Ous d’euga a Sant Llorenç

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, és un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar uns dies en família. I al mig de la Vall del Lord, la seva capital, Sant Llorenç de Morunys, amb la decoració espectacular, barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. Creieu-me que val la pena pujar fins aquí per veure aquesta obra mestra de l’art català. Però a més, Sant llorenç de Morunys te molts altres atractius: el seu poble medieval murallat, el seu orgue, la muntanya de Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, la serra de Busa, el santuari del Lord, la Coma, la Pedra… bé, impossible enumerar-ho tot. I avui us recomanem aquesta sortida amb l’excusa, feble, de la 8a Fira d’ous d’euga i el 6è mercat del pagès, que tindrà lloc aquests 29 i 30 d’octubre de 2016. I el diumenge, també hi ha un concurs de carbasses gegants. Un munt d’activitats pels més petits de la casa, i per a tota la família. Mireu la imatge que està aquí sota i cliqueu per ampliar-la. Hi ha tota la informació. Pujeu fins la Vall del Lord, via Manresa i Solsona aquest pont de Tots Sants. Admireu els paisatges que envolten el pantà de la Llosa del Cavall mentre hi arribeu. Mai no haurieu pensat que pogués existir a només 100 kms. de Barcelona una vall tan bonica i desconeguda. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a Sant Llorenç des de Barcelona, per Manresa, cap a Solsona i d’alla a Sant Llorenç. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, con capital en Sant Llorenç de Morunys, a la sombra del Port del Comte. Y si subís este próximo fin de semana, con motivo de la feria de los huevos de yegua por ejemplo, descubrireis también la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Mercat romà de Llagostera

Com ja és tradició, el diumenge de Rams, durant tot el dia, dins el nucli antic de la bonica població gironina de Llagostera, tindrà lloc el seu espectacular mercat romà. A més del mercat, hi haurà també un campament romà i una escola de gladiadors. Pels infants passejades en burro. El campanar del poble, enlairat, superb, amb unes vistes il·limitades, estarà obert a visita, tot el dia. Podreu veure desfilar les tropes d’armats, aquí a Girona anomenades manaies. Hi trobareu cercaviles, música, danses, actuacions de gladiadors, animació de carrer. Ja fosc, cap a les nou, espectacle de foc. Arribareu a Llagostera molt fàcilment des de Barcelona per la C-32 fins la sortida de Maçanet. D’allà aneu cap a Sant Feliu de Guixols i Platja d’Aro. Passat Vidreres agafeu la desviació cap a Llagostera. A Llagostera, i dins del mateix mercat romà, hi haurà servei de bar i trobareu menjar. Si us agrada més menjar en un restaurant, per allà teniu molta oferta. Des de Els Tinars, un restaurant d’estrella Michelin, el bonic Mas Roure, o cal Cal Panedes amb menjars ben tradicionals. També ens agrada Ca la Maria, una típica masia catalana. A la carretera, sortint del poble cap a Platja d’Aro, hi ha Cal Penedes, amb bones carns a la brasa. O dins el poble el Bar Degollat, tapes i cuina tradicional, i Can Torrades, un bar amb torrades i plats calents i freds. Si penseu passar un cap de setmana per aquí, bona idea, podeu dormir, dins el poble, al costat de l’antiga estació del carrilet, avui via verda molt xula, a l’Hostal El Carril, bon restaurant també. Hi ha boniques cases rurals, com ara Can Llorenç, o bé el Mas Xifré, modern i bonic, o ca la Cateura també molt maca. Evidentment a la zona hi ha moltes coses a fer, a banda de la via verda amb bici o a peu. Podeu anar a Caldes de Malavella, vila romana amb fonts termals, on hi ha bons hotels i balnearis, o a Girona, ciutat medieval guapíssima, també amb hotels fantàstics, o baixar a la molt pròxima Costa Brava a Sant Feliu de Guixols, per exemple. Vinga, animeu-vos i tots a fer el romà a Llagostera!.

El domingo de Ramos, todo el día, dentro del núcleo antiguo de Llagostera, tendrá lugar un mercado romano. Se sentiran, por unos instantes, transportados a la Roma antigua. Sus niños podrán disfrutar de un campamento romano, de desfiles de soldados romanos, que en las tierras maravillosas de Girona llaman Manaies, (por aquello de que mandaban mucho), música, luchas de gladiadores o danzas. Hay muchas actividades pensadas para los niños como los paseos en burro. Llegaran hasta Llagostera muy fácilmente desde Barcelona por la C-32 hasta la salida de Maçanet. De allí vayan hacia Sant Feliu de Guixols y Platja d’Aro. Pasado Vidreres tomen la desviación hacia Llagostera. En Llagostera, y en el mercado, encontraran comida, y espacios para hacer picnic. Pero si les gusta comer en un restaurante tienen mucha oferta. Desde Els Tinars, un restaurante Michelin, o el Mas Roure, otro peso pesado de la cocina gerundense, hasta Can Panedes con comidas bien tradicionales. Todos están en las carreteras que rodean el pueblo. Però en el pueblo también encontrará buenos lugares para saciar el hambre.

El mercat romà a Llagostera

Com ja és tradició, el diumenge de Rams, durant tot el dia, dins el nucli antic de la bonica població gironina de Llagostera, tindrà lloc el seu espectacular mercat romà. A més del mercat, hi haurà també un campament romà i una escola de gladiadors. Pels infants passejades en burro. El campanar del poble, enlairat, superb, amb unes vistes il·limitades, estarà obert a visita, tot el dia. Podreu veure desfilar les tropes d’armats, aquí a Girona anomenades manaies. Hi trobareu cercaviles, música, danses, actuacions de gladiadors, animació de carrer. Ja fosc, cap a les nou, espectacle de foc. Arribareu a Llagostera molt fàcilment des de Barcelona per la C-32 fins la sortida de Maçanet. D’allà aneu cap a Sant Feliu de Guixols i Platja d’Aro. Passat Vidreres agafeu la desviació cap a Llagostera. A Llagostera, i dins del mateix mercat romà, hi haurà servei de bar i trobareu menjar. Si us agrada més menjar en un restaurant, per allà teniu molta oferta. Des de Els Tinars, un restaurant d’estrella Michelin, el bonic Mas Roure, o cal Cal Panedes amb menjars ben tradicionals. També ens agrada Ca la Maria, una típica masia catalana. A la carretera, sortint del poble cap a Platja d’Aro, hi ha Cal Penedes, amb bones carns a la brasa. O dins el poble el Bar Degollat, tapes i cuina tradicional, i Can Torrades, un bar amb torrades i plats calents i freds. Si penseu passar un cap de setmana per aquí, bona idea, podeu dormir, dins el poble, al costat de l’antiga estació del carrilet, avui via verda molt xula, a l’Hostal El Carril, bon restaurant també. Hi ha boniques cases rurals, com ara Can Llorenç, o bé el Mas Xifré, modern i bonic, o ca la Cateura també molt maca. Evidentment a la zona hi ha moltes coses a fer, a banda de la via verda amb bici o a peu. Podeu anar a Caldes de Malavella, vila romana amb fonts termals, on hi ha bons hotels i balnearis, o a Girona, ciutat medieval guapíssima, també amb hotels fantàstics, o baixar a la molt pròxima Costa Brava a Sant Feliu de Guixols, per exemple. Vinga, animeu-vos i tots a fer el romà a Llagostera!.

El domingo de Ramos, todo el día, dentro del núcleo antiguo de Llagostera, tendrá lugar un mercado romano. Se sentiran, por unos instantes, transportados a la Roma antigua. Sus niños podrán disfrutar de un campamento romano, de desfiles de soldados romanos, que en las tierras maravillosas de Girona llaman Manaies, (por aquello de que mandaban mucho), música, luchas de gladiadores o danzas. Hay muchas actividades pensadas para los niños como los paseos en burro. Llegaran hasta Llagostera muy fácilmente desde Barcelona por la C-32 hasta la salida de Maçanet. De allí vayan hacia Sant Feliu de Guixols y Platja d’Aro. Pasado Vidreres tomen la desviación hacia Llagostera. En Llagostera, y en el mercado, encontraran comida, y espacios para hacer picnic. Pero si les gusta comer en un restaurante tienen mucha oferta. Desde Els Tinars, un restaurante Michelin, o el Mas Roure, otro peso pesado de la cocina gerundense, hasta Can Panedes con comidas bien tradicionales. Todos están en las carreteras que rodean el pueblo. Però en el pueblo también encontrará buenos lugares para saciar el hambre.

Les Fonts del Cardener

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, teniu un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar un dia en família. Es tracta del naixement del riu Cardener. Les seves fonts. Res a veure amb les espectaculars fonts del Llobregat, però l’aigua salta arreu, en petites cascades, canals, surt entre les roques, es mou, viva. És un indret molt adient perquè els infants corrin i saltin com l’aigua, amb una àrea de lleure, amb taules i barbacoes on fer un dinar familiar, a dues passes d’on el riu neix. Tot això ho trobareu havent passat de poc el poble de La Coma, seguint la carretera que porta a Tuixen, a poca distància i ben senyalitzat. Hi ha zona d’aparcament, moltes taules de fusta, i lavabos. De barbacoes també n’hi ha moltes, i tot està rodejat de bosc frondós, d’avets i faig. En resum, un lloc maravellós que no podeu deixar de visitar si voleu fer una sortida de tardor, a buscar bolets i admirar els arbres, o una sortida de primavera o estiu, per estar fresquets. O, perquè no, pujar-hi a l’hivern a jugar amb la neu, i fer un bon foc que us tregui el fred de sobre, i coure-hi una bona carnada o uns calçots. I si hi pugeu un cap de setmana no deixeu de visitar altres indrets de la increïble Vall del Lord, com ara la bogeria barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’església de Sant Llorenç de Morunys. Una obra mestra de l’art català. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari, També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a les fonts del Cardener seguint el riu des de Manresa, cap a Solsona i per Sant Llorenç de Morunys, cap a La Coma i La Pedra. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar sencillo, humilde, pero muy agradable para pasar un día en familia. Se trata del nacimiento del río Cardener. Sus fuentes. Nada que ver con las espectaculares fuentes del Llobregat, pero el agua salta partes, en pequeñas cascadas, canales, sale entre las rocas, se mueve, viva. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten como el agua, con un área de recreo, con mesas y barbacoas donde hacer una comida familiar, a dos pasos de donde el río nace. Todo esto lo encontrarán habiendo pasado de poco el pueblo de La Coma, siguiendo la carretera que lleva a Tuixent, a poca distancia y bien señalizado. Hay zona de aparcamiento, muchas mesas de madera, y aseos. De barbacoas también hay muchas, y todo está rodeado de bosque frondoso, de abetos y hayas. En resumen, un lugar maravilloso que no pueden dejar de visitar si desean hacer una salida de otoño, buscar setas y admirar los árboles, o hacer una salida de primavera o verano, para estar fresquitos. O, porque no, subir en invierno a jugar con la nieve, y hacer un buen fuego que les quite el frío de encima, y preparar una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Fira de l’oli a Santa Bárbara

Santa Bárbara és un poble nou, com colonial, de carrers rectes, oberts, i cases blanques, situat a la Vall de l’Ebre, no lluny d’Amposta, o de Tortosa. En aquest poblet lluminós hi celebren aquest proper cap de setmana la Fira de l’Oli Novell, la dels Cítrics i una del comerç local. Santa Bárbara és una vila productora d’olives, i d’un oli de primera qualitat. Tot el poble està envoltat d’oliveres. Per això és molt natural que la fira sigui l’aparador principal de la venda d’aquest fantàstic oli d’oliva. Arribar a Santa Bárbara és molt fácil. Està a uns 190 kms de Barcelona. Tres horetes per la AP-7, la que va a València. Heu de deixar l’autopista a la sortida d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita, passar Amposta de llarg per la circumval·lació de la N-340, i agafar la carretera  C-12, la que va en direcció Tortosa. En una rotonda, ben indicat, trobareu el desviament cap al poblet de Masdenverge, per la T-344. En arribar a Masdenverge agafeu cap a Santa Bárbara per la T-350. Sense pèrdua possible. Total uns 16 km. I per quina raó caldria fer tots aquests kms?. Bé, perquè la fira s’ho val. Ja hi ha actes el divendres, però només us explicarem el què fan dissabte i diumenge. El dissabte a les 9.30 hores hi ha esmorzar popular amb baldanes, (botifarra negra d’arròs) i allioli. Durant tot el matí, a partir de les 11, els més petits poden fer una passejada en carro de cavalls, o bé es pot visitar la Casa Museu del pagès, d’Àngel Fibla, (Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de l’Ebre), molt interessant. També hi haurà bonics tallers infantils: “Batuts de cítrics” i “Cítrics disfressats”. A la tarda son diferents: “Collir, trencar i posar olives” i “Confecciona la teva oliva”. Els actes es repeteixen diumenge, tot i que els tallers son diferents. A les 11: “Confecció d’ungles per recollir olives”. Un xic més tard, també el diumenge, faran un concurs d’allioli. Els concursants hauran de portar els estris, però l’oli serà obsequi per la Cooperativa Agrícola del Camp i la Cooperativa Sant Gregori de Santa Bàrbara, les dues que hi ha al poble, i la resta ingredients els subministrarà l’ajuntament. De nou hi haurà passejada en carro i cavalls, i visita a la Casa Museu del pagès d’Àngel Fibla. A les 20 hores, xocolatada popular. Si això no us convenç d’agafar el cotxe, us direm que podeu veure i visitar les cooperatives, l’església, construïda a principis del s. XX, i les “masades”, granges fruit de la colonització de la plana durant els segles XVIII i XIX. No us perdeu la masada d’en Martí, que és el Museu de la vida a la plana, i està agafant la carretera en direcció Ulldecona, el Molí de Vallès, que està anat cap al Mas de Barberans, o la Masada de Gironet, que serà un hotel rural, i està en direcció a Tortosa. Si, a més, us recomanem una sortida familiar tan llunyana és perquè a tocar teniu el  Delta de l’Ebre, un lloc on sempre venen ganes d’anar-hi. El Delta és sempre un esclat de vida, i un paisatge insòlit. Una terra plana, diferent, sense horitzó. Us hem convençut prou com per baixar fins Santa Bárbara?. Doncs no sigueu tímids i passeu-hi el cap de setmana. Visiteu la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre. Arribeu-vos fins els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals properes de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Si ja esteu convençuts parlarem ara de restaurants i hotels al poble. Tots faran cuina de l’oli. Teniu el  Diego. Un hotel fantàstic, amb un restaurant millor encara, si es pot. Habitacions netes, grans, desdejuni esplèndid, amabilitat de la Sònia i el Diego. Molt recomanable. Com també és un bon restaurant el Com tú. Petit, coquetó, cuina excel·lent. N’hi ha d’altres, com el Llorens, 977 719 666. La Llar, 977 718 955, o l’Arasa, 977 719 733 o 610 182 330, però no els coneixem. També hi ha un hostal, bona cuina, habitacions senzilles, però tranquil·les i netes. És el Venta la Punta, 977 719 095. Fora del poble, a Tortosa, hi ha l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Santa Bárbara, a gaudir de la fira de l’Oli, i del parc natural de l’Ebre, paradís dels amants dels ocells i dels amants de la bicicleta!. Bon oli nou a Santa Bárbara!.

Santa Bárbara es un pueblo nuevo , como colonial , de calles rectas , espacios abiertos, y casas blancas , situado en el Valle del Ebro , no lejos de Amposta , o de Tortosa . En este pueblo luminoso celebran este próximo fin de semana la Feria del Aceite Nuevo, la de los Cítricos y una del comercio local . Santa Bárbara es una villa productora de aceitunas , y de un aceite de primera calidad . Todo el pueblo está rodeado de olivos . Por eso es muy natural que la feria sea el escaparate principal de la venta de este fantástico aceite de oliva . Llegar a Santa Bárbara es muy fácil . Está a unos 190 kms de Barcelona . Tres horas por la AP -7 , la que en Valencia. Debeis dejar la autopista en la salida de Amposta y Sant Carles de la Ràpita , pasar Amposta de largo por la circunvalación de la N -340 , y tomar la carretera C -12 , la que va en dirección Tortosa. En una rotonda , bien indicado , encontrarán el desvío hacia el pueblo de Masdenverge , por la T -344 . Al llegar a Masdenverge tomen hacia Santa Bárbara por la T -350 . Sin pérdida posible . Total unos 16 km . ¿aY por qué razón habrían que hacer todos estos kms ? . Bueno, porque la feria lo vale . Ya hay eventos el viernes, pero sólo os explicaremos lo que hacen el sábado y domingo . El sábado a las 9.30 horas hay almuerzo popular con morcillas , (morcilla de arroz ) y alioli . Durante toda la mañana , a partir de las 11 , los más pequeños pueden dar un paseo en carro de caballos , o bien se puede visitar la Casa Museo del campesino, de Ángel Fibla , ( Centro de Interpretación de la Vida en la Plana del Ebro ), muy interesante . También habrá bonitos talleres infantiles : ” Batidos de cítricos ” y ” Cítricos disfrazados ” . Por la tarde son diferentes : ” Cosechar , romper y reponer aceitunas ” y ” Confecciona tu aceituna ” . Los actos se repiten domingo, aunque los talleres son diferentes . A las 11 : ” Confección de uñas para recoger aceitunas ” . Un poco más tarde, también el domingo, harán un concurso de alioli . Los concursantes deberán llevar los utensilios , pero el aceite será obsequio por la Cooperativa Agrícola del Campo y la Cooperativa San Gregorio de Santa Bárbara , las dos que hay en el pueblo , y el resto de ingredientes los suministrará el ayuntamiento . De nuevo habrá paseo en carro y caballos , y visita a la Casa Museo del campesino de Ángel Fibla . A las 20 horas , chocolatada popular . Si esto no os convence para coger el coche , os diremos que puede ver y visitar las cooperativas , la iglesia , construida a principios del s . XX , y las ” heredades o masadas” , granjas fruto de la colonización de la llanura durante los siglos XVIII y XIX . No se pierdan la masada de Martí , que es el Museo de la vida en la plana, y está tomando la carretera en dirección Ulldecona , el Molino de Vallés , que está ido hacia el Mas de Barberans , o la Masada de Gironet , que será un hotel rural , y está en dirección a Tortosa . Si, además , se recomienda una salida familiar tan lejana es porque al lado tienen el Delta del Ebro , un lugar donde siempre dan ganas de ir. El Delta es siempre un estallido de vida , y un paisaje insólito . Una tierra plana, diferente, sin horizonte . ¿Os hemos convencido lo suficiente como para bajar hasta Santa Bárbara?. Pues no seáis tímidos y pasad allí el fin de semana . Visitad la ciudad medieval de Tortosa , llena de palacios , iglesias , conventos y casas nobles , con una catedral preciosa , y un castillo sobre una colina que domina el río Ebro . Debemos ir hasta los puertos de Beceite , con el monte Caro , un parque natural único , o bien las villas medievales cercanas de Miravet , Arnes , Horta de Sant Joan . Si sois amantes de bicicletear teneis una de las mejores vías verdes de España . Consideren también recorrer el tramo final del río en una de las barcas que van a la desembocadura. Recuerden que en Benifallet tienen la cueva de las maravillas , que es, naturalmente , maravillosa . Si ya está convencidos hablaremos ahora de restaurantes y hoteles en el pueblo . Todos harán la cocina del aceite. Tienen el Diego . Un hotel fantástico, con un restaurante mejor aún , si es que se puede . Habitaciones limpias , grandes , desayuno espléndido , amabilidad de Sonia y Diego . Muy recomendable . Como también es un buen restaurante el Com tú. Pequeño , coqueto , cocina excelente . Hay otros , como el Llorens , 977719666 . El llar, 977718955 , o el Arasa , 977719733 o 610182330 , pero no los conocemos . También hay un hostal, buena cocina, habitaciones sencillas , pero tranquilas y limpias . Es el Venta La Punta, 977719095 . Fuera del pueblo , en Tortosa , está el Hotel Corona o el Berenguer IV . Para comer en Tortosa prueben a ir al parque, el restaurante que hay en el parque, que se llama así , El Parque , Av. . Generalidad , 72 , 977 444 866 . Cocina de mercado , muy cuidada , a precios asequibles . En la próxima Amposta pueden ir al hotel Ciudad de Amposta, o bien al HCC Montsià . Para comer , en pleno delta tienen el Algadir , que es un hotel con un buen restaurante . Si os gusta más estar en la orilla del mar tienen el Hotel del Puerto, en la Ametlla de mar, o Cal Batiste , en San Carlos de la Rápita . No se pierdan la oportunidad de bajar hasta Santa Bárbara , a disfrutar de la feria del Aceite , y del parque natural del Ebro , ¡paraíso de los amantes de los pájaros y de los amantes de la bicicleta !

Torrent de l’Escaiola

Avui us volem parlar d’un bon lloc, proper a Barcelona, on anar a passar el dia, fer un picnic, una barbacoa o còrrer pel camp. Es tracta de l’àrea d’esbarjo del Torrent de l’Escaiola, un espai que pertany al parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. En te cura la Diputació de Barcelona i, malgrat les retallades, està prou bé i decent. Hi trobareu un bar, lloguer de taules, barbacoes o llenya. També fonts d’aigua potable, sanitaris i escombraries on llençar la brossa. Es tracta d’un indret gran, amb bosc i esplanades, de paisatge molt especial. L’ombra de la Mola, i els cingles de les muntanyes properes l’envolten. És com un decorat, molt teatral. La zona d’esbarjo es situa just a la falda d’aquesta muntanya, fent terrassa. Tot queda envoltat d’un bosc divertit, àrid, segons com esclarissat, obert a solei, olorós i dur. La vegetació resisteix i creix en un terra ple de pedres, amb poca aigua. Hi ha trossos on la roca surt aquí i allà, formant clapes. Realment un paisatge diferent. Ara bé, just aquell tipus de terreny que fa que la canalla s’ho passi pipa, pujant i baixant, cercant senders dins el bosc, corrent estimballs avall, pelant-se els genolls i els pantalons. Hi ha aparcament, no gaire gran, a l’entrada de l’àrea, just al cantó contrari. Trobareu molt fàcilment el lloc si, des de Barcelona, aneu fins a Terrassa per la C-58. Arribats a aquesta ciutat cal seguir per les rondes les indicacions Matadepera, municipi on està situat el Torrent de l’Escaiola. En arribar a aquesta població residencial seguiu la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles, passant pel Coll d’Estenalles. Passareu, a mà dreta, el desviament que porta a Can Robert i la Mola, amb força moviment de vehicles. Uns 500 metres més endavant, prop del km 7,5, trobareu el trencall a mà esquerra, ben indicat, de l’àrea de lleure. És un camí de sorra, gran, cuidat, sense problemes. 500 mts. més i, a mà esquerra, hi ha una zona de pàrquing, petita. A mà dreta, l’entrada. El camí ample continua endavant. No el seguiu. Per més informació truqueu al tel: 937 435 454, o bé 629 503 040. Està oberta els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 18 hores, i tancada el mes d’agost. S’accepten reserves i entrades concertades els dies feiners. Us recomanem molt aquesta sortida per conèixer el parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, perquè és un parc molt bonic, molt desconegut i molt proper a Barcelona. Si bé hem de reconèixer que no te tanta verdor com el Montseny, val la pena passar-hi el dia i fer-hi un tomb. Els més caminadors podeu intentar la pujada a dalt de la Mola. Conteu una hora llarga, o més de pujada forta. Al cim hi ha l’antiga abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt, una joia del més pur romànic català, és visitable tots els dies de 10 a 16 hores, i els festius de 9 a 17 hores. Hi ha un petit museui exposició. Des de la Mola veureu Catalunya de l’Ebre al Pirineu, com un balcó encarat a mar. Al costat del monestir hi ha un típic restaurant. Carns a la brasa, pa amb tomàquet i quatre plats més. Tota la zona del Torrent de l’Escaiola i la Mola ofereix moltes possibilitats pels amants del mountain bike i del senderisme. També podeu fer una visita al Coll d’Estenalles, on hi ha l’oficina d’interpretació del parc, amb exposicions i audiovisuals molt interessants. Del Coll d’Estenalles, per una bona pista de muntanya, podeu anar al cim del Montcau. Una mitja hora a peu, si sou bons excursionistes. Un dia de lleure al Torrent de l’escaiola, una bona idea!.

Hoy os queremos hablar de un buen lugar, cercano a Barcelona, ​​donde ir a pasar el día, hacer un picnic, una barbacoa o correr por el campo. Se trata del área de recreo del Torrent del Escayola, un espacio que pertenece al parque natural de Sant Llorenç del Munt y la Sierra del Obac. Lo cuida la Diputación de Barcelona y, pese a los recortes, está bastante bien y decente. Encontraréis un bar, alquiler de mesas, barbacoas o leña. También fuentes de agua potable, sanitarios y lugar donde tirar la basura. Se trata de un sitio grande, con bosque y explanadas, de paisaje muy especial. La sombra de la Mola, y los riscos de las montañas cercanas lo rodean. Es como un decorado, muy teatral. La zona de recreo se sitúa justo en la falda de este monte, haciendo terraza. Todo queda dentro de un bosque divertido, árido, según cómo ralo, abierto a solana, oloroso y duro. La vegetación resiste y crece en un suelo lleno de piedras, con poca agua. Hay trozos donde la roca sale aquí y allá, formando manchas. Realmente un paisaje diferente. Ahora bien, justo ese tipo de terreno que hace que los niños se lo pasen pipa, subiendo y bajando, buscando senderos dentro del bosque, corriendo barrancos abajo, pelandose las rodillas y los pantalones. Hay aparcamiento, no muy grande, en la entrada del área, justo al lado contrario. Encontrarán muy fácilmente el lugar si, desde Barcelona, ​​van hasta Terrassa por la C-58. Llegados a esta ciudad hay que seguir las rondas y las indicaciones hacia Matadepera, municipio donde está situado el Torrent del Escayola. Al llegar a esta población residencial sigan la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles, pasando por el Coll de Estenalles. Pasaréis, a mano derecha, el desvío que lleva a Can Robert y la Mola, con mucho movimiento de vehículos. Unos 500 metros más adelante, cerca del km 7,5, encontrarán el desvío a mano izquierda, bien indicado, del área de ocio. Es un camino de arena, grande, cuidado, sin problemas. 500 mts. más y, a mano izquierda, hay una zona de parking, pequeña. A mano derecha, la entrada. El camino ancho sigue adelante. No lo sigan. Para más información llamar al tel: 937 435 454, o bien 629 503 040. Está abierto los sábados, domingos y festivos de 10 a 18 horas, y cerrado el mes de agosto. Aceptan reservas y entradas concertadas los días laborables. Os recomendamos mucho esta salida para conocer el parque natural de Sant Llorenç del Munt y la Sierra del Obac, porque es un parque muy bonito, muy desconocido y muy cercano a Barcelona. Si bien debemos reconocer que no tiene tanta verdor como el Montseny, vale la pena pasar el día. Los más andadores pueden intentar la subida hasta arriba de la Mola. Contad una hora larga, o más, de subida fuerte. En la cima se encuentra la antigua abadía benedictina de Sant Llorenç del Munt, una joya del más puro románico catalán, que es visitable todos los días de 10 a 16 horas, y los festivos de 9 a 17 horas. Hay un pequeño museo exposición. Desde la Mola verán Cataluña del Ebro al Pirineo, como un balcón encarado al mar. Junto al monasterio hay un típico restaurante. Carnes a la brasa, pan con tomate y cuatro platos más. Toda la zona del Torrent de l’Escayola y la Mola ofrece muchas posibilidades para los amantes del mountain bike y del senderismo. También pueden hacer una visita al Coll de Estenalles, donde se encuentra la oficina de interpretación del parque, con exposiciones y audiovisuales muy interesantes. Del Coll de Estenalles, por una buena pista de montaña, se puede ir a la cima del Montcau. Una media hora a pie, si sois buenos excursionistas. Un día de ocio en el Torrent de la escayola, ¡una buena idea!.

Sant Llorenç a Bellver

El dia 10 d’agost és Sant Llorenç. Nit màgica, nit de pluja d’estels, nit d’estiu. Pels volts d’aquesta data, aquest any el 9 i 10 d’agost, se celebra a la Plaça Major de Bellver de Cerdanya una fira encantadorament saborosa. Un mercat on podreu trobar tota mena de delicadeses de la gastronomia del Pirineu Cerdà. Productes estrictament artesans que ofereixen els seus propis elaboradors. Hi ha mel, pa de tota mena, melmelades i confitures, pate, formatges de tota mena i embotits, molts embotits, però sobretot llonganisses. És la fira de la llonganissa de la Cerdanya. Però no només trobareu productes d’aquesta meravellosa vall. En els quasi trenta anys d’història d’aquesta diada s’ha guanyat un merescut renom, i per això venen d’arreu del Pirineu a vendre. Gent del Pallars, de l’Urgell, del Berguedà, del Ripollès i, fins i tot, els germans i cosins del Conflent, del Capcir i de l’Ariege. Els vostres infants, petits i grans, xalaran no tan sols amb la fira, sinó amb les magnífiques colles de música tradicional que cada any conviden els organitzadors. Una veritable festa de muntanya. Mireu-vos el programa a la web del municipi. Aprofiteu l’avinentesa per passar un bon dia a la Cerdanya. O més d’un dia. Bellver de Cerdanya us espera. Una vila molt bonica. Amb un nucli antic medieval que cal visitar. Propera a Bellver teniu Talló, amb una esglèsia romànica de primera categoria. Per menjar i dormir a Bellver o Talló us recomanem un hotelet rural ideal per famílies: Cal Rei.  També hi ha hotels familiars de tota la vida, amb bons restaurants, i habitacions senzilles, endreçades, com ara el Bellavista, un dels nostres preferits. Si cerqueu un alberg: La Bruna. Una casa de colònies reconvertida en un bon alberg per famílies.  La Cerdanya és un destí clàssic de vacances familiars. És ideal per passar-hi, des d’un cap de setmana a una setmana sencera o més. Sant Llorenç!. Mireu el cel i penseu el vostre desig!

El día 10 de agosto es San Lorenzo. Noche mágica, noche de lluvia de estrellas, noche de verano. Alrededor de esta fecha se celebra en la Plaza Mayor de Bellver de Cerdanya una feria encantadoramente sabrosa. Un mercado donde podrá encontrar todo tipo de delicadezas de la gastronomía del Pirineo Ceretano. Productos estrictamente artesanos que ofrecen sus propios el colaboradores. Hay miel, pan de todo tipo, mermeladas y confituras, pate, quesos de todo tipo y embutidos, muchos embutidos, pero sobre todo longanizas. Es la feria de la longaniza de la Cerdanya. Pero no sólo encontrará productos de este maravilloso valle. En los casi treinta años de historia de esta feria se han ganado un merecido renombre, y por eso vienen de todo el Pirineo a vender aquí. Gente del Pallars, de l’Urgell, del Berguedà, del Ripollès y, incluso, los hermanos y primos del Conflent, del Capcir y del Ariege. Sus niños, pequeños y grandes, disfrutarán no sólo con la feria, sino con las magníficas actuaciones de los grupos de música tradicional que cada año invitan los organizadores. Una verdadera fiesta de montaña. Vean el programa en la web del municipio. Aprovechen para pasar un buen día en la Cerdanya. O más de un día. Bellver de Cerdanya os espera. Una villa muy bonita. Con un casco antiguo medieval que hay que visitar. Próxima a Bellver tienen Talló, con una iglesia románica de primera categoría. Para comer y dormir en Bellver o Talló se recomienda un hotelito rural ideal para familias: Cal Rei. También hay hoteles familiares de toda la vida, con buenos restaurantes, y habitaciones sencillas, ordenadas, como el Bellavista, uno de nuestros favoritos. Si está buscando un albergue: La Bruna. Una casa de colonias reconvertida en un buen albergue para familias. La Cerdanya es un destino clásico de vacaciones familiares. Es ideal para pasar, desde un fin de semana a una semana entera o más.

Sant Llorenç del Munt

L’abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt és situada al cim de la Mola, una muntanya que es veu des de mig Catalunya. Forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parc molt bonic, proper a Barcelona. Si bé hem de reconèixer que no te tanta verdor com el Montseny, ni és tan conegut com els Aiguamolls de l’Empordà, val la pena fer-hi un tomb. És un parc natural diferent. Més àrid, menys fresc, més estrany. Però molt interessant. La millor manera d’arribar-hi és pujant des de Terrassa i Matadepera cap el Coll d’Estenalles i Talamanca, en direcció al Bages. La Mola és la seva màxima alçada. És aquest tossal pla que divisem quan sortim al Vallés per les autopistes que passen per Ciutat Meridiana. Domina tota la plana de Sabadell i fa de teló de fons a la Terrassa. Al monestir situat dalt de la Mola s’hi puja des de Can Pobla, una gran masia situada a mitja muntanya. Si veniu per Matadepera cap a Estenalles per la carretera BV1221 en direcció a Mura i Talamanca, us heu de desviar-se al km. 7,1. Allà trobareu una pista de terra, en estat regular però transitable. Malgrat que no està senyalitzada, és evident, a mà dreta, un camí ample que remunta cap a Can Robert i Can Pobla. La pista baixa cap a la Riera puja un centenar de metres i es bifurca. Cal seguir a la dreta. Sempre a mà dreta. Arribareu a Can Robert, situat a un parell de km. de la carretera. Dos kms més i veiem Can Pobla. Arribats a aquest darrer lloc us cal deixar el cotxe i seguir a peu per un corriol de bast, l’anomenat camí dels monjos, per on pujàven i encara pugen els matxos, fins dalt de tot. El corriol va fent llaçades, i de vegades és ample i ben empedrat. Altres s’estreny i s’acosta al buit. Compte amb la canalla!. Les vistes són aèries, de vertígen. La pujada dura una hora ben llarga, amb infants encara més. El monastir, una joia del més pur romànic català, és visitable tots els dies de 10 a 16 hores, i els festius de 9 a 17 hores. Hi ha un petit museui exposició. Des de la Mola veureu Catalunya de l’Ebre al Pirineu, com un balcó encarat a mar. Múltiples possibilitats pels amants del mountain bike i del senderisme. Hi ha una travessa molt clàssica, per nois i noies més grans, que porta de la Mola al Coll d’Estenalles, on hi ha l’oficina d’interpretació del parc. És un itinerari dur, però factible, que passa al peu del Montcau, i per zones biològiques molt interessants, variades i extremes, amb una flora i fauna úniques. La ruta no fa molta pujada, són uns 12 kms. i permet deixar el cotxe a Coll d’Estenalles, anar a la Mola i tornar. També podeu portar un conductor que faci, per carretera, la ruta inversa. Al cim, al costat del monestir hi ha un típic restaurant. Carns a la brasa, pa amb tomàquet i quatre plats més. Saben a glòria després de la pujada. Els queviures arriben com nosaltres, pel mateix camí, en burro.

La abadía benedictina de Sant Llorenç del Munt está situada en la cima de la Mola, una montaña que se ve desde toda Catalunya. Forma parte del parque natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parque muy bonito, cercano a Barcelona. Si bien debemos reconocer que no tiene tanta verdor como el Montseny, ni es tan conocido como los Aiguamolls de l’Empordà, vale la pena dar un paseo por él. Es un parque natural diferente. Más árido, menos fresco, más extraño. Pero muy interesante. La mejor manera de llegar es subiendo desde Terrassa y Matadepera hacia el Coll d’Estenalles y Talamanca, en dirección al Bages. La Mola es su máxima altura. Es este cerro alto y llano que divisamos cuando salimos a Vallés por las autopistas que pasan por Ciutat Meridiana. Domina toda la llanura de Sabadell y hace de telón de fondo de la ciudad de Terrassa. Al monasterio, situado en lo alto de la Mola, se sube desde Can Pobla, una gran masía situada a media montaña. Si venís por Matadepera hacia Estenalles por la carretera BV1221 en dirección a Mura y Talamanca, habeis de desviaros en el km. 7.1. Allí encontrareis una pista de tierra, en estado regular pero transitable. Aunque no está señalizada, es evidente, a mano derecha, un camino ancho que remonta hacia Can Robert y Can Pobla. La pista baja hacia la Riera, sube un centenar de metros y se bifurca. Hay que seguir a la derecha. Siempre a mano derecha. Llegaréis a Can Robert, situado a un par de km. de la carretera. Dos kms más y vemos Can Pobla. Llegados a este último necesitais dejar el coche y seguir a pie por un sendero de herradura, el llamado camino de los monjes, por donde subían y todavía suben los machos, hasta arriba de todo. El sendero va haciendo lazadas, ya veces es ancho y bien empedrado. Otros se estrecha y se acerca al vacío. ¡Ojo con los niños!. Las vistas son aéreas, de vértigo. La subida dura una hora bien larga, con niños aún más. El monasterio, una joya del más puro románico catalán, se puede visitar todos los días de 10 a 16 horas y festivos de 9 a 17 horas. Hay un pequeño museo exposición. Desde la Mola verá Cataluña del Ebro al Pirineo, como un balcón encarado al mar. Múltiples posibilidades para los amantes del mountain bike y del senderismo. Hay una travesía muy clásica, para chicos y chicas, que lleva de la Mola el Coll de Estenalles, donde está la oficina de interpretación del parque. Es un itinerario duro, pero factible, que pasa al pie del Montcau, y por zonas biológicas muy interesantes, variadas y extremas, con una flora y fauna únicas. La ruta no sube mucho, son unos 12 kms. y permite dejar el coche en Coll de Estenalles, ir a la Mola y volver. También pueden llevar un conductor que haga, por carretera, la ruta inversa. En la cima, al lado del monasterio hay un restaurante típico. Carnes a la brasa, pan con tomate y cuatro platos más. Saben a gloria después de la subida. Los víveres llegan como nosotros, por el camino, en burro.

Gallifa

A Catalunya, no gaire lluny de Barcelona, hi ha un santuari dedicat a la Mare de Déu de l’Ecologia. Sí, si, de l’Ecologia, ho heu entés bé. El trobareu a Gallifa, un petit poblet, moníssim i molt poc conegut, situat prop del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Les cases del poble formen un espai bucòlic. Una d’elles es la seu de la Fundació Llorens Artigas, un famosíssim ceramista, amic personal de Picasso, que tota la vida va treballar al seu taller de Gallifa. Teniu a Gallifa quatre esglèsies romàniques. La parroquial de Sant Pere, al poble, i les ermites de Sant Sadurní i el Grau. Menció a banda requereix el santuari de l’Ecologia. Està situat a l’antic castell, dalt d’un turó, a les afores, passat el poble. Totalment restaurat, te unes vistes espectaculars, a part de la curiositat del temple en ell mateix. Arribar-hi és molt senzill. Gallifa està connectat amb Sant Feliu de Codines, per baix, i amb Sant Llorenç Savall, a munt, per una bona carretera asfaltada la B-1241. Podeu pujar-hi, doncs, per Caldes de Montbui o per Castellar del Vallés. Fins i tot una ruta circular és possible. Ideal per una matinal. També podeu fer una sortida més àmplia, de tot un dia, si aneu a Castellterçol i Granera, o a Sant Miquel del Fai.

En Cataluña, cerca de Barcelona, hay un santuario dedicado a la Virgen de la Ecología. Sí, sí, de la Ecología, lo habeis entendido bien. Lo encontrareis en Gallifa, un pequeño pueblecito, monísimo y muy poco conocido, situado cerca del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt. Las casas del pueblo forman un espacio bucólico. Una de ellas es la sede de la Fundación Llorens Artigas, un famosísimo ceramista, amigo personal de Picasso, que toda la vida trabajó en su taller de Gallifa. Tiene Gallifa cuatro iglesias románicas. La parroquial de Sant Pere, en el pueblo, y las ermitas de Sant Sadurní y el Grau. Mención aparte requiere el santuario de la Ecología. Está situado en el antiguo castillo, sobre un cerro, a las afueras, pasado el pueblo. Totalmente restaurado, tiene unas vistas espectaculares, aparte de la curiosidad del templo en sí mismo. Llegar es muy sencillo. Gallifa está conectado con Sant Feliu de Codines, por abajo, y con Sant Llorenç Savall, arriba, por una buena carretera asfaltada, la B-1241. Puede subir, pues, por Caldes de Montbui o por Castellar del Vallés. Incluso una ruta circular es posible. Ideal para una matinal. También puede hacer una salida más amplia, de todo un día, si vais hasta Castellterçol y Granera, o a Sant Miquel del Fai.