Festa Medieval a Palautordera

 

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Serà aquest proper cap de setmana. Hi haurà fira de productes artesans, mostra d’oficis antics, uns bonics tallers, molts jocs pels més petits i petites de la casa i un munt d’espectacles de carrer programats. Ja podeu reservar les dates per anar a Palautordera, perquè teniu, a més de la fira medieval d’aquest cap de setmana, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils el primer cap de setmana de novembre. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà meravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona fira medieval i festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

La fira Remeiart al castell de Penyafort

Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits, caminades, propostes… no donareu l’abast! També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinte han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’església blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Fira de tardor a Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica fira de tardor. El poble s’omple de festa, música, jocs, àpats i activitats populars. De l’1 al 4 de novembre de 2018. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà meravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Festa Medieval i fira a Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Serà aquest proper cap de setmana. Hi haurà fira de productes artesans, mostra d’oficis antics, uns bonics tallers, molts jocs pels més petits i petites de la casa i un munt d’espectacles de carrer programats. Cliqueu aquí per veure el programa de la fira medieval 2018. Ja podeu reservar les dates per anar a Palautordera, perquè teniu, a més de la fira medieval d’aquest cap de setmana, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils el primer cap de setmana de novembre. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Remeiart al castell de Penyafort

Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits. També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinta han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Festa Medieval i fira a Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Reserveu dates per anar a Palautordera, perquè teniu, aquest cap de setmana, la fira medieval que us dèiem, i la propera, ja entrant a novembre, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Fira de la transhumància

Avui us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I ho fem perquè el proper diumenge 22 d’octubre es durà a terme allà la tercera edició de la Fira de la Transhumància. La mostra es farà a l’aparcament d’entrada als Monjos, i comptarà amb una trentena de parades relacionades amb la ramaderia, amb una àmplia selecció de formatges, embotits i vins i caves de la zona, a més de fira d’antiguitats i artesania. Obrirà les seves portes de 10 del matí a 2 de la tarda i comptarà amb un tancat d’ovelles i nombroses activitats infantils, com ara aprendre a munyir vaques, fer un jorn al mas o crear les pròpies ovelles amb la tècnica del jumping, entre altres. Hi haurà una actuació del Ball de Pastorets de Santa Margarida i els Monjos i al llarg de tot el matí es podrà gaudir de la música del grup tradicional La Portàtil FM. Si aneu per Santa Margarida no us perdeu el castell de Penyafort. Un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’església blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir d’una visita guiada a aquest indret. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Per dinar, el mateix dia de la fira, diversos establiments de restauració de Santa Margarida i els Monjos oferiran un menú relacionat amb la Transhumància. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

En Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, hay una feria este próximo domingo, con paradas artesanales y actividades para los niños y niñas. Luego, cerca del pueblo, también está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa. Pero es buena idea verlo este fin de semana con la excusa de la bonita feria de la transhumancia. Además os enseñaran el castillo por dentro. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

Fira Remeiart al castell de Penyafort

 

Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits. També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinta han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Festa de tardor de Palautordera

A Sant Esteve de Palautordera celebren una bonica Festa de Tardor amb un munt d’activitats, actes paral·lels i fires. Teniu, al llarg de tres dies, una castanyada popular, concerts, espectacles, olimpíades, una nit musical, una guerra de bombardes, moltes activitats infantils, una imponent Fira Medieval, que per ella mateixa justificaria el desplaçament, una Fira de la Cervesa, la cursa de llits, els gegants, i l’espectacle de foc. Mireu-vos el programa. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

La Fira de la transhumància

Avui us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu una fira novella, la Fira de la Transhumància, que arriba només a la seva segona edició. Una fira petita, com el poble que l’acull. Però amb activitats interessants, com ara la visita guiada, les 11 hores del dissabte, al Castell de Penyafort. Una visita amb comentaris sobre el món de la transhumància, a càrrec de Joan Rovira. I a la tarda, al Molí del Foix s’obre l’exposició “El Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès”. I el diumenge, que és el dia fort, teniu a les 9 hores del matí, una caminada guiada pel Parc natural del riu Foix, amb sortida de davant l’Ajuntament. Son uns 8 km. de volta, de dificultat mitjana. Cal portar calçat adient, aigua, gorra i esmorzar. Per informació i reserves truqueu al 938 186 928 o escriviu a: molidelfoix@smmonjos.cat. També hi trobareu tot el matí un mercat de vins, caves, embotits i formatges, i activitats infantils com ara “un jorn al Mas” o bé “Fes la teva ovella amb jumping” i “Aprèn a munyir”. També exhibició del Ball del Pastorets i un tancat ple d’ovelles. No us perdeu el castell de Penyafort. Un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir d’una visita guiada a aquest indret. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Per dinar, el mateix dia de la fira, diversos establiments de restauració de Santa Margarida i els Monjos oferiran un menú relacionat amb la Transhumància. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este fin de semana encontrareis una bonita feria de la transhumancia. Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

La Fira Remeiart de Penyafort

Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits. També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinta han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Fira del fesol de Santa Pau

Sempre és especialment agradable pujar a la Garrotxa, ja sigui hivern com ara ho és, quan la natura està dormida. És evident que la tardor, o la primavera, o fins i tot l’estiu és millor època. Però alguna cosa hem de fer amb la canalla aquests mesos llargs de fred i vent. Per això, per treure els infants de casa us proposem l’agradable aventura de tornar, una vegada més a Santa Pau. Aquesta vila increïble, amb un castell ferreny, una plaça porxada de pessebre i un casc medieval de somni, ens proposa una fira. I no una fira qualsevol. Una fira temàtica al voltant del fesol, la típica i preuada mongeta de la zona. Serà el proper diumenge 17 de gener, a partir de les 10 del matí. Hi haurà fira pels carrers i places de la vila. Passada de Sant Antoni, missa i animació al carrer a càrrec de La Faràndula de Badalona. A la tarda animació musical adreçada al públic familiar. Ballarem danses de fesols, farem de fesols i ens endinsarem en un món de fesols. Tot amb entrada gratuïta. Sessió de ball, i durant tot el diumenge parades d’artesans. No us perdeu, és clar, a les 12 en punt a la plaça Major, la fesolada. No se si podreu tastar-la, hi haurà molta gent, però els diferents restaurants de Santa Pau i entorns, que són tots boníssims, ofereixen un tast de cuina de fesols. Fantàstica. Podeu aprofitar per fer una volt, o passar el cap de setmana als volcans d’Olot. Santa Margarida, amb el seu conus perfectament conservat. Croscat, amb el tall geològic. O bé passejar per la maravellosa fageda d’en Jordà, mai no l’heu vist pelada. Per dormir i menjar bé, Cal Sastre. De qualitat. Amb encant. Preus en consonància. El restaurant a la mateixa plaça. L’hotel, amb habitacions familiars, sota el poble. Reserva imprescindible. També hem menjat al curiós El Fesol, molt apropiat. Tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic al mig de Santa Pau. Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor, al casc medieval també. A la carretera, als afores del poble, teniu El Mas Nou. Molt bo. Un restaurant típic, cuina casolana. També un xic retirat del centre hi ha La Francesa, restaurant i allotjament. Molt correcte. Més a les afores de Santa Pau encara, al mig de la fageda, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Un clàssic.

Siempre es especialmente agradable subir a la Garrotxa, sobre todo para un gerundense como yo. No importa que sea invierno, cuando la naturaleza está dormida. Es evidente que el otoño o la primavera, o incluso el verano, es mejor época. Pero algo debemos hacer con los niños en estos largos meses de frío y viento. Por eso, para sacar a los niños de casa, les proponemos hoy la agradable aventura de volver, una vez más a Santa Pau. Esta villa increible, con un castillo roquero, una plaza porticada de pesebre y un casco medieval de ensueño, nos propone una feria. Y no una feria cualquiera. Una feria temática en torno al frijol, la típica y apreciada judía de la zona. Desde el sábado por la noche, en que comienza la fiesta con una sesión de baile, y durante todo el domingo de San Antonio, el tercero de enero, las calles del pueblo se llenan de puestos de artesanos. También hay pasacalles con música, gozos cantados y oficio solemne. A las 12 en punto en la plaza Mayor, la fesolada. No se si podrán llegar a probarla, seguro que habrá mucha gente, pero los diferentes restaurantes de Santa Pau y entornos, que son todos buenísimos, ofrecen una degustación de cocina de alubias. Fantástica. Por la tarde, después de comer, sardanas, actuación de gigantes, más música y merienda popular, con pan y atún. Una buena manera de acabar el día. Podéis aprovechar para dar una vuelta, o pasar el fin de semana en los volcanes de Olot. El Santa Margarita, con su cono perfectamente conservado. El Croscat, con el corte geológico. O bien pasear por la maravillosa Fageda d’en Jordà, nunca la han visto desnuda, hivernal. Para dormir y comer bien, Cal Sastre. De calidad. Con encanto. Precios en consonancia. El restaurante en la misma plaza. El hotel, con habitaciones familiares, bajo el pueblo. Reserva imprescindible. También hemos comido en el curioso El Fesol, nombre muy apropiado. Tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico en medio de Santa Pau. Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor, en el casco medieval también. En la carretera tiene El Mas Nou. Un restaurante típico, cocina casera. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que va o viene, de Olot, tiene Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, mucho campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos. Un clásico.

Jocs i joguines al Museu de Badalona

Al Museu de Badalona podeu trobar una exposició ben particular, del del 29 de Novembre al 28 de Febrer de 2016. Es tracta dels jocs i les joguines de temps pretèrits, dels rebesavis dels rebesavis i encara més anteriors. Aquesta mostra, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través d’Arqueoxarxa, que és la institució que agrupa els principals museus amb restes arqueològiques i jaciments d’arqueologia de Catalunya, inclou peces prestades pels diferents museus que la integren i permet recórrer l’evolució dels jocs des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana. L’exposició es completa amb diverses activitats que faran que els vostres infants, i vosaltres també, pugueu experimentar en primera persona alguns dels jocs més freqüents al llarg dels temps, però també d’altres que ara ens resulten desconeguts, però que van gaudir d’una gran popularitat en el seu moment. L’entrada és completament lliure. Veniu a Badalona i visiteu la fira de Nadal instal·lada a la plaça de la Plana, o els pessebre de sota la plaça de la vila. I potser podeu aprofitar que ja sou al museu municipal, per visitar les termes romanes del subsol, maravelloses, i el jardí de Quint Licini, i a les dues cases Domus excavades al carrer de Dalt. Heu de demanar hores de visita i condicions al mateix Museu de Badalona i reservar hora per la visita guiada, però val molt la pena. A Badalona s’hi arriba molt fàcilment en cotxe, 10 minuts de Barcelona, amb bon aparcament, per exemple, a la plaça Pompeu Fabra. O bé podeu venir en bus, agafant el B-25 a la plaça Urquinaona. També fantàstic el metro, de la línia 2, parada final a la plaça de Pompeu Fabra, no gens lluny del Museu. Veniu a Badalona a veure una exposició ben diferent!.

En el Museo de Badalona se puede encontrar una exposición muy particular. Se trata de juegos y juguetes antiguos. Y ya que estan en el museo municipal de Badalona aprovechen para visitar las termas romanas del subsuelo , maravillosas , y el jardín de Quinto Licinio , ya las dos casas Domus. Deben pedir horas de visita y condiciones en el mismo Museo de Badalona y reservar hora para la visita guiada , pero vale mucho la pena . En Badalona se llega muy fácilmente en coche , 10 minutos de Barcelona , con buen aparcamiento , por ejemplo en la misma plaza Pompeu Fabra. O bien pueden venir en bus , cogiendo el B -25 en la plaza Urquinaona . También fantástico el metro , de la línea 2 , parada final en la plaza de Pompeu Fabra , no lejos del Museo. ¡Venid a Badalona ! .

Fira de tardor i medieval a Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta maravella natural, ho celebren amb una bonica Festa de Tardor amb un munt d’activitats, actes paral·lels i fires. Teniu, al llarg de tres dies, una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils i, sobretot, una imponent Fira Medieval, que per ella mateixa justificaria el desplaçament. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Aplec dels Arcs a Santa Pau

Sempre és agradable recomanar-vos de pujar a la Garrotxa, sobretot per a uns gironíns com nosaltres. Per això us proposem treure els infants de casa i empendre l’agradable aventura de tornar, una vegada més a Santa Pau. Mireu el programa a la web del poble, però sempre és el mateix. Es tracta de l’Aplec al Santuari dels Arcs, situat al bell mig de la zona volcànica de la Garrotxa, a uns 2 kms. del poble. Es tracta d’una bonica construcció medieval, una gran ermita amb església, casa dels ermitans, murada i prats amplis, rodejada de bosc i natura. Un indret maravellós, gran, que funciona com a casa de colònies. En aquest paratge idílic la gent de la contrada s’hi trobarà en un esperit gran de germanor. Tothom hi és benvingut. No us sentireu estranys. El dissabte hi ha concurs de botifarra, que és un joc de cartes gironí, i a la nit ball al santuari. El diumenge hi haurà missa, sardanes, balls i cançons populars. Porteu-vos la taula, la teca i les ganes de gaudir. Una diada increible, aquest darrer cap de setmana d’agost. I aprofiteu per visitar Santa pau mateix, una vila completament medieval, amb un castell ferreny, una plaça porxada de pessebre i un casc antic de somni, de pessebre. Proveu i compreu allà la típica i preuada mongeta de la zona. Si no voleu dinar a l’aplec podeu tastar la cuina d’algun dels diferents restaurants de Santa Pau i entorns, que són tots boníssims. Podeu aprofitar per fer una volt, o passar el cap de setmana als volcans d’Olot, per exemple el de Santa Margarida, amb el seu conus perfectament conservat. O el Croscat, amb el tall geològic. O bé passejar per la maravellosa fageda d’en Jordà, que jka groguejarà. Per dormir i menjar bé, Cal Sastre. De qualitat. Amb encant. Preus en consonància. El restaurant a la mateixa plaça. L’hotel, amb habitacions familiars, sota el poble. Reserva imprescindible. També hem menjat al curiós El Fesol, molt apropiat. Tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic al mig de Santa Pau. Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor, al casc medieval també. A la carretera teniu El Mas Nou. Un restaurant típic, cuina casolana. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Sense pretensions, ben senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Un clàssic. Bon aplec dels Arcs de Santa Pau!.

Siempre es especialmente agradable subir a la Garrotxa, sobre todo para un gerundense como yo. Y más aún com motivo del tradicional aplec dels Arcs. Un santuario grande, en un paraje hermoso, con praderias y bosques, en la zona volcánica de la Garrotxa, a unos dos kilómetros de Santa Pau. Habrá concurso del juego de la botifarra, baile el sábado por la noche. El domingo misa, bailes y canciones. Coged la comida y las ganas de divertirse.  Hay que sacar a los niños de casa, y les proponemos hoy la agradable aventura de volver, una vez más a Santa Pau. Esta villa increible, con un castillo roquero, una plaza porticada de pesebre y un casco medieval de ensueño. Si no os apetece comer en la feria, podeis hacerlo en Santa Pau o en sus entornos, donde hay restaurantes que son todos buenísimos, y ofrecen una degustación de cocina volcánica. Podéis aprovechar para dar una vuelta, o pasar el fin de semana en los volcanes de Olot. El Santa Margarita, con su cono perfectamente conservado. El Croscat, con el corte geológico. O bien pasear por la maravillosa Fageda d’en Jordà. Para dormir y comer bien, Cal Sastre. De calidad. Con encanto. Precios en consonancia. El restaurante en la misma plaza. El hotel, con habitaciones familiares, bajo el pueblo. Reserva imprescindible. También hemos comido en el curioso El Fesol, nombre muy apropiado. Tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico en medio de Santa Pau. Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor, en el casco medieval también. En la carretera tiene El Mas Nou. Un restaurante típico, cocina casera. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sin pretensiones, muy sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que va o viene, de Olot, tiene Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, mucho campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos. Un clásico.