Mikri Amnos


La Costa Jónica grega és molt desconeguda del gran turisme. I, en canvi, les seves platges son una passada. N’hi ha un munt, totes bellíssimes. Costa escollir. Nosaltres vam parar a una, entre la petita població de Siviota, punt d’accés a un munt de cales paradisíaques, i la ciutat marinera de Parga, on vam acabar l’excursió. Es tracta de la bonica platja de Mikri Amnos. Una cala d’una bellesa especial, amb una aigua blau turquesa sorprenent. De fàcil accés, està a peu de carretera, i fàcil aparcament, gratuït o bé pagant quatre calerons sota l’ombra d’unes oliveres. Coneguda només pels grecs i alguns turistes alemanys o italians, que arriben des del port d’Igoumenitsa. A la cala hi ha tota mena de serveis, proveïts pel restaurant del lloc, que no està malament. Dutxes i aparcament si us quedeu a dinar. I seguint cap a sud podeu gaudir també de la bella vila de Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Hi ha una illa on hi ha un petit monestir blanc davant del poble. Una delícia de lloc. A Parga vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. Per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada que porta d’Igoumenitsa a Parga trobareu moltes cales i platges fabuloses. Per tornar podeu agafar la carretera nacional o l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però ràpida i civilitzada. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu en la platja de Mikri Amnos i les seves companyes dels voltants de Siviota i Parga!. Un altre bon lloc per dormir a la zona és als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets. No us perdeu aquesta sèrie de platges boniques:  Plataria, Sivota, Mega o Mikros Ammos, Parga. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible.

Parga, Siviota y sus bellas playas, como la de Mikri Amnos, por ejemplo, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, como Mega Amnos, o Mikros Amnos sean un buen lugar para ir.

 

Anuncis

La costa de l’Èpir Grega


La Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic és una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia. La manera més fàcil d’arribar-hi, avió a banda, és des del port italià de Bríndisi, des d’on surten els vaixells que fan cap a la ciutat grega epirota d’Igoumenitsa. Aquest important port de l’Èpir és la primera destinació del turista que arriba a terres gregues per aquesta via. Son  només vuit hores de vaixell, de les quals n’hi ha quatre que son precioses, sobretot quan la nau bordeja les costes ignotes d’Albània i Corfú. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica, tot i que te bones platges al nord, pot ser un fantàstic punt de referència i estada. Nosaltres ens vam allotjar en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets, on el Sr. Pablos prepara un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Prop d’aquests pobles de la costa jònica hi ha l’Aqueront, el riu infernal, que arriba al mar formant un delta. Poc abans de la desembocadura, el riu s’estén en un seguit de llacunes ben curioses on el barquer Caront conduia les ànimes fins a l’entrada de l’infern. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Enfront d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Corfú és un destí natural, turístic i cultural molt potent, a una hora en vaixell de la costa de l’Èpir, una amalgama única de pobles i de cultures. Preneu-vos el temps de recórrer els carrers encalats i pintats en tons pastel. El temps d’entrar a l’església del sant patró venerat de l’illa, Sant Espiridó.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us recomanem unes vacances a la Costa Jónica grega que és una de les darreres grans costes  desconegudes del gran públic al Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si un cop allà, viatgeu fins a Corfú, o a l’illa de Paxi, o a Antipaxi, illes molt menys conegudes, ja serà el summum. No us deixeu per cap raó la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians. Allà podeu dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La costa del Épiro griego, con ciudades marineras y pueblos balncos como Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

El Salento, les platges de la Puglia


Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son boniques ciutats, algunes medievals de la Puglia, el tacó del sud de la bota d’Itàlia. Però en aquesta bonica regió el millor no son les viles, tot i que encantadores, sinó les platges.

Avui us parlarem del tram nord de la costa de Gallípoli, de la platja del Canne, bellíssima, on ens vàrem banyar. El Lido del Canne te tots els serveis, un gran i bon aparcament de pagament i bons restaurants. Nosaltres vam probar l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant a peu d’aigua que no estava malament. Les aigües son transparents, d’un blau cel preciós i la sorra d’un blanc enlluernador. Sempre hi fa sol.

I no son les úniques platges que hi ha. Només vam poder visitar un parell, però ens queden per veure altres amb molta anomenada com ara PortoCesareo, o bé Portoselvaggio  o les mateixes de la vila medieval de Gallipoli. Cap altre lloc d’Europa està banyat per dos mars tan propers. Si us agrada el submarinisme no us podeu perdre les meravelloses coves marines de Castro, i la de Santa Maria di Leuca. La vila barroca de Lecce, amb la catedral, les seves esglésies i palaus com bonics brodats de pedra, i les restes de l’amfiteatre romà al cor de la ciutat, pot ser un bon lloc on allotjar-se, el centre d’excursions perfecte.

Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son bonitas ciudades del sur de Italia, de la bota italiana. Pero aunque estas villas medievales de la Puglia merecen una detenida visita, en el tacón del sur de la bota de Italia lo mejor son las playas. Con una agua limpia, azul turquesa, el Jónico y el Adriático rivalizan en belleza. Debeis destinar unas vacaciones familiares a conocer estas maravillosas ciudades y estas playas de ensueño.

Nadal a Nice


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Podeu anar-hi aquestes festes de Nadal perquè hi fan un mercat de Nadal ben bonic del 30 de novembre al 31 de desembre de 2018. Hi trobareu pista de gel, animacions, xalets d’artesania, espectacles i màgia de Nadal. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas. En navidad hacen un bonito mercado y hay una pista de hielo. Una buena idea para estas vacaciones.

Du 30 novembre 2018 au 31 décembre 2018 vous trouverez a Nice le patinoire de Noel, des animations, chalets des artisans, idées cadeaux, envies gourmandes, spectacles, tout a été créé pour vous faire vivre des moments festifs en famille ou entre amis. Allez a Nice pour voir le Marché de Noël : soixante-dix chalets présentant un large éventail de produits de Noël issu de l’artisanat vous attendent tous les jours de 11h à 20h (vendredi et samedi à 22h). Patinoire : une grande patinoire vous accueille lors de 7 séances de 1h. 5€ patins compris. Prévoir des gants et une carte d’identité. Tous les jours à 11h, 12h30, 14h, 15h30, 17h et 18h30 Séance supplémentaire à 20h les vendredis et samedis Grande roue : Tous les jours de 11h à 23h Jeux pour enfants : Tous les jours de 11h à 20h (vendredi et samedi à 22h).

Fira Castrum Fidelis a Castelldefels


castrum-fidelis

A la bonica població de Castelldefels, aquest pont, del 6 fins el 9 de desembre de 2018, hi trobareu la fira medieval Castrum Fidelis. Un munt d’actes en combinació amb la tradicional Festa Major d’Hivern, i moltes activitats familiars previstes, com ara una mostra de comerç local a la plaça de l’església durant tots els dies de la fira i bonics jocs medievals. Hi ha recreacions històriques d’oficis o lluites de cavallers. La mostra compta també amb un espai comercial on podeu fer les primers compres nadalenques. Després del gran èxit de l’any passat, aquest any teniu a disposició una mostra de comerç local a la plaça de l‘Església, un mercat medieval amb parades d’artesania, desfilades, exposicions d’armes i vestits, tir amb arc, falconeria i jocs infantils en els carrers adjacents; i activitats paral·leles al Castell, on trobarem grups de recreació històrica, que mostraran com es vivia entre els segles XI i XV i ens faran participar dels costums i de les tradicions de l’època. Animeu-vos a arribar-vos fins a Castelldefels, a tocar de Barcelona, on aquest proper cap de setmana faran un seguit d’activitats d’allò més divertides pels infants i les seves famílies. S’hi pot arribar en cotxe, tren, bus i fins i tot en bici, per tot això, us les recomanem.  I és que val la pena arribar-se a Castelldefels aquests dies i, si us cal i us convé, podeu dinar-hi molt bé, excepcionalment bé. Per exemple a el Mar Blanc, un lloc de luxe. També teniu El Sitio, interessant, o un argentí, La Pampa, per qui els agradi el asado de tira i les carns. I un mexicà, divertit, de patacada, baratet, i molt exòtic. Kafka, un restaurant del centre. I per allà una pizzeria que està molt bé és Il Piccolo Mare, al carrer Arcadi Balaguer, 36, tel: 936361769. També molt bé, Il Fornello, i al seu costat Los Dos Caballeros, un lloc molt rústic. El Elefante, a les afores, més apartat, també està molt bé. Bona festa Medieval a Castelldefels!.

En Castelldefels, cerca de Barcelona, este puente harán una serie de actividades de lo más divertidas para los niños y sus familias: la feria Castrum Fidelis. Por eso, porque serán bonitas, y porque a Castelldefels se puede llegar en coche, tren, bus e incluso en bici, por todo ello, os las recomendamos. La juerga empieza el 6 de diciembre y acaba el 9 de diciembre. En Castelldefels, si les es necesario y les conviene, se puede comer muy bien, excepcionalmente bien. ¡Disfrutad de Castelldefels, de la fiesta medieval y de su castillo!.

El festival del Xató a Vilanova


Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedès, les seves famoses xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila meravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. És l’anomenat Festival del Xató, que va de la mà amb la Festa dels Mercats. Amb ell inaugura la temporada de la Ruta del Xató a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Entre els atractius principals de la Ruta, hi haurà les tradicionals Xatonades, les festes populars que les diferents poblacions que integren la Ruta del Xató, dediquen a aquesta recepta i en les que a part de poder degustar el Xató, els assistents poden participar en tallers concursos, tastos, etc. I justament això serà el proper diumenge dia 25 de novembre de 2018. Tindreu una oportunitat única per conèixer i adquirir els productes necessaris per elaborar un autèntic Xató de Vilanova i la Geltrú i per gaudir d’una festa amb una variada degustació de tapes.  Ja us hem comentat que, els concessionaris del mercat, obren les seves parades per celebrar conjuntament amb el Festival del Xató, la Festa dels Mercats. El Mercat del Mar es converteix en una gran festa ambientada amb música en viu on els visitants poden comprar i degustar tapes de màxima qualitat. Ja ho sabeu, aquest diumenge és el torn de Vilanova i la Geltrú. Veniu a celebrar-hi el Festival del Xató. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. Vilanova i la Geltrú te molts més al·licients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un imant pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu dinar una altra cosa teniu el Sushi Lounge, menjar japonès, boníssim, si us agrada. Més de casa l’Infinit, amb bon menú. Maco i bon menjar a l’Espai de la Carme, al carrer de Sant Antoni, 6, tel: 93.893.33.08. O també podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la mateixa Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si mai voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndids hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bona xatonada a Vilanova!.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo 25 de noviembre de 2018, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

Fira de tardor a Sant Pol


Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira de tardor aquest dissabte 17 de novembre de 2018, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana en que fan la fira de tardor. Trobareu moltes activitats familiars. Mireu la web per a més informació. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona, 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Si fos temps de bany, o si sou valents i valentes i no us fa por l’aigua freda, hi ha boniques platges, petites, netes, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de otoño en Sant pol de Mar. Este sábado 17 de noviembre de 2018. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños si sois valientes y no os da miedo el agua fria. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.