Vacances a Irlanda conduint poc

Hola de nou! Encara estem tancats, però l’ànim no decau. Voleu anar lluny, amb el cotxe, amb totes les maletes, sense restriccions, aquests estiu, estalviant-vos de llogar-ne un a l’arribar al destí, i coduint poc? És possible. Anem a Irlanda! La primera parada possible serà Narbonne. Cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion.

El dia següent podeu fer una petita descoberta de l’Auvèrnia, visitant volcans extingits, com el Puy de Dôme o el Mont Dorée, o Vulcania, el museu interactiu. O potser la abadia de Saint Nazaire, o la bella església romànica de Issoire… I voltar per la natura verge de l’Auvèrnia, boscos, rius, prats i petits poblets. O bé continuar la ruta cap a París, amb parada una Orleans per dinar, potser. podeu fer-ho en un dels molts restaurants del casc antic, a tocar de l’aparcament i de la catedral. N’hi ha un baratet que es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però farà el fet. Vam visitar el casc antic, vora el Loire i la bonica catedral gòtica.

Si voleu podeu parar a París, o no. Si ho feu podeu dormir a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. O dins París mateix en un altre Ibis Styles molt xulo, a la place d’Italie. Passeu un dia o dos, si voleu, a la capital de França. Ja sabeu: Notre Dame, Invalides, Tour Eiffel, Saint Germain, potser Louvre!.

Si París no us fa el pes, o és massa gran per a vosaltres, o no en teniu ganes, sortint de Clermont Ferrand, aneu camí de Blois, a la vall del Loire, on podeu dinar a la terrassa del restaurant Le Clipper. L’estada a Blois, una bella vila a tocar del Loire, permet fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

Llavors, en lloc de París podeu dormir a Le Mans, on hi ha un Novotel. Amb un casc antic medieval molt ben conservat, una bonica catedral i una abadia als afores, molt maca. D’allà feu cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on podreu visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral. I si heu anat via París, Bayeux també pot ser la vostra destinació!

També podeu fer un tomb per les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i visitar al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

A la tarda arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que us portarà a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortireu de port i l’endemà sereu allà

Cap a les tres de la tarda avistareu la costa irlandesa, i al poc entrareu al port de Rosslare.

Desembarcats sense problemes preneu la direcció de la ciutat de Cork. Podeu dormir allà, i veure aquesta bonica vila, o bé acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney, que te un castell d’allò més misteriòs.

Si aneu a Blarney no us perdeu un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltareu música celta en directe, menjareu divinament i gaudireu de bona cervesa irlandesa.

Des de Blarney podeu fer un tomb i visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

I continuar una mica més enllà, fins Kenmare, i dinar al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda creuareu el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.

El dia següent serà l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. És obligatori visitar tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto.

Moment de partir nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

Més al nord encara trobareu la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dineu en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

Des de Galway entrareu en la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà. Us recomanem una casa, l’acollidora Seafield House. A tocar de la península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

Per sopar baixeu a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà podeu arribar-vos a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

Podeu veure-hi foques, i belles platges, i dinar al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, sopeu al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. L’endemà toca una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no és, de tota manera, tan espectacular com diuen. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, torneu a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. A veure si us atreviu a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

Us agrada el salmó salvatge fumat, de primera, de Letterfrank? Di diueu sí, aneu al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda podeu fer una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant. I, a la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

L’endemà marxeu de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on heu de visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Podeu dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda feu cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribareu al vostre destí, a Ballibofey, l’Hotel Villa Rose. Un lloc fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant.

Des de Ballibofey podeu anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Boniques platges, el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units, i penya segats de vertígen.

 

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, val el viatge!. Dineu a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Torneu a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

L’endemà deixeu l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, per anar cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podeu deixar passar. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dineu a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne. A la nit arribeu a Dublín, el vostre destí. podeu dormir a l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

El primer dia a Dublín visitareu la ciutat és típica: el Trinity College, el Museu Arqueològic, el Museu d’Art, el castell, l’oficina de correus… i podeu dinar a Bar Temple, potser al Cafe Italiano. Molt recomanable, menjar italià autèntic.

El segon dia a Dublín potser és el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dineu al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

Una altra parada podria ser la platja de Brittas Bay, xulíssima! I potser fer la darrera volta per Dublin, en un bus de dos pisos!

De Dublin, anem cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

Seguidament potser podeu anar cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown. I dinar al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, a França, des de Rosslare Harbour, i que us allunyaria de la ja vostra estimada Irlanda, podeu vàrem recórrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i dinar al petit poblet pesquer de Ringville, tot zona gaeltach.

Aquella nit prendreu el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjareu terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa podeu parar al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormir i sopar, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

Abans d’arribar a Nantes, destí possible de tornada, podeu parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dineu al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

A Nantes podeu dormir al Novotel, als afores, i continuar el vostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. No marxeu sense veure l’illa, i les altres illes que hi ha cap al sud.

Podeu fer una aturada a Luçon, d’on era bisbe Richelieu, i dinar al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A la tarda visiteu la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

De Saintes podeu baixar cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafeu el tramvia per anar a visitar el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà podeu voltar per les vinyes de Burdeus, fins Saint Emilion, o bé anar cap a la costa, a veure Arcanchon, amb la seva badia i la duna de Pilat. També voltar pel País Basc francès, per Bayonne, sant Joan de Luz, o pels Pirineus, abans de tornar cap a Barcelona. De tornada encara us pot quedar Toulouse i Foix. I podeu dinar, sopar o dormir a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. D’aquí cap a Barcelona, via Huesca, per la Vall d’Aran o per Jaca, o via Narbonne!

Si, en lloc d’anar per la ruta que us hem explicat, feu París de tornada, podeu visitar aquesta fantàstica ciutat i fins estar-vos-hi uns dies. I baixar a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dineu al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona via París, parant a Bourges, amb la seva fantàstica catedral gòtica, imponent. I també al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribarem a Clermont Ferrand, on podeu hem de dormir al Ibis Styles, o al Mercure de la place Jaude. Podeu sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara podreu parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, i dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché. En arribar a casa us adonareu que s’acabat un dels millors viatges de la vostra vida, el viatge a Irlanda!.

Irlanda es una propuesta seria de turismo familiar para unas vacaciones de verano. Un país diferente, amable, cordial, amigable, donde no te sientes Extranjero. Gente Acogedora. Paisajes verdes Hasta la extenuación, costes recortes con acantilados de Vértigo, no aptos para cardíacos. Lagos, castillos en ruinas, abadías antiguas, Cementerios misteriosos, bosques densos, que es comen caminos y carreteras. Un mar embravecido que castiga a los faros y la costa, pero que Deja Playas de arena fina, dorada, inmensas. Con una capital, Dublin, pequeña y coqueta, sin nada que ofrecer, pero mona. Con un barrio de bares, Temple Bar, inaudito. Con museos Gratuitos, pequeños, a escala humana, nada cansados, pero con pequeñas Maravillas escogidas. Una carretera que bordea los costes salvajes del Atlántico, pasando por pueblos de pescadores con casas de colores vivos, y pubs donde es canta y baila la música celta Cuando cae la noche. Tome el pequeño Barco desde un puerto olvidado y vaya a ver las Islas Aran, con los Suyas focas. O Arranmore, auténtica y nada turística, o la Tory Island, lejana. No se pierdan la vibrante ciudad de Galway, a los parques Nacionales, a los lagos de Connemara, los costes de Donegal, Haga el anillo de Kerry, y la península de Dingle, a los monasterios de Kelymore, Monasterboice y Glendalough con los cruces celtas, los torres ya los entornos de hadas. Ciudades medievales con castillos como Limerick o Kilkeny. SITIOS extintos como Bru Na Boyne, Patrimonio de la Humanidad como també lo es la Calzada de los gigantes, en el Ulster. Visita Belfast, o Londonderry, Derry, con los murales de lucha, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Llegue a Irlanda volante, o en su PROPIO coche. Salen Barcos desde Roscoff o Cherbourg Francia que en una noche os lleven a Cork o Rosslare, Muy comodo. Alojarse en unos beed and breakfast como nosotros, al Westwood de Blarney, con el su castillo, o al Seafield de Cliffden, en Parajes idílicos, o en hoteles bien bonitos, como el Villa Rose o Crowne Plaza, bien preparados para familias. No dude … Irlanda os espera uno de estos veranos!. Pero tenga preparados para la lluvia … y por unas temperaturas entre a los 10 y a los 20 grados!

Les illes Eòlies

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.

 

Monasterboice

Monasterboice és un petit enclavament situat a Irlanda, un país amable, que és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, molt cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Doncs bé, uns pocs kilòmetres al nord de la capital hi ha aquesta petita i senzilla maravella: Monasterboice.  Un antic clos monàstic, amb una torre de defensa, les restes d’un parell de temples, arcaics, petits, i un cementiri molt romàntic, ple de creus celtes gegants, amb decoració escultòrica omplint les dues cares. Una meravella. L’entrada és gratuïta. Hi ha bon aparcament al davant i és fàcil arribar-hi des de l’autopista, prop de Drogheda, ben senyalitzat.  No està gens lluny de les fites prehistòriques de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. I s’assembla a altres petites maravelles amagades com ara Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Passeu unes vacances a Irlanda, seguiu la carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore i les ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny.  O la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus. El verd no és gratis!.

Las cruces celtas esculpidas entre las tumbas del cementerio de Monasterboice no las vereis en ningún otro sitio del mundo. Estan todas aquí, en este pequeño reducto monástico al norte de Dublin que no debeis dejar de visitar cuando vayais de vacaciones a Irlanda, un pais amable ideal para una vacaciones de verano. Un país diferente, cordial, amigable. Con su capital, Dublin, pequeña y coqueta, sus costas, sus lugares mágicos, sus bosques y ensenadas, sus islas. Monasterboice es un antiguo monasterio celta, ahora cementerio romántico. Recorrer Irlanda alojandose en pequeños bed&breakfast como el Westwood de Blarney, con su castillo, o el Seafield de Cliffden, o el Villa Rose o el Crowne Plaza, bien preparados para famílias. Temperaturas entre 10 i 20 grados. !El verde no es gratis!.

Aran Islands / Illes Arran

Les illes Aran, o Arran, situades davant les costes més salvatges d’Irlanda son un destí familiar que no podeu deixar passar. Les Illes Aran son tres: una de gran, on va la majoria de turistes, nosaltres inclosos, la mitjana i una de més petita. La gran és Inis Mor, en nom gaèlic, la única que hem visitat nosaltres. S’hi pot arribar fàcilment des del port de Rossaveal, un petit poblet situat a uns 30 kms. a l’oest de la bella ciutat de Galway. D’allà hi ha vaixells tots els dies de l’any. Des de Doolin, poble situat al comtat de Clare, només a l’estiu. Els ferris no porten cotxes a les illes, només turistes. El viatge dura uns tres quarts d’hora. Podeu deixar el cotxe al port de Rossaveal o al de Doolin, on hi ha pàrquings de tot el dia. També hi ha un bus que fa de llençadora entre Rossaveal i Galway. Accés possible des de l’aeroport proper a Rossaveal, en petits avions. El millor que podeu fer en arribar és llogar una bici, (per uns 10€ al dia de 2015), o bé pujar al bus turístic que fa la volta a l’illa. Aneu a veure el cercle de pedres fortificat damunt un penyasegat a Dun Aengus, o bé les foques, (que mai no hi son) a l’altre costat de la costa. Però el bonic es passejar pels camins tranquils plens de parets de pedra que col·locades unes damunt les altres fan una randa, deixant passar la llum, un efecte curiós, i veure el cavalls i vaques pastar en una imatge que recorda molt Menorca. I si fa bon dia, difícil, podeu gaudir d’unes platges precioses, prop del mateix port d’arribada a l’illa, a tocar de l’oficina de turisme. No hem dormit a les Aran, però si hem dinat a Tí Joe Watty’s Bar, ni bé ni malament. Bé de preu pel que son els preus de l’illa. Hi ha també moltes botigues de records, entre elles de jerseis de llana de les famoses ovelles autòctones. Les illes Aran imprescindibles en un viatge a Irlanda, tot i que força turístiques.

Las islas Aran, en Irlanda, cerca de la ciudad de Galway en el condado de Connemara son un destino claro en un viaje por Irlanda. Se accede en barco, poco menos de una hora, desde Rossaweal, que es un pequeño puerto. No cargan coches, solo pasajeros. Al llegar allí debereis caminar o alquilar unas bicis. Cosas para ver no hay muchas: Dun Aengus, que es una especie de fortaleza neolítica en un acantilado, o una playa de piedras donde dicen que se ven focas, (nunca las hemos visto). Es bonito pasear por los caminos tranquilos con margenes de piedra que dejan pasar la luz, provocando un efecto bastante curioso. En ellos se pueden ver caballos y vacas pastar en una imagen que recuerda Menorca. Hay playas preciosas en el mismo puerto de llegada a la isla mayor, como caribeñas. Hemos comido allí, en Tí Joe Watty’s Bar, ni bién ni mal. Precios altos como en toda la isla, llena de tiendas de recuerdos, sobretodo de jerseys de lana de las famosas ovejas autóctonas.

Glendalough

Glendalough és un lloc. Un lloc màgic. Diferent. D’una banda un monestir, antic, ancestral, tel·lúric, com sorgit del fons de la terra i del temps. Una torre, dues capelles, un cementiri antic, roques cobertes de molsa… on va viure i morir Sant Kevin. Per un altre costat és un parc nacional, el més maco d’Irlanda, pel nostre gust. Amb boscos preciosos, verges, plens d’animals… cérvols, guineus… I un riu de muntanya saltiró i potent, que baixa d’un llac encantat, tancat per un circ de muntanyes boiroses. Increïble, escenogràfic, magnífic. Hi ha un camí amable, gens cansat, pensat per famílies que va del monestir al llac. Un km, potser dos, pel mig del bosc. Hi vam veure daines!. Fàcil aparcament a tocar del monestir, al final d’una carretera que només va allà, la R757. Fàcil des de Dublin, mitja hora llarga de camí, o una hora, uns 60 kms. Sortiu cap al sud, cap a Wexford, per l’autopista E1. Preneu a mà dreta la desviació per la R755 a Kilmakanoe, anant cap a Roundwood. D’allà seguiu cap a Laragh. D’aquest poblet, ben indicat, agafeu la R756 i, un parell de kms. més enllà, a l’esquerra per la R757 fins Glendalough. Deixeu el cotxe al parking del centre de benvinguda. Audiovisuals, WC,… tota mena de serveis. Visiteu el monestir. I camineu. Una carretera puja fins el llac, però us perdríeu el bosc. Ara bé, allà també hi ha bon aparcament i un centre d’interpretació que podeu visitar, xulo, petit. Des del llac encara hi ha més excursions i caminades a fer, molt maques totes. Curtes, llargues… Per dinar, allà mateix, i per dormir molt bé, teniu l’Hotel Glendalough, a tocar de l’aparcament i del monestir, (hi passareu pel darrera). Un establiment amb molt prestigi a la zona. Si més no podeu fer-hi una beguda. Un altre hotelet amb encant, i bon restaurant, el teniu a Laragh, a un km. escàs. Es tracta del Wiclow Heather. Una cucada, i amb taula molt reputada!. A Laragh hi ha també un bed and breakfast molt acollidor que proposa pastissets i menjars dolços: The Conservatory. No lluny d’allà, al poble de Rathdrum, anant cap al mar, cap a Arklow per la R755, hi ha un pub, restaurant i hotelet rural fabulós, al centre del poble. Es tracta del Jacob’s Well. Hem dinat molt bé allà, un menú fastuós, molt bé de preu, ben atesos, tracte familiar. Les habitacions son boniques, gens cares. Al mateix poble, més car, el Bates és un grandíssim restaurant, reconegut internacionalment, que ha guanyat molts premis. Si torneu a Dublin, desfent el camí, hi passeu per Roundwood de nou, pareu al Byrne & Woods, un altre laureat restaurant, luxós com pocs. A Roundwood hi ha un bon bed and breakfast, hostal i restaurant, amb preus més ajustats: The Coach House. No us ho penseu més!. Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja…

Glendalough, no lejos de Dublin, en Irlanda, es un precioso monasterio muy antiguo, pero también bosques fabulosos y un lago precioso. Fantástico para paseos en família, por senderos llenos de animales salvajes. Caminos desde un km. a varios, fáciles, entre la vegetación, los rios y las cascadas. No os perdais la ocasión de disfrutar de verdadera naturaleza vírgen. Aparcamiento fácil en el centro de visitantes, gratuito, con todos los servicios, y con un hotel allí mismo.

Brú na Bóinne

El formidable conjunt megalític de Brú na Bóinne és un grandiós jaciment arqueològic situat al centre d’Irlanda, no gens lluny de la capital, Dublin. És patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ja us ben assegurem que s’ho mereix. Possiblement és el millor monument de tota Irlanda i un dels millors d’Europa i fins del món. Es tracta d’una necròpoli prehistòrica bastida mil anys abans que el cercle d’Stonehenge a Anglaterra. El centre d’acollida de visitants és un exemple d’organització. Un gran pàrking, tota mena de serveis, audiovisuals, un petit museu, un self-service… I fan bé, perquè hi passareu, com a mínim mig dia, o potser un dia sencer. Perquè tot dependrà del què volgueu visitar. El túmul més gran, molt gran, una circumferència de 25 mts, com una petita muntanya. Es diu Newgrange. N’hi ha dos més. A tots s’hi accedeix des del centre de visitants, en bus. No intenteu anar-hi per carretera, vosaltres sols, pel vostre compte. Veuríeu el monument per fora, sí, però de cap manera us deixarien entrar, ni pagant!. Al centre d’interpretació us preguntaran quins monuments voleu visitar i us donaran hora per a cada un. Potser el primer a les 10 del matí, i el segon a les 12,30, per exemple. Unes enganxines de colors evitaran que feu trampa. Ara ja podeu anar a la parada del bus i esperar. Vist el monument torneu a la parada i agafeu l’altre bus. Si aneu amb infants visiteu Newgrange. Estalviareu temps i diners, i és el més xulo, impactant i bestial. Els altres son per experts, per arqueòlegs aficionats!. Podeu dinar al self-service. No està malament, un xic carot, menjar de self. Però, de vegades va bé. La botiga de records, en canvi, està molt bé de preu, i tenen moltes coses!. Per dinar per la zona, a banda del self-service del centre d’acollida, teniu un hotelet i un bon restaurant a Donore, un poble veï que segur travessareu per arribar a Brú na Boinne. Es diu Daly’s Inn. No vam poder anar-hi dinar, pel tema bus, però feia molt bona pinta. Irlanda és molt maca. I no només aquesta fita tan especial. Tot el país és bonic. Els paisatges, les costes retallades, els llacs, els castells i les abadies, els boscos. Dublin és una ciutat molt mona. Arribeu-vos a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Brú na Bóinne és uno de los monumentos megalíticos más grandes del mundo. Está situado al norte de Dublin. Realmente impresiona. La acogida de visitantes y su organización és modélica, y en el edificio teneis todos los servícios, incluido un self-service. Pero contad con pasar allí casi todo el dia, dependiendo de los monumentos que vais a querer visitar. Porque en Brú hay varios grandes túmulos para ver, siendo el más grande y mejor conservado el de Newgrange. No os lo perdais.

Irlanda

Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit. Amb museus gratuïts, petits, a escala humana, gens cansats, però amb petites maravelles escollides. Una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore, Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny. Llocs prehistòrics com Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat com també ho és la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Les Ciclades

Les illes Ciclades son el paradís. Dit això, podem tancar aquí l’article. Però no volem deixar-vos amb el dubte de si val la pena travessar el Mediterrà per anar-hi. Ja us ho diem: val la pena. Situades al centre del mític mar Egeu, aquestes illes són el compendi, la quintaessència, el millor que pot oferir la Mediterrània. Són un destí universal, un lloc on cal anar, on s’ha d’anar, com a mínim un cop a la vida. A les Ciclades hi ha illes per a tots els gustos. Nosaltres us explicarem el nostre periple, durant unes llargues, llargues vacances. Les Cíclades tenen uns trets comuns a totes: les cases blanques, les platges paradisíaques, una terra agreste, abrupta, sense vegetació, el sol poderós, y vent constant. També l’animació tothora, dins les viles medievals de carrers estrets. O el monestirs penjats dalt de turons, plens d’or i d’imatges. Pobles amb ports esplèndits, plens de barques de pesca carregades d’esponges, que porten a terra un peix boníssim. De vinyes que elaboren un vi de retsina que fa embogir, ideal per les seves nits d’estiu, impagables, amb olor de mar i de sal. Cadescuna de les illes, però, conserva un tresor amagat. Per exemple la petita i preciosa Tinos. Un destí molt familiar. Amb pocs turistes i unes platges d’ensomni. Aquesta és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, i molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, nosaltres ho varem fer, petit i bàsic o bé en cases particulars. Una de les illes més autèntiques, i de les menys turístiques, és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital és una gran ciutat que conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com ara Agios Prokopios. Nosaltres vàrem anar al càmping Naxos. La seva veïna és la illa de Paros, també força gran i allunyada de les rutes turístiques. Un racó tranquil on gaudir en família del mar i dels cel blaus, de les cases encalades, de platges maravelloses, com Krios. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa. Baixeu al port de Paros i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Aquí nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell, en qualsevol illa, us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs. Mikonos representa, ella sola, totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. Però és molt particular, molt diferent. És un esterotip. Una imatge per vendre al turisme. I tanmateix és magnífica. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. (A la foto). És una illa petita, a escala molt humana, on podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, segons vulgueu. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila, molt familiar. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, de la petita Venecia, o de fotografiar-vos davant de l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el també molt famós pel·licà Petros. La illa de Delos, a una hora de Mikonos en barca, és sagrada, però minúscula. És un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes grandioses, vastes, inacabables. Atenció: manca absoluta de qualsevol arbre. Continuem el nostre periple per les maravelloses Cíclades. Ara toca Santorini. Ja l’arribada en vaixell és teatral, cinematogràfica, espectacular. La illa te forma de cruasant i els vaixells entren dins la llacuna interior. Els pobles estan penjats de les abruptes pareds que va deixar el volcà de l’illa en esclatar. Les cases blanques, la terra negra, de lava, les aigües blau porpra són d’una descripció difícil, impossible. Podeu pujar del port a Thira en burro, autobús o a peu, fent un miler d’escalons. Convé navegar per la llacuna interior i anar a la petita illa volcànica del centre. Hi ha moltes barquetes que fan el trajecte, cada hora. També visitar Oia, un poblet encantador i la platja de Perissa, de sorra negra. Hem estat també a Syros, moderna, amb un port gegantí, molt urbanitzada, a Ios, la illa dels joves, amb una marxa increible. O a Folegandros, perduda en mig del no res, verge. Sifnos i Sèrifos, petites i recòndites, i a moltes altres, però l’escrit es fa llarg i no volem cansar-vos. Per anar a Grècia hi ha molts vols des de Barcelona. Un cop allà hi ha molts vaixells fins a les illes, diversos lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes, o també avions. Els tiquets dels vaixells els venen al port, o a les moltes agències de viatges que hi ha per tot Atenes. Dormir o menjar a les Cíclades no és problema. Us deixem una pàgina especialitzada en illes gregues. Menús molt de casa nostra, regats amb l’oli verge d’oliva, de kalamata, superior, o plats de peix, de pasta, amb la mousaka divina, els dolmades, el soulaki, el satsiki… Us serviran bon menjar i us oferiran un llit en milers de restaurants, hotels o càmpings. Al baixar del vaixell us asaltaran amb ofertes!. Si dieu que si, us portaran en furgoneta fins el restaurant, l’hotel, el càmping o la casa particular. No us perdeu la possibilitat d’oferir a la vostra canalla un destí tan diferent, estrany i aventurer!.

Las islas Cicladas son el paraíso. Dicho esto, podemos cerrar aquí el artículo. Pero no queremos dejaros con la duda de si vale la pena atravesar el Mediterráneo para ir. Vale la pena. Situadas en el centro del mítico mar Egeo, estas islas son el compendio, la quintaesencia, lo mejor que puede ofrecer el Mediterráneo. Son un destino universal, un lugar donde hay que ir. En las Cicladas hay islas para todos los gustos. Nosotros les explicaremos nuestro periplo, durante unas largas, largas vacaciones. Las Cícladas tienen unos rasgos comunes a todas ellas: casas blancas, playas paradisíacas, tierra agreste, abrupta, sin vegetación, solo poderoso el viento constante, con mucha animación siempre, con villas medievales de calles estrechas, y monasterios colgados en lo alto de riscos, llenos de oro y de imágenes. Pueblos con puertos espléndidos, llenos de barcas de pesca cargadas de esponjas, que pescan un pez buenísimo, y elaboran un vino de retsina que hace enloquecer. Sus noches de verano són impagables, con olor a mar y sal. Cada una de las islas, sin embargo, conserva un tesoro escondido. Por ejemplo la pequeña y preciosa Tinos. Muy familiar. Con pocos turistas y unas playas de ensueño. Esta es una isla santuario. Su iglesia de la Agia Sophia, o de la Virgen, es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de eso, tranquilidad, y mucha calma. Para alojarse hay un camping, el Tinos, donde nosotros lo hicimos, pequeño y básico, o bien pernoctar en casas particulares. Una de las islas más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la ciclada mayor, la más agrícola. La capital es una gran ciudad que conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como Agios Prokopios. Nosotros fuimos al camping Naxos. Su vecina es la isla de Paros, también bastante grande y alejada de las rutas turísticas. Un rincón tranquilo donde disfrutar en familia del mar y los cielos azules, de las casas encaladas, de playas maravillosas, como Krios. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa. En el puerto de Paros podreis contemplar los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Aquí nosotros dormimos en una casa particular. Al bajar del barco, en cualquier isla, les ofrecerán muchas casas, elijan una y déjesense mimar por la hospitalidad de los griegos. Mikonos representa, ella sola, a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a todo el Mediterráneo y a todas las islas. Pero es muy particular, muy diferente de las demás. Que gran paradoja. Es un estereotipo. Una imagen para vender el turismo. Y sin embargo es magnífica. Es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital toda blanca, abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. (En la foto). Es una isla pequeña, a escala muy humana, donde podrán encontrar mucha marcha o mucha calma, según se desee. Hay muchísimos hoteles, campings, bungalows y casas particulares. Nosotros estuvimos en el camping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad, muy familiar. No dejen de recorrer las calles de la capital, de la pequeña Venecia, o fotografiarse tomando algo cerca de la iglesia de Paraportinari. Está iglesia multifotografiada está en el puerto, donde también encontrarán el también muy famoso pelícano Petros. La isla de Delos, a una hora de Mikonos en barco, es sagrada, pero minúscula. Es un gigantesco campo ruinas. Ruinas grandiosas, vastas, interminables. Atención: falta absoluta de cualquier árbol. Continuamos nuestro periplo por las maravillosas Cícladas. Ahora toca Santorini. Ya la llegada en barco es teatral, cinematográfica, espectacular. La isla tiene forma de cruasant y los barcos entran en la laguna interior. Los pueblos están colgados de las abruptas paredes que dejó el volcán de la isla al estallar. Las casas blancas, la tierra negra, de lava, las aguas azul púrpura son de una descripción difícil, imposible. Pueden subir el puerto a Thira en burro, autobús o a pie, contando un millar de escalones. Conviene navegar por la laguna interior e ir a la pequeña isla volcánica del centro. Hay muchas barquitas que hacen el trayecto, cada hora. También visitar Oia, un pueblecito encantador y la playa de Perissa, de arena negra. Hemos estado también en Syros, muy urbanizada, en Ios, Folegandros, Sifnos y Sérifos, pequeñas y recónditas, y muchas otras, pero el escrito se hace largo y no queremos cansaros. Para ir a Grecia hay muchos vuelos desde Barcelona. Una vez allí hay muchos barcos hasta las islas, varios vínculos diarios con el puerto de El Pireo, en Atenas, o también aviones. Los tickets de los barcos los venden en el puerto, o las muchas agencias de viajes que hay por todo Atenas. Dormir o comer en las Cícladas no es problema. Menús muy de nuestra casa, con aceite virgen de oliva, pescado, pasta, mousaka divina, dolmades, soulaki, satsiki … en miles de restaurantes, hoteles o campings. Al bajar del barco les asaltaban con ofertas. Si decís que sí, os llevarán en furgoneta hasta el restaurante, el hotel, el camping o la casa particular. No os perdais la posibilidad de ofrecer a vuestros hijos e hijas un destino tan diferente, extraño y tan aventurero.

Naxos

Les illes Ciclades, al mig del mar Egeu, són el millor de Grècia. Hi ha illes per a tots els gustos. Una de les més autèntiques, i de les menys turístiques és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital, Naxos, és una gran ciutat, però conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com la de la foto: Agios Prokopios. Hi ha bona comunicació amb el Pireu i amb altres illes veïnes, amb avió, vaixell i hidrofoil. Els hotels i restaurants no són un problema, tot i que nosaltres vàrem anar de càmping.

Las islas Cícladas, en medio del mar Egeo, son lo mejor de Grecia. Hay islas para todos los gustos. Una de las más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la Cíclade más grande, la más agrícola. La capital, Naxos, es una gran ciudad, pero conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como la de la foto: Agios Prokopios. Hay buena comunicación con el Pireo y con otras islas vecinas, en avión, barco y hidrofoil. Los hoteles y restaurantes no son un problema, aunque nosotros fuimos de camping.

Cycladic islands, in the middle of the Aegean Sea, are the best of Greece. There are islands for all tastes. One of the most genuine is Naxos. The capital is a big city, but retains a beautiful old quarter, and a lovely citadel. The island is full of beaches and relatively empty of tourists.  There is good communication with the Pireus harbour and the other neighboring islands, also by aircraft, ship and hydrofoils. The hotels and restaurants are not a problem, even though we were going camping.

Les Îles Cyclades, au milieu de la mer Egée, sont le meilleur de la Grèce. Il ya des îles pour tous les goûts. L’un des plus authentiques c’est Naxos. La capitale c’est une grande ville, mais conserve un très beau vieux quartier, et une jolie citadelle. L’île est pleine de plages et relativement vide de touristes. Il ya une bonne communication avec le port du Pirée et les autres îles voisines, avec des avions, des navires et des hydroglisseurs. Les hôtels et les restaurants ne sont pas un problème, mais nous sommes allées au camping.