La Fira agropecuària de Vilarodona


mercat_vilarodona

A primers de novembre fan al poble de Vilarodona, a la comarca de l’Alt Camp, molt desconeguda i molt bella, una bonica fira agropecuaria. Una fira de maquinària i productes del camp, que s’ha anat consolidant com una oferta lúdica, familiar, molt important. Ocupa els principals carrers i places de la vila. Hi ha exposats tota mena de tractors, de maquinària, que els nostres nens i nenes de ciutat no tenen gaire oportunitat de tocar. També paradetes de vi, oli, avellanes i altres productes de la terra. Un altre atractiu important és el fet que munten un seguit d’atraccions de tota mena, d’aquelles de sempre, de les que nosaltres vàrem gaudir quan erem petits, com ara autos de choc, “caballitos” i altres. El preu és sensiblement inferior al de Barcelona. Durant tot el cap de setmana hi ha moltes activitats: titelles, contes, jocs de taula, tallers, xocolatada, i la fira dins el recinte tancat i pels carrers. El diumenge sol haver-hi mercat d’artesans i un altre interessant mercat de segona mà. El més impressionant de tot, però, serà l’actuació, ja tradicional de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, enfrontant-se amb la colla jove. Una rivalitat centenària que provocarà castells mai vistos. A la tarda, ball tradicional i, ja a la nit, castell de focs. A Vilarodona s’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11, la de Vilarodona i Valls. Hi ha un centenar de kms. Hi ha bon aparcament, tot està molt ben organitzat. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. Prop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes, molt a tocar de Vilarodona. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant Les Fonts, petitó i coquetó, al centre del poble,  “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants, alguns oferint habitacions, com ara l’Hostal Grau, o bé Cal Mosso. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset, molt ben condicionada, o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Bona fira de Vilarodona!.

A primeros de noviembre tiene lugar en Vilarodona una bonita feria. Una feria de maquinaria y productos del campo. Ocupa las principales calles y plazas de la villa. Se exponen todo tipo de tractores y otros artilugios campesinos, de aquellos que los niños y niñas de ciudad no han visto ni en película. También se montan varias paradas de vino, aceite, avellanas y productos de la tierra. Todo esto también lo puede comprar, durante todo el año, en la magnífica agrotienda que encontrará en la entrada del pueblo, junto a la cooperativa. También encontraran en la feria atracciones infantiles de todo tipo, de las de siempre, de las que nosotros disfrutamos cuando éramos pequeños, como autos de choque, tiovivos y otras por el estilo. El precio es sensiblemente inferior al de Barcelona. ¡Estamos en comarcas!. Habrá burros para que los niños los monten y puedan ir a dar una vuelta. También exhibiciones, exposiciones y espectáculos. Todo muy sencillo. Todo muy popular, pero con sabor. A Vilarodona se llega por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo en la salida 11, la de Vilarodona y Valls. Hay un centenar de kms. Hay buen aparcamiento, bien organizado. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña, (en la foto). Puede comer muy bien a Vilarodona. En “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En el pueblo hay varias casas rurales, como Cal Rosset, muy bien acondicionadas. Y en los pueblos de alrededor hotelitos rurales como “Las Viñas”, en Vilardida, a unos 4 kms. de Vilarodona. En Vilabella del Camp, a unos 6 kms, tiene “Cal Parines” o “Cal Sabater”, dos preciosidades de casas rurales. En Valls, a unos 6 kms. también, el gran hotel Class, o la tradicional Casa Felix. Podéis aprovechar para pasar un bonito fin de semana en la comarca del Alt Camp, injustamente olvidada y con muchos atractivos turísticos. Por ejemplo el maravilloso monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial, a sólo 4 kms. de Vilarodona. Allí también encontrará excelentes restaurantes. Dense una vuelta por la feria de Vilarodona y aprovechen para descubrir esta comarca. En otoño las viñas están muy bonitas.

Anuncis

Festa de tardor a Palautordera


festa_tardor_palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta maravella natural, ho celebren amb una bonica Festa de Tardor amb un munt d’activitats, actes paral·lels i fires. Teniu, al llarg de tres dies, una castanyada popular, concerts, espectacles, olimpíades, una nit musical, una guerra de bombardes, moltes activitats infantils, una imponent Fira Medieval, que per ella mateixa justificaria el desplaçament, una Fira de la Cervesa, la cursa de llits, els gegants, i l’espectacle de foc. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Fira de les Bruixes a Sant Feliu Sasserra


Fira_bruixes

A la comarca, que encara no existeix, del Lluçanès, a mig camí entre el Bages i Osona, trobareu el poble de Sant Feliu Sasserra. És un nucli bonic, petit, envoltat de boscos, com tots els del Lluçanès. Però si avui us parlem d’aquesta vila no és pel seu encant, que també en té i molt, sinó per la festa de les bruixes que s’hi celebra cada any. És el primer de noviembre. Com no podia ser d’altra manera hi trobareu gresca i animació relacionada amb el tema. És a dir actuacions de carrer, teatre viu,  molta música i moltes paradetes. En fi, tot el que acompanya aquestes fires populars, ja siguin medievals, d’oficis o del renaixement. Però la temàtica fa especial aquesta fira en particular. El poblet, a més, és ideal per situar-te en aquells segles foscos en que pobres dones acabaven la seva existència penjades, cremades o tancades. Perquè la comarca, i la vila de Sant Feliu, és terra de bruixes. Si us apunteu a la visita guiada pel poble podreu conèixer-ne més detalls. Si us decidiu a anar a Sant Feliu amb la canalla gaudireu, així mateix de bona gastronomia amb productes de la terra: embotits i formatges. I no cal que us preocupeu massa. Els nens i nenes d’avui dia, que no tenen por de res, xalaran amb les facècies dels personatges que interpreten diferents estampes de la vida quotidiana de mags i bruixots. Podeu visitar el Centre d’interpretació de la Bruixeria, únic a Catalunya.  Val molt la pena. Esplèndit l’audiovisual. A la tarda i a la nit hi haurà espectacles com el Samaniat, ball en honor de Satanás, i judici i caça de bruixes. Tot això a la plaça de l’esglèsia. Si aguanteu fins al final podreu anar en desfilada fins l’anomenat Serrat de Les Forques, on penjaran a les dissortades. I el dissabte, dia 2 de novembre de 2013 a les 11 del matí hi haurà una visita guiada pels diferents punt d’interés del municipi fins arribar, de nou, al Serrat de les Forques.
Les places son limitades. Les inscripcions es poden fer a l’Ajuntament o bé a firabruixes@gmail.com. Aneu a Sant Feliu Sasserra per l’eix transversal C-25, sortint a Artés. O bé des de Vic en direcció a Olost de Lluçanés, o Prats de Lluçanes, i seguint cap a Sant Feliu. Per dinar podeu anar a Can Perot Rocaguinarda, famós bandoler català. Està a la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserveu millor. O al bar de la plaça major, Can Comas. 938190078. De tota manera també podeu fer un pica pica aquí i allà seguint una ruta de paradetes. Fora del poble, a Prats, teniu Cal Quico , 938 50 81 25. I a Olost hi ha la Fonda Sala, bon lloc per menjar i dormir. Per cert que, a Prats, i per dormir, probeu a l’Hotelet de Prats. Si us agraden les cases rurals, aquí teniu un llistat. Bona fira de les Bruixes al Lluçanès!.

En la comarca, que aún no existe, del Lluçanès, a medio camino entre el Bages y Osona, encontrareis el pueblo de Sant Feliu Sasserra. Es un núcleo bonito, pequeño, rodeado de bosques, como todos los del Lluçanès. Pero si hoy os hablamos de esta villa no es por su encanto, que también tiene y mucho, sino por la fiesta de las brujas que allí se celebra cada año. Es el primero de noviembre. Como no podía ser de otra manera encontraréis jolgorio y animación relacionada con el tema. Es decir actuaciones de calle, teatro vivo, mucha música y muchas paradas. En fin, todo lo que acompaña estas ferias populares, ya sean medievales, de oficios o del renacimiento. Pero la temática hace especial esta feria en particular. El pueblo, además, es ideal para situarte en aquellos siglos oscuros en que pobres mujeres terminaban su existencia colgadas, quemadas o encerradas. Porque la comarca, y la villa de Sant Feliu, es tierra de brujas. Si se apuntan a la visita guiada por el pueblo podrán conocer más detalles. Si se deciden a ir a Sant Feliu con los niños disfrutarán asimismo de buena gastronomía con productos de la tierra, embutidos y quesos. Y no tienen que preocuparse demasiado. Los niños y niñas de hoy día, que no tienen miedo de nada, disfrutarán con las bromas de los personajes que interpretan diferentes estampas de la vida cotidiana de magos y brujos. Pueden visitar el Centro de interpretación de la Brujería, único en Cataluña. Vale la pena. Espléndido el audiovisual. Por la tarde,  y por la noche habrá espectáculos como el Samaniat, baile en honor de Satanás, y juicio y caza de brujas. Todo ello en la plaza de la iglesia. Si aguantan hasta el final pueden ir en desfile hasta el llamado Serrat de Les Forques, donde colgarán a las desgraciadas. Vayan a Sant Feliu Sasserra por el eje transversal C-25, saliendo en Artés. O bien desde Vic en dirección a Olost de Lluçanès, o Prats de Lluçanès, y siguiendo luego hacia Sant Feliu. Para comer pueden ir a Can Perot Rocaguinarda, famoso bandolero catalán. Está en la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserven mejor. O comer algo en el bar de la plaza mayor, Can Comas. 938190078. De todas formas también pueden hacer un pica pica aquí y allá siguiendo una ruta de paradas. Si tienen que dormir prueben en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales os dejamos la lista en el enlace.

Fires a Girona


fires_girona

Finals d’octubre vol dir fires a Girona. Hi ha fires i fires, així com hi ha festes i festes. Així com hi ha ciutats i ciutats. Nosaltres ens estimem amb bogeria Girona. Necessitem anar a Girona cada cert temps. Recórrer els seus carrers antics, assaborir-los lentament. Girona és agradable en tot temps. Però Girona per fires és una altra cosa. Girona per fires és Girona en estat pur, al 100 per cent. Encara que no s’hi pugui aparcar. Encara que estigui plena de gent, de gom a gom. Encara que no pugueu donar un pas, heu de pujar a Girona per fires. Gaudir, ni que sigui un dia, unes hores, de l’esperit de Girona en fires. Aparqueu lluny i camineu. Aneu-hi en tren. Aneu-hi en cotxe i agafeu el bus. Feu el que vulgueu però respireu l’ambient màgic, embogit, fantàstic, multicultural, cosmopolita, íntim, únic i maravellós de la ciutat en la seva festa gran. Girona, per Sant Narcís, la darrera setmana d’octubre, es transforma. L’aire de la tardor, la pluja que ha mullat els carrers medievals de la Força, l’olor de fulles mullades de la Devesa, mil efectes que enlluernen els nostres sentits. Impossible detallar tots els actes que tenen lloc a Girona durant les fires. Actes de tota mena: actuacions de carrer, mercats i mercadets, música, castells, gegants, exposicions de tota mena, teatre… i, naturalment, desenes d’espectacles per infants. Mireu-vos la web per escollir la vostra. També teniu la Fira de Mostres, instal·lada al parc de la Devesa. Una fira d’aquelles antigues, de sempre, de la de recollir prospectes i omplir bosses i més bosses de propaganda i obsequis comercials. Els vostres fills i filles xalaran d’allò més. I per dinar també heu de saber què hareu de reservar amb temps, o fer-ho fora de Girona. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé elrenovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu unes molt bones fires a Girona!.

Hay fiestas y fiestas. Así como hay ciudades y ciudades. Nosotros amamos Girona. Necesitamos ir a Girona cada cierto tiempo. Recorrer sus calles antiguas, saborearlas lentamente. Girona es agradable en todo tiempo. Pero Girona en ferias es otra cosa. Girona en ferias es Girona en estado puro, al 100 por ciento. Aunque no se pueda aparcar. Aunque esté llena de gente, hasta rebosar. Aunque no se pueda dar ni un paso. Deben subir a Girona en tiempo de ferias. Disfrutar, aunque sea un día, unas horas, del espíritu de Girona en ferias. Aparque lejos y camine. Vaya en tren. Vaya en coche y tome el bus. Haced lo que queráis pero subir a respirar un ambiente mágico, enloquecido, fantástico, multicultural, cosmopolita, íntimo, único y maravilloso de la ciudad en su fiesta grande. Girona, el dia de San Narciso, la última semana de octubre, se transforma. El aire del otoño, la lluvia que ha mojado las calles medievales, el olor de hojas mojadas de la Devesa, mil efectos que deslumbran nuestros sentidos. Imposible detallar todos los actos que tienen lugar en Girona durante las ferias. Actos de todo tipo: exposiciones, paradas variadas, exposiciones de todo tipo, música, gigantes, teatro … y, naturalmente, decenas de espectáculos para niños. Consulten la web. También tienen la Feria de Muestras, instalada en el parque de la Devesa. Una feria de aquellas antiguas, de las de siempre, de las de recoger folletos y llenar bolsas y más bolsas de propaganda y obsequios comerciales. Sus hijos e hijas disfrutaran horrores. No podrán dormir en Girona para ferias. Hay hoteles espléndidos pero estarán llenos. Mirad las entradas que, en este mismo blog, hemos dedicado a Girona. Encontrarán nuestros hoteles y restaurantes favoritos. Pero ya debe saber que, para comer habrá de reservar con tiempo, o hacerlo fuera de Girona. ¡Buenas ferias en Girona!.

Parc del Pi Gros de Sant Vicenç


pi_gros

El parc del Pi Gros, que rep el seu nom del pi imponent que veieu a la imatge, està situat prop del mateix centre urbà de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat, i no gens lluny de Barcelona. S’hi arriba pels barris Sant Josep, Can Ros o la Guàrdia, o des del centre del poble, travessant les vies del tren. És un parc una mica urbà, però també una mica forestal, amb moltes zones de bosc, però també esplanades i espais sense vegetació. És bonic. A més d’arbres també hi trobareu àrees de jocs, una zona de picnic, amb barbacoes per fer carn a la brasa, fonts d’aigua potable, prou aparcament i WC. En cap cas l’heu d’imaginar com un terreny pla i uniforme, sinó més aviat com una mena de turó, amb terrasses, escales i espais diferenciats. Podeu arribar en tren fins a Sant Vicenç i allà agafar els busos urbans que surten de la mateixa plaça de l’Estació. En bus també des de Barcelona, amb la línia L61 que va de l’Avinguda de Sarrià a Sant Boi de Llobregat o L62  que va del carrer de Riera Blanca fins a Torrelles de Llobregat. En tren podeu baixar a l’estació de Can Ros i caminar, en pujada, un trajecte d’un km. aproximadament. En cotxe us cal arribar a Sant Vicenç dels Horts, per l’autopista A-2 fins Molins de Rei, i sortir en direcció Sant Vicenç, o anar primer en direcció Sant Boi de Llobregat per la C-245 i fer cap a Sant Vicenç per la  BV-2002. Un cop passat el centre de la vila, si veniu de Sant Boi, o abans d’arribar-hi, si veniu de Molins de Rei, us caldrà girar a l’esquerra, o a la dreta, passar les vies del tren per trobar el parc. El camí de la Font de Sant Josep és un passeig que connecta el centre urbà amb les terrasses del parc, però tot i que hi passen cotxes, és millor per anar-hi a peu. En cotxe podeu arribar a peu de barbacoes per l’Avinguda del Pi Gros. De nou millor pregunteu a la gent del barri, perquè és una mica liat. Esperem que us agradi com a lloc per anar a fer costellades o calçots amb la família i els amics, o per còrrer amb la canalla!.

El parque del Pi Gros , que recibe su nombre del pino imponente que ve en la imagen , está situado cerca del mismo centro urbano de San Vicente dels Horts , en el Baix Llobregat , y no lejos de Barcelona . Se llega por los barrios San José , Can Ros o la Guardia , o desde el centro del pueblo , cruzando las vías del tren . Es un parque un poco urbano , pero también algo forestal , con muchas zonas de bosque , pero también explanadas y espacios sin vegetación . Es bonito . Además de árboles también se encuentran áreas de juegos, una zona de picnic , con barbacoas para hacer carne a la brasa , fuentes de agua potable , suficiente aparcamiento y WC . En ningún caso debéis imaginar como un terreno plano y uniforme , sino más bien como una especie de colina , con terrazas , escaleras y espacios diferenciados . Puede llegar en tren hasta San Vicente y allí coger los buses urbanos que salen de la misma plaza de la Estación. En bus también desde Barcelona , con la línea L61 que va de la Avenida de Sarrià Sant Boi o L62 que va de la calle de Riera Blanca hasta Torrelles de Llobregat . En tren puede bajar en la estación de Can Ros y caminar, en subida , un trayecto de un km . aproximadamente . En coche necesita llegar a Sant Vicenç dels Horts , por la autopista A-2 hasta Molins de Rei , y salir en dirección San Vicente, o ir primero en dirección Sant Boi de Llobregat por la C -245 y hacer hacia San Vicente por la BV -2002 . Una vez pasado el centro de la villa, si viene de Sant Boi , o antes de llegar, si viene de Molins de Rei , necesitará girar a la izquierda , oa la derecha, pasar las vías del tren para encontrar el parque . El camino de la Fuente de San José es un paseo que conecta el centro urbano con las terrazas del parque, pero aunque pasan coches , es mejor para ir a pie . En coche se puede llegar a pie de barbacoas por la Avenida del Gran Pino . De nuevo mejor preguntar a la gente del barrio , porque es un poco liado . Esperamos que os guste como lugar para ir a hacer barbacoas o calçots con la familia y los amigos , o para correr con la chiquillería.

San Adrián de Sásabe


sasave

L’antiga església del monestir visigòtic de San Adrián de Sásabe no denota la gran importància que va tenir en la història d’Aragó. Avui dia és una petita joia romànica, preciosa, cuca, en un indret màgic, en plena natura, en un lloc recòndit del Pirineu Aragonés més salvatge i desconegut. Sásabe està situat a uns 22 kms. al nord de la vila de Jaca, capital d’aquestes contrades. Si voleu anar-hi us cal agafar la carretera N-330 en direcció a França, a Somport i Canfranc. Travessareu el poblet de Castiello de Jaca, i uns 3 Kms. més endavant trobareu, molt ben indicat, a mà esquerra, la desviació que porta al petit llogarret d’Aratorés, molt maco, molt rural. Passareu aquesta petita població, enfilareu uns turons i baixareu cap al vall i el poble de Borau, on està situada l’ermita. Cal travessar Borau en direcció Aisa. La carretera, fins ara ampla i ben condicionada, es transforma en una pista asfaltada, però estreta i en males condicions, que remunta el riu Lubierre, un encant de riu, pujant vall amunt. En un parell de kms. trobareu, ara a mà dreta una nova pista asfaltada, ni millor ni pitjor que la que porta a Aisa, que en un parell de kms. més ens porta a un aparcament, petit, però suficient. A l’altra banda del riu, que es passa saltant pedres, o per una passera improvisada, ja veureu el temple. Tot el que queda d’una abadia poderosa, que fou la primera seu del bisbat d’Osca. Ja diu una pedra del temple: “tres bisbes estan enterrats aquí”. El lloc és líric, bucòlic, encisador. Situat al punt d’unió de dos torrents, l’església fou literalment desenterrada. Fins el punt que la finestra damunt el pòrtic fou durant anys la porta d’entrada a l’ermita. Sota estaven esperant 4 metres de temple més. No fou fins l’any 1962, que l’ICONA buida la construcció, retornant-li l’aspecte original. De tota manera, la natura reclama el que és seu. Tothora raja aigua de les parets de la nau, de l’àbsis. Un enginyós sistema la treu a l’estiu. En època de fortes pluges, el terra sembla una cisterna. La remor del riu subterrani omple tot l’espai, acaronant-nos, convidant-nos, bressolant-nos. La màgia de les coses senzilles. Indret iniciàtic, fantàstic per fer una ruta a peu o en bici per les muntanyes que l’envolten. Preneu el cotxe i pugeu a Aisa, o fins i tot feu la gran ronda fins Aragüés del Puerto o Jasa. Per obtenir qualsevol mena de servei a la zona, la referència és la vila de Jaca, des d’on es te accés a la majoria de grans valls de la Serralada Pirenaica. Remunteu en el curs d’un pont, o unes vacances fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. Arribeu-vos fins les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. Descobriu l’ermita germana d’Igualcel, bellíssima també. Aneu a San Juan de la Peña. Jaca mateix és preciosa amb la seva catedral, el museu diocesà, el casc antic, la ciutadella militar. Gaudiu de les pistes d’esquí a tocar, del palau de gel, de la piscina coberta, feu bici de muntanya, senderisme, rafting, muntanyisme… Però no us oblideu d’incloure San Adrián de Sásabe en la vostra ruta. En qualsevol època de l’any, amb neu o sense, amb la vegetació nua, verda o de colors. Al poblet d’Aisa teniu l’únic restaurant de la zona, en un hostalet de muntanya senzill. Es diu Valle de Aisa, i és casolà, sense pretensions. També a Jaca mateix hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Sásabe!.

sasabe

La antigua iglesia del monasterio visigótico de San Adrián de Sasabe no denota la gran importancia que tuvo en la historia de Aragón . Hoy en día es una pequeña joya románica , preciosa , en un lugar mágico , en plena naturaleza , en un lugar recóndito del Pirineo Aragonés más salvaje y desconocido. Sasabe está situado a unos 22 kms . al norte de la villa de Jaca , capital de esta región. Si deseais ir necesitais tomar la carretera N -330 en dirección a Francia , hacia Somport y Canfranc . Atravesaréis el pueblo de Castiello de Jaca , y unos 3 kms. más adelante encontrareis , muy bien indicado , a mano izquierda , la desviación que lleva a la pequeña aldea de Aratorés , muy bonita, muy rural . Pasaréis esta pequeña población , trepareis colinas y bajaréis hacia el valle y el pueblo de Borau , donde está situada la ermita . Hay que atravesar Borau en dirección Aisa . La carretera , hasta ahora ancha y bien acondicionada , se transforma en una pista asfaltada , pero estrecha y en malas condiciones , que remonta el río Lubierre , un encanto de río , subiendo valle arriba . En un par de kms . encontrareis , ahora a mano derecha una nueva pista asfaltada , ni mejor ni peor que la que lleva a Aisa , que en un par de kms . nos lleva a un aparcamiento , pequeño , pero suficiente . Al otro lado del río, que se pasa saltando piedras , o por una pasarela improvisada , ya veréis el templo . Todo lo que queda de una abadía poderosa , que fue la primera sede del obispado de Huesca . Ya dice una piedra del templo : ” tres obispos están enterrados aquí ” . El lugar es lírico , bucólico , encantador. Situado en el punto de unión de dos torrentes , la iglesia fue literalmente desenterrada . Hasta el punto de que la ventana sobre el pórtico fue durante años la puerta de entrada a la ermita . Bajo ella estaban esperando 4 metros de templo más. No fue hasta el año 1962 , que el ICONA vacía la construcción de tierra, devolviéndole el aspecto original . De todos modos , la naturaleza reclama lo que es suyo . Constantemente mana agua de las paredes de la nave , del ábside . Un ingenioso sistema la va evacuando en verano. En época de fuertes lluvias , el suelo parece una cisterna . El rumor del río subterráneo llena todo el espacio , mimandonos , invitándonos , meciendonos . La magia de las cosas sencillas . Lugar iniciático , fantástico para hacer una ruta a pie o en bici por las montañas que la rodean.  Tomen pués el coche y suban a Aisa , o incluso hagan la gran ronda hasta Aragüés del Puerto o Jasa . Para cualquier tipo de servicio en la zona , la referencia es la villa de Jaca , desde donde se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la Cordillera Pirenaica . Subid a Sásabe en el curso de un puente , o unas vacaciones y llegaros hasta el Puerto de Somport , con las estaciones de esquí de Candanchú , o la de Astún , donde todavía se puede coger el telesilla que sube a los lagos . Debemos ir hasta las escondidas y increíbles valles de Ansó o Hecho, con espacios naturales como la Selva de Oza , o la iglesia magnífica de Siresa , románico puro . Descubrid la ermita hermana de Igualcel , bellísima también. Vayan a San Juan de la Peña . Jaca mismo es preciosa con su catedral , el museo diocesano , el casco antiguo , la ciudadela militar . Disfruten de las pistas de esquí cerca, del palacio de hielo , de la piscina cubierta , hagan bicicleta de montaña, senderismo , rafting , montañismo … Pero no se olviden de incluir San Adrián de Sasabe en su ruta. En cualquier época del año , con nieve o sin ella, con la vegetación desnuda, verde o de colores . En la aldea de Aisa tienen el único restaurante de la zona , en un hostal de montaña sencillo . Se llama Valle de Aisa , y es casero , sin pretensiones . También en Jaca mismo hay muchos hoteles, todos bonitos. Y restaurantes con una excelente gastronomía . Nosotros hemos estado en el hotel Mur, sencillito , en el centro , y en los apartamentos Peña Oroel . centricos también. Pero son un poco antiguos , los dos. Ahora se puede disfrutar de establecimientos más nuevos, como el Apartotel Jacetania , novísimo , que ofrece apartamentos para familias de 4 miembros , o de 6 , a precios competitivos , o el Hotel Reina Felicia , con habitaciones familiares dúplex, dos buenas opciones que recomendamos. Para cenar vayan de tapas , a la Tasca de Ana , fabuloso , pero para estar de pie . Siempre lleno . Si deseais tapas , o platos de calidad , a precios de risa , sentados a la mesa , id a Las Tres Ranas. Personal joven y competente , tapas de sueño . Recomendable 100% . Más restaurantes típicos: el Portón , o bien La Cadiera , dos buenos lugares donde comer . ¡Disfrutad Sasabe ! .

La Xarxa: la Sireneta


Xarxa_Octubre

La Xarxa és una institució que promou el teatre i altres espectacles per a infants. No son qualsevol cosa. La Xarxa garanteix qualitat per sobre de tot, i a bon preu. Per exemple, aquest diumenge 27 d’octubre, a les 18 hores, i al Teatre Blas Infante de Badalona, la Xarxa presenta el seu espectacle de titelles per infants, la Sireneta. Una proposta ben divertida, barateta i de qualitat per passar amb els infants la tarda del diumenge. Venda anticipada a la web del Zorrilla. La temporada de teatre i espectacles infantils de la Xarxa és una oportunitat d’or per fer cultura amb la canalla. I no només a Badalona, sinó a tot Catalunya. Mireu-vos la web de la Xarxa. Hi ha bons espectacles arreu del país. Només us cal triar la que es faci més aprop vostre. Prou tardes avorrides, anem al teatre!.

La Xarxa es una institución que promueve el teatro y otros espectáculos para niños. No son cualquier cosa. Garantiza calidad por encima de todo, y a buen precio. Por ejemplo, este domingo 27 de octubre, a las 18 horas, y en el Teatro Blas Infante de Badalona, la Red presenta su espectáculo para niños, la sirenita. Una propuesta bien divertida, barata y de calidad para pasar con los niños la tarde del domingo. Venta anticipada en la web del Zorrilla. La temporada de teatro y espectáculos infantiles de la Xarxa es una oportunidad de oro para hacer cultura con los niños. Y no sólo en Badalona, ​​sino en toda Cataluña. Consulten la web. Hay buenos espectáculos por todo el país. Sólo hay que elegir el que se haga más cerca de casa. ¡Basta tardes aburridas, vamos al teatro!.