Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Dol de Bretagne


dol

Després d’haver vist les meravelloses catedrals normandes d’Anglaterra no havíem tornat a gaudir d’un temple tan bonic fora de l’illa. Les catedrals franceses, bellíssimes totes elles, ens semblaven curtes, amples, una mica xaparres. Fins que vam descobrir la catedral de Dol de Bretanya, a la Bretanya francesa, és clar, amb les mateixes proporcions: llargues, poc amples, altes i amb el creuer al mig de la nau. I, envoltant-la, la fantàstica vila medieval de Dol de Bretagne, tan bonica, tan petita, tan autèntica, tan desconeguda. Amb les places cuidades, carrers estrets, o grans carrers com el dels Stuart, amb cases d’entramats de fusta… tot el que sempre heu esperat d’un poble medieval típic i tòpic, allà, preparat per a vosaltres, sense artifici. Una vila on circular és fàcil, aparcar no te problemes i passejar encara menys. I tot autèntic!. Una ciutat aturada en el temps, que havia estat la capital eclesiàstica de la Bretanya, i d’aquí la seva magnífica catedral!. No us ho creureu si us diem que està a només 15 kms. del Mont St Michel, patrimoni de la humanitat, on cada dia milers de turistes deixen la pell per veure l’abadia que flota damunt el mar, coronat l’illa. No us creureu que Dol està a tocar i no la visita ningú!. St Malo, la vila corsària murada, està a 20 kms. Si planifiqueu un viatge a la Bretanya Francesa, que l’heu de fer, no deixeu d’incloure-hi aquest petit poblet medieval de 5.000 ànimes només, però amb una catedral, unes cases de pan de bois fantàstiques, entre les que hi ha la dita maison des Plaids, que asseguren és la més antiga de França!. No vam dinar ni dormir a Dol, estàvem situats a Rennes, al Novotel Gare Centre, molt bé, i només anàvem de pas per Dol. A més, la vila es visita en una hora llarga, sense pressa. O sentim!.

Después de haber visto las maravillosas catedrales normandas de Inglaterra no habíamos vuelto a disfrutar de un templo tan bonito fuera de la isla. Las catedrales francesas, bellísimas todas ellas, nos parecían cortas, anchas, algo rechonchas. Hasta que descubrimos la catedral de Dol de Bretaña, en la Bretaña francesa, claro, con las mismas proporciones: largas, poco anchas, altas y con el crucero en medio de la nave. Y, rodeándola, la fantástica villa medieval de Dol de Bretagne, tan bonita, tan pequeña, tan auténtica, tan desconocida. Con las plazas cuidadas, calles estrechas, o grandes calles como la de los Stuart, con casas de entramados de madera … todo lo que siempre has esperado de un pueblo medieval típico y tópico, allí, preparado para vosotros, sin artificio . Una villa donde circular es fácil, aparcar no tiene problemas y pasear aún menos. Y todo auténtico. Una ciudad parada en el tiempo, que había sido la capital eclesiástica de Bretaña, y de ahí su magnífica catedral. No os lo creeréis si os decimos que está a sólo 15 kms. del Mont St Michel, patrimonio de la humanidad, donde cada día miles de turistas dejan la piel para ver la abadía que flota sobre el mar, coronando la isla. No os creeréis que Dol está muy cerca y no la visita nadie. St Malo, la ciudad corsaria muralla, está a 20 kms. Si planifican un viaje a la Bretaña Francesa, que la han de hacer, no dejen de incluir este pequeño pueblo medieval de 5.000 almas solo, pero con una catedral, unas casas de pan de bois fantásticas, entre las que hay la Maison des Plaids, que aseguran es la más antigua de Francia. No comimos ni dormimos en Dol, ya que estábamos situados en Rennes, en el Novotel Gare Centre, muy bien, y sólo íbamos de paso para Dol. Además, la ciudad se visita en una hora larga, sin prisa. Lo sentimos.

Dinan


dinan

Dinan és el poble que més ens va agradar d’entre la multitud de poblets medievals de Bretanya. No és un poblet, de fet és una vila força gran però amb un casc antic molt ben conservat. Hi ha dos Dinan. El del port, a sota, a les vores del riu Rance, amb el seu pont medieval, un barri pescador i comercial, petit, i la vila closa, a dalt, envoltada de muralles i coronada per un senyor castell. Els uneix un carrer empedrat, preciós, que fa una forta, molt forta pujada, ple de cases medievals amb entramats de fusta. Es el carrer de Jerzual i sembla talment sorgit de l’edat mitjana. Està plena d’agradables botigues d’artesans i de records que fan menys fatigosa la pujada. Al mig del carrer, en arribar a la muralla, una porta amb una torre dona accés a la vila alta. Allà hi ha uns WC públics, que potser us faran falta per seguir pujant. Entrem al poble medieval. Podeu pujar al camí de ronda de les muralles just passar la porta si voleu. Ara som als carrers comercials plens de cases amb entramats de fusta, de places boniques, d’esglésies gòtiques. Hi ha la plaça dels corders, dels mercers, oficis de l’edat mitja, cases de fusta del segle XVI, la basílica de Saint-Sauveur, del siglo XII, una mica oriental, bizantina o persa. Sou al cor de Bretanya. Si heu estat capaços d’arribar fins aquí no us costarà res de completar la visita arribant fins el castell, rodejant les muralles. Si heu passat airosos la prova de pujar des del port de Dinan, on trobareu aparcament fàcil pel vostre cotxe, no us costarà gens desfer el camí, i tornar a baixar a les vores de la Rance, amb el pont medieval, per donar per tancada aquesta visita, una de les més maques que podeu fer a Bretanya. A Dinan tenim bones adreces per dinar: L’Atelier Gourmand, al port, al Quai número 4. Un xic més enllà, al número 9, Chez Odette BongrainChez Odette Bongrain, un altre restaurant molt clàssic. Si ja sou dalt la vila medieval llavors teniu un bar on fan menjars, senzills, sense glamour, però molt bons, un plat únic combinat, salsitxes, papates, ou… i postres… pastissos… Au Thé Gourmand!. Molt més clàssic, més car però no inabastable, Fleur du Sel proposa plats francesos i bretons de sempre. Cuidat i encantador. Entre un i l’altre, la Courtine, proposa també bona teca. Qualsevol restaurant a Dinan és bo. Pasant n’hem vist molts més i, a tots, hi haguèssim dinat!. No oblideussiu Dinan tot visitant Bretanya!.

Dinan es el pueblo que más nos gustó de entre la multitud de pueblos medievales de Bretaña. No es un pueblo, de hecho es una villa bastante grande pero con un casco antiguo muy bien conservado. Hay dos Dinan. El del puerto, abajo, a las orillas del río Rance, con su puente medieval, un barrio pescador y comercial, pequeño, y la villa cerrada, arriba, rodeada de murallas y coronada por un señor castillo. Los une una calle adoquinada, precioso, que hace una fuerte, muy fuerte subida, lleno de casas medievales con entramados de madera. Se la calle Jerzual y parece talmente surgido de la edad media. Está llena de agradables tiendas de artesanos y de recuerdos que hacen menos fatigosa la subida. En medio de la calle, al llegar a la muralla, una puerta con una torre da acceso a la ciudad alta. Allí hay unos WC públicos, que quizás os harán falta para seguir subiendo. Entramos en el pueblo medieval. Puede subir al camino de ronda de las murallas más pasar la puerta si quieres. Ahora somos las calles comerciales llenas de casas con entramados de madera, de plazas bonitas, de iglesias góticas. Existe la plaza de los corderos, de los merceros, oficios de la edad media, casas de madera del siglo XVI, la basílica de Saint-Sauveur, del siglo XII, algo oriental, bizantina o persa. Usted está en el corazón de Bretaña. Si ha sido capaces de llegar hasta aquí no te costará nada de completar la visita llegando hasta el castillo, rodeando las murallas. Si ha pasado airosos la prueba de subir desde el puerto de Dinan, donde encontrará aparcamiento fácil para su coche, no te costará nada deshacer el camino, y volver a bajar a los bordes de la Rance, con el puente medieval, para dar por cerrada esta visita, una de las más bonitas que puede hacer en Bretaña. A Dinan tenemos buenas direcciones para comer: El Atelier Gourmand, en el puerto, en el Quai número 4. Un poco más allá, en el número 9, Chez Odette BongrainChez Odette Bongrain, otro restaurante muy clásico. Si ya es arriba la villa medieval entonces tiene un bar donde hacen comidas, sencillos, sin glamour, pero muy buenos, un plato único combinado, salchichas, patatas, huevo … y postres … pasteles … Au Thé Gourmand! . Mucho más clásico, más caro pero no inalcanzable, Fleur du Sel propone platos franceses y bretones de siempre. Cuidado y encantador. Entre uno y otro, la Courtine, propone también buena comida. Cualquier restaurante en Dinan es bueno. Pasando hemos visto muchos más y, a todos, hubiéramos comido !. No oblideussiu Dinan visitando Bretaña !.