Tres tombs a Sant Joan Despí


Sant Joan Despí és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. No és una vila turística, tot i que no li manquen atractius visitables perquè son nombrosos els edificis modernistes que hi ha per la vila, molts d’ells obra de l’insigne arquitecte Josep M. Jujol. D’entre ells la esplèndida torre de Can Negre, al costat mateix de l’estació del tren, visitable, per exemple, els diumenges al matí. Però avui us volem parlar de Sant Joan Despí al nostre bloc amb motiu de la seva pasada de Sant Antoni, que te lloc aquest proper diumenge, 18 de febrer de 2018. La sortida dels carros és a les 12.00 hores des del recinte firal, i per avinguda de la Mare de Déu de Montserrat cap a l’avinguda de Barcelona, rambla de Josep Maria Jujol. Allà recollida de la bandera a la plaça de la Ciutat Gegantera, i seguir pel carrer de Baltasar d’Espanya, carrer del Bon Viatge, carrer de Jacint Verdaguer, carrer de les Torres fins l’avinguda de Barcelona. Si després voleu entaular-vos a dinar, a Sant Joan Despí no us faltaran bons llocs. Com ara La Hoguera, a la Riera Nofre, 2. Tel: 933 73 17 04, o bé Ca L’Adan al Carrer de Baltasar d’Espanya, tel 934 77 80 42. A tocar, boníssim, La Fontana, al mateix carrer Baltasar d’España 59, tel: 933 73 94 36. Un bar senzill però bo, Ca L’Andreu, a l’Avinguda de Can Corts, mòbil: 647 36 77 98. Molt interessant és l’Àtic, a la Rambla de Josep Maria Jujol, 40, tel: 933 73 30 62. Arribareu molt fàcilment a Sant Joan Despí des del centre de Barcelona amb els autobusos intermunicipals, línies 78, 157, 63, L10, L46, L52, L77, L560 i L567. El tren encara és més ràpid: línia C2. O amb el modern tramvia: el Trambaix, línies T1, T2 i T3. Veniu a Sant Joan Despí, a viure la festa de Sant Antoni!.

Sant Joan Despí és una población del área metropolitana de Barcelona. No es una villa turística, aunque no le faltan atractivos visitables porque son numerosos los edificios modernistas que hay por la villa, muchos de ellos obra del insigne arquitecto Josep M. Jujol. De entre ellos la espléndida torre de Can Negre, al lado mismo de la estación del tren, visitable, por ejemplo, los domingos por la mañana. Pero hoy os queremos hablar de Sant Joan Despí en nuestro blog con motivo de su pasada de San Antonio, con los carros, caballos y burros. Si tienen buén hambre deben de saber que los restaurantes del pueblo ofrecerán, por un euro y medio, una tapa y bebida durante la fiesta. Si quieres comer de restaurante, no os faltarán buenos lugares. Como La Hoguera, en la Riera Nofre, 2. Tel: 933 73 17 04, o bien Ca L’Adan en la Calle de Baltasar de España, tel 934 77 80 42. Muy cerca, buenísimo, La Fontana, en la misma calle Baltasar de España 59, tel: 933 73 94 36. Un bar sencillo pero bueno, Ca L’Andreu, en la Avenida de Can Corts, móvil: 647 36 77 98. Muy interesante es el Átic, en la Rambla de Josep Maria Jujol, 40, tel: 933 73 30 62. Llegará muy fácilmente hasta Sant Joan Despí desde el centro de Barcelona con los autobuses intermunicipales, líneas 78, 157, 63, L10, L46, L52, L77, L560 y L567. El tren es aún más rápido: línea C2. O con el moderno tranvía: el Trambaix, líneas T1, T2 y T3. ¡Venid a Sant Joan Despí, ¡a vivir la fiesta de los burros!.

Anuncis

Tres tombs a Sant Joan Despí


trestombs2017

Sant Joan Despí és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. No és una vila turística, tot i que no li manquen atractius visitables perquè son nombrosos els edificis modernistes que hi ha per la vila, molts d’ells obra de l’insigne arquitecte Josep M. Jujol. D’entre ells la esplèndida torre de Can Negre, al costat mateix de l’estació del tren, visitable, per exemple, els diumenges al matí. Però avui us volem parlar de Sant Joan Despí al nostre bloc amb motiu de la seva pasada de Sant Antoni, que te lloc aquest proper diumenge, 12 de febrer de 2017. Si després voleu entaular-vos, no us faltaran bons llocs. Com ara La Hoguera, a la Riera Nofre, 2. Tel: 933 73 17 04, o bé Ca L’Adan al Carrer de Baltasar d’Espanya, tel 934 77 80 42. A tocar, boníssim, La Fontana, al mateix carrer Baltasar d’España 59, tel: 933 73 94 36. Un bar senzill però bo, Ca L’Andreu, a l’Avinguda de Can Corts, mòbil: 647 36 77 98. Molt interessant és l’Àtic, a la Rambla de Josep Maria Jujol, 40, tel: 933 73 30 62. Arribareu molt fàcilment a Sant Joan Despí des del centre de Barcelona amb els autobusos intermunicipals, línies 78, 157, 63, L10, L46, L52, L77, L560 i L567. El tren encara és més ràpid: línia C2. O amb el modern tramvia: el Trambaix, línies T1, T2 i T3. Veniu a Sant Joan Despí, a viure la festa de Sant Antoni!.

Sant Joan Despí és una población del área metropolitana de Barcelona. No es una villa turística, aunque no le faltan atractivos visitables porque son numerosos los edificios modernistas que hay por la villa, muchos de ellos obra del insigne arquitecto Josep M. Jujol. De entre ellos la espléndida torre de Can Negre, al lado mismo de la estación del tren, visitable, por ejemplo, los domingos por la mañana. Pero hoy os queremos hablar de Sant Joan Despí en nuestro blog con motivo de su pasada de San Antonio, con los carros, caballos y burros. Si tienen buén hambre deben de saber que los restaurantes del pueblo ofrecerán, por un euro y medio, una tapa y bebida durante la fiesta. Si quieres comer de restaurante, no os faltarán buenos lugares. Como La Hoguera, en la Riera Nofre, 2. Tel: 933 73 17 04, o bien Ca L’Adan en la Calle de Baltasar de España, tel 934 77 80 42. Muy cerca, buenísimo, La Fontana, en la misma calle Baltasar de España 59, tel: 933 73 94 36. Un bar sencillo pero bueno, Ca L’Andreu, en la Avenida de Can Corts, móvil: 647 36 77 98. Muy interesante es el Átic, en la Rambla de Josep Maria Jujol, 40, tel: 933 73 30 62. Llegará muy fácilmente hasta Sant Joan Despí desde el centro de Barcelona con los autobuses intermunicipales, líneas 78, 157, 63, L10, L46, L52, L77, L560 y L567. El tren es aún más rápido: línea C2. O con el moderno tranvía: el Trambaix, líneas T1, T2 y T3. ¡Venid a Sant Joan Despí, ¡a vivir la fiesta de los burros!.

Ous d’euga a Sant Llorenç


fira_d_ous_d_euga_200x200

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, és un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar uns dies en família. I al mig de la Vall del Lord, la seva capital, Sant Llorenç de Morunys, amb la decoració espectacular, barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. Creieu-me que val la pena pujar fins aquí per veure aquesta obra mestra de l’art català. Però a més, Sant llorenç de Morunys te molts altres atractius: el seu poble medieval murallat, el seu orgue, la muntanya de Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, la serra de Busa, el santuari del Lord, la Coma, la Pedra… bé, impossible enumerar-ho tot. I avui us recomanem aquesta sortida amb l’excusa, feble, de la 8a Fira d’ous d’euga i el 6è mercat del pagès, que tindrà lloc aquests 29 i 30 d’octubre de 2016. I el diumenge, també hi ha un concurs de carbasses gegants. Un munt d’activitats pels més petits de la casa, i per a tota la família. Mireu la imatge que està aquí sota i cliqueu per ampliar-la. Hi ha tota la informació. Pujeu fins la Vall del Lord, via Manresa i Solsona aquest pont de Tots Sants. Admireu els paisatges que envolten el pantà de la Llosa del Cavall mentre hi arribeu. Mai no haurieu pensat que pogués existir a només 100 kms. de Barcelona una vall tan bonica i desconeguda. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a Sant Llorenç des de Barcelona, per Manresa, cap a Solsona i d’alla a Sant Llorenç. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

programa_d_actes_fira_d_ous_d_euga

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, con capital en Sant Llorenç de Morunys, a la sombra del Port del Comte. Y si subís este próximo fin de semana, con motivo de la feria de los huevos de yegua por ejemplo, descubrireis también la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Siracusa


Siracusa

No hi ha a Sicilia nom més evocador que Siracusa. Una ciutat grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una fita que no podeu deixar passar en una visita a Sicília, un d’aquells llocs on cal anar abans de morir. Imagineu un istme, una península que s’endinsa en el mar, una illa de fet. Com Penyíscola però molt més gran. Rodejada de muralles, plena d’esglésies barroques, de palaus, de carrers estrets i evocadors. Una ciutat perduda en el temps. El casc antic s’anomena Ortígia i és el millor d’aquesta vila. No us perdeu la font d’Aretusa, mítica, ni el Duomo, edificat aprofitant un temple grec, al·lucinant!. Fora de la ciutat vella s’exten una ciutat molt més moderna i uns quants reclams turístics també interessants, com ara el teatre grec, el parc arqueològic de Neàpolis o les latomias, canteres de pedra molt especials, sobretot l’anomenada del Paradís. I ja que sou aquí passeu uns dies i feu la ruta del barroc de Sicília, visitant la bellíssima Noto, no tinc paraules per descriure tanta bellessa, o Ragusa Ibla, o Palazzotto Acredile o… hi ha tantes viles i pobles amb esglésies i palaus barrocs en un radi de només 60 kms. de Siracusa!. Podreu aparcar molt bé entrant a Ortígia, al cor de la ciutat vella, pel pont i girant tot seguit a mà esquerra, cap a un gran pàrquing municipal subterrani, sota la muralla del mar. I també podreu banyar-vos, i no en una platja, sinó al peu de les muralles mateix, on el mar bat amb força deixant una estreta franja de picons, S’hi arriba des de molts punts de la ciutat antiga baixant per la muralla avall per unes escales i estructures de fusta pensades per això. L’aigua està neta i fresca, una delícia. Per dinar hi ha molts llocs interessants. Nosaltres ho vam fer a la pizzeria Schiticchio!, difícil, oi?. Pizzes molt bones, pastes també, amanides, servei jove i atent. Local modern, agradable en ple centre històric. Molt recomanable!. Al costat semblava també molt xulo un altre restaurant que vam estar mirant, i on vam estar a punt d’entrar. Era més clàssic, amb més glamour i es diu Sicilia in Tavola. No us perdeu Siracusa, perquè val molt la pena!.

No hay en Sicilia nombre más evocador que Siracusa. Una ciudad griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Un hito que no pueden dejar pasar en una visita a Sicilia, uno de esos lugares donde hay que ir antes de morir. Imagínense un istmo, una península que se adentra en el mar, una isla de hecho. Como Peñíscola pero mucho más grande. Rodeada de murallas, llena de iglesias barrocas, de palacios, de calles estrechas y evocadoras. Una ciudad perdida en el tiempo. El casco antiguo se llama Ortígia y es lo mejor de esta ciudad. No se pierdan la fuente de Aretusa, mítica, ni el Duomo, edificado aprovechando un templo griego, ¡alucinante!. Fuera de la ciudad vieja se extiende una ciudad mucho más moderna y varios reclamos turísticos también interesantes, como el teatro griego, el parque arqueológico de Neápolis o las latomías, canteras de piedra muy especiales, sobre todo la llamada del Paraíso. Y ya que estáis aquí pasad unos días y haced la ruta del barroco de Sicilia, visitando la bellísima Noto, no tengo palabras para describir tanta belleza, o Ragusa Ibla, o Palazzotto Acredile o … ¡hay tantas villas y pueblos con iglesias y palacios barrocos en un radio de sólo 60 kms. de Siracusa !. Podrán aparcar muy bien entrando en Ortígia, en el corazón de la ciudad vieja, por el puente, y girando a continuación a mano izquierda, hacia un gran parking municipal subterráneo, bajo la muralla del mar. Y también podrán bañarse, y no en una playa, sino al pie de las murallas mismo, donde el mar bate con fuerza dejando una estrecha franja de piedras. Se llega desde muchos puntos de la ciudad antigua bajando por la muralla abajo por unas escaleras y estructuras de madera pensadas para ello. El agua está limpia y fresca, una delicia. Para comer hay muchos lugares interesantes. Nosotros lo hicimos en la pizzería Schiticchio, difícil, ¿verdad?. Pizzas muy buenas, pastas también fantásticas, ensaladas, servicio joven y atento. Local moderno, agradable en pleno centro histórico. Muy recomendable. Junto a este parecía también muy chulo otro restaurante que estuvimos mirando, y donde estuvimos a punto de entrar. Era más clásico, con más glamour. Se llama Sicilia in Tavola. ¡No se pierdan Siracusa, porque vale la pena!.

Les Fonts del Cardener


Fonts_Cardener

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, teniu un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar un dia en família. Es tracta del naixement del riu Cardener. Les seves fonts. Res a veure amb les espectaculars fonts del Llobregat, però l’aigua salta arreu, en petites cascades, canals, surt entre les roques, es mou, viva. És un indret molt adient perquè els infants corrin i saltin com l’aigua, amb una àrea de lleure, amb taules i barbacoes on fer un dinar familiar, a dues passes d’on el riu neix. Tot això ho trobareu havent passat de poc el poble de La Coma, seguint la carretera que porta a Tuixen, a poca distància i ben senyalitzat. Hi ha zona d’aparcament, moltes taules de fusta, i lavabos. De barbacoes també n’hi ha moltes, i tot està rodejat de bosc frondós, d’avets i faig. En resum, un lloc maravellós que no podeu deixar de visitar si voleu fer una sortida de tardor, a buscar bolets i admirar els arbres, o una sortida de primavera o estiu, per estar fresquets. O, perquè no, pujar-hi a l’hivern a jugar amb la neu, i fer un bon foc que us tregui el fred de sobre, i coure-hi una bona carnada o uns calçots. I si hi pugeu un cap de setmana no deixeu de visitar altres indrets de la increïble Vall del Lord, com ara la bogeria barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’església de Sant Llorenç de Morunys. Una obra mestra de l’art català. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari, També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a les fonts del Cardener seguint el riu des de Manresa, cap a Solsona i per Sant Llorenç de Morunys, cap a La Coma i La Pedra. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar sencillo, humilde, pero muy agradable para pasar un día en familia. Se trata del nacimiento del río Cardener. Sus fuentes. Nada que ver con las espectaculares fuentes del Llobregat, pero el agua salta partes, en pequeñas cascadas, canales, sale entre las rocas, se mueve, viva. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten como el agua, con un área de recreo, con mesas y barbacoas donde hacer una comida familiar, a dos pasos de donde el río nace. Todo esto lo encontrarán habiendo pasado de poco el pueblo de La Coma, siguiendo la carretera que lleva a Tuixent, a poca distancia y bien señalizado. Hay zona de aparcamiento, muchas mesas de madera, y aseos. De barbacoas también hay muchas, y todo está rodeado de bosque frondoso, de abetos y hayas. En resumen, un lugar maravilloso que no pueden dejar de visitar si desean hacer una salida de otoño, buscar setas y admirar los árboles, o hacer una salida de primavera o verano, para estar fresquitos. O, porque no, subir en invierno a jugar con la nieve, y hacer un buen fuego que les quite el frío de encima, y preparar una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Festa Major a Sant Joan Despí


Sant Joan Despí és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. No és una vila turística, tot i que no li manquen atractius visitables perquè son nombrosos els edificis modernistes que hi ha per la vila, molts d’ells obra de l’insigne arquitecte Josep M. Jujol. D’entre ells la esplèndida torre de Can Negre, al costat mateix de l’estació del tren, visitable, per exemple, els diumenges al matí. Però avui us volem parlar de Sant Joan Despí al nostre bloc amb motiu de la seva Festa Major, evidentment, per Sant Joan. S’han preparat més d’una quarantena d’activitats que començaran el dia 21 de juny, quan l’actriu Mercè Sampietro, protagonista de la sèrie de TV3 La Riera, faci el pregó. No podem citar-les totes, però podeu apuntar-vos l’espectacle musical Superaventura, a càrrec del grup musical SP3 i la banda del Club Súper 3, que també comptarà amb l’actuació del personatge Pau que ens explicarà el conte “El poble que estalviava aigua”, la nit del 24 de juny, al parc de la Fontsanta. No és la única activitat pensada pels infants. Hi ha teatre, un taller de castells amb xocolatada, el 22 de juny, al mercat de les Planes, un castell de sorra amb jocs gegants, que es muntarà el dissabte 23 de juny, a la plaça del Mercat, i titelles a la plaça Catalunya, també el dissabte. No us perdeu la Trobada Castellera del 24 de juny a la plaça de l’Ermita, el festival de l’Esbart Dansaire, el 22 de juny, també a la plaça de l’Ermita, o el Correfoc del dia 30 de juny, a la plaça del Mercat. Aquell dia també hi haurà trobada Gegantera, amb cercavila, al carrer Baltasar d’Espanya. Si teniu gana heu de saber que els restaurants del poble oferiran, per un euro i mig, una tapa i beguda durant la festa. Si voleu entaular-vos, no us faltaran bons llocs. Com ara La Hoguera, a la Riera Nofre, 2. Tel: 933 73 17 04, o bé Ca L’Adan al Carrer de Baltasar d’Espanya, tel 934 77 80 42. A tocar, boníssim, La Fontana, al mateix carrer Baltasar d’España 59, tel: 933 73 94 36. Un bar senzill però bo, Ca L’Andreu, a l’Avinguda de Can Corts, mòbil: 647 36 77 98. Molt interessant és l’Àtic, a la Rambla de Josep Maria Jujol, 40, tel: 933 73 30 62. Arribareu molt fàcilment a Sant Joan Despí des del centre de Barcelona amb els autobusos intermunicipals, línies 78, 157, 63, L10, L46, L52, L77, L560 i L567. El tren encara és més ràpid: línia C2. O amb el modern tramvia: el Trambaix, línies T1, T2 i T3. Veniu a Sant Joan Despí, a viure la festa major de Sant Joan!.

Sant Joan Despí és una población del área metropolitana de Barcelona. No es una villa turística, aunque no le faltan atractivos visitables porque son numerosos los edificios modernistas que hay por la villa, muchos de ellos obra del insigne arquitecto Josep M. Jujol. De entre ellos la espléndida torre de Can Negre, al lado mismo de la estación del tren, visitable, por ejemplo, los domingos por la mañana. Pero hoy os queremos hablar de Sant Joan Despí en nuestro blog con motivo de su Fiesta Mayor, evidentemente, por San Juan. Se han preparado más de una cuarentena de actividades que comenzarán el día 21 de junio, cuando la actriz Mercedes Sampietro, protagonista de la serie de TV3 La Riera, haga el pregón. No podemos citarlas todas, pero podéis apuntaros el espectáculo musical Superaventura, a cargo del grupo musical SP3 y la banda del Club Súper 3, que también contará con la actuación del personaje Pablo que nos explicará el cuento “El pueblo que ahorraba agua “, la noche del 24 de junio, en el parque de la Fontsanta. No es la única actividad pensada para los niños. Hay teatro, un taller de castillos con chocolatada, el 22 de junio, en el mercado de Les Planes, un castillo de arena con juegos gigantes, que se montará el sábado 23 de junio, en la plaza del Mercado, y títeres en la plaza Cataluña, también el sábado. No os perdáis el encuentro casteller del 24 de junio en la plaza de la Ermita, el festival del Esbart Dansaire, el 22 de junio, también en la plaza de la Ermita, o el Correfoc del día 30 de junio, en la plaza del Mercado. Ese día también habrá un encuentro de Gigantes, con pasacalles, en la calle Baltasar de España. Si tienen buén hambre deben de saber que los restaurantes del pueblo ofrecerán, por un euro y medio, una tapa y bebida durante la fiesta. Si quieres comer de restaurante, no os faltarán buenos lugares. Como La Hoguera, en la Riera Nofre, 2. Tel: 933 73 17 04, o bien Ca L’Adan en la Calle de Baltasar de España, tel 934 77 80 42. Muy cerca, buenísimo, La Fontana, en la misma calle Baltasar de España 59, tel: 933 73 94 36. Un bar sencillo pero bueno, Ca L’Andreu, en la Avenida de Can Corts, móvil: 647 36 77 98. Muy interesante es el Átic, en la Rambla de Josep Maria Jujol, 40, tel: 933 73 30 62. Llegará muy fácilmente hasta Sant Joan Despí desde el centro de Barcelona con los autobuses intermunicipales, líneas 78, 157, 63, L10, L46, L52, L77, L560 y L567. El tren es aún más rápido: línea C2. O con el moderno tranvía: el Trambaix, líneas T1, T2 y T3. ¡Venid a Sant Joan Despí, a vivir la fiesta mayor!.

El Camí dels Bons Homes


En aquesta web de sortides familiars no us proposarem que agafeu les criatures i us feu a peu, o en bici, tota la ruta dels bons homes, tot i que si sou fanàtics del senderisme, llavors seria una altra cosa. Però si que us proposarem fer la ruta dels bons homes en cotxe, (una aproximació al veritable camí, és clar), o que feu determinats trams a peu, com nosaltres hem fet. És aquest camí la recreació d’una suposada ruta que els càtars feien servir per avituallar-se, fugir, i tornar entre Catalunya i Occitània, en els temps funestos de la guerra contra els albigesos, que va acabar amb la sumisió a França dels germans occitans, després de la desfeta de Muret. Aquest Camí dels Bons Homes, de cap a peus, fa uns 200 kms, i te diferents possibles sortides. Nosaltres farem servir el bellíssim Santuari de Queralt, sobre Berga, i una arribada també difusa, que per nosaltres serà la vila de Foix, a l’Arièja. El camí està catalogat com a sender de gran recorregut (GR-107), i convenientment marcat, editat i descrit, cosa que no treu que sigui difícil de seguir, segons i com. Si el feu, descobrireu paisatges increiblement bells, pobles medievals menuts i bonics, riuets que canten, ponts damunt barrancs imponents i sobre salts d’aigua diminuts, colls de muntanya que us obriran grans horitzons, serralades poderoses, boscos encantats, ermites romàniques guapíssimes i castells roquers. Un itinerari sense cap desperdici. El millor moment per fer aquesta ruta seria un estiu, unes vacances, un pont llarg de primavera, o encara millor de tardor. A l’hivern, hi ha molta neu, però és també molt divertida, si fa bon temps. Hi ha bones guies, i bons mapes sobre la ruta, i les oficines de turisme la promocionen. Iniciarem la nostra particular experiència, mig en cotxe, mig a peu o en bici, pujant fins a Berga per la C-16. De Berga començareu el fantàstic primer tram, que us portarà al maravellós Santuari de Queralt, situat damunt la ciutat, a 1120 mts d’alçada i amb vistes a mitja Catalunya. D’aquí seguirem pujant per anar a explorar el Berguedà més autèntic. La carretera està asfaltada i és prou bona fins els Rasos de Peguera, una estació d’esquí familiar, enmarcada en un paratge bucòlic. El camí travessa la carena per anar a caure damunt el vall que presideix el Pedraforca. No és mal camí, ni cansat. Els qui anem en cotxe retornem a Berga i continuem fins l’entrada de Guardiola de Berguedà, on a mà dreta, agafem la desviació cap a Sàldes i Gòsol, ja als peus del Pedraforca. El camí arriba a Gòsol havent travessat els Rasos de Peguera i s’enfila de nou, rodejant la muntanya forcada i mítica, en un entorn paradisíac d’alta muntanya, per la vall frescal del Gresolet, en direcció Gisclareny. Si aneu motoritzats el millor és tornar a Guardiola de Berguedà i continuar fins Bagà. Allà prenem la carretera que porta a Gisclareny, i d’aquí al Coll de la Bena, per trobar el camí, que passa per allà. La ruta està tota asfaltada, sense problemes, i en canvi els paisatges són grandilocuents, amb el Pedraforca omnipresent. Us recomanem una estona de caminada fins l’adou de Bastareny, o els Bullidors de la Llet, o els Empedrats… petites excursions a peu, sense problemes, que son part del camí que, precisament per aquí salta la muralla del Cadí i marxa cap a la Cerdanya. En cotxe podeu arribar fins el xalet de natura La Salle, o si sou atrevits fins a Bastareny mateix, per una bona pista de terra. Un cop fet l’aventurer, retornarem amb el nostre cotxe fins Bagà, una vila medieval que mereix una visita, i passarem el túnel del Cadí. Ja som a la Cerdanya!. Anirem fins a Bellver, i retrobarem la ruta, que baixa de la muntanya per una pista forestal que travessa pel costat de les fantàstiques esglésies romàniques de Talló i Sant Serni de Coborriu. Nosaltres podem abastar-les i visitar-les des de Bellver. No us les perdeu. D’alla el camí puja per Prullans y Ardóvol per anar seguint el vall de la Llosa fins entrar en terres de França. Possible fer un tros asfaltat i després es torna difícil. Ens agrada molt més pujar per Lles fins el pla i refugi del Cap de Rec. Un espai idil·lic on els infants s’ho passaran de por. Riuets, gespa, serveis… camí molt fàcil i segur, apte per cotxes. No us ho perdeu!. Aprofiteu per visitar els encants de la Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, no pel túnel!, mentre el camí ens mira des d’un xic més enlaire, però fent la mateixa senda. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval. Iniciarem la darrera etapa, per Tarascó i avall. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i Montsegur. El camí també ha pujat al castell. Montsegur és escenogràfic. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. La ruta dels bons homes s’ha acabat, però nosaltres us diríem: arribeu-vos a Foix, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. I ja que sou aquí, retorneu fent una ruta pels castells càtars, per Puiverd, Puylaurens, Queribús i Perapertusa, fins Perpinyà. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Per exemple Bagà. Allà teniu l’Hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà. Finalment recomanar-vos de tot cor Ca l’Amagat, fonda de tota la vida, i el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Al Berguedà i la Cerdanya bé cal passar-hi uns dies. A la plana ceretana què millor que als Banys de Sant Vicenç, una cucada, molt rústica o al familiar Hotel Muntanya de Prullans on tot està pensat pels nens i nenes. A La Molina, teniu els apartaments Guitard, preus arreglats, o bé cases rurals, com Cal Rei de Lles. També bonics hotels clàssics com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Llívia podeu anar al cassolà Hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu, o hostatjar-vos en hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Hi ha a la Cerdanya un alberg familiar molt interessant: La Bruna. Per Foix i el país càtar podeu restaurar-vos a l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, de gust francés, però bo. També a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Bon camí, bons homes i dones!.

En esta web de salidas familiares no les propondremos que tomen las criaturas y hagais toda la ruta de los buenos hombres, aunque si sois fanáticos del senderismo, entonces sería otra cosa. Pero si que os propondremos hacer el camino de los buenos hombres en coche, (una aproximación al verdadero camino, claro), o que hagan determinados tramos a pie o en bici, como nosotros hemos hecho. Es este camino la recreación de una supuesta ruta que los cátaros utilizaban para avituallarse, huir y volver entre Cataluña y Occitania, en los tiempos funestos de la guerra contra los albigenses, que acabó con la sumisión a Francia de los hermanos occitanos, tras la derrota de Muret. Este Camino de los Cátaros, de principio a fin, son unos 200 kms, y tiene diferentes posibles salidas. Nosotros usaremos el bellísimo Santuario de Queralt, sobre Berga. Tiene también una llegada también difusa, que para nosotros será la villa de Foix, en Ariège. El camino está catalogado como sendero de gran recorrido (GR-107), y convenientemente marcado, editado y descrito, lo que no quita que sea difícil de seguir, según y cómo. Si lo hacéis, descubriréis paisajes increíblemente hermosos, pueblos medievales pequeños y bonitos, riachuelos que cantan, puentes sobre barrancos imponentes y sobre saltos de agua diminutos, puertos de montaña que les abrirán grandes horizontes, cordilleras poderosas, bosques encantados, ermitas románicas guapísimas y castillos roqueros. Un itinerario sin desperdicio. El mejor momento para hacer esta ruta sería un verano, unas vacaciones, un puente largo de primavera, o aún mejor de otoño. En invierno, hay mucha nieve, pero es también muy divertida, si hace buen tiempo. Hay buenas guías, y buenos mapas sobre la ruta, y las oficinas de turismo la promocionan. Iniciaremos nuestra particular experiencia, medio en coche, medio a pie o en bici, subiendo hasta Berga por la C-16. De Berga empezaréis el fantástico primer tramo, que os llevará al maravilloso Santuario de Queralt, situado sobre la ciudad, a 1120 mts de altura y con vistas sobre media Cataluña. De ahí seguiremos subiendo para ir a explorar el Berguedà más auténtico. La carretera está asfaltada y es bastante buena hasta los Rasos de Peguera, una estación de esquí familiar, enmarcada en un paraje bucólico. El camino atraviesa la cresta para ir a caer sobre el valle que preside el Pedraforca. No es mal camino, ni cansado. Los que vamos en coche volvemos a Berga y continuamos hasta la entrada de Guardiola de Berguedà, donde a mano derecha, cogemos la desviación hacia Saldes y Gósol, ya a los pies del Pedraforca. El camino llega a Gòsol habiendo atravesado los Rasos de Peguera y sube de nuevo, rodeando la montaña forzada y mítica, en un entorno paradisíaco de alta montaña, por el valle fresco del Gresolet, en dirección Gisclareny. Si vais motorizados lo mejor es volver a Guardiola de Berguedà y continuar hasta Bagà. Allí tomamos la carretera que lleva a Gisclareny, y de ahí el Coll de la Bena, para encontrar el camino, que pasa por allí. La ruta está toda asfaltada, sin problemas, y en cambio los paisajes son grandilocuentes, con el Pedraforca omnipresente. Os recomendamos un rato de caminata hasta la Adou de Bastareny, o los Hervidores de la Leche, o los Empedrats … pequeñas excursiones a pie, sin problemas, que son parte del camino que, precisamente por ahí salta la muralla del Cadí y marcha hacia la Cerdanya. En coche pueden llegar hasta el chalet de naturaleza La Salle, o si sois atrevidos hasta Bastareny mismo, por una buena pista de tierra. Una vez hayan hecho el aventurero, volveremos con nuestro coche hasta Bagà, una villa medieval que merece una visita, y pasaremos el túnel del Cadí. ¡Ya estamos en la Cerdanya!. Iremos hasta Bellver, y reencontraremos la ruta, que baja por una pista forestal que pasa al lado de las fantásticas iglesias románicas de Talló y Sant Serni de Coborriu. Nosotros podemos abarcarlo todo desde Bellver. No os las perdáis. De allí el camino sube por Prullans y Ardòvol para ir siguiendo el valle de la Llosa hasta entrar en tierras de Francia. Posible hacer un trozo asfaltado y luego se vuelve difícil. Nos gusta mucho más subir por Lles hasta el plan y refugio de Cap de Rec. Un espacio idílico donde los niños se lo pasarán de miedo. Riachuelos, césped, servicios … camino muy fácil y seguro, apto para coches. ¡No os lo perdáis!. Aprovechen para visitar los encantos de la Cerdaña. Seguiremos camino de Puigcerdà, para entrar ya en Francia y llegar hasta el col de Puymorens, por la carretera, ¡no por el túnel!. Mientras, el camino nos mira desde un poco más arriba, pero haciendo la misma senda. Vistas, muchas vistas. Espacios abiertos, montañas muy altas. Bajaremos hacia Merens, y Ax las Termas. Ariège nos acoge y desarrolla sus encantos. Los alrededores de Ax son muy bonitos, sobre todo el valle de Orlú. No dejéis de bañaros los pies en la piscina termal medieval. Iniciaremos la última etapa, por Tarascón y hacia abajo. Poco antes de llegar a Foix, seguiremos el desvío que nos lleva a Lavelanet, Quillan y Perpiñán. Antes de llegar al primer pueblo nos desviaremos hacia Villenueve de Olmes, Montferrier y Montségur. El camino también ha subido al castillo. Montségur es escenográfico. Este castillo cátaro os parecerá, al mismo tiempo, sencillo e imponente. Para visitarlo hay que hacer una media hora de subida dura. Os proponemos una bajada siguiendo la carretera hacia Bélesta y pasando por la Fuente de Fontestorbes, una bonita curiosidad natural. La ruta de los buenos hombres se ha acabado, pero nosotros les diríamos: debemos ir a Foix, capital del Bearn, que os gustará mucho. Visitad su castillo. Y ya que estáis aquí, regresad por los castillos cátaros, por Puiverd, Puylaurens, Quéribus y Peyrepertuse, hasta Perpiñán. Parecen unas vacaciones muy bonitas, ¿verdad?. Pues sí, lo son. Os lo aseguramos. Nos hemos imaginado los lugares donde podríais necesitar comer o dormir y os recomendaremos algunos buenos hoteles y restaurantes donde hemos comido y dormido nosotros. Por ejemplo Bagà. Allí tiene el Hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero. Finalmente recomendaros de todo corazón Ca l’Amagat, una fonda de toda la vida. En el Berguedà y la Cerdanya cae bien pasar unos días. En la Ceretania qué mejor que los Baños de San Vicente, una cucada, muy rústica o al familiar Hotel Montaña de Prullans donde todo está pensado para los niños y niñas. En La Molina, tiene los apartamentos Guitard, a precios arreglados, o bien casas rurales, como Cal Rei de Lles. También bonitos hoteles clásicos como el Bellavista de Martinet, donde también se puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Llívia pueden ir al casero Hostal Rusó, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio, o ir a hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o Bernat de So. Hay en la Cerdanya un albergue familiar muy interesante: La Bruna. En Foix y el país cátaro pueden alojarse en el Hotel Lons, en Foix. Baratito y sencillo, de gusto francés, pero bueno. También el Hotel La Chaumiere, que nos gustó mucho, o en el Hotel Cartier, en Quillan. En Cuiza, hay un hotel-castillo un poco caro y sofisticado: el Duques de Joiosa.