Concert Dexcor a Sant Jeroni de la Murtra


El diumenge 27 de maig, a les 6 de la tarda, tindà lloc a Sant Jeroni de la Murtra un concert de musica religiosa dels segles XIX i XX amb obres de Fauré, Mendelssohn, Cererols, Pau Casals i Jean Alain, a càrrec del DEXCOR, sota la direcció de Montserrat Pi, amb Helena Caballero, flauta i Anna Puigmartí, piano. Com aportació al concert, més un pica-pica que us oferiran, demanen la voluntat a partir de 9 €.  Atenció, l’aforament és limitat i no fan reserves. S’obriran les portes del monestir 30 minuts abans del concert. Noteu que l’assistència al Cicle de concerts és una manera de col·laborar amb Sant Jeroni de la Murtra. Tanmateix heu de saber que, per a la propera setmana, el DEXCOR ha programat el mateix concert a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona. Ja us en donarem noves. El cor DEXCOR és una coral d’exalumnat del Conservatori Professional de Música de Badalona. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, és un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo domingo 27 de mayo de 2018, a las 18 horas, hay un extraordinario concierto de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

Anuncis

El Cornamusam d’Olot


Sempre és agradable arribar-se fins la bonica vila d’Olot. Aquesta magnífica ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. A Olot mateix s’hi poden veure fins quatre volcans, el més proper el Montsacopa. També ens encanta passejar lentament per la zona d’aiguamolls de la Font Moixina, un indret maravellós, plàcid i tranquil, un espai natural de primera, que no és l’únic que hi ha, com ara el jardí botànic de flora autòctona o la xarxa de senders Itinerànnia. Tampoc no podem deixar de destacar, pel amants de la bicicleta, la xarxa de Vies Verdes o, pels amants de la geologia, el Parc de Pedra Tosca, a la vila veïna de Les Preses. Però si avui us parlem d’Olot, ho fem perquè s’hi celebra, aquest proper cap de setmana, divendres i dissabte, una trobada de cornamuses, de gaites antigues. Els concerts estan prou bé, però els cercaviles pel casc antic són el millor. Cada tarda en teniu una, quan la calor deixa d’apretar. Aneu fins Olot amb l’excusa de les cornamuses, i disfruteu de la Garrotxa, hi ha mil llocs per anar tot el matí, i mil coses per fer. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Si dineu fora de la fira no deixeu de provar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veí La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Si voleu quedar-vos més d’un dia, o simplement fer una escapada, demaneu allotjament al familiar l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Per gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre. Ara bé, aneu on aneu, un consell: reserveu o no dinareu!. Hi ha molta gent. Bona fira de la cornamusa a Olot!

Siempre es una buena idea subir hasta Olot, para ver su fuente Moixina, con el parque delicioso, o visitar el museo de los volcanes, o subir al Montsacopa o al Garrinada, los dos volcanes de la villa. O bien dar un paseo por las calles de la ciudad o por los alrededores. Pero si van este fin de semana asistirán a uno de los acontecimientos más bonitos que se pueden ver en Olot, y sus hijos e hijas lo disfrutarán. Se trata del encuentro de cornamusas, de gaitas antiguas. Los conciertos están bastante bien, pero los pasacalles por el casco antiguo son el mejor. Cada tarde tiene una. Llegaros hasta Olot con la excusa de las cornamusas, y disfrutareis de la Garrotxa, hay mil sitios para ir toda la mañana, y mil cosas por hacer. O bien acercarse hasta el Parque de los volcanes, impresionante siempre. Si os queda morriña piensa que puedes volver a ella para las fiestas de la Virgen del Tura, en otoño. Si os quedáis por Olot no dejeis de probar la cocina volcánica, en el Fuente Moixina, o en La Deu, por ejemplo. Por cierto que La Deu tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen un hotel de la cadena Riu, o el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, ved la web de la hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

El dia europeu dels parcs


El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals a Covadonga i Ordesa-Monte Perdido. El 1928 veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural a Catalunya, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol. Al nostre país tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per difondre’n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC), va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs. Per tot això, us convidem a participar en alguna de les més de cinquanta activitats de caràcter gratuït que la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Parcs Naturals han organitzat entorn dels caps de setmana del 19 i 20 de maig, i també del 26 i 27 de maig de 2018. Hi trobareu caminades a peu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia, recitals poètics, rutes literàries… En algunes, però, us hi haureu d’inscriure prèviament. No us ho perdeu!.

El próximo sábado y domingo de mayo, y el siguiente también, tienen una cita en cualquiera de los parques naturales de Catalunya y de España, porque se celebra el dia europeo de los parques naturales y se han montado una gran cantidad de actos para las famílias en todos los parques. Atención: es muy conveniente reservar.

Festa del dibuix a Badalona


Aquest proper diumenge, 20 de maig, des de les 1o  del matí i fins a les 14 hores, tindrà lloc a Badalona al parc de Can Solei i de Ca l’Arnús, la Festa del Dibuix de Badalona. La Festa del Dibuix ofereix un seguit de tallers gratuïts situats dins el parc de Can Solei. Serà un matí festiu dedicat principalment a les famílies. És una matinal festiva oberta a tothom. Trobareu el Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús, al carrer de Sant Bru 189, a Badalona. Les coordenades pel GPS son: 41.45564893317177 – 2.2550350800065644. Hi haurà diversos espais on podeu trobar propostes variades. En diferents racons d’aquests espais, les entitats convidades han disposat tallers i esdeveniments pensats pels infants, com ara: murals, fer un llibre, dibuixar, contacontes, mosaics, mandales, aquarel·les, bosc màgic… i moltes altres. Cada racó ocupa un lloc ben bonic del parc: el llac, la torre, el jardí… A més, a Can Solei-Arnús trobareu també una àrea de jocs infantil molt xula i ben dissenyada, taules per fer picnic i molt d’espai per còrrer amb la canalla. Si voleu fer el dia a Badalona, podeu fer una visita al Museu de Badalona, on els vostres infants podran veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. Baetulo fou una ciutat molt important a la Catalunya romana imperial, i sota mateix del museu trobareu les restes. La museització és excel·lent, molt moderna. A Badalona s’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt lluny del parc de Can Solei, però no és impossible arribar-hi caminant, ben distrets, per la Rambla, vora el mar. Un passeig d’un kilòmetre llarg, o dos. Si veniu en cotxe, molt desaconsellable, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i, en arribar a l’antiga carretera general, gireu ara a mà esquerra, cap a Mongat i Mataró. El parc quedarà a la vostra esquerra. Cerqueu aparcament pels carrers del costat mar, o al polígon industrial de Can Ribó. Serà difícil, però no impossible. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Per dinar podeu fer pic-nic al mateix parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla.  Com ara el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar una bona pizzeria: La Piccola Roma, un bon lloc. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Seguint carretera endavant teniu La Mare del Tano, informal, hamburgueses. Al Carrer de Francesc Layret, 175, tel: 931 79 72 40. Més lluny encara, un restaurant més formal: La Sita, al carrer de Sant Bru, 48. Tel: 933 84 15 00. Tornant al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Més avall en el mateix carrer, Neruca, una petita joia, amanides, pizzes, bocates. Al Carrer del Tei, 7, tel: 933 84 12 06. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire, al La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic:Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de la festa del dibuix!.

Este próximo domingo, dentro de sus famosas fiestas de mayo, tendrá lugar en Badalona una fiesta del dibujo. Será, como ya hemos dicho , durante toda la mañana del domingo 20 de mayo en el parque metropolitano de Can Solei y Ca l’ Arnús . También podrán encontrar un montón de talleres y actividades , todas ellas gratuitas, que harán artistas y maestros de taller de la ciudad . Será de las 10 de la mañana y hasta las dos de la tarde. Es una matinal festiva abierta a todos. Encontrarán el Parque de Can Solei y Ca l’ Arnús , en la calle de San Bruno 189, en Badalona. Las coordenadas por GPS son: 41.45564893317177 – 2.2550350800065644 . Organiza el acto el Ayuntamiento de Badalona , en colaboración con la AMB y lo lleva a cabo “El obrador de la Riera “. Para los que no conoceis el lugar, y no estais seguros de qué va la cosa , tienen que imaginar un gran jardín romántico , convertido ahora en parque metropolitano . En diferentes rincones de este espacio , las entidades invitadas han dispuesto talleres y eventos pensados para los niños , tales como: murales, hacer un libro, dibujar, cuentacuentos, mosaicos , mandalas , acuarelas, bosque mágico … y muchas otras . Cada rincón ocupa un lugar muy bonito del parque : el lago , la torre , el jardín … Además , en Can Solei – Arnús encontrarán también un área de juegos para niños muy chula y bien diseñada , mesas para hacer picnic y mucho espacio para correr. Tenéis toda la información en la web municipal de Badalona. Si deseais pasar el día en Badalona , se puede hacer una visita al Museo de Badalona , donde sus niños podrán ver la magnífica ciudad romana que se esconde bajo la actual . Baetulo fue una ciudad muy importante en la Cataluña romana imperial , y debajo del museo encontrarán los restos. La museización es excelente , muy moderna . A Badalona se llega fácilmente con el metro de la línea 2 , la lila , bajando a Pompeu Fabra , la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías . Ambas estaciones quedan muy lejos del parque de Can Solei , pero no es imposible llegar andando , bien distraídos , por la Rambla , junto al mar. Un paseo de un kilómetro largo , o dos . Si vienen en coche , muy desaconsejable , sigan la C -32 hasta la salida Badalona Centro , bajen a la derecha hacia el mar y , al llegar a la antigua carretera general , habran de girar ahora a la izquierda, hacia Mongat y Mataró . El parque quedará a su izquierda . Busquen aparcamiento por las calles del lado mar , o en el polígono industrial de Can Ribó . Será difícil , pero no imposible .

Fira Modernista de Terrassa


A la vila de Terrassa, aquest proper cap de setmana de maig, hi ha una fira elegant, distingida, diferent. És la XVI Fira modernista, que tindrà lloc de l’11 al 13 de maig de 2018. L’edició d’enguany està dedicada a la cuina modernista. La imatge principal del pòster és la de l’edifici del Mercat de la Independència, obra d’Antoni Pasqual i Melcior Vinyals, que va entrar en funcionament el 1908. Aquest any també destaca la commemoració del 150è aniversari del naixement  de Lluís Muncunill, arquitecte de moltes construccions modernistes de la ciutat.  La gent d’aquesta bonica ciutat del Vallés es disfressa, o millor dit, es vesteix de la manera com anaven vestits els rics de fa cent anys. Vestits de carrer de les classes adinerades, vestits de festa, vestits d’aquell mon displicent, ambigu, decadent, epicuri, omplen els carrers i les places. A l’hora, es programen tota mena d’activitats que reviuen els dolços anys d’inici del segle XX. Despreocupats anys per a qui tenia les esquenes cobertes. L’ambient dels anys del modernisme campa per Terrassa. No podeu deixar de veure-ho. Els vostres infants no poden deixar de veure-ho. Aneu fins la ciutat per la C-58. Són 20 minuts. Aparqueu en qualsevol parking proper al centre històric i participeu en els actes programats. Són  molts. Impossible donar fe de cadascun d’ells. A més cada any canvien. Però n’hi ha que sempre perduren. Com ara el gran mercat modernista al Parc de Sant Jordi. Mostra d’oficis antics i de productes artesans. Mostra d’antics gremis a la Plaça Vella i a la Rambla d’Egara. Jornada de portes obertes als museus de la ciutat, que no son pas pocs, ni poc interessants. Visites organitzades des de l’oficina de turisme, teatralitzades. Espectacles i tallers pensats pels infants, a més del que es proposen pels adults. Cercavila i circ. Música: concerts, danses i sardanes. Mireu-vos la programació la web del municipi on hi trobareu el que calgui. Passar un dia a Terrassa?. Perquè no!. A més de la fira podreu visitar la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Exposicions de cotxes antics, d’electricitat, d’ordinadors de tots els temps, una fàbrica tèxtil sencera… una passada. I, al parc de Sant Jordi, una masia modernista, Can Freixes, guapíssima, a la imatge, amb les seves voltes pintades de color blanc. I, al seu voltant, un parc amb una altra zona de picnic, un bar on fan bon menjar, espai per còrrer i jugar, i un petit jardinet romàntic molt coquetó. Si no voleu dinar de picnic, hi ha bons llocs on anar a entaular-se. Per exemple, molt bo, caret, El Cel de les Oques. Boníssim!. Moderníssim, trencador, diferent: Bizarre. Més tradicional, bona brasa, coquetó, és La Torreta. Més de disseny, cuina d’autor, Llumí, al centre també. Si heu visitat el Museu de la Tècnica, sabeu que allà també podeu menjar, a la Terrassa del Museu.  Si voleu quelcom més senzillet, la franquicia de La Tagliatella, pizza i pasta, te un bon local a la ciutat. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre mateix. Tots a la fira Modernista de Terrassa!.

En Terrassa, este fin de semana de mayo, se organiza una feria Modernista muy elegante, distinguida, diferente. La gente de esta bella ciudad del Vallés se disfraza, o mejor dicho, se viste de la manera como iban vestidos los ricos de hace cien años. Vestidos de calle de las clases adineradas, vestidos de fiesta, vestidos de aquel mundo displicente, ambiguo, decadente, epicúreo, llenan las calles y las plazas. Al mismo tiempo se programan todo tipo de actividades que reviven los dulces años de inicio del siglo XX. Despreocupados años por quien tenía las espaldas cubiertas. El ambiente del modernismo campa por Terrassa. No pueden dejar de verlo. Sus niños no pueden dejar de verlo. Vayan hasta la ciudad por la C-58. Son 20 minutos. Aparquen en cualquier parking cercano al centro histórico y participen en los actos programados. Son muchos. Imposible dar fe de cada uno de ellos. Además cada año cambian. Pero los hay que siempre perduran. Como el gran mercado modernista en el parque de Sant Jordi. Muestra de oficios antiguos y de productos artesanos. Muestra de antiguos gremios en la Plaza Vella y la Rambla d’Egara. Jornada de puertas abiertas en los museos de la ciudad, que no son pocos, ni poco interesantes. Visitas organizadas desde la oficina de turismo, teatralizadas. Espectáculos y talleres pensados para los niños, además de los que se proponen para los adultos. Pasacalles y circo. Música: conciertos, danzas y sardanas. Consulten la programación en la web de la Feria Modernista. Nosotros no hemos comido nunca en Terrassa, ni hemos dormido. Esta muy cerca de casa. Por eso lo hemos arreglado con una matinal. Pero en la web del municipio se encuentra todo lo que os sea necesario.

Plasencia


Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.