Carlisle

La bonica ciutat de Carlisle no és res de l’altre mon en ella mateixa, però te atractius suficients com per ser un bon punt de parada en una ruta cap a Escòcia, o fins i tot un magnífic centre d’excursions en una ruta per Anglaterra. Perquè Carlisle està molt ben situada, a dues passes del mur d’Adrià, una referència cultural espectacular que no podeu deixar de veure. També està molt a tocar dels llacs de Cumbria, un paradís familiar per a qualsevol amant de la natura. Us els recomanem de tot cor. Carlisle, a més d’estar molt ben situada, com podeu veure, te bons hotels on dormir. Nosaltres ho vam fer a l’Ibis vermell, una mica apartat del centre però molt bé de preu i prestacions. Ja ho veieu. Podeu fer nit en aquesta petita ciutat anglesa i aprofitar per donar-hi una ullada, tot visitant el casc antic, amb el seu castell i la catedral, que no és gaire gran però sí molt maca. Per menjar també teniu moltes i molt bones opcions. Nosaltres férem cap al restaurant italià anomenat Gianni’s Pizzeria. Molt bo i bé de preu. Us el recomanem.

La ciudad de Carlisle no es nada del otro en sí misma, pero es lo suficientemente atractiva como para ser un buen punto de parada en una ruta hacia Escocia, o incluso un centro magnífico de excursiones en una ruta por Inglaterra. Porque Carlisle está muy bien situado, pasa por las tasas de muerte de Adriano, y no puede ver ninguna espectacularidad cultural que no pueda ver. También hay mucho de tocar los lagos de Cumbria, un paraíso familiar para algunos de la naturaleza. Los recomendamos todo el corazón. Carlisle, que está mucho mejor situado, puede ver en hoteles buenos a dormir. Nosotros lo hicimos en el Ibis rojo, un poco apartado del centro pero muy bien de prestaciones y prestaciones. Ya lo veis. Puede noche en esta pequeña ciudad inglesa y aprovechar para dar un vistazo, visitando el casco antiguo, con su castillo y la catedral, que no es muy grande pero sí muy bonita. Para comer también hay muchas y muchas opciones de huesos. Nosotros hicimos hacia el restaurante italiano llamado la pizzería de Gianni. Muy bueno y bien de precio. Nosotros lo recomendamos.

The city of Carlisle is nothing else in itself, but it is attractive enough to be a good stop on a route to Scotland, or even a great center of excursions on a route to England. Because Carlisle is very well placed, he goes through Hadà’s death rates, and he can not see any cultural spectacularity that he can not see. There is also a lot to touch on the lakes of Cumbria, a family paradise for some of nature. We recommend the whole heart. Carlisle, which is much better positioned, can see in good hotels to sleep. We did it at the Ibis red, a little away from the center but very well with benefits and benefits. You see it You can spend the night in this small English city and take the opportunity to take a look, while visiting the old town, with its castle and the cathedral, which is not very large but very beautiful. To eat also there are many and many options of bones. We went to the Italian restaurant called Gianni Pizzeria. Very good and well priced. We recommend it.

Ring of Kerry

The Ring of Kerry és en realitat una volta d’uns 180 kms. a la península d’Iveragh, al comtat de Kerry, situat al sudoest d’Irlanda. Fer el Ring of Kerry és viure de primera mà la natura i la història irlandesa, en una terra quasi verge, resseguint estretes carreteres que donen vistes inoblidables al mar i a la muntanya, pujant i baixant turons i muntanyes, descobrint platges, illes, caps rocosos, cascades i boscos. Natura en tot el seu esplendor. Però també petits pobles i monuments amagats, pedres plenes del verdet dels segles. Per fer el Ring of Kerry necessitareu un cotxe, tot i que també podeu fer servir les línies de bus existents. Si sortim de la vila de Killarney, cap a l’oest per la N-72, podeu remuntar cap al Gap of Dunloe, bellíssim entorn de muntanyes i llacs amb boscos. Agafem ara la N70 per baixar a la bonica platja de Rossbeigh, al poble de Glenbeigh, a la foto. Una platja de 8 km. de llarg, de sorra fina. Continueu cap al poblet mariner de Portmagee, on trobareu un pont que lliga terra ferma amb l’illa de Valentia. Paisatges fabulosos. Seguim el cap amb meravelloses vistes i petits poblets per anar fins el Fort prehistòric de Staigue, a tocar de Castlecove, de planta circular. Baixem a Kenmare, una vila molt maca i agradable per pujar, seguint ara la carretera N71 entre Kenmare and Killarney, fins el coll on trobareu el punt de vista dit the Ladies View, amb vistes superbes sobre el parc natural nacional de Killarney, un parc natural esplèndit. Des d’alla son 15 kms. de baixada entre boscos, amb parada obligada a la cascada Torc. Arribant a la ciutat de Killarney no s’acaben els prodigis. Allà teniu la casa Muckross que es una mansió victoriana de camp, històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross, vora el llac. També podeu fer un volt per la ciutat antiga de Killarney, vuere la seva catedral i els carrers comercials i parcs. Evidentment ens hem deixat molts llocs i punts d’interés que només vam veure des del cotxe. Nosaltres vam fer l’anell en un sol dia!. L’anell de Kerry no pot faltar en un bon viatge a Irlanda!. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de fer el ring of Kerry si aneu a Irlanda!.

The Ring of Kerry es una vuelta de 180 kms. alrededor de la península d’Iveragh, en el comtat de Kerry, en Irlanda. Dar la vuelta al Ring of Kerry significa entrar en la naturaleza y la historia irlandesa, en una tierra virgen, recorriendo estrechas carreteras con vistas a un mar y subiendo muntañas, descubriendo playas, cabos, cascadas y bosques. También pueblos preciosos. El Ring of Kerry se hace en coche, o en bus. Salid de Killarney, por la N-72, remontando Dunloe, en un bellísimo entorno de montaña con lagos. Por la N70 bajad a la playa de Rossbeigh, cerca de Glenbeigh, en la foto. Pasad a la isla de Valentia. Continuad hasta Staigue, cerca de Castlecove. Bajad luego a Kenmare, y seguid la carretera N71 entre Kenmare y Killarney, viendo los lagos desde Ladies View, en el parque natural nacional de Killarney, con parada obligada en la cascada Torc. En Killarney está la casa Muckross que es una mansión victoriana de campo, visitable. Más allá de Killarney, está el Castillo de Ross, en el lago. Para comer, en Kenmare, teneis el ristorante Bella Vita, recomendable. En Killarney el Cronins, muy bueno. Tradicional. Hay un pub con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy’s, y buenos hoteles, como el Park Hotel, o el Hotel Brehon. ¡No dejen de recorrer el ring of Kerry si van a Irlanda!.

Llacs de Plitvice

A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

Freiburg im Brisgau, revisitada

Aquest passat Nadal hem estat de nou a la bella Friburg de Brisgau, una ciutat molt maca, un bon destí de vacances amb infants i per les famílies. Una vila ordenada, petita, segura, organitzada, ideal pels més petits. A tocar de destins familiars, d’amplis espais naturals, com ara els Alps Bavaresos, o la Selva Negra, gens calorosos a l’estiu. Una ciutat medieval preciosa, amb uns voltants plens de llacs, castells, altres ciutats medievals i abadies. Amb bon transports públic, tren, tramvies, busos i autopistes gratuïtes. Situada en el camí cap a grans urbs com Berlín, Munich, Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. Freiburg és la porta natural d’entrada a aquest món, només a 900 kms de Barcelona per autopista, passant per Lyon i Mulhouse. Gaudiu de Friburg, de la seva catedral gòtica preciosa, amb una portada guapíssima, una joia mestra de l’art, polícromada i amb escultures increibles. Passejeu pel seu casc antic medieval, veient l’ajuntament, l’antic i el nou, les seves cases i carrers, les seves places amb mercats de flors i de productes del camp. Gaudiu de la Selva Negra, dels seus boscos de llegenda, amb els llacs Titisee i altres, els rellotges de cucut, cascades, rutes en bici i senderisme. També és bon lloc per visitar el Rhin, amb les catarates, i tota l’Alsàcia francesa: Colmar, Estrasburg i els poblets amagats entre les vinyes. Friburg mateix és preciós. Ja hem parlat de la seva catedral superba i del seu ajuntament gòtic, també de la plaça del mercat, i de les cases amb entramats de fusta i les portes d’entrada a la vila medieval, fortificades, com la de la foto. Per dormir un hotel Novotel us acull al centre mateix de la ciutat, al costat de l’estació del tren. Allà hem dormit molt bé, amb piscina climatitzada al soterrani. Per menjar teniu el restaurant situat al pati de l’antiga universitat. Bona teca, bé de preu. Més informal el café de l’estació fa amanides i plats d’estiu.  El Goldener Engel, a la plaça de la catedral, és molt barat i no està pas malament, però no el recomanaríem. Potser només per la seva barroca decoració d’angelets, molt impactant. Pareu a visitar la bellíssima vila de Friburg im Brisgau, la seva catedral, l’ajuntament i el barri antic. No us penedireu!.

Alemania es un destino ideal para vacaciones con niños y para las familias. Un país ordenado, seguro, organizado, pensado para los más pequeños. Con amplios espacios naturales, como los Alpes bávaros, o la Selva Negra, nada calurosos en verano. Llena de lagos, castillos, ciudades medievales y abadías. Con buenos transportes públicos, trenes a mansalva, y autopistas gratuitas. Con grandes urbes como Berlín o Munich, y otras más a escala humana, como Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. Y aún parques y villas más pequeñas, pero muy románticas y encantadoras. Friburgo es la puerta natural de entrada a este mundo, a unos 900 kms de Barcelona por autopista, pasando por Lyon y Mulhouse. Y Friburgo es también un lugar maravilloso para hacer una estancia. Cerca de la Selva Negra, de sus bosques de leyenda, con los lagos Titisee y otros, los relojes de cuco, cascadas, rutas y senderismo. También es buen lugar para visitar el Rhin, con las cataratas, y toda la Alsacia: Colmar, Estrasburgo y los pueblecitos escondidos entre las viñas. Friburgo es precioso. Una catedral soberbia. Un ayuntamiento gótico, la plaza del mercado, sus casas con entramados de madera y puertas de entrada fortificadas, como la de la foto. Un novotel le acoge en el centro mismo de la ciudad,  junto a la estación del tren. Para comer tiene el restaurante situado en el patio de la antigua universidad. Buena manduca, bien de precio. Alemania no es nada cara. Lo comprobarareis cuando vayais de restaurante con toda la familia. Más informal el café de la estación hace ensaladas y platos de verano.

We have been back to the beautiful Freiburg im Breisgau, a city very nice, a good holiday destination for children and families. A tidy town, small, safe, organized, ideal for children. Beside family destinations, extensive natural areas, such as the Bavarian Alps or the Black Forest, not hot in summer. A beautiful medieval city, with plenty of nearby lakes, castles, abbeys and other medieval towns. With good public transportation, trains, trams, buses and highways toll free. Located on the road to big cities like Berlin, Munich, Koln, Nuremberg, Rothemburg, Regensburg and Heidelberg. Enjoy Freiburg, its beautiful cathedral, a jewel masterpiece of art, with fantastic painted sculptures. Stroll through the medieval old town, seeing the town hall, the old one and the new one, their streets and their squares with flower markets and farm products. Enjoy the Black Forest, a legendary forest, the lake Titisee, the cuckoo clocks, waterfalls, hiking and cycling trails. It is also a good place to visit the Rhine waterfalls and all the French Alsace: Colmar, Strasbourg and villages hidden among the vines. Freiburg itself is beautiful. Novotel is a good family hotel in the heart of the city, next to the train station.

Nous avons été de retour à la belle Freiburg im Breisgau, une ville très agréable, une bonne destination de vacances pour les enfants et les familles. Une ville bien rangé, petite, organisé, idéal pour les enfants. A côté de belles destinations familiales, de vastes zones naturelles, telles que les Alpes bavaroises ou la Forêt Noire, pas chaud en été. Une belle ville médiévale, avec beaucoup de lacs à proximité, châteaux, abbayes et autres villes médiévales. Avec un bon transport en commun, les trains, les tramways, les bus et les autoroutes sans frais. Situé sur la route de grandes villes comme Berlin, Munich, Cologne, Nuremberg, Rothemburg, Regensburg et Heidelberg, Fribourg est la porte d’entrée naturelle dans ce monde, à seulement 400 km de Lyon et 50 km de Mulhouse. Il est également un bon endroit pour visiter le Rhin, avec des cascades et tout le Alsace français: Colmar, Strasbourg et villages cachés au milieu des vignes. Le Novotel hôtel vous accueille au cœur de la ville, à côté de la gare. Là, nous avons très bien dormi, avec sa piscine chauffée dans le sous-sol.

Parc natural de Killarney

El parc natural nacional de Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua, la seva natura increíble, és una fita que mai no podeu deixar de visitar si planifiqueu unes vacances a la bellíssima Irlanda. Situada a l’extrem sudoest de l’illa, és molt fàcil de recorrer a peu o en cotxe. Si aneu amb cotxe trobareu diversos aparcaments en llocs estratègics prop dels llacs més importants, dels boscos més frondosos i dels saltants d’aigua més espectaculars. Només cal seguir la bonica carretera N71 entre el poble mariner de Kenmare i la vila medieval de Killarney, tots dos situats uns 100 kms. a l’oest de Cork, a uns 400 kms. de Dublin. Una carretera molt maca, que s’enfila entre turons verds que son veritables muntanyes i que proporciona vistes impagables del parc i dels llacs. Si aneu de Kenmare a Killarney primer pujareu fins un coll i baixareu cap al parc, visitant primer els llacs superiors. Si ho feu a la inversa, anireu pujant des de Killarney i el seu llac inferior, muntanya amunt fins el llac superior i el coll. Ens agrada més la primera opció. A l’arribar al centre de Killarney ciutat podreu encara visitar les oficines i el centre d’interpretació del parc, a la vora d’un llac i amb grans extensions de gespa on hi ha cèrvols en llibertat. Una mica més enllà, seguint el llac teniu la casa Muckross que es una mansió de camp històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de visitar el parc natural de Killarney si aneu a Irlanda!.

El parque natural nacional de Killarney, con sus bosques, lagos y cascadas, su naturaleza increíble, es una meta que nunca se puede dejar de visitar si se planifican unas vacaciones en la bellísima Irlanda. Situado en el extremo suroeste de la isla, es muy fácil de recorrer a pie o en coche. Si va en coche encontrará varios aparcamientos en lugares estratégicos cerca de los lagos más importantes, de los bosques más frondosos y los saltos de agua más espectaculares. Sólo hay que seguir la bonita carretera N71 entre el pueblo marinero de Kenmare y la villa medieval de Killarney, ambos situados unos 100 kms. en el oeste de Cork, a unos 400 kms. de Dublin. Una carretera muy bonita, que trepa entre colinas verdes que son verdaderas montañas y que proporciona vistas impagables del parque y de los lagos. Si vais de Kenmare en Killarney primer subiréis hasta un puerto de montaña y bajaréis hacia el parque, visitando primero los lagos superiores. Si lo haceis a la inversa, iréis subiendo desde Killarney y su lago inferior, montaña arriba hasta el lago superior. Nos gusta más la primera opción. Al llegar al centro de Killarney pueden visitar las oficinas y el centro de interpretación del parque, a orillas de un lago y con grandes extensiones de césped donde hay ciervos en libertad. Un poco más allá, siguiendo el lago tienen la casa Muckross que es una mansión de campo histórica visitable. Pasado Killarney, siempre a orillas del lago, se levanta el Castillo de Ross. Para comer, en Kenmare, tenéis el restaurante Bella Vita, muy recomendable. En Killarney para comer tienen el Cronins, bastante bueno. Tradicional. O un pub de siempre, con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy s. También hay buenos hoteles, como el Park Hotel, un establecimiento lujoso y caro, pero que hace ofertas. Más asequible y muy bonito también, el Hotel Brehon. No dejeis de visitar el parque natural de Killarney si vais en Irlanda.

The Killarney’s National Nature Reserve is really wonderful with its forests, lakes and waterfalls, and its incredible nature. Don’t miss it if you plan some holidays in the beautiful Ireland. The park is located in the extreme southwest of the island and it is very easy to get around it on foot or by car. You can find several car parks in some strategic locations near the major lakes, in the lush forests and in the most spectacular waterfalls. To get the park you must simply follow the N71 road between the pretty seaside town of Kenmare and the medieval town of Killarney, both located approximately 100 kms. in West Cork, about 400 kms. from Dublin. A very nice road, which climbs between the green hills and mountains go from Kenmare to Killarney. Upon you reach the center of Killarney town you can still visit the office and interpretation center of the park. Muckross house is a historic country mansion that can be visited. Near the lake stands the Castle Ross. For lunch, in Kenmare, you have the Bella Vita Ristorante, highly recommended. In Killarney you can go to the Cronins restaurant. Pretty good. Traditional. Or always you can go to pub with rooms, restaurant and bar: Murphy’s. There are good hotels such the Park Hotel, a luxurious and expensive hotel. Very nice too is the Brehon Hotel. Be sure to visit the natural park of Killarney if you go to Ireland.

La réserve naturelle nationale de Killarney avec ses forêts, ses lacs et cascades, sa nature incroyable, est une étape importante qui ne sera jamais manquer si vous prévoyez des vacances dans la belle Irlande. Situé à l’extrême sud-ouest de l’île est très facile d’arriber et de se déplacer à pied ou en voiture. Vous trouverez plusieurs parkings dans des endroits stratégiques à proximité des grands lacs, des forêts luxuriantes et des cascades les plus spectaculaires. Il suffit de suivre la route N71 entre la jolie ville balnéaire de Kenmare et la ville médiévale de Killarney, tous deux situés à environ 100 kms. de Cork, a 400 kms. de Dublin. Une très belle route, qui grimpe entre les collines verdoyantes et les montagnes offre des jolies vues sur le parc et les lacs. En arrivant au centre de la ville de Killarney, vous pouvez toujours visiter le centre de bureaux et d’interprétation du parc, au bord d’un lac et avec des grandes pelouses où il y a des cerfs en liberté. Un peu plus il y a le manoir Muckross qui est une maison de campagne historique que vous pouvez visiter. Au bord du lac se dresse le château de Ross. Pour le déjeuner, Kenmare, vous offre le Bella Vita Ristorante, fortement recommandé. Dans Killarney vous pouvez aller Chez Cronins à manger, assez bon. Traditionnel. Il y a toujours un pub avec chambres, restaurant et bar: Murphy. Il y a aussi des bons hôtels tels que le Parc Hôtel, un luxueux et coûteux hotel. Plus abordable et très bien aussi, l’Hôtel Brehon. Assurez-vous de visiter le parc naturel de Killarney en Irlande si vous allez!.

Tíndari

La meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú. Malgrat ser una de les platges més boniques de l’illa no està gaire concorreguda, no està gens massificada. La gent no la coneix, gràcies a Déu, perquè en cas contrari no s’hi cabria. El promontori de Tíndari entra dins el mar, amb el santuari al damunt, creant una llengua de sorra que s’endinsa encara més dins les aigües balves del Tirrè. La platja, així salvaguardada, es tanca en ella mateixa com una petxina, guardant unes llacunes de colors, mida i forma variades al llarg de l’any. De fet Tindari son moltes coses en una: mar, santuari, llacunes. I, a més no hi ha una platja, sinó moltes platges en una. La que pertany a la pròpia costa siciliana, una badia amable i agradable amb barquetes movent-se al suau embat de les ones, on podeu anar caminant fins les llacunes, i dues més: la que mira cap aquesta costa des de la banya que s’endinsa en el mar, i la que des de la banya de sorra mirà mar obert. Unes llanxes ràpides transporten per 5€ els visitants i banyistes des d’una a altra platja. El santuari de la Mare de Déu de Tindari, molt venerada, contempla aquesta fantasia del mar i la terra des del seu penyal a 200 mts d’alçada. Si hi pugeu descobrireu les vistes espectaculars damunt les platges de Tíndari, els llacs de Marinello que es formen sota mateix, zona protegida, reserva natural, i les illes Eòlies. Pels que tinguin ganes de descoberta aquí dalt, prop del temple de la verge negra de Tíndari, es poden visitar el que queda d’una poderosa vila grega, Tyndaris, sobretot un bonic teatre grec. Cal dir que l’accés al santuari, i a la ciutat grega es diferent de l’accés a la platja de Tíndari i als llacs de Marinello. Al temple damunt l’espadat rocós s’hi arriba des de Patti, per carretera estreta però bona. A la platja s’hi va per Falcone, en direcció a Oliveri, poble del que depen el barri mariner de Marinello, on està la platja i les llacunes. S’hi arriba passant per una zona d’urbanitzacions, sense pèrdua. Podeu dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Es tracta d’un lido, és a dir d’una zona de serveis, on a més del restaurant, trobareu parasols, cadires de platja, dutxes… Es menja bé, és baratet i, sobretot, està a la increible platja de Tíndari!.

La maravillosa playa de Tíndari se extiende, solitaria en la costa norte de Sicilia, entre Milazzo y Cefalú. A pesar de ser una de las playas más bonitas de la isla, no está muy concurrida, no está nada masificada. La gente no la conoce, gracias a Dios, porque de lo contrario no se cabría. El promontorio de Tíndari entra en el mar, con el santuario encima, creando una lengua de arena que se adentra aún más en las aguas del Tirreno. La playa, así salvaguardada, se encierra en sí misma como una concha, guardando unas lagunas de colores, tamaño y forma variadas a lo largo del año. De hecho Tindari son muchas cosas en una: mar, santuario, lagunas. Y, además no hay una playa, sino muchas playas en una. La que pertenece a la propia costa siciliana, una bahía amable y agradable con barcas moviéndose al suave embate de las olas, de donde podrá ir andando hasta las lagunas, y dos más: la que mira hacia esta costa desde el cuerno que se adentra en el mar, y la que desde el cuerno de arena mira al mar abierto. Unas lanchas rápidas transportan por 5 € los visitantes y bañistas desde una a otra playa. El santuario de la Virgen de Tindari, muy venerada, contempla esta fantasía del mar y la tierra desde su peñasco a 200 mts de altura. Si subís descubrireis las vistas espectaculares sobre las playas de Tíndari, los lagos de Marinello que se forman debajo, zona protegida, reserva natural, y las islas Eolias. Para los que tengan ganas de descubrimiento aquí arriba, cerca del templo de la virgen negra, se pueden visitar las ruinas, lo que queda de una poderosa ciudad griega, Tyndaris, sobre todo un bonito teatro griego. Hay que decir que el acceso al santuario, y en la ciudad griega es diferente del acceso a la playa de Tíndaro y los lagos de Marinello. En el templo encima del acantilado rocoso se llega desde Patti, por carretera estrecha pero buena. A la playa se va por Falcone, en dirección a Oliveri, pueblo del que depende el barrio marinero de Marinello, donde está la playa y las lagunas. Se llega pasando por una zona de urbanizaciones, sin pérdida. Pueden comer muy bien en la playa de Tindari, en el restaurante llamado Lido Belvedere, en la misma arena, justo delante de donde salen las barcas que transportan a la gente hasta la punta del cuerno. Buen aparcamiento delante del local. Se trata de un lido, es decir de una zona de servicios, donde además del restaurante, encontrarán sombrillas, sillas de playa, duchas … Se come bien, es baratito y, sobre todo, está en la increíble playa de Tindari.

Alcázar de San Juan

Alcázar de San Juan és una bonica, i gran, població manxega, a mig camí de tot arreu. Una vila de serveis, amb una estació de tren molt important en la que abans paraven tots els expressos que anaven i venien de Barcelona a Andalusia, o de Madrid al llevant mediterrani. Tenir no te res de monumental, només una torre anomenada del Prior, un monestir i un parell d’esglésies, amén de quatre molins de vent, molt ben restaurats, dalt d’un turó a la sortida del poble. Però hi ha dues coses que fan de Alcázar un bon lloc per recomanar. Una és la seva centralitat, a mà de tot arreu. A tocar de Campo de Criptana i els seus molins de vent excepcionals, no lluny de Consuegra, castell i més molins, o de Toledo, ciutat imperial fantàstica, ni d’Almagro, vila monumental, ni de les Tablas de Daimiel o las Lagunas de Ruidera, enclavaments naturals que no podeu deixar de veure. Per això Alcázar és un bon centre d’excursions per la Manxa i les seves meravelles, que son moltes. A més d’això, Alcázar és vila de bon yantar i bon dormir, amb hotels molt bons i restaurants encara millors. I, per acabar, però no menys important: Alcázar te una zona lacustre summament desconeguda i, potser per això, per la seva tranquil·litat, molt visitada pels ocells. Hi podeu veure flamencs, en primavera n’hi ha centenars… milers. I moltes altres espècies d’aus que faran la delícia dels vostres fills i filles. I estan allà, ben a prop, a tocar. Les llacunes son a la sortida del poble en direcció a Villafranca des de la carretera local CM-4133, o bé pel camí que surt des del polígon Industrial Emilio Castro, per l’avinguda d’Alemania. S’accedeix en tots els casos per camins de terra, practicables. Mai havíem vist tants ocells junts. Ni al delta de l’Ebre, ni a Doñana, ni als aiguamolls de l’Empordà, ni enlloc. Val la pena anar a Alcázar en unes vacances o pont llarg, per descobrir la Manxa, o les llacunes plenes d’ocells. Per menjar us recomanarem alguns llocs interessants. Com ara la Pizzeria las Cancelas. Hi vam sopar. Preus increïbles… pizzes de 4 a 8 € del 2016!. Decoració sorprenent, bon menjar, que més podem demanar?. Per dormir, a l’entrada del poble, L’Hotel Intur, amb piscina climatitzada. Bones habitacions, modern i net. El seu restaurant no està gens malament. Ideal per famílies!.

Alcázar de San Juan es una bonita población manchega, a medio camino de todas partes. Una villa de servicios, con una estación de tren muy importante en la que antes paraban todos los expresos que iban y venían de Barcelona a Andalucía, o de Madrid al levante mediterráneo. Tener no tiene nada de monumental, sólo una torre llamada del Prior, un monasterio y un par de iglesias, amén de cuatro molinos de viento, muy bien restaurados, en una colina a la salida del pueblo. Pero hay dos cosas que hacen de Alcázar un buen lugar para recomendar. Una es su centralidad, a mano de todas partes. Junto a Campo de Criptana y sus molinos de viento excepcionales, no lejos de Consuegra, castillo y más molinos, o de Toledo, ciudad imperial fantástica, o de Almagro, ciudad monumental, o de las Tablas de Daimiel o las Lagunas de Ruidera, enclaves naturales que no pueden dejar de ver. Por eso Alcázar es un buen centro de excursiones por la Mancha y sus maravillas, que son muchas. Además de esto, Alcázar es villa de buen yantar y buen dormir, con hoteles muy buenos y restaurantes aún mejores. Y, por último, pero no menos importante: Alcázar tiene una zona lacustre sumamente desconocida y, quizá por eso, por su tranquilidad, muy visitada por los pájaros. Pueden ver flamencos, en primavera hay cientos … miles. Y muchas otras especies de aves que harán la delicia de sus hijos e hijas. Y están allí, muy cerca, muy cerca. Las lagunas estan a la salida del pueblo en dirección a Villafranca desde la carretera local CM-4133, o bien por el camino que sale desde el polígono Industrial Emilio Castro, por la avenida de Alemania. Se accede en todos los casos por caminos de tierra, practicables. Nunca habíamos visto tantos pájaros juntos. Ni en el delta del Ebro, ni en Doñana, ni a los humedales, ni en ninguna parte. Vale la pena ir a Alcázar durante unas vacaciones o puente largo, para descubrir la Mancha, o las lagunas llenas de pájaros. Para comer os recomendaremos algunos lugares interesantes. Como la Pizzeria las Cancelas. Allí cenamos. Precios increíbles … pizzas de 4 a 8 € de 2016. Decoración sorprendente, buena comida, ¿que más podemos pedir decir?. Para dormir, a la entrada del pueblo, El Hotel Intur, con piscina climatizada. Buenas habitaciones, moderno y limpio. Su restaurante no está nada mal. Ideal para familias.

Festa de l’estany a Puigcerdà

La vila de Puigcerdà, capital de la bellíssima Cerdanya, està al cor mateix del Pirineu. Puigcerdà s’aixeca damunt d’un turó, al centre de la plana més encantadora de la Catalunya, Empordà a banda. Ara, per Sant Bertomeu, a finals d’agost s’hi celebra una de les festes més boniques de Catalunya: la festa de l’Estany. Tot el cap de setmana gaudireu d’actes, però dissabte i diumenge son els plats forts. Solen haver-hi activitats ben divertides per a la mainada, com canó d’escuma, bany i travessa nedant de l’estany de Puigcerdà, cercavila, batucada, música i teatre. Les nits són magnífiques, amb el tradicional correfoc pel casc antic i el ball, com antigament. El diumenge és el dia de la desfilada de carrosses, amb acompanyament de gegants, música i animació. A la tarda nit, de nou la màgia del foc: pujada de les teies, ben pirinenca i gran castell de focs, damunt l’aigua enmirallada de l’estany. Acaba amb un ball fi de festa.  Amb la festa tradicional del llac, arribeu-vos fins la Cerdanya.  Descobrireu com de fantàstica pot ser aquesta comarca maravellosa, fresca i divertida pels infants. Pugeu fins el Pirineu més casolà amb l’excusa de la festa de l’estany. Si podeu passeu-hi el cap de setmana, o bé quedeu-vos-hi uns dies. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Villa Paulita, o l’Hotel del Prado, amb bones habitacions familiars, o el del Lago, molt bonic, a tocar del llac. Més econòmic i senzill hi ha el Terminus, davant l’estació, com correspon al nom, o l’Hotel Puigcerdà, no gaire més lluny. En tots aquests allotjaments el servei de restaurant és esplèndit, però també podeu menjar en llocs molt recomanables, com ara El Mossec, a la plaça principal de poble, un bar de tapes amb un menú diari bé de preu. Nosaltres però, a la Cerdanya, sempre anem a Cal Cofa, a Llívia o a Ca l’Eudald a Alp, per cert, un hostalet que no està malament. Bona fira del Llac!.

En Puigcerdà, en el corazón de la Cerdanya, se celebra a finales de agosto la hermosa fiesta de l’Estany. La cosa empieza ya el viernes por la noche, con una movida juvenil. Pero será hasta el sábado, con la fiesta de la espuma, cuando empiece la parte dedicada a los niños. No olvideis el bañador para la espuma y para la travesía a nado del lago de Puigcerdà, abierta a todos. Seguirá un bonito pasacalles con batuca y teatro. La noche traerá la magia de un correfoc por el casco antiguo y el baile. El domingo no os perdáis las carrozas que desfilarán seguidas por el grupo de gigantes, músicos y pasacalles. Por la tarde, repetición del desfile de carrozas, un concierto, y subida de teas. Castillo de fuegos artificiales, sobre el agua mansa del lago, y gran baile fin de fiesta, cerrarán una jornada inolvidable en medio del Pirineo, en Puigcerdà. Id hasta la Cerdanya, comarca maravillosa, y con la excusa de la fiesta del lago, quédense allí unos días. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineo, en Guils, a las afueras. También tiene hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares, o el del Lago. En todos estos alojamientos el servicio de restaurante es espléndido. ¡Buena feria!.

L’estany a Puigcerdà

Puigcerdà, està situada al bell mig de la Cerdanya, al cor mateix del Pirineu, al centre de la plana més encantadora de la Catalunya, Empordà a banda. Ara, per Sant Bertomeu, a finals d’agost s’hi celebra una de les festes més boniques de Catalunya: la festa de l’Estany. Tot el cap de setmana gaudireu d’actes, però dissabte i diumenge son els plats forts. Solen haver-hi activitats ben divertides per a la mainada, com canó d’escuma, bany i travessa nedant de l’estany de Puigcerdà, cercavila, batucada, música i teatre. Les nits són magnífiques, amb el tradicional correfoc pel casc antic i el ball, com antigament. El diumenge és el dia de la desfilada de carrosses, amb acompanyament de gegants, música i animació. A la tarda nit, de nou la màgia del foc: pujada de les teies, ben pirinenca i gran castell de focs, damunt l’aigua enmirallada de l’estany. Acaba amb un ball fi de festa.  Amb la festa tradicional del llac, arribeu-vos fins la Cerdanya.  Descobrireu com de fantàstica pot ser aquesta comarca maravellosa, fresca i divertida pels infants. Pugeu fins el Pirineu més casolà amb l’excusa de la festa de l’estany. Si podeu passeu-hi el cap de setmana, o bé quedeu-vos-hi uns dies. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars, o el del Lago. En tots aquests allotjaments el servei de restaurant és esplèndit. Bona fira del Llac!.

En Puigcerdà, en el corazón de la Cerdanya, se celebra a finales de agosto la hermosa fiesta de l’Estany. La cosa empieza ya el viernes por la noche, con una movida juvenil. Pero será hasta el sábado, con la fiesta de la espuma, cuando empiece la parte dedicada a los niños. No olvideis el bañador para la espuma y para la travesía a nado del lago de Puigcerdà, abierta a todos. Seguirá un bonito pasacalles con batuca y teatro. La noche traerá la magia de un correfoc por el casco antiguo y el baile. El domingo no os perdáis las carrozas que desfilarán seguidas por el grupo de gigantes, músicos y pasacalles. Por la tarde, repetición del desfile de carrozas, un concierto, y subida de teas. Castillo de fuegos artificiales, sobre el agua mansa del lago, y gran baile fin de fiesta, cerrarán una jornada inolvidable en medio del Pirineo, en Puigcerdà. Id hasta la Cerdanya, comarca maravillosa, y con la excusa de la fiesta del lago, quédense allí unos días. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineo, en Guils, a las afueras. También tiene hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares, o el del Lago. En todos estos alojamientos el servicio de restaurante es espléndido. ¡Buena feria!.

Estany de Ratera

L’estany de Ratera està situat al Parc natural de l’Aigüestortes i llac de Sant Maurici, no gaire lluny del bonic poble muntanyenc d’Espot. Des d’aquesta població s’agafen els taxis que per uns 15 €, (de l’any 2013) us pujaran fins el mateix estany. Natura vera i salvatge en un racó maravellós. Aigües braves d’alta muntanya. Cims reflectits en una làmina d’aigua verda, avets centenaris, isards, marmotes, silenci, pau. Aquesta és una ruta clàssica del turisme familiar català des dels inicis del segle XX, quan, als anys 2o, els primers excursionistes i esquiadors van començar a descobrir aquesta regió. No cal que us expliquem els magnífics espais, els racons encantadors que descobrireu si feu muntanya familiar per aquí. Avui, però, volem concentrar-nos en Ratera. La manera més fàcil de fer aquesta sortida familiar és agafar el jeep taxi a Espot i pujar motoritzat fins l’estany mateix. Us recomanem, però, que agafeu l’opció que permet baixar a peu de Ratera al llac de Sant Maurici. Es tracta d’una excursió, tot en baixada, de només 45 minuts. I no la fet per la pista per on haureu pujat amb el jeep. Millor baixeu pel camí senyalitzat que travessa el bosc. Així podreu disfrutar de la bellessa incomparable, la potència i la magneficiència del salt d’aigua de Ratera, la gran cascada del parc natural. Quedareu impressionats. I des del salt d’aigua, continueu fins el Mirador de Sant Maurici, on podreu contemplar tota la salvatge bellessa del llac de Sant Maurici, amb els Encantats en primer terme. Inexplicable. Llavors, un cop ben descansats en aquest indret bellíssim, torneu a agafar el taxi jeep per tornar a Espot. Des de Ratera, si sou caminadors, podeu fer una excursió familiar, d’una hora de pujada per bona pista, fins el llac d’Amitges, i el refugi. O bé rondar per Sant Maurici, donar-li la volta sencera, (una altra hora), aprofitant que no hi ha hora de tornada amb els jeeps, que van i venen cada hora, des del poble a Sant Maurici. Disfrutareu de la jornada familiar a la muntanya, com ho feren els primers pioners del Pirineu català. És fàcil dormir a Espot. Avui dia el poble està farcit d’hotels, hotelets i hostalets, botigues i restaurants, configurant-se com un important centre de serveis turístics de la comarca del Pallars. L’existència d’una estació d’esquí, molt familiar, de les més familiars de Catalunya, gestionada per la Generalitat, assegura els visitants d’hivern. Tampoc hi manca el turista d’estiu, que cerca en rius, llacs, boscos i prades, el descans bucòlic i fresc amb la família. La primavera i la tardor son ideals. Poca gent i una natura que reneix, és la primavera, fan dels paisatges una simfonia de verds. L’aigua brolla arreu. I les flors inunden els camps de dalla. O bé, a la tardor, quan les fulles adquireixen matissos de colors increibles i tot respira pau i calma. A Espot podeu anar-hi a caminar fins Ratera, Amitges o al llac de Sant Maurici, o a no fer res. També podeu pujar a Ratera des de l’aparcament habilitat a mig camí entre Espot i el llac de Sant maurici. Però aquesta si que és una excursió forta, forta. Son 5 kms. 1 hora llarga, fins Sant maurici, per un camí que us deixarà bocabadats, travessant boscos d’avets fenomenals, passant prats maravellosos, creuant rius, albirant cèrvols i cavalls salvatges. Fàcil per a tothom aquest primer tros. Ara bé, de Sant Maurici a Ratera, per la pista és una hora, i per la drecera 45 minuts, ja és una altra cosa. Cal saber caminar. Feu un cap de setmana, un pont llarg o unes vacances al Pallars, i descobriu les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, esglésies o capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets rurals, de postal, de pedra viva. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. Com ara el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú bo, barat, potent, cassolà, complert i saborós, amb un servei ben amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. En l’apartat hotels sense restaurant el líder indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats, o el Roya, son també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. També molts i bons càmpings. Tingueu tots una bona excursió fins l’estany maravellós de Ratera!.

El lago de Ratera está situado en el parque natural de la Aigüestortes y lago de San Mauricio, no muy lejos del bonito pueblo de montaña de Espot. Desde esta población se cogen los taxis que por unos 15 €, (del año 2013) les subirán hasta el mismo estanque. Naturaleza vera y salvaje en un rincón maravilloso. Aguas bravas de alta montaña. Cumbres reflejadas en una lámina de agua verde, abetos centenarios, rebecos, marmotas, silencio, paz. Esta es una ruta clásica del turismo familiar catalán desde los inicios del siglo XX, cuando, en los años 2o, los primeros excursionistas y esquiadores empezaron a descubrir esta región. No hace falta que os expliquemos los magníficos espacios, los rincones encantadores que descubrirán si hacen montaña familiar por aquí. Hoy, sin embargo, hoy queremos concentrarnos en Ratera. La manera más fácil de hacer esta salida familiar es coger el jeep taxi en Espot y subir motorizados hasta el lago mismo. Les recomendamos, sin embargo, que tomen la opción que permite bajar a pie de Ratera hasta el lago de San Mauricio. Se trata de una excursión, todo en bajada, de sólo 45 minutos. Y no la deben de hacer por la pista donde habrán subido con el jeep. Mejor bajen por el camino señalizado que atraviesa el bosque. Así podrán disfrutar de la belleza incomparable, la potencia y la magnificiència del salto de Ratera, la gran cascada del parque natural. Quedaréis impresionados. Y desde el salto de agua, continúen hasta el Mirador de San Mauricio, donde podrán contemplar toda la salvaje belleza del lago de Sant Maurici, con los Encantats en primer término. Inexplicable. Entonces, una vez bien descansados ​​en este lugar bellísimo, vuelvan a tomar el taxi jeep para volver a Espot. Desde Ratera, si son andadores, pueden hacer una excursión familiar, de una hora de subida por buena pista, hasta el lago de Amitges, y el refugio. O bien rondar por San Mauricio, darle la vuelta entera, (otra hora), aprovechando que no hay hora de vuelta con los jeeps, que van y vienen cada cierto tiempo, desde el pueblo a San Mauricio. Disfrutaréis de la jornada familiar en la montaña, como lo hicieron los primeros pioneros del Pirineo catalán. Es fácil dormir en Espot. Hoy en día el pueblo está lleno de hoteles, hotelitos y hostales, tiendas y restaurantes, configurándose como un importante centro de servicios turísticos de la comarca del Pallars. La existencia de una estación de esquí, muy familiar, de las más familiares de Cataluña, gestionada por la Generalitat, asegura los visitantes de invierno. Tampoco faltan turistas de verano, que buscan en ríos, lagos, bosques y praderas, el descanso bucólico y fresco con la familia. La primavera y el otoño son ideales. Poca gente y una naturaleza que renace, es la primavera, hacen de los paisajes una sinfonía de verdes. El agua brota por todas partes. Y las flores inundan los campos de guadaña. O bien, en otoño, cuando las hojas adquieren matices de colores increíbles y todo respira paz y calma. En Espot se puede ir a caminar hasta Ratera, Amitges o el lago de San Mauricio, o no hacer nada. También pueden subir a Ratenera desde el aparcamiento habilitado a medio camino entre Espot y el lago de San Mauricio. Pero esta si que es una excursión fuerte, fuerte. Son 5 kms. 1 hora larga, hasta San Maurici, por un camino que os dejará boquiabiertos, atravesando bosques de abetos fenomenales, pasando prados maravillosos, cruzando ríos, divisando ciervos y caballos salvajes. Fácil para todos este primer trozo. Ahora bien, de San Mauricio a Ratera, por la pista es una hora, y por el atajo 45 minutos, ya es otra cosa. Hay que saber caminar. Ideal para un fin de semana, un puente largo o unas vacaciones. Vayan al Pallars, y descubran los valles de Àneu o de Isil. Monasterios, iglesias o capillas:  Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos rurales, de postal, de piedra viva. Para comer o cenar os recomendamos varios sitios, todos muy buenos. Como el restaurante Juquim, tel: 973 62 40 44, o bien 973624009, con un menú bueno, barato, potente, casero, completo y sabroso, con un servicio bien amable. O La Llupiá, nuevo, moderno, interesante. O la carta clásica del Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Como también tiiene un menú barato, y ofrece buenas habitaciones sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. En el apartado hoteles sin restaurante el líder indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantats, o el Roya, son también una buena opción en una villa dedicada al turismo en cuerpo y alma, donde ningún establecimiento es malo. También muchos y buenos campings.  ¡Os deseamos una buena excursión hasta el lago maravilloso de Ratera!.

Sankt Wolfgang

La regió de Salzburg, a Austria, és magnífica. Una destinació ideal per unes vacances en família. Si us parlem de les maravelles de Salzburg mateix, la ciutat de Mozart, no us estem descobrint res de nou. La vila mereix una visita detinguda, i és una meca de qualsevol viatger. Però molta gent es queda a Salzburg i no dona una ullada al seu interland. Un error garrafal. A pocs kms. de Salzburg hi ha una regió de llacs magnífica, de les millors que podreu trobar a Europa. Un paisatge típic i tòpic, d’aquells que serveixen com a fotografies dels calendaris. Turons verds, aigües blaves, pobles de postal, amb cases de balcons de fusta i vaixells que surquen la làmina aquàtica, quieta i gentil. Son llacs com el Fuschlsee, o bé el Wolfgangsee, (a la foto), amb la glamurosa Sankt Wolfgang, o l’Ebensee, l’Attersee, el Mondsee, o el fantàstic Hallstattersee, amb l’arxiconeguda i fotografiada ciutat de Hallstat. I encara ens deixem un piló de llacunes, estanys i petites extensions d’aigua que fan empalidir Banyoles. I tot en una distància que no supera els 50 kms. Avui, de tot aquest magnífic rosari de destinacions, a quina millor, us parlarem de Sankt Wolfgang. Serveix bé perquè resumeix tot el que la zona pot oferir-vos com a destí d’unes vacances familiars. D’entrada un interland ben diferent del nostre. Pastoral, com una mena de vall d’Aran continua, gegantina. Muntanyes de pel·lícula, amb tots els alicients: rutes, esquí a l’hivern, senderisme, frescor a l’estiu… I els llacs, és clar, a més de bucolisme a desdir, us donen l’oportunitat de pràcticar esports com el rem, la vela o la natació. Descans assegurat, anti-estrés, passejades calmades amb bici per camins exclusius sense cotxes, ambient relaxat, silenci… Molt poc mediterrani tot plegat. Les poblacions tenen cascs antics vedats als vehicles, amb parkings externs obligatoris. Els carrers són plens de balcons de fusta florits, cases alpines, botigues de records, hotelets amb encant i restuarants de gastronomia molt cuidada. Així és, exactament, Sankt Wolfgang, o Hallstat. Millor arribar-hi en vaixell surcant les aigües netes del llac. Baixar al port i pujar al turonet on s’aixeca l’església, gòtica, amb retaures divins. Per dinar teniu mil llocs. Nosaltres no varem dinar ni dormir a Sankt Wolfgang, que estava molt ple, sinó en un altre poblet preciós, a la vora d’un altre llac. Es tracta de Mondsee. Allà hi ha molts hotels, i molt bons, però a nosaltres ens va agradar l’Hotel Krone, on varem estar molt bé. Restaurant esplèndit. Bones vacances a Austria!.

La región de Salzburgo, en Austria, es magnífica. Un destino ideal para unas vacaciones en familia. Si os hablamos de las maravillas de Salzburgo mismo, la ciudad de Mozart, no estamos descubriendo nada nuevo. La villa merece una visita detenida, y es una meca de cualquier viajero. Pero mucha gente se queda en Salzburgo y no da un vistazo a su interland. Un error garrafal. A pocos kms. de Salzburgo hay una región de lagos magnífica, de las mejores que puede encontrar en Europa. Un paisaje típico y tópico, de aquellos que sirven como fotografías de los calendarios. Colinas verdes, aguas azules, pueblos de postal, con casas de balcones de madera y barcos que surcan la lámina acuática, quieta y gentil. Son lagos como el Fuschlsee, o bien el Wolfgangsee, (en la foto), con la glamurosa Sankt Wolfgang, o el Ebensee, el Attersee, el Mondsee, o el fantástico Hallstattersee, con la archiconocida y fotografiada ciudad de Hallstat. Y aún nos dejamos un montón de lagunas, estanques y pequeñas extensiones de agua que dejan chico Banyoles. Y todo en una distancia que no supera los 50 kms. Hoy, de todo este magnífico rosario de destinos, a cual mejor, os hablaremos de Sankt Wolfgang. Sirve bien porque resume todo lo que la zona os puede ofrecer como destino de unas vacaciones familiares. De entrada un terreno muy diferente del nuestro. Pastoral, como una especie de valle de Arán de suma y sigue, gigantesco. Montañas de película, con todos los alicientes: rutas, esquí en invierno, senderismo, frescura en verano … Y los lagos, claro, además de bucolismo en abundancia, les dan la oportunidad de practicar deportes como el remo, la vela o la natación. Descanso asegurado, anti-estrés, paseos calmados en bici por caminos exclusivos sin coches, ambiente relajado, silencio … Muy poco mediterráneo todo. Las poblaciones tienen cascos antiguos, hay cotos para resguardarse de los vehículos, con parkings externos obligatorios. Las calles están llenas de balcones de madera floridos, casas alpinas, tiendas de recuerdos, hotelitos con encanto y restuarantes de gastronomía muy cuidada. Así es, exactamente, Sankt Wolfgang, o Hallstat. Mejor llegar en barco surcando las aguas limpias del lago. Bajar en el puerto y subir al cerro donde se levanta la iglesia, gótica. Para comer tiene mil lugares. Nosotros no comimos ni dormimos en Sankt Wolfgang, que estaba muy lleno, sino en otro pueblecito precioso, al borde de otro lago. Se trata de Mondsee. Allí hay muchos hoteles, y muy buenos, pero a nosotros nos gustó el Hotel Krone, donde estuvimos muy bien. Restaurante espléndido.

El tren dels llacs

El tren dels llacs tornarà a funcionar aquest proper abril. Aquest ferrocarril recorre cada dia la ruta entre Lleida i Pobla de Segur. Per això, si volguèssiu, podríeu agafar-lo qualsevol dia de l’any. Però el que te més atractiu és prendre el tren històric. Aquest és, precisament, el que funcionarà els dissabtes entre abril i octubre. Es tracta d’un convoi d’època, amb locomotora de vapor entre Lleida i Balaguer, i màquina antiga diesel fins a la Pobla de Segur. (Això es fa per quaestions de seguretat i higiene, degut als nombrosos túnels del recorregut).  Els vostres infants xalaran d’allò més amb aquest tren de vagons vells que s’arrossega en un itinerari insòlit. Perquè de llacs no n’hi ha, sinó que sóm embassaments, però de natura no us en faltarà. Així travessareu primer la plana infinita de Lleida, camps de conreu ufanosos fins Balaguer, tocant el Segre ara sí, ara també. Passat Balaguer podreu veure el pantà de Sant Llorenç de Montgai, verd maragda, bonic, com un miratge, i el seu canyó, que recorda vagament el Far-West. Més endavant, passat Camarasa, entrareu en les gorges del Segre i, de túnel en túnel, us obrireu camí al pantà de Camarasa.  Vilanova de la Sal, amb les salines, i l’aigua sempre present. Ara la del riu Noguera Pallaresa. Més túnels i sereu a Àger. La vila medieval us saludarà des del seu turó, amb la canònica romànica al capdemunt. A l’altra banda veureu els parapents saltar de la serra impressionant del Montsec, i potser adivinareu les cúpules de l’observatori astronòmic més nou de Catalunya. Més túnels, unes noves gorges, i sortirem a la llum indescriptible de Cellers, amb el seu amable embassament. A la llunyania Mur. Castell i colegiata. Dues joies.  Tremp, Sales, la Pobla. Punt final. Temps per dinar i per visitar La Pobla de Segur o a Salas de Pallars. Consulteu la web d’aquest dos municipis que organitzen visites guiades. La tornada, a la tarda, permet veure-ho tot amb uns altres ulls i una altra llum. Parada d’una hora a Balaguer per rendir visita a la ciutat vella, i cap a Lleida amb vapor. Una experiència inoblidable. Imperdonable pels amants del ferrocarril. També pels amants de la natura. Mireu dies i hores de servei a la web del tren dels llacs. Si aquests horaris no us van bé, podeu agafar el tren normal. Menys glamour però la mateixa via. A la Pobla us recomanem que dineu a l’hotel Solé, a tocar de l’estació, a la avinguda de l’estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Davant per davant de l’estació. També tenen molt bones habitacions. Senzill, cassolà i fan un bon menú. A Lleida teniu encara més serveis i més hotels.

El tren de los lagos volverá a funcionar este próximo abril. Este ferrocarril recorre cada día la ruta entre Lleida y Pobla de Segur. Por eso, si quisieran, podría Vds. cogerlo cualquier día del año. Pero lo que tiene más atractivo es tomar el tren histórico. Este es, precisamente, el que funcionará los sábados entre abril y octubre. Se trata de un convoy de época, con locomotora de vapor entre Lleida y Balaguer, y con máquina antigua diesel hasta la Pobla de Segur. (Esto se hace por cuestiones de seguridad e higiene, debido a los numerosos túneles del recorrido). Sus niños disfrutaran de lo lindo con este tren de vagones viejos que se arrastra en un itinerario insólito. Porque aunque los lagos son embalses, de naturaleza no os faltará. Así atravesaréis primero la llanura infinita de Lleida, campos de cultivo ufanos hasta Balaguer, viendo el Segre ahora sí, ahora también. Pasado Balaguer podréis ver el pantano de Sant Llorenç de Montgai, verde esmeralda, bonito, como un espejismo, y su cañón, que recuerda vagamente el Far-West. Más adelante, pasado Camarasa, entraréis en las gargantas del Segre y, de túnel en túnel, les abrirá el camino al pantano de Camarasa. Vilanova de la Sal, con las salinas, y el agua siempre presente. Ahora la del río Noguera Pallaresa. Más túneles y llegareis a Àger. La villa medieval les saludará desde su colina, con la canónica románica en primer plano. Al otro lado verá los parapentes saltar de la sierra impresionante del Montsec, y quizás adivinará las cúpulas del observatorio astronómico más nuevo de Cataluña. Más túneles, unas nuevas gargantas, y saldremos a la luz indescriptible de Tremp. A lo lejos Mur. Castillo y colegiata. Dos joyas. Tremp, Salas, La Pobla. Punto final. Tiempo para comer y para visitar La Pobla de Segur o Salas de Pallars. Consulte la web de estos dos municipios que organizan visitas guiadas. La vuelta, por la tarde, permite ver todo con otros ojos y otra luz. Parada de una hora en Balaguer para rendir visita a la ciudad vieja, y hacia Lleida con vapor. Una experiencia inolvidable. Inexcusable para los amantes del ferrocarril. También para los amantes de la naturaleza. Vean días y horas de servicio en la web del tren de los lagos. Si estos horarios no les van bien, pueden coger el tren normal. Menos glamour pero por la misma vía. En la Pobla se recomienda almorzar en el hotel Solé, junto a la estación, en la Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  También tienen muy buenas habitaciones. Sencillo, casero y hacen un buen menú. En Lleida tienen aún más servicios y más hoteles.

Formigueres

Formigueres, la capital de la comarca catalana del Capcir, està situada en una preciosa vall dels Pirineus, a la Catalunya Nord, en terres catalanes de França. Pel túnel del Cadí, en un parell d’hores hi arribareu. Estiu, hivern, primavera o tardor, el poble i els seus voltants són encantadors tot l’any. Formigueres poble te una bonica esglèsia, amb un campanar molt característic, (a la foto), i unes cases i carrers molt típics. És un gran centre de serveis. La vall del capcir és un destí maravellós. Els infants disfrutaran de la neu abundant, de la gespa pregona, de les flors o dels mil tons del bosc segons l’època. Banyar-vos en els riuets, passejar pels boscos, pujar muntanyes, que n’hi ha i moltes. Fer-ho a peu, a cavall, en bici. Prop o lluny. O tirar-vos boles de neu, anar en trineu, sobre raquetes, o esquiar en les magnífiques pistes de l’estació d’esquí que porta el nom de la vila. Esquí en família en una estació ben familiar. Passat Puigcerdà, preneu la N116 francesa cap a Perpinyà, i a Mont-Lluís, la carretera en direcció a Quillan, Limoux i Carcassonne. Ben aviat sereu al Capcir. El llac de Matamala i les muntanyes que l’envolten us donen la benvinguda. No deixeu de visitar Mont Lluís, que ve de camí. Ni les estacions alpines de Les Angles, Formigueres o Puivalador. Ni de fer la ruta de l’estany de les Bulloses. Però de veritat que no podem, en aquest petit espai, descriure-us tota la riquessa patrimonial, cultural, natural que el Capcir ofereix. Ni els mil racons entranyables que podeu veure. Per dormir i menjar a Formigueres teniu l’Hotel dels Dos Llacs. Senzillet. A França tots els hotels són una mica vells. Els agrada fer poques reformes. Però el Belle Aude, el Corrieu o Le Clos Cerdan, amb SPA, no estan malament. Si voleu dormir a casa us recomanem els hotels de Puigcerdà, els de la Molina, sobretot el Guitart, o la qualitat inmillorable dels càmping del grup STEL a Puigcerdà.

Formigueres, la capital de la comarca catalana del Capcir, está situada en un precioso valle de los Pirineos, en la Cataluña Norte, en tierras catalanas de Francia. Por el túnel del Cadí, se llega en un par de horas. Verano, invierno, primavera u otoño, el pueblo y sus alrededores son encantadores todo el año. Formigueres pueblo tiene una bonita iglesia, con un campanario muy característico, (en la foto), y unas casas y calles muy típicos. Es un gran centro de servicios. El valle del capcir es un destino maravilloso. Los niños disfrutarán de la nieve abundante, del césped mullido, de las flores o los mil tonos del bosque según la época. Bañarse en los riachuelos, pasear por los bosques, subir montañas, que las hay y muchas. Hacerlo a pie, a caballo, o en bici. Cerca o lejos. O tirarse bolas de nieve, montar en trineo, caminar sobre raquetas, o esquiar en las magníficas pistas de la estación de esquí que lleva el nombre de la villa. Esquí en familia en una estación muy familiar. Pasado Puigcerdà, tomar la N116 francesa hacia Perpiñán, y en Mont-Luis, la carretera en dirección a Quillan, Limoux y Carcasona. Pronto entrareis en el Capcir. El lago de Matamala y las montañas que la rodean les daran la bienvenida. No dejéis de visitar Mont Louis, que os viene de camino. Ni las estaciones alpinas de Les Angles, Formigueres o Puivalador. Ni de hacer la ruta del lago de las Bullosa. Pero de verdad es que no podemos, en este pequeño espacio, describiros toda la riqueza patrimonial, cultural, natural que el Capcir ofrece. Ni los mil rincones entrañables que allí podéis ver. Para dormir y comer en Formigueres tienen el Hotel de los Dos Lagos. Sencillito. En Francia todos los hoteles son un poco viejos. Les gusta hacer pocas reformas. Pero el Belle Aude, el Corrieu, o Le Clos Cerdan, con SPA, no están mal. Si quiere dormir en casa le recomendamos los hoteles de Puigcerdà, los de La Molina, sobre todo el Guitart, o la calidad inmejorable de los campings del grupo STEL en Puigcerdà.

Arreau

Arreau és una petita ciutat del Pirineu de França, capital d’una zona anomenada dels quatre valls. De fet és la capital del Vall d’Aure però si que és veritat que, des d’Arreau, et pots moure molt fàcilment per quatre preciosos valls pirinencs. És per aquesta raó que Arreau és un dels nostres destins preferits. Ens encanta aquesta petita vila i intentarem explicar-vos el perquè. Arreau és una cucada. Un poblet gran de cases velles, decadents algunes, amb una esglèsia romànico-gòtica molt interessant. El casc urbà, medieval, té un parell o tres de cases del segle XVI amb entramats de fusta, entre les que destaca l’anomenada casa Lys, que val la pena veure. L’ajuntament, (a la foto), està al costat d’un dels dos rius que creuen Arreau i, enfilat sobre les seves columnes, hostatja el mercat. Una serradora del XVII, amb la represa i el canal, un parell de ponts graciosos damunt l’aigua… què voleu que us diem, ens encanta. Des d’Arreau teniu multitud d’excursions a fer. D’estiu o de tardor com les dels llacs de Neouvielle, impressionant retaure d’altíssima muntanya. O bé el suau vall de Louron, amb el llac de Genós i el relax de Balnea. A la tardor és una simfonia de colors. O els mítics colls de Peyresourde o d’Aspin, fites ciclistes, destí i repte automovilístic. O els poblets encantadors de la zona, alguns amb esglèsies romàniques de mèrit, com Sarracolín. Tots aquests destins mai més lluny de 50 kms. I molts a només una vintena. A l’hivern la neu ho cobreix tot. És l’hora de l’esquí. Hi ha diverses estacions, totes desconegudes del gran públic, totes molt familiars. Totes properes, com Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. A la primavera els verds més tendres i les flors inunden les valls. L’aire és amable. Potser el moment de fer més kilòmetres i arribar fins Lourdes, o fins el Tourmalet, o al Pic de Midi, més enlaire encara que el coll altiu. Potser Arreau ens agrada pel seu hotel, l’hotel d’Anglaterre, amb el seu luxós refinament, un pel extrany a casa nostra. Amb els seus menús cuidats, el seu ambient glamurós, la seva cuina refinadíssima. Bé, què voleu que us diguem més… ens agrada Arreau.

Arreau es una pequeña ciudad del Pirineo de Francia, capital de una zona llamada de los cuatro valles. De hecho es la capital del Valle de Aure pero si que es verdad que, desde Arreau, te puedes mover muy fácilmente por cuatro preciosos valles pirenaicos. Es por esta razón que Arreau es uno de nuestros destinos favoritos. Nos encanta esta pequeña villa y intentaremos explicar el porqué. Arreau es una cucada. Un pueblo grande de casas viejas, decadentes algunas, con una iglesia románico-gótica muy interesante. El casco urbano, medieval, tiene un par o tres de casas del siglo XVI con entramados de madera, entre las que destaca la llamada casa Lys, que vale la pena ver. El ayuntamiento, (en la foto), está al lado de uno de los dos ríos que cruzan Arreau y, encaramado sobre sus columnas, hospeda el mercado. Un aserradero del XVII, con la presa y el canal, un par de puentes graciosos sobre el agua … qué queréis que os digamos más, nos encanta. Desde Arreau teneis multitud de excursiones para hacer. De verano o de otoño, como las de los lagos de Neouvielle, impresionante retablo de altísima montaña. O bien el suave valle de Louron, con el lago de Genos y el relax de Balnea. En otoño es una sinfonía de colores. O los míticos puertos de Peyresourde o Aspin, hitos ciclistas, destino y reto automovilístico. O los pueblecitos encantadores de la zona, algunos con iglesias románicas de mérito, como Sarracolín. Todos estos destinos nunca estaran más lejos de 50 kms. Y muchos a sólo una veintena. En invierno la nieve lo cubre todo. Es la hora del esquí. Hay varias estaciones, todas desconocidas del gran público, todas muy familiares. Todas cercanas, como Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. En primavera los verdes más tiernos y las flores inundan los valles. El aire es amable. Quizás el momento de hacer más kilómetros y llegar hasta Lourdes, o el Tourmalet, o el Pico de Midi. Quizá Arreau nos gusta por su hotel, el hotel de Anglaterre, con su lujoso refinamiento, un poco extraño en España. Con sus menús cuidados, su ambiente glamuroso, su cocina refinadísima. Bueno, qué queréis que os digamos más … nos gusta Arreau.

Freiburg

Alemania és un destí ideal per vacances amb infants i per les famílies. Un país ordenat, segur, organitzat, pensat pels més petits. Amb amplis espais naturals, com els Alps Bavaresos, o la Selva Negra, gens calorosos a l’estiu. Plena de llacs, castells, ciutats medievals i abadies. Amb bons transports públic, trens a dojo, i autopistes gratuïtes. Amb grans urbs com Berlín, o Munich, i d’altres més a escala humana, com Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. I encara parcs i viles més petites, però molt romàntiques i encantadores. Freiburg és la porta natural d’entrada a aquest món, a uns 900 kms de Barcelona per autopista, passant per Lyon i Mulhouse. I Friburg és també un lloc maravellós per fer-hi una estada. A tocar de la Selva Negra, dels seus boscos de llegenda, amb els llacs Titisee i altres, els rellotges de cucut, cascades, rutes en bici i senderisme. També és bon lloc per visitar el Rhin, amb les catarates, i tota l’Alsàcia: Colma, Estrasburg i els poblets amagats entre les vinyes. Friburg mateix és preciós. Una catedral superba. Un ajuntament gòtic, plaça del mercat, cases amb entramats de fusta i portes d’entrada fortificades, com la de la foto. Un novotel us acull al centre mateix de la ciutat, al costat de l’estació del tren. Per menjar teniu el restaurant situat al pati de l’antiga universitat. Bona teca, bé de preu. Alemania no és gens cara. Ho comprovareu quan aneu de restaurant tota la família. Més informal el café de l’estació fa amanides i plats d’estiu.

Alemania es un destino ideal para vacaciones con niños y para las familias. Un país ordenado, seguro, organizado, pensado para los más pequeños. Con amplios espacios naturales, como los Alpes bávaros, o la Selva Negra, nada calurosos en verano. Llena de lagos, castillos, ciudades medievales y abadías. Con buenos transportes públicos, trenes a mansalva, y autopistas gratuitas. Con grandes urbes como Berlín o Munich, y otras más a escala humana, como Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. Y aún parques y villas más pequeñas, pero muy románticas y encantadoras. Friburgo es la puerta natural de entrada a este mundo, a unos 900 kms de Barcelona por autopista, pasando por Lyon y Mulhouse. Y Friburgo es también un lugar maravilloso para hacer una estancia. Cerca de la Selva Negra, de sus bosques de leyenda, con los lagos Titisee y otros, los relojes de cuco, cascadas, rutas y senderismo. También es buen lugar para visitar el Rhin, con las cataratas, y toda la Alsacia: Colmar, Estrasburgo y los pueblecitos escondidos entre las viñas. Friburgo es precioso. Una catedral soberbia. Un ayuntamiento gótico, la plaza del mercado, sus casas con entramados de madera y puertas de entrada fortificadas, como la de la foto. Un novotel le acoge en el centro mismo de la ciudad,  junto a la estación del tren. Para comer tiene el restaurante situado en el patio de la antigua universidad. Buena manduca, bien de precio. Alemania no es nada cara. Lo comprobarareis cuando vayais de restaurante con toda la familia. Más informal el café de la estación hace ensaladas y platos de verano.