Festa dels Miquelets d’Olesa


 

A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc aquest cap de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

La fira de l’Estany


En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

La Festa dels Miquelets a Olesa


A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc aquest cap de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

Matera


Matera és una ciutat molt especial. Coneguda mundialment pels Sassi, famoses cases coves, ta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers estrets, amb escales i arcs, d’una pedra blanca i groga. Teulades que son terrasses, passadissos, esglésies barroques precioses, esglésies i cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Matera no es pot explicar. S’ha de veure i s’ha de viure. Serà la capital cultural europea l’any 2019 i ja és patrimoni de la humanitat. La ciutat més estranya i més bonica que he vist. S’hi arriba fàcilment des de Roma, de la que està a uns 450 kms. al sur, a la Basilicata, una terra tan rara i desconeguda com Matera mateix.

I no està sola allà baix, al final de la bota italiana. Altamura és ben a tocar i també és una fantàstica vila medieval. I no lluny teniu les platges verges, intocades de la Basilicata, que miren a dos mars, al Tirrè i al Jònic. I més enllà, no gaire lluny, la Puglia, preciosa, amb viles com Lecce o Alberobello, patrimoni UNESCO també. Aquesta part del sur remot d’Itàlia no és bruta ni fosca ni perillosa. És dinàmica, bonica, neta i feliç. Baixeu a comprovar-ho qualsevol dia que tingueu una setmana de vacances.

Nosaltres hem sopat a Matera al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula. Podeu aprofitar per tornar a recòrrer els carrers de la vila havent sopat. Llavors és diferent. El duomo resplandeix en la nit de Matera, i San Pedro Caveoso s’amaga dins la seva cova. Per dormir us proposem el lloc on hem estat nosaltres. Un apartament perfecte per quatre persones o més, que es diu Pane e Amore, un magnífic apartament. A més estpa ben situat, al centre modern de la ciutat però a tocar dels Sassi, i amb un aparcament municipal a tocar, cosa que s’agraeix. No us perdeu Matera, perquè no hi ha gaires coses tan pures i intactes com aquesta vila fascinant a Europa.

Matera es una villa medieval de la Basilicata, al sur de Italia. Una ciudad de piedra blanca con callejones, arcos y pasadizos, patrimonio de la humanidad, que merece una visita.

Una volta pel Bages


Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.

La fira de l’Estany


En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Festa dels Miquelets a Olesa


A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc aquest primer cap de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

Festa del Porc a Moià


Avui us proposem una anada a la bonica vila de Moià, la capital de la comarca del Moianès, amb motiu de la celebració de la seva Festa del Porc de Moià. Una desenfadada festa de primavera boja, popular i en un entorn natural fantàstic, als afores del poble, al Molí Nou de Moià. La Festa del Porc inclou un esmorzar, un dinar i un sopar acompanyats per música, jocs per la canalla i els grans i ambient molt de casa. Bona música, molta animació popular, uns bonics jocs rurals i un munt d’altres activitats durant tot el dissabte, dia 1 d’abril de 2017. Consulteu la web on hi ha tot el programa!. De tota manera us podem adelantar que trobareu: un senyor esmorzar de forquilla, un bon esmorzar a 4€ per persona, infantil a 3€.  Atenció: amb carn, i amb alternativa vegetariana per a tots els àpats!. A les 11 del matí, com diu a la seva web, mentre els grans s’avorreixen ballant o prenent un vermut, per les més petites i els més petits de la casa proposen uns jocs rurals molt bèsties i esbojarrats!. Pels més calmats també podreu fer uns tallers de manualitats xulos. Els Falcons de Castellcir oferiran les seves figures, i també hi ha un taller per tots els que volgueu aprendre a fer falcons!. Seguira un ball amb vermut, que inclou un servei de canguratge, guai!. Continua la gresca amb una representació de la matança del porc. Falsa, és clar. Dinar tot seguit, a preus populars. Acabat el dinar una rifa popular com les d’abans. Paneres formoses plenes de productes locals. A la tarda concert de sobretaula. Un grup de swing. Seguirà una gincana i uns jocs bèsties per grans i petits. En fosquejar humor. Un espectacle de riure per enllaçar amb el sopar. Com el dinar molta teca per 8€ els grans i 5€ la canalla. Alternativa vegetariana a tots els àpats, recordeu!. A la nit folk i danses tradicionals, i música mediterrània. Seguirà, si aguanteu, una disco mòbil, i després música del moianès. El Molí Nou de Moià és un indret natural situat a les afores del poble, com ja us hem indicat. Per arribar-hi només haureu de seguir les senyalitzacions que trobareu ja als principals accessos al poble de Moià. Quan trobeu al semàfor del mig del poble, dirigiu-vos cap a la rotonda. Quan hi arribeu, trenqueu a l’esquerra i seguiu les indicacions que trobareu fins al Molí Nou. A Moià s’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per l’AP7 fins passat Mollet, per agafar la C-59 que us portarà a Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i finalment a Moià, en una ruta de 60 kms. per una carretera comarcal, amb algunes voltes i molt bon paisatge. Hi van els busos 203 i 213 de l’empresa Sagalés. Un cop allà podeu passar el dia, o tot el cap de setmana, molt entratinguts i de manera agradable. Al centre de Moià podeu gaudir de la casa museu de Rafael de Casanova, molt ben muntada, molt didàctica, en un palau noble dels segles XVII i XVIII. Tampoc no heu de perdre-us el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, amb el seu claustre maravellós, però fent atenció als horaris, que son una mica estranys. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana, o un pont al Moianès, també podreu visitar poblets encantadors, com ara Granera, amb el seu castell, o bé el de Castellcir, amb un parell de castells, la possibilitat de visitar una masia construïda sota una balma. Castellcir és un lloc encisador, amb molta natura, riuets i boscos de faig impressionants. A Moià hi ha tants restaurants bons, que ens costa de citar-ne alguns entre tots. Però us recomanem dinar al restaurant Padrisa, o bé a Les Voltes, o al molt recomanable “El Colom“.  Si us decidiu a dormir al Moianès, podeu fer-ho en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping. ¡Bona Festa del Porc a Moià!.

¿Os gustan las fiestas bestias?. Moià, en el corazón de Cataluña, entre Vic y Manresa, es una ciudad inquieta, culturalmente muy viva. Durante todo el año celebran ferias muy lucidas e interesantes. Hoy os invitamos, este sábado dia 1 de abril de 2017 a su fiesta del Cerdo. Comida y música todo el dia. Animaros. En Moià nació Rafael de Casanova, el héroe de 1714. Se puede visitar la casa natal. Ya veis que Moia, aun sin fiestas, en sí mismo, es muy recomendable. Una villa muy importante, mucho más que hoy en día, durante los siglos XVI al XVIII. Conserva un casco antiguo que merece una visita. Sus alrededores són espléndidos. Tienen, antes de llegar, Castellterçol, con la casa museo de Prat de la Riba. Y al norte Santa Maria de l’Estany, un monasterio románico de campanillas. Moià celebra también una muy interesante fiesta prehistórica. Porque cerca del pueblo se encuentran las famosas Cuevas del Toll. Suban a Moià pues, si no tenéis nada mejor que hacer. Sobre todo si les gustan las fiestas muy populares y divertidas.

Fira de l’Estany


estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Les illes Eòlies


vulcano_crater

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.

 

Festa dels Miquelets a Olesa


miquelets_olesa

A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc el primer cap de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

La Fira de l’Estany


fira_estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

La Festa Barroca del 1714 a Moià


barroca

Avui us proposem una anada a la bonica vila de Moià, la capital de la comarca del Moianès, amb motiu de la celebració de la seva famosa Festa barroca del Retorn a 1714, una recreació històrica de les més boniques que es poden veure avui dia a Catalunya. Te lloc aquest diumenge, 13 de setembre, i està dedicada a la memòria d’en Rafel Casanova, fill de la vila. Hi participen nombrosos actors que teatralitzen escenes de la guerra de Successió, i també de la vida al poble en aquells anys. Pels infants hi ha un formós mercat de productes artesans i una lluïda demostració d’oficis antics de la Catalunya del segle XVIII  com ara ferrers, fusters, picapedrers, cadiraires, teixidores i filadores. També son fantàstics els tallers pensats especialment per a la participació dels infants i relacionats amb la temàtica de la festa. Se’n organitzen aproximada-ment una quinzena. Inclouen un apartat de jocs tradicionals en que persones grans del poble els ensenyen als nens a gaudir dels jocs d’abans. Un apartat ja molt tradicional son les passejades en ruc. A Moià s’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per l’AP7 fins passat Mollet, per agafar la C-59 que us portarà a Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i finalment a Moià, en una ruta de 60 kms. per una carretera comarcal, amb algunes voltes i molt bon paisatge. Un cop allà podeu passar el dia, o tot el cap de setmana, molt entratinguts i de manera agradable. A més de la recreació històrica teniu la possibilitat de visitar les “Coves del Toll“, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Es troben prop de la vila, seguint la carretera antiga en direcció a Vic. Al centre de Moià podeu gaudir de la casa museu de Rafael de Casanova, molt ben muntada, molt didàctica, en un palau noble dels segles XVII i XVIII, eix de la festa que us estem explicant. Tampoc no heu de perdre-us el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, amb el seu claustre maravellós, però fent atenció als horaris, que son una mica estranys. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana, o un pont al Moianès, també podreu visitar poblets encantadors, com ara Granera, amb el seu castell, o bé el de Castellcir, amb un parell de castells, la possibilitat de visitar una masia construïda sota una balma. Castellcir és un lloc encisador, amb molta natura, riuets i boscos de faig impressionants. A Moià hi ha tants restaurants bons, que ens costa de citar-ne alguns entre tots. Però us recomanem dinar al restaurant Padrisa, o bé a Les Voltes, o al molt recomanable “El Colom“.  Si us decidiu a dormir al Moianès, podeu fer-ho en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping. ¡Bona Festa Barroca a Moià!.

¿Os gustan las reconstrucciones históricas?. ¿Estas magníficas fiestas y festivales donde voluntarios y voluntarias, vestidos de época, nos hacen retroceder en el tiempo hasta el imperio romano, la edad media o las guerras napoleónicas?. A nosotros mucho. Nos gustan porque, más allá de los espectáculos, conciertos y mercadillos que las acompañan, son una valiosa aportación a la educación y cultura de los niños. Además, permiten conocer nuestro país, sus villas y ciudades, su gente y sus maravillas. Moià, en el corazón de Cataluña, entre Vic y Manresa, es una ciudad inquieta, culturalmente muy viva. Durante todo el año celebran ferias muy lucidas e interesantes. Como esta fiesta barroca que evoca los hechos del 11 de septiembre de 1714. Una dramatización muy bien hecha, de alto nivel, con episodios recreados con todos los pormenores, con ganas de hacerlo bien. Evidentemente el fin de semana de la diada, como no podía ser de otra manera. En Moià nació Rafael de Casanova, el héroe de 1714. Se puede visitar la casa natal. Ya veis que Moia, aun sin fiestas, en sí mismo, es muy recomendable. Una villa muy importante, mucho más que hoy en día, durante los siglos XVI al XVIII. Conserva un casco antiguo que merece una visita. Sus alrededores són espléndidos. Tienen, antes de llegar, Castellterçol, con la casa museo de Prat de la Riba. Y al norte Santa Maria de l’Estany, un monasterio románico de campanillas. Moià celebra también una muy interesante fiesta prehistórica. Porque cerca del pueblo se encuentran las famosas Cuevas del Toll. Suban a Moià pues, si no tenéis nada mejor que hacer. Sobre todo si les gustan las reconstrucciones históricas.

Miquelets a Olesa


Festa_miquelets

A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc el primer ca de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

Fira de la Joguina a Castellcir


castellcir_joguina

La Fira de la joguina de Castellcir tindrà lloc en aquest petit poble del moianès, des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre del diumenge 9 d’agost de 2015. La Fira de la Joguina, d’Artesania i del Joc tradicional és una diada lúdica adreçada a grans i petits en la qual es pretén apropar la joguina tradicional i artesanal al públic i en la que es recuperen els jocs de carrer. Com en les fires anteriors, hi haurà parada de venda de joguines d’artesania, exposició de joguines, tallers de construcció de joguines, jocs d’arreu del món, jocs de carrer tradicionals, jocs esportius, jocs d’enginy i espais de joc infantil.  Castellcir està situat en una de les comarques més boniques de Catalunya: el Moianès. No és un destí turístic conegut, però és preciós. Cal ensenyar als foranis la riquessa insospitada d’aquesta terra, sovint poc coneguda. A més, el maravellós poble de Castellcir, situat a tocar de Castellterçol, a mig camí entre Caldes de Montbui i Moià us encantarà. Us agradarà veure Castellcir i els seus voltants, tot i que, atenció… perquè si sortiu de Castellterçol per la única carretera que porta a Castellcir poble pot passar que no el trobeu. Perquè l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els paisatges. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny, però és una bona caminada, teniu el castell de Popa, una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa Coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen ara, a la tardor, amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Ja ho sabeu. Aquest cap de setmana pugeu a Castellcir. Nosaltres hi hem anat moltes vegades i ens agrada molt, tot i la senzillesa del què hi podeu trobar. Per arribar-hi cal anar fins Mollet del Vallés, i d’allà cap a Caldes de Montbui per la C-59. Continueu per la mateixa carretera en direcció a Moià passant per Sant Feliu de Codines i fent cap a Castellterçol. Just al centre de Castellterçol, en el semàfor, cal girar a la dreta cap a Castellcir, ben senyalitzat. Per més informació consulteu la pàgina web del Consorci del Moianès. Si ens feu cas i decidiu rondar per allà dalt no deixeu de visitar http://www.moia.cat, la capital de la comarca, amb la fantàstica casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història. No menys interessants son les Coves del Toll, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, però atenció als horaris, una mica estranys. O el poble de Granera, amb el seu castell. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes” molt coquetona, al mig de la natura. Per dinar també podeu anar, a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Al propi Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable El Colom, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura. Bona fira de la joguina a Castellcir!.

La Feria Moianès és una exposición sobre turismo y el ocio en una de las comarcas más bonitas de Cataluña. Tiene carácter anual e itinerante por los 10 municipios del Moianès. Quiere difundir y promover el Moianès como un destino turístico, y enseñar a los foráneos la riqueza insospechada de esta tierra bendita por Dios. Habrá, pues, puestos de todo tipo de servicios turísticos del Moianès, así como de entidades, de empresas, servicios y profesionales turísticos. Podréis encontrar alojamientos, casas de colonias, restaurantes, actividades de ocio, museos, deportes … Pero también productores de alimentos ecológicos, artesanos y gastronómicas. La feria tiene lugar el segundo fin de semana de octubre y, como ya hemos dicho, va rodando por los diversos pueblos de esta comarca no legal. Este año 2013 le toca el turno al pueblo de Castellcir, lo que la hace doblemente atractiva. Porque además de la feria, y de todas las actividades y actos que la rodean: música, talleres, malabares, gigantes, conciertos, visitas, juegos, actuaciones teatrales, pasacalles, degustaciones de buen comer … Además de todo esto, en Castellcir hay lugares en plena naturaleza, fantásticos. Aprovechad para dar una vuelta por el Moianès más desconocido y magnífico: Castillo de la Popa, Sauva Negra, Monasterio de l’Estany, Terrassola, Moià, Castellterçol, las Coves del Toll, Collsuspina, Granera … Justifica con creces un fin de semana. Se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Castellterçol. De allí a Castellcir hay una carretera local. ¡Buena feria en Castellcir!.