Alberobello


Alberobello, poble patrimoni de la humanitat, està situat al sur d’Itàlia, al tacó de la bota, en una regió meravellosa anomenada la Puglia. Alberobello és molt famosa pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. La part superior de la vila, amb bon aparcament, es la zona que concentra més edificis d’aquesta mena, incloent-hi una església i un gran Trulli, anomenat Soberano, que alberga un museu molt interessant i està intacte com s’hi els propietaris n’acabessin de menjar. En una volta per aquesta terra, arran d’unes vacances familiars, no podeu deixar de visitar Alberobello i els seus Trulli.


I, a més, no anireu a la Puglia per Alberobello, per bonic que sigui, que ho és. Podeu visitar també els pobles blancs dels voltants, medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa, preciosa. Al costat Adriàtic teniu la bella Polignano a Mare, increible. A la costa jónica hi ha platges famoses com ara Porto Cesare o San Pietro en Lavagna. Grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto o Gallipoli no son gaire lluny. Bari i Brindisi, o Tarento estan a prop. Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. La Puglia te castells normads i aragonesos molt xulos. Castellana Grotte i la seva cova espectacular son al poble del costat. I la Puglia també platges espectaculars. Unes vacances a la Puglia son molt recomanables, per ignorada i per bonica!. I no penseu que és un lloc perillós, brut o poc civilitzat. L’antiga Magna Grècia és neta, segura, amb molta cultura i civilitat derrera seu, un país agradable on us sentireu com a casa. No hem dinat ni sopat mai a Alberobello, perquè no hi hem dormit. Ho hem fet al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic, a uns 15 kms, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un hotel de gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, i a bon preu.


Alberobello, con sus casas de tejado cónico de piedra és un pueblo medieval de la Puglia italiana, en el sur, en el tacón de la bota, que merece una visita en el curso de una excursión o unas vacaciones familiares. ¡No os lo perdais!

Anuncis

Baume les Messieurs


baume-les-messieurs

El poblet de Baume les Messieurs està ficat literalment en un circ envoltat d’alts espadats calcaris on s’ajunten tres valls. Un lloc recòndit i amagat, on hi van fundar una abadia medieval els monjos del Císter. És l’anomenada Abbaye Impériale. El convent, romànic molt reformat, és curiós de veure, sobretot el seu gran retaure policromat, una joia espectacular. El poble està classificat com un dels “Plus Beau Village de France”, i ho és. A més de l’Abadia també podeu descobrir unes grutes, anomenades de La Baume, amb les seves estalactites, i fer una volta pels anomenats culs de sacs, valls encaixonats entre els espadats calcaris que dominen el poble, plens de boscos i cascades molt xules. El poble te un bonic càmping en mig de la natura. També disposa de cases rurals i hotelets rurals xulos. Hi ha bons restaurants. Ens agrada el restaurant de l’Abadia, o bé el restaurant amb habitacions Gran Jardí, molt bonic. Fora del poble teniu el restaurant de les grutes, prop de les cascades i les coves que abans us dèiem. Hi arribareu si seguiu des de Barcelona l’autopista A-7 i A9, fins Lyon, passant per Nimes, i allà agafeu l’autopista A42, seguidament desvieu-vos per l’A40, per acabar a la A39, sortida 8, cap a Lons Le Saunier, i d’alla per la D471 fins trobar a mà esquerra la indicació cap a Baume per la local D4 i D70. Ideal per parar un moment en la ruta cap a Alemania o el nord d’Europa, si esteu fent un viatge cap a Alsàcia, o bé voltant per França. La regió del Jura és molt bonica. Per allà teniu llocs molt agradables, natura, monuments, com per passar-hi unes vacances. Un racó molt poc conegut de França!.

El pueblo francés de Baume les Messieurs esta en un entorno natural muy bonito, metido dentro de un circo con despeñaderos, en un lugar recóndito. Allí se fundó una abadia medieval que aún se conserva, muy transformada: l’Abbaye Impériale. La villa es uno de los “Plus Beau Village de France”, y cerca se pueden descubrir unas grutas, las de La Baume, y unos paisajes diferentes llenos de bosque y de cascadas. Hay un buén càmping, y buenos alojamientos rurales, así como buenos restaurantes. Nos gusta el restaurante de la Abadia, o el Grand Jardin. Fuera del pueblo teneis el restaurante de las grutas, Llegareis siguiendo la autopista A-7 i A9, a Lyon, pasando por Nimes, y de Lyon por la A42, y la A40, y la A39, salida 8, a Lons Le Saunier. De allí por la D471 a Baume por la local D4 y D70. Ideal para una parada en ruta a Alemania o Alsacia. La región del Jura es bonita y olvidada por el turismo.

L’Ariege


montsegur

L’Ariege és el departament francès més proper a Barcelona i la millor manera d’accedir al país germà d’Occitània. Hi arribareu des de Barcelona travessant la bellíssima Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, o pel túnel si està obert. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval!. Després cap a Tarascó i avall. Des d’aquesta població podeu visitar la gruta de Niaux, amb les seves pintures rupestres, precioses, o la de la Vache, guapa també. Tornem a la carretera, cap a Foix. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i al castell càtar de Montsegur. Montsegur és escenogràfic, vegeu la foto!. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. Ara arribeu-vos a Foix, , una altra ciutat càtara, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. De Foix és fàcil anar fins la gruta del Mas d’Azil, on la carretera i el riu es fiquen dins la terra. Asombròs!. I ja que sou aquí, feu una ruta pels castells càtars, cap a Puiverd. El paisatge que ens envolta és magnífic. Baxeu cap al nord, fins la vila medieval de Mirepoix, seguint una ruta plena d’abadies i castells derruïts. Admireu la plaça porxada, l’església. Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, amb una estada a Carcassonne, la ciutat medieval per excel·lencia. Per dormir i menjar, nosaltres recomanem, l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, però digne. A Tarascó d’Arieja, un lloc encantador: Le Manoir d’Agnes. Cuco, bonic, un regal. Caret, sí, però quin luxe!. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Com l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Però el millor hotel de la zona està un xic apartat, però és una joia!. Bon menjar, un restaurant fantàstic, i habitacions prou cuidades. La mestressa és un sol. Baratet i de qualitat, que més voleu?. Hi hem dinat i dormit de fàbula. És el Delta Hotel a Auterive, passat Pamiers, Pamiás en llengua d’Oc, camí ja de Toulouse, Tolosa de Llenguadoc en Occità. Apartat, un xic apartat de la ruta, però val la pena. L’Ariege és l’Occitània més propera!.

L’Ariege és la zona de Francia más bonita y la que tenemos más cerca de Barcelona. Fácil de llegar por el túnel dl Cadí y el puerto de Puymorens, que también tiene su túnel. Todo el pirineo a vuestro alcance. Pueblos medievales de ensueño, castillos cátaros sin cuento, valles, cuevas prehistóricas… Para dormir teneis el Hotel Lons en Foix, el Manoir de Agnes en Tarascón o el Delta Hotel en Auterive, camino ya de Toulouse. Unas vacaciones o un puente en l’Ariege, en Occitania, una buena idea.

 

El país de Larzac


larzac

El País de Larzac, al bellíssim departament de l’Aveyron, és terra de cavallers Templers i Hospitalers. Es tracta d’una zona plena de pobles amb records d’aquells guerrers. Està força a tocar de casa, a uns 400 kms. de Barcelona, just en el camí de pujar cap a París, per anar a Disneyland, per exemple. Està situada, a més, evitant la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aquest és un bon consell: per anar cap a París escolliu sempre la moderna autopista A-75, la que surt de Beziers camí de Clermont Ferrand, la que te el pont del viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. Si ho feu, passareu per l’àrea de descans de Le Caylar. És aquesta un àrea de parada d’autopista modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I just Le Caylar és la porta d’entrada a aquesta comarca francesa i occitana, terres aspres i dures, plenes de restes dels monjos soldats. Pobles com ara la meravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Una passada: carrers empedrats, placetes, castell, església, portal, muralles, torres… Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge cap a París, una parada reconfortant. I allà trobareu molts llocs on menjar bé, molts petits restaurants. Ens va agradar molt un petit local remot i amagat a la Placette, anomenat L’Hospitalier. El porten tres noies. Fan unes pizzes, mitjes pizzes, amanides i plats de formatge i embotit, bons i bé de preu. I uns postres fantàstics. No us perdeu el pastís de xocolata, i els altres pastissos casolans. I després no torneu pas a l’autopista. Recorreu els petits pobles medievals de la ruta de Larzac. Ja us hem parlat de la Couvertoirade,  però també hi ha Ste-Eulalie de Cernon, le Viala du Pas de Jaux, el poblet de St-Jean d’Alcas o la Cavalerie. O bé baixeu fins la villa de Millau millor anar-hi per Nant, seguit el riu, molt pintoresc, o aneu fins les gorges del Tarn, passant per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa comarca de Larzac, con sus pueblos llenos de recuerdos de los templarios y hospitalarios, caballeros feudales. Quizás lo más espectacular de la zona sea la ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Recomeendamos un pequeño restaurante llamado L’Hospitalier, en la placette. Lo llevan tres chicas, y hacen pizzas y ensaladas, bién de precio, y unos postres riquísimos. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Ejulve


Ejulve és Aragó. És Teruel, el Maestrat de Teruel. És terra ferma, dura, verge, veritable, potent i aspre. Autèntica. Ejulve son pernils. El poble fa olor a pernil serrà de Terol. Una delícia. Curats a 1.113 metres d’alçada, a l’aire sec, tallant, de la muntanya del Maestrazgo. Perquè Ejulve està en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sense contemplacions ni concesions, on corre la cabra, i niua el voltor. Llocs com el port de Majalinos, a 1.600 metros, el riu Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, els sabinars o la Hoya de los Villasecos, corprenen per la seva inmensa bellessa i desolació. Ejulve està situat al nord del Maestrat, no gaire lluny d’Alcanyís i Calanda, poble on s’arriba per la AP-7, fins Tarragona, i seguint cap a Alcanyís per Falset, Mora i Gandesa. D’Alcanyís es va per la nacional 211, la que porta a Teruel, fins arribar a la carretera A-1702 que s’agafa en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, en direcció Villarluengo. A banda del paisatge inaudit i llunar del poble, Ejulve te alguns monuments interessants, com ara l’ajuntament, del XVI, amb arcades, i alguns casals. També podeu anar a voltar les ribes del riu Guadalopillo, on veureu dos antics molins. L’església de Santa María la Mayor, del XVI també, te una portada plateresca, (a la foto). Evidentment heu de sortir del poble amb un pernil. Hi ha molts secadors d’aquest producte deliciós. Tampoc cal passar per alt els seus finíssims formatges de cabra. Us recomanem Ejulve però no per ell mateix, sinó com a porta d’entrada o de sortida en una ruta fabulosa, increible, per la zona del Maestrat.  Una comarca, fantàstica, molt diferent de tot el que heu vist. Una terra amb rius d’aigües netes, roques nues, vent potent i boscos resistents. De pobles amb sabor potent, on dinar costelles de xai de veritat i vi poderós. Remunteu la carretera d’Ejulve fins Pitarque, la joia amagada, una recondita, diminuta població del Maestrat de Terol, tocant a Villarluengo. Feu la caminada, llarga, fins el naixement del riu Pitarque, o banyeu-vos, sense esperar més, al primer gorg que trobeu. Aneu en direcció contrària, des d’Ejulve a Molinos, amb la cova de cristall, petita, bellíssima. Una visita al Maestrat o una ronda pel Baix Aragó, o pel Matarranya. A Ejulve només hi ha una petita fonda, un bar de poble, de menú senzill, que no serveix els diumenges. Però podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. O anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny d’Ejulve, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada.

Ejulve es Aragón. Es Teruel, el Maestrazgo de Teruel. Es tierra firme, dura, virgen, verdadera, potente y áspera. Auténtica. Ejulve son jamones. El pueblo huele a jamón serrano de Teruel. Una delicia. Curados a 1113 metros de altura, al aire seco, cortante, de la montaña del Maestrazgo. Porque Ejulve está en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sin contemplaciones ni concesiones, donde corre la cabra, y anida el buitre. Lugares como el puerto de Majalinos, a 1.600 metros, el río Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, los sabinares o la Hoya de los Villasecos, cautivan por su inmensa belleza y desolación. Ejulve está situado al norte del Maestrazgo, no muy lejos de Alcañiz y Calanda, pueblo donde se llega por la AP-7, hasta Tarragona, y siguiendo hacia Alcañiz por Falset, Mora y Gandesa. De Alcañiz se va por la nacional 211, la que lleva a Teruel, hasta llegar a la carretera A-1702 que se toma en el cruce donde está la Venta de la Pintada, en dirección Villarluengo. Aparte del paisaje inaudito y lunar del pueblo, Ejulve tiene algunos monumentos interesantes, como el ayuntamiento, del XVI, con arcadas, y algunas casonas. También se puede ir a recorrer las orillas del río Guadalopillo, donde veréis dos antiguos molinos. La iglesia de Santa María la Mayor, del XVI también, tiene una portada plateresca, (en la foto). Evidentemente deben salir del pueblo con un jamón. Hay muchos secadores de este producto delicioso. Tampoco hay que pasar por alto sus finísimos quesos de cabra. Les recomendamos Ejulve, pero no por sí mismo, sino como puerta de entrada o de salida en una ruta fabulosa, increíble, por la zona del Maestrazgo. Una comarca, fantástica, muy diferente de todo lo que habéis visto. Una tierra con ríos de aguas limpias, rocas desnudas, viento potente y bosques resistentes. De pueblos con sabor pleno, donde comer costillas de cordero de verdad y vino poderoso. Remontad la carretera de Ejulve hasta Pitarque, la joya escondida, una recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel, junto a Villarluengo. Hagan la caminata, larga, hasta el nacimiento del río Pitarque, o báñense, sin esperar más, en la primera poza que encuentren. Vayan en dirección contraria, desde Ejulve en Molinos, con su cueva de cristal, pequeña, bellísima. Una visita al Maestrazgo o una ronda por el Bajo Aragón, o por Matarraña. En Ejulve sólo hay una pequeña fonda, un bar de pueblo, de menú sencillo, que no sirve los domingos. Pero pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. O ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de Ejulve, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada.

Petit tren de la Rhune


La Rhune (Larrun en euskera), és la muntanya màgica i sagrada del poble basc. S’aixeca poderosa i imponent malgrat tenir només 905 metres d’alçada, al mig dels maravellosos turons, verds com un mar de maragdes, amb que els pirineus de Navarra es llencen al mar Cantàbric. La penya fa frontera entre Espanya i França, sempre però dins el País Basc. Les vistes des del cim abasten tota Euskadi, nord i sur. La fantàstica costa que va de Biarritz a Donostia, els cims de la serralada de Roncesvalles a l’oceà i totes les valls als seus peus. Per pujar-hi hi ha un divertidíssim i entranyable tren de cremallera, que s’agafa des del cantó francés. És un tren d’època, construït el 1924, que fa el seu camí fins el cim en uns 35 minuts, a l’espantosa velocitat de 8 Km. a l’hora. Sovint, durant el curt recorregut, es poden albirar ramats de “pottok“, els petits cavalls bascos, o les clàssiques ovelles Latxas del Kukuxumusu. Per arribar fins el Coll de Sant Ignasi, on hi ha l’estació inferior, cal prendre des de Donostia l’autopista A8 i la A63 cap a França. Un cop en territori gal sortir a Saint Jean de Luz i continuar per la D918 en direccion Ascain. En aquest poble prendre cap a Sare. A mig camí passareu pel Coll de Saint Ignace, seguint la carretera D4. Si entreu per Pamplona, via Elizondo, us caldrà anar per la N-121 en direcció a Elizondo, per arribar fins la frontera de Danxarinea, i d’allà a Sare, per prendre la D4, en direcció a Ascain pel Coll de Sant Ignasi, de nou. També possible per Bera de Bidasoa cap a Sare i per la D4 fins San Ignacio. A dalt trobareu bon aparcament, ben regulat. De tota manera, en època de vacances escolars a França, les famílies solen fer aquesta sortida en manada, i podeu trobar molta, molta gent. Hi ha bons serveis, tan a l’estació inferior, com la del cim. Trobareu bar i restaurant, i botigues de records. Heu de vigilar amb el temps. Podeu pujar amb sol i baixar plovent. O arribar en mànigues de camisa i haver de treure un anorak. És el divertit de la muntanya, basca i marítima. Una bona idea és pujar en tren i baixar a peu. Son un parell d’hores, per un sender perfectament senyalitzat. Podeu aprofitar la volta pel Pirineu del Pais Basc Francés. Entrar al poble de Sare, un des plus beaux villages en France. D’allà arribar-se, per un camí veïnal a les grutes de Sare i a Zugarramurdi, a la cova de l’aquelarre i de les bruixes. O veure Ainhoa, un poblet preciós de cases blanques, també un plis-plas-plus!. Una altra excursió ben maca és baixar fins l’oceà, (15 kms), fins Saint Jean de Luz  o Hendaye, dues maravelloses viles de la terra basca francesa.   Mireu-vos la web de turisme del departament o la web on expliquen quins llocs maravellosos es poden visitar. També podeu retornar per Donostia, fent una ruta per Euskadi una destinació esplèndida per a unes vacances familiars, de veritat!.

La Rhune (Larrun en euskera), es la montaña mágica y sagrada del pueblo vasco. Se levanta poderosa e imponente, a pesar de tener sólo 905 metros de altura, en medio de los maravillosos cerros, verdes como un mar de esmeraldas, con que los Pirineos de Navarra se tiran al mar Cantábrico. La peña hace frontera entre España y Francia, pero siempre dentro del País Vasco. Las vistas desde la cima abarcan toda Euskadi, norte y sur. La fantástica costa que va de Biarritz hasta Donostia, las cumbres de la cordillera de Roncesvalles en el océano y todos los valles a sus pies. Para subir hay un divertidísimo y entrañable tren de cremallera, que se toma desde el lado francés. Es un tren de época, construido en 1924, que hace su camino hasta la cima en unos 35 minutos, a la espantosa velocidad de 8 km. a la hora. A menudo, durante el corto recorrido, se pueden divisar rebaños de “pottok”, los pequeños caballos vascos, o las clásicas ovejas Latxas del Kukuxumusu. Para llegar hasta el Coll de San Ignacio, donde se encuentra la estación inferior, hay que tomar desde Donostia la autopista A8 y la A63 hacia Francia. Una vez en territorio galo salir en Saint Jean de Luz y continuar por la D918 en dirección Ascain. En este pueblo tomar hacia Sare. A medio camino pasaréis por el Coll de Saint Ignace, siguiendo la carretera D4. Si entrais por Pamplona, ​​via Elizondo, necesitarán ir por la N-121 en dirección a Elizondo, para llegar hasta la frontera de Danxarinea, y de allí a Sare, para tomar la D4, en dirección a Ascain por el Coll de San Ignacio, de nuevo. También posible por Bera de Bidasoa hacia Sare y por la D4 hasta San Ignacio. Arriba encontrarán buen aparcamiento, bien regulado. De todos modos, en época de vacaciones escolares en Francia, las familias suelen hacer esta salida en manada, y podéis encontrar mucha, mucha gente. Hay buenos servicios, tanto en la estación inferior, como la de la cima. Encontrarán un bar y restaurante, y tiendas de recuerdos. Deben vigilar con el tiempo. Pueden subir con sol y bajar lloviendo. O llegar en mangas de camisa y tener que sacar un anorak. Es lo divertido de la montaña, vasca y marítima. Una buena idea es subir en tren y bajar a pie. Son un par de horas, por un sendero perfectamente señalizado. Pueden aprovechar la vuelta por el Pirineo del País Vasco Francés. Entrar en el pueblo de Sare, uno desde plus beaux villages en France. De allí llegarse, por un camino vecinal hasta las grutas de Sare y también a Zugarramurdi, para ver la cueva del aquelarre y de las brujas. O ver Ainhoa, un pueblecito precioso de casas blancas, también un plis-plas-plus. Otra excursión muy bonita es bajar hasta el océano, (15 kms), hasta Saint Jean de Luz o Hendaye, dos maravillosas villas de la tierra vasca francesa. Consulten la web de turismo del departamento o la web donde explican qué lugares maravillosos se pueden visitar. También pueden volver por Donostia, haciendo una ruta o unas vacaciones atravesando y visitando la fabulosa Euskadi.

Grutes de Cristall


Molinos és un bonic poblet que trobareu si aneu de Barcelona a Terol per la carretera nacional 420. Està a uns 40 kms. d’Alcanyís, passat Calanda i Alcorisa. Un kilòmetre més enllà d’aquesta darrera localitat surt la desviació cap a Berge i Molinos. A poca distància del poble, per una molt ben acondicionada carretera, arribareu fins les grutes de cristall, unes coves kàrstiques, petites, però bellíssimes, com un petir joier. Tenen la particularitat de ser d’un carbonat càlcic blanc, puríssim, lluent com el vidre. També d’estar vives, amb les estalacmites i estalactites gotejant encara. No son gaire llarges, ni gaire profundes, però si molt, i molt, espectaculars, sobretot el pou helicoidal que passa de les sales superiors a la de sota. Obertes tot el dia, en horari partit de matí i tarda, us les recomanem vivament en el decurs d’una sortida familiar a Terol. Servei de bar a l’entrada, i bon aparcament. Podeu parar-vos-hi en el transcurs d’una sortida a Terol per veure dinosaures, disfrutar de l’entorn natural únic o per admirar el seu mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrat o en una ronda pel Baix Aragó. Molt properes al Matarranya. Molinos poble també mereix una detinguda ronda. Una església gòtica interessant, un museu que complementa la visió de la cova, uns carrers i places molt bonics, i una sorprenent gorja, al mig del poble, que us deixarà segur bocabadats. Podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. També un alberg i dos o tres cases rurals molt boniques. Referències a la web del poble. Podeu dinar a l’Hostal, bon menú, o anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran i us mimaran els seus propietaris, mentre aguantin el ritme. Dinars a la carta, personalitzats, a tota hora, en un ambient distés i amigable. Una descoberta. Molt senzill, molt rústic, però molt agradable. Taules a la plaça, arran de font, o dins, fresquetes. Amanides, racions, tapes. Menjar casolà, de primera mà. Us el recomanem de tot cor. Bon aparcament públic municipal, al centre de la vila. Molinos us encantarà!

Molinos es un bonito pueblo que encontraréis si vais de Barcelona hasta Teruel por la carretera nacional 420. Está a unos 40 kms. de Alcañiz, pasado Calanda y Alcorisa. Un kilómetro más allá de esta última localidad sale la desviación hacia Berge y Molinos. A poca distancia del pueblo, por una muy bien acondicionada carretera, llegaréis hasta las grutas de cristal, unas cuevas kársticas, pequeñas, pero bellísimas. Tienen la particularidad de ser de un carbonato cálcico blanco, purísimo, reluciente como el cristal. También de estar vivas, con las estalacmitas y estalactitas goteando todavía. No son muy largas, ni muy profundas, pero si muy espectaculares, sobre todo el pozo helicoidal que pasa de las salas superiores a las de abajo. Abiertas todo el día, en horario partido de mañana y tarde, os las recomendamos vivamente. Servicio de bar y aparcamiento en la misma cueva. Podeis ir en el transcurso de una salida familiar en Teruel, para ver dinosaurios, disfrutar del entorno natural único o para admirar su mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrazgo o en una ronda por Bajo Aragón. Muy cercanas al Matarraña. Molinos pueblo también merece una detenida ronda. Una iglesia gótica interesante, un museo que complementa la visión de la cueva, unas calles y plazas muy bonitos, y una sorprendente garganta, en medio del pueblo, que os dejará seguro boquiabiertos. Pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. También hay un albergue y dos o tres casas rurales muy bonitas. Referencias en la web del pueblo. Pueden comer en el Hostal, buen menú, o ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán y les mimaran sus propietarios, mientras aguanten el ritmo. Comidas a la carta, personalizadas, en todo momento, en un ambiente distendido y amigable. Un descubrimiento. Muy sencillo, muy rústico, pero muy agradable. Hay mesas en la plaza, junto a la fuente, o dentro, fresquitas. Ensaladas, raciones, tapas. Comida casera, de primera mano. Os lo recomendamos de todo corazón. Buen aparcamiento público municipal, en el centro de la villa.