Caminada Solidària a Badalona

Aquest proper diumenge 8 d’octubre de 2017 tindrà lloc una caminada popular organitzada per la Huella Solidaria. Es tracta de fer una volta de 10 kms., sortint de la Rambla de Mar de Badalona, i pujant cap a Montigalà, per la Serralada de Marina, i passant pel bonic monestir de Sant Jeroni de la Murtra per tornar a Badalona. Una caminada destinada a recollir fons que seran donats a la Creu Roja per comprar aliments per a infants en situació de risc. Un bonic recorregut per la zona més amable de la ciutat, un pulmó verd natural, un parc agradable per passejar. Perquè no es tracta d’una cursa, sinó d’una caminada a pas calmat on el més important serà participar. Veniu aquest diumenge a Badalona i acabeu de fer-hi el dia. Podeu fer una visita al Museu de Badalona, on els vostres infants podran veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. A Badalona s’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt a tocar de la Rambla. Si veniu en cotxe, molt desaconsellable, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, i baixeu a la dreta cap al mar. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla.  Com ara el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca on fan alguns menús interessants. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire. Per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Veniu a Badalona a participar a la festa solidària.

Este domingo os invitamos a venir a Badalona con motivo de la tercera caminata que, para recoger fondos para una mejor alimentación infantil, organiza este 8 de Octubre de 2017, la asociación “La Huella Solidaria”. Una asociación de caminantes y excursionistas que creen que la palabra naturaleza tiene no sólo una dimensión física sinó también humana. El dinero que se recoja será para el proyecto de la Cruz Roja para la alimentación infantil: becas de comedores escolares, tarjetas prepago de soporte alimentario para las familias, kits de soporte, meriendas en espacios de educación, etc. La caminata solidaria recorrerá el bonito Parque de la Serralada de Marina, en una ruta de 10 kms., en una excursión pensada para todos los públicos y con una duración aproximada de 3 horas largas, a un ritmo pausado. Como el año pasado, el recorrido sale de Badalona hacia la cruz de Montigalá y sigue hacia el bello Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra antes de volver a Badalona. A Badalona se llega fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías.

Festa de la Castanya a Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana, o el pont de novembre si el teniu, en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

La Tria dels mulats d’Espinavell

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo para ustedes, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Castanyes de Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Tria dels mulats a Espinavell

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo para ustedes, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Collonges La Rouge

França te un centre desconegut, o molt poc conegut, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i paisatges de llibre de contes. Aquest centre depara sorpreses molt agradables. Així, no gaire lluny de l’autopista A-75, la ruta més curta entre París i Barcelona, un xic més amunt de la preciosa vall de la Dordogne, i poc abans d’arribar al gran nus viari de Brive la Gallarde, teniu un poble maquíssim: Collonges la Rouge. Un dels més bonics poblets de França. Heu de deixar l’autopista a la sortida 53, anar en direcció Nespouls, i abans d’entrar a aquesta vila, agafar a mà esquerra la carretera D-19, una petita carretera rural que va a parar a la D-8 a l’altura de Turenne. Aquest poble medieval també és un regal pels sentits. Encimbellat dalt del seu turó, al peu del seu poderós castell, conserva tot l’aire de fortalessa medieval, com si hagués viatjat al llarg dels segles. Un cop ben visitat Turenne, seguiu les indicacions cap a Collonges la Rouge. No defalliu, son 14 kms. més. Veure Collonges val la pena. Tot de pedra vermella, preciosos carrers medievals, cases de somni de fades i mil flors a cada pas. El poble, segons com, és una mica Disneyland, però val la pena. Podeu deixar el cotxe als pàrquings municipals dissuasius que hi ha a l’entrada. Aparcar i circular pel casc urbà està prohibit. Tot son racons fantàstics, plens de vida, de botigues, de restaurants, però amb gràcia. Podeu dinar en molts llocs. Nosaltres ho varem fer en una graciosa pizzeria del carrer principal, la rue de la Barrière. Es fa dir, pot haver canviat el nom, Lou Brasier. Una parella mable serveix el local. Ell fa les pizzes davant vostre, i ella porta les quatre taules. Fantàstic. Molt recomanable. Vins i cervessa locals, divins. També recomanem el restaurant típic Les Pierres Rouges, força bé, i al final del poble, L’Auberge de Benges, també molt interessant. Perdeu-vos per la Vall de la Dordogne i voltants, al mig de França. Us esperen, en pocs kms. poblets plens d’encant i viles medievals precioses: Turenne, Martel, Beaulieu, Sarlat, Carennac… En aquest darrer poble podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura.

Francia té un centro desconocido, o muy poco conocido, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, con hotelets de sueño y paisajes de libro de cuentos. Un poco más arriba del valle de la Dordogne, poco antes de llegar al gran nudo viario de Brive la Gallarde, tenéis un pueblo monísimo: Collonges la Rouge. Todo de piedra roja y mil flores a cada paso. Perdeos por el Valle de la Dordogne y alrededores, en medio de Francia: Turenne, Martel, Beaulieu, Carennac… En este último pueblo podéis alojaros al hotel Le Fenelon, una apuesta segura. http://www.hotel-fenelon.com  Web: http://www.collonges-la-rouge.fr

Espinavell: tria dels mulats

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, o si és festa com aquest any, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Parc del Molinet a Badalona

El parc del Molinet està situat a Badalona, tocant a Sant Adrià del Besós, i a Santa Coloma de Gramanet, en un turó de vistes privilegiades, anomenat turó del Puigfred, que a la seva cima fa uns 81 metres, allà on s’aixeca l’Hospital de l’Esperit Sant, albirant la plana del riu Besós. El parc compta amb un excel·lent mirador sobre el mateix riu i tota la ciutat de Barcelona. Està delimitat per l’avinguda de la Generalitat, que és l’antiga carretera de Sant Adrià a La Roca del Vallés per Santa Coloma, el propi riu a ponent, l’avinguda de Mossèn Pons i Rabadà a llevant i el pont del Molinet al sud. El parc fa un seguit de terrasses des de la Torre Roja, on hi havia abans aquesta casa noble, baixant per les antigues feixes de conreu. Hi ha bona vegetació d’ombra, sobretot oms i àlbers, i molta més d’arbusts. Teniu a l’abast fonts d’aigua potable, àrees de joc infantils, camp de futbol i lavabos. Hi ha molts busos que passen prop del parc, com ara el B24 Barcelona (Ronda de Sant Pere) – Badalona (Hospital Can Ruti), el B30 Sta.Coloma de Gramenet (Can Franquesa) – Tiana (Nou de la Virreina) o el B31 Sta.Coloma de Gramenet (Pl. de la Vila) – Badalona  (B. Manresà). També proper està el metro Artigues de la línia 2, tot i que cal caminar. En cotxe el millor és anar per la Ronda Litoral fins la sortida núm. 29 la de Sant Adrià de Besòs, i el carrer Guipúscoa, i girar a mà dreta per anar a  buscar el pont del Molinet. Un cop creuat el riu per aquest pont, el parc es troba fàcil, a mà esquerra. Un lloc ideal per anar a passejar amb la canalla, per anar a observar ocells perquè n’hi ha molts que circulen per la vall del riu, o anar a descansar si heu estat movent-vos per la zona en bici. Bon lloc de visitar el parc del Molinet!.

El parque del Molinet se encuentra en Badalona, junto a Sant Adrià del Besós, y Santa Coloma de Gramanet, en una colina de vistas privilegiadas, llamada cerro del Puigfred, que tiene su cima a 81 metros, justo donde se levanta el Hospital del Espíritu Santo, divisando la llanura del río Besós. El parque cuenta con un excelente mirador sobre el mismo río y toda la ciudad de Barcelona. Está delimitado por la avenida de la Generalitat, que es la antigua carretera de San Adrián en La Roca del Vallés por Santa Coloma, el propio río a ponente, la avenida de Padre Pons y Rabadà a levante y el puente del Molinet al sur. El parque hace una serie de terrazas desde la Torre Roja, donde había antes esta casa noble, bajando por las antiguas tierras de cultivo. Hay buena vegetación de sombra, sobre todo olmos y álamos, y mucha más de arbustos. Están disponibles fuentes de agua potable, áreas de juego infantiles, campo de fútbol y aseos. Hay muchos buses que pasan cerca del parque, como el B24 Barcelona (Ronda de Sant Pere) – Badalona (Hospital Can Ruti), el B30 Sta.Coloma de Gramenet (Can Franquesa) – Tiana (Nou de la Virreina) o el B31 de Sta.Coloma de Gramenet (Pl. de la Vila) – Badalona (B. Manresà). También próximo está el metro Artigas de la línea 2, aunque hay que caminar. En coche lo mejor es ir por la Ronda Litoral hasta la salida n. 29 la de Sant Adrià de Besòs, y la calle Guipúzcoa, y girar a mano derecha para ir a buscar el puente del Molinet. Una vez cruzado el río por este puente, el parque se encuentra fácil, a mano izquierda. Un lugar ideal para ir a pasear con los niños, para ir a observar aves porque hay muchas que circulan por el valle del río, o ir a descansar si os habeis estado moviendo por la zona en bici.

Pla d’Anyella

El pla d’Anyella és un dels millors llocs, sinó el millor, per trobar neu familiar a Catalunya. Neu sense ordres, sense esquiadors, sense cues, sense obligacions. Neu per tirar-s’hi amb trineu, amb bosses o sense res. Neu per fer batalles amb boles sense que ningú us cridi l’atenció. Neu sense restriccions, sense parkings, ni guardes. Neu per fet ninots de neu, o per caminar-hi al damunt, o per rodolar-hi tot fent la croqueta. Neu pels infants. Sense gent que es queixi, us molesti o us faci fora. Els plans d’Anyella son fantàstics!. Primer perquè son plans, no del tot, és clar, son ondulats, però son desnivells divertits i sense perill. A l’estiu és el punt de trobada de milers d’ovelles que s’enfilen fins aqui dalt des del Ripollès, del Lluçanès o d’Osona. I aquests ramats han de pasturar sense entrebancs, sense precipicis on estimbar-se. Us encantaran les formes suaus i arrodonides d’Anyella. Segon avantatge: esteu dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les vistes son magnífiques, esplèndides, teatrals, escenenogràfiques. Per passar l’estona simplement contemplant els cims nevats que ens envolten. Tercer avantatge: si fa sol, no farà fred. Anyella està orientat a sud. Sol a dojo. I poc vent. Ideal. Quart avantatge: bones possibilitats d’aparcament. La carretera creua els plans des del coll de la Creueta, a 1924 metres d’alçada, fins La Molina, a 1600 metres, durant uns 8 kms. Al llarg d’aquest recorregut hi ha moltes zones on podreu aparcar el cotxe sense dificultat, i sense massa problemes. No hi ha gaire gent aquí. Al pla d’Anyella s’hi arriba per la carretera C-17 de Barcelona fins Guardiola de Bergueda, per seguir cap a La pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, i d’aquesta població per la carretera BV-4031, amb bon asfalt, fins el coll de la Creueta. O bé podeu seguir la C-17, travessant el túnel del Cadí, fins Das o Alp, per pujar d’allà a Masella o La Molina, i continuar cap a la collada de Toses per la GI-400. Agafareu abans d’arribar a la collada el desviament cap a Castellar de n’Hug, i entrareu als plans d’Anyella. També possible pel petit poble de Toses, o per la carretera nacional de la Collada, (no ho recomanem). A tocar de La Molina, en agafar el desviament, ja veureu el telecadira del Pla d’Anyella, amb el parquing organitzat i serveis de bar i restaurant. No us quedeu aquí, seguiu cap al coll de la Creueta per buscar espais de neu lliure on gaudir del dia amb la canalla. La pleta Roja, el pic del Puigllançada i la Tosa d’Alp us rodegen. Domineu, amb vista aèria les comarques de La Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà segons el punt on sigueu. Sembla mentida que, a aquesta alçada, el terreny sigui tan pla, i amb tan poques dificultats per caminar-hi. Us proposem que si podeu hi passeu el cap de setmana. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars. Pel costat de Castellar de n’Hug, o per la zona de Baga, trobareu hotels fantàstics com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. A la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Tots aquests llocs també tenen bons restaurants, encara que per allà podreu fer picnic sense problemes, o dinar als restaurants i bars de La Molina. Si penseu anar-hi uns dies podreu recòrrer els carrers amb les cases de pedra dels pobles de la vall alta del Llobregat, com Castellar, i les moltes ermites i esglésies romàniques que hi ha pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins algun un monestir com ara Sant Jaume de Frontanyà o Santa Maria de Lillet. A més pels volts de la Pobla de Lillet i Castellar trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. També molt divertit pels nens pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Abans d’arribar a Castellar d’en Hug pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar on neix el riu. Ja no us diem res del que podeu trobar a La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Riu… Bona neu familiar, recordeu: Pla d’Anyella!.

El plan de Anyella es uno de los mejores lugares, sino el mejor, para encontrar nieve familiar en Cataluña. Nieve sin órdenes, sin esquiadores, sin colas, sin obligaciones. Nieve para tirarse con trineo, con bolsas o sin nada. Nieve para hacer batallas con bolas sin que nadie les llame la atención. Nieve sin restricciones, sin parkings, ni guardas. Nieve de muñecos de nieve, o para caminar sobre ella, o para rodar haciendo la croqueta. Nieve para los niños. Sin gente que se queje, les moleste o les eche. Los llanos de Anyella son fantásticos. Primero porque son planos, no del todo, claro, son ondulados, pero son desniveles divertidos y sin peligro. En verano es el punto de encuentro de miles de ovejas que suben hasta aquí arriba desde el Ripollès, del Lluçanès o de Osona. Y estos rebaños deben apacentar sin tropiezos, sin precipicios donde despeñarse. Os encantarán las formas suaves y redondeadas de Anyella. Segunda ventaja: está dentro del Parque Natural del Cadí-Moixeró. Las vistas son magníficas, espléndidas, teatrales. Para pasar el rato simplemente contemplando las cumbres nevadas que nos rodean. Tercera ventaja: si hace sol, no hará frío. Anyella está orientado a sur. Sol a raudales. Y poco viento. Ideal. Cuarta ventaja: buenas posibilidades de aparcamiento. La carretera cruza los planos desde el coll de la Creueta, a 1924 metros de altura, hasta La Molina, a 1600 metros, durante unos 8 kms. A lo largo de este recorrido hay muchas zonas donde podrán aparcar el coche sin dificultad, y sin demasiados problemas. No hay mucha gente aquí. Al plan de Anyella se llega por la carretera C-17 de Barcelona hasta Guardiola de Bergueda, para seguir hacia La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, y de esta población por la carretera BV-4031, con buen asfalto, hasta la Creueta. O bien pueden seguir la C-17, atravesando el túnel del Cadí, hasta Das o Alp, para subir de allí en Masella o La Molina, y continuar hacia la collada de Toses por la GI-400. Cogeréis antes de llegar al collado el desvío hacia Castellar de n’Hug, y entraréis a los llanos de Anyella. También posible por el pequeño pueblo de Toses, o por la carretera nacional de la Collada, (no lo recomendamos). Junto a La Molina, al coger el desvío, ya veréis el telesilla del Plan de Anyella, con el parking organizado y servicios de bar y restaurante. No se queden ahí, sigan hacia la Creueta para buscar espacios de nieve libre donde disfrutar del día con los niños. Parece mentira que, a esta altura, el terreno sea tan plano, y con tan pocas dificultades para caminar. Os proponemos que paséis el fin de semana aquí. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. Son dos terrenos de acampada de lujo, con todo tipo de servicios. También tienen hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero a menudo son muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares. Por el lado de Castellar de n’Hug, o por la zona de Baga, encontrarán hoteles fantásticos como el Hotel del Blat, magnífico y moderno, o Ca l’Amagat, una buenísima fonda de las de toda la vida. En la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Todos estos sitios también tienen buenos restaurantes, aunque por allí podréis hacer picnic sin problemas, o comer en los restaurantes y bares de La Molina. Si pensáis ir unos días podréis recorrer las calles con las casas de piedra de los pueblos del valle alto del Llobregat, como Castellar, y las muchas ermitas e iglesias románicas que hay por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques: Rotgers, Rus … y hasta algún un monasterio como Sant Jaume de Frontanyà o Santa María de Lillet. Además alrededor de la Pobla de Lillet y Castellar encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. También muy divertido para los niños subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Antes de llegar a Castellar d’en Hug parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar donde nace el río. Ya no os decimos nada de lo que se puede encontrar en La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Río … Buena nieve familiar, recuerden: ¡Plan de Anyella!.

Mercat de la castanya a Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera que assenyala Ulldemolins i Vallclara. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant del magnífic càmping de Vilanova. Una opció a tenir molt en compte per visitar aquestes terres durant un cap de setmana o vacances. Bons bungalows. La vila medieval de Prades també té alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Prades!.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Castanyes a Vilanova de Prades

El petit poble de Vilanova de Prades està situat a la Conca de Barberà, tocant ja el límit de les Garrigues i del Priorat, dins l’espai natural privilegiat dels boscos de Prades i de Poblet, sota els cingles de la serra de la Llena. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera que assenyala Ulldemolins i Vallclara. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, però amb moltes corbes la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, molt bonica, és millor fer-la de baixada. A Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya, al camp de futbol. No és estrany, perquè encara que no ho pugueu imaginar, els voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen els castanyers. En aquesta època, ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets, que n’hi han i molts!. A la fira hi trobareu moltes coses interessants pels grans, com ara productes de la terra, i també pels menuts, gegants, grallers, espectacles. Un cop vista la mostra podeu anar fins a la vila vermella de Prades que és molt bonica. Travessareu els boscos, que són una maravella. És com un Montseny al sud de Catalunya. Podreu parar a recollir castanyes i bolets. Si ja coneixeu tota Catalunya us recomanem aquestes serres del sud. Descobriu-ne la frescor, i la tardor multicolor. A Vilanova, a Prades, hi ha ermites, fonts, boscos per fer-hi moltes passejades. I per dinar, a la mateixa fira, mitjançant un tiquet, us donaran esmorzar popular. També podeu dinar al restaurant del magnífic càmping de Vilanova. Una opció a tenir molt en compte per visitar aquestes terres durant un cap de setmana o vacances. Bons bungalows. La vila medieval de Prades també té alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si passeu uns dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña, el campo de fútbol. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Y para comer, en la misma feria, mediante un ticket, le darán almuerzo popular. También puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Boscos de Prades

Els boscos de castanyers que rodejen la vila vermella de Prades són una maravella. És com un Montseny al sud de Catalunya. S’hi fan castanyes, naturalment, però també molts bolets. Si ja esteu farts de Pirineus i Guilleries, descobriu la frescor dels boscos de Prades, sobretot a la tardor. Ermites, fonts, passejades. I per dinar aneu a la vila medieval de Prades, que també té alguns hostals on podeu dormir, com l’Espasa, i fins i tot un càmping. Aneu-hi per l’autopista AP-2 fins l’Espluga de Francolí, passat Montblanc, i pugeu a Prades per Poblet. Veureu boscos increibles. Podeu visitar aquest bonic monestir de la ruta del Císter i continuar la ruta fins Prades. També podeu venir des d’Ulldemolins. O bé sortir de Prades per allà, dins una ruta que us porti fins el Priorat. Descobrireu un nou món!

Los bosques de castaños que rodea la villa roja de Prades son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Se cogen castañas, naturalmente, pero también setas. Si ya estáis hartos de Pirineos y Guilleries, descubrid ahora la frescura de los bosques de Prades, sobre todo en otoño. Ermitas, fuentes, paseos. Y para comer id a la villa medieval de Prades, que también tiene algunos hostales donde poder dormir, como el Hostal Espasa, e incluso un camping. Id por la autopista AP-2 hasta l’Espluga de Francolí, pasado ya Montblanc, y subid a Prades por Poblet. Vereis bosques increibles. Pueden visitar este bonito monasterio de la ruta del Císter y continuar la ruta hasta Prades. También pueden venir desde Ulldemolins. O bien salir de Prades por allá, dentro de una ruta que les lleve hasta el Priorato. ¡Descubrireis un nuevo mundo!.