Menorca revisitada

Feia molts anys que no anàvem a Menorca. Més de vint. Ens feia por no conèixer res, que tot hagués canviat a pitjor. Aquest agost de 2021 vam tornar-hi. Estava igual de preciosa, o millor. Ara podeu anar-hi en avió, hi ha un munt de vols, o en vaixell. Hi ha moltes companyes que surten de Barcelona o València i arriben a Maó o Ciutadella. Nosaltres sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”, i en quatre hores érem al port de Ciutadella, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. Un petit hostal de tota la vida, car però amb bon preu per ser estiu, Menorca, Ciutadella i el centre. Però la illa estava petada, plena, sobresaturada de gent i cotxes. Vam aparcar al cementiri, força lluny del centre, i encara sort. En això si que ha canviat la nostra illa. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també, prop de Es Born, al centre, carta extensa. Tampoc és fàcil dinar o sopar a Menorca a l’estiu. Tot està abarrotat, impossible. Per sort els turistes s’acumulen a Ses Voltes, Plaça de la Catedral el mercat i Santa Clara, deixant els carrers interiors buits, i els seus restaurants a disposició.

• 

Quin goig el passeig per Ciudatella, cercant els carrers buits pel cantó de Santa Clara, darrera la bonica catedral. O bé per la capella del Sant Crist, magnífica, el Seminari, o el Roser… Molta menys aglomeració! Anar a la platja és una altra missió impossible, al juliol o l’agost. Si no aneu en bus, a peu o en bici no podreu gaudir de les millors aigües de l’illa: les cales verges del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella estan tancades al cotxe, pàrquins plens. Però podeu consolar-vos amb la fantàstica platja de Santo Tomás, o Sant Adeodat, que es meravellosa, tot i no ser una cala. Sant Adeodat te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte! I a Sant Adeodat podeu dinar, molt bé, al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

Una altra cala on podreu aparcar bé és Cala Galdana. A més, des de Galdana, podeu caminar entre 15 o 30 minuts fins Mitjana o Macarella. Però possiblement el pàrquing de Cala Mitjana, abans d’arribar a Galdana estarà sobresaturat. Si decidiu quedar-vos a la dolça petxina d’aïgues netes i càlides que és Galdana, tot i que destrossada per l’hotel que la presideix, podeu anar a dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

• 

Si en els dies que esteu a l’illa no hi ha manera d’arribar als pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella o Turqueta podeu anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal recomanar sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

• 

Una altra platja bonica, urbanitzada, és Son Bou. Cal anar travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina. A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant.

• 

Menorca te altres llocs on anar i aparcar. Al nord de Ciutadella teniu petites cales i també Cala Morell, profunda. I Algaiarencs, al paratge de la vall, amb dos pàrquings que poden tenir lloc. Pilar, accessible per una pista asfaltada abans d’arribar a Ferreries, o Pregonda, accessible des de Mercadal, passant per la carretera que va al far de Cavalleria son fabuloses i els aparcaents no estan gens malament. Cal caminar una mica i vigilar que no bufi tramontana, o no us hi banyareu.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

Finalment prop de Maó teniu cales més massificades com Arenal d’en Castell o Cala Porter, Mesquida, Es Grau… A nosaltres no ens agraden tant com les de Ciutadella però si esteu per allà, no estareu pas malament.

• 

Os proponemos ir a Menorca. Ahora podéis ir en avión, hay un montón de vuelos, o en barco. Salen de Barcelona o València y llegan a Maó o Ciutadella. Nos alojamos en el Hostal Ciutadella en pleno centro, fantástico. La isla estaba sobresaturada de gente y coches. Fuimos a cenar Don Giacomo, una pizzería muy buena, en el centro. Tampoco es fácil comer o cenar en Menorca en verano. Por suerte los turistas se acumulan a en la Plaza de la Catedral, en el mercado y en Santa Clara, dejando las calles interiores vacías, y sus restaurantes a disposición. Ir a la playa es otra misión imposible, en julio o el agosto. Si no vayáis en bus, a pie o en bici no podréis disfrutar de las mejores aguas de la isla: las calas vírgenes del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, porque están cerradas al coche, y sus pàrquings llenos. Pero podéis consolaros con la fantástica playa de Santo Tomás, o San Adeodato, maravillosa, a pesar de no ser una cala, con un gran aparcamiento. Hay que tenerlo en cuenta. Y podéis comer, muy bien, en el restaurante Es Bruc, un xiringuito de playa lleno de gente y un poco caro, pero con buen producto. Otra cala donde podréis aparcar bien es Cala Galdana. Además, desde Galdana, podéis andar entre 15 o 30 minutos hasta Cala Mediana o Macarella. Pero posiblemente el parking de Cala Mediana, antes de llegar a Galdana, estará saturado. Si decidís quedaros en Cala Galdana, a pesar del hotel que la preside, podéis ir a comer a Su Lluna, buen restaurante familiar. Si en los días que estáis en la isla no hay manera de llegar a los parkings de las calas podéis ir a la cala urbanizada que más se asemeja a estas, Cala Xoriguer. Fantástica decisión. Un mar como Macarella, coral rojo en la arena como en Son Saura o Turqueta, pero con mucho de lugar donde aparcar el coche. Y un restaurante que hay que recomendar sin dudarlo: Ciao Belli, un italiano fabuloso. Otra playa bonita, urbanizada, es Son Bou. Tiene un gran aparcamiento. A pesar de las construcciones hay un tramo relativamente virgen donde podéis ver el final de algunos barrancos, con flora y fauna variada y un conjunto dunar interesante. El agua, como toda la de Menorca, divina. En Son Bou comimos en Casa Andrés, excelente. En el norte de Ciutadella tenéis pequeñas calas y también Cala Morell, profunda. Y Algaiarencs, con dos párkings que pueden tener plaza para vosotros. Cala Pilar, accesible por una pista asfaltada antes de llegar a Ferreries, o Cala Pregonda, accesible desde Mercadal, pasando por la carretera que va al faro de Caballería son fabulosas. Hay que andar un poco y vigilar que no sople tramontana, o no os bañaréis. Finalmente cerca de Maó tenéis calas más masificadas como Arenal de en Castell o Cala Porter, Mesquida, El Grau… que, a nosotros, no nos gustan tanto como las de Ciutadella.

Nous vous proposons d’aller à Minorque. Maintenant vous pouvez aller en avion, il y a beaucoup de vols, ou en bateau. Ils partent de Barcelone ou Valence et arrivent à Maó ou Ciutadella. Nous avons séjourné à l’Hostal Ciutadella en plein centre, fantastique. L’île était submergée de gens et de voitures. Nous sommes allés dîner Don Giacomo, une très bonne pizzeria, dans le centre. Il n’est pas facile non plus de manger ou de dîner à Minorque en été. Heureusement les touristes s’accumulent à la Place de la Cathédrale, au marché et à Santa Clara, laissant les rues intérieures vides, et ses restaurants à disposition. Aller à la plage est une autre mission impossible, en juillet ou en août. Si vous n’allez pas en bus, à pied ou à vélo, vous ne pourrez pas profiter des meilleures eaux de l’île : les criques vierges du sud de Ciutadella : Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, parce qu’elles sont fermées à la voiture, et leurs magasins pleins. Mais vous pouvez vous consoler avec la fantastique plage de Santo Tomás, ou San Adeodato, merveilleuse, même si ce n’est pas une crique, avec un grand parking. Il faut en tenir compte. Et vous pouvez manger, très bien, au restaurant Es Bruc, un Xiringuito de plage plein de gens et un peu cher, mais avec un bon produit. Une autre crique où vous pourrez bien vous garer est Cala Galdana. De plus, de Galdana, vous pouvez marcher entre 15 et 30 minutes jusqu’à Cala Mediana ou Macarella. Mais probablement le parking de Cala Media, avant d’arriver à Galdana, sera saturé. Si vous décidez de rester à Cala Galdana, malgré l’hôtel qui la préside, vous pouvez aller déjeuner à Su Lluna, bon restaurant familial. Si par les jours où vous êtes sur l’île il n’y a aucun moyen d’atteindre les parkings de des criques vous pouvez aller à la crique urbanisée qui ressemble le plus à ceux-ci, Cala Xoriguer. Fantastique décision. Une mer comme Macarella, corail rouge sur le sable comme dans Son Saura ou Turqueta, mais avec beaucoup d’endroit où garer la voiture. Et un restaurant à recommander sans hésitation : Ciao Belli, un italien fabuleux. Une autre belle plage, urbanisée, est Son Bou. Il a un grand parking. Malgré les constructions il y a un tronçon relativement vierge où vous pouvez voir la fin de quelques ravins, avec la flore et la faune variée et un ensemble de dunes intéressant. L’eau, comme toute celle de Minorque, divine. En Son Bou nous avons mangé à Casa Andrés, excellent. Dans le nord de Ciutadella vous avez de petites criques et aussi Cala Morell, profonde. Et Algaiarencs, avec deux parkings qui peuvent avoir une place pour vous. Crique Cala Pilar, accessible par une piste goudronnée avant d’arriver à Ferreries, ou Cala Pregonda, accessible depuis Mercadal, en passant par la route qui va au phare de Cavalería sont fabuleuses. Il faut marcher un peu et veiller à ce qu’il ne souffle pas Tramontana, ou vous ne vous baignerez pas. Enfin près de Maó vous avez des criques plus peuplées comme Arenal de en Castell ou Cala Porter, Mesquida, El Grau… que nous n’aimons pas autant que celles de Ciutadella.

We suggest you go to Menorca. Now you can go by plane, there are a lot of flights, or by boat. They leave from Barcelona or València and arrive at Maó or Ciutadella. We stayed at the Hostal Ciutadella in the center, fantastic. The island was overcrowded with people and cars. We went to dinner at Don Giacomo, a very good pizzeria in the center. It is not easy to have lunch or dinner in Menorca in summer either. Fortunately, tourists flock to the Plaza de la Catedral, the market and Santa Clara, leaving the interior streets empty, and their restaurants available. Going to the beach is another impossible mission, in July or August. If you do not go by bus, on foot or by bike, you will not be able to enjoy the best waters of the island: the virgin coves of the south of Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, because they are closed to the car, and your full parking lots. But you can console yourself with the fantastic beach of Santo Tomás, or San Adeodato, wonderful, despite not being a cove, with a large parking lot. You have to consider this. And you can eat very well at the Es Bruc restaurant, a beach bar full of people and a bit expensive, but with good products. Another cove where you can park well is Cala Galdana. In addition, from Galdana, you can walk between 15 or 30 minutes to Cala Mediana or Macarella. But possibly the Cala Mediana car park, before reaching Galdana, will be saturated. If you decide to stay in Cala Galdana, despite the hotel that presides over it, you can go to eat at Su Lluna, a good family restaurant. If on the days that you are on the island there is no way to get to the parking lots in the coves, you can go to the urbanized cove that most resembles these, Cala Xoriguer. Fantastic decision. A sea like Macarella, red coral on the sand like Son Saura or Turqueta, but with plenty of place to park your car. And a restaurant that must be recommended without hesitation: Ciao Belli, a fabulous Italian. Another beautiful, urbanized beach is Son Bou. It has a large parking lot. Despite the constructions, there is a relatively virgin section where you can see the end of some ravines, with varied flora and fauna and an interesting dune complex. The water, like all of Menorca, divine. In Son Bou we ate at Casa Andrés, excellent. In the north of Ciutadella you have small coves and also Cala Morell, deep. And Algaiarencs, with two car parks that can have a place for you. Cala Pilar, accessible by a paved track before reaching Ferreries, or Cala Pregonda, accessible from Mercadal, passing by the road that goes to the Caballería lighthouse are fabulous. You have to walk a bit and make sure that the north wind does not blow, or you will not bathe. Finally, near Maó you have more crowded coves such as Arenal de in Castell or Cala Porter, Mesquida, El Grau ... which, we do not like as much as those of Ciutadella.

Festa del Timbaler al Bruc

Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. amb la Festa del Timbaler. Des de fa molts anys, el primer cap de setmana de juny, al poble del Bruc recordem els fets històrics del 1808. Ho fem sempre des de la cultura de la pau i de la solidaritat. Si vens a la Festa del Timbaler, hi trobaràs teatre popular al carrer, firaires, jocs tradicionals per a nens, mercat d’època, desfilada de grups de recreació històrica, trabucaires, timbalers, fira de la cervesa… I, sobretot, gent de totes les edats amb moltes ganes de gaudir d’un dia inoblidable. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, ja s’hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol

La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol

La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Festa del Timbaler al Bruc

Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

Fira del Mató a Monistrol

No feu cas de la imatge. La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, els dies 29 i 30 d’octubre de 2016, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

El timbaler al Bruc

Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El tunel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automovilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar un dia molt entretingut. El dissabte 4 de juny de 2016, a la tarda, a partir de les quatre, s’instal·la el campament militar dels francesos, i un mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També una fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà la trabucada, porteu taps per les orelles, i una fira de la cervesa artesanal. Així mateix un corral de gallines i altres animals de granja. un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. A partir de les 17 hores comença el timbaler infantil, seguit del sopar del Timbaler, a preus populars, i un concert de la Coral Moixerigues. El diumenge hi ha emorzar del sometent, també molt popular i bé de preu. El campament militar dels francesos es podrà visitar tot el dia, i el mercat de 1808, també. Es repetiran la fira de pagès i el taller d’olis aromàtics i ratafies, la trabucada, la fira de la cervesa i el corral de gallines i altres animals de granja. Hi haurà, a més, uns jocs de fira d’antany, amb cavallets d’època i una barca de fusta. Continua l’escalada. Tot el dia desfilada de grups històrics i teatrals des del monument fins a la Plaça, i representacions teatrals. Es podran fer visites guiades a l’església de Santa Maria, romànica del segle XI, amb boniques pintures a l’interior, i al Museu de la Muntanya i l’escalada de Montserrat, de 10.30h a 14h. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, somatents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoloniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i disfruteu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

El Timbaler del Bruc

Pel Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar un dia molt entretingut. Pel juny s’hi fa una reconstrucció històrica de les batalles del Bruc. Canons, soldats, trabucaires, miquelets, somatents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoloniques, es fan un fart de cremar pólvora i fer soroll. A més hi ha molts actes paral·lels: fires, trobades… El dissabte 6 de juny hi haurà concentració dels sometents catalans i recreació de les batalles de can Massana, i una desfilada infantil fins al monument al Timbaler, amb ofrena. El diumenge 7 de juny, que és el dia fort, teniu l’esmorzar del sometent, amb desfilada fins al monument al Timbaler i ogrena floral i revista de grups de recreació històrica napoleònica, amb grups de teatre, trabucaires, soldats a cavall i actuació de grups folklòrics. Inclou representacions teatrals històriques, com ara l’emboscada dels sometents, l’exèrcit francès, el campament dels francesos, la preparació per la batalla i conseqüències de la retirada dels francesos. Es complementa amb un mercat del 1808 amb presència d’artesans i demostracions en directe d’oficis d’inicis del segle XIX. A més hi haurà grups de timbalers i bandes de tambors i trabucaires, i una trobada internacional de grups de recreació napoleònica. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast per fer-hi bones rutes. A més teniu l’esglèsia de Santa Maria, amb unes pintures gòtiques del primer gòtic, casals com Can Casas o Can Díez, el castell de la Guàrdia i Sant Pau Vell com a atractius turístics suplementaris. Pugeu al Bruc el segon cap de setmana de juny i disfruteu de la festa del timbaler. No hem dinat ni dormit mai al Bruc, perquè només hem anat a la festa en una matinal o una tarda. Però hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A2. Al carrer del mig hi ha Cal Noio i Cal Xico. Si hi mengeu ja ens direu el què. Mireu-vos la pàgina web de turisme de l’Anoia.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis. Leed la página web de turismo de la Anoia.

Fira del Mató a Monistrol

Monistrol de Montserrat viu a l’ombra de la famosa abadia. És un poble que viu pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, la setmana abans, te lloc a Monistrol una fira gastronòmica dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, us recomanem l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, la semana antes, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

La festa del timbaler del Bruc

Pel Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A2. No hi parem esment. El tunel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automovilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar un dia molt entretingut. Pel juny s’hi fa una reconstrucció històrica de les batalles del Bruc. Canons, soldats, trabucaires, miquelets, somatents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoloniques, es fan un fart de cremar pólvora i fer soroll. A més hi ha molts actes paral·lels: fires, trobades… El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast per fer-hi bones rutes. A més teniu l’esglèsia de Santa Maria, amb unes pintures gòtiques del primer gòtic, casals com Can Casas o Can Díez, el castell de la Guàrdia i Sant Pau Vell com a atractius turístics suplementaris. Pugeu al Bruc el segon cap de setmana de juny i disfruteu de la festa del timbaler. No hem dinat ni dormit mai al Bruc, perquè només hem anat a la festa en una matinal o una tarda. Però hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A2. Al carrer del mig hi ha Cal Noio i Cal Xico. Si hi mengeu ja ens direu el què. Mireu-vos la pàgina web de turisme de l’Anoia.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis. Leed la página web de turismo de la Anoia.