Fira de la Terra a Caldes de Malavella

 

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 15 de març de 2020, es podrà gaudir de la fira, d’un mercat de productes d’artesania i alimentació, de passejades en ponis a càrrec de La Crinera. Preu: 3€. També passejades amb carruatges. Preu: 2€. Un munt de parades de protectores i associacions amb gossos en adopció. Amb la participació de CAAS, Galgos 112 i New Life. Activitats infantils de pinta-cares d’animals i taller d’elaboració d’orelles i antenes. Hi haurà servei de bar a càrrec del Club Patí Caldes. Al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos meravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Els Tres tombs de Cerdanyola

 

Cerdanyola del Vallés és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu l’autopista C-58 cap a Sabadell i Terrassa. Acabat de passar el nús de la Trinitat, quan comencem a baixar cap a la plana, trobarem la sortida. A mà dreta Ripollet, a mà esquerra Cerdanyola. A Cerdanyola celebren molt la festivitat de Sant Antoni. Des del divendres al diumenge. Aquest diumenge, a les 12 del migdia surt oficialment la cavalcada però abans ja han fet un esmorzar de traginers, l’ofici solemne, i una cata de coca i mistela. Serà una bona matinal. Per dinar us reconamem El Capicua, un molt bon restaurant de cuina mediterrània, innovador i modern. Bona passada a Cerdanyola!

Cerdanyola del Vallés es una población del área metropolitana de Barcelona. La encontraréis rápido si cogéis la autopista C-58 hacia Sabadell y Terrassa. Acabando de pasar el nudo de la Trinidad, cuando ya empezamos a bajar, encontraremos la salida. A mano derecha Ripollet, a mano izquierda Cerdanyola. Allí se celebra la festividad de San Antonio, con su desfilada de carros y caballos. Será a las 12 del mediodia, pero antes ya hay algunos actos. Para comer os recomendamos el Capicua, un buen restaurante.

Festa Medieval a Palautordera

 

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Serà aquest proper cap de setmana. Hi haurà fira de productes artesans, mostra d’oficis antics, uns bonics tallers, molts jocs pels més petits i petites de la casa i un munt d’espectacles de carrer programats. Ja podeu reservar les dates per anar a Palautordera, perquè teniu, a més de la fira medieval d’aquest cap de setmana, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils el primer cap de setmana de novembre. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà meravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona fira medieval i festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Festa remença (Sant Galderic) a Tavèrnoles

Aquest diumenge, es celebra la primera festa remença, substituint la fira de Sant Galderic al bonic i pintoresc poblet de Tavèrnoles. Aquesta festa agafa el relleu de la Fira Sant Galderic que s’anava celebrant els darrers anys. La posada en escena de la representació de La Presa del Castell de Savassona en serà el principal atractiu. Una cinquantena d’actors reconstruiran fets reals ocorreguts a Tavèrnoles a finals del segle XV. En un entorn privilegiat on diferents indrets del poble es converteixen en l’escenari, amb decorats naturals, de l’obra. La representació serà al matí i a la tarda amb aforament limitat. El dissabte es viurà el preàmbul a La Festa Remença amb el tradicional concurs de bolets per l’entorn del poble. El diumenge des de bon matí, els carrers s’ompliran amb parades d’artesans i es donarà tret de sortida a una de les activitats destacades:  la XII Cursa de Sant Galderic, una cursa tradicionalment molt participativa. També hi haurà exhibicions de ferradors de cavalls i de filadores, tallers infantils, ponis. i, a la tarda un taller d’escriptura Remença. L’Ajuntament de Tavèrnoles us convida a venir a gaudir de la I Festa Remença amb tota la família, descobrir l’entorn privilegiat de Tavèrnoles i participar de les diferents activitats. El diumenge, des de bon matí, els carrers s’ompliran amb les parades d’artesans i es donarà tret de sortida a una de les activitats destacades. Una festa de tardor ideal per venir a gaudir amb tota la família i descobrir l’entorn de Tavèrnoles. Perquè encara que no us interessi gaire la festa, us recomanem que us arribeu a aquest poblet. Perquè estareu en ple Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Podeu caminar fins Sant Feliuet de Savassona, enlairat dalt el seu penyal, o visitar l’espectral pedra dels sacrificis, dins el bosc. Hi ha moltes esglésies romàniques a la vora, com ara la mateixa parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles o Sant Pere de Savassona. Ben a prop podeu anar a veure el maravellós i força desconegut monestir de Sant Pere de Casserres. Només us cal afagar la carretera que mena cap al Parador de Sau, i seguir les indicacions. Un camí de terra en bon estat us portarà al cenobi, impecablement situat dalt d’una península del pantà de Sau. Tavèrnoles es troba a només una hora de Barcelona. Podeu arribar-hi per la C-17 , canviant passat Vic a l’Eix Transversal (C-25) i prenent llavors la sortida 183 a Roda de Ter. Abans d’arribar a aquesta vila, cal anar a la dreta per la carretera BV-5213 que va de Vic al Parador de Sau. No seria gens mala idea, tenint en compte la bellessa de l’entorn i les possibilitats de visitar llocs com Rupit, Cantonigrós o Tavertet, quedar-vos a dinar o a dormir prop de Tavèrnoles. Per exemple el restaurant Fussimanya, d’un prestigi molt merescut; reserveu. Un restaurant al centre del poble, Can Colomer, de cuina casolana i tradicional, al carrer Montseny, 15, Tel: 93.888.72.61

A mediados octubre tienen una cita en el bonito y pintoresco pueblecito de Tavèrnoles, con motivo de su Fiesta Remensa Es la feria por antonomasia de Tavèrnoles. Encontraréis todo tipo de puestos y actividades relacionadas con la artesanía, la cultura, la agricultura y la ganadería. Habrá diferentes mercados, de artesanos, gastronómico y comercial … y una zona infantil.  Tavèrnoles está en pleno Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. El pueblo tiene otros atractivos turísticos, como San Feliuet de Savassona, elevado en su peñasco, y la espectral piedra de los sacrificios, en el bosque. Hay muchas iglesias románicas en la zona, como la misma parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles o San Pedro de Savassona. Muy cerca podéis ir a ver el maravilloso y poco conocido monasterio de Sant Pere de Casserres. Sólo necesitais coger la carretera que conduce hacia el Parador de Sau, y seguir las indicaciones. Un camino de tierra en buen estado os llevará al cenobio, impecablemente situado sobre una península del pantano de Sau. Tavèrnoles se encuentra a sólo una hora de Barcelona. Pueden llegar por la C-17, cambiando pasado Vic al Eix Transversal (C-25) y tomando entonces la salida 183 en Roda de Ter. Antes de llegar a esta villa, hay que ir a la derecha por la carretera BV-5213 que va de Vic al Parador de Sau. No sería nada mala idea, teniendo en cuenta la belleza del entorno y las posibilidades de visitar lugares como Rupit, Cantonigrós o Tavertet, quedarse a dormir en Tavèrnoles. Por ejemplo en el restaurante Fussimanya, de un prestigio muy merecido; reservad. Un restaurante en el centro del pueblo, Can Colomer, de cocina casera y tradicional, en la calle Montseny, 15, Tel.: 93.888.72.61

 

La Festa de la Malavella a Caldes

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa de la Malavella, una festa medieval on hi podreu trobar un mercat esotèric i d’oficis antics, amb elaboració d’espelmes amb cera d’abella i canyes de riu, el ferrer, la fossa de metalls, la trementinaire… També un calderí dels bons desitjos: un calder on dipositar tots els vostres desitjos, o la carpa de la Saviesa Oculta. Tot el poble estarà ple d’animacions de carrer: cercaviles musicades, una ruta de la bruixeta i altres. Els restaurants ofereixen sopar de graelles i calders: es retorna al Caldes de l’edat mitjana amb un sopar medieval i les botigues els típics dolços de la Malavella que son bunyols de massapà, o tortada d’avellanes de la Malavella. I si encara us queden ganes de fer més coses, no us preocupeu. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa de la Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Passada Sant Antoni a Ripollet

Ripollet del Vallés és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu l’autopista C-58 cap a Sabadell i Terrassa. Acabat de passar el nús de la Trinitat, quan comencem a baixar cap a la plana, trobarem la sortida. A mà dreta Ripollet, a mà esquerra Cerdanyola. Aquest diumenge, 17 de febrer de 2019, hi fan la típica passada de Sant Antoni. I no una passada petita, no. Molts carros i molts caramels!. Ripollet, ja fa uns anys, varen decidir recuperar la festivitat de Sant Antoni. Avui dia és ja una festa consolidada, que ocupa tot el dia. A les 12 del migdia surt oficialment la cavalcada però abans ja han fet un esmorzar de traginers, l’ofici solemne, i una cata de coca i mistela. A la tarda concert. Durant tot el dia es podrà veure el mercat de Sant Antoni, que dura ja del dissabte. Serà una bona matinal. Si decidiu passar-hi el dia, llavors us recomanem fer un volt pel nucli antic. L’església de Sant Esteve, que fou romànica, és un compendi d’art de tota època, amb una portalada renaixentista del XVII. El campanar, del XIX, és d’estil modernista. Els carrers del voltant, sinuosos, per on passarà la processó, amb la plaça de la Constitució i la plaça d’en Clos, mantenen un cert aire poblet rural, amb casetes de planta baixa. Per dinar us reconamem la Braseria Ripollet, carns a la llosa, cuina poderosa. O el més modern i informal El Centre. Al carrer Casanoves 29, hi ha l’Eulàlia, tel: 936.92.04.02. A la Rambla Sant Jordi, 46, teniu l’Egi, tel: 936.91.80.77. I fora del centre, al carrer Padró 1, el Resturant Sandacos, de molta anomenada. Tel: 936.91.57.57. Aquest diumenge: a veure els burros a Ripollet!.

Ripollet del Vallés es una población del área metropolitana de Barcelona. La encontraréis rápido si cogéis la autopista C-58 hacia Sabadell y Terrassa. Acabando de pasar el nudo de la Trinidad, cuando ya empezamos a bajar, encontraremos la salida. A mano derecha Ripollet, a mano izquierda Cerdanyola. En Ripollet, ya hace unos años, decidieron recuperar la festividad de San Antonio, con su desfilada de carros y caballos. Será este domingo a las 12 del mediodia, pero antes ya hay algunos actos. Aunque Ripollet no es destino turístico, creemos que se puede pasar una buena matinal, o la tarde , entretenidos. Si deciden pasar el día, entonces les recomendamos darse una vuelta por el casco antiguo. La iglesia de San Esteban, que fue románica, es un compendio de arte de toda época, con una portada renacentista del XVII. El campanario, del XIX, es de estilo modernista. Las calles de alrededor, sinuosas, por donde pasará la procesión, con la plaza de la Constitución y la plaza de Clos, mantienen un cierto aire pueblecito rural, con casitas de planta baja. Desde el carrer Nou, donde está el huevo que baila, podemos bajar a la rambla de Sant Esteve y la rambla de Sant Jordi, el corazón de la villa actual, lugar de paseo y trasiego. Para comer os recomendamos la Brasería Ripollet , carnes a la piedra, cocina poderosa. O el más moderno e informal El Centro. En la calle Casanovas 29, teneis el Eulalia, tel: 936.92.04.02. En la Rambla Sant Jordi, 46, tienen el Egi, tel: 936.91.80.77. Y fuera del centro, en la calle Padró 1, el Resturant Sandacos, de mucho renombre. Tel: 936.91.57.57.

Tres tombs a Santa Perpètua

 

Aquesta setmana celebren els tres tombs a Santa Perpètua de la Mogoda, que és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu la C-17, l’Autovia de l’Atmella, sortida Mollet del Vallès, en direcció Santa Perpetua de Mogoda. També per l’autopista C-33, prenent la sortida 1, en direcció C-59, Mollet del Vallès i Santa Perpetua de Mogoda. La vila, gran, molt gran, no te res d’especial, potser només l’agregat de Santiga, o el bosc de Can Oller, espais naturals xulos per anar a passejar o en bici. Però aquest diumenge fan els seus tres tombs, organitzats per la Societat de Carreters de Sant Antoni abat de Santa Perpètua de Mogoda. Hi haurà presència de tots els pobles federats a la passada. No hem dinat mai a Santa Perpètua, perquè sempre anem i tornem a casa.

Este domingo, en Santa Perpètua, unos tres tombs de San Antonio muy bonitos. ¡No hay que perderselos!.

Fira de tardor a Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica fira de tardor. El poble s’omple de festa, música, jocs, àpats i activitats populars. De l’1 al 4 de novembre de 2018. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà meravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Festa Medieval i fira a Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Serà aquest proper cap de setmana. Hi haurà fira de productes artesans, mostra d’oficis antics, uns bonics tallers, molts jocs pels més petits i petites de la casa i un munt d’espectacles de carrer programats. Cliqueu aquí per veure el programa de la fira medieval 2018. Ja podeu reservar les dates per anar a Palautordera, perquè teniu, a més de la fira medieval d’aquest cap de setmana, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils el primer cap de setmana de novembre. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Fira de Sant Galderic a Tavèrnoles

Aquest diumenge, es celebra la fira de Sant Galderic al bonic i pintoresc poblet de Tavèrnoles. El diumenge, des de bon matí, els carrers s’ompliran amb les parades d’artesans i es donarà tret de sortida a una de les activitats destacades, el concurs de bolets que es realitzarà entre les 8 i les 12 hores del matí, i on els participants tindran l’oportunitat de conèixer l’entorn del municipi i gaudir del magnífic paisatge. A partir de les 10h, es donarà el tret de sortida a la XI Cursa de Sant Galderic, una cursa tradicionalment molt participativa, amb un recorregut de 10 Km i un desnivell de 282m. Exhibicions de ferradors de cavalls i de filadores, jocs infantils, ponis, una visita guiada a l’església de Sant Esteve seran els actes més destacats del matí que es complementaran amb una de les novetats destacades d’aquest any. A la tarda, clourà la fira una nova representació de l’obra “Mans quietes” a càrrec del grup Teatre Atlàntida de Folgueroles. Una fira de tardor ideal per venir a gaudir amb tota la família i descobrir l’entorn de Tavèrnoles. Perquè encara que no us interessi gaire la festa de Sant Galderic, us recomanem que us arribeu a aquest poblet. Perquè estareu en ple Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Podeu caminar fins Sant Feliuet de Savassona, enlairat dalt el seu penyal, o visitar l’espectral pedra dels sacrificis, dins el bosc. Hi ha moltes esglésies romàniques a la vora, com ara la mateixa parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles o Sant Pere de Savassona. Ben a prop podeu anar a veure el maravellós i força desconegut monestir de Sant Pere de Casserres. Només us cal afagar la carretera que mena cap al Parador de Sau, i seguir les indicacions. Un camí de terra en bon estat us portarà al cenobi, impecablement situat dalt d’una península del pantà de Sau. Tavèrnoles es troba a només una hora de Barcelona. Podeu arribar-hi per la C-17 , canviant passat Vic a l’Eix Transversal (C-25) i prenent llavors la sortida 183 a Roda de Ter. Abans d’arribar a aquesta vila, cal anar a la dreta per la carretera BV-5213 que va de Vic al Parador de Sau. No seria gens mala idea, tenint en compte la bellessa de l’entorn i les possibilitats de visitar llocs com Rupit, Cantonigrós o Tavertet, quedar-vos a dormir prop de Tavèrnoles. Per exemple a l’Hostal El Roquet, una bona decisió. Com també ho és, a l’hora de dinar, el restaurant Fussimanya, d’un prestigi molt merescut; reserveu. Can Joanot és una casa rural amb encant, que porta un restaurant al centre del poble, Can Colomer, de cuina casolana i tradicional, al carrer Montseny, 15, Tel: 93.888.72.61. Totes tres opcions, ben diferents, són bones, tan per menjar com per dormir. Bona festa de Sant Galderic a Tavèrnoles!.

A mediados octubre tienen una cita en el bonito y pintoresco pueblecito de Tavèrnoles, con motivo de su Feria de San Galderic. Es la feria por antonomasia de Tavèrnoles. Encontraréis todo tipo de puestos y actividades relacionadas con la artesanía, la cultura, la agricultura y la ganadería. Habrá diferentes mercados, de artesanos, gastronómico y comercial … y una zona infantil.  Tavèrnoles está en pleno Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. El pueblo tiene otros atractivos turísticos, como San Feliuet de Savassona, elevado en su peñasco, y la espectral piedra de los sacrificios, en el bosque. Hay muchas iglesias románicas en la zona, como la misma parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles o San Pedro de Savassona. Muy cerca podéis ir a ver el maravilloso y poco conocido monasterio de Sant Pere de Casserres. Sólo necesitais coger la carretera que conduce hacia el Parador de Sau, y seguir las indicaciones. Un camino de tierra en buen estado os llevará al cenobio, impecablemente situado sobre una península del pantano de Sau. Tavèrnoles se encuentra a sólo una hora de Barcelona. Pueden llegar por la C-17, cambiando pasado Vic al Eix Transversal (C-25) y tomando entonces la salida 183 en Roda de Ter. Antes de llegar a esta villa, hay que ir a la derecha por la carretera BV-5213 que va de Vic al Parador de Sau. No sería nada mala idea, teniendo en cuenta la belleza del entorno y las posibilidades de visitar lugares como Rupit, Cantonigrós o Tavertet, quedarse a dormir en Tavèrnoles. Por ejemplo en el Hostal El Roquet, una buena decisión. Como también lo es, a la hora de comer, el restaurante Fussimanya, de un prestigio muy merecido; reservad. Can Joanot es una casa rural con encanto, que lleva un restaurante en el centro del pueblo, Can Colomer, de cocina casera y tradicional, en la calle Montseny, 15, Tel.: 93.888.72.61. Las tres opciones, muy diferentes, son buenas, tanto para comer como para dormir.

 

La festa major de Caldes de Malavella

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa Major de la Malavella, una festa major com cal, de les d’abans, que tindrà lloc aquest cap de setmana. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa major de Caldes de Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta Mayor de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Tres tombs aquest diumenge

 

Aquesta setmana celebren els tres tombs a Colbató, bonic poble situat a tocar de Montserrat, de fàcil accés des de l’A2, anant cap a Lleida. També a la Selva del Camp, gran població del camp de Tarragona, no lluny de Reus. I, prop de Barcelona, podeu veure els cavalls i carros a Sant Quirze del Vallés, a mig camí de Terrassa. Finalment també podeu veure tombar al Penedès, prop de Vilafranca, en concret al poble de Llorenç del Penedès, entre aquesta ciutat i El Vendrell. En tots els casos serà el diumenge 18 de març. No us perdeu aquesta tradició catalana que tan agrada la canalla!.

Este domingo podeis disfrutar de los tres tombs de San Antonio, con carros y caballos en diferentes poblaciones catalanas. Por ejemplo en San Quirze del Vallés, cerca de Barcelona, yendo a Tarrasa. O en Tarragona, en el bonito pueblo de la Selva del Camp, o cerca de El Vendrell, en Llorenç del Penedés. O en Collbató, ya tocando a Montserrat. Todos el domingo 18 por la mañana. Todos muy bonitos. ¡No hay que perderselos!.

Tres tombs

 

Aquesta setmana celebren els tres tombs al poble de Perafita, el diumenge 4 de febrer, tot el matí. També els fan a Santa Perpétua de Mogoda, a tocar de Barcelona, en el mateix horari. I a Alcover, a l’Alt Camp, a Tarragona, també al matí. Ja hem parlat de la festa dels Traginers de Balsareny. Al Maresme teniu tombs a Cabrera de Mar, al costat de Mataró, molt bonics. I al Vallès a Santa Eulàlia de Ronçana. Però en aquest post parlarem dels tombs de Santa Perpètua de la Mogoda, que és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu la C-17, l’Autovia de l’Atmella, sortida Mollet del Vallès, en direcció Santa Perpetua de Mogoda. També per l’autopista C-33, prenent la sortida 1, en direcció C-59, Mollet del Vallès i Santa Perpetua de Mogoda. La vila, gran, molt gran, no te res d’especial, potser només l’agregat de Santiga, o el bosc de Can Oller, espais naturals xulos per anar a passejar o en bici. Però aquest diumenge fan els seus tres tombs, organitzats per la Societat de Carreters de Sant Antoni abat de Santa Perpètua de Mogoda. Hi haurà presència de tots els pobles federats a la passada. No hem dinat mai a Santa Perpètua, perquè sempre anem i tornem a casa.

Este domingo, en Santa Perpètua, unos tres tombs de San Antonio muy bonitos. ¡No hay que perderselos!.

Barbacoes al Pallars: Claret

En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

Festa Medieval i fira a Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Reserveu dates per anar a Palautordera, perquè teniu, aquest cap de setmana, la fira medieval que us dèiem, i la propera, ja entrant a novembre, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.