Clermont Ferrand, revisitat


Aquest passat Nadal hem tornat a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude.

  

Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona. Perquè es troba situada al cor de França. Tot i això, lamentablement, aquesta cèntrica situació no fa que la ciutat sigui més visitada, malgrat que l’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont és una parada que s’imposa en el nostre camí cap a París. Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra. No és la millor d’Europa, però és bonica. I té unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. I al nord, el vell Montferrand, el Ferrand antic, un laberint de carrerons medievals que Clermont no té. A part d’això s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista. Te jardí i piscina, i els nens i nenes menors de 16 anys no paguen. Ideal. A tocar de l’hotel una pizzeria de la cadena de l’Arte, bons preus i qualitat més que acceptable. A cinc minuts caminat. En resum: una parada obligada a la ruta de París per la A-75, o la destinació d’unes vacances familiars de primer ordre, Clermont, i l’Alvèrnia són dues destinacions a tenir en compte.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra. No es la mejor de Europa, pero es bonita. Y tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. Y al norte, el viejo Montferrand, el Ferrand antiguo, un dédalo de callejas medievales que Clermont no tiene. A parte de eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de primer orden, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

Olmedo


olmedo

Olmedo és la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Aquesta bella ciutat situada a mig camí de Valladolid, Segovia o Àvila, conserva set esglésies i convents, set arcs o portes i set palaus del seu ric passat medieval. La església més bonica és la de Santa María, amb un curiós retaule ple de caps de fusta, molt estrany. També és la villa del Caballero de Olmedo, la magnífica obra de Lope de Vega que dona fama a la localitat. I per aquesta raó se li ha dedicat un espai dins una antigua casona, que ara és un centre de divulgació literària únic a Espanya. Conserva el casc antic part de les seves muralles, i part de les seves portes, com el arco de la villa, (a la foto), i un munt de cases nobles, amb noms tan evocadors com Ortega, Dávila, Sarmiento o Ulloa. Però no us imagineu una vila ferma, de pedra, sinó una curiosa ciutat medieval de totxana, d’un deliciós i humil color rosat, extesa damunt una planura inacabable, inabastable de cereal. Ni castell, ni catedral, ni grans edificis. Fang fet art. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complexe termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta d’Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota. Visitant viles tan o més boniques que Olmedo, com ara Arévalo, Madrigal de las Altas Torres o Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar d’Olmedo. Bona ruta mudejar per la Castella eterna!.

Olmedo es la villa mudejar castellana por excelencia, tan mudejar que incluso tiene un parque temático dedicado a este arte del ladrillo y la piedra. Esta bella ciudad situada a medio camino de Valladolid, Segovia o Ávila, conserva siete iglesias y conventos, siete arcos o puertas y sed palacios de su rico pasado medieval. La iglesia más bonita es la de Santa María, con un curioso retablo lleno de cabezas de madera, muy extraño. También es la villa del Caballero de Olmedo, la magnífica obra de Lope de Vega que da fama a la localidad. Y por esta razón se le ha dedicado un espacio dentro de una antigua casona, que ahora es un centro de divulgación literaria único en España. Conserva el casco antiguo parte de sus murallas, y parte de sus puertas, como el arco de la villa, (en la foto), y un montón de casas nobles, con nombres tan evocadores como Ortega, Dávila, Sarmiento o Ulloa. Pero no se imaginen una villa firme, de piedra, sino una curiosa ciudad medieval de ladrillo, de un delicioso y humilde color rosado, extendida sobre una llanura interminable, inabarcable de cereal. Ni castillo ni catedral, ni grandes edificios. Barro hecho arte. Para dormir debeis saber que Olmedo tiene un hotel Balneario, de campanillas, y con unos precios en consonancia. También buen restaurante dentro del mismo complejo termal. Y si hablamos de comer es muy recomendable es La Cuchara de Jaime, un restaurante de autor pero que ofrece menú diario, y de degustación, a precios muy razonables. Si os gusta más el típico mesón asador, de alta calidad, debe ir al Rincón de Fabia, fantástico. Incluya Olmedo en una ruta por la Castilla Eterna, una ruta de Ávila o Segovia a Valladolid, visitando castillos mudéjares bellísimos, muy cercanos a Olmedo, como Coca o La Mota. Visitante villas tan o más bonitas que Olmedo, como Arévalo, Madrigal de las Altas Torres, Medina del Campo. O Villas romanas tan maravillosas como la de Almenara-Puras, fantástica, cerca de Olmedo. ¡Buena ruta mudejar por Castilla!.

Olmedo est la villa espagnole du mudéjar, et il-y-a dans la ville un parc à thème dédié à l’art de la brique et de la pierre. Cette belle ville est située à mi-chemin entre Valladolid, Ségovie et Avila, a conservé églises et couvents, arches et palais de son riche passé médiéval. La plus belle église c’est celle du Santa Maria, avec un retable en bois curieux, tout plein de têtes. Il est aussi la ville du Chevalier d’Olmedo, la magnifiques œuvre de Lope de Vega, célèbre dans la ville. Et c’est pour ça qu’on lui a consacré un espace dans un ancien manoir, qui est aujourd’hui un centre de communication littéraire. Olmedo a conserve ses vieux murs, et une partie de ses portes, comme l’Arco de la Villa (photo), et beaucoup de maisons nobles, avec des noms évocateurs comme Ortega Davila, Sarmiento et Ulloa. Olmedo est une ville médiévale curieux de brique, un délicieux rose et humble, étendue sur une plaine sans fin, des céréales, inaccessible. Pas un château ou une cathédrale ou de grands bâtiments. A Olmedo il y a un grand Spa hôtel, avec un bon restaurant dans le même complexe thermal. Nous vous recommendons La Cuchara Jaime, un restaurant offrant un menu du jour et dégustation à prix très raisonnables. Si vous préférez la grille, de haute qualité, allez au Rincon de Fabia, fantastique. Visitez Olmedo lors d’une rute par Avila ou Ségovie, ou Valladolid. Visitez aussi des châteaux Mudéjars tres beaux, et très près de Olmedo, comme La Mota ou Coca. Visitez les plus belles villes de Castille, comme Arevalo, Madrigal de las Altas Torres et Medina del Campo. Ou la merveilleuse ville romaine de Puras Almenara à la proximité Olmedo. Bon mudéjar route dans Castille!.

Olmedo is the Spanish Mudejar villa for excellence. There is a theme park dedicated to the art of the brick and stone. This beautiful city is located halfway between Valladolid, Segovia and Ávila, preserved many churches and convents, seven arches or gates and seven palaces of the rich medieval past. The most beautiful church is Santa Maria with a curious wooden altarpiece full of heads, very strange. Olmedo is also the Knight of Olmedo villa, a magnificent literary works masterpiece of Lope de Vega so Olmedo has dedicated a space in a former mansion, that is now a center of literary disclosure. Olmedo retains some of its old walls, and part of its doors, as the Arco de la Villa (pictured), and a lot of noble houses, with evocative names such as Ortega Davila, Sarmiento and Ulloa. Olmedo is a curious medieval city of brick, extended over an endless plain. No castle or cathedral or large buildings. To sleep in Olmedo there is a wonderful Spa hotel, with a good restaurant in the same complex thermal. Also we highly recommended The Cuchara of Jaime, very reasonable prices. If you prefer a typical grill, high quality, go to Rincon de Fabia, it’s fantastic. Include Olmedo visiting the Castile Eternal f Avila or Segovia and Valladolid, visiting castles Mudejars really beautiful, very near Olmedo, such Coca castle or La Mota. Visiting the most beautiful towns of Castile like Arevalo, Madrigal de las Altas Torres and Medina del Campo. Or go to the beautiful Roman Villa of Almenara Puras near Olmedo. Good Mudejar route to Castile!.

Clermont Ferrand


clermont

Clermont Ferrand es troba situada al cor de França. Tan cèntrica situació no fa que la ciutat sigui més visitada. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de l’autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont és una parada que s’imposa en el nostre camí cap a París. Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra. No és la millor d’Europa, però és bonica. I té unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. I al nord, el vell Montferrand, el Ferrand antic, un laberint de carrerons medievals que Clermont no té. A part d’això s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont recomanem el Novotel, un hotel de la típica cadena Accord, situat als afores, prop de l’autopista. Te jardí i piscina, i els nens i nenes menors de 16 anys no paguen. Ideal. A tocar de l’hotel una pizzeria de la cadena de l’Arte, bons preus i qualitat més que acceptable. A cinc minuts caminat. En resum: una parada obligada a la ruta de París per la A-75, o la destinació d’unes vacances familiars de primer ordre, Clermont, i l’Alvèrnia són dues destinacions a tenir en compte.

Clermont Ferrand se encuentra situada en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra. No es la mejor de Europa, pero es bonita. Y tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. Y al norte, el viejo Montferrand, el Ferrand antiguo, un dédalo de callejas medievales que Clermont no tiene. A parte de eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de primer orden, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

Sèsam Aventura


A Port Aventura, el parc català d’atraccions de categoria internacional, han obert un nou espai dedicat als més petits de la casa. Era una cosa que ja feia falta, perquè les edats adolescent i adulta, més enllà dels 135 cms. d’alçada, ja estaven prou ben servides. Es trobava a faltar un lloc on els menuts poguessin gaudir d’atraccions a la seva mida, divertides i sense perill ni sotracs. La zona disposa de restaurant amb un menú suposadament infantil: pizza, patates, pollastre… i espectacles pensats per la canalla. Tot i que no som fanàtics dels parcs d’aquesta mena, cal reconèixer que Portaventura te un nivell de qualitat superior als estàndars habituals. Per això recomanem una visita familiar al complert. És un dels pocs llocs on la família pot divertir-se unida, amb fills i filles de tota edat i condició. Port Aventura és un parc de casa, prop de Barcelona i de Tarragona, amb atraccions variades i per a totes les edats. Les zones temàtiques són entretingudes, amb prou vegetació i una decoració adient al lloc del món que representen. Hi ha espectacles per a tots els gustos, alguns de prou qualitat, com ara els de la Xina, per exemple. El tema restauració està també ben aconseguit. Al costat de locals de petacada, amb el col·lesterol desbordat, per jovent de totes les edats, hi ha restaurants més tranquils, que sorprenen per la seva cuina cuidada i per la bona taula, fins amb detalls luxosos. Ofereixen plats el·laborats i amb cert gust i classe. Això, us ho assegurem, és inaudit en un parc d’atraccions. Posem com exemple el “Racó de mar”, restaurant de la zona de la mediterrània. Amb l’apertura del Sèsam Aventura el parc cobreix una parcel·la que encara li mancava. Una bona idea. Recordeu: Port Aventura és tota una opció de sortida familiar… encara que no sigueu amants dels parcs temàtics. Per dormir podeu allotjar-vos en algun dels hotels del propi parc, que sovint fan ofertes prou interessants. N’hi ha que disposen d’entrada directa a les atraccions. Si preferiu fer nit fora del recinte us direm que nosaltres solem fer pensió complerta a l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis ben pensats. No es troba a Salou, és cert, però està a La Pineda de Vilaseca, a tocar. O bé, un xic més lluny, a Cambrils, hi ha el Voramar, un dos estrelles, molt baratet però amb certa qualitat. Les habitacions són tipus apartament. Te piscina, està a dues passes de la platja i tot i que el seu buffet és justet, us prometem que a la zona hi ha hotels molt dolents, d’aquells de tipus costa, i que són, en teoria, de categoria molt superior.

En Port Aventura, el parque catalán de atracciones de categoría internacional, han abierto un nuevo espacio dedicado a los más pequeños de la casa. Era algo que ya hacía falta porque las edades adolescente y adulta, más allá de los 135 cms. de altura, ya estaban bastante bien servidas. Se echaba de menos un lugar donde los pequeños pudieran disfrutar de atracciones a su medida, divertidas y sin peligro ni sacudidas. La zona dispone de restaurante con un menú supuestamente infantiles: pizza, patatas, pollo … y espectáculos pensados ​​para los niños. Aunque no somos fanáticos de los parques de este tipo, hay que reconocer que Portaventura tiene un nivel de calidad superior a los estándares habituales. Por eso recomendamos una visita familiar al completo. Es uno de los pocos lugares donde la familia puede divertirse unida, con hijos e hijas de toda edad y condición. Port Aventura es un parque de casa, cerca de Barcelona y de Tarragona, con atracciones variadas y para todas las edades. Las zonas temáticas están cuidadas, es limpio, con bastante vegetación y decoración adecuada. Hay espectáculos para todos los gustos, algunos de bastante calidad, como los de China, por ejemplo. El tema restauración está bien cuidado. Junto a locales del montón, con el colesterol desbordado, hay restaurantes que sorprenden por su cocina cuidada y por la buena mesa, y hasta por los detalles lujosos que ofrecen. Esto, os lo aseguramos, es inaudito en un parque de atracciones. Pongamos como ejemplo el “Rincón de mar”, restaurante de la zona del mediterráneo. Con la apertura del Sésamo Aventura, el parque cubre una parcela que todavía le faltaba. Buena idea, pues. Recuerden: Port Aventura es toda una opción de salida familiar … aunque no se sea amante de los parques temáticos. Para dormir pueden alojarse en alguno de los hoteles del propio parque, que a menudo hacen ofertas muy interesantes. Los hay que disponen de entrada directa a las atracciones. Si prefiere pasar la noche fuera del recinto les diremos que nosotros solemos hacer pensión completa en el Hotel “La Hacienda”, un familiar muy bien acondicionado y de precios sin disputa. Animación infantil y muchos servicios. No se encuentra en Salou, es cierto, pero está en La Pineda de Vilaseca, cerquita. O bien, en Cambrils, el Voramar, un dos estrellas, muy baratito pero con cierta calidad. Las habitaciones son tipo apartamento. Tiene piscina, está a dos pasos de la playa y aunque su buffet es justito, hay hoteles muy malos en la costa, de categoría muy superior.

Gnomo Park a Lloret


A Lloret de Mar, just a la rotonda entre les carreteres que van de Lloret a Blanes, i la que va a la Cala de Santa Cristina, a la mateixa rotonda, trobareu l’entrada d’aquest peculiar parc infantil. Es tracta d’una proposta que no sabem com qualificar amb exactitud. És un peculiar barreja de parc temàtic dedicat als gnoms, amb atraccions de fira, trampolins, bosc, pista de mini-golf, aventura als arbres, laberint, bowling i parc per a la canalla. En tot cas un lloc divertit, amb moltes possibilitats de passar-s’ho bé. Una altra de les seves atraccions és un restaurant familiar on podeu menjar dins del mateix parc. No és un restaurant gourmet, però nosaltres hi hem dinat, força bé. Evidentment el Gnomo Park no és Port Aventura ni Disneyland, ni ho preten. Entre altres raons perquè el preu de l’entrada, força econòmic, no arriba ni a la cinquena part del que valen altres parcs. És un espai més petit, més distés, més casolà i senzillet. Però pot ser una bona opció per anar-hi a dinar després d’un dia de platja a la bellíssima Santa Cristina, a Lloret o a Blanes. També ideal com a marc d’una comunió, una celebració familiar tipus aniversari o un convit pels petits i petites de la casa. Per passar un dia diferent en un espai diferent. Te un bon aparcament, i una fàcil comunicació per l’autopista C-32. Cal anar fins a la sortida de Blanes, prenent seguidament la carretera que va cap a Lloret, fins la rotonda que us hem explicat. Total: una hora i un xic més des de Barcelona. A divertir-se!

En Lloret de Mar, justo en la rotonda entre las carreteras que van de Lloret a Blanes, y la que va a la Cala de Santa Cristina, encontrarán la entrada de este peculiar parque infantil. Se trata de una propuesta que no sabemos como calificar con exactitud. Es un peculiar mezcla de parque temático dedicado a los gnomos, con atracciones de feria, trampolines, bosque, pista de mini-golf, aventura en los árboles, laberinto, bowling y parque para los niños. En todo caso un lugar divertido, con muchas posibilidades de pasarlo bien. Otra de sus atracciones es un restaurante familiar donde podrán comer dentro del mismo parque. No es un restaurante gourmet, pero nosotros hemos comido allí, bastante bien. Evidentemente el Gnomo Park no es Port Aventura ni Disneyland, ni lo pretende. Entre otras razones porque el precio de la entrada, bastante económico, no llega ni a la quinta parte de lo que valen otros parques. Es un espacio más pequeño, más distendido, más casero y sencillito. Pero puede ser una buena opción para ir a comer después de un día de playa en la bellísima Santa Cristina, en Lloret o Blanes. También ideal como marco de una comunión, una celebración familiar tipo cumpleaños o un convite para los pequeños y pequeñas de la casa. Para pasar un día diferente en un espacio diferente. Tiene un buen aparcamiento, y una fácil comunicación por la autopista C-32. Hay que ir hasta la salida de Blanes, tomando seguidamente la carretera que va hacia Lloret, hasta la rotonda que os hemos citado antes. Total: una hora y un poco más desde Barcelona.

Mollo Parc


A l’alta vall de Camprodón, passat Molló, camí ja del Vallespir català, avui dia en mans de França, anant cap al Coll d’Ares, trobareu un nou atractiu turístic d’aquest indret tan bonic i especial del nostre Pirineu. És una mena de no parc zoològic, sense tigres ni elefants. Una mena de parc temàtic d’animals sense atraccions sorolloses. De fet és un parc temàtic d’animals casolans bastit al bell mig d’una natura verge, dins un bosc d’avets i faig. Un lloc on observar i aprendre coses noves sobre la nostra fauna i flora. Es proposa un bonic recorregut per un vessant assolellat, a l’aire lliure, en comunió amb la natura, travessant maravellosos boscos i prats, i veient animals del Pirineu com ara marmotes, cabres, daines i molts d’altres. Trobareu el Molló Parc, al ripollès, uns kms. més enllà del poblet de Molló, un poblet molt bonic, amb una esplèndida esgesia romànica dedicada a Santa Cecília. Passeu doncs Molló i feu cap al paratge anomenat de les Bernedes. Us esperen cérvols, cabirols, muflons, óssos bruns, marmotes i cabres, però també animals més domèstics com ara gallines, conills, ànecs i burros. Els vostres infants podran gaudir de tota aquesta fauna, veure com conviu i s’alimenta. Pel que fa a les plantes, la canalla podrà distingir especies ben diverses, com ara diverses classes de pins, i roures, alzines, freixes, grèvols, alberedes o faigs.  Tot el parc està estupendament pensat. La senyalització i la informació sobre els animals i la vegetació que anirem trobant és complerta i clara. Allà mateix trobareu espai per fer picnic, i un servei de bar on podreu demanar el que us calgui. Els preus, si bé no són barats, tampoc són molt cars. L’estiu està obert tothora. A l’hivern tanquen un xic més aviat.Si no us fa el pes anar de picnic, o si voleu passar uns dies al Pirineu i el Molló parc és només una excusa, us recomanem el menjar i les habitacions de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotelet rural amb molt d’encant i molt recomanable. Preus en consonància, però amb una aposta gastronómica realment excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.

En el valle de Camprodón, pasado Molló, camino ya del Vallespir catalán, hoy en día en manos de Francia, yendo hacia el Coll d’Ares, encontrarán este nuevo atractivo turístico. Uno más en este lugar tan bonito y especial de nuestro Pirineo. Es una especie de parque zoológico, pero sin tigres ni elefantes. Una especie de parque temático de animales sin atracciones ruidosas. De hecho es un parque temático de animales caseros construido en medio de una naturaleza virgen, en un bosque de abetos y hayas. Un lugar donde observar y aprender cosas nuevas sobre nuestra fauna y flora. Se os propone un bonito recorrido por una ladera soleada, al aire libre, en comunión con la naturaleza, atravesando maravillosos bosques y prados, y viendo animales del Pirineo como son marmotas, cabras, gamos y otros muchos. Encontrará el Molló Parque, en el Ripollés, unos kms. más allá del pueblo de Molló, un pueblecito muy bonito, con una espléndida esgesia románica dedicada a Santa Cecilia. Pase pues Molló y vaya hacia el paraje llamado de las Bernedas. Os esperan allí los ciervos, corzos, muflones, osos pardos, marmotas y cabras, pero también animales más domésticos como gallinas, conejos, patos y burros. Sus niños podrán disfrutar de toda esta fauna, y ver cómo convive y se alimenta. En cuanto a las plantas, los niños podrán distinguir especies muy diversas, como pinos, robles, encinas, fresnos, acebos, alamedas o hayas. Todo el parque está estupendamente pensado. La señalización y la información sobre los animales y la vegetación que iremos encontrando es completa y clara. Allí mismo hay un espacio para el picnic, y un servicio de bar donde podrán pedir lo que necesiten. Los precios, si bien no son baratos, tampoco son muy caros. En verano está abierto siempre. En invierno cierran un poco más pronto. Si no os gusta ir de picnic, o si quereis pasar unos días en el Pirineo y el Molló parque es sólo una excusa, les recomendamos la comida y las habitaciones de Can Calitxó. És un hotelito rural con mucho encanto y muy recomendable. Precios en consonancia, pero con una apuesta gastronómica realmente excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si se deciden a pasar el fin de semana por aquí, no dejen de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Suban hasta Vallter, que también es muy bonito. Y hagan una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.

Templers a La Dourbie


La Dourbie és un riu que neix als contraforts del Mont Aigoual, al mig d’una regió ben salvatge del sur de França. Baixa entre roques i pins, per una vall poc coneguda, fins arribar a Nant. D’allà s’encaixa en unes boniques gorges, obertes i rialleres, fins arribar a Millau, on rendeix les seves aigües netes, límpides, al Tarn. Hi podeu arribar amb facilitat per l’autopista A-7 fins Narbonne i Beziers, canviant a l’A75, camí de París i Clermont-Ferrand. La Dourbie, per ella mateixa, no passa de ser un riuet més. És el munt de coses que podreu gaudir del seu entorn el que fa ideal per infants la zona de la Dourbie. Com per exemple els boscos de l’Aigual, on neix, i les valls que s’hi reuneixen. O espais temàtics senzills però dignes, pensats pels més menuts de casa, com ara “La Noria” a Saint Jean de Bruel, just al mig del vall de la Dourbie. Una sínia centenària dona peu a l’explicació didàctica de tot el món de l’aigua, del riu, i del seu aprofitament. Però són els amants de la història qui estan en més bones mans. La Dourbie és terreny dels Templers i dels hospitalers. Allà hi trobareu un munt de poblets medievals amb tots els ets i uts necessaris: castells, muralles… Els templers us donen la benvinguda a pobles que dominaren, com La Covertoirade. La Cavaliere, Cornús, Latour, Nant, Cantobre, són joies de la comarca templera de Larzac. Complementeu la visita amb un recorregut per la desconeguda i bonica abadia de Sylvanès, on s’hi fan concerts molt interessants, i per les gorges del Tarn, o les de la Jonte. També, si disposeu de dies, podeu fer cap a Micòpolis, la ciutat dels insectes, prop de Millau, on teniu el magnífic viaducte. Per dormir i menjar recomanem Le Cevenol, a Millau mateix. També el “Jalade”, o més clàssic “La Musardière“. D’alt standing: el domini de sant Esteve. De ruta podeu parar a l’àrea de servei de Le Caylar, on teniu un autoservei Casino.

La Dourbie es un río que nace en las estribaciones del Monte Aigoual, en medio de una región muy salvaje del sur de Francia. Baja entre rocas y pinos, por un valle poco conocido, hasta llegar a Nant. De allí se encaja en unas hermosas gargantas, abiertas y risueñas, hasta llegar a Millau, donde rinde sus aguas limpias, límpidas, al Tarn. Podéis llegar con facilidad por la autopista A-7 hasta Narbonne y Beziers, cambiando a la A75, camino de París y Clermont-Ferrand. La Dourbie, por ella misma, no pasa de ser un riachuelo más. Es el montón de cosas que podrá disfrutar de su entorno lo que hace ideal para niños la zona de la Dourbie. Como por ejemplo los bosques, donde nace, y los valles que se reúnen allí. O espacios temáticos sencillos pero dignos, pensados para los más pequeños de casa, como “La Noria” en Saint Jean de Bruel, justo en medio del valle del Dourbie. Una noria centenaria da pie a la explicación didáctica de todo el mundo del agua, del río, y de su aprovechamiento. Pero son los amantes de la historia los que están en mejores manos. La Dourbie es terreno de los Templarios y los hospitalarios. Allí encontraréis un montón de pueblos medievales con todos los pormenores necesarios: castillos, murallas … Los templarios le dan la bienvenida a pueblos que dominaron, como La Covertoirade. La Cavaliere, Cornus, Latour, Nant, Cantobre, son joyas de la comarca templaria de Larzac. Complemente la visita con un recorrido por la desconocida y bonita abadía de Sylvanès, donde se hacen conciertos muy interesantes, y por las gargantas del Tarn, o las de la Jonte. También, si dispone de días, puede ir hasta Micòpolis, la ciudad de los insectos, cerca de Millau, ciudad donde se encuentra el magnífico viaducto. Para dormir y comer recomendamos Le Cévenol, en Millau mismo. También el “Jalade”, o más clásico “La Musardière”. De alto standing: el dominio de San Esteban. De ruta podéis parar en el área de servicio de Le Caylar, donde tiene un autoservicio Casino.