Baska Voda


I seguim de nou explicant-vos coses de la bella Croàcia, i ara ho fem sobre Baska Voda, un bonic poble de la costa dalmata, a mig camí entre Dubrovnik i Split. Heu de saber que a Croàcia no hi han platges de sorra, però aquesta localitat en té de molt boniques, ara bé, de picons. El mar és blau turquesa molt intens i ràpidament es torna blau marí, profund. Baska Voda és un poble molt bonic, amb les seves cases blanques que s’enfilen a la muntanya pelada, i força alta, que la tanca i la protegeix dels vents. A l’estiu està molt animada. Hi ha música al carrer, paradetes d’artesania. La seva proximitat a Split i a Trogir la fa un bon centre d’excursions, preferible a una vila més gran. Baska Voda te un munt de restaurants molt xulos per dinar o sopar molt bé. Ho fem a la konoba Toni, barateta i de bon servei, plats tradicionals, i també al luxós restaurant del Gran Hotel Slavia, a peu de platja, que es diu “Del Posto”, fantàstic i no gaire car. Per dormir hi ha molta oferta. A més del Slavia, podeu anar on nosaltres, a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat, també a tocar de la platja. Bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. No us ho penseu. En un viatge per la costa dàlmata de Croàcia, la platja de pedres de Baska Voda us espera. El poble és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, no lejos de Split, Trogir o Dubrovnik, está situado el bello pueblo de Baska Voda, con un mar azul turquesa intenso y playas de guijarros muy chulas. En verano es muy animado, con música en la calle, y su proximidad a Split i a Trogir lo hace un buen centro de excursiones por Croacia. En Baska Voda hay un montón de restaurantes, todos buenos. Nosotros fuimops a la konoba Toni, barata, con platos tradicionales. Y también comimos en el lujoso restaurante del Gran Hotel Slavia, el “Del Posto”, fantástico y no muy caro. Dormimos en el Hotel Croatia, un bonito establecimiento en el centro de la localidad al lado de la playa. En un viaje por la costa dálmata de Croacia, Baska Voda os espera.

Anuncis

Festa Medieval i fira a Palautordera


Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Reserveu dates per anar a Palautordera, perquè teniu, aquest cap de setmana, la fira medieval que us dèiem, i la propera, ja entrant a novembre, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

La Fira del llaminer a Vilanova del Vallès


Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veins.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, teniu fresc i informal, pastes, amanides: La Mossegada. Una brasseria de les de sempre, carns, calçots, peix… La Vaqueria. Molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Una masia catalana, familiar, cuina tradicional, un lloc on els infants son benvinguts, i no fan gens de nosa: Masia Palau. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Festival de Música Cantonigros


Una vegada més el més bonic festival de Música Coral d’arreu del món tindrà de nou lloc al Teatre l’Atlàntida, a la ciutat de Vic, entre el 13 i el 16 de juliol de 2017. Tot i que el festival de cors musicals es va iniciar al poblet de Can Toni Gros, al cor de les Guilleries, a Osona, un llogarret molt proper aVic, la gran assistència de públic va fer impossible seguir desenvolupant un esdeveniment tant importat en un poble tant petit. Malgrat això us convidem a seguir visitant Cantonigròs, el bonic poblet del Collsacabra, si us decidiu a pujar fins la capital d’Osona, Vic, per gaudir del festival de música per a corals. Des de Vic arribareu a Cantonigròs si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquets recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. I, un cop hagueu vist aquest diminut llogarret perdut a la muntanya, podeu tornar a Vic, al teatre l’Atlàntida, a escoltar les corals que aquest any actuaran al fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Vic sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge, just aquest que ara començarà de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies.  A Vic també hi ha molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota, però provarem de fer-vos-en un tastet. De fet l’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molt on escollir, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ Lavinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar el cap de setmana per allà podeu dormir a l’Hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o al clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssicel Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la firade rams però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bon mercat del Ram a Vic!. Ah!. I aprofiteu que el festival de Cantonigrós té lloc a Vic per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà. Bona música a Vic!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebraba cada año un fantástico festival de música, que ahora tiene lugar en Vic capital, en el teatro la Atlàntida. Este es un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Vic, i a Cantonigrós, para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Missa polifònica a Pedralbes


De nou un cicle de misses polifòniques a Barcelona. Aquest diumenge, Diumenge, 21 de maig de 2017 a les 12.00 hores, al Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona teniu la “Missa a 4 veus” de William Byr. No us perdeu aquesta matinal musical de qualitat en el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Ja ho sabeu!. No us la deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. La próxima este domingo, 21 de mayo de 2017 a las 12.00 horas, como hemos dicho en el Monasterio de Santa Maria de Pedralbes. Se ofrece la “Missa a 4 voces” de William Byr. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Carnaval tocatardà a Taradell


taradell

Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el proper cap de setmana, el dissabte, 4 de març, fan una bonica rua de Carnaval. La concentració de carrosses serà a les 17,30 de la tarda a l’avinguda dels Vilademany, i la desfilada a partir de les 18,30 hores, quan es llegirà el pregó des de la plaça de l’Atlàntida. El recorregut serà el següent: carretera de Balenyà, passeig de Sant Genís, carretera de Mont-rodon, passeig Domènec Sert, carretera de Balenyà, carrer de la Vila, carrer Catalunya, avinguda Montseny, carrer Sant Sebastià, plaça de les Eres i carretera de Balenyà.  Un cop acabi la rua, el Carnaval continuarà a Can Costa. A la sala gran es lliuraran els premis a les millors carrosses i la millor comparsa, i hi haurà festa per celebrar el dia de la disbauxa. D’altra banda, a les 10 de la nit, hi haurà una festa jove a la Carpa de Can Costa. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu gaudir d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la presó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més elaborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom casolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. Per dormir a Taradell hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bon carnestoltes tardà a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona se celebra un carnaval tardio el sábado 4 de marzo, a las 6 de la tarde, con baile nocturno incluido. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. Para dormir en Taradell hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

El Passant de Calldetenes


calldetenes

De nou una proposta familiar divertida i fantàstica que us permetrà descobrir petits poblets bonics de la plana de Vic. Aquest diumenge Calldetenes, a tocar de Vic mateix. Allà hi fan la passada de Sant Antoni aquest proper diumenge, 12 de febrer de 2017. La Festa dels Tonis comença, de bon matí, a l’aparcament de davant de l’institut amb un bon esmorzar i la concentració de carruatges i cavalls. A mig matí sortirà el passant per recórrer els carrers i places del poble i ser beneïda a davant de l’església a 2/4 de 12. A la plaça Onze de Setembre hi haurà, durant el matí i la tarda, l’activitat de passejades en poni per als menuts. Durant tot el matí, el recorregut del Passant va pels carrers del poble, i es fa fins a tres cops, en tres llocs diferents la benedicció dels animals. A les 11.45 hores teniu una missa solemne a l’església parroquial, i al migdia s’inicia el Passant. Per arribar al poble i no pèrdre-us el millor que podeu fer és agafar l’eix transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, i sortir a l’enllaç de la N-141d, a Calldetenes. Des de Barcelona el millor, encara que sigui una volteta, és seguir cap a Ripoll, passant Vic, per la C-17, per agafar l’eix transversal en direcció Girona i aleshores fer la volta a Vic per l’eix, com si fos un cinturó de ronda. Millor que atravessar Vic, amb risc de pèrdua i semàfors. El lloc per dinar més conegut del poble, però molt, és Can Jubany, un restaurant de campanetes. Preus a l’alçada del lloc. Fora d’aquí, podeu anar a Vic. Allà, a més de dinar bé, podeu visitar monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglèsies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta de restaurants, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ La vinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Per dormir teniu un bon hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o el clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssic el Jaume Balmes, més cèntric.

Con la llegada del frio llegan también las pasadas de Sant Antonio. Este próximo domingo en Calldetenes, un pueblo situado en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. Para llegar y no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos.