Dol de Bretagne


dol

Després d’haver vist les meravelloses catedrals normandes d’Anglaterra no havíem tornat a gaudir d’un temple tan bonic fora de l’illa. Les catedrals franceses, bellíssimes totes elles, ens semblaven curtes, amples, una mica xaparres. Fins que vam descobrir la catedral de Dol de Bretanya, a la Bretanya francesa, és clar, amb les mateixes proporcions: llargues, poc amples, altes i amb el creuer al mig de la nau. I, envoltant-la, la fantàstica vila medieval de Dol de Bretagne, tan bonica, tan petita, tan autèntica, tan desconeguda. Amb les places cuidades, carrers estrets, o grans carrers com el dels Stuart, amb cases d’entramats de fusta… tot el que sempre heu esperat d’un poble medieval típic i tòpic, allà, preparat per a vosaltres, sense artifici. Una vila on circular és fàcil, aparcar no te problemes i passejar encara menys. I tot autèntic!. Una ciutat aturada en el temps, que havia estat la capital eclesiàstica de la Bretanya, i d’aquí la seva magnífica catedral!. No us ho creureu si us diem que està a només 15 kms. del Mont St Michel, patrimoni de la humanitat, on cada dia milers de turistes deixen la pell per veure l’abadia que flota damunt el mar, coronat l’illa. No us creureu que Dol està a tocar i no la visita ningú!. St Malo, la vila corsària murada, està a 20 kms. Si planifiqueu un viatge a la Bretanya Francesa, que l’heu de fer, no deixeu d’incloure-hi aquest petit poblet medieval de 5.000 ànimes només, però amb una catedral, unes cases de pan de bois fantàstiques, entre les que hi ha la dita maison des Plaids, que asseguren és la més antiga de França!. No vam dinar ni dormir a Dol, estàvem situats a Rennes, al Novotel Gare Centre, molt bé, i només anàvem de pas per Dol. A més, la vila es visita en una hora llarga, sense pressa. O sentim!.

Después de haber visto las maravillosas catedrales normandas de Inglaterra no habíamos vuelto a disfrutar de un templo tan bonito fuera de la isla. Las catedrales francesas, bellísimas todas ellas, nos parecían cortas, anchas, algo rechonchas. Hasta que descubrimos la catedral de Dol de Bretaña, en la Bretaña francesa, claro, con las mismas proporciones: largas, poco anchas, altas y con el crucero en medio de la nave. Y, rodeándola, la fantástica villa medieval de Dol de Bretagne, tan bonita, tan pequeña, tan auténtica, tan desconocida. Con las plazas cuidadas, calles estrechas, o grandes calles como la de los Stuart, con casas de entramados de madera … todo lo que siempre has esperado de un pueblo medieval típico y tópico, allí, preparado para vosotros, sin artificio . Una villa donde circular es fácil, aparcar no tiene problemas y pasear aún menos. Y todo auténtico. Una ciudad parada en el tiempo, que había sido la capital eclesiástica de Bretaña, y de ahí su magnífica catedral. No os lo creeréis si os decimos que está a sólo 15 kms. del Mont St Michel, patrimonio de la humanidad, donde cada día miles de turistas dejan la piel para ver la abadía que flota sobre el mar, coronando la isla. No os creeréis que Dol está muy cerca y no la visita nadie. St Malo, la ciudad corsaria muralla, está a 20 kms. Si planifican un viaje a la Bretaña Francesa, que la han de hacer, no dejen de incluir este pequeño pueblo medieval de 5.000 almas solo, pero con una catedral, unas casas de pan de bois fantásticas, entre las que hay la Maison des Plaids, que aseguran es la más antigua de Francia. No comimos ni dormimos en Dol, ya que estábamos situados en Rennes, en el Novotel Gare Centre, muy bien, y sólo íbamos de paso para Dol. Además, la ciudad se visita en una hora larga, sin prisa. Lo sentimos.

Saint Malo


saint_malo

Havíem intentat visitar Saint Malo altres vegades, però el transit infernal, la gentada i el problema de l’aparcament, que està literalment impossible, ens n’havien fet desistir. A la tercera va la vençuda i aquesta vegada ho vàrem aconseguir. Això sí, fent cas dels consells i aparcant a l’entrada de la ciutat moderna, en un lloc habilitat que val 3€ al dia, baratet, i des d’on surt cada 20 minuts un bus que us porta a peu de muralles. Només així hem pogut visitar aquesta bonica ciutat corsària de la Bretanya francesa, rodejada pel mar i per un impressionant cèrcol de muralles, escenogràfic de veritat. Perquè Saint Maló concentra tot el turisme de Bretanya, francés i internacional, a les seves portes. Milers de turistes, un tràfic caòtic i uns aparcaments, molt nombrosos, però sempre plens i clarament insuficients. Saint Maló és bonic, cert, però és un decorat. Es bonica la platja, amb les illes, on està enterrat Chateaubriand, el poeta. Es bonica la piscina natural d’aigua de mar que la marea omple, i des d’on et pots tirar de cap d’un trampolí que a casa nostra estaria prohibit. Son boniques les muralles, les torres, les portes d’entrada, els merlets, que semblen extretes d’un conte medieval. Es maco el port, que rodeja la vila closa. I prou. Els carrers interiors, les esglésies, les places, farcides de gent i de botigues, de restaurants i bars, son terribles. Richelieu va fer bona feina i la ciutat intramurs és una mala còpia de qualsevol vila francesa del classicisme: pompositat tronada. Qualsevol rastre d’una ciutat bretona va ser borrat del mapa. Ara bé, el conjunt mereix una visita si feu un volt per Bretanya i us sobra temps, o bé si voleu agafar un vaixell cap a Jersey o qualsevol altre de les illes Anglonormandes. No vam dormir a Saint Maló, però si que vam dinar-hi. Volíem anar al contracultural Cargo Culte, un restaurant de moda que ens va agradar. Amor a primera vista, menjars estranys i decoració rara, però maco. Dissortadament estava ple a vessar. Impossible. Vàrem acabar a la creperia veïna, Aux Epis d’Or, on vam menjar galetes bretones de pa moreno. Qui no es conforma és perquè no vol, però no el recomanarem aquí. Si feu la Bretanya haureu de fer Saint Maló, però si passeu d’aquesta ciutat tampoc passarà res!.

Habíamos intentado visitar Saint Maló otras veces pero el tráfico infernal, el gentío y el problema del aparcamiento, que está literalmente imposible, nos habían hecho desistir. A la tercera va la vencida y esta vez lo conseguimos. Eso sí, haciendo caso de los consejos y aparcando en la entrada de la ciudad moderna, en un lugar habilitado que vale 3 € al día, barato, y desde donde sale cada 20 minutos un bus que te lleva a pie de murallas. Sólo así hemos podido visitar esta hermosa ciudad corsaria de la Bretaña francesa, rodeada por el mar y por un impresionante cerco de murallas, escenográfico de verdad. Porque Saint Maló concentra todo el turismo de Bretaña, francés e internacional, a sus puertas. Miles de turistas, un tráfico caótico y unos aparcamientos, muy numerosos, pero siempre llenos y claramente insuficientes. Saint Maló es bonito, cierto, pero es un decorado. Se bonita la playa, con las islas, donde está enterrado Chateaubriand, el poeta. Es bonita la piscina natural de agua de mar que la marea llena, y desde donde te puedes tirar de la cabeza de un trampolín que, aquí, estaría prohibido. Son bonitas las murallas, las torres, las puertas de entrada, las almenas, que parecen extraídas de un cuento medieval. Es bonito el puerto, que rodea la villa cerrada. Y basta. Las calles interiores, las iglesias, las plazas, rellenas de gente y de tiendas, restaurantes y bares, son terribles. Richelieu hizo buen trabajo y la ciudad intramuros es una mala copia de cualquier ciudad francesa del clasicismo: pomposidad. Cualquier rastro de una ciudad bretona fue borrado del mapa. Ahora bien, el conjunto merece una visita si estais haciendo una vuelta por Bretaña y os sobra tiempo, o si deseais tomar un barco hacia Jersey o cualquier otra de las islas del Canal. No dormimos en Saint Maló, pero si que comimos allí. Queríamos ir al contracultural Cargo Culto, un restaurante de moda que nos gustó. Amor a primera vista, comidas extrañas y decoración rara, pero bonito. Desgraciadamente estaba lleno a rebosar. Imposible. Acabamos en la crepería vecina, Aux Epis de Oro, donde comimos galletas bretonas de pan moreno. Quien no se conforma es porque no quiere, pero no lo recomendaremos aquí. Si van Bretaña tendrá que ir a Saint Maló, pero si pasáis de esta ciudad tampoco pasará nada.

Dinan


dinan

Dinan és el poble que més ens va agradar d’entre la multitud de poblets medievals de Bretanya. No és un poblet, de fet és una vila força gran però amb un casc antic molt ben conservat. Hi ha dos Dinan. El del port, a sota, a les vores del riu Rance, amb el seu pont medieval, un barri pescador i comercial, petit, i la vila closa, a dalt, envoltada de muralles i coronada per un senyor castell. Els uneix un carrer empedrat, preciós, que fa una forta, molt forta pujada, ple de cases medievals amb entramats de fusta. Es el carrer de Jerzual i sembla talment sorgit de l’edat mitjana. Està plena d’agradables botigues d’artesans i de records que fan menys fatigosa la pujada. Al mig del carrer, en arribar a la muralla, una porta amb una torre dona accés a la vila alta. Allà hi ha uns WC públics, que potser us faran falta per seguir pujant. Entrem al poble medieval. Podeu pujar al camí de ronda de les muralles just passar la porta si voleu. Ara som als carrers comercials plens de cases amb entramats de fusta, de places boniques, d’esglésies gòtiques. Hi ha la plaça dels corders, dels mercers, oficis de l’edat mitja, cases de fusta del segle XVI, la basílica de Saint-Sauveur, del siglo XII, una mica oriental, bizantina o persa. Sou al cor de Bretanya. Si heu estat capaços d’arribar fins aquí no us costarà res de completar la visita arribant fins el castell, rodejant les muralles. Si heu passat airosos la prova de pujar des del port de Dinan, on trobareu aparcament fàcil pel vostre cotxe, no us costarà gens desfer el camí, i tornar a baixar a les vores de la Rance, amb el pont medieval, per donar per tancada aquesta visita, una de les més maques que podeu fer a Bretanya. A Dinan tenim bones adreces per dinar: L’Atelier Gourmand, al port, al Quai número 4. Un xic més enllà, al número 9, Chez Odette BongrainChez Odette Bongrain, un altre restaurant molt clàssic. Si ja sou dalt la vila medieval llavors teniu un bar on fan menjars, senzills, sense glamour, però molt bons, un plat únic combinat, salsitxes, papates, ou… i postres… pastissos… Au Thé Gourmand!. Molt més clàssic, més car però no inabastable, Fleur du Sel proposa plats francesos i bretons de sempre. Cuidat i encantador. Entre un i l’altre, la Courtine, proposa també bona teca. Qualsevol restaurant a Dinan és bo. Pasant n’hem vist molts més i, a tots, hi haguèssim dinat!. No oblideussiu Dinan tot visitant Bretanya!.

Dinan es el pueblo que más nos gustó de entre la multitud de pueblos medievales de Bretaña. No es un pueblo, de hecho es una villa bastante grande pero con un casco antiguo muy bien conservado. Hay dos Dinan. El del puerto, abajo, a las orillas del río Rance, con su puente medieval, un barrio pescador y comercial, pequeño, y la villa cerrada, arriba, rodeada de murallas y coronada por un señor castillo. Los une una calle adoquinada, precioso, que hace una fuerte, muy fuerte subida, lleno de casas medievales con entramados de madera. Se la calle Jerzual y parece talmente surgido de la edad media. Está llena de agradables tiendas de artesanos y de recuerdos que hacen menos fatigosa la subida. En medio de la calle, al llegar a la muralla, una puerta con una torre da acceso a la ciudad alta. Allí hay unos WC públicos, que quizás os harán falta para seguir subiendo. Entramos en el pueblo medieval. Puede subir al camino de ronda de las murallas más pasar la puerta si quieres. Ahora somos las calles comerciales llenas de casas con entramados de madera, de plazas bonitas, de iglesias góticas. Existe la plaza de los corderos, de los merceros, oficios de la edad media, casas de madera del siglo XVI, la basílica de Saint-Sauveur, del siglo XII, algo oriental, bizantina o persa. Usted está en el corazón de Bretaña. Si ha sido capaces de llegar hasta aquí no te costará nada de completar la visita llegando hasta el castillo, rodeando las murallas. Si ha pasado airosos la prueba de subir desde el puerto de Dinan, donde encontrará aparcamiento fácil para su coche, no te costará nada deshacer el camino, y volver a bajar a los bordes de la Rance, con el puente medieval, para dar por cerrada esta visita, una de las más bonitas que puede hacer en Bretaña. A Dinan tenemos buenas direcciones para comer: El Atelier Gourmand, en el puerto, en el Quai número 4. Un poco más allá, en el número 9, Chez Odette BongrainChez Odette Bongrain, otro restaurante muy clásico. Si ya es arriba la villa medieval entonces tiene un bar donde hacen comidas, sencillos, sin glamour, pero muy buenos, un plato único combinado, salchichas, patatas, huevo … y postres … pasteles … Au Thé Gourmand! . Mucho más clásico, más caro pero no inalcanzable, Fleur du Sel propone platos franceses y bretones de siempre. Cuidado y encantador. Entre uno y otro, la Courtine, propone también buena comida. Cualquier restaurante en Dinan es bueno. Pasando hemos visto muchos más y, a todos, hubiéramos comido !. No oblideussiu Dinan visitando Bretaña !.

El Cap Fréhel


frehel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Rennes


rennes

La vila de Rennes és la capital històrica de la bellíssima regió de Bretanya, a França. Però això no es tradueix en una ciutat bonica ni gran. Rennes te una mida humana, abastable, que la fa molt agradable. Rennes, però, no és una ciutat maca. Un malaurat incendi al segle XVII li va llevar tot el patrimoni medieval del seu casc antic. Milers de cases d’entramats de fusta van cremar. Malgrat tot encara en queden algunes pels carrers que envolten la plaça de Santa Anna, o al carrer de Sant Miquel, focus contracultural de la vila, lloc de trobada dels amants dels bars i el sarau. La catedral de Sant Pere, neoclàsic dur, el parlament de Bretanya, l’ajuntament, l’òpera… tot el centre històric va ser reconstruït en aquell estil pompós del classicisme francès. La capella de Sant Ives, el magnífic espai verd del parc Thabor, alguna església més, com Sant Salvador, s’escapen d’aquesta mediocritat. Malgrat tot en va agradar Rennes i, pel seu emplaçament és ideal per fe-ne un centre d’operacions, no saturat, per veure la meitat oriental de la Bretanya. Perquè des de Rennes teniu a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadia en una illa al mig del mar, preciosa, i plena de gent!. I també a 80 kms. la bella ciutat corsària de Saint Maló, també desbordada de públic tothora. I a 40 kms, només les viles medievals de Fougueres i Vitré, amb els seus castells. I a 60 kms la vila fabulosa de Dinan, amb carrers d’ensomni, o la de Dol de Bretanya, amb la seva descomunal i bonica catedral, o les belles platges i ports de la costa Maragda, com Erquy, amb les seves conxes de sorres daurades. O bé els caps que s’endinsen a l’oceà, com el de Frehél i els seus penya-segats de vertígen, i els seus fars. I, a la banda sud Vannes, Carnac i els seus monòlits de pedra, o el bosc de Paimport, Broceliade pels amants de les llegendes artúriques, amb la tomba de Merlí, l’encantador. Rennes, a més, te un hotel de primera per a les famílies, que a l’estiu fa ofertes increibles, amb suites dúplex per menys de 100€, desdejuni inclòs. Es tracta del Novotel Gare, fantàstic. Amb piscina interior climatitzada per si plou, cosa possible a Bretanya!. Hi hem estat molt bé en aquest hotel!. O restaurants tan bons com el Basilico, a tocar de l’hotel, un italìa que us enamorarà!. Si aneu a Bretanya, que heu d’anar-hi un d’aquests estius, no deixeu passar aquesta ciutat, aquest hotel i aquest restaurant. També vam menjar al Cafe Noir, pas mal però car, una mica més cap a l’estació, i hem vist alguns restaurants més, com el San Remo, una altra pizzeria, a la mateixa plaça de l’estació, però no hi hem menjat. Bona estada a Rennes!.

La ciudad de Rennes es la capital histórica de la bellísima región de Bretaña, en Francia. Pero esto no se traduce en una ciudad hermosa ni grande. Rennes tiene una medida humana, alcanzable, que la hace muy agradable. Rennes, sin embargo, no es una ciudad bonita. Un desgraciado incendio en el siglo XVII le quitó todo el patrimonio medieval de su casco antiguo. Miles de casas de entramados de madera quemaron. Sin embargo aún quedan algunas por las calles que rodean la plaza de Santa Ana, o en la calle de San Miguel, foco contracultural de la ciudad, lugar de encuentro de los amantes de los bares y el bullicio. La catedral de San Pedro, neoclásico duro, el parlamento de Bretaña, el ayuntamiento, la ópera … todo el centro histórico fue reconstruido en ese estilo pomposo del clasicismo francés. La capilla de San Ives, el magnífico espacio verde del parque Thabor, alguna iglesia más, como San Salvador, se escapan de esta mediocridad. A pesar de todo en gustó Rennes y, por su emplazamiento es ideal para fe de ello un centro de operaciones, no saturado, para ver la mitad oriental de la Bretaña. Porque desde Rennes tiene a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadía en una isla en medio del mar, preciosa, y llena de gente !. Y también a 80 kms. la bella ciudad corsaria de Saint Maló, también desbordada de público en todo momento. Y a 40 kms, sólo las villas medievales de Fougueres y Vitré, con sus castillos. Y a 60 kms la ciudad fabulosa de Dinan, con calles de ensueño, o la de Dol de Bretaña, con su descomunal y bonita catedral, o las bellas playas y puertos de la costa Esmeralda, como Erquy, con sus conchas de arenas doradas. O bien los fines que se adentran en el océano, como el de Fréhel y sus acantilados de vértigo, y sus faros. Y, en el lado sur Vannes, Carnac y sus monolitos de piedra, o el bosque de Paimport, Broceliade los amantes de las leyendas artúricas, con la tumba de Merlín, el encantador. Rennes, además, tiene un hotel de primera para las familias, que en verano hace ofertas increibles, con suites dúplex por menos de 100 €, desayuno incluido. Se trata del Novotel Gare, fantástico. Con piscina interior climatizada por si llueve, lo posible en Bretaña !. Hemos estado muy bien en este hotel !. O restaurantes tan buenos como el Basilico, junto al hotel, un italiano que os enamorará !. Si va a Bretaña, que ha de ir uno de estos veranos, no deje pasar esta ciudad, este hotel y este restaurante. También comimos en el Cafe Noir, no está mal pero caro, algo más hacia la estación, y hemos visto algunos restaurantes más, como el San Remo, otra pizzería, en la misma plaza de la estación, pero no hemos comido. Buena estancia en Rennes !.

Bayeux


bayeux

Bayeux és una vila gran del nord de França, de la Normandia. La ciutat en si és molt cuca, amb una catedral interessant, molt gran, i carrers plens de cases de fang, pedra i fusta, medievals, precioses. O els canals, amb els molins i les cases dels tintorers penjades damunt l’aigua. En fi, Bayeux, és una vila divertida, desenfadada, on la gent es veu alegre, els carrers animats, amb botigues i restaurants. Però de tot el què guarda aquesta bella ciutat una cosa sobresurt d’entre totes les altres i la fa ser molt especial. És el famós tapís de Bayeux, brodat per una reina, i que relata la conquesta d’Anglaterra per part del Duc de Normandia, Guillem. És romànic, molt antic i ben conservat. És troba a la seu de l’antic bisbat i ocupa una immensa sala fosca de més de 70 metres de llarg on s’exposa el tapís. Potser fareu cua, possiblement no entendreu res, malgrat el servei d’audioguia, però fins i tot els més profans en la matèria quedareu bocabadats davant d’aquesta tela llarguíssima, brodada en llana de més de mil anys d’antiguitat. Acompanyen la peça, que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, una biblioteca de més de 30.000 volums, un museu arqueològic i un centre d’interpretació amb audiovisuals i tota mena de serveis, inclosa una botiga de records. Encara que potser els nens i nenes s’avorriran de valent, altres quedaran impressionats per l’envergadura de l’obra que tindran al davant dels seus ulls. Però no aneu a Normandia i Bretanya només pel tapís de Bayeux, ni tan sols per la ciutat. Veniu-hi i admireu les seves costes retallades, amb platges plenes de petxines. La meravella sense parangó del Mont Saint Michel, increïble. Ciutats pirates com Saint Maló, medievals com Fougueres o Vitré. Capitals grans, boniques, plenes d’art, com Nantes, Rennes, Caen o Rouen. Les platges del desembarcament del dia D, durant la segona guerra mundial, tan instructives. Els immensos cementiris militars, tan emotius. El paisatge amable i ondulat, els penya-segats que cauen a l’Atlàntic ferotge, els fars davant l’abisme, les vaques que fan el camembert, o les galetes de sarraï, pizzes bretones de pobre. Per dinar us proposem algunes opcions. Ens va agradar molt Le Volet qui Penche, un petit, minúscul restaurant, a tocar d’un canal, a l’impasse de l’Islet al  centre de la ciutat. Certament una finestra està que cau!. Carta curta, molt curta, ambient bohemi. El Moulin de la Galette, a la Rue de Nesmond, 38, proposa cuina bretona: galetes i creps també, és clar. Més prestigiós, car, de qualitat, menjar molt més refinat: La Rapière. Una pizza?: Al Fred’Au, al carrer dels Tintorers, davant del canal. Fantàstiques pizzes!. Un de gust francés? Au Petit Bistrot o  Chez Paulette, deliciosos. A Bayeux varem dormir al Novotel, cadena que admet families senceres, ideal per parelles amb nens, que dormen i esmorzen gratis!. Ens van semblar bonics, tot passejant, el Reina Matilde, o el clàssic D’Argougues, tan francés, tan cuidat. I, sobretot, el Villa Lara, a la plaça on vam aparcar el cotxe, coquetó, i que semblava molt acollidor. Una volta per Normandia i Bretanya, amb l’excusa de Bayeux, una idea fantàstica per unes vacances!.

Bayeux1

Bayeux, en la Normandia francesa, cerca de Bretaña, és un destino claro para las famílias enamoradas del arte y la historia. Y no por su catedral, o sus casas medievales, sus canales o su animado centro peatonal. Sinó por su tapiz, el tapiz de la Reina Matilde, patrimonio de la humanidad. Una pieza de lana brodada, románica, de más de 70 metros de largo y 1.000 años de antiguedad. No os lo podeis perder. Y ya que vais a ir, dedicad unas vacaciones a recorrer Normandia y Bretaña, a ver maravillas como el Mont Saint Michel o Saint Maló. A disfrutar de sus paisajes, sus acantilados, los faros, las playas, las ciudades medievales como Fougueres, Vitre, Rennes, Nantes o Rouen. Una ideal genial.

Le Mans


lemans

Un passeig per vell Mans és una experiència històrica. Possiblement el casc antic d’aquesta població francesa, anomenat la Cité Plantagenet en honor d’aquesta dinastia reial, sigui l’exemplar més ben conservat a Europa de vila medieval. Edificada al voltant de la seva superba catedral, (hem estat dubtant d’incloure-hi una foto), la vella ciutat de Mans no ha perdut gens del seu sabor d’abans. Carrers estrets, tortuosos, amb empedrat desigual, acullen cases amb entramat de fusta que semblen extretes directament dels contes dels germans Grimm. Ara son plenes de botigues amb encant, restaurants gastronòmics i hotelets familiars. Le Mans és coneguda arreu pel seu circuit automobilístic, que acull les famoses 24 hores, però ningú no ens havia dit res de la maravella del seu centre històric. Per això fou una grata sorpresa trobar-nos-el, com ho fou Cáceres a Espanya. A més de fer el badoc pels carrerons, ja us ho hem sugerit abans, podeu admirar una de les més boniques catedrals gòtiques de França, un país que està ben servit d’aquest tipus de monuments. També, a les afores, cal anar a veure l’abadia de l’Epau, senzilla i austera, que serà objecte d’una entrada pròpia en aquest bloc més endavant. Mans és una ciutat a escala humana, petita, acollidora, amb parcs i jardins, un tramvia modern i amb una notable vida cultural. A l’estiu no us perdeu les projeccions de llum i so damunt la façana de la catedral. Molt interessants!. És difícil escollir entre la variada oferta de restaurants a Le Mans, però ho probarem: El Lavilla es un lloc cuidat, com ho és el menjar dels Paves de Pierre, més divertit. Els afeccionats a l’automòbil no pode deixar de visitar el Legend’s. Més clàssic francés El Grenier de Sel. Una pizzeria i trattoria alegre i desenfadada, les millors pizzes de Le Mans a l’Atrium. Per dormir no ho dubteu: hi ha un bon Novotel just al costat de l’Abadia de l’Epau, a la zona esportiva i al parc del riu, als afores. Altres possibilitats: aneu a l’estació de tren, hi ha un grapat d’hotels senzills, com ara el Normadie o el Rennes. Aneu a Mans en el transcurs d’una ruta familiar pel nord de França, pels castells del Loira, o camí de Bretanya o Normandia. Tampoc no gaire lluny de París. Ja ho sabeu, Le Mans, una perla rara, molt recomanable.

Un paseo por viejo Mans es una experiencia histórica. Posiblemente el casco antiguo de esta población francesa, llamado la Cité Plantagenet en honor de esta dinastía real, sea el ejemplar mejor conservado en Europa de villa medieval. Edificada alrededor de su soberbia catedral, (hemos estado dudando de incluir una foto), la vieja ciudad de Mans no ha perdido nada de su sabor de antes. Calles estrechas, tortuosas, con empedrado desigual, acogen casas con entramado de madera que parecen extraídas directamente de los cuentos de los hermanos Grimm. Ahora estan llenas de tiendas con encanto, restaurantes gastronómicos y hotelitos familiares. Le Mans es conocida por su circuito automovilístico, que acoge las famosas 24 horas, pero nadie nos había dicho nada de la maravilla de su centro histórico. Por eso fue una grata sorpresa encontrarnoslo, como lo fue Cáceres en España. Además de hacer la ronda por los callejones, ya os lo hemos sugerido antes, se puede admirar una de las más bonitas catedrales góticas de Francia, un país que está bien servido de este tipo de monumentos. También, en las afueras, hay que ir a ver la abadía del Epau, sencilla y austera, que será objeto de una entrada propia en este blog más adelante. Mans es una ciudad a escala humana, pequeña, acogedora, con parques y jardines, un tranvía moderno y con una notable vida cultural. En verano no se pierdan las proyecciones de luz y sonido sobre la fachada de la catedral. ¡Muy interesantes!. Es difícil elegir entre la variada oferta de restaurantes en Le Mans, pero lo vamos a probar: El Lavilla es un lugar cuidado, como lo es la comida de los Paves de Pierre, más divertido. Los aficionados al automóvil no podeis dejar de visitar el Legend ‘s. Más clásico francés El Grenier de Sel. Una pizzería y trattoria alegre y desenfadada, las mejores pizzas de Le Mans en el Atrium. Para dormir no lo dudéis: hay un buen Novotel justo al lado de la Abadía de la Epau, en la zona deportiva y el parque del río, en las afueras. Otras posibilidades: ir a la estación de tren, hay un puñado de hoteles sencillos, como el Normadie o el Rennes. Vayan a Mans en el transcurso de una ruta familiar por el norte de Francia, los castillos del Loira, o camino de Bretaña o Normandía. Tampoco muy lejos de París. Ya lo sabéis, Le Mans, una perla rara.