Dol de Bretagne

Després d’haver vist les meravelloses catedrals normandes d’Anglaterra no havíem tornat a gaudir d’un temple tan bonic fora de l’illa. Les catedrals franceses, bellíssimes totes elles, ens semblaven curtes, amples, una mica xaparres. Fins que vam descobrir la catedral de Dol de Bretanya, a la Bretanya francesa, és clar, amb les mateixes proporcions: llargues, poc amples, altes i amb el creuer al mig de la nau. I, envoltant-la, la fantàstica vila medieval de Dol de Bretagne, tan bonica, tan petita, tan autèntica, tan desconeguda. Amb les places cuidades, carrers estrets, o grans carrers com el dels Stuart, amb cases d’entramats de fusta… tot el que sempre heu esperat d’un poble medieval típic i tòpic, allà, preparat per a vosaltres, sense artifici. Una vila on circular és fàcil, aparcar no te problemes i passejar encara menys. I tot autèntic!. Una ciutat aturada en el temps, que havia estat la capital eclesiàstica de la Bretanya, i d’aquí la seva magnífica catedral!. No us ho creureu si us diem que està a només 15 kms. del Mont St Michel, patrimoni de la humanitat, on cada dia milers de turistes deixen la pell per veure l’abadia que flota damunt el mar, coronat l’illa. No us creureu que Dol està a tocar i no la visita ningú!. St Malo, la vila corsària murada, està a 20 kms. Si planifiqueu un viatge a la Bretanya Francesa, que l’heu de fer, no deixeu d’incloure-hi aquest petit poblet medieval de 5.000 ànimes només, però amb una catedral, unes cases de pan de bois fantàstiques, entre les que hi ha la dita maison des Plaids, que asseguren és la més antiga de França!. No vam dinar ni dormir a Dol, estàvem situats a Rennes, al Novotel Gare Centre, molt bé, i només anàvem de pas per Dol. A més, la vila es visita en una hora llarga, sense pressa. O sentim!.

Después de haber visto las maravillosas catedrales normandas de Inglaterra no habíamos vuelto a disfrutar de un templo tan bonito fuera de la isla. Las catedrales francesas, bellísimas todas ellas, nos parecían cortas, anchas, algo rechonchas. Hasta que descubrimos la catedral de Dol de Bretaña, en la Bretaña francesa, claro, con las mismas proporciones: largas, poco anchas, altas y con el crucero en medio de la nave. Y, rodeándola, la fantástica villa medieval de Dol de Bretagne, tan bonita, tan pequeña, tan auténtica, tan desconocida. Con las plazas cuidadas, calles estrechas, o grandes calles como la de los Stuart, con casas de entramados de madera … todo lo que siempre has esperado de un pueblo medieval típico y tópico, allí, preparado para vosotros, sin artificio . Una villa donde circular es fácil, aparcar no tiene problemas y pasear aún menos. Y todo auténtico. Una ciudad parada en el tiempo, que había sido la capital eclesiástica de Bretaña, y de ahí su magnífica catedral. No os lo creeréis si os decimos que está a sólo 15 kms. del Mont St Michel, patrimonio de la humanidad, donde cada día miles de turistas dejan la piel para ver la abadía que flota sobre el mar, coronando la isla. No os creeréis que Dol está muy cerca y no la visita nadie. St Malo, la ciudad corsaria muralla, está a 20 kms. Si planifican un viaje a la Bretaña Francesa, que la han de hacer, no dejen de incluir este pequeño pueblo medieval de 5.000 almas solo, pero con una catedral, unas casas de pan de bois fantásticas, entre las que hay la Maison des Plaids, que aseguran es la más antigua de Francia. No comimos ni dormimos en Dol, ya que estábamos situados en Rennes, en el Novotel Gare Centre, muy bien, y sólo íbamos de paso para Dol. Además, la ciudad se visita en una hora larga, sin prisa. Lo sentimos.

Les illes Eòlies

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.

 

Embarrats a Vilatorrada

Al poble de Sant Joan de Vilatorrada, prop de Manresa, sortint cap a Solsona, que va ser una petita potència tèxtil a principi del segle XX, hi fan una fira dedicada al tema: la Fira Embarrats.  La vila viatja en el temps i s’omple d’actuacions de carrer, i els restaurants ofereixen menús gastronòmics. Aquests propers dies 29 i 30 d’octubre de 2016 podreu gaudir de la quarta edició d’aquesta festa, amb recorreguts per les fàbriques i escenificacions al carrer. Consulteu el programa de la festa a la web. La Fira Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada es desenvoluparà a l’entorn de la zona Cal Gallifa i el plat fort son les visites teatralitzades a les fàbriques tèxtils. Dissabte, a més, teniu pels infants una cercavila i una trobada de Gegants. Naturalment hi haurà tota mena de parades d’artesania, alimentació i mostres d’oficis. El diumenge 30 d’octubre el protagonisme serà pel teatre de carrer, tot i que seguirà la fira. Tancarà tot plegat un espectacle pirotècnic, a la nit. Trobareu el poble a 3 km. de Manresa, la capital de la comarca del Bages, seguint el riu Cardener amunt, cap a Súria i Cardona per la carretera C-55. Des de Barcelona és fàcil pujar fins Manresa per la C-16 i canviar a la carretera C-25, l’eix transversal, d’on podeu sortir per la sortida 132: Manresa Oest-Súria-Cardona-Solsona o la sortida 131 de Sant Joan de Vilatorrada mateix. Per dinar al poble, al mateix centre, teniu bons llocs. Ens agrada l’A més a més, i també l’Un punt nou, més desenfadat encara. Per a dormir i menjar, fora del poble, si és que us cal, us recomanem anar a Manresa. En el cas de voler dormir, una idea molt bona, i visitar la zona, allà teniu l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval de Manresa, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic. Bona embarrada a Sant Joan de Vilatorrada.

En San Juan de Vilatorrada hay una feria y una fiesta en recuerdo de las numerosas fábricas textiles que habia en el pueblo. Cerca de Manresa, no lejos de Barcelona, encontraran allí diversas propuestas familiares interesantes.

Festa de tardor de Palautordera

A Sant Esteve de Palautordera celebren una bonica Festa de Tardor amb un munt d’activitats, actes paral·lels i fires. Teniu, al llarg de tres dies, una castanyada popular, concerts, espectacles, olimpíades, una nit musical, una guerra de bombardes, moltes activitats infantils, una imponent Fira Medieval, que per ella mateixa justificaria el desplaçament, una Fira de la Cervesa, la cursa de llits, els gegants, i l’espectacle de foc. Mireu-vos el programa. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Fira del Codony a Tremp

La Fira del Codony es celebra a finals d’octubre a Tremp, la capital del Pallars Jussà. Una bona excusa per passar allà el pont de tots sants. És una llàstima que terres tan boniques com aquestes s’hagin de promocionar amb fires com la del Codony. I no ho diem pel codony, producte boníssim i genuï de la contrada, ni per la fira, que sempre va bé pel cos. Ho diem perquè sovint pensem en destinacions llunyanes quan, prop de casa, tenim paisatges maravellosos. Aquell dia, el dia de la fira, Tremp treu el millor del seu comerç al carrer. Oferint, a més, espectacles i diversió per la canalla. Seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana del pont pel Pallars, tot traient el nas per la Fira del Codony de Tremp. Seria una bona excusa per veure el Montsec vestit de tardor. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar des de Tremp cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, i fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca, que a la tardor està multicolor. Per menjar, a Tremps, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ara parlem de la fira a Tremp. El dissabte 29 és el dia més fort, amb una volta pels voltants de Tremp, guiada i explicant les singularitats del paisatge. Un recorregut de baixa dificultat. Seguirà un esmorzar de llonganissa amb allioli de codony, llonganissa i pa torrat i vi. A 3 Euros. Tot el matí, i a la tarda també, hi haurà tallers artesans, una Fira del Codony, i espectacles d’animació infantil. També una cercavila amb els Gegants de Tremp i Grallers “Els PetaCanyes” d’Esterri d’Àneu. El dilluns 31 d’octubre, a partir de les set de la tarda hi ha el Zombie Survival, una gincama nocturna molt esbojarrada. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per desconnectar és una bona idea.

La Feria del Membrillo se celebra a finales de octubre en Tremp, la capital del Pallars Jussà. Es una lástima que tierras tan bonitas como éstas deban promocionarse con ferias como la del Membrillo. Y no lo decimos por membrillo, producto buenísimo y genuino de la zona, ni por la feria, que siempre va bien para contentar el cuerpo. Lo decimos porque a menudo pensamos en destinos lejanos cuando, cerca de casa, tenemos paisajes maravillosos. Ese día, el día de la feria, Tremp sacará lo mejor de su comercio a la calle. Ofreciendo, además, espectáculos y diversión para los niños. Sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, yendo por la Feria del Membrillo de Tremp, si nos apetece. Sería una buena excusa para ver el Montsec vestido de otoño. Os animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir desde Tremp hacia Isona, en la Cuenca de allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaresa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, y hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O acercaros a la Vall Fosca, que en otoño está multicolor. Para dormir en Tremp os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo vecino de Vilamitjana. Un hotel agradable y singular. Con un observatorio del espacio incluido. O bien el tradicional, de toda la vida, Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. Más lejos de Tremp, en La Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, pueden dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ahora hablamos de la feria en Tremp. Comienza con un almuerzo popular con alioli de membrillo, longaniza, pan tostado y vino. Continúa con una gincama literaria, talleres de cocina con membrillo y actividades para los niños, tales como teatro, pasacalles, gigantes … Ya veis que llegar al Pallars Jussà para desconectar es una buena idea.

Fira del bolet a Castellterçol

Castellterçol és una formosa vila a cavall entre Osona, el Vallès i el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De fet la ruta per arribar-hi és la C-59, cap a Moià, que passa per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. El poble te un casc antic bonic, amb la casa pairal on nasqué i morí el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Avui és un Museu de la Generalitat, de visita obligada. També és interessant el Museu Franch, sobre l’art d’aquest pintor, que basà la seva obra en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Al centre de la vila, tot fent una passejada podeu contemplar carrers amb cases antigues com ara Cal Recader, Cal Malric, Can Dou o Casa Planella. També és visitable el castell de Castellterçol, a les afores de la vila. Els voltants del poble també tenen atractius. Hi ha boniques masies que podreu descobrir tot fent una caminada. Us recomanem la que va per la riera de Fonts Calentes. A més, des de Castellterçol podeu fer cap a Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, llocs amb castells, monestirs romànics i molta, molta natura. Però ara el que volem és fer-vos saber als pares i mares amb nens i nenes, que aquest diumenge 30 d’octubre, al matí, de 9 a 14 hores, hi fan la Fira del Bolet i les Herbes Remeieres. Podreu trobar-hi tota mena de bolets. Castellterçol està a només 60 kms. de Barcelona, amb bona comunicació. Autopista i bona carretera. Per dinar us recomanem l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carns a la brasa. També molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que és un conjunt de bungalows. Animeu-vos a descobrir en família aquesta zona de Catalunya, força oblidada, i amb bons atractius naturals. Bona fira del bolet!.

Castellterçol es una hermosa villa a caballo entre Osona, el Vallès y el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De hecho la ruta para llegar es la C-59, hacia Moià, que pasa por Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines y Castellterçol. El pueblo tiene un casco antiguo bonito, con la casa solariega donde nació y murió el presidente de la Mancomunidad, Enric Prat de la Riba. Hoy es un Museo de la Generalitat, de visita obligada. También es interesante el Museo Franch, sobre el arte de este pintor, que basó su obra en la guerra civil española y la segunda guerra mundial. En el centro de la villa, dando un paseo, podrá admirar calles con casas antiguas. También pueden visitar el castillo de Castellterçol, en las afueras de la villa. Los alrededores del pueblo también tienen atractivos. Hay bonitas casas que podréis descubrir en agradable caminata. Les recomendamos la que sube por la riera de Fonts Calentes. Además, desde Castellterçol puede llegarse hasta Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, lugares con castillos, monasterios románicos y mucha, mucha naturaleza. Pero ahora lo que queremos es haceros saber a los padres y madres con niños y niñas, que este domingo, 30 de octubre de 2016, Castellterçol celebra una feria de setas y hierbas curativas. Castellterçol está a sólo 60 kms. de Barcelona, con buena comunicación. Autopista y buena carretera. Para comer os recomendamos el hotel Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carnes a la brasa. También muy bonito y acogedor es “La Violeta”, en la misma carretera, pero el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows. Anímate a descubrir en familia esta zona de Cataluña, muy olvidada, y con buenos atractivos naturales.

Fira del Mató a Monistrol

No feu cas de la imatge. La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, els dies 29 i 30 d’octubre de 2016, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Festa de la Castanya a Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana, o el pont de novembre si el teniu, en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Ous d’euga a Sant Llorenç

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, és un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar uns dies en família. I al mig de la Vall del Lord, la seva capital, Sant Llorenç de Morunys, amb la decoració espectacular, barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. Creieu-me que val la pena pujar fins aquí per veure aquesta obra mestra de l’art català. Però a més, Sant llorenç de Morunys te molts altres atractius: el seu poble medieval murallat, el seu orgue, la muntanya de Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, la serra de Busa, el santuari del Lord, la Coma, la Pedra… bé, impossible enumerar-ho tot. I avui us recomanem aquesta sortida amb l’excusa, feble, de la 8a Fira d’ous d’euga i el 6è mercat del pagès, que tindrà lloc aquests 29 i 30 d’octubre de 2016. I el diumenge, també hi ha un concurs de carbasses gegants. Un munt d’activitats pels més petits de la casa, i per a tota la família. Mireu la imatge que està aquí sota i cliqueu per ampliar-la. Hi ha tota la informació. Pujeu fins la Vall del Lord, via Manresa i Solsona aquest pont de Tots Sants. Admireu els paisatges que envolten el pantà de la Llosa del Cavall mentre hi arribeu. Mai no haurieu pensat que pogués existir a només 100 kms. de Barcelona una vall tan bonica i desconeguda. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a Sant Llorenç des de Barcelona, per Manresa, cap a Solsona i d’alla a Sant Llorenç. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, con capital en Sant Llorenç de Morunys, a la sombra del Port del Comte. Y si subís este próximo fin de semana, con motivo de la feria de los huevos de yegua por ejemplo, descubrireis también la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

El Ball de Bruixes de Viladrau

Aquest proper cap de setmana d’octubre, que a més pot ser un bonic pont festiu, teniu a Viladrau, un poblet maravellós, envoltat d’una natura esplèndida, el ball de bruixes. Passareu uns dies en família en ple parc natural del Montseny. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. Per això és una molt bona idea pujar-hi per veure els actes que acompanyen el famós Ball de Bruixes. Podeu veure tot el programa d’actes a  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau, però us en farem cinc cèntims aquí mateix. Aquest any per celebrar el 20è aniversari s’ha organitzat un ampli programa d’activitats que va des del 28 d’octubre a l’1 de novembre. Hi ha excursions guiades, tallers de cuina, contes i maquillatges de bruixes, cinema… tot plegat per acompanyar l’espectacle del Ball de Bruixes del 31 d’octubre a la nit, que aquest any, per primera vegada, es representarà dues vegades a les 21 i a les 22.30 hores. Fantàstic. I el dissabte 29 d’octubre, a les 18.30 hores, a la Plaça Major, veureu les tradicions de quatre pobles de Catalunya en el que les seves bruixes també són molt importants: Centelles, Sant Joan les Fonts, Sant Hilari i Caldes de Montbui. A més, a Viladrau s’hi menja, i s’hi dorm de fàbula. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina, un hotelet amb molt d’encant, amb restaurant també molt bo, que us recomanem. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, en un paratge de postal, idíl·lic, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem, i molt de gust, a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus molt ajustats. Per fires cal reservar. També tenim molt bones referències de Can Rosell, al carrer Nou, núm. 3, tel: 938 84 81 40. I ja fa anys vam dinar molt casolà al Moli de la Barita, a la carretera, als afores del poble, tel:  93 884 91 62. Ja ho veieu: Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bon ball de bruixes a Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana de octubre, o un día en la naturaleza más espléndida, es visitar la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny. Y aunque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña, es muy aconsejable llegar justamente en otoño, y justamente en ocasión del baile de las brujas, este próximo fin de semana. Vean el programa de actos en la web oficial del ayuntamiento de Viladrau. Hay muchos, y muy interesantes. Todo el fin de semana, sábado y domingo, por las calles del pueblo, puestos, talleres infantiles y tema castaña por todas partes. Paseos a pie por el entorno natural, paseos en pony, espectáculos infantiles de teatro y de animación, rocódromo … muchas cosas divertidas para los niños. Y por Todos los Santos, mercado. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, en un paraje de postal, idílico, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho, y muy de nuestro gusto, en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, en la calle Padre Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Comida sencilla pero sabrosa. Precios muy ajustados. Para ferias hay que reservar. También tenemos buenas referencias del Molino de la Barita, en la carretera que va hacia Arbúcies, tel: 93 884 91 62. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.

Festa Bruixa a Sant Feliu Sasserra

A la comarca, que encara no existeix, del Lluçanès, a mig camí entre el Bages i Osona, trobareu el poble de Sant Feliu Sasserra. És un nucli bonic, petit, envoltat de boscos, com tots els del Lluçanès. Però si avui us parlem d’aquesta vila no és pel seu encant, que també en té i molt, sinó per la festa de les bruixes que s’hi celebra cada any. És el primer de noviembre i dies dels voltants. Cada cop pren més volada. Ara ja és tot un referent, una festa que ha guanyat, any rera any, qualitat, renom i poularitat. I és ben natural. El poble s’hi desviu, amb ganes, fins aconseguir una cosa molt ben feta, amb espectacles i ambientació de primera. Una sortida familiar recomanable. Com no podia ser d’altra manera hi trobareu gresca i animació relacionada amb el tema. És a dir actuacions de carrer, teatre viu,  molta música i moltes paradetes. En fi, tot el que acompanya aquestes fires populars, ja siguin medievals, d’oficis o del renaixement. Però la temàtica fa especial aquesta fira en particular. El poblet, a més, és ideal per situar-te en aquells segles foscos en que pobres dones acabaven la seva existència penjades, cremades o tancades. Perquè la comarca, i la vila de Sant Feliu, és terra de bruixes. Si us apunteu a la visita guiada pel poble podreu conèixer-ne més detalls. Si us decidiu a anar a Sant Feliu amb la canalla gaudireu, així mateix de bona gastronomia amb productes de la terra: embotits i formatges. I no cal que us preocupeu massa. Els nens i nenes d’avui dia, que no tenen por de res, xalaran amb les facècies dels personatges que interpreten diferents estampes de la vida quotidiana de mags i bruixots. Podeu visitar el Centre d’interpretació de la Bruixeria, únic a Catalunya.  Val molt la pena. Esplèndid l’audiovisual. A la tarda i a la nit hi haurà espectacles com el Samaniat, ball en honor de Satanàs, i judici i caça de bruixes. Tot això a la plaça de l’església. Si aguanteu fins al final podreu anar en desfilada fins l’anomenat Serrat de Les Forques, on penjaran a les dissortades. Aneu a Sant Feliu Sasserra per l’eix transversal C-25, sortint a Artés. O bé des de Vic en direcció a Olost de Lluçanés, o Prats de Lluçanes, i seguint cap a Sant Feliu. Per dinar podeu anar a Can Perot Rocaguinarda, famós bandoler català. Està a la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserveu millor. O al bar de la plaça major, Can Comas. 938190078. De tota manera també podeu fer un pica pica aquí i allà seguint una ruta de paradetes. Fora del poble, a Prats, teniu Cal Quico , 938 50 81 25. I a Olost hi ha la Fonda Sala, bon lloc per menjar i dormir. Per cert que, a Prats, i per dormir, probeu a l’Hotelet de Prats. Si us agraden les cases rurals, aquí teniu un llistat. Bona fira de les Bruixes al Lluçanès!.

En la comarca, que aún no existe, del Lluçanès, a medio camino entre el Bages y Osona, encontrareis el pueblo de Sant Feliu Sasserra. Es un núcleo bonito, pequeño, rodeado de bosques, como todos los del Lluçanès. Pero si hoy os hablamos de esta villa no es por su encanto, que también tiene y mucho, sino por la fiesta de las brujas que allí se celebra cada año. Es el primero de noviembre. Como no podía ser de otra manera encontraréis jolgorio y animación relacionada con el tema. Es decir actuaciones de calle, teatro vivo, mucha música y muchas paradas. En fin, todo lo que acompaña estas ferias populares, ya sean medievales, de oficios o del renacimiento. Pero la temática hace especial esta feria en particular. El pueblo, además, es ideal para situarte en aquellos siglos oscuros en que pobres mujeres terminaban su existencia colgadas, quemadas o encerradas. Porque la comarca, y la villa de Sant Feliu, es tierra de brujas. Si se apuntan a la visita guiada por el pueblo podrán conocer más detalles. Si se deciden a ir a Sant Feliu con los niños disfrutarán asimismo de buena gastronomía con productos de la tierra, embutidos y quesos. Y no tienen que preocuparse demasiado. Los niños y niñas de hoy día, que no tienen miedo de nada, disfrutarán con las bromas de los personajes que interpretan diferentes estampas de la vida cotidiana de magos y brujos. Pueden visitar el Centro de interpretación de la Brujería, único en Cataluña. Vale la pena. Espléndido el audiovisual. Por la tarde,  y por la noche habrá espectáculos como el Samaniat, baile en honor de Satanás, y juicio y caza de brujas. Todo ello en la plaza de la iglesia. Si aguantan hasta el final pueden ir en desfile hasta el llamado Serrat de Les Forques, donde colgarán a las desgraciadas. Vayan a Sant Feliu Sasserra por el eje transversal C-25, saliendo en Artés. O bien desde Vic en dirección a Olost de Lluçanès, o Prats de Lluçanès, y siguiendo luego hacia Sant Feliu. Para comer pueden ir a Can Perot Rocaguinarda, famoso bandolero catalán. Está en la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserven mejor. O comer algo en el bar de la plaza mayor, Can Comas. 938190078. De todas formas también pueden hacer un pica pica aquí y allá siguiendo una ruta de paradas. Si tienen que dormir prueben en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales os dejamos la lista en el enlace.

Fira de la llanega a Cardona

La bellíssima vila de Cardona i els seus voltants esplendorosos, que ja us hem recomanat moltes vegades des d’aquest bloc, són una bona idea per passar el pont de Tots Sants, o només el diumenge. Per passar-hi el pont sencer perquè Cardona te un passat medieval que li ha deixat en herència un senyor castell. Una gran fortalesa, magnífica, que ara és un parador de turisme. Dins hi ha una col·legiata romànica, dedicada a Sant Vicenç, una joia de l’art a Catalunya. També te un casc antic, amb una esglèsia gòtica, i un bonic carrer major. Però l’atractiu més important de Cardona és la seva mina de sal. Una mina que es pot visitar i constitueix una sortida familiar fabulosa i molt interessant en ella mateixa. Tot això justifica un pont a Cardona. Però si només voleu passar-hi el diumenge també convé anar-hi. Perquè s’hi celebra la fira de la Llenega, que és un bolet, poc conegut però molt gustós. Hi haurà un munt d’activitats dedicades al món dels bolets i propostes per a tots els gustos i edats. Degustacions, venda i exposicions de bolets, concursos, música i activitats infantils. Des de bon matí el centre de la vila s’omple de parades de venda de bolets i de productes artesanals i, com cada diumenge, hi haurà mercat setmanal. Es podrà visitar l’exposició de diverses varietats de bolets, veure les actuacions dels grups musicals El Toll, Grallers de Cardona i Colla de Xirimiters i Tabaleters El Montgó, que amenitzaran la jornada amb actuacions pels diferents carrers i places de la vila. podreu gaudir d’una ballada de country a càrrec de Granger’s del Berguedà i per la tarda, La Taverneta oferirà un concert d’havaneres. Es projectarà al Centre Cardona Medieval l’audiovisual “Els Cardona, senyors de la sal” i realitzarà visites guiades pel centre històric. La Fira compta a més amb un Festival infantil anomenats “Tocats del bolet” dedicat als més petits. Els més menuts de la casa podran jugar amb diversos jocs infantils i gaudir de l’espectacle que oferirà la companyia Pengim – Penjam. Ja veieu que hi haurà un ampli ventall d’activitats per a totes les edats, infantils especialment. Els restaurants, com La Volta del Rector, molt bo, fantàstic, o bé Cal Borrasca, més informat i baratet, però molt bo també, el Les Monges, (de l’Hotel Bremon), o el mateix parador, us oferiran plats de llanegues. Evidentment també podeu pujar al castell o anar a la mina, encara que amb un dia queda una mica curt. Per això us recomanem pernoctar a Cardona. Les famílies amb infants ho teniu clar: aneu al Vilar Rural, per passar el cap de setmana en un lloc molt bonic, un hotel pensat per les famílies amb nens i nenes. També hi ha llocs més glamurosos com  ara l’Hotel restaurant  Bremon, bona cuina. Fora de Cardona, però a prop, en entorn recollit, mireu-vos l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Perquè aquesta és una altra bona cosa. Els voltants de Cardona teniu tota una zona a descobrir, desconeguda i misteriosa, en plena Catalunya central. Poblets com Riner, Pinós o Su, cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona seria un bon destí de pont, cap de setmana o petites vacances, segur!.

La bellísima villa de Cardona y sus alrededores esplendorosos, que ya os hemos recomendado muchas veces desde este blog, son una buena idea para pasar el puente de Todos los Santos, o para pasar sólo el domingo. Para pasar el puente entero porque Cardona tiene un pasado medieval que le ha dejado en herencia un señor castillo. Una gran fortaleza, magnífica, que ahora es un parador de turismo. Dentro está una colegiata románica, dedicada a San Vicente, una joya del arte en Cataluña. También tiene un casco antiguo, con una iglesia gótica, y un bonito calle mayor. Pero el atractivo más importante de Cardona es su mina de sal. Una mina que se puede visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. Todo ello justifica un puente en Cardona. Pero si sólo quieren pasar el domingo también conviene ir. Porque se celebra la feria de la Llanega, que es una seta, poco conocida pero muy sabrosa. Habrá un amplio abanico de actividades para todas las edades. Naturalmente encontrarán muchas paradas de setas y de productos artesanales. También habrá una exposición de setas del país. Y los restaurantes ofrecerán platos de llanegues. Terminará la jornada con habaneras. Pero, como ya os avisábamos, la feria ofrecerá actos concretos y especiales para el público infantil. Es la llamada feria de los Tocados de la Seta (locos). Concursos, títeres, representaciones, cuentos, talleres … Evidentemente también se puede subir al castillo o ir a la mina, aunque con un día queda un poco corto. Por eso os recomendamos pernoctar en Cardona. Las familias con niños lo tienen claro: hay que ir al Vilar Rural, para pasar el fin de semana en un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. También hay lugares más glamurosos como el Hotel restaurante Bremon, buena cocina. Fuera de Cardona, pero cerca, en entorno recogido, vean la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. Porque esta es otra buena cosa. Los alrededores de Cardona tienen lugares a descubrir, en plena Catalunya central. Pueblos como Riner, Pinos o Su, casas de campo antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Milagro, con un retablo barroco impresionante. Cardona sería un buen destino de puente, fin de semana o pequeñas vacaciones.

Acireale

Acireale no és una visita de primera línia en un tour per Sicilia. Ni estem segurs que ho sigui de segona. Però a nosaltres Acireale sempre ens quedarà al cor per dos motius: l’hotel Ibis Styles Acireale i la trattoria ristorante U Puttusu, el millor restaurant de Sicília. Anem a pams. Acireale no és lleig. Està brut, descuidat, una mica abandonat, com tota la illa. Però te un centre històric graciós, amb un parell d’esglésies boniques, no la catedral exactament, sinó la Basilica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, molt bonic o, un xic més avall, San Domenico, o la bellíssima Basílica de San Sebastiano, barroc del bo. Ara bé, nosaltres hi vam parar a dormir. I us recomanem que també ho feu vosaltres, al magnífic Ibis Styles, que està situat als afores. Modern, acollidor, net, no gaire car, amb habitacions molt grans, amb dos llits de matrimoni, i els nens dormint i esmorzant gratis. No lluny de l’hotel una platja de roques volcàniques dins un espai natural protegit. I l’altre motiu d’una parada a Acireale seria U Puttusu. Quin menjar sicilia més autèntic i més bo. Deixeu-vos aconsellar pel Giusseppe!. Antipasti Siciliani a tope!. I encara us direm un altre bon lloc per dinar o sopar, si esteu farts de bona cuina siciliana i anyoreu una pizza feta al forn de llenya, o una pasta italiana: la pizzeria Veccio Teatro. Si els preus de l’U Puttusu son de riure, els de la pizzeria davant del teatre Bellini son ridículs, increibles. Bona pizza, bona pasta per quatre cèntims!. Si feu d’Acireale el centre de la vostra estada al cantó est de Sicília podeu visitar còmodament l’Etna, el volcà actiu que dorm damunt de la vila, amenaçant-la. O anar fins la vibrant Catània, ciutat barroca preciosa, activa, bruta, mediterrània, brutal… per estomacs forts. O baixar al mar d’Aci Trezza, o d’Aci Castello, amb els farallons del ciclop, les platges d’aigua cristal·lina de pedres negres, volcàniques. O anar a Capo Mulini, petit port de pescadors adormit des de segles, o pujar amunt, cap a Taormina, encantadora ciutat medieval, pulcra i ordenada, plena de turistes, i banyar-vos llavors a les belles platges de sorra blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ja ho sabeu… Acireale val una parada en un periple per Sicília, encara que només sigui per menjar i dormir!.

Acireale no es una visita de primera línea en un tour por Sicilia. Ni estamos seguros de que lo sea de segunda. Pero a nosotros Acireale siempre nos quedará el corazón por dos motivos: el hotel Ibis Styles Acireale y la trattoria ristorante U Puttusu, el mejor restaurante de Sicilia. Vayamos por partes. Acireale no es feo. Está sucio, descuidado, algo abandonado, como toda la isla. Pero tiene un centro histórico gracioso, con un par de iglesias bonitas, no la catedral exactamente, sino la Basílica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, muy bonito o, un poco más abajo, San Domenico, o la bellísima Basílica de San Sebastiano, barroco del bueno. Ahora bien, nosotros paramos a dormir. Y se recomienda también lo hagais vosotros, en el magnífico Ibis Styles, que está situado en las afueras. Moderno, acogedor, limpio, no muy caro, con habitaciones muy grandes, con dos camas de matrimonio, y los niños durmiendo y desayunando gratis. No lejos del hotel una playa de rocas volcánicas dentro de un espacio natural protegido. Y el otro motivo de una parada en Acireale sería U Puttusu. Qué comida siciliana más auténtica y más buena. Déjese aconsejar por Giusseppe. Antipasti Siciliani a tope. Si los precios de la U Puttusu son de risa, los de la pizzería frente al teatro Bellini son ridículos, increíbles. Buena pizza, buena pasta por cuatro céntimos. Si hacen de Acireale el centro de su estancia en el lado este de Sicilia pueden visitar cómodamente el Etna, el volcán activo que duerme encima de la villa, amenazándola. O ir hasta la vibrante Catania, ciudad barroca preciosa, activa, sucia, mediterránea, brutal … para estómagos fuertes. O bajar al mar de Aci Trezza, o de Aci Castello, con los farallones del cíclope, las playas de agua cristalina de piedras negras, volcánicas. O ir a Capo Mulini, pequeño puerto de pescadores dormido desde siglos, o subir arriba, hacia Taormina, encantadora ciudad medieval, pulcra y ordenada, llena de turistas, y bañarse entonces a las bellas playas de arena blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ya lo sabéis … Acireale vale una parada en un periplo por Sicilia, aunque sólo sea para comer y dormir.

Saint Malo

Havíem intentat visitar Saint Malo altres vegades, però el transit infernal, la gentada i el problema de l’aparcament, que està literalment impossible, ens n’havien fet desistir. A la tercera va la vençuda i aquesta vegada ho vàrem aconseguir. Això sí, fent cas dels consells i aparcant a l’entrada de la ciutat moderna, en un lloc habilitat que val 3€ al dia, baratet, i des d’on surt cada 20 minuts un bus que us porta a peu de muralles. Només així hem pogut visitar aquesta bonica ciutat corsària de la Bretanya francesa, rodejada pel mar i per un impressionant cèrcol de muralles, escenogràfic de veritat. Perquè Saint Maló concentra tot el turisme de Bretanya, francés i internacional, a les seves portes. Milers de turistes, un tràfic caòtic i uns aparcaments, molt nombrosos, però sempre plens i clarament insuficients. Saint Maló és bonic, cert, però és un decorat. Es bonica la platja, amb les illes, on està enterrat Chateaubriand, el poeta. Es bonica la piscina natural d’aigua de mar que la marea omple, i des d’on et pots tirar de cap d’un trampolí que a casa nostra estaria prohibit. Son boniques les muralles, les torres, les portes d’entrada, els merlets, que semblen extretes d’un conte medieval. Es maco el port, que rodeja la vila closa. I prou. Els carrers interiors, les esglésies, les places, farcides de gent i de botigues, de restaurants i bars, son terribles. Richelieu va fer bona feina i la ciutat intramurs és una mala còpia de qualsevol vila francesa del classicisme: pompositat tronada. Qualsevol rastre d’una ciutat bretona va ser borrat del mapa. Ara bé, el conjunt mereix una visita si feu un volt per Bretanya i us sobra temps, o bé si voleu agafar un vaixell cap a Jersey o qualsevol altre de les illes Anglonormandes. No vam dormir a Saint Maló, però si que vam dinar-hi. Volíem anar al contracultural Cargo Culte, un restaurant de moda que ens va agradar. Amor a primera vista, menjars estranys i decoració rara, però maco. Dissortadament estava ple a vessar. Impossible. Vàrem acabar a la creperia veïna, Aux Epis d’Or, on vam menjar galetes bretones de pa moreno. Qui no es conforma és perquè no vol, però no el recomanarem aquí. Si feu la Bretanya haureu de fer Saint Maló, però si passeu d’aquesta ciutat tampoc passarà res!.

Habíamos intentado visitar Saint Maló otras veces pero el tráfico infernal, el gentío y el problema del aparcamiento, que está literalmente imposible, nos habían hecho desistir. A la tercera va la vencida y esta vez lo conseguimos. Eso sí, haciendo caso de los consejos y aparcando en la entrada de la ciudad moderna, en un lugar habilitado que vale 3 € al día, barato, y desde donde sale cada 20 minutos un bus que te lleva a pie de murallas. Sólo así hemos podido visitar esta hermosa ciudad corsaria de la Bretaña francesa, rodeada por el mar y por un impresionante cerco de murallas, escenográfico de verdad. Porque Saint Maló concentra todo el turismo de Bretaña, francés e internacional, a sus puertas. Miles de turistas, un tráfico caótico y unos aparcamientos, muy numerosos, pero siempre llenos y claramente insuficientes. Saint Maló es bonito, cierto, pero es un decorado. Se bonita la playa, con las islas, donde está enterrado Chateaubriand, el poeta. Es bonita la piscina natural de agua de mar que la marea llena, y desde donde te puedes tirar de la cabeza de un trampolín que, aquí, estaría prohibido. Son bonitas las murallas, las torres, las puertas de entrada, las almenas, que parecen extraídas de un cuento medieval. Es bonito el puerto, que rodea la villa cerrada. Y basta. Las calles interiores, las iglesias, las plazas, rellenas de gente y de tiendas, restaurantes y bares, son terribles. Richelieu hizo buen trabajo y la ciudad intramuros es una mala copia de cualquier ciudad francesa del clasicismo: pomposidad. Cualquier rastro de una ciudad bretona fue borrado del mapa. Ahora bien, el conjunto merece una visita si estais haciendo una vuelta por Bretaña y os sobra tiempo, o si deseais tomar un barco hacia Jersey o cualquier otra de las islas del Canal. No dormimos en Saint Maló, pero si que comimos allí. Queríamos ir al contracultural Cargo Culto, un restaurante de moda que nos gustó. Amor a primera vista, comidas extrañas y decoración rara, pero bonito. Desgraciadamente estaba lleno a rebosar. Imposible. Acabamos en la crepería vecina, Aux Epis de Oro, donde comimos galletas bretonas de pan moreno. Quien no se conforma es porque no quiere, pero no lo recomendaremos aquí. Si van Bretaña tendrá que ir a Saint Maló, pero si pasáis de esta ciudad tampoco pasará nada.

Trobada de clàssics a Maçanet

Ja està a punt la 6a. Trobada i fira de cotxes clàssics a Maçanet de la Selva, aquest proper diumenge, 23 d’octubre de 2016. Es a dir, que el 23 d’octubre tornarem a veure els cotxes més espectaculars i les millors parades relacionades amb el mon del motor antic a la fira de clàssics de Maçanet. El lloc serà, com sempre, i durant tot el matí, el camp d’en Cinto, just darrere el CAP.

Aparcament reservat per a vehicles clàssics
Servei de bar
Preu: Pilot 7€ + samarreta, esmorzar, sorteig i aperitiu
Acompanyants: 6€ esmorzar i aperitiu
Parades: 15€ (fins el 16 d’octubre)
Inscripcions a: Tel. 972 858 005 (Bea) http://Classics-massanet.plisweb.com

El 25 d’octubre podeu arribar-vos a Maçanet de la Selva, un poble bonic de Girona, per veure els cotxes més espectaculars i tota mena de paradetes de fira relacionades amb el mon del motor. Serà a la trobada de cotxes clàssics de Maçanet de la Selva. Estaran situats durant tot el matí al camp d’en Cinto, que està just al darrere del CAP. Pregunteu. Maçanet te un casc antic coquetó, amb una església parroquial vagament romànica, ampliada en diferents èpoques. Fent un volt per la vila descobrireu boniques cases de pedra, pedra negra, volcànica, amb finestrals gòtics. Els voltants tenen paisatges bonics, amb boscos ben conservats, i bones rutes per fer a peu o en bici. Descobrireu cases de pagès molt interessants, un pou del glaç, i fins un castell, restaurat de fa poc, on els cotxes van a fer una mena de ralli. Prop del castell hi ha un bosc de roures fabulós. Per dinar al mateix poble us recomanem La Casona. Un local tradicional, decorat amb gust, de regust argentí, amb menjar que en realitat és el de tota la vida però amb una presentació molt novedosa, al mateix temps casolà i a l’avantguarda. Postres fantàstics. També ens agraden molt les pizzes de Il Croto, boníssimes, forn de llenya autèntic. Sortint del poble hi ha un restaurant amb un menú molt arreglat: Cal Marció. Ja ho sabeu, si us agraden els cotxes, cap a Maçanet!. S’hi arriba molt fàcilment, sense pèrdua, per l’autopista AP-7, direcció a Girona. Sortida Maçanet per la C-35.

Este domingo, en Massanet de la Selva, hay un encuentro de coches clásicos y una feria sobre el tema. Massanet és un pueblo grande situado a pie de l’autopista AP-7 dirección Girona, a una hora escasa de Barcelona. Puede ser una matinal interesante.