Les “Enramades” de Sallent


El poble de Sallent està a la comarca del Bages, pujant cap al Pirineu per l’autovia C-18 i després la C-16, un xic més amunt de Manresa, camí de Berga. En aquesta vila gran i industrial celebren fort el dia de Corpus i, com en molts altres llocs de Catalunya, guarneixen carrers amb flors i decoració. La festa va des del dia de Corpus mateix, fins el dilluns següent. Encara que son molt poc conegudes dels foresters, aquestes enramades sallentines mereixen una visita i cal que sapigueu que foren declarades festes d’interès turístic nacional. S’assemblen una mica a les decoracions dels carrers que es fan al barri de Gràcia, a Barcelona. Com allà, cada carrer escull un motiu per a les seves garlandes. Us animem a fer l’hora llarga de viatge per la C-16 fins a Sallent amb la vostra família per circular pel casc antic engalanat, i disfrutar dels espectacles programats. I, per descomptat, tots els dies els carrers ben enramats, amb un trenet que farà un recorregut turístic. A cada carrer, a més, s’hi fan un munt d’actes, hi ha música i animació. Si amb les activitats, i les enramades, encara us queda curt el dia podeu fer un volt per la localitat, que tot i no ser un reclam turístic de primer ordre, te la seva gràcia. Hi trobareu la casa museu d’en Torres Amat, i la casa dels Claret, que era fill del poble. Pels amants de la història tenim un poblat ibèric al Cogulló. Pels de la natura l’espai anomenat Aiguamolls de la Corbatera. Podeu dinar molt bé a Sallent, a diversos bars i restaurants. Recomanem l’atrevit, actual i modern Ospi Restaurant, que no us deixarà indiferents. A la carretera teniu un complex molt interessant. Es tracta de l’Hostal del Camp. Restaurant, hotel de categoria, piscina… un referent a la comarca. Ideal per passar uns dies al Bages. Bones pizzes a la Pizzería 2266, al carrer de Sant Víctor, 72, tel: 938 37 22 66. A la carretera C-16, sortint de ‎Sallent pel nord, hi ha la Masia Puigbó, i també trobareu ben a tocar la famosa cooperativa Agrofresc, amb els seus iogourts naturals, pastissos de formatge i altres delicatessen marca La Torre, o El Canadell. Allà hi ha el Rebost de la Torre on podeu degustar els seus productes. També hi ha boniques cases rurals, encantadores, com ara Cal Sidru, al bonic poblet de Cabrianes. Per aquella zona no us perdeu el castell amb l’església romànica de Sant Esteve i Sant Sebastià. Un temple molt bonic, de visita obligada. Bones enramades!.

En el pueblo de Sallent, en la comarca del Bages, un poco más arriba de Manresa, camino de Berga, celebran por Corpus y hasta el fin de semana siguiente, sus coloridas y famosas enramadas. Son varias las villas catalanas que siguen esta antiquísima tradición, como Arbúcies, por ejemplo. Engalanan calles y plazas y la gente hace fiesta grande, divisando ya el verano que se acerca. Aunque muy poco conocidas de los forasteros, estas enramadas Sallentina merecen una visita y hay que saber que fueron declaradas fiestas de interés turístico nacional. Como hemos dicho antes, los actos comienzan el mismo jueves de Corpus, continuando sábado, domingo y lunes. Como en el caso de Gracia, en Barcelona, cada calle elige un motivo para la decoración de la misma. Os animamos a hacer la hora larga de viaje hasta Sallent con la familia para circular por el casco antiguo engalanado, y disfrutar de los espectáculos programados: hinchables, juegos para niños, música, bailes, concursos, pasacalles, sardanas, gigantes, encuentros de encajeras y placas de cava, y muchos otros. El día fuerte es el domingo, pero siempre hay algo que ver. Si con las enramadas solas les queda corto el día, pueden dar una vuelta por la localidad, que a pesar de no ser un reclamo turístico de primer orden, tiene su gracia. Encontraréis la casa museo de Torres Amat, y la casa de los Claret, que era hijo del pueblo. Para los amantes de la historia tenemos un poblado ibérico en el Cogulló. Si os va más la naturaleza, id hasta los humedales de la Corbatera. Pueden comer muy bien en Sallent, en diversos bares y restaurantes. Recomendamos el atrevido, actual y moderno Ospi Restaurante, que no os dejará indiferentes. En la carretera tienen un complejo muy interesante. Se trata del Hostal del Camp. Restaurante, hotel de categoría, piscina … un referente en la comarca. Ideal para pasar unos días en el Bages. También hay hermosas casas rurales, encantadoras, como Cal Sidru, en el bonito pueblo de Cabrianes. Por esa zona no os perdáis el castillo con la iglesia románica de San Esteban y San Sebastián. Un templo muy bonito.

Anuncis

Fira de la Sal de Cardona


Atenció familíes!. Aquest cap de setmana, a la bellíssima vila medieval de Cardona, fan una festa d’aquelles que no podeu deixar passar. Es tracta d’una fira medieval dedicada a la sal, la riquessa de la ciutat des dels segles més antics. S’instal·larà al castell de Cardona un campament medieval. Hi haurà parades, tallers i exhibicions d’oficis medievals i quadres de la vida quotidiana dels segles XIII i XIV. El carrer Major acollirà un seguit de parades i atraccions dedicades a la màgia i a la sal. Al centre històric de la vila s’hi faran espectacles de carrer, amb la presència de faquirs, acròbates, ballarins… El diumenge és el dia més fort, amb activitats com ara el mercat medieval de productes artesanals, la mostra d’oficis antics, els espectacles teatrals ambientats en l’edat mitjana o les visites als punts d’interès turístic de Cardona, que no son precisament pocs. Hi ha un espai infantil, a la carpa de la plaça,  on tot el el diumenge hi haurà activitats pensades per a la canalla, com ara jocs i tallers, i altres coses que agradaran als més petits de casa. Al centre històric hi haurà música i espectacles de carrer. A més de gaudir de la fira, que és prou bonica, cal pujar a la població de la sal catalana perquè conserva molt bé un seguit de monuments que ha deixat a la vila l’empremta del seu passat. Així podeu visitar un castell magnífic, poderós, molt gran, inmens, convertit ara en un acollidor parador de turisme. Aquesta bestial fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art romànic català. També conserva Cardona un casc antic notable, amb una esglèsia gòtica, carrers estrets i un llarg i colorit carrer major. És natural que així sigui, perquè aquesta ciutat fou seu d’un important comtat i ducat a l’època mitjeval. Els senyors explotàven les riques mines de sal, que foren les més importants d’Espanya. Avui dia estan tancades, però es poden visitar i, aquesta visita, constitueix per ella mateixa una formidable sortida familiar, fabulosa, i molt interessant en ella mateixa. Us la recomanem. Els nois i noies s’ho passaran molt bé, baixant amb el jeep i voltant sota terra amb casc de miner. Potser aquest dia hi haurà molta gent i no serà agradable fer les llargues cues de la visita. Però podeu guardar la memòria d’aquesta sortida i fer-la un altre dia. Si voleu passar el cap de setmana per aquesta bonica zona de Catalunya, i anar a la Fira, les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, al mateix Cardona, un lloc ideal per passar el cap de setmana en un lloc molt bonic, un hotel pensat per les famílies amb nens i nenes. Ara bé, els preus son un pèl cars, ja us avisem. La ciutat també te bons hotels i bons restaurants, més glamurosos com  ara l’Hotel restaurant  Bremon, o més senzills, però també recomanables, com La Borrasca, casolà i típic, de tota la vida, molt recomanable, o bé La Volta del Rector, molt senyor i glamuròs, molt bo també, al carrer de les Flors, 4, tel: 938 69 16 37, o el Petit Perico, també molt interessant, al carrer de Cambres, 30, tel: 938 68 41 31. Si tot està molt ple, o us agrada més un entorn recollit, podeu anar al barri de la Coromina, on hi ha un hotelet rural amb encant, anomenat La premsa. Si voleu una cosa més senzilla, espartana, mireu-vos l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Als voltants de Cardona teniu tota una zona a descobrir, desconeguda i misteriosa, en plena Catalunya central. Poblets amagats com Riner, Pinós o Su, cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona, i la seva festa de la sal, serà un bon destí aquest cap de setmana. Endavant amb la festa de la sal!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como este primero de junio, en que hay ferias o fiestas señaladas. Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. Por esta razón es del todo adecuado que se haga una celebración como la Feria Medieval llamada también la Fiesta de la Sal. Porque si Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval fue por sus minas de sal, riqueza importantísima. La mina se puede visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. La Feria de la Sal ofrece a las familias un programa bien variado de actos y actividades para todos los gustos y edades. Todo el casco antiguo se transforma cuidadosamente en la villa medieval que Cardona fue hace cinco siglos y la gente que llega puede disfrutar de un muy bien montado mercado de productos artesanales, una típica muestra de oficios antiguos y muchos otros espectáculos de música, circo, bailes y danzas. Para los niños más pequeños habrá talleres de sal, espectáculos de títeres, chocolatada, bailes de gigantes y teatro infantil. Tampoco faltarán las exhibiciones de cetrería, de tiro con arco, o una completa visita por el pueblo. Recuerden que las familias con niños puede disponer de un Vilar Rural, en el mismo Cardona, para pasar el fin de semana en un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, algunos más glamurosos, como el Hotel restaurante Bremon. Si todo está muy lleno, o os gusta más un entorno recogido, vean si hay sitio en la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. En los alrededores de Cardona tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Miracle, con un retablo barroco impresionante.

Una volta pel Bages


Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.

Capileira


A Sierra Nevada, prop de Granada, us esperen els pobles de les Alpujarras, una Andalusia inaudita, atípica, gairebé alpina, de llogarets blancs de calç a l’estiu i de neu a l’hivern, un món rural, molt antic. I, d’entre els molts que hi ha, us volem proposar, a tall d’exemple, el bonic poble de Capileira, de fet, un dels pobles més bonics d’Espanya, si fem cas del que opina l’associació que el regeix. Un nom gallec per una vila blanca andalusa, situada en mig de muntanyes. Arribeu-vos a Capileira en el decurs d’una ruta per Andalusia, per Granada. La Alpujarr granadina és, sense cap mena de dubte, un dels racons més bonics d’Espanya. És increible que tanta bellessa s’hagi pogut ajuntar en un territori tan petit i ben definit. Està feta de pobles blancs, blanquíssims, com Capileira mateix, que s’aboquen damunt barrancs profunds. A sota s’escolen les aigües dels riuets que baixen de les neus eternes de Sierra Nevada. La muntanya, gegantina, s’alça darrera les cases dominant l’escena. L’ambient és d’alta muntanya. Malgrat això, el sol domina l’espai, cegador, brillant, enlluernador. Cases i carrers s’amagen de la llum poderosa recargolant-se i enfonsant-se dins de teulades i túnels. Unes sobre les altres. Son ben curioses aquestes cases sense teules. El sostre de les cases està fet de terra de la comarca. Una curiositat ben remarcable. Només les xemeneies es drecen com bolets sobre la sorra. Les parres onegen al vent.  Si voleu arribar-hi, des de Granada capital, o des de Motril, a la costa tropical granadina, només cal que agafeu l’autovia que remunta entre aquestes dues poblacions la serra potent. Sortiu a Orgiva, o arribeu-hi a través de Lanjarón. Des d’Orgiva pugueu cap a Pampaneira, Bubión i arribar fins a Capilleira. És una carretera de muntanya que s’enfila en mig d’un barranc. Al cap de munt veureu tres encisadors poblets, blancs de calç, perduts en aquest espai agrestre. Aquí els moriscos van resistir, durant anys, la pressió dels cristians. Des de Capileira, a l’Alpujarra podreu fer rutes increibles. Alta i mitja muntanya. Però també passejar. O bé anar de botigues: artesania, gastronomia, alfombres, oli, pernil, formatge, roba… Per dinar us recomanem el restaurant Belezmin, Tel: 958 763 102. No està a Capileira, sinó al poble veí, a la plaça de l’esglèsia del bellíssim poble de Pampaneira. Tenen també un pernil increible, de Trevelez, un altre poble de l’Alpujarra. Famós a tota Espanya. I amb raó. També us oferiran formatges formidables, tapes abundants, racions i cuina d’ensomni: patates a lo pobre, carn de porc adovada… tot a preus molt raonables. Bon servei. Amables. Reserveu. Evidentment no és la única oferta. Tots aquests pobles estan plens d’establiments on menjar molt bé. I on dormir molt bé. Hi hem vist cases rurals molt maques. Nosaltres, però, hem dormit a Granada, a l’hotel AC Granada. Al costat de l’estació d’autobusos. Servei impecable. Bon preu. Millor qualitat.

En Sierra Nevada, cerca de Granada, os esperan los pueblos de las Alpujarras, una Andalucía inaudita, atípica, casi alpina, de aldeas blancas de cal en verano y de nieve en invierno, un mundo rural, muy antiguo. Y entre ellos Capileira, uno de los pueblos más bonitos de España. La Alpujarra es, sin lugar a dudas, uno de los rincones más bonitos de España. Es increíble que tanta belleza se haya podido dar cita en un territorio tan pequeño y bien definido. Está hecha de pueblos blancos, blanquísimos, que se vierten sobre barrancos profundos. Debajo se escurren las aguas de los riachuelos que bajan de las nieves eternas de Sierra Nevada. La montaña, gigantesca, se levanta detrás de las casas dominante, en medio de la escena. El ambiente es de alta montaña. Sin embargo, el sol domina el espacio, cegador, brillante, deslumbrante. Casas y calles se esconden de la luz poderosa retorciéndose y hundiéndose dentro de tejados y túneles. Unas sobre otras. Son muy curiosas estas casas sin tejas. El techo de las casas está hecho de tierra de la comarca. Una curiosidad muy remarcable. Sólo las chimeneas se levantan como setas sobre la arena. Las parras ondean al viento. Si quiere llegar, desde Granada capital, o desde Motril, en la costa tropical granadina, sólo tienen que coger la autovía que remonta entre estas dos poblaciones, la sierra potente. Salid a Orgiva, o lleguad a ella a través de Lanjarón. Desde Orgiva pueden tomar hacia Pampaneira, Bubión y Capilleira. Es una carretera de montaña que sube en medio de un barranco. En lo alto verán tres encantadores pueblos, blancos de cal, perdidos en este espacio agreste. Aquí los moriscos resistieron, durante años, la presión de los cristianos. En la Alpujarra podrán hacer rutas increíbles. Alta y media montaña. Pero también pasear. O bien ir de tiendas: artesanía, gastronomía, alfombras, aceite, jamón, queso, ropa … Para comer os recomendamos el restaurante Belezmin, Tel: 958 763 102. En la plaza de la iglesia del bellísimo pueblo de Pampaneira. Tienen un jamón increible, de Trevélez, otro pueblo de la Alpujarra. Famoso en toda España. Y con razón. También le ofrecerán quesos formidables, tapas abundantes, raciones y cocina de ensueño: patatas a lo pobre, carne de cerdo adovada … todo a precios muy razonables. Buen servicio. Amables. Reservad. Evidentemente no es la única oferta. Todos estos pueblos están llenos de establecimientos donde comer muy bien. Y donde dormir muy bien. Hemos visto casas rurales muy bonitas. Nosotros, sin embargo, hemos dormido en Granada, en el hotel AC Granada. Junto a la estación de autobuses. Servicio impecable. Buen precio. Mejor calidad.

In the Sierra Nevada, near Granada, the towns of the Alpujarras await you, an Andalusia atypical, almost alpine, villages of white in summer and in winter, a rural world, very old.

Dans la Sierra Nevada, près de Grenade, les villages des Alpujarras vous attendent, une Andalousie sans précédent, atypique, presque alpine, des villages blancs en été et en hiver, un monde rural, très ancien.

 

Miravete de la Sierra


Avui us paralrem del petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya de los Pianares, per una pista asfaltada, estreta però bona. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope,riu que anem resseguint de Villarroya a Miravete, dona a la ruta una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem finalment a Miravete, un llogarret petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Miravete és molt maco. Recòrrer els seus carrers de pedra, contemplar els bonics edificis d’arquitectura popular és una passada. Però a més de cases el poble te algunes peces i monuments realment imporatnts. Teniu el pont renaixentista damunt el riu, l’ajuntament i, sobretot, l’església de Santa Maria de les Neus, gótica tardana i renaixentista, amb el seu claustre. En resum: s’hi ha d’anar!.

 

Carnaval tocatardà a Taradell


taradell

Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el proper cap de setmana, el dissabte, 17 de febrer de 2018, fan una bonica rua de Carnaval. La concentració de carrosses serà a les 17,30 de la tarda a l’avinguda dels Vilademany, i la desfilada a partir de les 18,30 hores, quan es llegirà el pregó des de la plaça de l’Atlàntida. El recorregut serà el següent: carretera de Balenyà, passeig de Sant Genís, carretera de Mont-rodon, passeig Domènec Sert, carretera de Balenyà, carrer de la Vila, carrer Catalunya, avinguda Montseny, carrer Sant Sebastià, plaça de les Eres i carretera de Balenyà.  Un cop acabi la rua, el Carnaval continuarà a Can Costa. A la sala gran es lliuraran els premis a les millors carrosses i la millor comparsa, i hi haurà festa per celebrar el dia de la disbauxa. D’altra banda, a les 10 de la nit, hi haurà una festa jove a la Carpa de Can Costa. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu gaudir d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la presó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més elaborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom casolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. Per dormir a Taradell hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bon carnestoltes tardà a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona se celebra un carnaval tardio el sábado 17 de febrero, a las 6 de la tarde, con baile nocturno incluido. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. Para dormir en Taradell hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

Atenció: la calçotada de Valls


Atenció, que arriba de nou la festa de la Calçotada a Valls. Serà aquest proper diumenge 28 de gener de 2018, tot i que el dissabte també hi ha un mercat al passeig de l’estació. Serà una diada festiva, popular que omplirà tots els carrers i places de Valls d’alegria i olor de calçot a la brasa. Inconfusible. Hi haurà festa per tothom: cercaviles, cuita de calçots a la graella, concursos de calçots, elaboració de salsa de calçot, concurs de menjar calçots…  I tot a la bellíssima vila de Valls, ciutat d’origen dels calçots, on son una religió des de fa més de cent anys.  Veniu a Valls a inaugurar la temporada dels calçots. Fins ben entrat el mes d’abril, qualsevol dia us podeu acostar a l’àrea de Valls a degustar l’autèntica calçotada. Cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la  capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. Un altre bon lloc, però que és un fabulós restaurant de tapes modernes és el Portal 22. Us el recomanem molt i molt, però reserveu!. Tapes molt modernes, bé de preu, en un lloc molt xulo, una casa antiga reconvertida. O bé podeu provar en el Restaurant Julià Mallol. O bé el Restaurant El Tast, que és el de l’Hotel Class. Molt bé, ja fora de Valls, anant cap al Coll de Lilla, camí a Montblanc per la N-240, trobareu el Restaurant Masia Fontscaldes, al poble del mateix nom. Dalt de tot del coll teniu el Restaurant Les Espelmes. Una aposta segura. Cuina de qualitat, bones vistes i no només calçots. Anant cap al Pla de Santa Maria, a 7 kms. de Valls, hi ha el Restaurant Masia del Pla. A Picamoixons, no lluny de Valls, hi ha el restaurant L’Esportell del Bou. A Vilallonga del Camp podeu anar al Restaurant La Montoliva. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al Restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.