Funifira de Gelida


Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest cap de setmana del dia 8 a 10 de novembre de 2019, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara El Café de Gelida, bona teca també. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, este fin de semana de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Corpus a Barcelona


La festa del Corpus Christi ha recuperat terreny a Barcelona, aquests darrers anys. És una tradició ben bonica, i per això volem convidar-vos a passejar pel Barri gòtic per gaudir d’una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat. No us podeu perdre l’ou com balla, les catifes i la processó. Aquest any, a més dels espais ja tradicionals, al voltant de la catedral, podreu gaudir de les noves catifes florals com ara la de la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort, una catifa de flors i encenalls elaborada pel centre ocupacional del Taller de Sant Camil al Museu Etnològic i de Cultures del Món. I, coincidint la festa del Corpus amb l’arribada de la Flama del Canigó, diumenge 23 de juny de 2019, podrem admirar la creació d’una catifa al·lusiva a l’arribada del foc que encén les fogueres de Sant Joan a càrrec de la Comissió de la Flama del Canigó de Barcelona conjuntament amb les Catifaires del Raval. L’ou com balla el podreu veure, al claustre de la Catedral i en d’altres fonts d’edificis emblemàtics, com ara la casa de l’ardiàca, el palau del lloctinent, l’Ateneu Barcelonès, l’església de Santa Anna, el museu Federic Marés o la Reial Acadèmia de la Bones Lletres, aquesta curiosa tradició de posar un ou buit a ballar. El seguici festiu del Corpus Christi que, com ja feia en l’època medieval,  recorrerà els carrers de Ciutat Vella sortint de la plaça Sant Jaume. Si hi aneu amb la canalla podreu veure els gegants, bestiari i divertir-vos amb els balls així com l’actuació dels Falcons. Us parlem de Barcelona perquè és fàcil arribar-hi, però a tot Catalunya hi ha actes per Corpus. I és impossible fer-ne referència a tots. Però citarem, per exemple La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers. Fa goig de veure. Però parlar de Corpus i catifes és parlar de Sitges. Possiblement el lloc amb més tradició, ( i on trobareu més gent pels carrers ). També a Sallent, a mig camí de Berga, al Bages, i Arbúcies, al Montseny, fan festa grossa per Corpus. Són dues bellíssimes poblacions on podreu gaudir d’aquesta tradició d’oficis solemnes, processons, carrers enramats i catifes.

La fiesta del Corpus Christi ha perdido mucho esplendor en los últimos años. Antiguamente había sido una de las festividades estrella del calendario. Es una fiesta que tiene orígenes medievales, pero que se instituyó definitivamente en el siglo XVI, en ocasión del Concilio de Trento. Se ha seguido desde aquel tiempo, con gran solemnidad, durante siglos. Últimamente sin embargo, dejó de celebrarse en jueves. Este hecho la diluyó. Se trasladó al domingo más próximo. Por ello, uno de los domingos del mes de junio, podreis disfrutar en familia de actos que se remontan al inicio de la Edad Moderna. Actos que todo son muy interesantes, y los nuestros más aún. Normalmente suele haber una magna procesión, que a menudo pisa alfombras de flores primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja. No suelen faltar enramadas. Calles adornadas por donde pasará el cortejo. Tampoco las figuras festivas catalanas por excelencia, como los gigantes, los enanos, y el bestiario de todo tipo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos y cada uno los actos programados por Corpus en nuestra tierra, pero os haremos una degustación. Por ejemplo la misma ciudad de Barcelona ofrece tradiciones bonitas como el huevo que baila en las fuentes de los palacios del magnífico barrio gòtico, o el desfile del domingo por la tarde. Coged a los niños y dad un paseo por las calles de la Barcelona medieval. catedral, iglesia de Santa Ana, casa del arcediano, museo marés, palacios… vereis huevos bailando en las fuentes. También en La Garriga hacen hermosas alfombras florales en las calles. Da gusto de verlas. Hablar de Corpus y de alfombras es hablar de Sitges. Posiblemente el lugar con más tradición, (y donde se encuentra más gentio). En Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages, y Arbúcies, en el Montseny, también festejan el Corpus. Son dos bellísimas poblaciones donde podreis disfrutar de esta tradición de oficios solemnes, procesiones, calles enramadas y alfombras.

La Funifira de Gelida


Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest cap de setmana del dia 9 a 11 de novembre de 2018, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, de 12 a 23 hores. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, este fin de semana de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Funifira de Gelida


 

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest dissabte, dia 11 de novembre de 2017, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, de 12 a 23 hores. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, a mediados de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

La Funifira a Gelida


funifira

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest cap de setmana hi te lloc la fira Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, que aquest any arriba a la seva quarta edició. Una fira per a tots els públics, amb més de quaranta expositors i una vintena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. A banda de tot el modelisme també s’obrirà, el divendres, una mostra gastronòmica a la pista i el jardí de la UCG. Allà podreu degustar les especialitats dels restaurants de la població i els vins i caves locals i del Penedès. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà taller de lego, altres tallers diversos, un trenet,  podran veure moltes maquetes ferroviàries i navals, xalaran amb les exhibicions d’aeromodelisme, o podran fer tallers. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, i diumenge al matí de 10h a 14 hores.  Per dinar us recomanem comprar els tiquets de la fira gastronòmica i fer-ho allà mateix. Però també és cert que, a Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. Però recordeu que podeu menjar bé al tastet de la pròpia fira, on seran presents aquests restaurants i molts altres més. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives. Bona funifira, no us la perdeu!.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, a mediados de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta comienza el sábado de 11 a 19h. Y continúa el domingo con el mismo horario. En la calle 11 de septiembre, podrán disfrutar de una feria gastronómica, de vinos y productos de la tierra, que no todo han de ser trenes. Como es habitual en estos casos se pondrán a la venta unos tickets de degustación, a precios muy populares. De hecho, por poco dinero, pueden comer allí mismo. En la Escuela Montcau montarán un trenecito de aquellos que se puede subir encima de ellos, ideal para los niños. En el pabellón polideportivo veréis maquetas de trenes. Un sueño de todos los niños. En el campo de fútbol, en cambio, podrán ver volar aviones y helicópteros. El domingo, en el pabellón polideportivo, los niños y niñas que lo deseen podrán realizar un taller de aeromodelismo, precisamente. Pero aquí no acaba todo. Por inaudito que parezca, en la piscina municipal, habrá modelismo naval, y en el salón de espectáculos de la UCG, un scalextric gigante. Aparte de todo esto, Gelida tiene un castillo precioso, que no siempre se visita. Pues bien, los días de la feria habrá visitas al Castillo de Gelida, el sábado de 11h ya las 13h, y el domingo igual. También encontraréis exposiciones, maquetas hechas por gente del pueblo y otros atractivos. En Gelida hay muy buenos restaurantes, y en la muestra de la feria se comerá muy bién, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Ous d’euga a Sant Llorenç


fira_d_ous_d_euga_200x200

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, és un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar uns dies en família. I al mig de la Vall del Lord, la seva capital, Sant Llorenç de Morunys, amb la decoració espectacular, barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. Creieu-me que val la pena pujar fins aquí per veure aquesta obra mestra de l’art català. Però a més, Sant llorenç de Morunys te molts altres atractius: el seu poble medieval murallat, el seu orgue, la muntanya de Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, la serra de Busa, el santuari del Lord, la Coma, la Pedra… bé, impossible enumerar-ho tot. I avui us recomanem aquesta sortida amb l’excusa, feble, de la 8a Fira d’ous d’euga i el 6è mercat del pagès, que tindrà lloc aquests 29 i 30 d’octubre de 2016. I el diumenge, també hi ha un concurs de carbasses gegants. Un munt d’activitats pels més petits de la casa, i per a tota la família. Mireu la imatge que està aquí sota i cliqueu per ampliar-la. Hi ha tota la informació. Pujeu fins la Vall del Lord, via Manresa i Solsona aquest pont de Tots Sants. Admireu els paisatges que envolten el pantà de la Llosa del Cavall mentre hi arribeu. Mai no haurieu pensat que pogués existir a només 100 kms. de Barcelona una vall tan bonica i desconeguda. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a Sant Llorenç des de Barcelona, per Manresa, cap a Solsona i d’alla a Sant Llorenç. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

programa_d_actes_fira_d_ous_d_euga

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, con capital en Sant Llorenç de Morunys, a la sombra del Port del Comte. Y si subís este próximo fin de semana, con motivo de la feria de los huevos de yegua por ejemplo, descubrireis también la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Fonts del bosc bonic de Martorelles


sunyera

Els voltants de Barcelona estan plens de possibilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura amb els nostres fills i filles. Els parc de la Serralada de Marina i la Serra Litoral son espais molt familiar, amb paisatges senzills, camins amples i entorns amable, tot i que també ofereixen lleure i diversió a nois i noies més grans, més amants de fer la cabreta. Els entorns del bell poblet de Santa Maria de Martorelles, molt proper a Mollet i a Badalona, estan plens de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, molt agradables, i d’altres un xic més difícils, que us portaran a racons d’una bellesa encisadora, sobretot ara, a la primavera. Una bellesa però poc estrident, casolana, senzilla. Avui us volem proposar una ruta pel bosc bonic, per l’obaga de la serra. Sortirem de Santa Maria de Martorelles, poble que trobareu si aneu de Barcelona a Mollet del Vallès per l’autopista C-17, o bé per la carretera B-5001 que surt de Santa Coloma de Gramanet cap a Montornès. Sigui com sigui cal seguir en direcció Martorelles per la B-5006, passar de llarg el poble, i continuar aquesta ruta fins arribar al centre de Santa Maria de Martorelles, encara més rural, més petit i més ficat dins la serra. També podeu arribar-hi des de Badalona per la C-31 i agafar desprès dins aquesta ciutat la B-500, carretera que va a Mollet passant el Coll de la Conreria. Un cop arribats a Santa Maria de Martorelles, al centre, on hi ha una petita plaça, pugem amunt pel carrer de la Font del Ca fins trobar una cadena que ens impedeix el pas. Estem en una urbanització arran d’una riera, la Riera de Baix. Hi ha bon aparcament. Tot el camí fins aquí és carrer asfaltat. Comença un camí ample, en pujada suau, on un rètol del Parc de la Serralada Litoral ens dona la benvinguda. A la dreta i a l’esquerra hi ha les restes d’una antiga pedrera. El bosc és dens i agradable, ben conservat, ple d’alzines i roures, i molta vegetació. Arribem en poca estona a una clariana on hi ha la font Sunyera, (a la foto), amb uns grans plataners. Per infants petits ja hem arribat al destí. És prou bonic. Si voleu caminar més, deixeu la font Sunyera i, abandonant el camí ample pel que hem vingut, pugeu per un de més estret que surt a mà esquerra, rotulat amb un cartell de fusta clavat a un arbre “Font del Cà”. Ara el camí és més estret, però no és un corriol, i puja de valent, per arribar dalt la pedrera. Un xic més enllà, trobareu la dreta una font, enlairada a uns 20 metres a la dreta, més enllà hi ha una taula de pícnic en una clariana. El nom oficial de la font és Sant Domènec i el Ca. Aquí pot acabar una segona ruta. Però si sou excursionistes valents, ara que ja heu caminat una mitja hora, podeu continuar amunt. El camí es transforma en una torrentera erosionada, estreta, divertida, una mica perillosa de baixada. Hi ha molta vegetació per tot arreu. Escolliu els camins a la dreta per anar a la font de la Teula. En una hora sereu a la font de la Teula, que està una mica amagada, a la dreta del camí principal, a uns 10 metres, en una torrentera bestial, fàcilment accessible a peu pla però, amb una bucòlica paret rocosa per on regalima l’aigua entre heures poueres. Aquí pot acabar l’excursió. Però si insistiu en seguir endavant podeu pujar pel camí que anàveu fins arribar a una pista més gran. Si la seguiu a l’esquerra aniríeu cap el Coll de Font de Cera, camí de El Masnou. Massa lluny. Si aneu a la dreta anireu cap a la Conreria, cap a Badalona. Som a la carena que separa el Vallès del Maresme. Veiem la torre de guaita d’incendis que corona el turó d’en Galzeran. La vista abasta Santa Maria de Martorelles, des d’on hem sortit fa dues hores, tota la plana del Vallès i les serres que la tanquen i, arribant al turó, veiem el mar sota nostre, blau, amb Mongat, Badalona, Alella, el Masnou i Barcelona. Sou al Turó d’en Galzeran, el més alt d’aquesta part de la serra. Coronat per una torre de guaita contra incendis. Les vistes són insuperables: en primer terme la Conreria, Tiana, Montgat i Badalona, al darrera Barcelona. Al nord les serres de Collserola, el Garraf i l’Ordal. Més lluny Montserrat. Heu caminat moltes hores. Retrocediu i torneu a la font de la Teula. Podeu baixar pel mateix camí, o bé fer una marrada. Si agafeu el camí que baixa cap a la vostra dreta, de baixada, passareu prop del turó Ruf i acabareu arribant a Santa Maria de Martorelles pel Torrent d’en Gurri, passant per la Font de la Mercè. Seguiu endavant i passareu al costat de la casa de colònies de Can Girona. Des d’allà podeu tornar al poble pel camí del cementiri. Si escolliu aquesta ruta de baixada, més llarga, veureu la bassa de reg més gran de Catalunya, i la pròpia Font de la Mercè, que està en un lloc molt bonic. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font de la Mercè hi ha gent que puja fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé podeu, abans de baixar cap a la font de la Mercè, pujar cap al poblat ibèric del turó del Castell Ruf, talaia sobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O fins cercar la secreta font d’en Gurri, que nosaltres vam veure fa anys i ara ha desaparegut del mapa. Però això ja no és tan fàcil. Però sigui quina sigui la condició física de la família, una matinal amb infants pels boscos que rodegen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posibilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza con nuestros hijos e hijas. Los parque de la Serralada de Marina y la Sierra Litoral son sitios muy familiares, con paisajes sencillos, caminos anchos y entornos amables, aunque también ofrecen ocio y diversión a chicos y chicas mayores, más amantes de hacer la cabrita. Los entornos del bello pueblo de Santa María de Martorelles, muy cercano a Mollet y Badalona, están llenos de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, muy agradables, y otras un poco más difíciles, que les llevarán a rincones de una belleza encantadora, sobre todo ahora, en primavera. Una belleza poco estridente, casera, sencilla. Hoy os queremos proponer una ruta por el bosque hermoso, por la umbría de la sierra. Saldremos de Santa María de Martorelles, pueblo que encontrarán si van de Barcelona en Mollet del Vallés por la autopista C-17, o bien por la carretera B-5001 que sale de Santa Coloma de Gramanet hacia Montornès. Sea como sea hay que seguir en dirección Martorelles por la B-5006, pasar de largo el pueblo, y continuar esta ruta hasta llegar al centro de Santa Maria de Martorelles, ás rural, más pequeño y más metido en la sierra. También pueden llegar desde Badalona por la C-31 y coger después en esta ciudad la B-500, carretera que va a Mollet pasando el Coll de la Conreria. Una vez llegados a Santa Maria de Martorelles, en el centro, donde hay una pequeña plaza, subimos arriba por la calle de la Fuente del Ca hasta encontrar una cadena que nos impide el paso. Estamos en una urbanización. Hay buen aparcamiento. Todo el camino hasta aquí es calle asfaltada. Comienza un camino ancho, en subida suave, donde un letrero del Parque de la Serralada Litoral nos da la bienvenida. A la derecha y a la izquierda están los restos de una antigua cantera. El bosque es denso y agradable, bien conservado, lleno de encinas y robles, y mucha vegetación. Llegamos en poco tiempo a un claro donde está la fuente Sunyera, (en la foto), con unos grandes plataneros. Para niños pequeños ya hemos llegado al destino. Es bastante bonito. Si desean caminar más, dejen la fuente Sunyera y, abandonando el camino ancho por lo que hemos venido, suban por uno más estrecho que sale a mano izquierda, rotulado con un cartel de madera clavado en un árbol “Fuente del Cà”. Ahora el camino es más estrecho, pero no es un sendero, y sube mucho, para llegar arriba de la cantera. Un poco más allá, encontrarán la derecha una fuente, elevada a unos 20 metros a la derecha, más allá hay una mesa de picnic en un claro. El nombre oficial de la fuente es Santo Domingo y el Ca. Aquí puede terminar una segunda ruta. Pero si sois excursionistas valientes, ahora que ya habeis caminado una media hora, pueden continuar arriba. El camino se transforma en una torrentera erosionada, estrecha, divertida, un poco peligrosa de bajada. Hay mucha vegetación por todas partes. Elijan los caminos a la derecha para ir a la fuente de la Teja, que está un poco escondida, a la derecha del camino principal, a unos 10 metros, en una torrentera, fácilmente accesible a pie, con una bucólica pared rocosa por donde fluye el agua entre hiedras. Aquí puede terminar la excursión. Pero si insisten en seguir adelante pueden subir por el camino que hasta llegar a una pista más grande. A la izquierda iríais hacia el Coll de Font de Cera, camino de El Masnou. Demasiado lejos. Si vais a la derecha iréis hacia la Conreria, hacia Badalona. Estamos en la cresta que separa el Vallés del Maresme. Vemos la torre de vigilancia de incendios que corona el cerro de Galzeran. La vista abarca Santa Maria de Martorelles, desde donde hemos salido hace dos horas, toda la llanura del Vallés y las sierras que la cierran y, llegando al cerro, vemos el mar azul, con Mongat, Badalona, Alella, el Masnou y Barcelona. Estais en el Cerro de Galzeran, el más alto de esta parte de la sierra. Coronado por una torre de vigilancia contra incendios. Las vistas son insuperables: en primer término la Conreria, Tiana, Montgat y Badalona, detrás Barcelona. En el norte las sierras de Collserola, el Garraf y el Ordal. Más lejos Montserrat. Debeis haber caminado muchas horas. Retroceded y volved a la fuente de la Teja. Pueden bajar por el mismo camino, o bien hacer un rodeo. Si toman el camino que baja hacia su derecha, de bajada, pasaréis cerca del cerro Ruf y acabaréis llegando a Santa Maria de Martorelles por el Torrent de Gurri, pasando por la Fuente de la Merced. Sigan adelante y pasareis al lado de la casa de colonias de Can Girona. Verán la balsa de riego más grande de Cataluña. La Fuente de la Merced está en un lugar muy bonito. Ahora el camino vuelve a ser llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin. Desde la fuente de la Merced hay gente que sube hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien pueden, antes de bajar hacia la fuente de la Merced, subir hacia el poblado ibérico de la colina del Castillo Ruf, atalaya sobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O incluso buscar la secreta fuente de Gurri, que nosotros vimos hace años y ahora ha desaparecido del mapa. Pero esto ya no es tan fácil. Pero cualquiera que sea la condición física de la familia, una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.