La Festa Major de Vilabella


 

La festa major de Vilabella, que es celebra aquest primer cap de setmana d’agost, és una festa per no perdre’s. Una festa com les d’abans. El dilluns hi ha ruta de tapes, com el dimecres. El dijous hi ha pregó, un psicolabis popular, diables i correfoc, molt espectacular, no n’heu vist mai cap de tan bestial, increïble. Dissabte i diumenge fan inflables per la canalla, a la piscina, inflables aqüàtics!. Diversos dies, a la nit, teniu ball amb orquestra i, atenció: amb l’orquestra Maravella! També hi haurà sopar popular pels grans, actuacions musicals potets pels joves i una fira d’artesans i de productes ecològics. El diumenge visita guiada a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, un bon museu d’art, únic a la comarca. També cercavila, espectacle infantil i jocs a la piscina. Vilabella te una piscina esplèndida, sense gens d’aglomeracions. Vilabella del Camp és un poble de l’Alt Camp, proper a Valls i Tarragona, no lluny d’Altafulla. Tot això ho fan aquest cap de setmana, el primer d’agost, festivitat de la càtedra de Sant Pere. Ja hem dit que el diumenge fan jornada de portes obertes a  la pinacoteca. No volem deixar de senyalar l’important que és aquest desconegut museu. No deixeu de visitar-lo per veure-hi les pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió a Vilabella amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visitareu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa, que també celebra, els mateixos dies, la seva festa major. En tot cas podreu dinar a la zona. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, una zona natural molt maca. De restaurants no n’hi ha al poble, però bons bars, com el del Casal, el del Sindicat o a la piscina us faran bones coses de menjar. I si no podeu anar a Nulles, al restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un bon lloc per menjar, tapes i plats combinats, al Casal, a la plaça, al cul de l’església. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està de festa!.

La fiesta mayor de Vilabella es una fiesta para no perdersela. Una fiesta como las de antes, con pregón, psicolabis popular, diablos y correfoc, muy espectacular. También hinchables para los niños, y un trenecito que da la vuelta al pequeño pueblo. Baile con orquesta y cena popular. Una feria de artesanos y de productos ecológicos, y una visita guiada, el domingo, a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, un buen museo de arte, único en la comarca. También pasacalles, espectáculo infantil y juegos en la piscina. Vilabella tiene una piscina espléndida. Vilabella del Camp es un pueblo del Alt Camp, cercano a Valls y Tarragona, no lejos de Altafulla. Todo esto lo hacen este fin de semana, el primero de agosto, festividad de la cátedra de San Pedro. Venid a ver Vilabella, a u fiesta mayor familiar, y a su fiesta para la juventud. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta!.

Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Festa Major a Vilabella


La festa major de Vilabella, que es celebra aquest primer cap de setmana d’agost, és una festa per no perdre’s. Una festa com les d’abans. Hi ha pregó, psicolabis popular, ruta de tapes, diables i correfoc, molt espectacular, no n’heu vist mai cap de tan bestial, increïble. Fan inflables per la canalla, a la piscina, inflables aqüàtics!. Balls amb orquestra i sopar popular pels grans, disco mòbil pels joves. Una fira d’artesans i de productes ecològics, i una visita guiada a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, un bon museu d’art, únic a la comarca. També cercavila, espectacle infantil i jocs a la piscina. Vilabella te una piscina esplèndida, sense aglomeracions. Vilabella del Camp és un poble de l’Alt Camp, proper a Valls i Tarragona, no lluny d’Altafulla. Tot això ho fan aquest cap de setmana, el primer d’agost, festivitat de la càtedra de Sant Pere. No deixeu de visitar el museu amb pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa, que també celebra, els mateixos dies, la seva festa major. En tot cas podreu dinar a la zona. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants no n’hi ha al poble, però bons bars, com el del Casal, el del Sindicat o a la piscina us faran bones coses de menjar. I si no podeu anar a Nulles, al restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un bon lloc per menjar, tapes i plats combinats, al Casal, a la plaça, al cul de l’església. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està de festa!.

La fiesta mayor de Vilabella es una fiesta para no perdersela. Una fiesta como las de antes, con pregón, psicolabis popular, diablos y correfoc, muy espectacular. También hinchables para los niños, y un trenecito que da la vuelta al pequeño pueblo. Baile con orquesta y cena popular. Una feria de artesanos y de productos ecológicos, y una visita guiada, el domingo, a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, un buen museo de arte, único en la comarca. También pasacalles, espectáculo infantil y juegos en la piscina. Vilabella tiene una piscina espléndida. Vilabella del Camp es un pueblo del Alt Camp, cercano a Valls y Tarragona, no lejos de Altafulla. Todo esto lo hacen este fin de semana, el primero de agosto, festividad de la cátedra de San Pedro. Venid a ver Vilabella, a u fiesta mayor familiar, y a su fiesta para la juventud. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta!.

La Posa d’Isona: icnites i barbacoes!


Avui us volem proposar una sortida molt maca. Es tracta de arribar-se a l’ermita de la Mare de Déu de La Posa, de gran devoció a tota la Conca Dellà. Hi ha molt lloc per còrrer, bon aparcament, una zona de pícnic, just al darrera de l’església de la Mare de Deu de la Posa i un munt de restes del cretaci, amb moltes icnites, marques fossilitzades que van deixar rajades prehistòriques. I si això fora poca cosa, també hi ha restes d’una batalla monumental de la guerra civil, amb molts búnquers republicans. L’ermita és romànica tot i la façana és moderna. La zona de pícnic disposa de taules de fusta i de pedra, unes barbacoes grans i aigua per rentar plats. Podeu passar uns dies a la zona i completar la visita amb una volta per la vila d’Isona. Els seus terrenys contenen jaciments paleontològics molt importants, els millors de tot Catalunya. A Isona trobareu el Museu de la Conca Dellà, centre d’acollida del parc Cretàcic, a més de les restes romanes de l’antiga vila d’Aeso, la Isona romana. A pocs quilòmetres hi ha els castells medievals de Llordà i d’Orcau, una passada, sobretot el de Llordà i molt de patrimoni religiós medieval i romànic. El lloc és bonic per passar-hi un cap de setmana. Per arribar fins Isona cal anar fins Tremp per Tàrrega, pel Terradets o el Coll de Comiols i seguidament anar fins Isona. O bé per Calaf com si anèssiu a Andorra, pujant fins a Coll de Nargó. A Isona cal anar per la carretera L-511, just la que va d’Isona a Coll de Nargó. A uns 3 kms. trobareu una desviació a mà dreta, molt ben indicada. Seguiu la pista forestal, estreta però bona, fins a l’ermita. Son un parell de kms. no arriba. Fàcil. Per dinar al poble d’Isona, no lluny de La Posa, teniu el restaurant la Rosta, una mica amagat, pregunteu. Molt bo. Per dormir bé a la zona aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a la Rosta!

Hoy os queremos proponer una salida muy bonita. Se trata de llegar a la ermita de la Virgen de La Posa, de gran devoción en toda la Conca Denllá. Hay mucho lugar para correr, buen aparcamiento, una zona de picnic, justo detrás de la iglesia de la Virgen de la Posa y un montón de restos del cretáceo, con muchas icnitas, marcas fosilizadas que dejaron manadas prehistóricas. Y si esto fuera poco, también hay restos de una batalla monumental de la guerra civil, con muchos bunkers republicanos. La ermita es románica aunque la fachada es moderna. La zona de picnic dispone de mesas de madera y de piedra, unas barbacoas grandes y agua para lavar platos. Pueden pasar unos días en la zona y completar la visita con una vuelta por la villa de Isona. Sus alrededores contienen yacimientos paleontológicos muy importantes, los mejores de toda Cataluña. En Isona encontrarán el Museo de la Conca, centro de acogida del parque Cretácico, además de los restos romanos de la antigua villa de Aeso, Isona romana. A pocos kilómetros están los castillos medievales de Llordà y de Orcau, una pasada, sobre todo el de Llordà y mucho patrimonio religioso medieval y románico. El lugar es bonito para pasar un fin de semana. Para llegar hasta Isona hay que ir hasta Tremp por Tàrrega, por Terradets o el Coll de Comiols y seguidamente ir hasta Isona. O bien por Calaf como si fuerais a Andorra, subiendo hasta Coll de Nargó. En Isona hay que ir por la carretera L-511, justo la que de Isona a Coll de Nargó. A unos 3 kms. encontrará un desvío a mano derecha, muy bien indicada. Siga la pista forestal, estrecha pero buena, hasta la ermita. Son un par de kms. no llega. Fácil. Para comer en el pueblo de Isona, no lejos de La Posa, tiene el restaurante la Rosta, algo escondido, pregunte. Muy bueno. Para dormir bien en la zona vaya sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Maco y bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. Buen fin de semana y buena barbacoa en la Rosta!

Font de la O, Aramunt, barbacoes.


Aramunt és un poble amagat darrera el pantà de Sant Antoni, a l’altra banda d’on passa la carretera que va de Tremp, cap a la Pobla de Segur, i a Sort, i a la Vall d’Àneu. La gent no va a Aramunt, ni el coneix, malgrat que la zona és bonica. I per allà podeu arribar fins la reserva natural de Boumort, on el cèrvols bramen i que no convé que esdevingui massa turística. Per això és un lloc una mica secret. En aquest petit poble del Pallars Jussà, no lluny de la Pobla de Segur, hi ha un seguit de coses interessants, que mereixen ser descobertes. Per exemple el poble vell, abandonat, que ens mira des de dalt d’un turó. O bé el llac, el pantà, prop del poble nou. O bé les les trinxeres i els búnquers de Sant Corneli, muntanya on hi va haver una de les batalles més sagnants de la guerra civil. Si l’Aramunt nou no té res a oferir, el poble vell era un bonic indret medieval, ara abandonat, amb cases de pedra que fan de muralla, amb portalades del segle XI i les restes d’una torre de vigilància. Encara queden ruïnes del castell d’Aramunt, dalt d’un turonet, i de l’antiga església parroquial romànica. En l’aspecte natura teniu quatre fonts, de les que avui descriurem la Font de la O, perquè hi ha una àrea de barbacoes que pot interessar les famílies que els agrada sortir a dinar carn a la brasa. S’hi arriba per una pista forestal, en bon estat que surt d’Aramunt mateix, pregunteu al poble. Hi ha taules de pedra i bona ombra, espai per jugar i còrrer, contenidors per reciclar, bon aparcament i el bosc envolta el lloc. Hi passa un rierol que forma boniques cascades, on els infants podran jugar amb l’aigua. Hi ha barbacoes amb graella incorporada, y també una font. Per anar fins aquesta àrea recreativa i de pícnic cal arribar al poble d’Aramunt i, només d’entrar-hi, girar a mà dreta per una pista asfaltada. Seguiu una estona endavant i, en el següent encreuament girem a la esquerra, en baixada, per una pista primer asfaltada i després no, però amb indicacions a la font de la O, Montesquiu, Orcau i Tremp. Podeu passar un cap de setmana per aquí, visitant altres llocs bonics dels voltants. El Pallars Jussà és una comarca desconeguda però amb racons molt macos. Per dinar a Aramunt teniu el restaurant Lo Blau, 973 680 141 o bé 696 370 241. O el restaurant nomenat Xiringuito a la mateixa carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hi ha cases rurals boniques com la residencia de pagès Can Pereforn o Casa Julià. Si voleu un hotel, per dormir bé a la zona, aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a Aramunt!

Aramunt es un pueblo escondido detrás del pantano de San Antonio, al otro lado de donde pasa la carretera que va de Tremp, hacia la Pobla de Segur, Sort, y el Valle de Àneu. La gente no va a Aramunt, ni lo conoce, a pesar de que la zona es bonita. Y por allí puede llegar hasta la reserva natural de Boumort, donde el ciervos braman y que no conviene que sea demasiado turística. Por eso es un lugar un poco secreto. En este pequeño pueblo del Pallars Jussà, no lejos de la Pobla de Segur, hay una serie de cosas interesantes, que merecen ser descubiertas. Por ejemplo el pueblo viejo, abandonado, que nos mira desde lo alto de una colina. O bien el lago, el pantano, cerca del pueblo nuevo. O bien las las trincheras y los bunkers de San Cornelio, montaña donde hubo una de las batallas más sangrientas de la guerra civil. Si el Aramunt nuevo no tiene nada que ofrecer, el pueblo viejo era un bonito lugar medieval, ahora abandonado, con casas de piedra que hacen de muralla, con portadas del siglo XI y los restos de una torre de vigilancia. Aún quedan ruinas del castillo de Aramunt, sobre una colina, y de la antigua iglesia parroquial románica. En el aspecto naturaleza tiene cuatro fuentes, de las que hoy describiremos la Fuente de la O, porque hay un área de barbacoas que puede interesar las familias a las que les gusta salir a comer carne a la brasa. Se llega por una pista forestal, en buen estado, que sale de Aramunt mismo, pregunten en el pueblo. Hay mesas de piedra y buena sombra, espacio para jugar y correr, contenedores para reciclar, buen aparcamiento y el bosque rodea el lugar. Pasa un arroyo que forma hermosas cascadas, donde los niños podrán jugar con el agua. Hay barbacoas con parrilla incorporada, y también hay una fuente. Para ir hasta esta área recreativa y de picnic hay que llegar al pueblo de Aramunt y, sólo entrar, girar a la derecha por una pista asfaltada. Sigan un rato adelante y, en el siguiente cruce giramos a la izquierda, en bajada, por una pista primero asfaltada y luego no, pero con indicaciones a la fuente de la O, Montesquiu, Orcau y Tremp. Pueden pasar un fin de semana por aquí, visitando otros lugares bonitos de los alrededores. El Pallars Jussà es una comarca desconocida pero con rincones muy bonitos. Para comer en Aramunt tienen el restaurante Lo Azul, 973680141 o bien 696 370 241. O el restaurante nombrado Chiringuito en la misma carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hay casas rurales bonitas como la residencia de campo Can Pereforn o Casa Julián. Si desean un hotel, para dormir bien en la zona, vayan sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. ¡Buen fin de semana y buena barbacoa en Aramunt!

Les margarides de Vilabella 2018


Al poble de Vilabella del Camp, a Tarragona, molt proper a Valls, passa una cosa curiosa a la primavera. Els camps i camins dels voltants del poble s’omplen de margarides. Grans mates de margarides, grogues, blanques, grocblanques, blancgrogues… cobreixen com un mantell les vores de les carreteres i senders, els erms, els cultius. És molt espectacular i mai no ho havíem vist en un altre lloc. Ara, a finals d’abril i principis de maig és l’apogeu, el màxim del fenomen. No ens ho estem inventant. Hi pugem cada any a veure-ho perquè val la pena passejar entre les margarides, és molt al·lucinant. No pensàvem repetir l’entrada i cansar-vos, però és que enguany el fenònem és bestial. Hi ha camps sencers de margarides que ningú ha plantat!. Val la pena veure-ho! No és que hagueu de pujar fins aquest bonic poble de l’Alt Camp per veure només això, tot i que val la pena, i molt. Podeu complementar-ho amb una visita a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, cosa que a Vilabella és obligada. Es tracta d’un bon museu d’art, únic a la comarca.  Hi ha pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses.

Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, i no obren entre setmana, però el propietari porta el bar del Casal del poble, just a la plaça del darrera l’església. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestigi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està plena de margarides!. Trobareu Vilabella anant per l’AP-7 camí de Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. A la primera rotonda que trobareu en sortir de l’autopista agafeu en direcció El Vendrell, i a la següent en direcció Tarragona i Bràfim. Passareu Bràfim i a la següent rotonda ja trobareu la desviació cap a Vilabella. Son 90 kms des de Barcelona.

Este fin de semana teneis que subir a Vilabella, en Tarragona, porque el campo está lleno de margaritas. De todos los colores. Espectacular. Una fiesta natural para no perdersela. Flores preciosas llenan campos y caminos, como no podeis imaginar. Hay que verlo. Una apoteosis natural increible. Podeis aprovechar para hacer una visita a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, que es un buen museo de arte, único en la comarca. Venid a ver Vilabella y sus margaritas blancas y amarillas. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta de la naturaleza, margaritas por doquier!.

La Festa Major d’Alió


Aquesta setmana serà la festa major d’Alió, un poble de la comarca de l’Alt Camp. Petitó, perdut entre un mar de vinyes, oliveres i ametllers, cultius de secà. Però es tracta d’una vila ben dinàmica, amb gent divertida amb ganes de passar-ho bé. La seva festa major d’estiu s’escau del dijous 24 agost de 2017 al diumenge 27 agost de 2017. Hi trobareu tronada i Vermut de Festa Major en honor de Sant Bartomeu i un popular sopar de motxilla al pati de l’Escola. Pels petits i petites una festa de l’aigua i l’escuma, espectacles infantils, concerts i balls amb orquestra pels més grans, cercaviles, sardanes i correfoc de festa amb els Diables de Vilabella CAC “La Murtrera” de Vilabella. Nits de ball com els d’abans!. Reviviu la vostra joventut!. Cercaviles amb música, esmorzars… Festa sana, ideal per a la canalla i la família, com la que es ve fent des de fa molts i molts anys. Aquest estiu insistirem: pugeu fins l’Alt Camp. Ara amb l’excusa de la festa major d’Alió. S’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11. Aneu en direcció a Valls, i fareu cap a Alió. Ben indicat, sense pèrdua. Hi ha un centenar de kms. Alió no te grans atractius turístics, però el poble és mono, amb carrers estrets i cases de pedra. Prop de la vila, a uns 10 kms. hi teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter català. Podeu passar el cap de setmana visitant els monestirs de la Ruta del Císter. També podeu anar a veure Tarragona, ciutat imperial Romana, i fer una remullada a les seves platges, o fer una ruta pels cellers de la comarca, on podeu comprar vi i oli, excel·lents. Per dinar podeu anar a Cal Mont, un bon restaurant tradicional, de brasa, bons calçots quan és temporada, a la carretera mateix, o bé al Petit Cup. O provar a Valls, o a Santes Creus. Per exemple ens agraden molt les tapes modernes del Portal 22, fantàstic. La Masia Bou, és la internacional de la calçotada. Està molt bé l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Per la zona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada. També un munt d’hotels, càmpings i apartaments a Tarragona ciutat, a Cambrils o Salou. Bona festa major!.

Alió es un pueblo de la comarca del Alt Camp. Pequeñito, perdido entre un mar de viñas, olivos y almendros, cultivos de secano. Pero se trata de una villa bien dinámica, con gente divertida con ganas de pasarlo bien. Su fiesta mayor de verano se celebra ahora, del 24 al 27 de agosto de 2017. Habrá buenas orquestas de baile de tarde y noche, cenas populares, diablos y cercavillas, muchas actividades para los niños. Fiesta sana, ideal para los niños y la familia, como la que se viene haciendo desde hace muchos años. De nuevo os decimos, y este verano insistiremos: subid hasta el Alt Camp. Ahora con la excusa de la fiesta mayor de Alió o Rodonyà. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Vayan en dirección a Valls, y hacia Alió. Bien indicado, sin pérdida. Hay un centenar de kms. No tiene grandes atractivos turísticos, pero el pueblo es mono, con calles estrechas y casas de piedra. Cerca de la villa, a unos 10 kms. tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter catalán. Pueden pasar el fin de semana visitando los monasterios de la Ruta del Císter. También pueden ir a ver Tarragona, ciudad imperial Romana, y darse un chapuzón en sus playas, o hacer una ruta por las bodegas de la comarca, donde pueden comprar vino y aceite, excelentes. Para comer pueden ir al restaurante Cal Mont, muy bueno. Brasa. O probar en Valls, o en Santes Creus. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tienen La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona.  Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Por la zona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tiene Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. También un montón de hoteles, campings y apartamentos en Tarragona ciudad, en Cambrils o Salou. ¡Buena fiesta!.

Festa Major Puigpelat


De nou serà la festa major de Puigpelat, un poble de la comarca de l’Alt Camp. Petitó, perdut entre un mar de vinyes, oliveres i ametllers, cultius de secà. Però es tracta d’una vila ben dinàmica, amb gent divertida amb ganes de passar-ho bé. La seva festa major d’estiu s’escau la setmana de la Mare de Déu d’Agost, i s’allarga del 10 fins el dia 15, dimarts. Per celebrar-la tiren la casa per la finestra, amb un munt d’actes, i es gasten els calers. Bones orquestres, pel ball de tarda i nit. Reviviu la vostra joventut!. Activitats aqüàtiques a la piscina, com ara inflables i bany nocturn, cercaviles amb música, inflables pels infants, festa de l’escuma i llangonissada popular. Aperitius, esmorzars, bestiari, sopars de carmanyola, disco móbil, trenet… Festa sana, ideal per a la canalla i la família, com la que es ve fent des de fa molts i molts anys. No hi mancarà el castell de focs al final, amb trenet per a la canalla. Aquest estiu insistirem: pugeu fins l’Alt Camp. Ara amb l’excusa de la festa major de Puigpelat. Més endavant amb la d’Aiguamúrcia o Rodonyà. A Puigpelat, que està a 5 kms. de Valls, s’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11. Aneu en direcció a Valls, i fareu cap a Alió, i d’allà, en la rotonda sortint d’Alió, preneu cap a Puigpelat. Ben indicat, sense pèrdua. Hi ha un centenar de kms. Puigpelat no te grans atractius turístics, però el poble és mono, amb carrers estrets i cases de pedra. Prop de la vila, a uns 10 kms. hi teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter català. Podeu passar el cap de setmana visitant els monestirs de la Ruta del Císter. També podeu anar a veure Tarragona, ciutat imperial Romana, i fer una remullada a les seves platges, o fer una ruta pels cellers de la comarca, on podeu comprar vi i oli, excel·lents. Per dinar podeu anar al Gall Roig, a Puigpelat mateix, tel: 616005115, o bé provar a Valls, o a Santes Creus. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Per la zona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada. També un munt d’hotels, càmpings i apartaments a Tarragona ciutat, a Cambrils o Salou. Bona festa major!.

Puigpelat es un pueblo de la comarca del Alt Camp. Pequeñito, perdido entre un mar de viñas, olivos y almendros, cultivos de secano. Pero se trata de una villa bien dinámica, con gente divertida con ganas de pasarlo bien. Su fiesta mayor de verano se celebra el fin de semana antes de la Virgen de Agosto, y se alarga hasta el lunes día 19. Para celebrarlo tiran la casa por la ventana, con un montón de actos, y se gastan el dinero. Buenas orquestas por el baile de tarde y noche, actividades acuáticas en la piscina, música, hinchables para los niños. Fiesta sana, ideal para los niños y la familia, como la que se viene haciendo desde hace muchos años. No faltará el castillo de fuegos al final. De nuevo os decimos, y este verano insistiremos: subid hasta el Alt Camp. Ahora con la excusa de la fiesta mayor de Puigpelat. Más adelante con la de Aiguamúrcia o Rodonyà. A Puigpelat, que está a 5 kms. de Valls, se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Vayan en dirección a Valls, y hacia Alió, y de allí, en la rotonda saliendo de Alió, tomen hacia Puigpelat. Bien indicado, sin pérdida. Hay un centenar de kms. Puigpelat no tiene grandes atractivos turísticos, pero el pueblo es mono, con calles estrechas y casas de piedra. Cerca de la villa, a unos 10 kms. tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter catalán. Pueden pasar el fin de semana visitando los monasterios de la Ruta del Císter. También pueden ir a ver Tarragona, ciudad imperial Romana, y darse un chapuzón en sus playas, o hacer una ruta por las bodegas de la comarca, donde pueden comprar vino y aceite, excelentes. Para comer pueden probar en Valls, o en Santes Creus. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tienen La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona.  Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Por la zona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tiene Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. También un montón de hoteles, campings y apartamentos en Tarragona ciudad, en Cambrils o Salou. ¡Buena fiesta!.

La Festa Major de Vilabella


La festa major de Vilabella, que acaba el primer diumenge d’agost, és una festa per no perdre’s. Una festa com les d’abans. Comença el dijous, que hi ha pregó, psicolabis popular, diables i correfoc, molt espectacular, no n’heu vist mai cap de tan bestial, increïble. El divendres i dissabte fan inflables per la canalla, el dissabte a la piscina, inflables aqüàtics!. També hi ha un trenet que fa la volta al petit poble. Balls amb orquestra i sopar popular pels grans, disco mòbil pels joves. Una fira d’artesans i de productes ecològics, i una visita guiada, el diumenge, a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, un bon museu d’art, únic a la comarca. També cercavila, espectacle infantil i jocs a la piscina. Vilabella te una piscina esplèndida, sense aglomeracions. Vilabella del Camp és un poble de l’Alt Camp, proper a Valls i Tarragona, no lluny d’Altafulla. Tot això ho fan aquest cap de setmana, el primer d’agost, festivitat de la càtedra de Sant Pere. No deixeu de visitar el museu amb pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa, que també celebra, els mateixos dies, la seva festa major. En tot cas podreu dinar a la zona. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un bon lloc per menjar, tapes i plats combinats, al Casal, a la plaça, al cul de l’església. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està de festa!.

La fiesta mayor de Vilabella es una fiesta para no perdersela. Una fiesta como las de antes, con pregón, psicolabis popular, diablos y correfoc, muy espectacular. También hinchables para los niños, y un trenecito que da la vuelta al pequeño pueblo. Baile con orquesta y cena popular. Una feria de artesanos y de productos ecológicos, y una visita guiada, el domingo, a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, un buen museo de arte, único en la comarca. También pasacalles, espectáculo infantil y juegos en la piscina. Vilabella tiene una piscina espléndida. Vilabella del Camp es un pueblo del Alt Camp, cercano a Valls y Tarragona, no lejos de Altafulla. Todo esto lo hacen este fin de semana, el primero de agosto, festividad de la cátedra de San Pedro. Venid a ver Vilabella, a u fiesta mayor familiar, y a su fiesta para la juventud. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta!.

Saint Malo


saint_malo

Havíem intentat visitar Saint Malo altres vegades, però el transit infernal, la gentada i el problema de l’aparcament, que està literalment impossible, ens n’havien fet desistir. A la tercera va la vençuda i aquesta vegada ho vàrem aconseguir. Això sí, fent cas dels consells i aparcant a l’entrada de la ciutat moderna, en un lloc habilitat que val 3€ al dia, baratet, i des d’on surt cada 20 minuts un bus que us porta a peu de muralles. Només així hem pogut visitar aquesta bonica ciutat corsària de la Bretanya francesa, rodejada pel mar i per un impressionant cèrcol de muralles, escenogràfic de veritat. Perquè Saint Maló concentra tot el turisme de Bretanya, francés i internacional, a les seves portes. Milers de turistes, un tràfic caòtic i uns aparcaments, molt nombrosos, però sempre plens i clarament insuficients. Saint Maló és bonic, cert, però és un decorat. Es bonica la platja, amb les illes, on està enterrat Chateaubriand, el poeta. Es bonica la piscina natural d’aigua de mar que la marea omple, i des d’on et pots tirar de cap d’un trampolí que a casa nostra estaria prohibit. Son boniques les muralles, les torres, les portes d’entrada, els merlets, que semblen extretes d’un conte medieval. Es maco el port, que rodeja la vila closa. I prou. Els carrers interiors, les esglésies, les places, farcides de gent i de botigues, de restaurants i bars, son terribles. Richelieu va fer bona feina i la ciutat intramurs és una mala còpia de qualsevol vila francesa del classicisme: pompositat tronada. Qualsevol rastre d’una ciutat bretona va ser borrat del mapa. Ara bé, el conjunt mereix una visita si feu un volt per Bretanya i us sobra temps, o bé si voleu agafar un vaixell cap a Jersey o qualsevol altre de les illes Anglonormandes. No vam dormir a Saint Maló, però si que vam dinar-hi. Volíem anar al contracultural Cargo Culte, un restaurant de moda que ens va agradar. Amor a primera vista, menjars estranys i decoració rara, però maco. Dissortadament estava ple a vessar. Impossible. Vàrem acabar a la creperia veïna, Aux Epis d’Or, on vam menjar galetes bretones de pa moreno. Qui no es conforma és perquè no vol, però no el recomanarem aquí. Si feu la Bretanya haureu de fer Saint Maló, però si passeu d’aquesta ciutat tampoc passarà res!.

Habíamos intentado visitar Saint Maló otras veces pero el tráfico infernal, el gentío y el problema del aparcamiento, que está literalmente imposible, nos habían hecho desistir. A la tercera va la vencida y esta vez lo conseguimos. Eso sí, haciendo caso de los consejos y aparcando en la entrada de la ciudad moderna, en un lugar habilitado que vale 3 € al día, barato, y desde donde sale cada 20 minutos un bus que te lleva a pie de murallas. Sólo así hemos podido visitar esta hermosa ciudad corsaria de la Bretaña francesa, rodeada por el mar y por un impresionante cerco de murallas, escenográfico de verdad. Porque Saint Maló concentra todo el turismo de Bretaña, francés e internacional, a sus puertas. Miles de turistas, un tráfico caótico y unos aparcamientos, muy numerosos, pero siempre llenos y claramente insuficientes. Saint Maló es bonito, cierto, pero es un decorado. Se bonita la playa, con las islas, donde está enterrado Chateaubriand, el poeta. Es bonita la piscina natural de agua de mar que la marea llena, y desde donde te puedes tirar de la cabeza de un trampolín que, aquí, estaría prohibido. Son bonitas las murallas, las torres, las puertas de entrada, las almenas, que parecen extraídas de un cuento medieval. Es bonito el puerto, que rodea la villa cerrada. Y basta. Las calles interiores, las iglesias, las plazas, rellenas de gente y de tiendas, restaurantes y bares, son terribles. Richelieu hizo buen trabajo y la ciudad intramuros es una mala copia de cualquier ciudad francesa del clasicismo: pomposidad. Cualquier rastro de una ciudad bretona fue borrado del mapa. Ahora bien, el conjunto merece una visita si estais haciendo una vuelta por Bretaña y os sobra tiempo, o si deseais tomar un barco hacia Jersey o cualquier otra de las islas del Canal. No dormimos en Saint Maló, pero si que comimos allí. Queríamos ir al contracultural Cargo Culto, un restaurante de moda que nos gustó. Amor a primera vista, comidas extrañas y decoración rara, pero bonito. Desgraciadamente estaba lleno a rebosar. Imposible. Acabamos en la crepería vecina, Aux Epis de Oro, donde comimos galletas bretonas de pan moreno. Quien no se conforma es porque no quiere, pero no lo recomendaremos aquí. Si van Bretaña tendrá que ir a Saint Maló, pero si pasáis de esta ciudad tampoco pasará nada.

La Festa Major de Puigpelat


puigpelat

De nou serà la festa major de Puigpelat, un poble de la comarca de l’Alt Camp. Petitó, perdut entre un mar de vinyes, oliveres i ametllers, cultius de secà. Però es tracta d’una vila ben dinàmica, amb gent divertida amb ganes de passar-ho bé. La seva festa major d’estiu s’escau la setmana de la Mare de Déu d’Agost, i s’allarga fins el dia 15, dilluns. Per celebrar-la tiren la casa per la finestra, amb un munt d’actes, i es gasten els calers. Bones orquestres, pel ball de tarda i nit. Reviviu la vostra joventut!. Activitats aqüàtiques a la piscina, com ara inflables i bany nocturn, cercaviles amb música, inflables pels infants, festa de l’escuma i llangonissada popular. Aperitius, esmorzars, bestiari, sopars de carmanyola, disco móbil, trenet… Festa sana, ideal per a la canalla i la família, com la que es ve fent des de fa molts i molts anys. No hi mancarà el castell de focs al final, amb trenet per a la canalla. Aquest estiu insistirem: pugeu fins l’Alt Camp. Ara amb l’excusa de la festa major de Puigpelat. Més endavant amb la d’Aiguamúrcia o Rodonyà. A Puigpelat, que està a 5 kms. de Valls, s’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11. Aneu en direcció a Valls, i fareu cap a Alió, i d’allà, en la rotonda sortint d’Alió, preneu cap a Puigpelat. Ben indicat, sense pèrdua. Hi ha un centenar de kms. Puigpelat no te grans atractius turístics, però el poble és mono, amb carrers estrets i cases de pedra. Prop de la vila, a uns 10 kms. hi teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter català. Podeu passar el cap de setmana visitant els monestirs de la Ruta del Císter. També podeu anar a veure Tarragona, ciutat imperial Romana, i fer una remullada a les seves platges, o fer una ruta pels cellers de la comarca, on podeu comprar vi i oli, excel·lents. Per dinar podeu anar al Gall Roig, a Puigpelat mateix, tel: 616005115, o bé provar a Valls, o a Santes Creus. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Per la zona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada. També un munt d’hotels, càmpings i apartaments a Tarragona ciutat, a Cambrils o Salou. Bona festa major!.

Puigpelat es un pueblo de la comarca del Alt Camp. Pequeñito, perdido entre un mar de viñas, olivos y almendros, cultivos de secano. Pero se trata de una villa bien dinámica, con gente divertida con ganas de pasarlo bien. Su fiesta mayor de verano se celebra el fin de semana antes de la Virgen de Agosto, y se alarga hasta el lunes día 19. Para celebrarlo tiran la casa por la ventana, con un montón de actos, y se gastan el dinero. Buenas orquestas por el baile de tarde y noche, actividades acuáticas en la piscina, música, hinchables para los niños. Fiesta sana, ideal para los niños y la familia, como la que se viene haciendo desde hace muchos años. No faltará el castillo de fuegos al final. De nuevo os decimos, y este verano insistiremos: subid hasta el Alt Camp. Ahora con la excusa de la fiesta mayor de Puigpelat. Más adelante con la de Aiguamúrcia o Rodonyà. A Puigpelat, que está a 5 kms. de Valls, se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Vayan en dirección a Valls, y hacia Alió, y de allí, en la rotonda saliendo de Alió, tomen hacia Puigpelat. Bien indicado, sin pérdida. Hay un centenar de kms. Puigpelat no tiene grandes atractivos turísticos, pero el pueblo es mono, con calles estrechas y casas de piedra. Cerca de la villa, a unos 10 kms. tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter catalán. Pueden pasar el fin de semana visitando los monasterios de la Ruta del Císter. También pueden ir a ver Tarragona, ciudad imperial Romana, y darse un chapuzón en sus playas, o hacer una ruta por las bodegas de la comarca, donde pueden comprar vino y aceite, excelentes. Para comer pueden probar en Valls, o en Santes Creus. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tienen La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona.  Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Por la zona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tiene Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. También un montón de hoteles, campings y apartamentos en Tarragona ciudad, en Cambrils o Salou. ¡Buena fiesta!.

Bujaruelo


bujaruelo1

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Es tracta d’arribar-nos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. A l’estiu molta gent, cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa, com us hem dit. Sempre visitem aquest poblet medieval meravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Broto i Torla. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, hi ha bar i restaurant, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

bujaruelo2

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Remeieres de Vilanova de Sau


remeieres

El primer diumenge de juny és un dia magnífic per fer una volta pel pantà de Sau. Aquesta primavera el pantà de Sau està molt ple, i és preciós. No es veu res de res de les ruïnes de l’esglèsia de Sant Romà, parroquial de l’antic poble de Sau. La zona és molt bonica, verda, gemada. Hi ha llocs tan emblemàtics com ara Folgueroles, el poble natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bé el petit poblet de Tavèrnoles, amb les seves ermites dalt de les penyes, i el bosc amb la misteriosa pedra dels sacrificis. O el bellíssim monestir romànic de Sant Pere de Casserres, enclavat damunt del riu Ter, en un indret d’una bellessa arrebatadora, tot plegat situat prop del parador de Sau, just a la cua del pantà. Doncs bé, en aquestes terres idíl·liques, no gens lluny de Barcelona, o Vic, es troba el poble de Vilanova de Sau. Si bé la vila no te res d’especial, just el diumenge primer de juny ofereix una fira remeiera molt xula a totes les famílies amb nens i nenes. Una fira d’Herbes Remeieres i de productes artesans, i un seguit d’actes pensats pels infants, com tallers o un parc infantil. També passejades guiades per conèixer la mà de plantes aromàtiques i medicinals que creixen pels turons de Sau, ball de gegants, taller de remeis casolans, concerts, concurs de truites casolanes, concurs de rams de flors boscanes, i moltes altres propostes. Us recomanem vivament que pugeu fins Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona, per la C-17 anant via Vic, per seguir, passat Vic, la C-25 en direcció Girona, i sortir-ne per prendre l’antiga N-141 cap a Vilanova de Sau. No us ho perdeu!.  Tot el poble s’impregna de la flaire dolça de les herbes remeieres, i l’olor dels formatges i embotits de la contrada, com sabeu dels millors del país. Si us cal dinar allà, teniu molta sort. Tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. A Vilanova teniu El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu, o El Ferrer de Tall, carns a la brasa, al tel: 938 84 70 31. A tocar de l’aigua de l’embassament de Sau hi ha l’Hotel La Riba, amb habitacions senzilles i un bon restaurant. L’indret és preciós, amb aparcament de sobres i lloc per còrrer. Fora de Vilanova hi ha el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat, o Can Jubany, un ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. També ens han agradat, a Tavèrnoles, Cal Janot, o Colomer, que te bons preus i cuina tradicional, amb bona brasa. I, a les piscines de Tavèrnoles hi ha el Roquet, que és hostal i restaurant. Al bellíssim racó desconegut del Pont de Malafogassa, en la pista que de Vilanova de Sau porta a Sant Sadurní d’Osormort, trobareu un complex amb un càmping, un restaurant i zona d’esbarjo. Al cor més amagat de les Guilleries. Bona fira de les herbes remeieres!.

El primer domingo de junio es un día magnífico para dar una vuelta por el pantano de Sau. Sau está ahora muy lleno, es precioso. No se ven las ruinas de la iglesia de Sant Romà, parroquial del antiguo pueblo de Sau. Además, la zona es muy bonita. Hay lugares tan emblemáticos como Folgueroles, pueblo natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bien Tavèrnoles, con la misteriosa piedra de los sacrificios. O el monasterio románico de San Pedro de Casserres, de una belleza arrebatadora, situado cerca de parador de Sau, justo en la cola del pantano. Centro neurálgico de esta región es el pueblo de Vilanova de Sau. No tiene nada de especial. Pero justo el domingo primero de junio ofrece una joya a todas las familias con niños y niñas. Una feria de Hierbas Medicinales y de productos artesanos. La fiesta empieza a las 10 de la mañana y termina a las 7 de la tarde. El programa de actos contiene perlas como rutas botánicas por los bosques de las Guilleries, fastuosos estos momentos, conferencias sobre plantas medicinales, concursos diversos, exposiciones, animación para los niños a cargo de monitores titulados en una carpa del parque infantil de Vilanova de Sau, junto a la iglesia. Les recomendamos vivamente que suban hasta Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona yendo vía Vic. Todo el pueblo se impregna de la fragancia dulce de las hierbas medicinales, y el olor de los quesos y embutidos de la comarca, como sabéis los mejores del país. Evidentemente también disfrutaréis de demostraciones de oficios antiguos, donde los niños podrán entender un poco mejor cómo era el mundo de los bisabuelos. Además de las tortillas de la feria, (hay un concurso) y otras delicias gastronómicas que se puedan encontrar, o del pic-nic que podais llevar con vosotros, si necesitan comer allí, tienen mucha suerte. Toda esta tierra está repleta de buenos restaurantes. Como El canario de la Celia, casero y creativo. O el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado antes. O Can Jubany, ultra recomendado restaurante, conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra.

Margarides de Vilabella


margarides

Al poble de Vilabella del Camp, a Tarragona, molt proper a Valls, passa una cosa curiosa a la primavera. Els camps i camins dels voltants del poble s’omplen de margarides. Grans mates de margarides, grogues, blanques, grocblanques, blancgrogues… cobreixen com un mantell les vores de les carreteres i senders, els erms, els cultius. És molt espectacular i mai no ho havíem vist en un altre lloc. Ara, a finals d’abril i principis de maig és l’apogeu, el màxim del fenomen. No ens ho estem inventant. Hi pugem cada any a veure-ho perquè val la pena passejar entre les margarides, és molt al·lucinant. No és que hagueu de pujar fins aquest bonic poble de l’Alt Camp per veure només això, tot i que val la pena, i molt. Podeu complementar-ho amb una visita a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, cosa que a Vilabella és obligada. Es trcata d’un bon museu d’art, únic a la comarca.  Hi ha pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, i no obren entre setmana. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestigi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està plena de margarides!. Trobareu Vilabella anant per l’AP-7 camí de Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. A la primera rotonda que trobareu en sortir de l’autopista agafeu en direcció El Vendrell, i a la següent en direcció Tarragona i Bràfim. Passareu Bràfim i a la següent rotonda ja trobareu la desviació cap a Vilabella. Son 90 kms des de Barcelona.

margarides2

Este fin de semana teneis que subir a Vilabella, en Tarragona, porque el campo está lleno de margaritas. De todos los colores. Espectacular. Una fiesta natural para no perdersela. Flores preciosas llenan campos y caminos, como no podeis imaginar. Hay que verlo. Una apoteosis natural increible. Podeis aprovechar para hacer una visita a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, que es un buen museo de arte, único en la comarca. Venid a ver Vilabella y sus margaritas blancas y amarillas. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta de la naturaleza, margaritas por doquier!.

La Capvuitada del Remei a Caldes de Montbui


capbuitada

Caldes de Montbui ha celebrat fa poc la seva festa major. Però ara, el proper cap de setmana, fa la capvuitada. Ja ho diu el refrany català: “No hi ha cap festa sense capviutada“. Vuit dies després, doncs, us convidem a arribar-vos fins aquesta bonica població del Vallés. El plat fort del cap de setmana serà al passeig del Remei, al camí de l’ermita on, com cada any, imaginem que s’hi instal·larà una gran fira d’art, artesania, gastronòmica i d’oficis. Seguiran un munt d’actes per la canalla i per tothom. Mireu la web. I l’endemà, diumenge, a partir de les 9’30 començaran a sortir els carros engalanats des de l’aparcament del Tint, que iniciaran la pujada cap el santuari del Remei. Al passeig, mentrestant, continua la fira i, a la plaça de la Font del Lleó segurament hi haurà els gegants, grallers, capgrossos i tot el folklore popular, camí també del Remei. Ja veieu que a Caldes de Montbui hi ha festa grossa. Caldes, a més, és una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat moltes vegades com a sortida ideal per a les famílies. Les seves aigües calentes son conegudes del temps dels romans, i les aprofiten tot un seguit hotels termals, i balnearis, ideals per passar-hi un cap de setmana. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una autovia que surt des de l’entrada de Mollet. Si voleu voltar per la ciutat us direm que hi ha unes termes romanes i un magnífic museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, també te sales amb molta obra de Manolo Hugué i Picasso. Arribeu-vos fins a Caldes de Montbui a veure tot això i més, i la fira del Remei, amb la pujada dels carros i la desfilada dels gegants, és clar.  No us perdeu, sobretot, la pujada de les carrosses, que és espectacular. Estan molt ben guarnides. Recordeu que hi ha restaurants que organitzen la menja popular. D’entre ells us recomanem el Robert de Nola, de categoria i gourmande, o el Remei, prop de la ermita. Ah, ens oblidàvem de dir que el santuari del Remei és ben al cap de munt del poble, a la carretera que va a Sant Feliu de Codines, i que allà no podreu aparcar de cap de les maneres. No deixeu de dormir alguna nit als esplèndits hotels i balnearis de Caldes, de provar els seus spa i piscines termals, perquè val la pena. Una sortida senzilla, no gaire lluny i molt divertida!.

Caldes de Montbui es una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto muchas veces como salida ideal para las familias. Hoy os proponemos ir a ver el desfile de carrozas del Remei, que suben engalanadas hasta la ermita del mismo nombre. Y un paseo por la feria que estará instalada en el paseo que lleva al santuario. Habrá gigantes y cabezudos, bailes, comidas populares y otros muchos actos festivos. Aprovechad para dar una vuelta por esta magnífica villa termal. Porque, como sabéis, Caldes de Montbui es un pueblo donde hay aguas calientes, conocidas del tiempo de los romanos, que aprovechan una serie hoteles termales, y balnearios. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una autovía que sale desde la entrada de Mollet. Hay unas termas romanes y un magnífico museo, llamado Thermàlia que, a pesar de estar dedicado al agua, también tiene salas con mucha obra de Manolo Hugué y Picasso. Acercaos hasta Caldes de Montbui para ver todo esto y más, y el desfile al Remei, claro. El desfile del Remei en Caldes es mucho más que un desfile y nada más. Las carrozas son espectaculares, muy bien adornadas, originales. Ya vereis, un día bien completo. Si quereis comer allí, teneis restaurantes preciosos, que organizan la comida popular. Contactar con ellos para reservar plaza. Teneis el Robert de Nola, de categoria y gourmande, el Remei, cerca de la ermita, o los de los hoteles y balnearios, que ofrecen buenas habitaciones, relax, piscina termal i spa. ¡Que buena idea pasar un fin de semana en Caldes!.