta en el seu llit de pedra, amb aigües netíssimes, aptes per refrescar-se. O bé s’enfonsa en la boscúria, feta de llums i ombres, antiga, plena de molins i ponts medievals, de camins i dreceres de contrabandistes. Si no podeu anar-hi aquest cap de setmana no us preocupeu. Pugeu-hi a l’estiu, quan la calor no perdona, i gaudiu la verdor dels seus entorns. O millor encara fora arribar-hi a la tardor, amb els arbres vestits de colors i el terra inundat de fulles. O quan la primavera és tendra arreu. Però si aquest cap de setmana si no sabeu què fer, aneu a la fira de Sant Sebastià. Amb parades d’embotits, oli, productes i menjars artesans, naturalment. Sant Pere de Torelló, Bellmunt, La Vola, el Ges d’aigües de plata… no us ho perdéssiu pas!. A Sant Pere no hi ha grans hotels, però sí petites cases rurals, del millor de la comarca. Com ara El Güell, una cucada. O la Pradella, amb piscina. Per menjar teniu Cals Avis, ben tradicional, tel.: 93 858 44 60. O bé al Santuari de Bellmunt, dalt de tot de la serra, prop dels núvols, on també tenen llits. Tel.: 93 744 71 07. A La Vola, al mig del bosc, teniu el Mas Pi Guillem, i el Mas L’Escolà, Tel. 93 858 46 44. Tots aquests llocs fan una cuina casolana, tradicional, de muntanya, sincera. Més o menys sofisticada. Reserveu.

Sant Pere de Torelló es un municipio de Osona. Está situado en el extremo noreste de esta fantástica comarca. Tocando las sierras del primer Pirineo, como la magnífica sierra de Bellmunt, con su santuario, espléndido mirador de toda Cataluña. O bien adentrándose hacia el Collsacabra, hacia Vidrà, hacia la Garrotxa, para descubrir bosques míticos. Torelló está enclavado en la Vall del Ges. El Ges es uno de los ríos más bonitos del país. Un río juguetón, que salta en su lecho de piedra, con aguas limpísima, aptas para refrescarse. O bien se hunde en la espesura, hecha de luces y sombras, antigua, llena de molinos y puentes medievales, de caminos y atajos de contrabandistas. Pueden visitarla en verano, cuando aquí el calor perdona, y podeis pasear, en la plenitud de la canícula, por el verdor de sus entornos. O bién llegar en otoño, con los árboles vestidos de colores y el suelo inundado de hojas. O cuando la primavera es tierna en todas partes. En esta villa encantadora, que podéis visitar en toda época del año, en invierno se celebra, como en toda nuestra patria, una feria de San Sebastián. Con paradas de embutidos, aceite, productos y comidas artesanales, naturalmente, naturales. Sant Pere de Torelló, Bellmunt, La Vola, el Ges de aguas de plata … no os lo perdais… En Sant Pere no hay grandes hoteles, pero sí casas rurales. Como El Güell, una cucada. O la Pradella, con piscina. Para comer teneis Cals Avis, tradicional, tel.: 93 858 44 60. O el Santuario de Bellmunt. Con camas. Tel.: 93 744 71 07. En La Vola teneis el Mas Pi Guillem, y el Mas L’Escolà, Tel. 93 858 46 44. Reservad.

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas


sant_nicolau_vall_bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el diumenge, dia 6 de desembre de 2015, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

sant_nicolau_vall_bas2

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

El Mercat medieval a Besalú


besalu_medieval

Sempre fa molt de goig pujar a les terres de Girona amb motiu de qualsevol cosa. Però encara en fa més si l’excusa és bona. I aquest darrer cap de setmana d’agost, al meravellós poble medieval de Besalú, hi te  lloc el seu animat mercat medieval. Besalú es transformarà aquests dies i viatjarà a l’època medieval. Durant dos dies, el 29 i 30 d’agost de 2015, comprant l‘entrada, que val 3 €, es podrà gaudir de tots els espectacles, torneigs, visites guiades i tallers que ens han preparat. Per exemple el sopar medieval, del dissabte a la nit, a on es podrà degustar la tradicional vedella acabada de coure. Si us agrada cal fer la reserva a l’Oficina de Turisme, tel: 972 59 12 40 o bé escriure a turisme@besalu.cat. És molt fàcil arribar a Besalú, que està situat a pocs kms. al nord de Girona i de Banyoles, ben comunicat per autovia gratuïta amb la capital del Gironès. Besalú és una vila que s’ha conservat íntegre, com vinguda del passat. El pont, els palaus, el monestir i les esglésies medievals, les cases i places, els banys jueus, els carrers empedrats… tot evoca el passat, tot és medieval de veritat. Els actes i jocs de la fira medieval aporten encara més realisme a l’escenari. Mireu-vos els actes programats, que solen ser de categoria. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués fins a hotels com el Tallaferro, o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol. La Garrotxa us espera!. No us ho penseu gaire i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Bagudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacòs,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. De fet, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana a les terres dels volcans, amb la fira medieval de Besalú com a centre, quina idea més fabulosa. Bona fira medieval!.

Hoy os queremos hablar de una fiesta medieval que tiene lugar este último fin de semana de agosto, una fiesta con valores añadidos. Primero porque se desarrolla en un auténtico y maravilloso marco medieval, fiel  y poderoso. Besalú, a pocos kms. al norte de Girona y de Banyoles, bien comunicado por autopista y autovia, es una villa que se ha conservado íntegra, como recién llegada del pasado. El puente, los palacios, el monasterio y las iglesias medievales, las casas y plazas, los baños judíos, las calles … todo evoca, todo es medieval de verdad. Si no hicieran una feria valdría igualmente la pena pasearse por Besalú. La feria le aporta aún más realismo al escenario. Y los actos programados suelen ser de categoría.

La Fira del Senglar a Osor


fira_senglar_osor

La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai maravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, sobretot el diumenge, dia 3 de maig de 2015, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu l’esmorzar del caçador i, a les 11, a la zona de jocs infantils, experiments per a la mainada, visita guiada al poble, danses, tastets de senglar a 2.50 €, beguda inclosa. Podreu dinar a l’arbreda de la piscina, carn a la brasa amb mongeta del país, pa, vi i postres a un preu de 14 €. A la tarda espectacle familiar: “Una paradeta particular” a càrrec de Cia. La Bleda, al parc infantil, i seguidament espectacle amb Grateful Blues, també al parc infantil. Durant tot el dia hi haurà parades d’artesania i productes naturals, trobada de plaques de cava, exposició i venda d’articles de cacera, mostra d’oficis antics, zona de jocs infantils, inflables, actuacions dels Guillables de Sant Hilari pels carrers del poble i passejades en poni. Per completar el dia, o el pont de maig, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 3 de mayo de 2015, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Comiencen por el típico desayuno de cazador. Carne de jabalí, cerdo y cordero a la brasa, hechas con el tradicional fuego de brasa y acompañadas de buen vino. A las 10.00 horas, misa solemne. A las 10:30 horas, se abre la feria, y tienen un espectáculo en la plaza de la villa. A las 11:30 h, actuación de los Diablos de Salt. A las 12:00 horas, animación y cuentos para pequeños y grandes, en la plaza de la Torre. A las 13:00 horas, aperitivo. Degustaciones de jabalí cocinadas por mujeres de Osor: jabalí con patatas, con setas … ¡Bebida y aperitivo por menos del precio de una tapa!. A las 14:00 horas, llega la hora de comer de verdad. En la arboleda de la piscina. ¡Precios de risa!. Después de comer, los Diablos volverán a hacer su juerga por las calles del pueblo. Y a las 18:00 horas pueden ir al concierto, con los Mapi ‘s Friends Band, en la Plaza de El Verger. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Inglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Pavia


pavia2

Pavia és una bellissima ciutat mitjana d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a només 35 km al sud d’aquesta capital europea de la moda. Però Pavia és molt diferent de Milà. És una ciutat universitària, petitona, cuca, amb una gran universitat que li dona un ambient especial, jove. Pavia està situada en una riba del riu alpí Ticino, que baixa de les muntanyes amb ímpetu. I el primer, o el darrer que veureu d’aquesta vila serà l’impressionant pont cobert renaixentista que creua el riu. Una passada de l’enginyeria medieval. Des del pont un carrer ample puja cap al castell. A banda i banda del carrer, altres carrerons porten a places on s’aixequen obres d’art monumentals, com ara l’església románica de Sant Miquel, amb una façana molt primitiva, però guapíssima. I un interior també molt interessant amb una cripta esplèndida. A l’altra banda trobareu la catedral, el Duomo, obra de Bramante i Leonardo da Vinci, impressionant. La cúpula més alta del renaixement italià. Un espai aeri, diàfan, genial, sorprenent, us deixarà bocabadats. La plaça comunal, amb palaus de tota època. Ací i allà s’aixequen torres medievals afegides a les cases de les famílies nobles que, com en el cas de Bologna, competien en alçada. Passareu pel davant dels edificis de la universitat, grans, immensos, pati darrera pati, fins arribar a la part alta de la vila antiga on, en un gran parc, s’aixeca el castell dels Visconti. Naturalment, si aparqueu al castell, la ruta serà a la inversa, baixant fins el pont damunt el Ticino. No gaire lluny de Pavia ciutat no us perdeu un dels monuments més famosos de tota Itàlia, la famosíssima Certosa di Pavia, una cartoixa situada als afores, monument incommensurable del gòtic tardà, fet tot de marbre. Tampoc no estaria de més, si passeu uns dies per la zona, en el curs d’una ruta per Itàlia, o d’un cap de setmana o pont, fer una ullada a Milà, i a les magnífiques ciutats medievals veïnes de Cremona i Piacenza, dues altres perles plenes de palaus, amb doumo i obres d’art a dojo. Podeu dinar molt bé a Pavia. Des de ristorantes tan típics com l’Osteria della Madonna, típic ambient i menjar italià, fins als boníssims i modestos paninni ripienni de l’Alvolo, trobareu molts llocs super interessants. Ens agraden, per exemple, la Locanda del Carmine, a la plaça d’aquesta bella església, local típic de bona taula tradicional, o la vinateria L’Infernot, on a més de bons vins, podreu picar plats tan actuals com el propi local. Per dormir us recomanem, dins de la ciutat, no lluny del centre, L’Aurora, un hotelet molt digne. I fora, en ple camp, el Cascina Scova, modern, trencador, amb Spa, una molt bona opció si aneu motoritzats. Bona estada a Pavia!.

Pavía es una bellísima ciudad de Italia, no lejos de Milán, a sólo 35 km al sur de esta capital europea de la moda. Pero Pavia es muy diferente de Milán. Es una ciudad universitaria, pequeñita, con una gran universidad que le da un ambiente especial, joven. Pavia está situada en una orilla del río alpino Ticino, que baja de las montañas con ímpetu. Y lo primero, o lo último que verán de esta villa será el impresionante puente cubierto renacentista que cruza el río. Desde el puente una calle ancha sube hacia el castillo. A ambos lados de la calle, otros callejones llevan a plazas donde se levantan obras de arte monumentales, como la iglesia románica de San Miguel, con una fachada muy primitiva, pero guapísima. Y un interior también muy interesante con una cripta espléndida. Al otro lado se encuentra la catedral, el Duomo, obra de Bramante y Leonardo da Vinci, impresionante. La cúpula más alta del renacimiento italiano. Un espacio aéreo, diáfano, genial, sorprendente, os dejará boquiabiertos. La plaza comunal, con palacios de toda época. Aquí y allá se levantan torres medievales añadidas a las casas de las familias nobles que, como en el caso de Bologna, competían en altura. Pasaréis por delante de los edificios de la universidad, grandes, inmensos, patio trás patio, hasta llegar a la parte alta de la villa antigua donde, en un gran parque, se levanta el castillo de los Visconti. Naturalmente, si aparcais cerca del castillo, la ruta será a la inversa, bajando hasta el puente sobre el Ticino. No muy lejos de Pavia ciudad no se pierdan uno de los monumentos más famosos de toda Italia, la famosísima Certosa di Pavia, una cartuja situada en las afueras, monumento inconmensurable del gótico tardío, hecho todo de mármol. Tampoco estaría de más, si pasáis unos días por la zona, en el curso de una ruta por Italia, o de un fin de semana o puente, echar un vistazo a Milán, y las magníficas ciudades medievales vecinas de Cremona y Piacenza , otras dos perlas llenas de palacios, con Douma y obras de arte a raudales. Pueden comer muy bien a Pavia. Desde Ristoranti tan típicos como la Osteria della Madonna, típico ambiente y comida italiana, hasta los buenísimos y modestos paninni ripienni del Alvolos, encontrarán muchos lugares super interesantes. Nos gustan, por ejemplo, la Locanda del Carmine, en la plaza de esta bella iglesia, local típico de buena mesa tradicional, o la vinatería El Infernot, donde además de buenos vinos, podrán picar platos tan actuales como el propio local . Para dormir os recomendamos, dentro de la ciudad, no lejos del centro, La Aurora, un hotelito muy digno. Y fuera, en pleno campo, el Cascina Scova, moderno, rompedor, con Spa, una muy buena opción si van motorizados. ¡Buena estancia en Pavía !.

Fira de Tots Sants de Vilaller


fira_vilaller

Vilaller és una vila important, situada en un lloc important. A mig camí de tot arreu, aquesta bonica població del pirineu català és un centre d’excursions, rutes i sortides de primer ordre. Es troba situada a l’anomenada Vall del Barravés, en plena Ribagorça, a tocar de la Val d’Aran, escassos 30 kms. pel túnel. També al costat mateix de l’entrada a la Vall de Boí, amb tot el seu art romànic que us espera. I també és porta d’accés a les valls aragoneses de Castanesa i Benasque. Bé, com veieu, una situació inmillorable, en mig d’una natura fascinant. Ideal per passar-hi uns dies, fent servir Vilaller com a punt de partida i retorn. I, a més de tot això, la vila te un barri antic amb restes de l’antiga muralla, carrers amb arcades i torres medieval. Des de Vilaller podeu fer excursions a ermites, boscos, dòlmens i necròpolis medievals. Els mineralogistes apreciaran les antigues mines de plom de la zona de Cierco. Hi arribareu molt fàcilment si aneu fins a Lleida per la AP-7, per agafar seguidament la carretera N-230 cap a Benabarri i pujar fins el Pont de Suert. Vilaller està uns kms. més endavant, al límit amb la Val d’Aran i l’Aragó, al costat del riu Noguera Ribagorça, que travessa el poble. Si us proposem, precisament avui, aquesta sortida del pont de Tots Sants a Vilaller és perquè s’hi celebra la tradicional Festa del Cep i també la no menys tradicional Fira Ramadera de Tots Sants. És natural que es faci una fira del bolet a la Vall del Barravés, possiblement un dels llocs de Catalunya on surten més bolets. També és ben natural parlar de bestiar al Pirineu. La fira de Tots Sants de Vilaller és una fira mil·lenària, la més antiga de la comarca, i un punt de referència econòmica per tots els pobles i poblets de la zona. Tot i que el divendres no sereu allà, cal saber que la festa comença ja aquell dia, amb un ball de nit. Dissabte i diumenge són els dies forts. Hi ha mercat a la plaça de Sant Climent, plena de productes propis d’aquestes dates: bolets, torrons de pastor o pa de figa, orellanes, flors seques, herbes remeieres, codonyat, mel …… i productes alimentaris tots els Països Catalans. És un mercat viu i turístic a l’hora, amb diferents activitats relacionades amb la vida a muntanya, representacions, degustacions… Unes fogueres alimentaran calderes on bulliran les herbes medicinals de les bruixes de Vilaller. Si hi passeu el pont, podreu disfrutar també amb fira ramadera, que tindrà lloc el 2 de novembre. Al matí esmorzar, i tot el dia expo del bestiar, (els infants s’ho passaran bomba). A Vilaller podeu dinar molt bé arreu. A l’Hotel Montsant, a la carretera, bon menú sense més, en un edifici que sembla un xic provisional. Més tradicional és la Fonda Mas. Encara més senzilla, l’Hostal Maurín. A nosaltres, particularment, en agrada més allotjar-nos a la vall de Boí, on hi ha establiments de primera, com ara l’Hostal la Plaça, a Erill, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada el Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Podeu probar a l’hotel Mestre, també senzillet, al Pont de Suert, o encara a la Val d’Aran, des d’on anem a Vilaller fàcilment. Penseu en aquesta zona en planificar el vostre pont!.

fira_vilaller2

fira_vilaller3

Vilaller es una villa importante, situada en un lugar importante. A medio camino de todas partes, esta bonita población del pirineo catalán es un centro de excursiones, rutas y salidas de primer orden. Se encuentra situada en la llamada Valle del Barravés, en plena Ribagorza, junto a la Val d’Aran, a escasos 30 kms. por el túnel. También al lado de la entrada a la Vall de Boí, con todo su arte románico, que os espera. Y también es puerta de acceso a los valles aragoneses de Castanesa y Benasque. Bueno, como veis, una situación inmejorable, en medio de una naturaleza fascinante. Ideal para pasar unos días, utilizando Vilaller como punto de partida y retorno. Y, además de todo esto, la villa tiene un barrio antiguo con restos de la antigua muralla, calles con arcadas y torres medievales. Desde Vilaller ser pueden hacer excursiones a ermitas, bosques, dólmenes y necrópolis medievales. Los mineralogistas apreciarán las antiguas minas de plomo de la zona de Cierco. Llegareis muy fácilmente si vais hasta Lleida por la AP-7, para tomar seguidamente la carretera N-230 hacia Benabarre y subir hasta el Pont de Suert. Vilaller está unos kms. más adelante, en el límite con el Valle de Arán y Aragón, junto al río Noguera Ribagorça, que atraviesa el pueblo. Si os proponemos, precisamente hoy, esta salida del puente de Todos los Santos hasta Vilaller es porque se celebra allí la tradicional Fiesta del Boletus (cep), y también la no menos tradicional Feria Ganadera de Todos los Santos. Es natural que se haga una feria de la seta en el Valle del Barravés, posiblemente uno de los lugares de Cataluña donde salen más setas. También es muy natural hablar de ganado en el Pirineo. La feria de Todos los Santos de Vilaller es una feria milenaria, la más antigua de la comarca, y un punto de referencia económica para todos los pueblos y aldeas de la zona. Aunque el viernes no estareis allí, la fiesta empieza ya ese día, con un baile de noche. Sábado y domingo son los días fuertes. Hay mercado en la plaza de Sant Climent, llena de productos propios de estas fechas: setas, turrones de pastor o pan de higo, orejones, flores secas, hierbas medicinales, membrillo, miel …… y productos alimenticios todos los Países Catalanes. Es un mercado vivo y turístico a la vez, con diferentes actividades relacionadas con la vida en la montaña, representaciones, degustaciones … Unas hogueras alimentarán calderas donde hervirán las hierbas medicinales de las brujas de Vilaller. Si pasáis el puente, podreis disfrutar también con feria ganadera, que tendrá lugar el 2 de noviembre. Por la mañana desayuno, y todo el día expo del ganado, (los niños se lo pasarán bomba). En Vilaller pueden comer muy bien. En el Hotel Montsant, en la carretera, buen menú sin más, en un edificio que parece un poco provisional. Más tradicional es la Fonda Mas. Y más sencillo, el Hostal Maurín. A nosotros, particularmente, nos gusta alojarnos en el valle de Boí, donde hay establecimientos de primera, como el Hostal la Plaza, en Erill, o el Hostal Pey en Boí mismo. Son lugares donde hemos dormido y comido bien, caseros. En Barruera nos gusta el Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas, y todo un complejo de hoteles a su disposición: la estación de esquí Boí-Taüll. Pueden probar en el hotel Mestre, también sencillito, en El Pont de Suert, o aún en la Val d’Aran, desde donde ireis a Vilaller fácilmente. ¡Piensen en esta zona en planificar su puente!.