Fira de Geganters a Castellterçol

 

Castellterçol és una formosa vila a cavall entre Osona, el Vallès i el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De fet la ruta per arribar-hi és la C-59, cap a Moià, que passa per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. El poble te un casc antic bonic, amb la casa pairal on nasqué i morí el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Avui és un Museu de la Generalitat, de visita obligada. També és interessant el Museu Franch, sobre l’art d’aquest pintor, que basà la seva obra en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Al centre de la vila, tot fent una passejada podeu contemplar carrers amb cases antigues com ara Cal Recader, Cal Malric, Can Dou o Casa Planella. També és visitable el castell de Castellterçol, a les afores de la vila. Els voltants del poble també tenen atractius. Hi ha boniques masies que podreu descobrir tot fent una caminada. Us recomanem la que va per la riera de Fonts Calentes. A més, des de Castellterçol podeu fer cap a Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, llocs amb castells, monestirs romànics i molta, molta natura. Però ara el que volem és fer-vos saber als pares i mares amb nens i nenes, que aquest proper cap de setmana arriba a Castellterçol la Fira del Món Geganter. Aquest aplec de colles geganteres es traslladarà a terres del Moianès on muntaran una trentena d’estands, oberts a constructors de gegants i imatgeria, luthiers, llibreries especialitzades, artesans i empreses que ofereixin serveis dedicats especialment el món geganter. Ho faran dins del Pavelló municipal Joan Casanoves, i en el mateix recinte firal hi haurà tallers, conferències, activitats infantils i un bonic final de festa. No ho dubteu i aneu fins Castellterçol per a participar en la principal festa dels geganters i geganteres del nostre país. Us hi esperem!. Castellterçol està a només 60 kms. de Barcelona, amb bona comunicació. Autopista i bona carretera. Per dinar us recomanem el molt bonic i acollidor hostal “La Violeta”, a la mateixa carretera de Barcelona, al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que és un conjunt de bungalows. Animeu-vos a descobrir en família aquesta zona de Catalunya, força oblidada, i amb bons atractius naturals. Bona fira dels gegants!.

Castellterçol es una hermosa villa a caballo entre Osona, el Vallès y el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De hecho la ruta para llegar es la C-59, hacia Moià, que pasa por Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines y Castellterçol. El pueblo tiene un casco antiguo bonito, con la casa solariega donde nació y murió el presidente de la Mancomunidad, Enric Prat de la Riba. Hoy es un Museo de la Generalitat, de visita obligada. También es interesante el Museo Franch, sobre el arte de este pintor, que basó su obra en la guerra civil española y la segunda guerra mundial. En el centro de la villa, dando un paseo, podrá admirar calles con casas antiguas. También pueden visitar el castillo de Castellterçol, en las afueras de la villa. Los alrededores del pueblo también tienen atractivos. Hay bonitas casas que podréis descubrir en agradable caminata. Les recomendamos la que sube por la riera de Fonts Calentes. Además, desde Castellterçol puede llegarse hasta Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, lugares con castillos, monasterios románicos y mucha, mucha naturaleza. Pero ahora lo que queremos es haceros saber a los padres y madres con niños y niñas, que este próximo fin de semana se celebra en Castellterçol la feria de los giganters de Catalunya. Castellterçol está a sólo 60 kms. de Barcelona, con buena comunicación. Autopista y buena carretera. Para comer os recomendamos “La Violeta”, en la misma carretera de Barcelona, en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows. Anímate a descubrir en familia esta zona de Cataluña, muy olvidada, y con buenos atractivos naturales.

Festa Major a Castellterçol

Castellterçol és una formosa vila a cavall entre Osona, el Vallès i el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De fet la ruta per arribar-hi és la C-59, cap a Moià, que passa per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. El poble te un casc antic bonic, amb la casa pairal on nasqué i morí el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Avui és un Museu de la Generalitat, de visita obligada. També és interessant el Museu Franch, sobre l’art d’aquest pintor, que basà la seva obra en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Al centre de la vila, tot fent una passejada podeu contemplar carrers amb cases antigues com ara Cal Recader, Cal Malric, Can Dou o Casa Planella. També és visitable el castell de Castellterçol, a les afores de la vila. Els voltants del poble també tenen atractius. Hi ha boniques masies que podreu descobrir tot fent una caminada. Us recomanem la que va per la riera de Fonts Calentes. A més, des de Castellterçol podeu fer cap a Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, llocs amb castells, monestirs romànics i molta, molta natura. Però ara el que volem és fer-vos saber als pares i mares amb nens i nenes, que els dies 24, 25, 26, 27 i 28 d’agost Castellterçol celebra una bonica Festa Major, i que els carrers i les places s’omplen de gegants i capgrossos, de balladors que interpreten la famosa dansa del ciri, de diables, de nens i nenes que dibuixen, de música i festa. Castellterçol està a només 60 kms. de Barcelona, amb bona comunicació. Autopista i bona carretera. Per dinar us recomanem l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carns a la brasa. També molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que és un conjunt de bungalows. Animeu-vos a descobrir en família aquesta zona de Catalunya, força oblidada, i amb bons atractius naturals. Bona festa major!.

Castellterçol es una hermosa villa a caballo entre Osona, el Vallès y el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De hecho la ruta para llegar es la C-59, hacia Moià, que pasa por Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines y Castellterçol. El pueblo tiene un casco antiguo bonito, con la casa solariega donde nació y murió el presidente de la Mancomunidad, Enric Prat de la Riba. Hoy es un Museo de la Generalitat, de visita obligada. También es interesante el Museo Franch, sobre el arte de este pintor, que basó su obra en la guerra civil española y la segunda guerra mundial. En el centro de la villa, dando un paseo, podrá admirar calles con casas antiguas. También pueden visitar el castillo de Castellterçol, en las afueras de la villa. Los alrededores del pueblo también tienen atractivos. Hay bonitas casas que podréis descubrir en agradable caminata. Les recomendamos la que sube por la riera de Fonts Calentes. Además, desde Castellterçol puede llegarse hasta Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, lugares con castillos, monasterios románicos y mucha, mucha naturaleza. Pero ahora lo que queremos es haceros saber a los padres y madres con niños y niñas, que este próximo fin de semana se celebra en Castellterçol una bonita fiesta mayor. Castellterçol está a sólo 60 kms. de Barcelona, con buena comunicación. Autopista y buena carretera. Para comer os recomendamos el hotel Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carnes a la brasa. También muy bonito y acogedor es “La Violeta”, en la misma carretera, pero el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows. Anímate a descubrir en familia esta zona de Cataluña, muy olvidada, y con buenos atractivos naturales.

Fira del bolet a Castellterçol

Castellterçol és una formosa vila a cavall entre Osona, el Vallès i el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De fet la ruta per arribar-hi és la C-59, cap a Moià, que passa per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. El poble te un casc antic bonic, amb la casa pairal on nasqué i morí el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Avui és un Museu de la Generalitat, de visita obligada. També és interessant el Museu Franch, sobre l’art d’aquest pintor, que basà la seva obra en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Al centre de la vila, tot fent una passejada podeu contemplar carrers amb cases antigues com ara Cal Recader, Cal Malric, Can Dou o Casa Planella. També és visitable el castell de Castellterçol, a les afores de la vila. Els voltants del poble també tenen atractius. Hi ha boniques masies que podreu descobrir tot fent una caminada. Us recomanem la que va per la riera de Fonts Calentes. A més, des de Castellterçol podeu fer cap a Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, llocs amb castells, monestirs romànics i molta, molta natura. Però ara el que volem és fer-vos saber als pares i mares amb nens i nenes, que aquest diumenge 30 d’octubre, al matí, de 9 a 14 hores, hi fan la Fira del Bolet i les Herbes Remeieres. Podreu trobar-hi tota mena de bolets. Castellterçol està a només 60 kms. de Barcelona, amb bona comunicació. Autopista i bona carretera. Per dinar us recomanem l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carns a la brasa. També molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que és un conjunt de bungalows. Animeu-vos a descobrir en família aquesta zona de Catalunya, força oblidada, i amb bons atractius naturals. Bona fira del bolet!.

Castellterçol es una hermosa villa a caballo entre Osona, el Vallès y el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De hecho la ruta para llegar es la C-59, hacia Moià, que pasa por Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines y Castellterçol. El pueblo tiene un casco antiguo bonito, con la casa solariega donde nació y murió el presidente de la Mancomunidad, Enric Prat de la Riba. Hoy es un Museo de la Generalitat, de visita obligada. También es interesante el Museo Franch, sobre el arte de este pintor, que basó su obra en la guerra civil española y la segunda guerra mundial. En el centro de la villa, dando un paseo, podrá admirar calles con casas antiguas. También pueden visitar el castillo de Castellterçol, en las afueras de la villa. Los alrededores del pueblo también tienen atractivos. Hay bonitas casas que podréis descubrir en agradable caminata. Les recomendamos la que sube por la riera de Fonts Calentes. Además, desde Castellterçol puede llegarse hasta Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, lugares con castillos, monasterios románicos y mucha, mucha naturaleza. Pero ahora lo que queremos es haceros saber a los padres y madres con niños y niñas, que este domingo, 30 de octubre de 2016, Castellterçol celebra una feria de setas y hierbas curativas. Castellterçol está a sólo 60 kms. de Barcelona, con buena comunicación. Autopista y buena carretera. Para comer os recomendamos el hotel Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carnes a la brasa. También muy bonito y acogedor es “La Violeta”, en la misma carretera, pero el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows. Anímate a descubrir en familia esta zona de Cataluña, muy olvidada, y con buenos atractivos naturales.

La Carretera de les Aigües

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Les Planes de Vallvidrera

Les Planes de Vallvidrera és un lloc tradicional d’anar a passar el cap de setmana, a Barcelona, des de fa 100 anys, mínim. I, és clar, està ple de gent, sobretot els caps de setmana. Però malgrat tot, malgrat l’aglomeració humana, Les Planes, Vallvidrera, Collserola en general, és un destí fàcil, familiar, senzill i asequible, per treure a passejar els infants, fer un bon picnic, una carnada, una botifarrada o una calçotada. Situat a només uns kms. de la ciutat comtal, just a la vessant nord, obaga, del Tibidabo, envoltat de natura, de bosc, al cor del Parc Natural de Collserola, és un lloc a tenir en compte si volem fer una matinal o sortir a dinar al camp. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, línies del Vallés, baixant a Les Planes. O bé en cotxe particular per la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, i baixar després cap a Sant Cugat, per la BV 1462. Son 6 kms. Aparcament difícil dissabtes i impossible diumenges. Les Planes és famosa pels seus “merenderos”. No ens hem pogut estar de fer servir el barbarisme, tan modernista i popular. Les seves taules llargues, verdes, repintades mil vegades, les barbacoes on s’eleva el fum de la carn a la brasa, de l’oli socarrimat. La gent, els crits, el rumor d’humanitat, l’olor de menjar, els nens que corren. Trobareu un restaurant, un bar, fonts… Us llogaran per pocs diners una taula, la parrilla i els suports. Us vendran llenya o carbó. Trobareu aquest espai obert cada dia, excepte el dimarts, de 9 del matí a la posta del sol. Si voleu informar-vos millor feu una ullada a la seva web. Des d’allà podeu fer, mentre es prepara tota la manduca, rutes de costellada, passejades en bici o només cames per obrir la gana. Teniu a una certa distància Vila Joana, on va viure Mossén Cinto, amb el centre d’interpretació del parc a tocar. Bon audiovisual i un petit museu. Un xic més lluny Santa Maria de Vallvidrera, amb una altra àrea de picnic, més petitona, i un bon restaurant, el Pinya 2. Més enllà el pantà de Vallvidrera, amb un altre petit centre d’interpretació. Per grans caminadors deixem l’anada a les fonts de Collserola, a la Budellera, o a les ermites, com Sant Medir. Això ja son paraules majors. Imaginem que, per a la majoria de famílies, servirà donar quatre cops a la pilota o còrrer per les esplanades.

Les Planes de Vallvidrera es un lugar tradicional para ir a pasar el fin de semana, en Barcelona, desde hace 100 años, mínimo. Y, claro, está lleno de gente, sobre todo los fines de semana. Pero a pesar de todo, a pesar de la aglomeración humana, Las Planas, Vallvidrera, Collserola en general, es un destino fácil, familiar, sencillo y asequible, para sacar a pasear a los niños, hacer un buen picnic, una butifarrada o una calçotada . Situado a sólo unos kms. de la ciudad condal, justo en la vertiente norte, umbría, del Tibidabo, rodeado de naturaleza, de bosque, en el corazón del Parque Natural de Collserola, es un lugar a tener en cuenta si queremos hacer una matinal o salir a comer al campo. Pueden llegar muy fácilmente con el tren de los Ferrocarrils de la Generalitat, líneas del Vallés, bajando en Les Planes. O bien en coche particular por la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, y bajar luego hacia Sant Cugat, por la BV 1462. Son 6 kms. Parking difícil sábados e imposible domingos. Les Planes es famosa por sus “merenderos”. Sus mesas largas, verdes, repintadas mil veces, las barbacoas donde se eleva el humo de la carne a la brasa, del aceite chamuscado. La gente, los gritos, el rumor de humanidad, el olor a comida, los niños que corren. Encontrarán allí un restaurante, un bar, fuentes … Os alquilarán por poco dinero una mesa, la parrilla y los soportes. Os venderán leña o carbón. Encontraréis este espacio abierto cada día, excepto el martes, de 9 de la mañana a la puesta del sol. Si queréis informaros mejor echad un vistazo a su web. Desde allí podéis hacer, mientras se prepara toda la manduca, rutas, paseos en bici, para abrir el apetito. Tienen, a una cierta distancia Vila Joana, donde vivió Mossén Cinto, con el centro de interpretación del parque al lado. Buen audiovisual y un pequeño museo. Un poco más lejos Santa Maria de Vallvidrera, con otra área de picnic, más pequeñita, y un buen restaurante, el Piña 2. Más allá el pantano de Vallvidrera, con otro pequeño centro de interpretación. Para los grandes andadores dejamos la ida a las fuentes de Collserola, a la Budellera, o a las ermitas, como Sant Medir. Esto ya son palabras mayores. Imaginemos que, para la mayoría de familias, servirá dar cuatro patadas a la pelota o correr por las explanadas.

Fira a Castellterçol

Castellterçol és una formosa vila a cavall entre Osona, el Vallès i el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De fet la ruta per arribar-hi és la C-59, cap a Moià, que passa per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. El poble te un casc antic bonic, amb la casa pairal on nasqué i morí el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Avui és un Museu de la Generalitat, de visita obligada. També és interessant el Museu Franch, sobre l’art d’aquest pintor, que basà la seva obra en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Al centre de la vila, tot fent una passejada podeu contemplar carrers amb cases antigues com ara Cal Recader, Cal Malric, Can Dou o Casa Planella. També és visitable el castell de Castellterçol, a les afores de la vila. Els voltants del poble també tenen atractius. Hi ha boniques masies que podreu descobrir tot fent una caminada. Us recomanem la que va per la riera de Fonts Calentes. A més, des de Castellterçol podeu fer cap a Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, llocs amb castells, monestirs romànics i molta, molta natura. Però ara el que volem és fer-vos saber als pares i mares amb nens i nenes, que el segon cap de setmana de setembre, Castellterçol celebra una fira de bestiar. Una fira agrícola. Te lloc a la Plaça dels Estudis, a partir de les 11 del matí. Hi trobareu, com és natural, tota mena de bèsties, com ara cavalls, rucs o aus. Però també tractors i eines del camp antigues. De fet es pot passejar damunt d’un tractor d’època, i també en carro pels carrers de la vila. Hi haurà demostració d’oficis com pot ser el d’esquilar ovelles, el de matalasser, o bé de treballs del camp, com batre o muntar un paller. Castellterçol està a només 60 kms. de Barcelona, amb bona comunicació. Autopista i bona carretera. Per dinar us recomanem l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carns a la brasa. També molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que és un conjunt de bungalows. Animeu-vos a descobrir en família aquesta zona de Catalunya, força oblidada, i amb bons atractius naturals.

Castellterçol es una hermosa villa a caballo entre Osona, el Vallès y el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De hecho la ruta para llegar es la C-59, hacia Moià, que pasa por Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines y Castellterçol. El pueblo tiene un casco antiguo bonito, con la casa solariega donde nació y murió el presidente de la Mancomunidad, Enric Prat de la Riba. Hoy es un Museo de la Generalitat, de visita obligada. También es interesante el Museo Franch, sobre el arte de este pintor, que basó su obra en la guerra civil española y la segunda guerra mundial. En el centro de la villa, dando un paseo, podrá admirar calles con casas antiguas. También pueden visitar el castillo de Castellterçol, en las afueras de la villa. Los alrededores del pueblo también tienen atractivos. Hay bonitas casas que podréis descubrir en agradable caminata. Les recomendamos la que sube por la riera de Fonts Calentes. Además, desde Castellterçol puede llegarse hasta Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, lugares con castillos, monasterios románicos y mucha, mucha naturaleza. Pero ahora lo que queremos es haceros saber a los padres y madres con niños y niñas, que el segundo fin de semana de septiembre, Castellterçol celebra una feria de ganado. Una feria agrícola. Tiene lugar en la Plaza de los Estudios, a partir de las 11 de la mañana. Encontraréis, como es natural, todo tipo de bestias, como caballos, burros o aves. Pero también tractores y herramientas del campo antiguas. De hecho se puede pasear sobre un tractor de época, y también en carro por las calles de la villa. Habrá demostración de oficios como puede ser el de esquilar ovejas, el de colchonero, o bien de trabajos del campo, como batir o montar un pajar. Castellterçol está a sólo 60 kms. de Barcelona, con buena comunicación. Autopista y buena carretera. Para comer os recomendamos el hotel Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carnes a la brasa. También muy bonito y acogedor es “La Violeta”, en la misma carretera, pero el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows. Anímate a descubrir en familia esta zona de Cataluña, muy olvidada, y con buenos atractivos naturales.

La Font de la Budellera

Estem davant una excursió clàssica, un destí de tota la vida a l’interior del Parc Natural de Collserola, a tocar de Barcelona. L’indret te una esplèndida vegetació, en part ordenada en forma de jardí per Forestier, durant el segle XIX. El fet d’estar situada a la part d’obaga del Tibidabo fa que la Font de la Budellera sigui un lloc especialment fresc i amb bones ombres. El bosc d’alzines i roures és el millor de tot el parc. També trobareu petits rierols, (a la foto) on hi creixen arbres de ribera. Podeu arribar-hi fàcilment deixant el cotxe a les Planes de Vallvidrera, a Vila Joana o al centre d’interpretació del parc, i pujant per la carretera finsl’anomenat revolt de les monges, una corba molt tancada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. D’allà cal pujar fins la Budellera. Un camí molt amé, d’una mitja hora, tot pujada. També podeu deixar el cotxe a Vallvidrera, o arribar-hi amb transport públic, i arribar a la font baixant pel carrer anomenat Camí de la Budellera, dins Vallvidrera mateix. També és possible un itinerari en ruta. Pugeu a Vallvidrera amb funicular, una delícia, i baixeu a la font, i després fins Les Planes i Vila Joana. Allà podeu agafar els Ferrocarrils de la Generalitat al baixador. Gens cansat. Una ruta molt recomanable per a totes les edats. Podeu fer un bon pic-nic, amb tots els serveis, a Les Planes: barbacoa, fogons, taules, bar i restaurant. Podeu visitar també el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on passen un bonic audiovisual. Vila Joana està una mica atrotinada, però hi va viure Verdaguer els seus darrers dies. L’Església de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’àrea de lleure, o el pantà de Vallvidrera, també són bones opcions per completar el dia. Un dia magnífic, en contacte amb la natura, a pocs kms. de Barcelona.

Estamos ante una excursión clásica, un destino de toda la vida en el interior del Parque Natural de Collserola, cerca de Barcelona. El lugar tiene una espléndida vegetación, en parte ordenada en forma de jardín por Forestier, durante el siglo XIX. El hecho de estar situada en la parte de umbría del Tibidabo hace que la Font de la Budellera sea un lugar especialmente fresco y con buenas sombras. El bosque de encinas y robles es lo mejor de todo el parque. También encontrará pequeños arroyos, (en la foto) donde crecen árboles de ribera. Puede llegar fácilmente dejando el coche en Les Planes de Vallvidrera, en Vila Joana o en el centro de interpretación del parque, y subiendo por la carretera hasta la curva de las monjas, una curva muy cerrada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. De allí hay que subir hasta la Budellera. Un camino muy ameno, de una media hora, todo subida. También puede dejar el coche en Vallvidrera, o llegar con transporte público, y llegar a la fuente bajando por la calle llamada del Camí de la Budellera, dentro Vallvidrera mismo. También es posible un itinerario en ruta. Subir a Vallvidrera con funicular, una delicia, y bajar hasta la fuente, y luego hasta Les Planes y Vila Joana. Allí puede coger los Ferrocarriles de la Generalitat en el apeadero y volver. Nada cansado. Una ruta muy recomendable para todas las edades. Puede hacer un buen pic-nic, con todos los servicios, en Les Planes: barbacoa, fogones, mesas, bar y restaurante. Puede visitar también el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 280 35 52, donde pasan un bonito audiovisual. Vila Joana está algo envejecida, pero allí vivió Verdaguer sus últimos días. La Iglesia de Santa Maria de Vallvidrera, con el área de ocio, o el pantano de Vallvidrera, también son buenas opciones para completar el día. Un día magnífico, en contacto con la naturaleza, a pocos kms. de Barcelona.