Porto Torres a Sardenya


A l’hora de fer un viatge a Sardenya molta gent opta per agafar el vaixell de Grimaldi que surt de Barcelona a la nit i arriba a l’illa al matí de l’endemà. El port on desembarquen és Porto Torres. Però poca gent visita aquesta ciutat. Quasi tothom marxa cap a l’Alguer, destí de molts catalans, o va directament a les platges del nord, a Stintino, on La Pelosa és la màxima atracció, i amb raó. Si finalment us apiadeu d’aquesta petita ciutat portuària descobrireu una vila bonica, amb un passeig marítim agradable, carrers rectes, assolellats i platges prou boniques. Però, a més, Porto Torres és el lloc de sortida de barques que us portaran a l’isla dell’Asinara, un parc nacional.

I si no us agrada la natura, i preferiu monuments de pedra, al cor de la vila trobareu la Basilica di San Gavino, un fastuós monument romànic, realment molt bonic i molt ben conservat, del segle XI. Una preciositat. Patrimoni de la humanitat! De la seva època romana Porto Torres conserva diverses construccions, com ara un pont. Prop de la platja di Balai, que és molt bonica, hi ha una altra església romànica, anomenada Sant Gavino a mare. Recomanem també la bella Spiaggia dello Scogliolungo i la de Spiaggia delle Acque Dolci, tot i que Balai és més xula. Per dinar podeu anar, sense dubtar-ho, restaurant San Gavino, a tocar de la basílica d’aquest mateix nom. Fantàstic! Lluny de Porto Torres, camí de Castelsardo trobareu la platja de Platamona, i la platja de Marina di Sorso, al bell mig del golf de l’Asinara. Es tracta de bonics arenals, platges llargues, netes, però sovint remogudes pel vent del nord. Si heu de dormir a Porto Torres hi ha alguns hotels i apartaments, però a Platamona i Sorso, al costat del mar, hi ha un munt de càmpings, molt ben condicionats. Si voleu quelcom menys turístic, més baratet, podeu arribar-vos a Sàssari, que està a 20 kms. i dormir a l’Hotel Carlo Felice, molt recomanable, i sopar a la magnífica pizzeria Terzo Tempo!

A la hora de hacer un viaje a Cerdeña mucha gente opta por coger el barco de Grimaldi que sale de Barcelona por la noche y llega a la isla por la mañana del día siguiente. El puerto donde desembarcan es Porto Torres. Pero poca gente visita esta ciudad. Casi todo el mundo marcha hacia Alghero, destino de muchos catalanes, o va directamente a las playas del norte, en Stintino, donde La Pelosa es la máxima atracción, y con razón. Si finalmente os ten de esta pequeña ciudad portuaria descubrirá una ciudad bonita, con un paseo marítimo agradable, calles rectas, soleados y playas bastante bonitas. Pero, además, Porto Torres es el lugar de salida de barcas que le llevarán a la isla dell’Asinara, un parque nacional. Y si no te gusta la naturaleza, y prefiere monumentos de piedra, en el corazón de la villa encontrará la Basílica de San Gavino, un fastuoso monumento románico, realmente muy bonito y muy bien conservado, del siglo XI. Una preciosidad. Patrimonio de la humanidad! De su época romana Porto Torres conserva varias construcciones, como un puente. Cerca de la playa di Balai, que es muy bonita, hay otra iglesia románica, llamada San Gavino a madre. Recomendamos también la bella Spiaggia dello Scogliolungo y la de Spiaggia delle Acque Dolci, aunque Balai es más chula. Para comer puede ir, sin dudarlo, restaurante San Gavino, junto a la basílica de este mismo nombre. Fantástico! Lejos de Porto Torres, camino de Castelsardo encontrará la playa de Platamona, y la playa de Marina di Sorso, en medio del golfo de Asinara. Se trata de bonitos arenales, playas largas, limpias, pero a menudo removidas por el viento del norte. Si ha de dormir en Porto Torres hay algunos hoteles y apartamentos, pero a Platamona y Sorso, junto al mar, hay un montón de campings, muy bien acondicionados. Si desea algo menos turístico, más barato, puede llegar ayudarán a Sassari, que está a 20 kms. y dormir en el Hotel Carlo Felice, muy recomendable, y cena en la magnífica pizzería Terzo Tempo!

When making a trip to Sardinia many people choose to take Grimaldi’s boat which leaves Barcelona at night and arrives on the island the next morning. The port where they disembark is Porto Torres. But few people visit this city. Almost everyone goes to Alghero, the destination of many Catalans, or goes directly to the northern beaches, to Stintino, where La Pelosa is the main attraction, and rightly so. If you finally take pity on this small port town you will discover a beautiful villa, with a nice promenade, straight, sunny streets and pretty enough beaches. But in addition, Porto Torres is the departure point for boats that will take you to the isla dell’Asinara, a national park. And if you don’t like nature, and prefer stone monuments, in the heart of the town you will find the Basilica di San Gavino, a magnificent Romanesque monument, really very beautiful and very well preserved, from the 11th century. A beauty. World Heritage! From its Roman times Porto Torres preserves several constructions, such as a bridge. Near the beach di Balai, which is very beautiful, there is another Romanesque church, called San Gavino a mare. We also recommend the beautiful Spiaggia dello Scogliolungo and the Spiaggia delle Acque Dolci, although Balai is cooler. For lunch you can, without hesitation, go to San Gavino restaurant, next to the basilica of the same name. Fantastic! Far from Porto Torres, on the road to Castelsardo, you will find Platamona beach and Marina di Sorso beach, in the middle of the Gulf of Asinara. These are beautiful sandy beaches, long, clean beaches, but often tossed by the north wind. If you have to sleep in Porto Torres there are some hotels and apartments, but in Platamona and Sorso, next to the sea, there are a lot of campsites, very well conditioned. If you want something less touristy, cheaper, you can reach Sassari, which is 20 kms. and sleep at the Hotel Carlo Felice, highly recommended, and dinner at the magnificent pizzeria Terzo Tempo!

Lors d’un voyage en Sardaigne, de nombreuses personnes choisissent de prendre le bateau de Grimaldi qui quitte Barcelone la nuit et arrive sur l’île le lendemain matin. Le port où ils débarquent est Porto Torres. Mais peu de gens visitent cette ville. Presque tout le monde se rend à Alghero, destination de nombreux Catalans, ou va directement sur les plages du nord, à Stintino, où La Pelosa est l’attraction principale, et à juste titre. Si vous avez enfin pitié de cette petite ville portuaire, vous découvrirez une belle villa, avec une belle promenade, des rues droites et ensoleillées et des plages assez jolies. Mais en plus, Porto Torres est le point de départ des bateaux qui vous mèneront à l’isla dell’Asinara, un parc national. Et si vous n’aimez pas la nature, et préférez les monuments en pierre, au cœur de la ville, vous trouverez la Basilica di San Gavino, un magnifique monument roman, vraiment très beau et très bien conservé, du 11ème siècle. Une beauté. Héritage du monde! De l’époque romaine, Porto Torres a conservé plusieurs constructions, comme un pont. Près de la plage de Balai, qui est très belle, il y a une autre église romane, appelée San Gavino a mare. Nous recommandons également la belle Spiaggia dello Scogliolungo et la Spiaggia delle Acque Dolci, bien que Balai soit plus frais. Pour le déjeuner, vous pouvez, sans hésitation, vous rendre au restaurant San Gavino, à côté de la basilique du même nom. Fantastique! Loin de Porto Torres, sur le chemin de Castelsardo, vous trouverez la plage de Platamona et la plage de Marina di Sorso, au milieu du golfe d’Asinara. Ce sont de belles plages de sable, de longues plages propres, mais souvent secouées par le vent du nord. Si vous devez dormir à Porto Torres il y a des hôtels et des appartements, mais à Platamona et Sorso, à côté de la mer, il y a beaucoup de campings, très bien conditionnés. Si vous voulez quelque chose de moins touristique, moins cher, vous pouvez rejoindre Sassari, qui est à 20 km. et dormir à l’hôtel Carlo Felice, fortement recommandé, et dîner à la magnifique pizzeria Terzo Tempo!

 

Cagliari / Càller


Avui us parlarem de Cagliari, la bella ciutat de Càller, capital de Sardenya. Una vila jove, vibrant, divertida, gran. Nosaltres estavem allotjats a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, tot i que la piscina i l’spa estaven tancats pel coronavirus, a preus una mica cars, però interessants. Per sopar vam descobrir, al centre de Cagliari, que és una ciutat amb un ambient nocturn brutal, la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella, que ens va agradar i que vam repetir nit darrera nit. Cagliari te tot el que una vila italiana que s’apreciï ha de tenir: uns carrers estrets, plens de bugada penjada, unes fortes muralles i bastions, pujades potents, baixades terrorífiques, placetes amagades, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, i un munt de palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència. Difícil aparcar, sinó impossible. Cerqueu als bastions, o aneu directament al pàrking de l’estació, a costat del port.

Cagliari és un destí fantàstic per descobrir el sud de Sardenya, amb platges magnífiques, situades entre les millors d’Europa, com per exemple Turredda, una de les millors platges de l’illa, que sol estar molt plena, petada, impossible possar-hi un peu. Però calma, uns cinc kms. més cap avall, camí de Teulada, cap a l’Oest. I arribareu a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, amb bon aparcament i poca gent, una passada! Pels voltants teniu bons restaurants, sobretot a Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! I moltes altres platges xules com ara l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Cap a l’est també teniu platges de somni, com ara Punta Molentis, o bé les de Villasimius, com Cala Sinzias, o la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.

Hoy os hablaremos de Cagliari, la bella ciudad de Cagliari, capital de Cerdeña. Una villa joven, vibrante, divertida, grande. Nosotros estábamos alojados en el hotel T, uno de los mejores de la ciudad. Lujo. Buenas habitaciones, aunque la piscina y el spa estaban cerrados por el coronavirus, a precios un poco caros, pero interesantes. Para cenar descubrimos, en el centro de Cagliari, que es una ciudad con un ambiente nocturno brutal, la Grotta di Marcello, un curioso restaurante, dentro unas cuevas bajo la ciudad vieja, que nos gustó y que repetimos noche tras noche. Cagliari tiene todo lo que una ciudad italiana que se aprecie debe tener: unas calles estrechas, llenas de colada colgada, unas fuertes murallas y bastiones, subidas potentes, bajadas terroríficas, plazoletas escondidas, una catedral magnífica con una cripta impresionante, y un montón de palacios venidos a menos … atractiva en su relativa decadencia. Difícil aparcar, sino imposible. Busque los bastiones, o vaya directamente al parking de la estación, cerca del puerto.

Today we will talk about Cagliari, the beautiful city of Cagliari, the capital of Sardinia. A young, vibrant, fun, big villa. We were staying at the T Hotel, one of the best in town. Luxury. Good rooms, although the pool and spa were closed by the coronavirus, at somewhat expensive but interesting prices. For dinner we discovered, in the center of Cagliari, which is a city with a brutal nightlife, the Grotta di Marcello, a curious restaurant, in some caves under the old town, which we liked and which we repeated night after night. Cagliari has everything an Italian town to appreciate must have: narrow streets, full of hanging laundry, strong walls and bastions, powerful climbs, terrifying descents, hidden squares, a magnificent cathedral with an impressive crypt, and a lots of palaces come to less … attractive in its relative decay. Hard to park, but impossible. Look for the bastions, or go directly to the station car park, next to the port.

Aujourd’hui, nous parlerons de Cagliari, la belle ville de Cagliari, la capitale de la Sardaigne. Une grande villa jeune, dynamique et amusante. Nous étions à l’hôtel T, l’un des meilleurs de la ville. Luxe. Bonnes chambres, bien que la piscine et le spa aient été fermés par le coronavirus, à des prix un peu chers mais intéressants. Pour le dîner, nous avons découvert, dans le centre de Cagliari, qui est une ville à la vie nocturne brutale, la Grotta di Marcello, un curieux restaurant, dans certaines grottes sous la vieille ville, que nous aimions et répétions nuit après nuit. Cagliari a tout ce qu’une ville italienne doit avoir à apprécier: des rues étroites, pleines de linge suspendu, des murs et des bastions solides, des montées puissantes, des descentes terrifiantes, des places cachées, une magnifique cathédrale avec une crypte impressionnante et un beaucoup de palais deviennent moins … attrayants dans sa relative décomposition. Difficile à garer, mais impossible. Cherchez les bastions, ou rendez-vous directement au parking de la gare, à côté du port.

 

L’Alguer / Alghero


Un dia de la vostra vida heu de visitar l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Podeu arribar-hi en avió, l’Alguer té un aeroport ben comunicat, o en vaixell de la línia Grimaldi que va a Civitaveccia, parant a Porto Torres, a Sardenya. Porto Torres està a escassos 40 kms. de la ciutat. Alguer és una vila molt bonica, potser la més bonica de l’illa. Està situada a la costa oest, la que mira a Barcelona. Te una part antiga, rodejada de muralles, que son esplèndits miradors marítims, amb carrers de cases de pedra daurada, que recorden Ciutadella de Menorca. El port i el passeig marítim permeten passejades molt agradables a la posta de sol. Tota la ciutat és daurada llavors. La ciutat nova no desentona. No hi ha edificis alts. Podeu aparcar molt bé, en superfície o sota terra, a l’aparcament de la plaça del mercat.  La catedral no és gran cosa però està envoltada de carrets estrets molt típics. Per dinar a la ciutat de l’Alguer, us recomanem molt el restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i no tant el restaurant Al Reffetorio, que no va resultar ser el millor de l’Alguer, però estava sota un arc, amb bona sombra. No vam dormir a la ciutat catalana però hi ha bons hotels. També podeu anar a dormir a Sàssari que està a 40 kms. i és una vila molt més important, menys turística, amb hotels més barats. Com per exemple l’hotel Carlo Felice, un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable.

Des de l’Alguer podeu fer excursions molt boniques. Com per exemple arribar-vos a Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament del Capo Caccia, i tornar a pujar-los. També podeu banyar-vos en les cales al nord de la ciutat. Des de les més allunyades, com ara la meravellosa spiagga di Mugoni, o la del Lazzareto, que tenen bon pàrquing de pagament, ombra i tota mena de facilitats, i que son força verges encara, amb la seva sorra blanca i les aigües turquesa, cristal·lines. O, més a tocar de l’Alguer la meravellosa platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament. Pel sud podeu anar fins la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. I banyar-vos a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Bosa és molt maca, amb els seus carrers típics, el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems. I de tornada escolliu la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb moltes corbes però amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Pareu a fer una banyada a la cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca, a pocs kms. al sud de l’Alguer.

Un día de vuestra vida debeis visitar Alghero, la ciudad catalana de Cerdeña. Pueden llegar en avión, Alguer tiene un aeropuerto bien comunicado, o en barco de la línea Grimaldi que va a Civitaveccia, parando en Porto Torres, en Cerdeña. Porto Torres está a escasos 40 kms. de la ciudad. Alghero es una ciudad muy bonita, quizás la más bonita de la isla. Está situada en la costa oeste, la que mira a Barcelona. Tiene una parte antigua, rodeada de murallas, que son espléndidos miradores marítimos, con calles de casas de piedra dorada, que recuerdan Ciutadella de Menorca. El puerto y el paseo marítimo permiten paseos muy agradables en la puesta de sol. Toda la ciudad es dorada entonces. La ciudad nueva no desentona. No hay edificios altos. Pueden aparcar muy bien, en superficie o bajo tierra, en el aparcamiento de la plaza del mercado. La catedral no es gran cosa pero está rodeada de carritos estrechos muy típicos. Para comer en la ciudad de Alghero, le recomendamos mucho el restaurante Al Vecchio Mulino, un lugar donde se come de fábula, y no tanto el restaurante Al Reffetorio, que no resultó ser el mejor de Alghero, pero estaba bajo un arco, con buena sombra. No dormimos en la ciudad catalana pero hay buenos hoteles. También puede acostarse en Sassari que está a 40 kms. y es una villa mucho más importante, menos turística, con hoteles más baratos. Como por ejemplo el hotel Carlo Felice, un hotel un poco viejo, con habitaciones desgastadas por el paso del tiempo, pero la limpieza es fantástica y el personal muy amable.

One day of your life you must visit Alghero, the Catalan town of Sardinia. You can get there by plane, Alghero has a well-connected airport, or by boat on the Grimaldi line to Civitaveccia, stopping at Porto Torres in Sardinia. Porto Torres is just 40 kms away. from the city. Alghero is a very beautiful town, perhaps the most beautiful on the island. It is located on the west coast, which overlooks Barcelona. It has an old part, surrounded by walls, which are splendid sea viewpoints, with streets of golden stone houses, reminiscent of Ciutadella de Menorca. The port and the promenade allow very pleasant walks at sunset. The whole city is golden then. The new city is not out of tune. There are no tall buildings. You can park very well, on the surface or underground, in the car park in the market square. The cathedral is no big deal but is surrounded by very typical narrow carts. For lunch in the city of Alghero, we highly recommend the restaurant Al Vecchio Mulino, a place where you eat fabulous, and not so much the restaurant Al Reffetorio, which did not turn out to be the best in Alghero, but was under an arch, with good shade. We did not sleep in the Catalan city but there are good hotels. You can also go to sleep in Sassari which is 40 kms away. and it is a much more important, less touristy villa, with cheaper hotels. Such as the Hotel Carlo Felice, a slightly old hotel, with rooms worn by the passage of time, but the cleanliness is great and the staff very friendly.

Sardenya / Sardegna / Sardinia / Cerdeña


Avui us proposem un clàssic. Un viatge per fer a l’estiu, al juny, al juliol, fins i tot a l’agost, millor encara al setembre. I, perquè no, per setmana santa, Nadal o un cap de setmana llarg, o un pont abundant. Es tracta d’anar de vacances a Sardenya, aprofitant la línia de Grimaldi que va a Roma. Sortireu del port de Barcelona amb més o menys retard, entre les 10 i les 12 de la nit. E retard és una cosa força típica dels vaixells de Grimaldi que enllacen la nostra ciutat amb Civitaveccia o, com és el cas, amb Porto Torres, a Sardenya.

Això pot provocar que l’arribada a Porto Torres, prevista sobre les 10 del matí, acabi essent a les dues del migdia. Sempre podeu sopar, esmorzar o dinar al vaixell, que no està malament però no és un restaurant de cinc estrelles. També podeu fer servir l’avió, fins Alguer o Cagliari. En tot cas, arribats a l’illa, desembarcats del vaixell o de l’avió, us caldrà un lloc on dormir. Segur preferireu l’Alguer, bonica ciutat d’arrels catalanes, a tocar del mar, amb pocs hotels, cars, o un resort en alguna platja espectacular, caribenya, encara més cars. Si es voleu fer cas aneu a hotels tradicionals en ciutats tradicionals, com ara l’hotel Carlo Felice, a la ciutat de Sàssari. El podeu fer servir de centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. Sàssari és una ciutat gran però a escala humana. És bonica però sense grans atractius. Te places i carrers molt típics, i una catedral barroca, petita. I res més. Però teniu allà tots els serveis i no està lluny de l’Alguer, a 40 kms., ni de Porto Torres, a 25 kms, ni de la platja, a 12 kms. Es pot recòrrer la meitat nord de Sardenya des de Sàssari: la Pelosa, Salines, Porto Torres, Alguer, Castelsardo… tot a mnys de 50 kms!

A Sàssari hi ha molt bons restaurants. A la nit podeu sopar, molt bé, en una pila restaurant de cuina sarda, tots bons, situats en places molt animades. Per exemple a les 2 Lanterne que està en una placeta molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical cada nit. També recomanem molt la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Increïble.  Bona també la braseria i pizzeria que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat. Finalment ressenyar el Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial.

Sardenya és famosa per les seves platges, verges, increïbles, amb sorres de quars blanc i aigües d’un blau estratosfèric, com Is Arutas, prop d’Oristano, o Les Salines, a Stintino. En algunes hi ha dutxes i xiringuitos, no en totes. En altres un càmping. Certes tenen molt d’aparcament, de vegades gratuït, altres pagant. Però Sardenya no només son platges. Porto Torres, el port on potser haureu desembarcat, te una església romànica, la basílica de Sant Gavino, que és una preciositat. Patrimoni de la humanitat!. Aquí podeu dinar molt bé al restaurant San Gavino, a tocar de la basílica mateix.

També els poblets son un encant. Mundialment famós és Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. A Castellsardo podeu menjar al restaurant La Schizzula, pas mal. En acabar una passejada pel poble, que és molt autèntic i bonic, i a la tarda a la platja, ideal! També és preciosa la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. Podeu visitar la ciutat o anar directament a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Una bonica platja d’aigües molt netes, bon aparcament i molta sorra. Per dinar a Bosa podeu anar al restaurant Típico, en una plaça ben típica, al centre de la ciutat. No us perdeu el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems. Si us agrada conduir, de tornada a Sàssari o l’Alguer, escolliu la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Podeu parar a fer una banyada en una cala, per exemple cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca. No us perdeu algun nuraghe, per exemple el de Santu Antine, una preciosa construcció prehistòrica de l’edat del ferro. Una ciutadella increïble de pedra. O bé alguna de les esglésies romàniques no lluny de Sàssari, com ara l’església romànica de la Santíssima Trinità de Saccargia, una fastuosa edificació. O, evidentment, cal visitar Alguer, ciutat murallada, catalana, preciosa. Aquí, per dinar, aneu a la ciutat vella de l’Alguer, al restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i feu una volta pels seus carrers medievals.

 

Igualment, si us agrada l’art, podeu anar fins a Sant Joan de Sinis, on podreu visitar les ruïnes de la ciutat púnica de Tharros. També bona platja no gaire lluny! Allà podeu dinar al restaurant Tharrae, prop de la platja, bon aparcament, bon peix i marisc, preus molt raonables. Nora és una altra vila púnica molt bonica.

El sud de Sardenya també és molt bonic. Aquí està la capital, Cagliari, una ciutat força més gran i caòtica que Sàssari. Podeu allotjar-vos a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, piscina i spa. Preus una mica cars. Per menjar, al centre de Cagliari, que és una vila amb un ambient nocturn brutal, aneu a la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella. Prop de Cagliari també hi ha platges esplèndides, com ara Piscini, Turredda o Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Per l’oest de Cagliari podeu dinar al restaurant Crar’e Luna, fantàstic! Per la banda est de Cagliari també hi ha cales de somni, com ara les de Villasimius, una costa amb platges de fàbula. Per explemple Punta Molentis o Cala Sinzias, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica és la Spiaggia di Porto Giunco.

Cagliari mereix una visita a banda. Els seus carrers estrets, les muralles i bastions, les pujades, les placetes, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, els palaus vinguts a menys… fan molt atractiva la seva relativa decadència.

Recordeu… a un pas de Barcelona, Sardenya ofereix molts atractius en poc espai. Ideal per a famílies!

La platja de Badalona


Comencem de nou el nostre bloc amb una sèrie d’articles sobre platges, que ara convé molt, amb la calor. I el reprenem ben a tocar de casa, a la bella ciutat de Badalona, a tocar de Barcelona, ben comunicada pel tren de la línia 1 de rodalies i pel metro de la línia 2, amb final a la plaça Pompeu Fabra. Tan l’estació de tren com la del metro deixen prop de la platja, (el tren molt més!). Badalona té una gran platja, llarga i de sorra daurada, molt capaç en temps de pandèmia. Segons quins dies està bruta, però molt altres la trobareu cristal·lina. Veniu a Badalona a passar una estona prenen el sol i banyant-vos. A mitja hora de Barcelona!. Un cap de setmana, un matí o una tarda, o tot un dia. Animeu-vos i veniu a Badalona!. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. Només cal baixar per l’Avinguda Martí i Pujol, 500 mts. per arribar a l’aigua. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies, a la mateixa platja! En cotxe seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la mateixa Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro. Si teniu temps de fer un volt potser us interessarà veure el Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increïble i fantàstica. Per menjar alguna cosa us recomanem uns quants bons restaurants. A tocar de la plaça de la vila teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caruso, una pizzeria i trattoria italiana situada al Carrer de Sant Miquel és fantàstica i tampoc queda massa allunyada. A prop teniu també La Sargantana que és un dels locals que representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones aneu a La Costa, local modern. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. Bon dia de platja a Badalona!.

En la ciudad de Badalona, cerca de Barcelona, teneis una gran playa de arena dorada, con mucha capacidad. Podeis venir hasta la playa de Badalona a pasar un buen fin de semana, una mañana, una tarde, o todo un día. Podrán jugar con las olas, bañarse en aguas muchas veces cristalinas y tomar el sol sin aglomeraciones. Y cuando acabeis, si queréis, visitad el magnífico Museo de Badalona, muy próximo a la playa. Podeis llegar a las playas de Badalona muy fácilmente en coche, porque está sólo a 10 kms. de Barcelona y tiene buenos parkings, eso sí, de pago. O bien pueden usar el tren de la línea C1, que les deja en la misma arena, o el bus, el B25 desde la plaza Urquinaona. Aún más fácil llegar en metro, el de la línea 2, la lila. Precisamente tiene su última parada en la misma Plaza Pompeu Fabra, no lejos de la propia playa, a unos 500 mts. Si necesitan quedarse a comer han de saber que pueden ir a una serie de restaurantes muy interesantes. Ca L’Arqué, carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97, Tel. 93.384.51.70. Can Frai, un lugar gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de San Anastasio, 102 Tel.. 93384 37 63. Si os gusta la historia y el arte, se puede aprovechar para subir hasta el monasterio gótico de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña que separa la llanura litoral badalonesa del Vallés. ¡Animaos y venid a Badalona!. Sol, playa i cultura!

Més enllà de Múrcia: Almeria!


De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

 

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

 

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé  al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

 

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

 

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

 

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

 

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

  

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.


Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Més enllà de València: Múrcia


Múrcia és un destí molt poc conegut, que està una mica més enllà de València. Ahir us proposavem de trencar el confinament, tan aviat com puguem, amb una escapada festiva a València. Avui us demanem d’anar més enllà. Deixeu València, on haureu dormit al Centre Comercial Bonaire, allotjats al Holiday Inn Express o a l’Ibyis Styles, tot dos prou acceptables, h on hem gaudit de la ciutat gràcies al bus 160. Deixem enrrere el palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art, la Catedral, la Basílica dels Desemparats… fantàstica, la llotja de la seda, el mercat rodó i el central, santa Caterina, i anem cap al sud!

Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, com ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increïbles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor.

Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, com la seva bonica catedral barroca, amb la façana, obra mestra bestial, i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artista genial.

Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Un cop vista Múrcia capital, anem a fer un volt per la regió, que dona per una setmana llarga de vacances. Teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari de la Santa Creu, molt interessant. Calasparra i el seu arròs no està gaire mes lluny. Podeu anar un dia a visitar els pobles de la conca alta del Segura, un dia de mal temps, sense massa calor. Feu una visita a Cehegín i Moratalla, poble molt divertit, amb les cases tipus gratacels.

Una altra visita imperdonable és Lorca, una vila medieval amb el seu gran castell musulmà, i tota ella plena d’art. Va quedar molt malmesa pel terratrèmol, però encara és superba! Des d’alla és fàcil baixar fins la costa d’Águilas amb les seves cales i platges. Ens encanta la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats.

Voleu saber quins son? Doncs deixeu Águilas i aneu cap a Sud, camí d’Almería, cap a Pulpí. Allà trobareu la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. I al costat la cala Carolina, just al costat! Pàrquing suficient i compartit. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

   

En acabar la banyada torneu a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, torneu a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente.

Però si encara fa mal temps podeu continuar per l’interior, que amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona.

Un altre dia podeu anar al nord, cap a Elx, amb la seva catedral i els seus palmerars, guapíssims. I acabar a Santa Pola i, potser, embarcar per l’illa de Tabarca. Aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant, ens té el cor robat des de fa molts anys. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, podeu tornar a Múrca per la carretera de vora el mar i veure les salines de Torrevella, on hi ha flamencs, per anar fins Guardamar. A la ciutat podeu sopar al restaurant Taberna, a La Parranda, o a La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Un altre dia dediqueu-lo a fer una visita a Cartagena. També podreu banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Podeu continuar la visita cap el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que és molt bonica.

Però encara son més xules, i situades en un altre paratge natural impressionant, les platges de Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià.

Un altre destí bonic és el Cabo de Palos, un lloc natural esplèndid, roques, mar, far i platges llargues. Hi ha també un petit port i un poblet. Podeu dinar allà, al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegeu pel port i banyeu-vos en la mar de ponent.

O en la mar de Llevant. Veient, a la dreta, al fons, el far del Cap de Palos i a l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Més enllà de Penyíscola: València


València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Penyíscola, ara tancats, et somniem!


Quan no sabem què fer ni on anar, quan ens deixin sortir del confinament, potser agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. Potser només un cap de setmana. Però la mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, omple de serenor l’anima. I si és al pic de l’estiu, millor! La vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània, té unes platges fabuloses!

A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments i de restaurants. També teniu càmpings ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, molt recomanables, com l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

L’endemà, en llevar-vos, feu un tomb amb la llum del dia que neix. Veureu com Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

Pugeu al castell, visiteu les sales gòtiques on va desafiar el món el Papa LLuna! Albireu l’horitzó des de les muralles, des del far. Baixeu al port a veure arribar la pesca, a mitja tarda. Aneu fins la platja, banyeu-vos en les aigües cristal·lines, i, en acabar la banyada, aneu als restaurants de la vila closa, o prop de la mateixa platja, on dinareu bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà. Recomanable.

 

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Una volta pel Cap de Creus


Potser decidireu, quan passi el confinament, fer una volta per algun paisatge proper. Seria ideal anar al Cap de Creus. Poca cosa, potser sortir dissabte i tornar diumenge, o uns dies de vacances. El primer dia podríeu anar fins a Cadaqués. Magnífic. Potser haureu d’aparcar fora el poble, en alguna platja, potser a la platja del Ros. Sereu lluny però podeu anar caminant per la riba. Obtindreu vistes impagables de Cadaqués!

Cadaqués és la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. Gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu banyar-vos a la vora del Mediterrani. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic.

La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Com hem dit, aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. Ja us hem explicat que podeu tornar caminant vora el mar.

 

Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen.

Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te pàrquing i piscina. I el mar a la porta!.Després de banyar-vos podeu visitar la vila closa, amb els seus carrers estrets i les cases blanques.

Fixeu-vos en les tapes de l’entrada d’aigua de les cases, veureu que tenen petits quadres mariners. Una cucada.

A la tarda podeu anar fins a Port Lligat, un entorn molt bonic, amb la casa de Dalí. El port, les barques, el mar quiet… un paradís. Port Lligat és una cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca.

Un altre dia podeu anar per la carretera que porta fins el cap, al far de Cap de Creus, paisatge esplèndid, en diuen mineral. Seguiu fins el final, fins el cap, fins el far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Per dormir us recomanaríem molts hotels a Cadaqués. Però ens decidim per l’Hotel Duran, molt bé. Molt recomanable. Si us esteu a Figueres podeu fer un volt per la ciutat: museu teatre Dalí, carrers comercials…

 

L’endemà us proposem una anada cap a Sant Pere de Rodes, meravellós monestir romànic penjat damunt Port de la Selva.

Per dinar baixeu a Port de la Selva, un bonic poble blanc mariner obert a la seva àmplia badia. Feu una estona per la vila i per la seva platja. Una bona banyada a la seva platja calma, serà fantàstica!

Podeu dinar a Port de la Selva mateix, al restaurant Bellavista. A la tarda potser podeu anar a Platja de Garbet, a remullar-vos i ressolar a la sorra. Magnífic.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas, a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués. Hoy os proponemos esta salida porque hay que ver Cap de Creus, Cadaqués, Port de la Selva, Port Lligat, Sant Pere de Rodes… una propuesta divertida para toda la família. ¡Una idea magnífica! .

Una volta pel Delta de l’Ebre


Un cop ens deixin sortir de casa, i puguem fer una sortida en família, potser només ens deixaran fer viatges interns. Fora bo llavors redescobrir el país. Potser podríem anar un parell de dies al Delta de l’Ebre. I potser podríem fer centre a Sant Carles de la Ràpita, a l’Hotel Can Batiste. Seria tot un encert! Sant Carles té port i platges, està cèntric i és coquetó. L’hotel està una mica lluny del centre, però aprop de la platja, no té piscina però podeu sopar al mateix hotel, que disposa d’un restaurant de campanetes, i valdrà la pena!

L’endemà podeu anar a fer un volt pel Delta de l’Ebre, anant a l’Encanyissada, a veure flamencs. I, tot seguit, cap al centre d’interpretació de la casa de fusta, molt xulo.

No podeu marxar sense passejar pel Poble Nou del Delta, un bonic poblet de cases baixes amb bons restaurants i hotels, I heu de continuar fins el Trabucador, molt bonic, si el mar n’ha deixat alguna cosa. Per allà està, per menjar i descansar, en ple delta, l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant.

Del Trabucador us aconsellem anar cap a Deltebre, i fins el port fluvial per agafar la barca que baixa fins la gola de l’Ebre. Una excursió agradable.

Per dinar ho podeu fer allà mateix, a peu de l’embarcador, al restaurant Casa Nuri, que tot i ser molt gran, i molt típic, ofereix producte de qualitat. S’hi menja molt bé. La tarda la podeu passar a la platja de Riumar, solitària i molt bonica.

El dia següent podeu arribar-vos a la part nord del Delta, visitant la platja de la Marquesa, molt malmesa per les tempestes, i veure arrossars inundats o fora de temporada. En alguns camps veureu pasturar els ibis negres d’Egipte, i els flamencs, i moltes aus més. Seguidament podeu anar fins l’Ampolla, per Camarles. I si us agrada caminar fins la cala de l’Àliga. O per l’altre costat fins al far de la punta de la Banya.

Un altre dia podeu fer una mica d’interior, sortint cap a Tortosa per visitar aquesta bonica ciutat medieval i renaixentista. Comenceu per la catedral, gòtica, molt maca, amb el museu i un claustre xulo també.

Sortint feu una ullada al magnífic palau gòtic dels bisbes de Tortosa, i encamineu-vos tot seguit cap al Col·legi dels Sants Metges, una obra mestra del Renaixement a Tortosa, a Catalunya i a Espanya. Impressionant. Vam quedar bocabadats! Pel camí no deixeu d’admirar el portal barroc de la capella de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat.

Escaleu el turó, dominant el riu i la ciutat, per veure les vistes des de la Suda, el castell àrab, ara reconvertit en parador de turisme. Deleiteu-vos veien passar l’aigüa mansa de l’Ebre, ara poderòs, ara plàcid, travessant la vila.

Acabeu la una volta per la part baixa, la que toca el riu, amb el pont, el monument de Franco damunt l’Ebre, que te els dies comptats, i la façana barroca, inacabada de la catedral. Una experiència ben reeixida!

Si decidiu fer un cap de setmana, o unes petites vacances, també podeu dormir a Tortosa, i des d’allà, sortir a veure la natura que envolta Tortosa per tot arreu.  El delta de l’Ebre amb els seus espais, que ja us hem explicat, o bé els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan.

O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud: Alcanar, o Vinaròs i les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya.

Per dormir a la vila de Tortosa us proposem l’Hotel Corona. Ara bé, caldrà reservar perquè estarà tot ple, molt ple. Perquè hi haurà molta, molta gent. Per dinar proveu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus assequibles.

A Amposta hi ha bons hotels i també pot ser un bon centre per visitar la zona. Aneu a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià.

Una altra sortida que no podeu deixar de fer es anar fins l’Ametlla de Mar, un bonic poble mariner, on podreu banyar-nos en les aigües turqueses de la Cala S’Alguer, o de la Cala Xelin, o de la Cala de Santes Creus, o la de l’Olivaret, o la del Cristall. Desenes de cales precioses, desconegudes! Per menjar aneu al Sal Moreno, un bar de tapes que els diumenges fa un menú que no està gens malament. Si us agrada el càmping penseu en els que hi ha a l’Ametlla de Mar. Si us agrada estar a la vora del port teniu l‘Hotel del Port, al bell mig del port de l’Ametlla de mar, un altre bon lloc on fer centre.

De veritat que ens plau, molt i molt, convidar-vos a veure i gaudir del Delta de l’Ebre, de Tortosa, de l’Ametlla, i encara una mica més lluny, de Penyíscola, o de les coves de Benifallet. Un altre dia us ho expliquem! La vila de Tortosa us espera!.

Podemos afirmar, categóricamente, que la villa de Tortosa es una de las más bonitas e importantes ciudades de la antigua Corona de Aragón. Pensad que si vais, podréis disfrutar de palacios, iglesias, conventos y casas nobles. Llegaros hasta la gran ciudad del sur de Cataluña, tan desconocida, disfrutadla un fin de semana en que ya seamos libres de viajar a nuestro antojo. Será ideal para los niños, y podeis aprovechar para descubrir la ciudad. Tortosa está situada a sólo 160 kms de Barcelona por la autopista AP-7, que son un par de horas largas. En Tortosa no se puede dejar de ver su Catedral, una joya gótica, magnífica, con un retablo mayor impresionante. O el Call judío, o los Reales Colegios, la mejor obra renacentista de Cataluña. En el cerro, dominando el río y la ciudad, con magníficas vistas, está la Suda, el castillo árabe, ahora reconvertido en parador de turismo. Deleitarse viendo pasar el agua mansa del Ebro, ora poderoso, ahora plácido, atravesando la villa és toda una ocupación. Si deciden completar allí este fin de semana, o unas pequeñas vacaciones, salgan entonces a ver la naturaleza que rodea Tortosa por todas partes. El delta del Ebro con sus espacios, los puertos de Beceite, con el monte Caro, un parque natural único, las villas medievales de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. O bien vayan a disfrutar de las playas de arena de nuestro sur: Alcanar, o l’Ametlla y sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes de bicicletear, podeis hacerlo por una de las mejores vías verdes de España. Para dormir en el pueblo os proponemos el Hotel Corona. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar, un pueblo bastante alejado de las multitudes, que también tiene buenos hoteles. Tortosa merece una visita detallada.

Vacances a Irlanda conduint poc


Hola de nou! Encara estem tancats, però l’ànim no decau. Voleu anar lluny, amb el cotxe, amb totes les maletes, sense restriccions, aquests estiu, estalviant-vos de llogar-ne un a l’arribar al destí, i coduint poc? És possible. Anem a Irlanda! La primera parada possible serà Narbonne. Cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion.

El dia següent podeu fer una petita descoberta de l’Auvèrnia, visitant volcans extingits, com el Puy de Dôme o el Mont Dorée, o Vulcania, el museu interactiu. O potser la abadia de Saint Nazaire, o la bella església romànica de Issoire… I voltar per la natura verge de l’Auvèrnia, boscos, rius, prats i petits poblets. O bé continuar la ruta cap a París, amb parada una Orleans per dinar, potser. podeu fer-ho en un dels molts restaurants del casc antic, a tocar de l’aparcament i de la catedral. N’hi ha un baratet que es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però farà el fet. Vam visitar el casc antic, vora el Loire i la bonica catedral gòtica.

Si voleu podeu parar a París, o no. Si ho feu podeu dormir a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. O dins París mateix en un altre Ibis Styles molt xulo, a la place d’Italie. Passeu un dia o dos, si voleu, a la capital de França. Ja sabeu: Notre Dame, Invalides, Tour Eiffel, Saint Germain, potser Louvre!.

Si París no us fa el pes, o és massa gran per a vosaltres, o no en teniu ganes, sortint de Clermont Ferrand, aneu camí de Blois, a la vall del Loire, on podeu dinar a la terrassa del restaurant Le Clipper. L’estada a Blois, una bella vila a tocar del Loire, permet fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

IMG_3226

Llavors, en lloc de París podeu dormir a Le Mans, on hi ha un Novotel. Amb un casc antic medieval molt ben conservat, una bonica catedral i una abadia als afores, molt maca. D’allà feu cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on podreu visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral. I si heu anat via París, Bayeux també pot ser la vostra destinació!

IMG_3277

IMG_3284

També podeu fer un tomb per les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i visitar al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

IMG_3309

IMG_3317

A la tarda arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que us portarà a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortireu de port i l’endemà sereu allà

IMG_3337

IMG_3348

Cap a les tres de la tarda avistareu la costa irlandesa, i al poc entrareu al port de Rosslare.

IMG_3360

Desembarcats sense problemes preneu la direcció de la ciutat de Cork. Podeu dormir allà, i veure aquesta bonica vila, o bé acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney, que te un castell d’allò més misteriòs.

IMG_3510

Si aneu a Blarney no us perdeu un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltareu música celta en directe, menjareu divinament i gaudireu de bona cervesa irlandesa.

IMG_3372

Des de Blarney podeu fer un tomb i visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

IMG_3448

I continuar una mica més enllà, fins Kenmare, i dinar al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda creuareu el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.

IMG_3495

IMG_3501

El dia següent serà l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. És obligatori visitar tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto.

IMG_3539

Moment de partir nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

IMG_3558

IMG_3566

Més al nord encara trobareu la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dineu en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

IMG_3585

IMG_3587

Des de Galway entrareu en la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà. Us recomanem una casa, l’acollidora Seafield House. A tocar de la península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

IMG_3699

IMG_3705

Per sopar baixeu a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà podeu arribar-vos a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

IMG_3633

IMG_3647

IMG_3676

Podeu veure-hi foques, i belles platges, i dinar al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, sopeu al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. L’endemà toca una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no és, de tota manera, tan espectacular com diuen. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, torneu a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. A veure si us atreviu a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

IMG_3731

IMG_3747

IMG_3794

Us agrada el salmó salvatge fumat, de primera, de Letterfrank? Di diueu sí, aneu al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda podeu fer una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant. I, a la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

IMG_3868

IMG_3837

L’endemà marxeu de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on heu de visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Podeu dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda feu cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribareu al vostre destí, a Ballibofey, l’Hotel Villa Rose. Un lloc fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant.

IMG_3874

IMG_3881

Des de Ballibofey podeu anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Boniques platges, el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units, i penya segats de vertígen.

IMG_3952

 

IMG_4019

IMG_3977

IMG_3971

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, val el viatge!. Dineu a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Torneu a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

IMG_4060

IMG_4075

L’endemà deixeu l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, per anar cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podeu deixar passar. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dineu a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne. A la nit arribeu a Dublín, el vostre destí. podeu dormir a l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

IMG_4102

IMG_4103

IMG_4137

IMG_4131

El primer dia a Dublín visitareu la ciutat és típica: el Trinity College, el Museu Arqueològic, el Museu d’Art, el castell, l’oficina de correus… i podeu dinar a Bar Temple, potser al Cafe Italiano. Molt recomanable, menjar italià autèntic.

IMG_4197

IMG_4294

IMG_4254

IMG_4288

El segon dia a Dublín potser és el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dineu al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

IMG_4390

IMG_4389

IMG_4392

IMG_4382

IMG_4346

Una altra parada podria ser la platja de Brittas Bay, xulíssima! I potser fer la darrera volta per Dublin, en un bus de dos pisos!

IMG_4452

IMG_4482

De Dublin, anem cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

IMG_4493

IMG_4525

Seguidament potser podeu anar cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown. I dinar al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

IMG_4552

IMG_4564

IMG_4568

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, a França, des de Rosslare Harbour, i que us allunyaria de la ja vostra estimada Irlanda, podeu vàrem recórrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i dinar al petit poblet pesquer de Ringville, tot zona gaeltach.

IMG_4662

Aquella nit prendreu el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjareu terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa podeu parar al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormir i sopar, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

IMG_4696

IMG_4708

IMG_4719

Abans d’arribar a Nantes, destí possible de tornada, podeu parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dineu al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

IMG_4779

IMG_4788

A Nantes podeu dormir al Novotel, als afores, i continuar el vostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. No marxeu sense veure l’illa, i les altres illes que hi ha cap al sud.

IMG_4812

Podeu fer una aturada a Luçon, d’on era bisbe Richelieu, i dinar al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A la tarda visiteu la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

IMG_4818

IMG_4836

IMG_4827

De Saintes podeu baixar cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafeu el tramvia per anar a visitar el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà podeu voltar per les vinyes de Burdeus, fins Saint Emilion, o bé anar cap a la costa, a veure Arcanchon, amb la seva badia i la duna de Pilat. També voltar pel País Basc francès, per Bayonne, sant Joan de Luz, o pels Pirineus, abans de tornar cap a Barcelona. De tornada encara us pot quedar Toulouse i Foix. I podeu dinar, sopar o dormir a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. D’aquí cap a Barcelona, via Huesca, per la Vall d’Aran o per Jaca, o via Narbonne!

IMG_4855

IMG_4860

Si, en lloc d’anar per la ruta que us hem explicat, feu París de tornada, podeu visitar aquesta fantàstica ciutat i fins estar-vos-hi uns dies. I baixar a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dineu al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona via París, parant a Bourges, amb la seva fantàstica catedral gòtica, imponent. I també al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribarem a Clermont Ferrand, on podeu hem de dormir al Ibis Styles, o al Mercure de la place Jaude. Podeu sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara podreu parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, i dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché. En arribar a casa us adonareu que s’acabat un dels millors viatges de la vostra vida, el viatge a Irlanda!.

Irlanda es una propuesta seria de turismo familiar para unas vacaciones de verano. Un país diferente, amable, cordial, amigable, donde no te sientes Extranjero. Gente Acogedora. Paisajes verdes Hasta la extenuación, costes recortes con acantilados de Vértigo, no aptos para cardíacos. Lagos, castillos en ruinas, abadías antiguas, Cementerios misteriosos, bosques densos, que es comen caminos y carreteras. Un mar embravecido que castiga a los faros y la costa, pero que Deja Playas de arena fina, dorada, inmensas. Con una capital, Dublin, pequeña y coqueta, sin nada que ofrecer, pero mona. Con un barrio de bares, Temple Bar, inaudito. Con museos Gratuitos, pequeños, a escala humana, nada cansados, pero con pequeñas Maravillas escogidas. Una carretera que bordea los costes salvajes del Atlántico, pasando por pueblos de pescadores con casas de colores vivos, y pubs donde es canta y baila la música celta Cuando cae la noche. Tome el pequeño Barco desde un puerto olvidado y vaya a ver las Islas Aran, con los Suyas focas. O Arranmore, auténtica y nada turística, o la Tory Island, lejana. No se pierdan la vibrante ciudad de Galway, a los parques Nacionales, a los lagos de Connemara, los costes de Donegal, Haga el anillo de Kerry, y la península de Dingle, a los monasterios de Kelymore, Monasterboice y Glendalough con los cruces celtas, los torres ya los entornos de hadas. Ciudades medievales con castillos como Limerick o Kilkeny. SITIOS extintos como Bru Na Boyne, Patrimonio de la Humanidad como també lo es la Calzada de los gigantes, en el Ulster. Visita Belfast, o Londonderry, Derry, con los murales de lucha, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Llegue a Irlanda volante, o en su PROPIO coche. Salen Barcos desde Roscoff o Cherbourg Francia que en una noche os lleven a Cork o Rosslare, Muy comodo. Alojarse en unos beed and breakfast como nosotros, al Westwood de Blarney, con el su castillo, o al Seafield de Cliffden, en Parajes idílicos, o en hoteles bien bonitos, como el Villa Rose o Crowne Plaza, bien preparados para familias. No dude … Irlanda os espera uno de estos veranos!. Pero tenga preparados para la lluvia … y por unas temperaturas entre a los 10 y a los 20 grados!

Toscana des de Roma, passant per l’Umbria


El que us havíem promés! Una proposta per fer la Toscana, tan bon punt passi de nosaltres la pandèmia del “goronyavirus”. Ja sabeu, a l’estiu podem agafar el Grimaldi que va a Civittaveccia, i fer una ruta pel nord d’Itàlia. Per la Umbria primer, i per la Toscana després. Somiem! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell, una nit d’estiu, sense restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i quan arribem a destí, haurem conduït pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle. Això vol dir que el vaixell ens surt gratuït! Som a Civittavecchia i anem a Roma, o no. Millor a la tornada? Vosaltres mateixos. A Roma teniu el Novotel La Rústica, als afores, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, un poblet molt maco. Civittaveccia te alguns hotels també i platges que no estan malament. Prop, a Tarquinia, hi ha restes etrusques, i a Viterbo, bons hotels. Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio. Una vila medieval, seu d’un palau dels papes. Parada obligada. Podeu dormir a Viterbo, i sopar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Els voltants de Viterbo son bonics. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. A Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

 

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic, te una fantástica i alucinant catedral. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. I te hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita.

Dins l’Umbria també pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. Una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época.

I, si teniu dies, podeu fer la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica.

Seguint la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Sortint de Perugia fem via cap a la Toscana. La primera vila a la que arribarem serà Cortona. Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un turó. Està al costat del llac Trasimeno. L’església de Santa Maria Nuova del Calcinaio és impressionant. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. El Sant Michele és un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. I continuem la ruta. Després de Cortona ja podem fer camí de Florència. per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Abans però podeu parar a la ciutat d’Arezzo, a tocar ja de Florencia, on hi ha un casc antic medieval maco, la ciutat no ho és, un duomo i uns frescos de Piero de la Francesa, super famosos i super guapos en un convent. Continuem a Florencia, on podeu dormir en un Novotel que hi ha als afores, i sopar al centre, al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Fem un volt per la ciutat, paradigma del Renaixemet, i veiem la catedral de Santa Maria dei Fiori, els palaus Medici-Ricardi, la Santa Croce amb la capella Pazzi, Santa Maria Novella, el convent de Sant Marc, amb frescos admirables de Fra Angélico, la capella Medícea, ponte Veccio, Palau Pitti… i els Uffici, és clar! I tantes i tantes coses bones!

 

Des de Florència cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors.

De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, San Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, amb les seves torres medievals i els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels agustins. O Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Pienza, Montalcino o Montepulciano. Recordeu que teniu un Novotel a Florència. I altres hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu.

També podeu fer centre d’excursions per la Toscana, enlloc de Florència, la ciutat medieval impressionant de Siena. És més tranquil·la que la capital toscana, hi ha bon hotels i restaurants, i està al mig de tot. Us recomanem que us hostatgeu a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Per sopar aneu al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

 

Visiteu-ne la catedral, el duomo, amb el seu terra de marbre tallat, fabulós, i la biblioteca Piccolominni, fantàstica, l’hospital della Escala, increïble, i els carrers estrets plens de palaus, esglésies i convents. Molta pau i tranquil·litat, excepte els dies del Palio!

El dia següent tocarà San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admireu els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Image00065

Image00068
Encara potser us queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

Image00069

El dia següent podeu marxar de Siena o de Florència, cap a la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Image00072

Image00073

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Image00077

Potser dinem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Image00080

Sortint de Montalcino podem tornar a Siena o Florència, o potser anem cap a Pienza, vila renaixentista. Si volem seguir una ruta lògica, la següent parada seria Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada, encantadora, situada dalt d’un turó, plena de carrers medievals fantàstics que ens portaran fins la piazza del Popolo. Guapíssima!.

Image00084

Image00085

Abans de deixar la Toscana, sigui des de Siena, o des de Florència, no deixeu de veure una tonteria, un petit poblet murallat, anomenat Monteriggioni, a tocar de Siena.

Image00116

Image00117

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Roma, yendo con el barco de Grimaldi que sale de Barcelona, o bien por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel.

Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país.

Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes.

Ahora ya estarán a medio camino de Roma, quizás de vuelta al barco. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones.

Pero si los teneis llegaros a Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos pero son fantàsticas.

O quizás prefirais ir de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya.

Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral.

Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

Més enllà de la Puglia: Grècia


Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata


Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.