Feria de Abril de Barcelona

Del 26 d’abril al 5 de maig, a la explanada del Fòrum de Barcelona podeu gaudir de la 48 edició de la “Feria de Abril” de Catalunya. Son uns 95 mil metres quadrats, que aviat està dit, amb las casetes de las entitats andaluses, on podeu menjar i tapejar a gust, molt familiar, i veure ballar sevillanes. Una mica més lluny, a costat del mar, en un espai separat hi ha les atraccions, els “caballitos”, que son molt i molt divertits. Un somni pels vostres infants. Hi ha moltes atraccions i una gran part de les mateixes pensades per nens petits. Son moltes, moltes, atraccions de fira, en total un munt… increïble, fastuós, amb una “noria gegant”. Aneu-hi una d’aquestes tardes o nits, a sopar, amb la canalla, amb la família. Deixeu-vos embruixar per l’ambient típicament andalús de les casetes de les entitats, amb bon menjar: peixet fregit, calamars, pop, carn, botifarra, tapes de tota mena, finos i vins blancs, cervesa… i balls. La fira d’abril a Barcelona, cada dia, cada tarda i cada nit fins el proper diumenge.

Del 26 de abril al 5 de mayo la explanada del Fòrum de Barcelona y Sant Adrià de Besòs acoge la 48 edición de la Feria de Abril de Catalunya. La superficie ocupada por la Feria de Abril es de 95 mil metros cuadrados, que no es poco. En el Real se encuentran las casetas de las entidades, las zonas de restauración, donde comer unas buenas tapas, pescaito frito, chocos, pulpo, calamares, carnes y beber fino o cerveza. Un poco más allá, cerca del mar, están ubicadas las atracciones de feria que haran las delícias de vuestros hijos e hijas. Incluyen una noria gigante, tiovivos y muchas otras atracciones pensadas para chiquillos. No os perdais esta fiesta constante que durará hasta el próximo domingo, divertida, alegre, gastronómica. Recorred las casetas y pasaroslo bién.

Tió de Nadal a Argençola

El propers dies 8 i 10 de desembre de 2017, a la desconeguda vila d’Argençola, a mig camí entre Igualada i Tàrrega, per l’autovia A-2, la que va a Lleida i és gratuïta, teniu una cita amb el tió de Nadal. Es tracta de la Festa del Tió d’Argençola que arriba a la setena edició aquest any. La celebren dos dies: el divendres 8 i el diumenge 10 de desembre. Hi ha un programa tancat, i que es paga. A 2/4 de 10 del matí heu de ser allà. Hi ha una xocolatada popular per agafar forces per anar al bosc. Després actuació d’en Jordi Giralt, amb el grup d’animació infantil Can Cantem. A les 11 del matí sortida pels màgics boscos de Clariana on caldrà trobar els tions, ajudats pels “buscations” i els follets del bosc. En tornar jocs infantils amb el Tió com a protagonista. La festa s’acabarà cap a les 2 del migdia. També hi haurà un Mercat del Tió, de lliure visita, on hi trobareu productes locals, de proximitat i ecològics, així com artesania feta a prop de casa, obert des de les 9 del matí i fins a les 2 del migdia. Per menjar alguna cosa teniu servei de bar amb entrepans durant el matí. Fins aquí la cosa lliure. Ara la més organitzada. Si voleu quedar-vos a dinar, en un dinar popular que costa 8 €, cal reservar els tiquets per correu electrònic. I si voleu fer una activitat més guiada que visitar el mercat, com ara anar a buscar un tió i portar-lo a casa per Nadal, llavors cal inscripció prèvia i les places són limitades. El preu de la inscripció és de 50 € per família i dona dret a l’esmorzar, la sortida al bosc, caçar un tió i participar a totes les activitats preparades per la Festa. Si porteu el vostre tió de casa… només pagareu 25 € /família i teniu l’esmorzar, la sortida al bosc i participació a totes les activitats preparades per la festa. Tot plegat està molt més ben explicat a la web de la Casa del Tió.

Los próximos dias 8 y 10 de diciembre teneis, en la muy desconocida villa de Argençola, a medio camino entre Igualada y Tàrrega por la A-2, una cita con el tió de Navidad. Se trata de un mercado del tió, y de una actividad familiar, pagando, paralela, que consiste, básicamente, en ir a buscar un tió en el bosque para llevarlo a casa. Informaros de todo en la web: Casadeltio.cat

Festa del Porc a Moià

Avui us proposem una anada a la bonica vila de Moià, la capital de la comarca del Moianès, amb motiu de la celebració de la seva Festa del Porc de Moià. Una desenfadada festa de primavera boja, popular i en un entorn natural fantàstic, als afores del poble, al Molí Nou de Moià. La Festa del Porc inclou un esmorzar, un dinar i un sopar acompanyats per música, jocs per la canalla i els grans i ambient molt de casa. Bona música, molta animació popular, uns bonics jocs rurals i un munt d’altres activitats durant tot el dissabte, dia 1 d’abril de 2017. Consulteu la web on hi ha tot el programa!. De tota manera us podem adelantar que trobareu: un senyor esmorzar de forquilla, un bon esmorzar a 4€ per persona, infantil a 3€.  Atenció: amb carn, i amb alternativa vegetariana per a tots els àpats!. A les 11 del matí, com diu a la seva web, mentre els grans s’avorreixen ballant o prenent un vermut, per les més petites i els més petits de la casa proposen uns jocs rurals molt bèsties i esbojarrats!. Pels més calmats també podreu fer uns tallers de manualitats xulos. Els Falcons de Castellcir oferiran les seves figures, i també hi ha un taller per tots els que volgueu aprendre a fer falcons!. Seguira un ball amb vermut, que inclou un servei de canguratge, guai!. Continua la gresca amb una representació de la matança del porc. Falsa, és clar. Dinar tot seguit, a preus populars. Acabat el dinar una rifa popular com les d’abans. Paneres formoses plenes de productes locals. A la tarda concert de sobretaula. Un grup de swing. Seguirà una gincana i uns jocs bèsties per grans i petits. En fosquejar humor. Un espectacle de riure per enllaçar amb el sopar. Com el dinar molta teca per 8€ els grans i 5€ la canalla. Alternativa vegetariana a tots els àpats, recordeu!. A la nit folk i danses tradicionals, i música mediterrània. Seguirà, si aguanteu, una disco mòbil, i després música del moianès. El Molí Nou de Moià és un indret natural situat a les afores del poble, com ja us hem indicat. Per arribar-hi només haureu de seguir les senyalitzacions que trobareu ja als principals accessos al poble de Moià. Quan trobeu al semàfor del mig del poble, dirigiu-vos cap a la rotonda. Quan hi arribeu, trenqueu a l’esquerra i seguiu les indicacions que trobareu fins al Molí Nou. A Moià s’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per l’AP7 fins passat Mollet, per agafar la C-59 que us portarà a Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i finalment a Moià, en una ruta de 60 kms. per una carretera comarcal, amb algunes voltes i molt bon paisatge. Hi van els busos 203 i 213 de l’empresa Sagalés. Un cop allà podeu passar el dia, o tot el cap de setmana, molt entratinguts i de manera agradable. Al centre de Moià podeu gaudir de la casa museu de Rafael de Casanova, molt ben muntada, molt didàctica, en un palau noble dels segles XVII i XVIII. Tampoc no heu de perdre-us el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, amb el seu claustre maravellós, però fent atenció als horaris, que son una mica estranys. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana, o un pont al Moianès, també podreu visitar poblets encantadors, com ara Granera, amb el seu castell, o bé el de Castellcir, amb un parell de castells, la possibilitat de visitar una masia construïda sota una balma. Castellcir és un lloc encisador, amb molta natura, riuets i boscos de faig impressionants. A Moià hi ha tants restaurants bons, que ens costa de citar-ne alguns entre tots. Però us recomanem dinar al restaurant Padrisa, o bé a Les Voltes, o al molt recomanable “El Colom“.  Si us decidiu a dormir al Moianès, podeu fer-ho en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping. ¡Bona Festa del Porc a Moià!.

¿Os gustan las fiestas bestias?. Moià, en el corazón de Cataluña, entre Vic y Manresa, es una ciudad inquieta, culturalmente muy viva. Durante todo el año celebran ferias muy lucidas e interesantes. Hoy os invitamos, este sábado dia 1 de abril de 2017 a su fiesta del Cerdo. Comida y música todo el dia. Animaros. En Moià nació Rafael de Casanova, el héroe de 1714. Se puede visitar la casa natal. Ya veis que Moia, aun sin fiestas, en sí mismo, es muy recomendable. Una villa muy importante, mucho más que hoy en día, durante los siglos XVI al XVIII. Conserva un casco antiguo que merece una visita. Sus alrededores són espléndidos. Tienen, antes de llegar, Castellterçol, con la casa museo de Prat de la Riba. Y al norte Santa Maria de l’Estany, un monasterio románico de campanillas. Moià celebra también una muy interesante fiesta prehistórica. Porque cerca del pueblo se encuentran las famosas Cuevas del Toll. Suban a Moià pues, si no tenéis nada mejor que hacer. Sobre todo si les gustan las fiestas muy populares y divertidas.

Acireale

Acireale no és una visita de primera línia en un tour per Sicilia. Ni estem segurs que ho sigui de segona. Però a nosaltres Acireale sempre ens quedarà al cor per dos motius: l’hotel Ibis Styles Acireale i la trattoria ristorante U Puttusu, el millor restaurant de Sicília. Anem a pams. Acireale no és lleig. Està brut, descuidat, una mica abandonat, com tota la illa. Però te un centre històric graciós, amb un parell d’esglésies boniques, no la catedral exactament, sinó la Basilica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, molt bonic o, un xic més avall, San Domenico, o la bellíssima Basílica de San Sebastiano, barroc del bo. Ara bé, nosaltres hi vam parar a dormir. I us recomanem que també ho feu vosaltres, al magnífic Ibis Styles, que està situat als afores. Modern, acollidor, net, no gaire car, amb habitacions molt grans, amb dos llits de matrimoni, i els nens dormint i esmorzant gratis. No lluny de l’hotel una platja de roques volcàniques dins un espai natural protegit. I l’altre motiu d’una parada a Acireale seria U Puttusu. Quin menjar sicilia més autèntic i més bo. Deixeu-vos aconsellar pel Giusseppe!. Antipasti Siciliani a tope!. I encara us direm un altre bon lloc per dinar o sopar, si esteu farts de bona cuina siciliana i anyoreu una pizza feta al forn de llenya, o una pasta italiana: la pizzeria Veccio Teatro. Si els preus de l’U Puttusu son de riure, els de la pizzeria davant del teatre Bellini son ridículs, increibles. Bona pizza, bona pasta per quatre cèntims!. Si feu d’Acireale el centre de la vostra estada al cantó est de Sicília podeu visitar còmodament l’Etna, el volcà actiu que dorm damunt de la vila, amenaçant-la. O anar fins la vibrant Catània, ciutat barroca preciosa, activa, bruta, mediterrània, brutal… per estomacs forts. O baixar al mar d’Aci Trezza, o d’Aci Castello, amb els farallons del ciclop, les platges d’aigua cristal·lina de pedres negres, volcàniques. O anar a Capo Mulini, petit port de pescadors adormit des de segles, o pujar amunt, cap a Taormina, encantadora ciutat medieval, pulcra i ordenada, plena de turistes, i banyar-vos llavors a les belles platges de sorra blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ja ho sabeu… Acireale val una parada en un periple per Sicília, encara que només sigui per menjar i dormir!.

Acireale no es una visita de primera línea en un tour por Sicilia. Ni estamos seguros de que lo sea de segunda. Pero a nosotros Acireale siempre nos quedará el corazón por dos motivos: el hotel Ibis Styles Acireale y la trattoria ristorante U Puttusu, el mejor restaurante de Sicilia. Vayamos por partes. Acireale no es feo. Está sucio, descuidado, algo abandonado, como toda la isla. Pero tiene un centro histórico gracioso, con un par de iglesias bonitas, no la catedral exactamente, sino la Basílica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, muy bonito o, un poco más abajo, San Domenico, o la bellísima Basílica de San Sebastiano, barroco del bueno. Ahora bien, nosotros paramos a dormir. Y se recomienda también lo hagais vosotros, en el magnífico Ibis Styles, que está situado en las afueras. Moderno, acogedor, limpio, no muy caro, con habitaciones muy grandes, con dos camas de matrimonio, y los niños durmiendo y desayunando gratis. No lejos del hotel una playa de rocas volcánicas dentro de un espacio natural protegido. Y el otro motivo de una parada en Acireale sería U Puttusu. Qué comida siciliana más auténtica y más buena. Déjese aconsejar por Giusseppe. Antipasti Siciliani a tope. Si los precios de la U Puttusu son de risa, los de la pizzería frente al teatro Bellini son ridículos, increíbles. Buena pizza, buena pasta por cuatro céntimos. Si hacen de Acireale el centro de su estancia en el lado este de Sicilia pueden visitar cómodamente el Etna, el volcán activo que duerme encima de la villa, amenazándola. O ir hasta la vibrante Catania, ciudad barroca preciosa, activa, sucia, mediterránea, brutal … para estómagos fuertes. O bajar al mar de Aci Trezza, o de Aci Castello, con los farallones del cíclope, las playas de agua cristalina de piedras negras, volcánicas. O ir a Capo Mulini, pequeño puerto de pescadores dormido desde siglos, o subir arriba, hacia Taormina, encantadora ciudad medieval, pulcra y ordenada, llena de turistas, y bañarse entonces a las bellas playas de arena blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ya lo sabéis … Acireale vale una parada en un periplo por Sicilia, aunque sólo sea para comer y dormir.

Mercat d’espècies d’Argençola

El proper dissabte, 11 de juny de 2016, a la desconeguda vila d’Argençola, a mig camí entre Igualada i Tàrrega, per l’autovia A-2, la que va a Lleida i és gratuïta, teniu una cita amb els aromes, olors i colors orientals de les mil i una especies i condiments que en el món hi ha. Perquè a Angerçola hi fan un lluit mercat d’espècies, productes afins i artesania variada. Tot plegat comença a les 9 del matí i dura tot el dia, fins la nit. Durant tot el dia teniu un munt d’activitats per a descobrir el gust i l’ús de les espècies, com ara mercat, portes obertes als productors locals, un ecoplanter, vermouth popular, actuacions musicals i dinar popular. Podeu consultar-ho tot a la web del Mercat “El Trill”. Animeu-vos. Tot el poble estarà guarnit de plantes aromàtiques  acabades de collir, i tot el dia  hi haurà música. Faran jornada de portes obertes un hivernacle de plantes aromàtiques. Tot organitzat pels de “El Trill” una cultural d’Argençola, a la pàgina web de la qual: www.eltrill.org, podeu cercar tota la informació. Hi haurà servei de menjar i begudes.

El próximo sábado, 11 de junio de 2016, en la muy desconocida villa de Argençola, a medio camino entre Igualada y Tàrrega por la A-2, tienes una cita con los aromas, olores y colores orientales de las mil y una especias y condimentos que en el mundo hay ha. Porque en Angerçola hacen un lu mercado de especias, productos afines y artesanía variada. Todo ello comienza a las 9 de la mañana y dura todo el día, hasta la noche. Habrá un mercado de las especies propiamente dicho, y una serie de exposiciones, concursos y bonitos talleres, como el de flores prensadas. Al mediodía pueden apuntarse a la comida. Después de comer continúa la feria, que estará hasta las 10 de la noche.. Todo el pueblo estará adornado de plantas aromáticas recién recolectadas, verá funcionar un destilador que hará la extracción de los aceites esenciales de las flores y plantas. Todo el día habrá música. Harán jornada de puertas abiertas en un invernadero de plantas aromáticas, de 10 a 12 del mediodía, y un productor local ecológico. Todo organizado por los de “El Trill” una cultural de Argençola, en la página web de la cual: http://www.eltrill.org, se puede buscar toda la información. Habrá servicio de comida y bebidas.

La Fira d’Abril

Del 22 d’abril al 1 de maig, a la explanada del Fòrum de Barcelona podeu gaudir de la 45 edició de la “Feria de Abril” de Catalunya. Els horaris son el 22 de abril i 29 de abril de 18: 00h a 03: 30h. El 23 de abril, 30 de abril de 10: 00h a 03: 30h. El 24 de abril, 1 de mayo de 10: 00h a 23: 00h. El  25 de abril, 26 de abril, 27 de abril, i 28 de abril de 18: 00h a 23: 00 hores. Son uns 95 mil metres quadrats, que aviat està dit, amb las casetes de las entitats andaluses, on podeu menjar i tapejar a gust, molt familiar, i veure ballar sevillanes. Una mica més lluny, a costat del mar, en un espai separat hi ha les atraccions, els “caballitos”, que son molts i molt divertits. Un somni pels vostres infants. Hi ha moltes atraccions i una gran part de les mateixes pensades per nens petits. Son 105 atraccions de fira, en total… increïble, fastuós, amb una “noria gegant”. Aneu-hi una d’aquestes tardes o nits, a sopar, amb la canalla, amb la família. Deixeu-vos embruixar per l’ambient típicament andalús de les casetes de les entitats, amb bon menjar: peixet fregit, calamars, pop, carn, botifarra, tapes de tota mena, finos i vins blancs, cervesa… i balls. La fira d’abril a Barcelona, cada dia, cada tarda i cada nit fins el proper diumenge.

Del 22 de abril al 1 de mayo la explanada del Fòrum de Barcelona y Sant Adrià de Besòs acoge la 45 edición de la Feria de Abril de Catalunya. La superficie ocupada por la Feria de Abril es de 95 mil metros cuadrados, que no es poco. En el Real se encuentran las casetas de las entidades, las zonas de restauración, donde comer unas buenas tapas, pescaito frito, chocos, pulpo, calamares, carnes y beber fino o cerveza. Un poco más allá, cerca del mar, están ubicadas 105 atracciones de feria que haran las delícias de vuestros hijos e hijas. Incluyen una noria gigante, tiovivos y muchas otras atracciones pensadas para chiquillos. No os perdais esta fiesta constante que durará hasta el próximo domingo, divertida, alegre, gastronómica. Recorred las casetas y pasaroslo bién.

L’Atlàntida de Torelló

A Sant Pere de Torelló, un magnífic poble pre-pirinenc, no lluny de Ripoll, una mica més amunt de Vic i Manlleu, hi ha dues zones de pícnic amb barbacoes. Una, anomenada La Riera, ja us l’hem descrit en aquest mateix bloc, i que a nosaltres ens va agradar molt, més que la que ara us anem a descriure. Però, al final, vosaltres triareu. Primer cal dir que la zona de lleure de l’Atlàntida està en uns terrenys urbans, a la sortida del poble, anant cap al cementiri, però entre dues cases, de fet. La trobareu a mà dreta, en arribar a les darreres cases de l’Avinguda Atlàntida, d’on pren el nom. Hi ha 9 taules de fusta i 4 barbacoes de pedra. Hi ha taules a tocar de la carretera, al costat de les barbacoes, a l’entrada. Allà mateix teniu una zona de jocs infantils i una font. Seguint cap a dins trobareu una feixa més alta amb més taules i més jocs infantils, més ficada a dins del bosc, i més bruta. I a dalt de tot, amb sortida a un altre carrer del poble, hi ha unes altres taules més. Com en el cas de l’altra zona que hi ha al poble, per fer us de la mateixa cal comprar un tiquet a la gasolinera de l’entrada del municipi. Paga tothom més gran de 14 anys, però val 1€ només. No hi ha aparcament com a tal, però si molt de lloc als carrers. Per arribar-hi cal seguir les senyals que us menen al Santuari de Bellmunt. No és un lloc fabulós, ni el millor del poble, ja ho hem dit, però està bé. A més de fer un bon tiberi amb la família o els amics, en aquesta àrea o a la de La Riera, us recomanem que us arribeu fins a Sant Pere de Torelló pels seus paisatges naturals d’una bellesa inaudita. No us perdeu la pujada al Santuari de Bellmunt, fàcil accés en cotxe per carretera asfaltada, tot i que en forta pujada. Situat a 1.246 metres d’altitud, l’ermita és bonica, aèria, amb unes vistes sobre Osona i sobre el Pirineu fantàstiques. Veureu des de Montserrat al Pedraforca. Tot el territori de Torelló està farcit de castells amagats entre els boscos, o damunt de turons roquers. La Vall del Ges, amb un riu divertit i saltiró, amb gorgs on banyar-vos a l’estiu, és una pura delícia. Riu amunt podeu veure un salt d’aigua que es troba a la capçalera del riu Ges, en ple bosc, anomenat Salt del molí. La Grevolosa és un impressionant bosc de faigs, amb molts arbres declarats com a monumentals. Per anar-hi cal seguir la carretera antiga en direcció Olot, i en arribar al kilòmetre 23, molt a prop de la masia del coll de Bracons, deixar el cotxe. Cal seguir un camí indicat en una passejada que no arriba a mitja hora, amb nens. El forat Micó, molt conegut per tots els excursionistes, trenca la serra de Bellmunt. És un lloc tel·lúric, com fet per gegants. Per anar-hi cal agafar l’accés indicat a la carretera BV5224, just al Km. 13. Finalment, i ens deixem moltes coses que fan meravellosa una visita a la vall del riu Ges, podeu arribar-vos fins a Sant Andreu de la Vola, on hi ha quatre cases i una església en un entorn rural idíl·lic. Si el pícnic no us mola prou podeu menjar al poble a la pizzeria la Xicra. Bones pizzes casolanes. També al restaurant Cal Nunci al poble veï de Sant Vicenç de Torelló. El restaurant Mas Piguillem està als afores, prop del Coll de Bracons i del bosc de la Grevolosa, però atenció, sovint fan noces i comunions de grans grups!. El Santuari de Bellmunt, no deixeu de pujar allà dalt que val la pena, quan està obert, ofereix servei de restaurant molt senzill i refugi. Tel: 93 744 71 07, mòbil: 638 34 39 92.Un dia, o més, de gresca en la natura de Torelló, val la pena!.

Una bonita zona de pícnic, con mesas y barbacoas, para una comida familiar però en un entorno urbano, dentro del pueblo, con poco campo y poco bosque para que los niños corran. Esta es el área de pícnic con barbacoas de la Avenida Atlántida, en el camino del cementerio. Es mejor escoger la zona de pícnic de la Riera, junto al rio Ges, con campo y bosque para correr, con agua de rio para bañarse los pies, y belleza mireis donde mireis. A la salida de la población en dirección a Olot por la antigua carretera del Coll de Bracons, a vuestra derecha, ya vereis las mesas, los contenedores de basura entre los árboles y el camino de tierra que os lleva al aparcamiento.

La Riera de Torelló

A Sant Pere de Torelló, un magnífic poble pre-pirinenc, no lluny de Ripoll, una mica més amunt de Vic i Manlleu, hi ha una gran finca anomenada La Riera, que ara és propietat de l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló, en un lloc amb un paisatge fabulós, amb arbres frondosos, molta gespa, espai per jugar i córrer i molt d’aire lliure. Allà els infants podran estar en contacte amb la natura. Allà hi trobareu un bonic espai de pícnic amb barbacoes, amb taules i bancs i molts arbres. La zona es troba a 10 minuts a peu del poble de Sant Pere en direcció La Vola. Per accedir-hi, però, cal que els majors de 14 anys comprin el tiquet d’accés. El venen a la gasolinera que hi ha a l’entrada del poble de Sant Pere de Torelló. El preu del tiquet és d’1€. Hi trobareu dues barbacoes, i nou taules, però, atenció, no hi ha servei de lavabos, encara que si un únic WC d’aquells de plàstic, dels portàtils que munten a les festes majors. Des d’aquesta zona de lleure es poden fer caminades fins la Font de la Figuera, la Font de la Riera o fins el pont romànic. Al costat de la zona de pícnic hi ha el riu Ges, amb gorgs on podreu remullar-vos els peus. Hi ha un camí al costat del riu molt agradable per passejar. Al llarg dels recorregut senyalitzats trobareu un munt de cartells d’interpretació del medi  i la reproducció dels animals que hi viuen. Tot plegat és preciós, verd amb ganes, amb molta aigua, una riera petitona i un riu. Idíl·lic de veritat. Arribareu a l’àrea de pícnic i barbacoes pujant des de Barcelona a Vic i desviant-vos per la carretera C-37 cap a Sant Pere de Torelló, tot ben indicat. Un cop al poble l’heu de travessar pel centre tot seguint les indicacions que us envien cap a Sant Andreu de Vola i cap a Olot. Quan sigueu a l’antiga carretera d’Olot heu de tirar carretera endavant fins que veureu la zona de pícnic a la vostra dreta. De fet heu d’estar ben atents, perquè no hi ha cap rètol, però veureu les taules entre els arbres en un prat de gespa. Tot seguit trobareu l’entrada a un camí de terra, sense indicacions de cap mena, però amb uns arbres i uns contenidors de brossa bastant evidents. Hi ha una gran zona d’aparcament. Atenció: cal portar la llenya o el carbó, perquè no en venen allà, perquè no hi ha ningú. A més de fer un bon tiberi amb la família o els amics, us recomanem que us arribeu fins a Sant Pere de Torelló pels seus paisatges naturals d’una bellesa inaudita. No us perdeu la pujada al Santuari de Bellmunt, fàcil accés en cotxe per carretera asfaltada, tot i que en forta pujada. Situat a 1.246 metres d’altitud, l’ermita és bonica, aèria, amb unes vistes sobre Osona i sobre el Pirineu fantàstiques. Veureu des de Montserrat al Pedraforca. Tot el territori de Torelló està farcit de castells amagats entre els boscos, o damunt de turons roquers. La Vall del Ges, amb un riu divertit i saltiró, amb gorgs on banyar-vos a l’estiu, és una pura delícia. Riu amunt podeu veure un salt d’aigua que es troba a la capçalera del riu Ges, en ple bosc, anomenat Salt del molí. La Grevolosa és un impressionant bosc de faigs, amb molts arbres declarats com a monumentals. Per anar-hi cal seguir la carretera antiga en direcció Olot, i en arribar al kilòmetre 23, molt a prop de la masia del coll de Bracons, deixar el cotxe. Cal seguir un camí indicat en una passejada que no arriba a mitja hora, amb nens. El forat Micó, molt conegut per tots els excursionistes, trenca la serra de Bellmunt. És un lloc tel·lúric, com fet per gegants. Per anar-hi cal agafar l’accés indicat a la carretera BV5224, just al Km. 13. Finalment, i ens deixem moltes coses que fan meravellosa una visita a la vall del riu Ges, podeu arribar-vos fins a Sant Andreu de la Vola, on hi ha quatre cases i una església en un entorn rural idíl·lic. Si el pícnic no us mola prou podeu menjar al poble a la pizzeria la Xicra. Bones pizzes casolanes. També al restaurant Cal Nunci al poble veï de Sant Vicenç de Torelló. El restaurant Mas Piguillem està als afores, prop del Coll de Bracons i del bosc de la Grevolosa, però atenció, sovint fan noces i comunions de grans grups!. El Santuari de Bellmunt, no deixeu de pujar allà dalt que val la pena, quan està obert, ofereix servei de restaurant molt senzill i refugi. Tel: 93 744 71 07, mòbil: 638 34 39 92. Al mateix poble, a l’Avinguda Atlàntida, hi ha una altra zona de pícnic, amb taules i barbacoes també. És més urbana, més dins el poble, no tan bonica. A nosaltres no ens agrada tant, però li dedicarem una entrada un altre dia. Per dormir, a la zona, no hi ha hotels, a banda del refugi del Santuari de Bellmunt, però si nombroses cases de pagès, cases rurals. A la Casa de can Panosa podreu veure com vien les abelles. En canvi a La Pradella es dediquen a la carn de bou i porc. A la vall del Ges hi ha La Teuleria una casa rural, i al poblet de la Vola la casa de El Güell. I ja ho sabeu: un dia, o més, de gresca en la natura de Torelló, val la pena!.

Una espléndida zona de pícnic, con mesas y barbacoas, para una comida familiar. Campo y bosque para que los niños corran, un rio para bañarse los pies, y belleza mireis donde mireis. A la salida de la población en dirección a Olot por la antigua carretera del Coll de Bracons, a vuestra derecha, ya vereis las mesas, los contenedores de basura entre los árboles y el camino de tierra que os lleva al aparcamiento. El valle del rio Ges, donde está emplazada esta zona de pícnic con barbacoas, es muy bonito. Lugares como el Santuario de Bellmunt, el hayedo de Gravalosa o el propio rio, merecen una visita.

Gormaz: castell i ermita de Sant Miquel

A Gormaz, que és un poblet petit, petit de Soria, un poblet perdut en mig dels camps, aixoplugat sota el turó que corona la poderosa fortalessa califal de Gormaz, hi ha una ermita. El riu Duero, l’etern Duero, passa, jovencell, acaronant la terra de la vall que es divisa des d’aquesta petita església romànica. El castell que s’alça, imponent, sobre l’ermita de San Miguel de Gormaz, dominant les bellíssimes terres de Castella, de Soria, és un exemple magnífic de castell àrab, un dels pocs que resten en estat pur a la península. I just abans d’arribar-hi. Just quan enfileu les darreres rampes de la carretera que, des del poblet, us portarà a l’aparcament del castell, trobareu aquesta ermita: Sant Miquel de Gormaz. Dedicada al sant protector, a l’arcàngel que vigila les contrades que corprenent, les muntanyes que fan por, com aquesta. I dins, on fins fa molt pocs anys les ovelles eren les reines, fa ben poc que s’hi han descobert unes pintures romàniques fantàstiques, prou ben conservades, que ocupen les parets laterals i l’absis. Una escenografia complerta, única. Pujar-hi, a peu o en cotxe, és reviure el passat medieval en primera persona. Ser espectador de l’art en estat pur. S’hi arriba fàcilment des de El Burgo de Osma, una vila eclesiàstica, amb una catedral fabulosa, o desde Berlanga de Duero, una vila medieval que treu la respiració, amb la seva col·legiata gòtica, el seu impresionant castell, els carrers porticats. Per cert, prop de Berlanga, l’ermita de San Baudelio guarda un altre tresor en pintures. Soria, extrema, bella, us espera , amb els seus camps de quadre de Benjamín Palencia. Podeu dormir molt bé a qualsevol racó de la província de Soria. Nosaltres hem anat a Gormaz des de la capital, una altra ciutat guapíssima, però també des de Vinuesa, a la muntanya soriana, on podeu veure Urbión, la Laguna Negra, o el Cañon del Rio Lobos, o des del Burgo de Osma mateix. Podeu arribar-hi molt bé per la SO-160, bona carretera, ben indicat tot i que no cal, perquè el castell es veu de lluny. Entreu al poble, travesseu-lo i amunt, pista asfaltada, bona, no gaire ample, però tampoc estreta. Als voltants només teniu, per dormir, cases rurals, xules, com La Casa Grande, o Casa Patiño. Però a Soria capital hi ha molts bons llocs on pasar uns dies. Us proposem allotjar-vos a l’Hotel Apolonia, en ple centre, i així poder visitar tranquilament aquesta coqueta ciutat. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. Si esteu disposats a passar uns dies per terres de la Castella soriana, us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. Al Burgo, al centre de la població, hi teniu un bon hotel amb un spa de luxe: el de Castilla Termal Burgo de Osma. Atenció: no és baratet!. També amb molt de caràcter el Virrei Palafox, que te habitacions quàdruples i triples amb llit supletori, a preus asequibles. També hi trobareu molts bons restaurants. No us perdeu Gormaz, l’ermita de Sant Miquel i tota Soria!.

La fortaleza califal de Gormaz se alza, imponente, en medio de las tierras de Castilla, en Soria. Es un ejemplo magnífico de castillo árabe, uno de los pocos que quedan en estado puro. Al subir, a pie o en coche, por la pista asfaltada que del pueblo lleva al castillo, reparad a vuestra derecha en la ermita de San Miguel, románica, sencilla. Hasta hace poco se guardaban allí ovejas, pero se descubrieron maravillosas pinturas del siglo XII y se han restaurado completamente. Visitar esta iglesia, y el castillo que la domina, es revivir el pasado medieval en primera persona. No os la perdais. Se llega a Gormaz desde El Burgo de Osma, o desde Berlanga de Duero, por Quintanas de Gormaz, siguiendo la SO-160, buena carretera, ancha. De todos modos no se perderan. Como veis en la foto, la fortificación se alza en medio de los campos como en un cuadro de Benjamín Palencia y se ve desde muy lejos. Pueden dormir en cualquier rincón de la bellisima provincia de Soria. Nosotros hemos ido a Gormaz desde la capital, pero también desde Vinuesa o desde el Burgo de Osma mismo. También hay muchos buenos restaurantes. Aprovechad para visitar otros castillos de Soria, como Osma o Berlanga. O ciudades como el Burgo. O pueblos como Catalañazor, que estan muy cerca.

Gormaz caliphal fortress stands, imposing, in the midst of the land of Castile, Soria. It is a magnificent example of Moorish castle, one of the few remaining pure. Going up on foot or by car, along the paved trail that leads to the castle of the village, make amends to your right at the hermitage of San Miguel, Romanesque, simple. Until recently there were kept sheep, but wonderful paintings of the twelfth century were discovered and have been completely restored. Visiting this church, and the castle that dominates it, is to revive the medieval past in person. Do not miss it. You reach Gormaz from El Burgo de Osma, or from Berlanga, by Quintanas de Gormaz, following the SO-160, good road wider. Anyway you will not be lost. As you see in the picture, fortification stands in the middle of the fields and a picture of Benjamin Palencia and seen from far away. They can sleep anywhere in the beautiful province of Soria. We have gone to Gormaz from the capital, but also from Vinuesa or from the Burgo de Osma same. There are also many good restaurants. You can also visit other castles of Soria land, as Osma and Berlanga. Or cities like Burgo. O peoples as Catalañazor, which are very close.

Feria de Abril

Del 24 d’abril al 3 de maig, a la explanada del Fòrum de Barcelona podeu gaudir de la 44 edició de la “Feria de Abril” de Catalunya. Son uns 95 mil metres quadrats, que aviat està dit, amb las casetes de las entitats andaluses, on podeu menjar i tapejar a gust, molt familiar, i veure ballar sevillanes. Una mica més lluny, a costat del mar, en un espai separat hi ha les atraccions, els “caballitos”, que son molt i molt divertits. Un somni pels vostres infants. Hi ha moltes atraccions i una gran part de les mateixes pensades per nens petits. Son 105 atraccions de fira, en total… increïble, fastuós, amb una “noria gegant”. Aneu-hi una d’aquestes tardes o nits, a sopar, amb la canalla, amb la família. Deixeu-vos embruixar per l’ambient típicament andalús de les casetes de les entitats, amb bon menjar: peixet fregit, calamars, pop, carn, botifarra, tapes de tota mena, finos i vins blancs, cervesa… i balls. La fira d’abril a Barcelona, cada dia, cada tarda i cada nit fins el proper diumenge.

Del 24 de abril al 3 de mayo la explanada del Fòrum de Barcelona y Sant Adrià de Besòs acoge la 44 edición de la Feria de Abril de Catalunya. La superficie ocupada por la Feria de Abril es de 95 mil metros cuadrados, que no es poco. En el Real se encuentran las casetas de las entidades, las zonas de restauración, donde comer unas buenas tapas, pescaito frito, chocos, pulpo, calamares, carnes y beber fino o cerveza. Un poco más allá, cerca del mar, están ubicadas 105 atracciones de feria que haran las delícias de vuestros hijos e hijas. Incluyen una noria gigante, tiovivos y muchas otras atracciones pensadas para chiquillos. No os perdais esta fiesta constante que durará hasta el próximo domingo, divertida, alegre, gastronómica. Recorred las casetas y pasaroslo bién.

Santuari del Far

Al cor del Collsacabra, en mig d’un paisatge d’ensomni, dalt d’una imponent cinglera que domina mitja Catalunya, hi ha el Santuari de El Far. I allà, a més de 1000 metres d’altura, a més de 500 metres de desnivell sobre el pantà de Susqueda, us sentireu a tocar del cel. I en aquest indret privilegiat per la mare natura, hi trobareu, a més de l’ermita, el mirador increïble, i uns boscos i praderies fantàstiques, una zona de pícnic amb barbacoes, molt boniques i un bon restaurant. Anem a pams. El Santuari de la Mare de Déu del Far és del segle XI, romànic però molt modificat, i está situat a 1.123 m d’altura, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries o el Montseny, amb un bosc dens que ho envolta tot, i el poble de Sant Martí Sacalm amagat als seus peus. Es pot veure gran part del principat, tot el Pirineu, Girona, i fins i tot el mar, amb les Illes Medes. Amb uns bons prismàtics podríeu veure, en dies clars, Montserrat i fins Mallorca. Al propi santuari teniu una hostatgeria, amb 16 habitacions dobles, totes amb bany, i el Restaurant El Far, un restaurant de cuina catalana, amb capacitat per a 300 persones, que sovint està molt ple. El restaurant ofereix també servei de bar a la gent que fa servir el pícnic i les barbacoes. Més informació al telèfon 972 19 01 69. De la mateixa família teniu un altre restaurant no gaire lluny, al Coll de Condreu. La zona de pícnic de la que us parlem està propera al santuari, just en una mena de parc, molt antic, davant de la façana de l’església. Hi ha taules de pedra de diferents mides, totes elles venerables. També unes barbacoes, servei de wàter, zona d’esbarjo pels infants amb jocs infantils. Hi ha molt d’aparcament, i molt de lloc per jugar i còrrer, tot i que us recomanem que allunyeu els nens dels cingles i dels miradors, perquè poden ser perillosos. En canvi, tot el pla que travessa la carretera que porta al Far te molts bons llocs, prats i boscos on passar una bona estona sense problemes. Al Far hi podeu arribar des de Barcelona per la autovia que va a Vic i Puigcerdà, la C-17. Deixeu-la passat Vic, per entrar a l’Eix Transversal, la C-25, a l’entrada 180, per seguir-la en direcció Girona, fins la sortida 183, en direcció Roda de Ter. Passeu Roda, l’Esquirol, Cantonigrós i el desviament de Rupit, seguint la carretera comarcal C-153 fins arribar a veure l’indicador Santuari del Far, a mà dreta. Una pista d’uns 7 kms., estreta però asfaltada, porta fins l’ermita, el mirador, el restaurant i el pícnic. El paisatge és un luxe. A la tardor encara més. Podeu acabar de fer la volta i baixar cap a Sant Esteve d’en Bas. Tot plegat està a uns 100 kms de Barcelona però per l’efecte dels milers de corbes us semblaran 200 Kms. Però el lloc s’ho val. Entrareu i dinareu en la comarca màgica del Collsacabra, La comarca on es troben la serra maravellosa de Cabrera, (si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades). No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur de l’Esquirol, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, també damunt el pantà de Sau. No apte per a cardíacs com el mateix Far. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar, fora del Far, però en aquesta zona, us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Bona estada al Santuari de Far, i al Collsacabra!.

El Santuario de El Far està en la cúspide de un acantilado que cae unos 500 metros en vertical sobre el pantano de Susqueda, rodeado de bosques fantásticos, con un paisaje increible. Tiene una zona de pícnic con barbacoas y WC, además de área de juegos infantiles, aparcamiento más que suficiente, servicio de bar y de restaurante. Unos miradores de vértigo les permitiran ver media Catalunya a sus pies. Ni se lo imaginan. Ideal para una excursión familiar por la comarca del Collsacabra, preciosa, con pueblos como Tavertet, Rupit o el santuario de Cabrera. No se lo pierdan.

Noves barbacoes a la Riera de Nespres

D’entre totes les zones de pícnic amb barbacoes que podeu trobar a Barcelona i voltants, aquesta era, fins fa uns anys, quan nosaltres la vàrem visitar, la més petita i desafavorida. Llavors hi havia quatre taules mal comptades, i uns quants fogons, en un estret marge de terreny, entre la carretera rural que va de Mura a Rocafort, i un rierol, la riera de les Nespres, que dona nom al pícnic. Sortosament una amiga de la localitat ens ha escrit i ens ha recomanat el paratge, que està totalment renovat. Continua estant a la sortida del bellíssim  poble de Mura, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Allà preneu la pista asfaltada que va en direcció Rocafort i d’allà segueix cap el Pont de Vilomara. L’àrea de pícnic i barbacoes està sota l’empara de la Diputació de Barcelona, que gestiona tot el parc, i ha millorat molt. Ara disposa de moltes més barbacoes, exactament 13, segons ens diu la persona que ens ha proporcionat la informació, i teniu 30 taules, amb capacitat per 250 persones. Hi ha servei de bar i lavabos. Les taules es lloguen, així com les barbacoes, és a dir son de pagament. També venen begudes, llenya i el que necessiteu. Atenció: com tots els equipaments públics situats en parcs naturals, a l’estiu està tancat, pel perill de foc forestal. L’horari d’obertura és de l’1 de març al 31 de juliol, agost tancat pel perill d’incendi, i de l’1 de setembre al 30 de novembre, només els dissabtes, diumenges i festius, i sempre de 10 del matí a 17 hores de la tarda. Podeu obtenir més informació trucant al telèfon: 93 831.04.72, o mirant el seu Facebook. Des de la zona de picnic es pot accedir a la riera de les Nespres pròpiament dita. El paisatge és grandiós, i el lloc és fabulós, ideal per correr i saltar amb la canalla. Visitar el poble de Mura és imprescindible. Una vila medieval magnífica, perfectament conservada.  Des del picnic també podeu fer excursions a peu pel Parc Natural de Sant Llorenç, entre boscos meravellosos, rierols de muntanya, cascades… i tot a molt pocs kms. de Terrassa. Hi arribareu fàcilment des d’aquesta ciutat per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. És la carretera BV-1221. No us oblideu de parar a Mura, que ja hem dit que és un poble medieval realment guapíssim, de carrers estrets, cases de pedra i una església romànica. La natura dels voltants és verge, amb uns entorns deliciosos. Hi ha un munt de rutes i passejades possibles, a peu i també en bici, amb racons idíl·lics. Si us decidiu a arribar-vos fins a Mura per fer la costellada, o la calçotada, a la Riera de Nespres, podreu aprofitar per visitar unes balmes amb cases troglodites fantàstiques, habitades, amb restaurant inclòs. Menjareu sota una balma increible, com ja hem comentat, tot molt rústic, molt i molt rústic. S’anomena el Puig de la Balma. Telèfon: 937433274. Si ha plogut veureu caure l’aigua des de dalt la balma. Espectacular. S’hi arriba des de la carretera de Mura a Rocafort, per un trencall a mà esquerra a uns tres kilòmetres de l’àrea de picnic. És una pista de terra, normalment  en bones condicions. Si no voleu recular cap a Terrassa, podeu continuar la carretera cap a Rocafort i al Pont de Vilomara, i sortir a l’autopista Manresa-Barcelona. Bon picnic, bona barbacoa a la Riera de les Nespres!.

De entre todas las zonas de picnic con barbacoas que se encuentran en Barcelona y alrededores, esta es la más bonitas. Cuando nosotros fuimos, hace ya unos años, habia solo cuatro mesas mal contadas, y unos cuantos fogones, en un estrecho terreno, entre una carretera rural y un arroyo escuálido. Pero parece ser que esto ha cambiado. Una amiga de la zona nos comenta amablemente que todo está renovado. Que son 13 las barbacoas, y unas treinta mesas con capacidad para 250 personas. Además cuenta con servicio de bar y lavabos. El paisaje es grandioso, y el lugar es fabuloso. Se encuentra en la salida del pequeño pueblo de Mura, en medio de la sierra de l’Obac, en el mismo corazón del Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa. Se llega fácilmente desde esta ciudad por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. Es la carretera BV-1221. Mura es un pueblo medieval realmente guapísimo, de calles estrechas, casas de piedra y una iglesia románica. La naturaleza de los alrededores es virgen, con unos entornos deliciosos. Hay un montón de rutas y paseos posibles, a pie y en bici, con rincones idílicos. Pues bien, saliendo del pueblo, por el camino rural asfaltado que va hacia Rocafort, a continuación, a mano izquierda encontrarán el área de picnic y barbacoas, cerca de la Riera de Nespres, junto a la carretera. Los niños se lo pasarán muy bien haciendo el indio por las grandes piedras del arroyo, y aún más si lleva agua, que no siempre lleva. Ya hemos dicho que hay todo tipo de servicios, en el bar, con alquiler de mesas y parrillas, venta de leña y bebidas, servicios sanitarios y recogida de basuras. El horario de apertura es del 1 de marzo al 31 de julio, agosto cerrado por el peligro de incendio, y del 1 de septiembre al 30 de noviembre, sólo los sábados, domingos y festivos, y siempre de 10 de la mañana a 17 horas de la tarde. Si se deciden a ir hasta Mura para hacer la barbacoa, o la calçotada, en la Riera de Nespres, podrán aprovechar para visitar unas grutas con casas trogloditas fantásticas, habitadas, con restaurante incluido. Comeréis bajo una gruta increible, como ya hemos comentado, todo muy rústico, muy, muy rústico. Denomina el Puig de la Balma. Teléfono: 937433274. Si ha llovido veréis caer al agua desde arriba la gruta. Espectacular. Se llega desde la carretera de Mura en Rocafort, por un desvío a mano izquierda a unos tres kilómetros del área de picnic. Es una pista de tierra, normalmente en buenas condiciones. Si no se quiere retroceder hacia Terrassa, se puede continuar la carretera hacia Rocafort y el Pont de Vilomara, y salir a la autopista Manresa-Barcelona. ¡Buena barbacoa en Mura!.

Peñaranda de Duero

Peñaranda de Duero és una d’aquelles petites poblacions, grans en art i en història, encantadores. Està de pas, a tocar de la carretera N-122, entre El Burgo de Osma i San Esteban de Gormaz, dos pesos pesants de la cultura castellana, dues localitats que cal veure i disfrutar, i Aranda de Duero. En arribar a l’alçada del poble de La Vid, que també te un bonic monestir per admirar, cal girar a mà dreta cap a Peñaranda, per la carretera local BU-924. Son set kilòmetres, escassos i ràpids. En arribar passareu el pont damunt l’Arandilla, veureu les muralles i la porta d’entrada a la vila medieval. Podeu aparcar a l’ampla avinguda. En passar l’arc quedareu estorats. El magnífic palau ducal d’Avellaneda, imponent, clàssic, renaixentista, obre la seva façana damunt la plaça porxada, la millor de Castella, i el seu pati, art pur en pedra blanca, blanquíssima. L’església colegiata ofereix també, la seva austera façana, just al davant. I al centre de l’espai el rotlle jurisdiccional, treballat, filigrana, imparteix justícia. Tot això a sota del teló de fons del seu castell altiu, situat damunt un turó, guardant el poble. Si aneu pels carrers plens de cases, escuts i palaus descobrireu convents i monestirs, places, un ferrer, la farmàcia més antiga d’Espanya i un curiós museu d’uniformes de policia. Delicat i deliciós aquest conjunt carregat d’anys i vivències que, avui dia, dorm esperant temps millors. Per dormir i menjar a Peñaranda teniu, a la mateixa plaça, un evocador edifici del segle XV, restaurat amb cura, La Posada Ducal. Aquest hotelet amb encant ofereix habitacions amb regust medieval, castellà, per amants de l’art i anyorats d’altres temps. Bona cuina al seu restaurant. També recomanem un hotelet rural amb molt d’encant: El Refugio de Miguel. Moblada amb molt de gust, amb mobles d’època, habitacions cuidades i un bon restaurant, amb menjar tradicional de la zona. Si us va més estar tots junts en una casa rural sencera, llavors el vostre lloc és El Jaramillo. Bars del poble, com ara el Palacete, al carrer Cava, telèfon 947 55 22 21, o bé el restaurant Señorío de Velez, a la plaza Duques de Alba, 1, telèfon: 947 552201 ó 947 552202, també us serviran bona teca. Podeu parar a Peñaranda en el curs d’una ruta per Castella, en unes vacances, o fer-la centre d’una visita a la zona, amb atractius propers com ara la ciutat romana de Clúnia, ruina imposant, o la d’Aranda de Duero, amb la seva església de Santa Maria, seu durant l’any 2014 de la mostra d’art religiós Las Edades del Hombre. Bona volta per la Castella eterna!.

Peñaranda de Duero es una de esas pequeñas poblaciones , grandes en arte y en historia , encantadoras . Está de paso, junto a la carretera N -122 , entre El Burgo de Osma y San Esteban de Gormaz , dos pesos pesados ​​de la cultura castellana , dos localidades que hay que ver y disfrutar, y Aranda de Duero . Al llegar a la altura del pueblo de La Vid , que también tiene un bonito monasterio para admirar , hay que girar a mano derecha hacia Peñaranda , por la carretera local BU- 924 . Son siete kilómetros, escasos y rápidos . Al llegar pasaréis el puente sobre el Arandilla , verá las murallas y la puerta de entrada a la villa medieval . Puede aparcar en la ancha avenida . Al pasar el arco quedará aturdidos . El magnífico palacio ducal de Avellaneda, imponente , clásico , renacentista , abre su fachada sobre la plaza porticada , la mejor de Castilla . La iglesia colegiata ofrece su justo delante. Y en el centro del espacio el rollo jurisdiccional , trabajado , filigrana , imparte justicia. Todo ello bajo el telón de fondo de su castillo altivo , situado sobre una colina , guardando el pueblo . Si va por las calles llenas de casas , escudos y palacios descubrirá conventos y monasterios , plazas , un herrero , la farmacia más antigua de España y un curioso museo de uniformes de policía. Delicado y delicioso este conjunto cargado de años y vivencias que , hoy en día , duerme esperando tiempos mejores . Para dormir y comer en Peñaranda tienen, en la misma plaza , un evocador edificio del siglo XV , restaurado con esmero , La Posada Ducal . Este hotelito con encanto ofrece habitaciones con sabor medieval , castellano , para amantes del arte y anyorats de otros tiempos . Buena cocina en su restaurante. También recomendamos un hotel rural con mucho encanto : El Refugio de Miguel . Amueblada con mucho gusto , con muebles de época , habitaciones cuidadas y un buen restaurante , con comida tradicional de la zona . Si os más estar todos juntos en una casa rural entera , entonces su sitio es El Jaramillo . Bares del pueblo , como el Palacete , en la calle Cava , teléfono 947 55 22 21 , o bien el restaurante Señorío de Velez , en la plaza Duques de Alba , 1, teléfono : 947 552.201 ó 947 552 202 , también os servirán buena comida . Puede parar a Peñaranda en el curso de una ruta por Castilla , en unas vacaciones , o hacerla centro de una visita a la zona , con atractivos cercanos como la ciudad romana de Clunia , ruina imponiendo , o la de Aranda de Duero , con su iglesia de Santa María , sede durante el año 2014 de la muestra de arte religioso Las Edades del Hombre .

La Font de l’Alzina i el Puig Castellar

Avui us proposem una ruta senzilla i familiar que, des del barri de Singuerlin i les Oliveres de Santa Coloma de Gramanet, ens portarà a un bonic lloc de picnic, un agradable indret situat dins el Parc de la Serralada de marina. A més d’arbres, taules i una font, tota la ruta constitueix un mirador fantàstic damunt Barcelona. Y, si es vol, es pot caminar fins a les restes del poblat iber del Puig Castellar un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. En cotxe podeu arribar-hi si aneu per la sortida de la B-20 de Santa Coloma de Gramenet. Un cop dins el casc urbà caldrà girar a mà esquerra, per agafar la carretera de La Roca i, des de Singerlin, desviar-se a mà dreta per pujar muntanya amunt, per carrers plens de pisos,  fins el final del barri de les Oliveres. Allà podeu deixar el vostre cotxe, o bé continuar per una pista de terra, un km. i mig, fins al restaurant de la Font de l’Alzina, o l’àrea de picnic del mateix nom. De tota manera, en estar dins un parc natural, aquestes instruccions poden no ser certes, poden haver tancat amb cadenes l’accés, o prohibit el pas de vehícles. Si aneu a peu, podeu agafar el metro fins l’estació de Singuerlín de la línea 9, color carbassa, o fins l’estació de Santa Coloma de la línea 1, la vermella. El millor, però, serà baixar al pont de Santa Coloma i, a l’avinguda Francesc Macià agafar l’autobús B30. Cal baixar a la parada més propera al parc de bombers. Allà surt el camí de terra que ja hem citat i que, en poc més de 15 minuts, fins i tot a pas lent, us porta fins la font de l’Alzina. En aquest indret bucòlic hi trobareu tota mena de serveis, com ara aparcament, un bar, i taules de pedra per fer picnic. No hi ha barbacoes, però. Res de carn a la brasa. Si voleu continuar l’excursió, a partir d’allà el camí està sempre tancat als vehicles. Passada la cadena, trobem, una mica més enllà, la font de l’Alzina, en un indret molt bonic, amb força vegetació. Des de la font podem continuar fins pujar tota la muntanya fins el cim, on hi ha el poblat ibèric de Puig Castellar i unes vistes fabuloses de tota la comarca del Besòs, i fins Montserrat, però això ja és una excursió més seriosa, sempre en pujada, i d’una mitjà hora de durada. Tampoc res de l’altre món, però si aneu amb canalla petita cal pensar-s’ho bé. Per menjar alguna cosa teniu al camí de la font de l’Alzina, a tocar de l’àrea de picnic, un restaurant, telèfon 93 392 93 53, que obre de 13 a 18 hores cada dia, i a la nit de 20 a 23 hores. Divendres, i caps de setmana fins la matinada. Dilluns tancat.  Podeu fer moltes activitats a Santa Coloma, a més de visitar la font de l’alzina i pujar a Turó del Pollo, (Puig Castellar). Per exemple caminar una mica més per la serralada de marina, o baixar del turó pel paratge natural del Torrent de les Bruixes, molt desconegut. O bé aprofitar que ja heu pujat molt amunt per baixar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que està camí de Badalona. O anar a veure la increiblement bella Torre Pallaresa, un palauet renaixentista maravellós, que està al mateix camí de Sant Jeroni. Teniu també el museu Torre Balldovina, al centre de Santa Coloma, no lluny del riu Besós, camí de Sant Adrià. Si voleu tancar el dia més aviat amb un passeig agradable, a peu o en bici, baixeu fins el riu. Les vores del Besós, condicionades amb gespa, són un lloc idoni per rematar la jornada, el matí amb els infants. Si voleu dinar bé a Santa Coloma, cerqueu restaurants darrera l’ajuntament, pels carrers estrets del que fou, fa molts anys, un petit nucli antic. Trobareu llocs com la pizzeria Pulcinella, al carrer Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. Bones pizzes. O bé el restaurant Lluerna, una aposta segura. També recomanem Can Armengol, un clàssic. O el petit local del Cinc, al carrero de la Plaça, 5. Tel: 934 66 64 73 . Italià interessant, La Tarantella, al carrer de Sant Jeroni, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, al carrer de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37.  Aquesta excursió l’heu de fer, perquè és ideal per fer un picnic sense foc. O per passar una matinal xula!.

Este itinerario sale des del barrio de Les Oliveres, en Santa Coloma de Gramanet, y sube por un camino amplio de tierra hasta un restaurante, y un área de picnic, sin barbacoas. A partir del restaurante el camino está cerrado por una cadena que impide el paso a los coches. Un poco más arriba llegamos a la Font de l’Alzina, un lugar frondoso, fresco y muy agradable para correr con la família. Si seguimos subiendo la montaña hacia arriba siempre guiados por las marcas, llegaremos a la llamada Placeta dels Llops, donde hay otra fuente. En la cima de la colina existe un bonito poblado ibérico, y un fantástico mirador con vistas inolvidables sobre Barcelona. Para comer, y pasar el dia con la família, os recomendamos las mesas del área de picnic de la Font

de l’Alzina. También teneis cerca de allí el restaurante del mismo nombre. Podeis pedir información y reservar al teléfono 93 392 93 53. Abren todos los dias, excepto los lunes,

de 13 a 18 horas y de 20 a 23 horas. Los Viernes, los Sábados y los Domingos, de 20 a 1 de la madrugada. No dejeis de dar este agradable paseo hasta la fuente de la encina, y si hay ganas, hasta el poblado ibérico que hay en la cumbre del Puig Castellar. Es una buena excursión familiar.

Parc del Pi Gros de Sant Vicenç

El parc del Pi Gros, que rep el seu nom del pi imponent que veieu a la imatge, està situat prop del mateix centre urbà de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat, i no gens lluny de Barcelona. S’hi arriba pels barris Sant Josep, Can Ros o la Guàrdia, o des del centre del poble, travessant les vies del tren. És un parc una mica urbà, però també una mica forestal, amb moltes zones de bosc, però també esplanades i espais sense vegetació. És bonic. A més d’arbres també hi trobareu àrees de jocs, una zona de picnic, amb barbacoes per fer carn a la brasa, fonts d’aigua potable, prou aparcament i WC. En cap cas l’heu d’imaginar com un terreny pla i uniforme, sinó més aviat com una mena de turó, amb terrasses, escales i espais diferenciats. Podeu arribar en tren fins a Sant Vicenç i allà agafar els busos urbans que surten de la mateixa plaça de l’Estació. En bus també des de Barcelona, amb la línia L61 que va de l’Avinguda de Sarrià a Sant Boi de Llobregat o L62  que va del carrer de Riera Blanca fins a Torrelles de Llobregat. En tren podeu baixar a l’estació de Can Ros i caminar, en pujada, un trajecte d’un km. aproximadament. En cotxe us cal arribar a Sant Vicenç dels Horts, per l’autopista A-2 fins Molins de Rei, i sortir en direcció Sant Vicenç, o anar primer en direcció Sant Boi de Llobregat per la C-245 i fer cap a Sant Vicenç per la  BV-2002. Un cop passat el centre de la vila, si veniu de Sant Boi, o abans d’arribar-hi, si veniu de Molins de Rei, us caldrà girar a l’esquerra, o a la dreta, passar les vies del tren per trobar el parc. El camí de la Font de Sant Josep és un passeig que connecta el centre urbà amb les terrasses del parc, però tot i que hi passen cotxes, és millor per anar-hi a peu. En cotxe podeu arribar a peu de barbacoes per l’Avinguda del Pi Gros. De nou millor pregunteu a la gent del barri, perquè és una mica liat. Esperem que us agradi com a lloc per anar a fer costellades o calçots amb la família i els amics, o per còrrer amb la canalla!.

El parque del Pi Gros , que recibe su nombre del pino imponente que ve en la imagen , está situado cerca del mismo centro urbano de San Vicente dels Horts , en el Baix Llobregat , y no lejos de Barcelona . Se llega por los barrios San José , Can Ros o la Guardia , o desde el centro del pueblo , cruzando las vías del tren . Es un parque un poco urbano , pero también algo forestal , con muchas zonas de bosque , pero también explanadas y espacios sin vegetación . Es bonito . Además de árboles también se encuentran áreas de juegos, una zona de picnic , con barbacoas para hacer carne a la brasa , fuentes de agua potable , suficiente aparcamiento y WC . En ningún caso debéis imaginar como un terreno plano y uniforme , sino más bien como una especie de colina , con terrazas , escaleras y espacios diferenciados . Puede llegar en tren hasta San Vicente y allí coger los buses urbanos que salen de la misma plaza de la Estación. En bus también desde Barcelona , con la línea L61 que va de la Avenida de Sarrià Sant Boi o L62 que va de la calle de Riera Blanca hasta Torrelles de Llobregat . En tren puede bajar en la estación de Can Ros y caminar, en subida , un trayecto de un km . aproximadamente . En coche necesita llegar a Sant Vicenç dels Horts , por la autopista A-2 hasta Molins de Rei , y salir en dirección San Vicente, o ir primero en dirección Sant Boi de Llobregat por la C -245 y hacer hacia San Vicente por la BV -2002 . Una vez pasado el centro de la villa, si viene de Sant Boi , o antes de llegar, si viene de Molins de Rei , necesitará girar a la izquierda , oa la derecha, pasar las vías del tren para encontrar el parque . El camino de la Fuente de San José es un paseo que conecta el centro urbano con las terrazas del parque, pero aunque pasan coches , es mejor para ir a pie . En coche se puede llegar a pie de barbacoas por la Avenida del Gran Pino . De nuevo mejor preguntar a la gente del barrio , porque es un poco liado . Esperamos que os guste como lugar para ir a hacer barbacoas o calçots con la familia y los amigos , o para correr con la chiquillería.