Acireale


foto_sicilia_acireale

Acireale no és una visita de primera línia en un tour per Sicilia. Ni estem segurs que ho sigui de segona. Però a nosaltres Acireale sempre ens quedarà al cor per dos motius: l’hotel Ibis Styles Acireale i la trattoria ristorante U Puttusu, el millor restaurant de Sicília. Anem a pams. Acireale no és lleig. Està brut, descuidat, una mica abandonat, com tota la illa. Però te un centre històric graciós, amb un parell d’esglésies boniques, no la catedral exactament, sinó la Basilica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, molt bonic o, un xic més avall, San Domenico, o la bellíssima Basílica de San Sebastiano, barroc del bo. Ara bé, nosaltres hi vam parar a dormir. I us recomanem que també ho feu vosaltres, al magnífic Ibis Styles, que està situat als afores. Modern, acollidor, net, no gaire car, amb habitacions molt grans, amb dos llits de matrimoni, i els nens dormint i esmorzant gratis. No lluny de l’hotel una platja de roques volcàniques dins un espai natural protegit. I l’altre motiu d’una parada a Acireale seria U Puttusu. Quin menjar sicilia més autèntic i més bo. Deixeu-vos aconsellar pel Giusseppe!. Antipasti Siciliani a tope!. I encara us direm un altre bon lloc per dinar o sopar, si esteu farts de bona cuina siciliana i anyoreu una pizza feta al forn de llenya, o una pasta italiana: la pizzeria Veccio Teatro. Si els preus de l’U Puttusu son de riure, els de la pizzeria davant del teatre Bellini son ridículs, increibles. Bona pizza, bona pasta per quatre cèntims!. Si feu d’Acireale el centre de la vostra estada al cantó est de Sicília podeu visitar còmodament l’Etna, el volcà actiu que dorm damunt de la vila, amenaçant-la. O anar fins la vibrant Catània, ciutat barroca preciosa, activa, bruta, mediterrània, brutal… per estomacs forts. O baixar al mar d’Aci Trezza, o d’Aci Castello, amb els farallons del ciclop, les platges d’aigua cristal·lina de pedres negres, volcàniques. O anar a Capo Mulini, petit port de pescadors adormit des de segles, o pujar amunt, cap a Taormina, encantadora ciutat medieval, pulcra i ordenada, plena de turistes, i banyar-vos llavors a les belles platges de sorra blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ja ho sabeu… Acireale val una parada en un periple per Sicília, encara que només sigui per menjar i dormir!.

Acireale no es una visita de primera línea en un tour por Sicilia. Ni estamos seguros de que lo sea de segunda. Pero a nosotros Acireale siempre nos quedará el corazón por dos motivos: el hotel Ibis Styles Acireale y la trattoria ristorante U Puttusu, el mejor restaurante de Sicilia. Vayamos por partes. Acireale no es feo. Está sucio, descuidado, algo abandonado, como toda la isla. Pero tiene un centro histórico gracioso, con un par de iglesias bonitas, no la catedral exactamente, sino la Basílica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, muy bonito o, un poco más abajo, San Domenico, o la bellísima Basílica de San Sebastiano, barroco del bueno. Ahora bien, nosotros paramos a dormir. Y se recomienda también lo hagais vosotros, en el magnífico Ibis Styles, que está situado en las afueras. Moderno, acogedor, limpio, no muy caro, con habitaciones muy grandes, con dos camas de matrimonio, y los niños durmiendo y desayunando gratis. No lejos del hotel una playa de rocas volcánicas dentro de un espacio natural protegido. Y el otro motivo de una parada en Acireale sería U Puttusu. Qué comida siciliana más auténtica y más buena. Déjese aconsejar por Giusseppe. Antipasti Siciliani a tope. Si los precios de la U Puttusu son de risa, los de la pizzería frente al teatro Bellini son ridículos, increíbles. Buena pizza, buena pasta por cuatro céntimos. Si hacen de Acireale el centro de su estancia en el lado este de Sicilia pueden visitar cómodamente el Etna, el volcán activo que duerme encima de la villa, amenazándola. O ir hasta la vibrante Catania, ciudad barroca preciosa, activa, sucia, mediterránea, brutal … para estómagos fuertes. O bajar al mar de Aci Trezza, o de Aci Castello, con los farallones del cíclope, las playas de agua cristalina de piedras negras, volcánicas. O ir a Capo Mulini, pequeño puerto de pescadores dormido desde siglos, o subir arriba, hacia Taormina, encantadora ciudad medieval, pulcra y ordenada, llena de turistas, y bañarse entonces a las bellas playas de arena blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ya lo sabéis … Acireale vale una parada en un periplo por Sicilia, aunque sólo sea para comer y dormir.

Taormina


palazzo

Taormina és una ciutat de Sicília. Fou grega, romana, però el que més ha conservat és el seu aspecte medieval. La situació mateixa de la vila ja és escenogràfica. Penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre un mar blava turquesa, allargassada seguint el curs d’un llarg carrer, ple de botigues de moda i de records entre la porta de Messina i la porta de Catània. Taormina sedueix a primera vista. Carrers nets i ordenats com a cap altre poble de l’illa. Façanes ben pintades, portalades de pedra. Vistes excepcionals damunt el mar, damunt la platja bellíssima de Giardini Naxos, i sobre l’Etna, volcà atàvic, sempre fumejant. La foto mil vegades obtinguda ara a la vostra disposició, a la plaça del Duomo. Tot i estar plena de turistes, Taormina es fa agradable. Dona gust passejar i anar veient esglésies, ara barroques, ara gòtiques, ara d’estil indefinit, us recomanem Santa Caterina, Sant Agostino o Sant Giusseppe. O palaus com el Corvaja, seu de l’oficina de turisme, preciós, del segle XIV, amb una bonica una torre àrab del segle X, el Ciampoli, un gran hotel, o el dels ducs de Santo Stefano, rodejat d’un jardí, seu d’una fundació artística, visitable. I no oblidem el destí de les masses humanes, el cèlebre teatre de Taormina, joia de l’art grec. Conserva també restes d’un odeó, i d’una naumachie. Passant sota la torre del rellotge arribem al Duomo, petit, normand, tosc, a l’ajuntament, i a les meravelloses vistes que us explicàvem. Prop d’allà, en un carreró de la plaça, hi ha el restaurant on vam dinar. Es diu Da Cristina, i està molt bé i molt bé de preu. Aneu al que està al mig del carreró, baixant unes escales. Aspecte de self-service però ben servit. Menjar típic però modern. No gens malament tampoc el Don Ciccio, a tocar d’aquí a la via Damiano Rosso 19, a dues passes. Pizzeria i trattoria més tradicionals. Més car, aquí tots els restaurants son cars… teniu Casa Gioli amagat al Vico Giordano Bruno 2. Hi ha un funicular que baixa i puja de Taormina poble a la platja d’Isola Bella, pot ser interessant. No deixeu de visitar, si feu nit a Taormina, la magnífica platja i badia d’Isola Bella, superba, o les Gorges del riu Alcàntara, paratge natural ple de llocs on banyar-se en un riuet d’aigües congelades, que talla lava i basalt des de fa segles. A Taormina no s’hi pot arribar en cotxe. Seguiu les instruccions fins el gran aparcament Lumbi, arribant de Messina, o al seu bessó de Porta Catània, units per un túnel sota la ciutat. Aparqueu allà i agafeu el bus gratuït que puja a la vila cada quart d’hora. Fora complicacions!. No descuideu Taormina en el curs d’un viatge per Sicília, seria imperdonable!.

Taormina es una ciudad de Sicilia. Fue griega, romana, pero lo que más ha conservado es su aspecto medieval. La situación misma de la ciudad ya es escenográfica. Colgada a medio aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, alargada siguiendo el curso de una calle, llena de tiendas de moda y de recuerdos, entre la puerta de Messina y la puerta de Catania, Taormina seduce a primera vista. Calles limpias y ordenadas como en ningún otro pueblo de la isla. Fachadas bien pintadas, portales de piedra. Vistas excepcionales sobre el mar, sobre la playa bellísima de Giardini Naxos, y sobre el Etna, volcán atávico, siempre humeante. La foto mil veces obtenida ahora a su disposición, en la plaza del Duomo. A pesar de estar llena de turistas, Taormina se hace agradable. Da gusto pasear e ir viendo iglesias, ahora barrocas, ahora góticas, ahora de estilo indefinido, recomendamos Santa Catalina, San Agostino o San Giusseppe. O palacios como el Corvaja, sede de la oficina de turismo, precioso, del siglo XIV, con una bonita una torre árabe del siglo X, el Ciampoli, un gran hotel, o el de los duques de Santo Stefano, rodeado de un jardín , sede de una fundación artística, visitable. Y no olvidemos el destino de las masas humanas, el célebre teatro de Taormina, joya del arte griego. Conserva también restos de un Odeón, y de una naumachie. Pasando bajo la torre del reloj llegamos al Duomo, pequeño, normando, tosco, en el ayuntamiento, y a las maravillosas vistas que os contábamos. No dejeis de visitar, haciendo noche en Taormina, la magnífica playa y bahía de Isola Bella, soberbia, o las Gargantas del río Alcántara, paraje natural lleno de lugares donde bañarse en un arroyo de aguas congeladas, que corta lava y basalto desde hace siglos. A Taormina no se puede subir ni llegar en coche. Siga las instrucciones hasta el gran aparcamiento, llegando de Messina, o hasta su gemelo de Porta Catania, unidos por un túnel bajo la ciudad. Aparque allí y tome el bus gratuito que sube a la villa cada cuarto de hora. ¡Sin complicaciones!. No olvide Taormina en el curso de un viaje por Sicilia, sería imperdonable.

Naxos


Les illes Ciclades, al mig del mar Egeu, són el millor de Grècia. Hi ha illes per a tots els gustos. Una de les més autèntiques, i de les menys turístiques és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital, Naxos, és una gran ciutat, però conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com la de la foto: Agios Prokopios. Hi ha bona comunicació amb el Pireu i amb altres illes veïnes, amb avió, vaixell i hidrofoil. Els hotels i restaurants no són un problema, tot i que nosaltres vàrem anar de càmping.

Las islas Cícladas, en medio del mar Egeo, son lo mejor de Grecia. Hay islas para todos los gustos. Una de las más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la Cíclade más grande, la más agrícola. La capital, Naxos, es una gran ciudad, pero conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como la de la foto: Agios Prokopios. Hay buena comunicación con el Pireo y con otras islas vecinas, en avión, barco y hidrofoil. Los hoteles y restaurantes no son un problema, aunque nosotros fuimos de camping.

Cycladic islands, in the middle of the Aegean Sea, are the best of Greece. There are islands for all tastes. One of the most genuine is Naxos. The capital is a big city, but retains a beautiful old quarter, and a lovely citadel. The island is full of beaches and relatively empty of tourists.  There is good communication with the Pireus harbour and the other neighboring islands, also by aircraft, ship and hydrofoils. The hotels and restaurants are not a problem, even though we were going camping.

Les Îles Cyclades, au milieu de la mer Egée, sont le meilleur de la Grèce. Il ya des îles pour tous les goûts. L’un des plus authentiques c’est Naxos. La capitale c’est une grande ville, mais conserve un très beau vieux quartier, et une jolie citadelle. L’île est pleine de plages et relativement vide de touristes. Il ya une bonne communication avec le port du Pirée et les autres îles voisines, avec des avions, des navires et des hydroglisseurs. Les hôtels et les restaurants ne sont pas un problème, mais nous sommes allées au camping.