Gougane Barra


Si aneu un estiu, o unes vacances de Nadal o Setmana Santa, a visitar la fabulosa illa d’Irlanda, no us oblideu de fer una ullada al bellíssim llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita. No és que sigui una atracció majúscula però l’entorn és molt bonic i veureu un dels assentaments més antics coneguts a l’illa. Hi ha molts camins que fan la volta al llac o s’endinsen en el bosc, que està declarat com a parc natural nacional, o permeten llarges caminades pels turons de la zona. Tot és molt calmat, verd i relaxant. Gougane Barra està proper a Cork i no lluny de la platja, en concret del bonic poblet mariner de Bantry, a la badia del mateix nom, on podeu anar a veure dofins, una atracció que els vostres infants no es poden perdre. A Gougane Barra trobareu l’hotel del mateix nom, que no està gens malament i on, ens han dit, es menja molt bé. Està just al costat del llac, prop de l’oratori i al costat de l’aparcament. També trobareu una cafeteria, la Cronin’s.  Podeu incloure Gougane Barra en una visita a Irlanda, si aneu de Cork a Kenmmare, o feu un volt per la carretera salvatge de l’Atlàntic.

Si vais durante un verano, o unas vacaciones de Navidad o Semana Santa, a visitar la fabulosa isla de Irlanda, no os olvideis de echar un vistazo al bellísimo lago de Gougane Barra, con su antiquísimo cenobio troglodita. No es que sea una atracción mayúscula pero el entorno es muy bonito y vereis uno de los asentamientos más antiguos conocidos en la isla. Hay muchos caminos que dan la vuelta al lago o se adentran en el bosque, que está declarado como parque natural nacional, o permiten largas caminatas por las colinas de la zona. Todo es muy calmado, verde y relajante. Gougane Barra está próximo a Cork y no lejos de la playa, en concreto del bonito pueblo marinero de Bantry, en la bahía del mismo nombre, donde podrá ir a ver delfines, una atracción que sus niños no se pueden dejar perder. En Gougane Barra encontrarán el hotel del mismo nombre, que no está nada mal y donde, nos han dicho, se come muy bien. Está justo al lado del lago, cerca del oratorio y al lado del aparcamiento. También encontrarán una cafetería, la Cronin’s. Puede incluir Gougane Barra en una visita a Irlanda, si vais de Cork a Kenmmare, o dais una vuelta por la carretera salvaje del Atlántico.

If you are a summer holidays visiting the fabulous island of Ireland, you may not forget to go to the beautiful lake of Gougane Barra, with its ancient monastery. It’s not a great attraction but the environment is very beautiful and you’ll see the oldest settlement known on the island. There are many ways to walk around the lake or to walking into the forest, which is declared a natural park. Everything is very calm, green and relaxing. Gougane Barra is very close to Cork and not far away from the beach, the beautiful village of Bantry, in the bay of the same name, where you can go to see dolphins, an attraction that your children can not miss. A Gougane Barra there is an hotel which is not bad and where you can eat something. It’s right next to the lake, near the chapel and next to the car park. Also there is a café, the Cronin’s. You can include Gougane Barra on a visit to Ireland, going from Cork to Kenmmare, or making the road wild Atlantic.

Si vous êtes en vacances d’été a l’île fabuleuse d’Irlande, vous ne devez pas oublier de visiter le belle lac de Gougane Barra, avec son ancien monastère. Le lieu est très beau. Le lac et la forêt sont déclarées comme parc naturel national. On va pouvoir faire des longues promenades dans les collines de la région. Tout est très calme, verdoyant et reposant. Gougane Barra est trés proche de Cork et non loin de la plage, en particulier de le magnifique village balnéaire de Bantry, dans la baie du même nom, où vous pouvez aller voir les dauphins, une attraction que vos enfants ne peuvent pas manquer. A Gougane Barra on peut y trouver l’hôtel du même nom, ce qui c’est pas mal. Il est juste à côté du lac, près de la chapelle et à côté du parking. Aussi il y a un café, le Cronin.

Montgarri


A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.

 

 

Matinal “Viu el parc” al Sant Mateu


La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest proper diumenge, 28 de maig de 2017, de 10.30 a 14 hores, teniu una cita amb la matinal al parc, a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt. Organitzadors: la gent de Viu el parc. Més informació al telèfon: 635 016 790 o escrivint a viuelparc@diba.cat. Totes les activitats estan pensades per a un públic familiar i son gratuïtes. I trobareu coses com ara els contes d’anar i tornar, a càrrec de narradors de l’associació ANIN i jocs de construcció i participació a càrrec de Gest Lúdic L’Obrador. Aquest diumenge, a més, s’escau la commemoració del Dia Europeu dels Parcs. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les maravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. Recordeu que l’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, com hem dit està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Hi haurà molts cotxes i molta gent. Vistes magnífiques!. Natura esplèndida!. Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 28 de mayo de 2017. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Festa de tardor de Palautordera


palautordera

A Sant Esteve de Palautordera celebren una bonica Festa de Tardor amb un munt d’activitats, actes paral·lels i fires. Teniu, al llarg de tres dies, una castanyada popular, concerts, espectacles, olimpíades, una nit musical, una guerra de bombardes, moltes activitats infantils, una imponent Fira Medieval, que per ella mateixa justificaria el desplaçament, una Fira de la Cervesa, la cursa de llits, els gegants, i l’espectacle de foc. Mireu-vos el programa. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Festa Major a Sant Llorenç de la Muga


festa

Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, tot el diumenge 7. El dilluns 8, durant tot el dia, les cucanyes infantils. El dia 9 i el dia 10 més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada. És un riu apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

El Sant Mateu


sant_mateu

El Sant Mateu és la muntanya més alta de la serralada litoral al Maresme. Domina l’espai entre Mongat i Mataró, alçant-se damunt l’horitzo. Es veu arreu. I és una muntanya molt familiar, plena de racons ben bonics, indrets d’accés fàcil, amb moltes propostes xules pels infants. Està dins del desconegut Parc de la Serralada Litoral. Un parc que malgrat estar situat a tocar de Barcelona, i ser molt accessible, poca gent sap on és i com s’hi va. De fet ocupa els municipis d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montornés del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès. La manera més fàcil d’accedir al massís del Sant Mateu és agafar l’autopista B-20 de Barcelona a Montgat i Mataró, o bé l’autopista C-31 de Barcelona a Badalona i Mataró. Per accedir al Sant Mateu podeu abandonar l’autopista a Alella, pujant cap al poble, passant-lo i seguint en direcció Granollers cap al coll de Font de Cera. Just a la sortida del poble, primera oportunitat d’entrada al parc del Sant Mateu. A mà dreta un rètol anuncia la masia de Can Magarola, un museu municipal, i l’hotel Porta d’Alella. Seguiu el carrer, passeu davant l’hotel. L’asfalt es transforma en una pista, bona, i amunt. Si aquesta entrada no la trobeu, continueu per la carretera pujant cap a Coll de Cera per la BV-5002. Uns 200 mts abans d’arribar a la collada,  preneu a mà dreta, una pista de sorra que surt just passat el restaurant Masia La Vinya. Tots dos camins conflueixen i arriben a dalt la carena, sota l’ermita del Sant Mateu, on podeu aparcar a la mateixa pista. Vistes espectaculars, aèries, durant la pujada. Pista bona, ample, sense problemes pel cotxe, més enllà de la pols i els xaragalls. En 300 mts de pujada per un camí que surt a mà esquerra, on heu aparcat el cotxe, a peu arribareu a l’esplanada on hi ha l’ermita, a la dreta, i la gran masia de Can Riera, a l’esquerra. A la masia lloguen ponies i cavalls, i tenen animals de granja i estruços. Des d’allà, tan si heu començat per visitar la masia, com si heu anat a l’ermita, podeu baixar fins la font del Sant Mateu, indret ombrívol i recollit. Des de qualsevol dels llocs hi ha boniques rutes pel bosc i esplanades grans per jugar i córrer. Si voleu anar al Sant Mateu per un altre lloc, podeu entrar-hi per darrera, per la zona de la font, i fer l’itinerari a la inversa. Llavors cal que continueu la C-32 fins la sortida Premià de Mar, abans del peatge. Sortiu i preneu en direcció Vilassar de Dalt. Un cop al poble dues opcions: pujar riera amunt cap a la carena, per pista de terra, o bé anar en direcció Cabrils, ben senyalitzat. Aquest és el nostre accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu, perquè és més planer i millor pel cotxe. Si ens seguiu la idea caldrà que deixeu enrere Vilassar de Dalt, anant cap a Cabrils per la carretera que uneix les dues poblacions per l’interior i, en arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant. Continueu amunt per un carrer asfaltat que es fa pista ampla i en bon estat, tot i la pols i xaragalls. Puja i puja, suaument, fins arribar a La Creu d’en Boquet, que és una gran cruïlla de camins, a la carena, on hi ha el centre d’informació del parc. Obert dissabtes i diumenges, de 9 a 14:30 h. Tel. 656 903 642. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra, que s’enfila poc a poc fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, en un punt on hi ha una estació elèctrica. Potser veureu molts cotxes, aparqueu on pugueu i agafeu el camí, que surt a la dreta, dins del bosc. En 700 mts, arribareu a la font del Sant Mateu, amb una petita bassa. Indret bonic. Si seguiu camí endavant, ja al cor del Sant Mateu, trobareu la masia de Can Riera, amb cavalls i ponis que lloguen als nens i nenes, conills, ocellets, estruços i una cabra. Vistes espectaculars del Maresme, Barcelona i Vallès. Montserrat i el Pirineu, el Montseny i Collserola. Seguiu el camí una mica més hi arribareu a l’ermita de Sant Mateu, a la foto. Des d’aquí es pot baixar a la pista que puja des d’Alella. De fet sempre hem pujat per Cabrils i baixat per Alella. Ruta circular amb vistes bestials. Per allà trobareu altres coses d’interès, com ara dolmens, com el de la roca d’en Toni, al costat del restaurant i l’hípca de Cal Senyor.  O restes ibèriques com la Cadira del Bisbe. De fet hi ha un munt d’excursions possibles, a peu, en bici, a cavall o en cotxe. Tot el Sant Mateu està creuat de camins i pistes en bon estat entre Orrius i Alella, entre Vilanova del Vallès i Teià o Alella, entre Alella i Orrius o bé Cabrils, entre Argentona i Cabrera i Vallromanes. Paisatges plens de pins i sauló, oberts al mar i a la llum. Racons plens de verd, amb alzines i roures i molta humitat, fonts, ermites… No us ho perdeu!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, podeis pasear, ir en bici y disfrutar de vistas esplendidas. Es el caso del bonito parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, un lugar cercano a Barcelona y lleno de encanto. De verdad que os gustará mucho.

Fira de tardor i medieval a Palautordera


Sant-Esteve-Palautordera-2015

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta maravella natural, ho celebren amb una bonica Festa de Tardor amb un munt d’activitats, actes paral·lels i fires. Teniu, al llarg de tres dies, una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils i, sobretot, una imponent Fira Medieval, que per ella mateixa justificaria el desplaçament. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.