Festa de la Castanya a Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana, o el pont de novembre si el teniu, en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix,  a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant Jordi, al carrer de Cap de la Costa, de tota la vida. Tradicional. Tel: 938 24 83 96. O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y  las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.

 

Barbacoes a Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi ha dues àrees de pícnic amb barbacoes. Una està al darrera de l’ermita de Sant Antoni. En aquesta hi ha un bloc de quatre barbacoes, taules i una font. N’hi ha una altra a l’espai de la Font Vella, que compta amb taules, font, bancs i un gran bloc de barbacoes molt ben pensat. Des d’aquesta darrera la vista damunt del poble és molt bonica. S’hi arriba per pistes forestals curtetes que surten del poble, ben indicades. Hi ha poca vegetació, però amb els anys els arbres creixeran. No hi ha gespa, però si espai per jugar i córrer. Just sota el pícnic hi ha la espai d’aparcament, i baixant per unes escales està la font i un abeurador per animals. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. En arribar a Vilanova de Prades hi ha una rotonda que heu d’agafar en direcció Prades. En aquesta mateixa rotonda de l’entrada s’alça l’ermita de Sant Antoni, amb accés des de la mateixa rotonda, (tres quarts de volta). Aparqueu davant l’ermita i la zona de pícnic està al darrera. Per anar a la Font Vella heu de girar la rontonda i agafar la carretera TV-7500 cap a Pardes, però, uns metres més endavant cal girar per agafar el camí de Cornudella del Montsant, a mà dreta pel carrer de les Pruneres, ben indicat. També indica la font Vella. Seguiu la pista cap a la font. Veureu l’àrea a mà esquerra a sobre vostre al cap de 100 metres. Si hi aneu a passar el dia no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar, si no voleu fer pícnic, aneu al restaurant Els Ceps, de cuina mediterrània, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Però si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic, heu d’anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua o a l’espai de lleure a la Font Vella. Si no sabeu on és pregunteu al poble. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famílies o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de meravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increïbles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona calçotada o parrillada a Vilanova de Prades!.

Dos zonas de pícnic con barbacoas os esperan en Vilanova de Prades, cerca del monasterio de Poblet y de la sierra y el pueblo de Prades. Se trata de la zona de la ermita de San Antonio, en la misma rotonda de entrada al pueblo, y de la Font Vella, un poco más arriba. Todas con mesas de piedra, bloques de barbacoas y servicios. No os perdais esta zona desconocida y muy bonita de Cataluña.

Les tres flors: pícnic i barbacoes

Les 3 Flors és una zona de pícnic i barbacoes, nova de trinca, en la que encara no hem estat, però de la que coneixem molt bé la zona i els voltants, que és la dels pobles de Sils, Vidreres i Caldes de Malavella, és a dir, casa nostra!. Les 3 flors està en mig d’una d’aquelles arbredes que fan tan de goig, amb plàtans alts i molta ombra, amb bon aparcament, però a peu de carretera, a tocar d’una gasolinera, en un paratge bonic si obvies tot això que hem dit fins ara. El cert és que està prop de l’estany de Sils, una zona natural que cada vegada pren més volada, i te tota mena de serveis: bar, lavabos o contenidors per llençar la brossa i fins i tot reciclar plàstic, vidre, paper i orgànica separadament. Permet l’entrada de gossos lligats, però no d’aparells de música atronadors i molestos. Te taules i les lloga, és el seu negoci, i per això no permeten que la gent porti taules plegables pròpies. Les taules i barbacoes es poden reservar, hi ha dos torns, i se us assignaran per ordre. Intenten tenir el lloc net i polit. No es permet tampoc l’ús de bicicletes dins del recinte, pel risc d’accidents. I on és aquesta zona de pícnic i barbacoes tan xula que us diem. Doncs a Sils al km 693 de la Nacional II, que just allà ja és una autovia, a la Selva, camí de Girona. Per arribar-hi des de Barcelona cal agafar l’autopista AP-7 fins a la sortida 9A-9B, a Maçanet, i anar en direcció Sant Feliu de Guíxols durant 500 metres. Un cop veieu la desviació per agafar la N-II aneu en direcció Girona. Passareu una gasolinera a mà esquerra, (també n’hi ha una a mà dreta), i veureu, entre tanques, el camí que comença just a l’entrada de la gasolinera, a l’altra costat de la carretera, i els arbres, plataners joves, de la zona de pícnic. El millor és que passeu de llarg i que feu un canvi de sentit a la primera rotonda elevada que trobareu, que és la de Sils i Santa Coloma de Farners. Mitja volta i torneu per on heu vingut, ara sí per la mà correcta, i feu atenció: cal entrar a l’accés a la gasolinera i girar a mà dreta pel camí de terra. Allà mateix hi ha l’entrada. Al seu web donen les coordenades GPS de l’entrada de Les 3 Flors: 41.789310, 2.756304. Un cop allà trobareu una gran arbreda i taules i bancs per a 100 persones, amb 8 barbacoes de carbó i 4 paellers de butà. També ofereixen servei de bar, i venen cafès, refrescs, gelats… i alguna cosa més. Disposa de lavabos i zona de jocs. També tenen un petit zoo per a la canalla amb gallines, tórtores, conillets… Està obert de març a novembre, tots els caps de setmana, festius i ponts de 11 a 20 hores. A l’estiu obert està obert cada dia. es pot reservar per telèfon o des de la seva pàgina web. Els preus son variats segons la mida d’una taula: de 15 € a 30 €. També cobren per barbacoa, incloent carbó i graelles, 15 € del 2016. Per motius de normativa el carbó portat de casa no es pot fer servir. Si hi ha molta gent fan dos torns de 12 a 14 hores o bé de 14 a 16 hores. Les 3 Flors tenen un bloc. Hi ha molt d’espai per còrrer i jugar, i varis camins per fer una caminada o anar amb bicicleta, no dins del pícnic, recordeu. No lluny hi ha l’estany de Sils. Ideal per una passejada, per observar les aus i gaudir de la natura.

Les tres flors és una zona de pícnic i barbacoas, privada, a la que aún no hemos podido ir, però que està en un lugar que si nos és muy conocido, entre Sils, Vidreres y Caldas de Malavella. Instalado en una arboleda de plátanos jovenes, típicos árboles de cultivo para corte en estas tierras, dispone de ocho barbacoas, mesas de todo tamaño y bancos, lavabos y servicio de bar. El aparcamiento y la entrada e libre, pero las mesas, las barbacoas y el carbón hay que comprarlo y pagarlo allí. Mirad en su página web para más información. Cercano al estanque de Sils, refugio de aves cuando hay suficiente agua, y a pueblos tan bonitos como Caldas de Malavella. Fácil de llegar por la autopista AP-7 saliendo en la salida 9, Maçanet, y seguir dirección Sant Feliu de Guíxols durante 500 m. Hay que coger a la derecha la N-II dirección Girona. Lo mejor es pasar de largo y girar en la primera rotonda elevada, la de Sils y Santa Coloma de Farners. Media vuelta y volved, ahora sí, por el lado correcto, hasta el acceso a una gasolinera. Allí está la entrada. Coordenadas GPS de Les 3 Flors: 41.789310, 2.756304.

Riudaura: natura i barbacoes

El petit poblet de Riudaura està molt i molt amagat en una vall riallera, envoltada de boscos, al cor de la Garrotxa. Només s’hi pot accedir des de Les Preses, per la carretera GI-5224, passant per La Pinya, o des d’Olot, per la carretera GI-5233. Us deixarà bocabadats la bellesa del paisatge, quasi salvatge, i del poble, molt rural. Agafeu la ruta que agafeu, passareu prop de l’Hostal de la Corda, creuareu el pont sobre la riera de Riudaura, vorejareu les frondositats de la font de la Canova i, seguint la carretera, arribareu finalment a Ridaura per l’anomenat coll dels Morts. La riera de Riudaura dona aigua i vida al terme, i forma uns gorgs encantadors per una banyada a l’estiu. En aquest quadre de natura tan bonic que us hem pintat es troba la zona de barbacoes que avui us proposem. Es troba a tocar del poble, just al darrera del Centre Cívic de la plaça dels Tiradors. És petitona, just quatre taules de fusta i pedra, un bany del tipus prefabricat i tres barbacoes en un mòdul. Atenció!. Estan tancades amb una reixa i cadenat. Us cal la clau, que podeu demanar a l’Ajuntament, tel: 972 26 44 22, tot pagant una petita quantitat de diners per persona. També podeu escriure’ls avisant previament: ajuntament@riudaura.cat. A més de la zona de pícnic, barbacoes i esbarjo, teniu allà un parc infantil, una pista de futbol sala, amb un básquet i una pista de skate, prou xula, que farà les delícies dels vostres fills i filles. Hi ha molt d’espai, molta gespa, tot està netíssim i endreçat i també bon aparcament al centre cívic, a la ja esmentada plaça de Tiradors. Arribar-hi des de Barcelona vol dir fer més de 100 kms. però el lloc s’ho val. Podeu anar fins passat Vic per l’AP7 i la carretera C-17, i entroncar amb la C-37, direcció Olot pels túnels de Bracons. En sortir, a la rotonda, agafeu per la C-152 cap a Olot, i en passar el poble de les Presses, atenció perquè sempre hi ha trànsit lent, gireu a mà esquerra per la GI-5224, cap a La Pinya i Riudaura, ben indicat, a 9 kms. En arribar al poble aneu cap a l’església, es veu el campanar de lluny i, just abans d’arribar-hi passareu per la mateixa la plaça de Tiradors. Estigueu atents a mà esquerra. Veureu una baixada, amb un arc del centre cívic. Passeu per sota i ja està. Molt a prop de l’àrea de pícnic us recomanem que seguiu la Riera de Riudaura, amunt o avall, per veure les gorges i basses que fa, totes rodejades d’una vegetació exuberant. Indrets ombrívols, refrescants fins i tot en l’estiu més tòrrid. A prova de calor. Us recomanem especialment el Gorg de la Surita, pregunteu l’accés al poble, fàcil, amb una mica de sorra i tot. El poble vell és petit, molt petit, però xulo. Quatre cases enganxades a l’església. Hi ha un bar, diverses cases rurals boniques, com ara Can Varilla, o bé L’Illa, per exemple, i un pastor que fa formatge amb la llet de les seves cases. Pregunteu també al poble per l’adreça del pastor de Riudaura. Apa!, amunt, que sempre és agradable arribar-se fins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. I si a més del pícnic sou amants de la bicicleta, teniu la xarxa de Vies Verdes. No us ho penseu gaudiu de la Garrotxa. Per dormir fora de Riudaura, a Olot, teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Si voleu quedar-vos més d’un dia, o simplement fer una escapada, demaneu allotjament al familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Per gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre, no lluny de Riudaura. Visca la Garrotxa!.

En Riudaura, un pueblo de pesebre situado en la bellísima comarca de la Garrotxa, hay una zona con barbacoas muy bonita, con árboles, mesas y cuanto podáis pedir para pasar un buen dia con la família o los amigos. Además en un entorno natural privilegiado, al lado de un rio con lugares aptos para el baño, y una naturaleza verde, desbordada, casi salvaje, muy bonita. ¡No os lo perdais!.

L’Atlàntida de Torelló

A Sant Pere de Torelló, un magnífic poble pre-pirinenc, no lluny de Ripoll, una mica més amunt de Vic i Manlleu, hi ha dues zones de pícnic amb barbacoes. Una, anomenada La Riera, ja us l’hem descrit en aquest mateix bloc, i que a nosaltres ens va agradar molt, més que la que ara us anem a descriure. Però, al final, vosaltres triareu. Primer cal dir que la zona de lleure de l’Atlàntida està en uns terrenys urbans, a la sortida del poble, anant cap al cementiri, però entre dues cases, de fet. La trobareu a mà dreta, en arribar a les darreres cases de l’Avinguda Atlàntida, d’on pren el nom. Hi ha 9 taules de fusta i 4 barbacoes de pedra. Hi ha taules a tocar de la carretera, al costat de les barbacoes, a l’entrada. Allà mateix teniu una zona de jocs infantils i una font. Seguint cap a dins trobareu una feixa més alta amb més taules i més jocs infantils, més ficada a dins del bosc, i més bruta. I a dalt de tot, amb sortida a un altre carrer del poble, hi ha unes altres taules més. Com en el cas de l’altra zona que hi ha al poble, per fer us de la mateixa cal comprar un tiquet a la gasolinera de l’entrada del municipi. Paga tothom més gran de 14 anys, però val 1€ només. No hi ha aparcament com a tal, però si molt de lloc als carrers. Per arribar-hi cal seguir les senyals que us menen al Santuari de Bellmunt. No és un lloc fabulós, ni el millor del poble, ja ho hem dit, però està bé. A més de fer un bon tiberi amb la família o els amics, en aquesta àrea o a la de La Riera, us recomanem que us arribeu fins a Sant Pere de Torelló pels seus paisatges naturals d’una bellesa inaudita. No us perdeu la pujada al Santuari de Bellmunt, fàcil accés en cotxe per carretera asfaltada, tot i que en forta pujada. Situat a 1.246 metres d’altitud, l’ermita és bonica, aèria, amb unes vistes sobre Osona i sobre el Pirineu fantàstiques. Veureu des de Montserrat al Pedraforca. Tot el territori de Torelló està farcit de castells amagats entre els boscos, o damunt de turons roquers. La Vall del Ges, amb un riu divertit i saltiró, amb gorgs on banyar-vos a l’estiu, és una pura delícia. Riu amunt podeu veure un salt d’aigua que es troba a la capçalera del riu Ges, en ple bosc, anomenat Salt del molí. La Grevolosa és un impressionant bosc de faigs, amb molts arbres declarats com a monumentals. Per anar-hi cal seguir la carretera antiga en direcció Olot, i en arribar al kilòmetre 23, molt a prop de la masia del coll de Bracons, deixar el cotxe. Cal seguir un camí indicat en una passejada que no arriba a mitja hora, amb nens. El forat Micó, molt conegut per tots els excursionistes, trenca la serra de Bellmunt. És un lloc tel·lúric, com fet per gegants. Per anar-hi cal agafar l’accés indicat a la carretera BV5224, just al Km. 13. Finalment, i ens deixem moltes coses que fan meravellosa una visita a la vall del riu Ges, podeu arribar-vos fins a Sant Andreu de la Vola, on hi ha quatre cases i una església en un entorn rural idíl·lic. Si el pícnic no us mola prou podeu menjar al poble a la pizzeria la Xicra. Bones pizzes casolanes. També al restaurant Cal Nunci al poble veï de Sant Vicenç de Torelló. El restaurant Mas Piguillem està als afores, prop del Coll de Bracons i del bosc de la Grevolosa, però atenció, sovint fan noces i comunions de grans grups!. El Santuari de Bellmunt, no deixeu de pujar allà dalt que val la pena, quan està obert, ofereix servei de restaurant molt senzill i refugi. Tel: 93 744 71 07, mòbil: 638 34 39 92.Un dia, o més, de gresca en la natura de Torelló, val la pena!.

Una bonita zona de pícnic, con mesas y barbacoas, para una comida familiar però en un entorno urbano, dentro del pueblo, con poco campo y poco bosque para que los niños corran. Esta es el área de pícnic con barbacoas de la Avenida Atlántida, en el camino del cementerio. Es mejor escoger la zona de pícnic de la Riera, junto al rio Ges, con campo y bosque para correr, con agua de rio para bañarse los pies, y belleza mireis donde mireis. A la salida de la población en dirección a Olot por la antigua carretera del Coll de Bracons, a vuestra derecha, ya vereis las mesas, los contenedores de basura entre los árboles y el camino de tierra que os lleva al aparcamiento.

L’Hort del Tona

Al poblet de Figuerola del Camp, a la comarca tarragonina de l’Alt Camp, hi ha una bonica àrea de pícnic amb barbacoes per fer-hi una bona carn a la brasa o uns calçots de la terra. Figuerola del Camp és petit, molt petit, i està isolat, perdut, als peus de la vessant marítima de la serra de Miramar, que separa la Conca de Barberà, capital Montblanc, de l’Alt Camp, capital Valls. La millor manera d’arribar-hi és agafar l’autopista AP-2, la de peatge que va cap a Lleida, i deixar-la a la sortida 10, al Pla de Santa Maria. Agafeu en direcció Valls i a l’arribar al Pla trobareu una rotonda. Està indicat Cabra del Camp i Sarral per la carretera T-2004, que voreja el poble. Preneu aquesta direcció. A la sortida del Pla, veureu, a mà esquerra, la indicació de Figuerola del Camp en un trencall. Agafeu aquesta carretera. Passareu al costat de la magnífica església de Sant Ramon, romànica, preciosa, visiteu-la. Val la pena. Seguiu per la TV-2001 cap a Figuerola. Son pocs kms. En arribar a Figuerola seria prudent demanar als veïns per la zona de pícnic. Amb el cotxe podreu arribar a l’aparcament que queda al darrera l’església i que està proper a l’anomenada Font de la Vila. De fet està ben indicat si us hi fixeu: “Font de la Vila” o demaneu per la zona d’aparcament municipal. D’allà, baixant unes escales, arribareu fàcilment al pícnic. És una àrea molt ben cuidada, només la coneixen els veïns i la gent de la comarca, com nosaltres. Hi ha taules de fusta, les barbacoes, i també una pila d’artefactes per petits i nens, com ara una taula de ping pong, pista de patanca, gronxadors, tobogan, taula de jocs, una font d’aigua potable, (l’anomenada font de la vila, a l’entrada), amb uns arbres i bancs de pedra. Hi ha rètols orientadors, no us podeu perdre. La zona és seca, però com de mitja muntanya, bonica, diferent. El poblet agradable, tot i que no te res, excepte una torre medieval als afores, anant cap a Miramar. Aquest agregat, Miramar, si que mereix una petita explicació. Es tracta d’un grup de cases enfilades dalt la serra de Miramar. Si pot arribar fàcilment en cotxe des de Figuerola per una carretera estreta però asfaltada. La millor manera de fer-ho és sortir de Figuerola pel costat contrari a on heu entrat, anant cap a Montblanc i Valls, camí de N-240. Al cap de 4 kms. trobareu la N-240. Agafeu-la en sentit Montblanc, (obligatori, no es pot girar), i pocs metres més amunt trobareu la pista asfaltada que us porta a Miramar. Admireu les vistes fins el mar. Des de Miramar una pista de terra, en bon estat, puja fins el Tossal Gros, on hi ha un repetidor de TV. Es pot fer a peu, 2 kms. en pujada, on en cotxe. Vistes panoràmiques de mitja Catalunya, del Pirineu al Mar. No us ho perdeu. Al poble veï del Pla de Santa Maria no deixeu de visitar la ja mencionada església romànica de Sant Ramon, magnífica, o de voltar per la ruta de les cabanes de pedra seca. Per dormir al mateix poble hi ha una bonica casa rural anomenada Mas Sans. Al Pla teniu Ca la Lola, telèfon: 977631840, Cal Vidal, telèfon: 605013369, La Placeta, telèfon: 977631124, o la Masia del Pla. A Valls, l’Hotel Class. Bona Barbacoa!.

En el Alt Camp, en Tarragona, está el pequeño pueblo de Figuerola del Camp, con un área de pícnic con barbacoas muy familiar y interesante. Buén aparcamiento cercano, mesas, barbacoas y juegos para los chiquillos. Entorno muy cuidado. Posibilidad de bonitas excursiones a Miramar, la sierra que cierra la vista al norte y al Pla de Santa María donde se puede visitar la iglesia románica de Sant Ramon, magnífica, o ir de turismo por la ruta de las cabañas de piedra seca. Llegaran fácilmente a esta bonita área de pícnic desde Barcelona por la AP-7, la autopista de Lleida, salida 10, El Pla, para seguir luego por la carretera que va a Sarral y Cabra del Camp. A la izquierda desvio para Figuerola. Un centenar escaso de kilómetros, una hora larga sin correr.

Pícnic i barbacoes a Pira

L’area de lleure del Riu Anguera està situada al bonic poble de Pira, a l’Alt Camp. Nosaltres hi vàrem anar des de Montblanc, per l’autopista AP-7, sortint en la sortida d’aquesta bellíssima població enmurallada i anant per la C-14 en direcció Tàrrega. A un km. o dos, dins el poblet de la Guardia dels Prats, trobareu a mà dreta, la desviació cap a Santa Coloma de Queralt per la C-241. El primer poble que arriba ja és Pira. També fàcil anar-hi per l’autovia gratuïta que porta a Lleida, l’A-2. Deixeu-la al coll de la Panadella i agafeu la carretera T-221 en direcció Santa Coloma de Queralt, un altre poble preciòs de la zona, i continueu per la C-241 camí de Montblanc. Passareu per Sarral abans d’arribar a Pira. Un cop al nostre poble, si veniu de Santa Coloma de Queralt, trobareu indicada, només veure les primeres cases, la pista encimentada que porta cap al poble de Barberà de la Conca. Si veniu de Montblanc, podeu agafar, al mig del poble, qualsevol carrer que porti a la plaça de l’església. Seguiu la pista encimentada de Barberà, que és el carrer de Jaume I, i entrareu tot seguit passar les darreres cases, en la gorxa encaixonada del riu Anguera, just sota el poble de Pira. A mà dreta veureu ja la zona de lleure. És prou bonica, ensotada, ombrívola, dins un canyó de terra rojenca, amb alts espadats. És lliure, oberta, pública, i compta amb una font d’aigua potable, unes barbacoes una mica rupestres i taules de pedra amb els seus bancs, unes circulars, i una llarga, per molta gent. Hi ha espai per poder gaudir amb la família, còrrer i jugar al llit del riu, que porta aigua i fa tolls, si l’estiu no és rigorós. Els nens i nenes xalaran. Hi ha prou espai per aparcar els cotxes. Si feu brossa heu de saber que no hi ha papereres. Cal portar les deixalles fins els contenidors de la plaça de l’església. Sigueu cívics!. El poblet de Pira és pintoresc, però el millor que te és la pròpia “Hoz” del riu Anguera, on ja està instal·lada la zona de pícnic. Però ja hem comentat que Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida és una vila medieval preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us recomanem una parada a Montblanc. No lluny de Pira i de Montblanc, teniu el monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  També podeu anar fins Barberà de la Conca, un poble amb un castell templari, i un poble partit per una esquerda que es va obrint. Potser ja no el veureu si torneu, potser l’haurà engolit la terra. Aprofiteu i seguiu la pista des de l’àrea de lleure per arribar-hi. Son 3 kms. També podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. O també voltar pels petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Santa Coloma de Queralt, on potser passareu. No deixeu de veure’n l’església gòtica, el castell i la plaça porxada. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, al poble mateix de Pira, si no us agrada el pícnic, o plou, us recomanem un parell de bars i restaurants, com per exemple Cal David, a l’Avinguda Arnau de Ponc, 15, tel: 977 88 73 16. O el Restaurant el Torrentill, al carrer Conca de Barberà, 2. Tel: 977 88 71 43 o 615 33 89 90. Podreu degustar bona carn a la brasa, i els caps de setmana un bon menú. Fora de Pira us recomanem la Fonda dels Àngels, a la plaça dels Àngels, és clar. Tel: 977860173. El millor de la vila medieval. També podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea, molt baratet. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions molt maques. Un bon lloc on passar un cap de setmana a Pira, Montlanc i la zona!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta las tierras del sur, en esta ocasión al pueblo de Pira, cercano a Montblanc, para poder comer buena carne a la brasa, o una calçotada en família, en el área de pícnic con barbacoas que hay cerca del rio Anguera, en una hoz del rio a su paso por esta localidad. Buen sitio, fuente, mesas de piedra, espacio para correr. ¿Que está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero si bién Pira quizás no es una villa preciosa, si que lo es su zona de pícnic. Y cerca tienen otros buenos motivos para bajar hasta allí. Por ejemplo visitar la ciudad de Montblanc que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Por sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a llegarse a Pira y Montblanc les sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. Todo esto a una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, de pago, salida Montblanc y luego en dirección, primero a Tàrrega por la C-14, y después a Santa Coloma de Queralt, otro pueblo precioso, por la C-241. Pira queda a la mitad de camino. O bién por la autovía A-2, la que también va a Lleida pero no es de pago. Salida en Igualada para coger la C-241 camino de Montblanc. ¡Os deseamos una buena botifarrada en familia en las barbacoas de Pira!.

Aplecs i barbacoes al Santuari del Vilar

El Santuari de la Mare de Deu del Vilar és un lloc de pelegrinatge per a tota la gent de Blanes. Qualsevol blanec, com ara el meu propi pare, el porta al cor. El Santuari de la Mare de Déu de Vilar es troba a la sortida de Blanes, o a l’entrada, si veniu de l’autopista C-32, que actualment mort a la carretera GI-600. Sortireu a la carretera que va de Blanes a Tordera. Agafeu en direcció Blanes i, en poc temps, veureu ja l’indicardor del Santuari del Vilar, a mà esquerra. Entrareu en un camí ample, una mena de carretera veinal asfaltada en el primer tram, planera i sense dificultats quan es converteix en una pista de terra. No té pèrdua, sempre trobareu rètols. El més interessant per una sortida famíliar, abanda del propi Santuari del Vilar és la magnífica i gran zona de barbacoes, amb taules que us llogaran al restaurant de l’ermita, i bons fogons per fer una carn a la brasa o una calçotada. Hi ha molt d’espai, i bon aparcament, i un bosc de pins agradable, però el que no tindreu serà intimitat. Sempre està ple, i el dia de l’aplec està impossible. Per això us recomanem d’anar-hi un altre dia. L’església està, però més tranquila, allunyada del soroll, i és bonica. Te una façana amb esgrafiats, un porxo i un interior molt evocador, ple de vaixells penjats del sostre i un gran rem, anomenat del 34, ofrena de l’escriptor blanec Joaquim Ruyra, en record de la seva coneguda obra “El Rem de 34”. Si voleu més informació sobre l’església truqueu al mossèn que se’n cuida als telèfons: 972 33 14 47 i 637 14 43 34. El telèfon de la botiga de records de l’ermita és el 972 19 10 13. Si necessiteu qualsevol cosa més terrenal, com ara informació sobre el restaurant, o el lloger de taules i barbacoes, llavors cal trucar al restaurant, al telèfon 610 08 82 91. El Santuari del Vilar de Blanes és un bon lloc on anar a passar el dia amb la família o els amics. Tot i que ja hem comentat que sempre està ple de gent, sempre hi haurà un forat on deixar el cotxe i, si arribeu prou d’hora, temps per ocupar una de les moltíssimes taules que hi ha escampades per la pineda, i assegurar-vos alguna de les barbacoes que també trobareu prop de la vostra taula. El servei costa 10 € per taula, que cal pagar al restaurant al costat de l’església. Podeu dedicar el matí o la tarda a fer un volt per Blanes, que és una vila turística de la Costa Brava molt bonica. Us ho recomanem perquè ens agrada molt Blanes. I no és un amor sobtat. Com hem dit el pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petits rondem la vila marinera, les platges fantàstiques, la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit i escuet barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’esglèsia gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netíssimes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la maravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, platja ideal, restaurants, propostes d’oci familiar. També és molt bonic recòrrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bellíssims, on descobrireu petites cales amagades i penyasegats de vertígen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat, o podeu delectar-vos amb la bellessa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increible cala doble, i una bellíssima esglèsia blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir abans o després de fer una bona barbacoa al Vilar. llocs xulos per banyar-vos. Si us hem convençut i us quedeu uns dies a Blanes podeu dormir a qualsevol dels hotels i càmpings de Blanes o, de LLoret. A Lloret, en concret, teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina, caríssim, però luxós. A Blanes, per dinar o sopar sense anar de barbacoa, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Més barateta, però també de tota la vida, de confiança, una fonda de poble d’aquelles d’abans: la Fonda Tarrés, al carrer del Forn, 16, tel: 972.33.02.56. Bona barbacoa al Vilar!.

El Santuario de la Virgen del Vilar es un lugar de peregrinación para toda la gente de Blanes. Cualquier blandense, como mi propio padre, lo lleva en el corazón. El Santuario de la Virgen de Vilar se encuentra en la salida de Blanes, o en la entrada, si vienen de la autopista C-32, que actualmente muere en la carretera GI-600. Saldréis en la carretera que va de Blanes a Tordera. Tome en dirección Blanes y, en poco tiempo, verá ya el indicardor del Santuario del Vilar, a mano izquierda. Entraréis en un camino ancho, una especie de carretera vecinal asfaltada en el primer tramo, llana y sin dificultades cuando se convierte en una pista de tierra. No tiene pérdida, siempre encontrarán rótulos. Lo más interesante para una salida familiar, a banda del propio Santuario del Vilar es la magnífica y gran zona de barbacoas, con mesas que les alquilarán en el restaurante de la ermita, y con buenos fogones para hacer una carne a la brasa o una calçotada. Hay mucho espacio, y buen aparcamiento, y un bosque de pinos agradable, pero lo que no tendrán será mucha intimidad. Siempre está lleno, y el día de la romería está imposible. Por ello les recomendamos de ir otro día. La iglesia está más tranquila, alejada del ruido, y es hermosa. Tiene una fachada con esgrafiados, un porche y un interior muy evocador, lleno de barcos colgados del techo y un gran remo, llamado del 34, ofrenda del escritor blanec Joaquim Ruyra, en recuerdo de su conocida obra “El Remo de 34 “. Para obtener más información sobre la iglesia llamad al cura que se cuida de ella, a los teléfonos: 972 33 14 47 y 637 14 43 34 El teléfono de la tienda de recuerdos de la ermita es el 972 19 10 13 Si necesitais cualquier otra cosa más terrenal, como información sobre el restaurante, o sobre el alquiler de mesas y barbacoas, entonces hay que llamar al restaurante, al teléfono 610 08 82 91. el Santuario del Vilar de Blanes es un buen lugar donde ir a pasar el día con la familia o los amigos. Aunque ya hemos comentado que siempre está lleno de gente, siempre habrá un hueco donde dejar el coche y, si llegais bastante temprano, tiempo para ocupar una de las muchísimas mesas que hay esparcidas por el pinar, y asegurarse alguna de las barbacoas que también encontrarán cerca de su mesa. El servicio cuesta 10 € por mesa, que hay que pagar en el restaurante al lado de la iglesia. Pueden dedicar la mañana o por la tarde a dar una vuelta por Blanes, que es una villa turística de la Costa Brava muy bonita. Os lo recomendamos porque nos gusta mucho Blanes. Y no es un amor repentino. Como hemos dicho el padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir del inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta en la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el arriba villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de fuera, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar y Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñasco que divisa la villa, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, relleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontrará lo que busca, por vosotros y niños. Una ciudad acogedora, playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara próxima, en la colina de al lado, o puede deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía los pies una increible cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar antes o después de hacer una buena barbacoa en el Vilar. sitios chulos para bañarse. Si os hemos convencido y se quede unos días en Blanes puede dormir en cualquiera de los hoteles y campings de Blanes o, de Lloret. En Lloret, en concreto, tiene los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si desea algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en Santa Cristina, carísimo, pero lujoso. En Blanes, para comer o cenar sin ir de barbacoa, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado. Más barata, pero también de toda la vida, de confianza, una fonda de pueblo de aquellas de antes: la Fonda Tarrés, en la calle del Horno, 16, tel: 972.33.02.56. Buena barbacoa en el Vilar !.

Castanyes de Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Pícnic i barbacoes de Can Torrents

L’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents es troba dins el propi casc urbà de Gelida, ja a a la sortida des d’aquesta població, just al peu de la carretera de Sant Sadurní. Si hi passeu per davant la veureu. És una àrea molt bonica, familiar, que sempre està molt plena de gent. Hi ha 15 taules, i 11 barbacoes, molt xules, a disposició del públic, i una font molt gran, de la que la gent del poble diu tenir propietats curatives. Aquí si que s’hi poc fer una bona carn a la brasa, o uns calçots, perquè és un dels únics llocs de la zona on és permès de fer foc. De manera que si us ve de gust anar amb els amics o familiars a fer una bona costellada, us recomanem que us arribeu fins la bellíssima població de Gelida. És aquesta una vila molt propera a Barcelona, a una trentena de kms. i amb bona comunicació per l’autopista AP-2 i AP-7, que te sortida a Gelida. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del penedés. De fet si no disposeu de cotxe podeu anar a Gelida en tren, agafar el funicular, i caminar fins l’àrea de lleure. És un km. de passejada, planera, dins el casc urbà mateix. Sense dificultats. Un quart d’hora. Des de fa uns anys la la zona de pícnic de Can Torrents ha estat lliurada, a través d’una concessió, a Antonio Rodríguez perquè en porti la gestió i explotació. Ell és qui regula l’ús de les barbacoes que son molt boniques i útils, de les taules de fusta, que es paguen a un preu molt mòdic, arregla els bancs i tira endavant el servei de bar. Us pot servir qualsevol amanida, entrepà o unes bones tapes, a més de les begudes. Hi ha un bon aparcament, a l’altra banda de la carretera, és a dir, a mà dreta, just al costat contrari de la zona de pícnic, ben senyalitzat i tancat. Adreceu-vos a l’encarregat del bar si necessiteu informació o qualsevol altra cosa. És aquesta una bona zona de lleure, que atrau molta gent de Gelida gelidencs i molts visitants durant tot l’any. L’espai es distribueix en tres zones ben diferenciades. Al costat mateix de la carretera hi ha unes quantes taules i totes les barbacoes, sota l’ombra d’uns plàtans magnífics, molt bonics. Es veu el parquing i pot molestar estar tan a tocar del trànsit. A sobre hi ha el bar, amb unes quantes taules més. Bona ombra també. Més a munt encara hi ha els wàters, dins el bosc. S’hi puja per un camí al costat del bar, hi ha rètols que ho diuen. A costat dels lavabos hi ha unes quantes taules més. Tota la zona està envoltada de bosc preciós, i en surten molts camins i senders que van a nombroses fonts dels voltants. Escolliu la passejada que més us agradi. Podeu anar a la Font de Cantillepa, a la Freda, a la del Ferro, o pujar fins el castell. L’Ajuntament de Gelida cuida molt aquesta àrea de lleure, i neteja la franja de seguretat de 25 metres que rodeja la zona de barbacoes. D’aquesta manera, fins i tot a l’estiu s’hi permet fer foc, ja que barbacoes compleixen tots els requisits de seguretat, i no son un perill per al bosc. De tota manera, ja sabeu que la normativa pot canviar. També convé trucar perquè hi ha dies, i temporades, en que l’àrea no està oberta, o bé el bar fa vacances. Per això us reconamem vivament que, abans d’anar-hi truqueu al xiringuito de Can Torrents, per assegurar-vos. Móbil: 650095025. Ja ho sabeu, a Gelida, a peu de la carretera C-243, que va de Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, un àrea de pícnic amb barbacoes que us sorprendrà per entorn natural, tan boscós, amb tantes fonts. També us sorpendrà el poble, coquetó i el seu impressionant castell medieval, amb unes vistes fantàstiques sobre la comarca, que heu de visitar si podeu. (S’hi pot arribar en cotxe). Si no voleu fer pícnic, o plou, o el què sigui, tranquils, a Gelida hi ha molt bons restaurants com ara Can Terra, tel: 937 79 09 81, o Ca l’Amadeu, tel: 937 79 01 07, que estan ‎ situats tots dos al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Bon pícnic a Gelida!.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, hay una bonita área de pícnic, con mesas, barbacoas, un buén aparcamiento y servicio de bar y lavabos. Gelida està en una colina, a la salida de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona. Desde allí hay que tomar la carretera que va desde Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, que cruza el pueblo, siempre en subida, llena de curvas. También podeis ir en tren y subir a Gelida en un curioso y simpático funicular que va de la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés hasta el centro del pueblo. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Desde allí habrá que caminar hasta el área de la Fuente de Can Torrents, que es como se llama este espacio de diversión familiar. En coche está a la salida del pueblo camino de Sant Sadurní de Anoia por la C-243, a pie de carretera. Un sitio con una gran fuente, un buén xiringuito que os cobrará por la mesa y que os dará todo lo que necesiteis en cuanto a información. Aparte de todo esto, Gelida tiene un castillo precioso, que no siempre se visita, y es una verdadera lástima, porque es bién bonito. Cerca del área de pícnic hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. Se puede llegar desde las barbacoas andando unos 15 o 20 minutos. No dejeis de visitar el área de picnic de la Fuente de Can Torrents con vuestros amigos y parientes, vale la pena. Recordad: llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Os lo recomendamos porque es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Font de la Sala

La font de la Sala és un espai lúdic, amb taules, bancs i barbacoes, situat al poble de Sant Hipòlit de Voltrega, a Osona. Per arribar-hi des de Barcelona, cal sortir per l’AP-7  fins arribar a la vora de Granollers, i allà agafar la C-17 en direcció Vic i Puigverdà. De la C-17 cal sortir-ne a la sortida de Manlleu i Sant Hipòlit de Voltregà. Un cop fora, feu volta a la rotonda, passeu sota l’autovia mateixa, i en la segona rotonda, agafeu la carretera BV-4608, cap a Sant Hipòlit. Passareu el riu Ter damunt d’un pont, arribareu a una altra rotonda. Seguiu per la mateixa carretera cap al centre del poble. Quan ja esteu entrant en el poble, en el moment en que veieu el campanar de l’església aixecant-se damunt les teulades de les cases, el millor que podeu fer és preguntar, perquè els darrers metres sn complicats, sobretot amb cotxe, tot i que hi ha un camí ben ample que hi porta, i bon aparcament. Però bàsicament us direm que cal girar a l’esquerra, i que estareu ara en una zona fora poble, des d’on es veu un turó pelat on hi havia el castell de la vila, i ara no hi ha res. Son tot cases noves, carrers asfaltats de fa poc, amb poques construccions. El poble el veieu a sota, a mà dreta.  Pregunteu aquí per l’àrea de picnic de la Font de la Sala. Està situada al peu del turó pelat que us diem, a uns 500 mts. del centre de Sant Hipòlit. Malgrat el paisatge una mica desolat que l’envolta, ple de margues blaves, roques nues, cases de nova construcció i el dipòsit d’aigües municipal, la font en ella mateixa és un indret amb ombra, amb espai per fer picnic i còrrer. Bona barbacoa a Osona!.

La fuente de la Sala es un espacio lúdico, con mesas, bancos y barbacoas, situado en el pueblo de San Hipólito de Voltrega, en Osona. Para llegar desde Barcelona, ​​hay que salir por la AP-7 hasta llegar al borde de Granollers, y allí coger la C-17 en dirección Vic y Puigverd. De la C-17 hay que salir en la salida de Manlleu y Sant Hipòlit de Voltregà. Una vez fuera, haga vuelta a la rotonda, pasar bajo la autovía misma, y en la segunda rotonda, tome la carretera BV-4608, hacia San Hipólito. Pasaréis el río Ter encima de un puente, llegará a otra rotonda. Sigan por la misma carretera hacia el centro del pueblo. Cuando ya se está entrando en el pueblo, en el momento en que se ve el campanario de la iglesia levantándose encima los tejados de las casas, lo mejor que se puede hacer es preguntar, porque los últimos metros son complicados, sobre todo en coche, todo y que hay un camino bien ancho que os lleva hasta allí, y buen aparcamiento. Pero básicamente os diremos que hay que girar a la izquierda, y llegar a una zona en las afueras del pueblo, desde donde se ve un cerro pelado donde estaba el castillo de la villa, y ahora no hay nada. Son todo casas nuevas, calles asfaltadas hace poco, con pocas construcciones. El pueblo lo vereis más adelante, a mano derecha. Pregunten por aquí por el área de picnic de la Fuente de la Sala. Está situada justo al pie del cerro pelado que os describimos, a unos 500 mts. del centro de San Hipólit. A pesar del paisaje algo desolado que la rodea, lleno de margas azules, rocas desnudas, casas de nueva construcción y el depósito de aguas municipal, la fuente en sí misma es un lugar con sombra, con espacio para hacer picnic y correr. ¡Buena barbacoa en Osona !.

Cuéllar

La Vila de Cuellar, a la província de Segovia, és una d’aquelles poblacions ferrenyes que Castella ofereix al viatger. Potser el més destacable, el primer que el viatger veu, és el seu potent castell, un dels més bonics de la zona, salvetat feta de la joia mudejar del castell de Coca, que és una filigrana en totxo. O les muralles, perfectament conservada. Però és difícil enumerar tots els alicients que Cuellar ofereix a la família turista que estima la cultura i l’art. Només dir-vos que, a més del castell i la muralla que el rodeja, teniu la pròpia muralla de la ciutat, amb les seves portes monumentals. Perquè Cuéllar és, avui dia, una ciutat gran, però a l’edat mitjana ho era encara més. La vila moderna, molt dinàmica, està separada de la medieval, i aquesta, al seu torn, te una mena de ciutadella, dalt d’un turó, on hi ha la zona més monumental. I dins d’aquesta ciutadella trobareu monuments a dojo. Esglésies fantàstiques, del millor mudejar d’Espanya, com ara les de San Martín, San Andrés, San Pedro o l’absis de la de Santiago, obert als quatre vents. O la maravella de San Esteban, que no tinc paraules per a descriure, amb els seus absis d’un mudèjar corprenedor, o els bellíssims sepulcres del seu interior. Arreu, escampats, trobareu palaus i casones com les de l’ajuntament, la dels Daza, Rojas, Velazquez o el del propi rei Pedro I. Convents, racons, places i placetes, mansions, antics hospitals… renunciem a seguir. Ja us imagineu de què estem parlant, d’història detinguda en el temps. Aneu a l’oficina de turisme, personal eficient, professional, amable, que us donaran tots els detalls i us organitzaran una visita guiada, sovint teatralitzada, al castell, les muralles i les principals esglésies. Bon aparcament a la zona alta, a tocar del castell i el seu parc, però baixareu molt i, després, us tocarà pujar, i suar la cansalada. I per dinar, la millor gastronomia possible. Carns de bou, de vedella o de xai, brasa… llocs on sentar-se a taula és un plaer. Com ara el Rincón Castellano, típic mesón de tota la vida. També un bon hostal on dormir. Tope cèntric. Carn de bou, primera qualitat, bona brasa, tot això a La Braseria. A cinc kms. de Cuéllar poble, al mig del camp, s’alça el Santuari de l’Henar. Allà, a tocar, teniu el seu restaurant. Potser una mica BBC, (bodas, bautizos y comuniones), però està bé. El Mesón San Francisco està cèntric. Bon restaurant, habitacions senzilles. A peu d’autovia, a la sortida de la ciutat en direcció Segovia, trobareu el Florida. Bona cuina i habitacions que no estan malament. Cuéllar ha de ser parada obligatòria en una ruta per Castella, anant de Segovia a Valladolid, o desplaçant-vos cap a les fantàstiques hoces del rio Duratón, o si feu una ruta dels castells de la zona, com ara el de Coca, o el de Íscar. O bé si aneu d’esglésies mudèjars, com les d’Arévalo. O destí d’una escapada des de Madrid, de Segovia o de Valladolid. Molt bén comunicada amb aquestes tres ciutats gràcies a la nova autovia A-601. Bona estada a Cuéllar!.

La Villa de Cuellar, en la provincia de Segovia , es una de esas poblaciones severas que Castilla ofrece al viajero . Quizás lo más destacable , lo primero que el viajero ve , es su potente castillo, uno de los más bonitos de la zona , salvedad hecha de la joya mudejar del castillo de Coca , que es una filigrana en ladrillo. O las murallas , perfectamente conservadas. Pero es difícil enumerar todos los alicientes que Cuellar ofrece a la familia turista que ama la cultura y el arte . Sólo deciros que , además del castillo y la muralla que lo rodea , tienen allí la propia muralla de la ciudad , con sus puertas monumentales . Porque Cuéllar es , hoy en día , una ciudad grande , pero en la edad media lo era aún más. La villa moderna , muy dinámica , está separada de la medieval , y ésta, a su vez , tiene una especie de ciudadela , sobre una colina , donde está la zona más monumental . Y dentro de esta ciudadela encontrarán monumentos a raudales. Iglesias fantásticas, lo mejor mudejar de España , como las de San Martín , San Andrés , San Pedro o el ábside de la de Santiago , abierto a los cuatro vientos . O la maravilla de San Esteban , que no tengo palabras para describir , con sus ábsides de un mudéjar cautivador , o los bellísimos sepulcros de su interior . En todas partes, esparcidos por el casco antíguo, encontrarán palacios y casonas como las del ayuntamiento, la de los Daza , Rojas , Velazquez o el del propio rey Pedro I. Conventos , rincones , plazas y plazoletas , mansiones , antiguos hospitales … renunciamos a seguir. Ya se imaginan de qué estamos hablando , de historia detenida en el tiempo . Vayan a la oficina de turismo , personal eficiente, profesional , amable , que les dará todos los detalles y les organizará una visita guiada , a menudo teatralizada, del castillo , las murallas y las principales iglesias . Buen aparcamiento en la zona alta , cerca del castillo y su parque, pero bajaréis mucho y , después , os tocará subir, y sudar la gota gorda . Y para comer , la mejor gastronomía posible . Carnes de buey , de ternera o de cordero , brasa … lugares donde sentarse a la mesa es un placer . Como el Rincón Castellano , típico mesón de toda la vida . También un buen hostal donde dormir . Tope céntrico. Carne de buey , primera calidad , buena brasa , todo ello en La Brasería. A cinco kms . de Cuéllar pueblo , en medio del campo , se alza el Santuario del Henar . Allí, a tocar, tienen su restaurante . Quizá un poco BBC , ( bodas , bautizos y comuniones ) , pero está bien. El Mesón San Francisco está céntrico . Buen restaurante , habitaciones sencillas . A pie de autovía , a la salida de la ciudad en dirección Segovia , se encuentra el Florida . Buena cocina y habitaciones que no están mal. Cuéllar debe ser parada obligatoria en una ruta por Castilla , yendo de Segovia a Valladolid , o desplazándose hacia las fantásticas hoces del rio Duratón , o cuando se realiza una ruta de los castillos de la zona , como el de Coca , o el de Íscar . O bien si vas de iglesias mudéjares , como las de Arévalo . O destino de una escapada desde Madrid, Segovia o Valladolid . Muy bien comunicada con estas tres ciudades gracias a la nueva autovía A- 601. Buena estancia en Cuéllar ! .

Barbacoes de la Font d’en Nando

Avui us volem parlar d’un bon lloc per anar a fer una barbacoa, no molt lluny de Barcelona, però si una mica apartat. A mig camí del Pirineu, al costat del riu Ter, en un poblet petitó, a tocar d’un parc natural preciós. Es tracta de l’anomenada Font d’en Nando, o també Font del Roure. Fa uns mesos l’indret encara era més bonic del que ara el trobareu. No fa gaire l’ajuntament va manar talar la pollancreda que hi havia. Es volia substituir els pollancres per freixes. Però ho han fet de cop, i ara s’ha perdut tota l’ombra que hi havia. Malgrat tot això continua essent un bon lloc per fer un àpat a l’aire lliure, per jugar amb la mainada, però caldrà portar sombrilla. Pertany al poblet de Montesquiu, és municipal i gratuïta. Podeu trobar-hi sis taules de fusta, i de pedra, cinc barbacoes, uns lavabos, jocs en un parc infantil, cistella de bàsquet i porteria de fútbol. Hi ha molta gespa, espai suficient i les vistes son inmillorables. El riu tanca l’indret per la dreta, i un turó amb molta vegetació per la dreta. L’accés des de Barcelona és fàcil. Cal agafar la C-17. Passat Vic, seguim cap a Ripoll i, en arribar a Sant Quirze de Besora, podem sortir per la primera sortida, o bé per la següent, en direcció al poble de Montesquiu, a mà dreta. En entrar al poble cal anar avall, cap al riu Ter, però mai travessar-lo per cap pont. Més aviat es tracta de seguir-ne la seva riva, a mà esquerra, aigües amunt seguint el Passeig del Ter. L’àrea de picnic i barbacoes està passades les piscines municipals, al final de Montesquiu. Per més informació, i per demanar permís, perquè tot i que és d’ús gratuït, és necessari, podeu trucar a l’ajuntament, alñs telèfons 93.852.91.00, 93.855.13.54 o bé 93.852.90.91. El fax, per si el necessiteu, és el 93.855.12.79. El correu montesquiu@diba.cat. La zona obre els caps de setmana, dissabtes i diumenges. Si us dona temps per fer una excursió us proposem una visita al Parc Natural de Montesquiu, amb el seu castell medieval. Té uns jardins que enamoren, amb molt d’espai per còrrer i jugar. El castell es visita, i l’envolta molt de bosc, amb unes rutes precioses, de mitja muntanya. N’hi ha de llargues, de curtes i de molt curtes, especials per infants. Una de les millors és la que baixa a la riera. La riera és un d’aquells riuets del prepirineu tan bonics, que salta entre gorgs i cascades petitones. És encantador ficar-hi els peus, ara que vindrà la calor. I fer-hi pic-nic, però no barbacoes. Per anar-hi cal passar, ara sí, a l’altra banda del riu Ter pel pont i seguir el camí asfaltat fins el parquing. Allà mateix trobareu la guixeta d’informació del parc. i us cal dinar, per alguna raó, a pocs metres del Castell es troba el Restaurant de la Casanova que ofereix cuina comarcal i te habitacions. Al poble teniu La Ferreria Vella, al carrer Ral, 4 Tel: 938 529 646. Bon picnic o barbacoa a Montesquiu!.

Les invitamos a que conozcan la zona de picnic y barbacoas de la fuente de Cal Nando, en Montesquiu. Tienen allí una larga y estrecha franja, al lado del rio Ter, para pasar el dia haciendo un buén picnic, o una barbacoa. Dispone de mesas de madera y de piedra, fuente de agua potable, WC, barbacoas, una canasta de básquet, una porteria de fútbol y área de juegos infantiles. Está situada al final del paseo del Ter, pasadas las piscinas municipales y su uso es gratuito, aunque debe obtenerse el permiso del ayuntamiento de Montesquiu. Lo rodea el Parque Natural de Montesquiu con su castillo. És un buen lugar para ir a pasar un buen día. Hay mucho bosque, aunque hace poco cortaron los árboles del picnic para replantar unos nuevos, por ello, en la zona de barbacoas no hay nada de sombra. llevaros una sombrilla. Si os apetece, desde el parque natural podeis hacer unas rutas preciosas, de media montaña. Las hay largas, cortas y muy cortas, especiales para niños. Una de las mejores es la que baja la riera. La riera es uno de aquellos riachuelos del prepirineo tan bonitos, que salta entre pozas y cascadas pequeñas. Es encantador meter los pies en el agua, cuando aprieta la calor. Para llegar hay que coger la C-17 a l’altura de Granollers. Pasado Vic, seguimos hacia Ripoll y, al llegar a Sant Quirze de Besora, podemos salir por la primera salida, o bien por la siguiente, en dirección al pueblo de Montesquiu, a mano derecha. No hay que pasar al otro lado del río Ter, sinó seguirlo de subida. ¡Buen picnic y buena barbacoa!

Barbacoes Park Les Camanyes

Les Camanyes és un bar enclavat al mig del bosc, amb un espai de barbacoes, taules i bancs de pedra i bon aparcament. Està situat just abans d’arribar al bonic poble de Torrelles de Llobregat, al Baix Llobregat, no lluny de Barcelona, a molt poca estona en cotxe o en transport públic. Concretament el trobareu al km. 3,2 de la carretera BV-2005 què, sortint de Sant Vicenç dels Horts puja cap a Torrelles. Per arribar fins a Torrelles el millor és sortir per la Diagonal en direcció Molins de Rei i Lleida. Després canvieu a la B23 fins la sortida 5 on pendreu la A2, l’autovia de Lleida. Un cop a la A2 us caldrà sortir a la sortida nº602, la de Sant Vicenç dels Horts, i continuar fins a la rotonda de les ovelletes, on està indicat Torrelles de Llobregat.  Està obert els caps de setmana, de 9 del matí a 20 hores. També entre setmana per a festes infantils, o sota reserva al telèfon: 936891172. Ja us hem dit que hi ha bona zona per aparcar el cotxe, però si us cal hi arriba l’autobús de la línia L-62, amb la parada a la porta. A més del bar, on us serviran el què demaneu, i us llogaran les taules, la barbacoa i les graelles, si ho necessiteu, trobareu també lavabos, una zona deportiva i una zona de jocs infantils. No és un espai lliure, però, és un negoci i cobren, el 2013 eren 9 € per taula de 8 persones. Es pot llogar graelles y comprar llenya si us fa falta. El preu és el seu mitjà de vida, i la possibilitat de mantenir-ho obert. Ja ho sabeu. Un nou lloc on anar amb la família o els amics a fer una bona barbacoa, calçots, carn a la brassa o el què més us vingui de gust. Si voleu passar el dia per allà, heu de saber que aprop hi ha el parc Catalunya en Miniatura, on potser alguna vegada heu anat, perquè és una sortida familiar molt típica, i recomanable, si us agraden agraden aquesta mena de parcs de miniatures. També hi ha la casa Museu de Ca la Cinta, una casa de pagès del segle XIX, restaurada amb molta cura, on hi trobareu un museu dedicat al cinema infantil i a la història del poble.  Bona barbacoa a Les Camanyes!.

El pueblo de Torrelles de Llobregat se encuentra en el Baix Llobregat, dentro del área de influencia de Barcelona, ​​a poco rato en coche o transporte público. Quizás os suena porque ya habéis ido al parque Catalunya en Miniatura, una salida familiar muy típica, y recomendable si a vosotros, y a vuestra niños os gustan este tipo de parques de miniaturas. Pues bien, os proponemos Torrelles como salida en familia para pasar un agradable dia en el bar Les Camanyes, en la carretera de acceso al pueblo, justo en el km. 3,2. Tienen allí un espacio con mesas y bancos de piedra, un bar, servícios y barbacoas, pagando, claro. Buén aparcamiento, todo en medio del bosque. Ideal para pasar un dia agradable con la família o los amigos. Para llegar hasta Torrelles lo mejor es salir por la Diagonal en dirección Molins de Rei y Lleida. Después cambien a la B23 hasta la salida 5 donde tomaréis la A2, la autovía de Lleida. Una vez en la A2 necesitarán salir en la salida n º 602, la de Sant Vicenç dels Horts, y continuar hasta la rotonda donde está indicado Torrelles de Llobregat. Si quieren pasar todo un día por la zona les recomendamos una visita al ya citado parque de Cataluña en miniatura, y a la casa Museo de Ca la Cinta, una casa de payés del siglo XIX, restaurada con mucho cuidado, donde encontraréis un museo dedicado al cine infantil y a la historia del pueblo. Feliz barbacoa.