Zákhynthos, Zacint o Zante


Nosaltres vam anar a  a Zacint des de Killiny, un port a l’oest del Peloponès des d’on surten els vaixell que van a aquesta preciosa illa jónica, i a la seva veïna Cefalonia. La travessa dura només una hora, i és molt agradable. Zákhynthos és una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Com ja us hem dit hi arribem en vaixell, ben al matí, perquè estàvem hostatjats en uns bonics apartaments del càmping Ionian Becah, un lloc fabulós i molt recomanable. Vam visitar, durant tot el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Com ara la turística platja del naufragi, que no val tant la pena com la mateixa petita cala d’on surten els vaixells que us hi portaran: la cala de Porto Vromi. Una cala petita, però esplèndida, en un entorn verge. I com aquesta un munt en tota l’illa. És un paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar. Anafonitria és un bon lloc per fer un centre d’excursions perquè dona accés a les platges més boniques de l’illa, les de la costa nord. A més recomanem la visita del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

La capital de l’illa, Zàkinthos o Khora, no és gaire espectacular. Va ser destruïda per un terratrèmol fa 70 anys i encara guarda el record. La catedral és curiosa per la riquesa de decoració i l’estil bizantí que és comú a molts edificis religiosos grecs. La resta de Zante te molts reclams que poden atreure l’atenció del viatger familiar: bones platges de sorra, sobretot les del sud, on les tortugues posen els ous. De fet la tortuga és l’atracció de l’illa, com el seu símbol. Preus assequibles, molt moderats, hotels típics i restaurants amb bona teca i per pocs calers. No deixeu de visitar Zante en el curs d’unes vacances per les illes Jóniques, amb les seves companyes Corfú, Paxi, Antipaxi, Leukada, Itaka i Cefalonia. O bé passeu-hi un dia si esteu fent una ruta pel Peloponès.

Zante es una bonita isla del archipiélago de la Jónicas, en la costa oeste de Grecia. Con sus compañeras Corfú, paxi, Antipaxi, Lefkada, Itaka y Cefalonia son un pequeño paraiso. En Zante podeis visitar la cala del naufragio, llena de gente. Los barcos salen de Porto Vromi, un sueño de cala. Por la zona norte de la isla hay calas olvidadas con un agua fantástica. En el sur teneis largas playas arenosas donde las tortugas desovan. Ellas son el símbolo de esta isla maravillosa. La capital no vale la pena. Fué destruida por un fatal terremoto en 1953. Ir a Zante si estais de vacaciones en el Peloponeso griego es buena idea. Solo a una hora en barco del puerto de Killiny.

Anuncis

Poros


L’illa de Poros, al Peloponès, a uns 140 kms d’Atenes, i uns 80 de Corint, és un trosset de les Cíclades ancorat a tocar de la costa. Només un canal de 20 metres la separa de Galatas, a la Grècia Continental, el poble que està enfront de l’illa i de la vila de Poros. Allà podeu deixar el cotxe, hi ha bon aparcament, si no voleu pujar-lo a un ferry. Petites barquetes i grans transbordadors per cotxes fan aquest salt del canal cada deu minuts, entre Galatas i Poros Vila. I, malgrat això, malgrat tot, Poros és una illa autèntica i, sense anar més enllà, és una cucada. Poros desplega les seves cases blanques, quasi ciclàdiques però de teulada vermella, des d’un turó, avall fins el port i canal que us acabem de dir que la separa de Gàlatas. Les aigües son tan blaves, tan netes que podeu banyar-vos en una platgeta qualsevol del canal, o de l’illa. La vila és petitona, però la resta de l’illa gran, per això podeu passar amb el cotxe, o bé llogar un caique, una barqueta grega, tipus taxi, per anar a les platges amagades a l’altra banda de Poros. A Poros vila pode visitar el Museu Arqueològic i el monestir de Zoodóchos Pigí. Dalt d’un turó proper hi ha les ruïnes del temple de Poseidó. I no gaire més lluny la platja de Monastero Bay, amb bones tavernes on menjar. Nosaltres, però, vam dinar al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. No deixeu de fer una passejada pels carrers blancs de Poros, plens de botigues i restaurants, i de pujar fins la torre del rellotge que corona el turó. No vam dormir a Poros, ho feiem a Loutra Elenis, a als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu de banda l’illa de Poros en una ruta pel Peloponés, visitant Epidaure i el seu teatre fabulós, visitant Nauplia, bella ciutat o la illa germana de Hydra, una passada!.

Poros es una isla griega situada a escasos metros de la costa del Peloponeso, cerca de Epidauro y Nauplia. Una costa donde todo el año florecen los limoneros. Poros villa se nos aparece casi como por encanto frente al pueblo de Galatas, punto de acceso desde la Grecia Continental. El acceso a Poros Villa, y a la isla se hace mediante pequeñas embarcaciones que parten del puerto de Galatas hacia Poros, atravesando unos 20 metros escasos de puerto y canal. También hay ferrys que pueden transportar vuestro vehículo. Ya en la ciudad de Poros vale la pena visitar el Museo Arqueológico y dar un paseo hasta el punto más alto de la villa, la torre del reloj, que está la cumbre de la colina desde donde las casitas blancas, casi cicládicas bajan hasta el muelle. No os perdais el monasterio de Zoodóchos Pigí y los restos del templo de Poseidón. No lejos está la playa de Monastero Bay, con tabernas muy recomendables para comer.

Baska Voda


I seguim de nou explicant-vos coses de la bella Croàcia, i ara ho fem sobre Baska Voda, un bonic poble de la costa dalmata, a mig camí entre Dubrovnik i Split. Heu de saber que a Croàcia no hi han platges de sorra, però aquesta localitat en té de molt boniques, ara bé, de picons. El mar és blau turquesa molt intens i ràpidament es torna blau marí, profund. Baska Voda és un poble molt bonic, amb les seves cases blanques que s’enfilen a la muntanya pelada, i força alta, que la tanca i la protegeix dels vents. A l’estiu està molt animada. Hi ha música al carrer, paradetes d’artesania. La seva proximitat a Split i a Trogir la fa un bon centre d’excursions, preferible a una vila més gran. Baska Voda te un munt de restaurants molt xulos per dinar o sopar molt bé. Ho fem a la konoba Toni, barateta i de bon servei, plats tradicionals, i també al luxós restaurant del Gran Hotel Slavia, a peu de platja, que es diu “Del Posto”, fantàstic i no gaire car. Per dormir hi ha molta oferta. A més del Slavia, podeu anar on nosaltres, a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat, també a tocar de la platja. Bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. No us ho penseu. En un viatge per la costa dàlmata de Croàcia, la platja de pedres de Baska Voda us espera. El poble és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, no lejos de Split, Trogir o Dubrovnik, está situado el bello pueblo de Baska Voda, con un mar azul turquesa intenso y playas de guijarros muy chulas. En verano es muy animado, con música en la calle, y su proximidad a Split i a Trogir lo hace un buen centro de excursiones por Croacia. En Baska Voda hay un montón de restaurantes, todos buenos. Nosotros fuimops a la konoba Toni, barata, con platos tradicionales. Y también comimos en el lujoso restaurante del Gran Hotel Slavia, el “Del Posto”, fantástico y no muy caro. Dormimos en el Hotel Croatia, un bonito establecimiento en el centro de la localidad al lado de la playa. En un viaje por la costa dálmata de Croacia, Baska Voda os espera.

Pula


I seguim de nou explicant-vos coses de la bella Croàcia, i encara ho fem sobre la península d’Istria. La gràcia d’quest petit territori és el fet a tocar Itàlia, i de no ser gaire lluny de Venècia, per exemple, cosa que permet fer una incursió fàcilment. Pula és la capital d’aquest territori, i no és la vila més bonica, tot i que si la més gran. Però Pula te molt per oferir al visitant cultural. Sobretot les seves restes romanes, com ara un amfiteatre, gran i preciós, o el bonic arc dels Sergis, o el temple d’August… tot plegat mereix una visita. Al sur de Pula hi ha bones platges, a Medulín, o a la península de Premantura. Al nord teniu les illes Brijuni, unes illes ben conservades, amb animals en llibertat. I més al nord encara teniu les ciutats de Rovinj, preciosa. O Porec amb la basílica Eufrasiana, plena de mosaics. O podeu fer una volta pels petits poblets encastellats com de l’interior com Motovun, Buzet, Pazin… o anar a Beram a veure els frescos renaixentistes de la seva ermita dins del bosc, demaneu la clau al poble!. Increible. Tampoc oblidem Labin, ciutadella medieval, o Hum, la ciutat més petita del món. Arribeu-vos a Pula, a Croàcia. Per dormir no coneixem res a Pula. Nosaltres ho feiem a Motovun, on hi ha un munt de cases rurals, habitacions, apartaments i un hotel molt xulo, amb bon restaurant, piscina i spa. És l’hotel Kastel. Car però recomanable. Nosaltres hem estat allotjats en una casa rural molt maca que es lloga sencera: la Motovun House. Molt maca. I per dinar o sopar dos llocs on es menja bé, i molt bé de preu: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i el restaurant Pod Voltom, al mirador, sopar amb vistes… molt romàntic. Atenció: el poble és peatonal i cal aparcar a baix, pujant amb bus o a peu, però si esteu allotjats us deixaran pujar amb cotxe. Pula us espera!.

En la bella Croàcia, en la península de Istria, cerca de Venécia, existe una réplica de la Toscana. Suaves colinas, pueblos enmurallados… Y la capital es la bella Pula, ciudad romana con grandes monumentos, como su amfiteatro, el arco de los Sergios o su templo.  Y si os quedais allí, podeis ir hasta Porec, a unos 50 kms. al norte y ver la Basílica Eufrasiana, patrimonio de la UNESCO. O hasta Rovinj, la bella villa marinera. O bién dar una vuelta por los otros pequeños pueblos medievales como Motovun, Buzet, Pazin, Beram, donde hay unos frescos renacentistas. Increible. O Labin, ciutadela medieval, o Hum. Para dormir nosotros lo hicimos en Motovun, no en Pula. Allí id al Hotel Kastel. Caro pero recomendable. Nosotros alquilamos una casa rural muy chula: la Motovun House. Para comer en Motovun hay que ir a Kanoba Mondo, o mejor al restaurant Pod Voltom, con un fantástico mirador, cena con vistas!. Al sur de Pula teneis buenas playas, y delante de la ciudad las islas Brujni, con animales en libertad.

Les illes Eòlies


vulcano_crater

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.

 

Aran Islands / Illes Arran


Inishmore

Les illes Aran, o Arran, situades davant les costes més salvatges d’Irlanda son un destí familiar que no podeu deixar passar. Les Illes Aran son tres: una de gran, on va la majoria de turistes, nosaltres inclosos, la mitjana i una de més petita. La gran és Inis Mor, en nom gaèlic, la única que hem visitat nosaltres. S’hi pot arribar fàcilment des del port de Rossaveal, un petit poblet situat a uns 30 kms. a l’oest de la bella ciutat de Galway. D’allà hi ha vaixells tots els dies de l’any. Des de Doolin, poble situat al comtat de Clare, només a l’estiu. Els ferris no porten cotxes a les illes, només turistes. El viatge dura uns tres quarts d’hora. Podeu deixar el cotxe al port de Rossaveal o al de Doolin, on hi ha pàrquings de tot el dia. També hi ha un bus que fa de llençadora entre Rossaveal i Galway. Accés possible des de l’aeroport proper a Rossaveal, en petits avions. El millor que podeu fer en arribar és llogar una bici, (per uns 10€ al dia de 2015), o bé pujar al bus turístic que fa la volta a l’illa. Aneu a veure el cercle de pedres fortificat damunt un penyasegat a Dun Aengus, o bé les foques, (que mai no hi son) a l’altre costat de la costa. Però el bonic es passejar pels camins tranquils plens de parets de pedra que col·locades unes damunt les altres fan una randa, deixant passar la llum, un efecte curiós, i veure el cavalls i vaques pastar en una imatge que recorda molt Menorca. I si fa bon dia, difícil, podeu gaudir d’unes platges precioses, prop del mateix port d’arribada a l’illa, a tocar de l’oficina de turisme. No hem dormit a les Aran, però si hem dinat a Tí Joe Watty’s Bar, ni bé ni malament. Bé de preu pel que son els preus de l’illa. Hi ha també moltes botigues de records, entre elles de jerseis de llana de les famoses ovelles autòctones. Les illes Aran imprescindibles en un viatge a Irlanda, tot i que força turístiques.

Las islas Aran, en Irlanda, cerca de la ciudad de Galway en el condado de Connemara son un destino claro en un viaje por Irlanda. Se accede en barco, poco menos de una hora, desde Rossaweal, que es un pequeño puerto. No cargan coches, solo pasajeros. Al llegar allí debereis caminar o alquilar unas bicis. Cosas para ver no hay muchas: Dun Aengus, que es una especie de fortaleza neolítica en un acantilado, o una playa de piedras donde dicen que se ven focas, (nunca las hemos visto). Es bonito pasear por los caminos tranquilos con margenes de piedra que dejan pasar la luz, provocando un efecto bastante curioso. En ellos se pueden ver caballos y vacas pastar en una imagen que recuerda Menorca. Hay playas preciosas en el mismo puerto de llegada a la isla mayor, como caribeñas. Hemos comido allí, en Tí Joe Watty’s Bar, ni bién ni mal. Precios altos como en toda la isla, llena de tiendas de recuerdos, sobretodo de jerseys de lana de las famosas ovejas autóctonas.

La Fira de Sant Andreu a Torroella


Cartell_Fira_torroella

La fira de Sant Andreu, a la bonica població empordanesa de Torroella de Montgrí, a la nostra anyorada Girona, és tot un esdeveniment al poble, i a la comarca. Un esdeveniment que arriba enguany a la seva 622 edició, que està ben aviat dit!. Però aquesta magna exposició és un referent històric de primera magnitud. Una fira que ocupa un poble sencer, i que n’engloba diverses dins seu. Els actes, doncs, son inacabables. Perquè a Torroella, amb l’excusa de  Sant Andreu, hi podreu visitar una fira de gossos d’atura, una fira de mostres com les d’abans, un seguit de mostres i trobades, una fira del cavall i del carruatge,  dels coloms i múltiples exposicions. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Serà el darrer cap de setmana de novembre, aquest any 2014, els dies 28 i  29 de novembre de 2015. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. De restaurants simples n’hi ha un munt. El millor és el Portal de Mar, selecte, agradable, molt cuidat. Preu en consonància. Bona fira a Torroella!.

Cuando una feria llega a la 621 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.