La Fira agropecuària de Vilarodona

A primers de novembre fan al poble de Vilarodona, a la comarca de l’Alt Camp, molt desconeguda i molt bella, una bonica fira agropecuaria. Una fira de maquinària i productes del camp, que s’ha anat consolidant com una oferta lúdica, familiar, molt important. Ocupa els principals carrers i places de la vila. Hi ha exposats tota mena de tractors, de maquinària, que els nostres nens i nenes de ciutat no tenen gaire oportunitat de tocar. També paradetes de vi, oli, avellanes i altres productes de la terra. Un altre atractiu important és el fet que munten un seguit d’atraccions de tota mena, d’aquelles de sempre, de les que nosaltres vàrem gaudir quan erem petits, com ara autos de choc, “caballitos” i altres. El preu és sensiblement inferior al de Barcelona. Durant tot el cap de setmana hi ha moltes activitats: titelles, contes, jocs de taula, tallers, xocolatada, i la fira dins el recinte tancat i pels carrers. El diumenge sol haver-hi mercat d’artesans i un altre interessant mercat de segona mà. El més impressionant de tot, però, serà l’actuació, ja tradicional de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, enfrontant-se amb la colla jove. Una rivalitat centenària que provocarà castells mai vistos. A la tarda, ball tradicional i, ja a la nit, castell de focs. A Vilarodona s’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11, la de Vilarodona i Valls. Hi ha un centenar de kms. Hi ha bon aparcament, tot està molt ben organitzat. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. Prop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes, molt a tocar de Vilarodona. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant Les Fonts, petitó i coquetó, al centre del poble,  “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants, alguns oferint habitacions, com ara l’Hostal Grau, o bé Cal Mosso. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset, molt ben condicionada, o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Bona fira de Vilarodona!.

A primeros de noviembre tiene lugar en Vilarodona una bonita feria. Una feria de maquinaria y productos del campo. Ocupa las principales calles y plazas de la villa. Se exponen todo tipo de tractores y otros artilugios campesinos, de aquellos que los niños y niñas de ciudad no han visto ni en película. También se montan varias paradas de vino, aceite, avellanas y productos de la tierra. Todo esto también lo puede comprar, durante todo el año, en la magnífica agrotienda que encontrará en la entrada del pueblo, junto a la cooperativa. También encontraran en la feria atracciones infantiles de todo tipo, de las de siempre, de las que nosotros disfrutamos cuando éramos pequeños, como autos de choque, tiovivos y otras por el estilo. El precio es sensiblemente inferior al de Barcelona. ¡Estamos en comarcas!. Habrá burros para que los niños los monten y puedan ir a dar una vuelta. También exhibiciones, exposiciones y espectáculos. Todo muy sencillo. Todo muy popular, pero con sabor. A Vilarodona se llega por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo en la salida 11, la de Vilarodona y Valls. Hay un centenar de kms. Hay buen aparcamiento, bien organizado. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña, (en la foto). Puede comer muy bien a Vilarodona. En “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En el pueblo hay varias casas rurales, como Cal Rosset, muy bien acondicionadas. Y en los pueblos de alrededor hotelitos rurales como “Las Viñas”, en Vilardida, a unos 4 kms. de Vilarodona. En Vilabella del Camp, a unos 6 kms, tiene “Cal Parines” o “Cal Sabater”, dos preciosidades de casas rurales. En Valls, a unos 6 kms. también, el gran hotel Class, o la tradicional Casa Felix. Podéis aprovechar para pasar un bonito fin de semana en la comarca del Alt Camp, injustamente olvidada y con muchos atractivos turísticos. Por ejemplo el maravilloso monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial, a sólo 4 kms. de Vilarodona. Allí también encontrará excelentes restaurantes. Dense una vuelta por la feria de Vilarodona y aprovechen para descubrir esta comarca. En otoño las viñas están muy bonitas.

Festa de tardor a Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta maravella natural, ho celebren amb una bonica Festa de Tardor amb un munt d’activitats, actes paral·lels i fires. Teniu, al llarg de tres dies, una castanyada popular, concerts, espectacles, olimpíades, una nit musical, una guerra de bombardes, moltes activitats infantils, una imponent Fira Medieval, que per ella mateixa justificaria el desplaçament, una Fira de la Cervesa, la cursa de llits, els gegants, i l’espectacle de foc. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Fira de les Bruixes a Sant Feliu Sasserra

A la comarca, que encara no existeix, del Lluçanès, a mig camí entre el Bages i Osona, trobareu el poble de Sant Feliu Sasserra. És un nucli bonic, petit, envoltat de boscos, com tots els del Lluçanès. Però si avui us parlem d’aquesta vila no és pel seu encant, que també en té i molt, sinó per la festa de les bruixes que s’hi celebra cada any. És el primer de noviembre. Com no podia ser d’altra manera hi trobareu gresca i animació relacionada amb el tema. És a dir actuacions de carrer, teatre viu,  molta música i moltes paradetes. En fi, tot el que acompanya aquestes fires populars, ja siguin medievals, d’oficis o del renaixement. Però la temàtica fa especial aquesta fira en particular. El poblet, a més, és ideal per situar-te en aquells segles foscos en que pobres dones acabaven la seva existència penjades, cremades o tancades. Perquè la comarca, i la vila de Sant Feliu, és terra de bruixes. Si us apunteu a la visita guiada pel poble podreu conèixer-ne més detalls. Si us decidiu a anar a Sant Feliu amb la canalla gaudireu, així mateix de bona gastronomia amb productes de la terra: embotits i formatges. I no cal que us preocupeu massa. Els nens i nenes d’avui dia, que no tenen por de res, xalaran amb les facècies dels personatges que interpreten diferents estampes de la vida quotidiana de mags i bruixots. Podeu visitar el Centre d’interpretació de la Bruixeria, únic a Catalunya.  Val molt la pena. Esplèndit l’audiovisual. A la tarda i a la nit hi haurà espectacles com el Samaniat, ball en honor de Satanás, i judici i caça de bruixes. Tot això a la plaça de l’esglèsia. Si aguanteu fins al final podreu anar en desfilada fins l’anomenat Serrat de Les Forques, on penjaran a les dissortades. I el dissabte, dia 2 de novembre de 2013 a les 11 del matí hi haurà una visita guiada pels diferents punt d’interés del municipi fins arribar, de nou, al Serrat de les Forques.
Les places son limitades. Les inscripcions es poden fer a l’Ajuntament o bé a firabruixes@gmail.com. Aneu a Sant Feliu Sasserra per l’eix transversal C-25, sortint a Artés. O bé des de Vic en direcció a Olost de Lluçanés, o Prats de Lluçanes, i seguint cap a Sant Feliu. Per dinar podeu anar a Can Perot Rocaguinarda, famós bandoler català. Està a la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserveu millor. O al bar de la plaça major, Can Comas. 938190078. De tota manera també podeu fer un pica pica aquí i allà seguint una ruta de paradetes. Fora del poble, a Prats, teniu Cal Quico , 938 50 81 25. I a Olost hi ha la Fonda Sala, bon lloc per menjar i dormir. Per cert que, a Prats, i per dormir, probeu a l’Hotelet de Prats. Si us agraden les cases rurals, aquí teniu un llistat. Bona fira de les Bruixes al Lluçanès!.

En la comarca, que aún no existe, del Lluçanès, a medio camino entre el Bages y Osona, encontrareis el pueblo de Sant Feliu Sasserra. Es un núcleo bonito, pequeño, rodeado de bosques, como todos los del Lluçanès. Pero si hoy os hablamos de esta villa no es por su encanto, que también tiene y mucho, sino por la fiesta de las brujas que allí se celebra cada año. Es el primero de noviembre. Como no podía ser de otra manera encontraréis jolgorio y animación relacionada con el tema. Es decir actuaciones de calle, teatro vivo, mucha música y muchas paradas. En fin, todo lo que acompaña estas ferias populares, ya sean medievales, de oficios o del renacimiento. Pero la temática hace especial esta feria en particular. El pueblo, además, es ideal para situarte en aquellos siglos oscuros en que pobres mujeres terminaban su existencia colgadas, quemadas o encerradas. Porque la comarca, y la villa de Sant Feliu, es tierra de brujas. Si se apuntan a la visita guiada por el pueblo podrán conocer más detalles. Si se deciden a ir a Sant Feliu con los niños disfrutarán asimismo de buena gastronomía con productos de la tierra, embutidos y quesos. Y no tienen que preocuparse demasiado. Los niños y niñas de hoy día, que no tienen miedo de nada, disfrutarán con las bromas de los personajes que interpretan diferentes estampas de la vida cotidiana de magos y brujos. Pueden visitar el Centro de interpretación de la Brujería, único en Cataluña. Vale la pena. Espléndido el audiovisual. Por la tarde,  y por la noche habrá espectáculos como el Samaniat, baile en honor de Satanás, y juicio y caza de brujas. Todo ello en la plaza de la iglesia. Si aguantan hasta el final pueden ir en desfile hasta el llamado Serrat de Les Forques, donde colgarán a las desgraciadas. Vayan a Sant Feliu Sasserra por el eje transversal C-25, saliendo en Artés. O bien desde Vic en dirección a Olost de Lluçanès, o Prats de Lluçanès, y siguiendo luego hacia Sant Feliu. Para comer pueden ir a Can Perot Rocaguinarda, famoso bandolero catalán. Está en la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserven mejor. O comer algo en el bar de la plaza mayor, Can Comas. 938190078. De todas formas también pueden hacer un pica pica aquí y allá siguiendo una ruta de paradas. Si tienen que dormir prueben en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales os dejamos la lista en el enlace.

Fires a Girona

Finals d’octubre vol dir fires a Girona. Hi ha fires i fires, així com hi ha festes i festes. Així com hi ha ciutats i ciutats. Nosaltres ens estimem amb bogeria Girona. Necessitem anar a Girona cada cert temps. Recórrer els seus carrers antics, assaborir-los lentament. Girona és agradable en tot temps. Però Girona per fires és una altra cosa. Girona per fires és Girona en estat pur, al 100 per cent. Encara que no s’hi pugui aparcar. Encara que estigui plena de gent, de gom a gom. Encara que no pugueu donar un pas, heu de pujar a Girona per fires. Gaudir, ni que sigui un dia, unes hores, de l’esperit de Girona en fires. Aparqueu lluny i camineu. Aneu-hi en tren. Aneu-hi en cotxe i agafeu el bus. Feu el que vulgueu però respireu l’ambient màgic, embogit, fantàstic, multicultural, cosmopolita, íntim, únic i maravellós de la ciutat en la seva festa gran. Girona, per Sant Narcís, la darrera setmana d’octubre, es transforma. L’aire de la tardor, la pluja que ha mullat els carrers medievals de la Força, l’olor de fulles mullades de la Devesa, mil efectes que enlluernen els nostres sentits. Impossible detallar tots els actes que tenen lloc a Girona durant les fires. Actes de tota mena: actuacions de carrer, mercats i mercadets, música, castells, gegants, exposicions de tota mena, teatre… i, naturalment, desenes d’espectacles per infants. Mireu-vos la web per escollir la vostra. També teniu la Fira de Mostres, instal·lada al parc de la Devesa. Una fira d’aquelles antigues, de sempre, de la de recollir prospectes i omplir bosses i més bosses de propaganda i obsequis comercials. Els vostres fills i filles xalaran d’allò més. I per dinar també heu de saber què hareu de reservar amb temps, o fer-ho fora de Girona. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé elrenovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu unes molt bones fires a Girona!.

Hay fiestas y fiestas. Así como hay ciudades y ciudades. Nosotros amamos Girona. Necesitamos ir a Girona cada cierto tiempo. Recorrer sus calles antiguas, saborearlas lentamente. Girona es agradable en todo tiempo. Pero Girona en ferias es otra cosa. Girona en ferias es Girona en estado puro, al 100 por ciento. Aunque no se pueda aparcar. Aunque esté llena de gente, hasta rebosar. Aunque no se pueda dar ni un paso. Deben subir a Girona en tiempo de ferias. Disfrutar, aunque sea un día, unas horas, del espíritu de Girona en ferias. Aparque lejos y camine. Vaya en tren. Vaya en coche y tome el bus. Haced lo que queráis pero subir a respirar un ambiente mágico, enloquecido, fantástico, multicultural, cosmopolita, íntimo, único y maravilloso de la ciudad en su fiesta grande. Girona, el dia de San Narciso, la última semana de octubre, se transforma. El aire del otoño, la lluvia que ha mojado las calles medievales, el olor de hojas mojadas de la Devesa, mil efectos que deslumbran nuestros sentidos. Imposible detallar todos los actos que tienen lugar en Girona durante las ferias. Actos de todo tipo: exposiciones, paradas variadas, exposiciones de todo tipo, música, gigantes, teatro … y, naturalmente, decenas de espectáculos para niños. Consulten la web. También tienen la Feria de Muestras, instalada en el parque de la Devesa. Una feria de aquellas antiguas, de las de siempre, de las de recoger folletos y llenar bolsas y más bolsas de propaganda y obsequios comerciales. Sus hijos e hijas disfrutaran horrores. No podrán dormir en Girona para ferias. Hay hoteles espléndidos pero estarán llenos. Mirad las entradas que, en este mismo blog, hemos dedicado a Girona. Encontrarán nuestros hoteles y restaurantes favoritos. Pero ya debe saber que, para comer habrá de reservar con tiempo, o hacerlo fuera de Girona. ¡Buenas ferias en Girona!.

Parc del Pi Gros de Sant Vicenç

El parc del Pi Gros, que rep el seu nom del pi imponent que veieu a la imatge, està situat prop del mateix centre urbà de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat, i no gens lluny de Barcelona. S’hi arriba pels barris Sant Josep, Can Ros o la Guàrdia, o des del centre del poble, travessant les vies del tren. És un parc una mica urbà, però també una mica forestal, amb moltes zones de bosc, però també esplanades i espais sense vegetació. És bonic. A més d’arbres també hi trobareu àrees de jocs, una zona de picnic, amb barbacoes per fer carn a la brasa, fonts d’aigua potable, prou aparcament i WC. En cap cas l’heu d’imaginar com un terreny pla i uniforme, sinó més aviat com una mena de turó, amb terrasses, escales i espais diferenciats. Podeu arribar en tren fins a Sant Vicenç i allà agafar els busos urbans que surten de la mateixa plaça de l’Estació. En bus també des de Barcelona, amb la línia L61 que va de l’Avinguda de Sarrià a Sant Boi de Llobregat o L62  que va del carrer de Riera Blanca fins a Torrelles de Llobregat. En tren podeu baixar a l’estació de Can Ros i caminar, en pujada, un trajecte d’un km. aproximadament. En cotxe us cal arribar a Sant Vicenç dels Horts, per l’autopista A-2 fins Molins de Rei, i sortir en direcció Sant Vicenç, o anar primer en direcció Sant Boi de Llobregat per la C-245 i fer cap a Sant Vicenç per la  BV-2002. Un cop passat el centre de la vila, si veniu de Sant Boi, o abans d’arribar-hi, si veniu de Molins de Rei, us caldrà girar a l’esquerra, o a la dreta, passar les vies del tren per trobar el parc. El camí de la Font de Sant Josep és un passeig que connecta el centre urbà amb les terrasses del parc, però tot i que hi passen cotxes, és millor per anar-hi a peu. En cotxe podeu arribar a peu de barbacoes per l’Avinguda del Pi Gros. De nou millor pregunteu a la gent del barri, perquè és una mica liat. Esperem que us agradi com a lloc per anar a fer costellades o calçots amb la família i els amics, o per còrrer amb la canalla!.

El parque del Pi Gros , que recibe su nombre del pino imponente que ve en la imagen , está situado cerca del mismo centro urbano de San Vicente dels Horts , en el Baix Llobregat , y no lejos de Barcelona . Se llega por los barrios San José , Can Ros o la Guardia , o desde el centro del pueblo , cruzando las vías del tren . Es un parque un poco urbano , pero también algo forestal , con muchas zonas de bosque , pero también explanadas y espacios sin vegetación . Es bonito . Además de árboles también se encuentran áreas de juegos, una zona de picnic , con barbacoas para hacer carne a la brasa , fuentes de agua potable , suficiente aparcamiento y WC . En ningún caso debéis imaginar como un terreno plano y uniforme , sino más bien como una especie de colina , con terrazas , escaleras y espacios diferenciados . Puede llegar en tren hasta San Vicente y allí coger los buses urbanos que salen de la misma plaza de la Estación. En bus también desde Barcelona , con la línea L61 que va de la Avenida de Sarrià Sant Boi o L62 que va de la calle de Riera Blanca hasta Torrelles de Llobregat . En tren puede bajar en la estación de Can Ros y caminar, en subida , un trayecto de un km . aproximadamente . En coche necesita llegar a Sant Vicenç dels Horts , por la autopista A-2 hasta Molins de Rei , y salir en dirección San Vicente, o ir primero en dirección Sant Boi de Llobregat por la C -245 y hacer hacia San Vicente por la BV -2002 . Una vez pasado el centro de la villa, si viene de Sant Boi , o antes de llegar, si viene de Molins de Rei , necesitará girar a la izquierda , oa la derecha, pasar las vías del tren para encontrar el parque . El camino de la Fuente de San José es un paseo que conecta el centro urbano con las terrazas del parque, pero aunque pasan coches , es mejor para ir a pie . En coche se puede llegar a pie de barbacoas por la Avenida del Gran Pino . De nuevo mejor preguntar a la gente del barrio , porque es un poco liado . Esperamos que os guste como lugar para ir a hacer barbacoas o calçots con la familia y los amigos , o para correr con la chiquillería.

San Adrián de Sásabe

L’antiga església del monestir visigòtic de San Adrián de Sásabe no denota la gran importància que va tenir en la història d’Aragó. Avui dia és una petita joia romànica, preciosa, cuca, en un indret màgic, en plena natura, en un lloc recòndit del Pirineu Aragonés més salvatge i desconegut. Sásabe està situat a uns 22 kms. al nord de la vila de Jaca, capital d’aquestes contrades. Si voleu anar-hi us cal agafar la carretera N-330 en direcció a França, a Somport i Canfranc. Travessareu el poblet de Castiello de Jaca, i uns 3 Kms. més endavant trobareu, molt ben indicat, a mà esquerra, la desviació que porta al petit llogarret d’Aratorés, molt maco, molt rural. Passareu aquesta petita població, enfilareu uns turons i baixareu cap al vall i el poble de Borau, on està situada l’ermita. Cal travessar Borau en direcció Aisa. La carretera, fins ara ampla i ben condicionada, es transforma en una pista asfaltada, però estreta i en males condicions, que remunta el riu Lubierre, un encant de riu, pujant vall amunt. En un parell de kms. trobareu, ara a mà dreta una nova pista asfaltada, ni millor ni pitjor que la que porta a Aisa, que en un parell de kms. més ens porta a un aparcament, petit, però suficient. A l’altra banda del riu, que es passa saltant pedres, o per una passera improvisada, ja veureu el temple. Tot el que queda d’una abadia poderosa, que fou la primera seu del bisbat d’Osca. Ja diu una pedra del temple: “tres bisbes estan enterrats aquí”. El lloc és líric, bucòlic, encisador. Situat al punt d’unió de dos torrents, l’església fou literalment desenterrada. Fins el punt que la finestra damunt el pòrtic fou durant anys la porta d’entrada a l’ermita. Sota estaven esperant 4 metres de temple més. No fou fins l’any 1962, que l’ICONA buida la construcció, retornant-li l’aspecte original. De tota manera, la natura reclama el que és seu. Tothora raja aigua de les parets de la nau, de l’àbsis. Un enginyós sistema la treu a l’estiu. En època de fortes pluges, el terra sembla una cisterna. La remor del riu subterrani omple tot l’espai, acaronant-nos, convidant-nos, bressolant-nos. La màgia de les coses senzilles. Indret iniciàtic, fantàstic per fer una ruta a peu o en bici per les muntanyes que l’envolten. Preneu el cotxe i pugeu a Aisa, o fins i tot feu la gran ronda fins Aragüés del Puerto o Jasa. Per obtenir qualsevol mena de servei a la zona, la referència és la vila de Jaca, des d’on es te accés a la majoria de grans valls de la Serralada Pirenaica. Remunteu en el curs d’un pont, o unes vacances fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. Arribeu-vos fins les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. Descobriu l’ermita germana d’Igualcel, bellíssima també. Aneu a San Juan de la Peña. Jaca mateix és preciosa amb la seva catedral, el museu diocesà, el casc antic, la ciutadella militar. Gaudiu de les pistes d’esquí a tocar, del palau de gel, de la piscina coberta, feu bici de muntanya, senderisme, rafting, muntanyisme… Però no us oblideu d’incloure San Adrián de Sásabe en la vostra ruta. En qualsevol època de l’any, amb neu o sense, amb la vegetació nua, verda o de colors. Al poblet d’Aisa teniu l’únic restaurant de la zona, en un hostalet de muntanya senzill. Es diu Valle de Aisa, i és casolà, sense pretensions. També a Jaca mateix hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Sásabe!.

La antigua iglesia del monasterio visigótico de San Adrián de Sasabe no denota la gran importancia que tuvo en la historia de Aragón . Hoy en día es una pequeña joya románica , preciosa , en un lugar mágico , en plena naturaleza , en un lugar recóndito del Pirineo Aragonés más salvaje y desconocido. Sasabe está situado a unos 22 kms . al norte de la villa de Jaca , capital de esta región. Si deseais ir necesitais tomar la carretera N -330 en dirección a Francia , hacia Somport y Canfranc . Atravesaréis el pueblo de Castiello de Jaca , y unos 3 kms. más adelante encontrareis , muy bien indicado , a mano izquierda , la desviación que lleva a la pequeña aldea de Aratorés , muy bonita, muy rural . Pasaréis esta pequeña población , trepareis colinas y bajaréis hacia el valle y el pueblo de Borau , donde está situada la ermita . Hay que atravesar Borau en dirección Aisa . La carretera , hasta ahora ancha y bien acondicionada , se transforma en una pista asfaltada , pero estrecha y en malas condiciones , que remonta el río Lubierre , un encanto de río , subiendo valle arriba . En un par de kms . encontrareis , ahora a mano derecha una nueva pista asfaltada , ni mejor ni peor que la que lleva a Aisa , que en un par de kms . nos lleva a un aparcamiento , pequeño , pero suficiente . Al otro lado del río, que se pasa saltando piedras , o por una pasarela improvisada , ya veréis el templo . Todo lo que queda de una abadía poderosa , que fue la primera sede del obispado de Huesca . Ya dice una piedra del templo : ” tres obispos están enterrados aquí ” . El lugar es lírico , bucólico , encantador. Situado en el punto de unión de dos torrentes , la iglesia fue literalmente desenterrada . Hasta el punto de que la ventana sobre el pórtico fue durante años la puerta de entrada a la ermita . Bajo ella estaban esperando 4 metros de templo más. No fue hasta el año 1962 , que el ICONA vacía la construcción de tierra, devolviéndole el aspecto original . De todos modos , la naturaleza reclama lo que es suyo . Constantemente mana agua de las paredes de la nave , del ábside . Un ingenioso sistema la va evacuando en verano. En época de fuertes lluvias , el suelo parece una cisterna . El rumor del río subterráneo llena todo el espacio , mimandonos , invitándonos , meciendonos . La magia de las cosas sencillas . Lugar iniciático , fantástico para hacer una ruta a pie o en bici por las montañas que la rodean.  Tomen pués el coche y suban a Aisa , o incluso hagan la gran ronda hasta Aragüés del Puerto o Jasa . Para cualquier tipo de servicio en la zona , la referencia es la villa de Jaca , desde donde se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la Cordillera Pirenaica . Subid a Sásabe en el curso de un puente , o unas vacaciones y llegaros hasta el Puerto de Somport , con las estaciones de esquí de Candanchú , o la de Astún , donde todavía se puede coger el telesilla que sube a los lagos . Debemos ir hasta las escondidas y increíbles valles de Ansó o Hecho, con espacios naturales como la Selva de Oza , o la iglesia magnífica de Siresa , románico puro . Descubrid la ermita hermana de Igualcel , bellísima también. Vayan a San Juan de la Peña . Jaca mismo es preciosa con su catedral , el museo diocesano , el casco antiguo , la ciudadela militar . Disfruten de las pistas de esquí cerca, del palacio de hielo , de la piscina cubierta , hagan bicicleta de montaña, senderismo , rafting , montañismo … Pero no se olviden de incluir San Adrián de Sasabe en su ruta. En cualquier época del año , con nieve o sin ella, con la vegetación desnuda, verde o de colores . En la aldea de Aisa tienen el único restaurante de la zona , en un hostal de montaña sencillo . Se llama Valle de Aisa , y es casero , sin pretensiones . También en Jaca mismo hay muchos hoteles, todos bonitos. Y restaurantes con una excelente gastronomía . Nosotros hemos estado en el hotel Mur, sencillito , en el centro , y en los apartamentos Peña Oroel . centricos también. Pero son un poco antiguos , los dos. Ahora se puede disfrutar de establecimientos más nuevos, como el Apartotel Jacetania , novísimo , que ofrece apartamentos para familias de 4 miembros , o de 6 , a precios competitivos , o el Hotel Reina Felicia , con habitaciones familiares dúplex, dos buenas opciones que recomendamos. Para cenar vayan de tapas , a la Tasca de Ana , fabuloso , pero para estar de pie . Siempre lleno . Si deseais tapas , o platos de calidad , a precios de risa , sentados a la mesa , id a Las Tres Ranas. Personal joven y competente , tapas de sueño . Recomendable 100% . Más restaurantes típicos: el Portón , o bien La Cadiera , dos buenos lugares donde comer . ¡Disfrutad Sasabe ! .

La Xarxa: la Sireneta

La Xarxa és una institució que promou el teatre i altres espectacles per a infants. No son qualsevol cosa. La Xarxa garanteix qualitat per sobre de tot, i a bon preu. Per exemple, aquest diumenge 27 d’octubre, a les 18 hores, i al Teatre Blas Infante de Badalona, la Xarxa presenta el seu espectacle de titelles per infants, la Sireneta. Una proposta ben divertida, barateta i de qualitat per passar amb els infants la tarda del diumenge. Venda anticipada a la web del Zorrilla. La temporada de teatre i espectacles infantils de la Xarxa és una oportunitat d’or per fer cultura amb la canalla. I no només a Badalona, sinó a tot Catalunya. Mireu-vos la web de la Xarxa. Hi ha bons espectacles arreu del país. Només us cal triar la que es faci més aprop vostre. Prou tardes avorrides, anem al teatre!.

La Xarxa es una institución que promueve el teatro y otros espectáculos para niños. No son cualquier cosa. Garantiza calidad por encima de todo, y a buen precio. Por ejemplo, este domingo 27 de octubre, a las 18 horas, y en el Teatro Blas Infante de Badalona, la Red presenta su espectáculo para niños, la sirenita. Una propuesta bien divertida, barata y de calidad para pasar con los niños la tarde del domingo. Venta anticipada en la web del Zorrilla. La temporada de teatro y espectáculos infantiles de la Xarxa es una oportunidad de oro para hacer cultura con los niños. Y no sólo en Badalona, ​​sino en toda Cataluña. Consulten la web. Hay buenos espectáculos por todo el país. Sólo hay que elegir el que se haga más cerca de casa. ¡Basta tardes aburridas, vamos al teatro!.

Festa del llagut a Badalona

El gener de 2003 es va crear oficialment el primer equip de rem en llagut de Badalona. Enguany es compleix 10 anys.  Per aquest motiu els qui practiquen aquest esport mariner al poble, que son molta gent, ens conviden a assistir als actes de celebració que s’han organitzat per aquest diumenge. Una matinal familiar entretinguda. A Badalona hi ha actualment fins a tres clubs de rem, molt actius. És fàcil veure les seves embarcacions anar i venir al llarg de la costa. Per això creiem que pot ser molt interessant anar, aquest diumenge, 27 d’octubre, a les 10 hores, al passeig marítim de la ciutat per veure-hi la cercavila de les tripulacions, que acabarà, i a les 12 hores, en una exhibició de rem davant el Pont del Petroli. Veniu a passar el matí de diumenge a Badalona i porteu-vos el banyador. Perquè la ciutat te una platja gran de sorra gruixuda i agua neta. I farà calor. I potser podeu aprofitar per visitar-ne el museu municipal, amb les termes romanes al subsol, i el jardí de Quint Licini, i a les dues cases Domus excavades al carrer de Dalt. Heu de demanar hores de visita i condicions al Museu de Badalona i reservar hora per la visita guiada, però val molt la pena. A Badalona s’hi arriba molt fàcilment en cotxe, 10 minuts de Barcelona, amb bon aparcament, per exemple, al port esportiu de la vila. O bé podeu venir en bus, agafant el B-25 a la plaça Urquinaona. També fantàstic el metro, de la línia 2, parada final al Gorg, prop del port, a Pep Ventura, no lluny del Pont del Petroli o a Pompeu Fabra. Veniu a gaudir del mar i del rem a Badalona!.

En enero de 2003 se creó oficialmente el primer equipo de remo en Badalona . Este año se cumple 10 años . Por este motivo quienes lo practican asiduamente, que son muchos, nos invitan a asistir a los actos de celebración que se han organizado para este domingo . Una matinal familiar entretenida . En Badalona hay actualmente hasta tres clubes de remo , muy activos . Es fácil ver sus embarcaciones ir y venir a lo largo de la costa . Por eso creemos que puede ser muy interesante ir , este domingo , 27 de octubre, a las 10 horas , hasta el paseo marítimo de la ciudad para ver el desfile de las tripulaciones , que acabará , ya a las 12 horas , en una exhibición de remo ante el Puente del Petróleo . Venid a pasar la mañana del domingo en Badalona y traeros el bañador . Porque la ciudad tiene una playa de arena gruesa y agua limpia. Y hará calor . Y se puede aprovechar para visitar el museo municipal, con las termas romanas en el subsuelo , y el jardín de Quinto Licinio , y las dos casas Domus excavadas en la calle de Dalt. Debeis pedir horas de visita y condiciones en el Museo de Badalona y reservar hora para la visita guiada , pero vale mucho la pena . A Badalona se llega muy fácilmente en coche , 10 minutos de Barcelona , con buen aparcamiento , por ejemplo , el puerto deportivo de la villa. O bien pueden venir en bus , cogiendo el B -25 en la plaza Urquinaona . También fantástico el metro , de la línea 2 , parada final en el Gorg , cerca del puerto, o en Pep Ventura , no lejos del Puente del Petróleo o Pompeu Fabra . ¡Venid a disfrutar del mar y del remo en Badalona ! .

Cantata de Bach a Badalona

El dissabte 26 d’octubre de 2013, a les vuit del vespre, en acabar la misa, a l’església dels Pares Carmelites de Badalona, al carrer de Sant Miquel, prop del carrer del Mar, teniu una cita ineludible. Sobretot si sou amants de la bella i bona música. Perquè podrem gaudir d’un curt, però emotiu i emocionant, concert de l’excelsa música de Joan Sebastià Bach. Només serà una sola, única, cantata, la 112.  Mitja hora curteta de paradís. Llàstima. Però benvinguda sigui. La canten gent preparada. La Montse Pi, contralt, professora del Conservatori de Música de Badalona, una veu educada. Marçal Subiràs, un tenor d’afició, professor de secundària. Un baix poderós i una soprano de campanetes. Tota una garantia. S’han proposat de fer la sèrie de cantates. Treball d’anys. Una oportunitat d’or per sentir maravellosa música, la música celestial de Bach a Badalona. Entrada lliure, Acabada la missa. No us ho perdeu!.

El sábado 26 de octubre de 2013, a las 8 de la noche, en la iglesia de los Padres Carmelitas de Badalona, en la calle de San Miguel, cerca de la calle del Mar, tenéis una cita ineludible. Sobre todo si sois amantes de la bella y buena música. Porque podremos disfrutar de un corto, pero emotivo y emocionante, concierto de la excelsa música de Juan Sebastián Bach. Sólo será una sola, única, cantata, la 112. Media hora, muy cortita, de paraíso. Lástima. Pero bienvenida sea. La cantan gente preparada. Montse Pi, contralto, profesora del Conservatorio de Música de Badalona, ​​una voz educada. Marçal Subiràs, un tenor de afición, profesor de secundaria, un bajo poderoso y una soprano de voz amable. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para sentir maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, Una vez terminada la missa. ¡No os lo perdáis!.

Fira del conte a Tordera

Tordera és una vila de l’Alt Maresme, situada just al límit entre Barcelona i Girona. De fet és més a prop de Girona, a 40 kms. que de Barcelona, a uns 60. De tota manera pertany a la comarca del Maresme. Tot i que la vila està situada en la plana del riu Tordera, que la rodeja, hi ha molta muntanya ben a tocar: el Parc Natural del Montnegre. Maravellós!. És molt fàcil arribar a Tordera. Una hora de cotxe, per l’autopista C-32, que va des de Barcelona fins a Palafolls, i us deixa a uns escassos 3 kms. de Tordera. El municipi disposa també d’estació del ferrocarril de RENFE i d’autobusos de línia que cobreixen els trajectes fins a Girona, passant per Tordera, així com també hi ha enllaç amb bus des de Blanes. Ho veieu?. És fàcil arribar-hi. Tordera és coneguda a tota la comarca del Maresme, i del Vallés, i fins de Barcelona, pel mercat que hi té lloc cada diumenge i que omple els carrers del nucli urbà. Un mercat gran, molt gran, on acudeixen visitants de la comarca, i d’arreu, que busquen varietat i tipisme. No us el perdeu!. Destacant, per damunt les cases, dalt del petit turó que domina el riu, i les noves urbanitzacions, que son moltes, i molt noves, s’alça l’església parroquial de Sant Esteve, un complex barreig d’estils. La resta del poble no te res d’especial. Doncs bé, en aquest marc que hem intentat descriure-us hi haurà, aquest proper diumenge d’octubre, la fira del conte. Els llibreters, il·lustradors, autors i conta-contes vindran a mostrar els seus productes i el seu art. Un bon lloc pels infants de famílies lletraferides, sensibles a la lectura infantil i juvenil. Una nova oferta lúdica i cultural que no podeu deixar passar. Omplirà la Plaça de l’Església i la Plaça de les Cols, així com altres espais del poble. Hi haurà tota mena d’actes, que començaran a les 10.30 hores del matí, amb una sessió de conta-contes per a nens i nenes a partir de tres anys a càrrec de Nona Umbert. A les 11 l’actriu Àngels Bassas explicarà la història de Patatu. A les 11.30 hores tindran lloc dos espectacles, l’audiovisual Pomelo amb Judit Farrés, i la sessió de conte i il·lustracions amb els torderencs Quim Haro i Miquel Rabert. Al migdia la Marieta Conta-contes explicarà la història “I els monstres?” i a les 12.30 hores serà el torn per la lectura de textos en veu alta a càrrec de les escoles. A aquesta hora també es podrà escollir escoltar un conte de tardor en anglès o conèixer el conte “Saltironets”, amb Susanna Peix. La última activitat del matí serà la presentació del conte Xamae, de Susanna Peix, amb les il·lustracionsfetes per la torderenca Romina Martí. Acabat això, temps de dinar. Els restaurants de la vila ofereixen un menú de conte de fades. I les activitats de la tarda començaran a les 16 hores amb un taller de pscioescriptura, amb Jaume Copons i Oscar Julve, (on cal inscripció prèvia). A aquesta hora començarà el taller d’il·lustració i dibuixos per a nens amb Maria Tarragó, Pitu Alvarez i Núria Giralt . La il·lustradora i autora Lia Bertran presentarà a les 17 hores el llibre i la història “La Marta i la xocolata” i al Teatre Clavé es podrà a veure l’espectacle pensat per a infants 0 a 3 anys, “Fora és un lloc” (que es repetirà en una doble sessió a les 18.30 h). A les 17.30 hores hi haurà una nova sessió de lectura en veu alt a càrrec de les escoles locals, així com la conta-contes “Les gallines de Batat”, de Victòria Tubau i l’espectacle del Món de la Mon “Marramiiiaouu”. A les 18 hores la Lia Bertran farà el taller de la xocolata i la companyia “Vivim del Cuentu” presentarà els “Contes desaplicats”. A les 18.30 hores es farà el Taller Bestiari amb Àngels Navarro (també prèvia inscripció). El cantautor infantil Noe Rivas tancarà la fira dle conte, a les 19 hores, amb un recital de cançons de tardor. Donat que és la primera fira del conte a Tordera no podem explicar-vos com va anar l’any passat. Però pinta molt bé, oi?. Les activitats de la Fira es completaran durant tot el dia amb una zona de lectura infantil, l’arbre de les recomanacions (que estarà situat a la plaça de les Cols i on els nens i nenes podran penjar el títol del conte que els hagi agradat més), un taller de màgia amb Fèlix Brunet, la visita del capgròs de l’Elvis Ribodi i un espai propi on els més petits podran conèixer i parlar amb els autors i il·lsutradors que participen a la Fira. Com ja hem comentat, els restaurants, per la seva banda, també participaran del certamen organitzant el Menú del Conte, emfatitzant aspectes de la literatura en els seus plats. Al Menú del Conte s’hi sumen el restaurant Beltran 9, Les Farreres, Ca la Maria, Can Bruno, que no coneixem, Can Casellas, gran, i molt bo, als afores i Can Pujol, dins la vila, molt recomanable. No hi ha cal Nano, un restaurant magnífic, dissortadament. Bona fira del conte a Tordera!.

Tordera es una villa del Alt Maresme , situada justo en el límite entre Barcelona y Girona . De hecho está más cerca de Girona , a 40 kms . que de Barcelona, a unos 60 . De todas formas pertenece a la comarca del Maresme . Aunque la villa está situada en la llanura del río Tordera , que la rodea , hay mucha montaña que poder tocar : el Parque Natural del Montnegre . ¡Maravilloso ! . Es muy fácil llegar a Tordera . Una hora de coche , por la autopista C -32 , que va de Barcelona hasta Palafolls , y les deja en unos escasos 3 kms . de Tordera . El municipio dispone también de estación de ferrocarril de RENFE y de autobuses de línea que cubren los trayectos hasta Girona , pasando por Tordera , así como también hay enlace con bus desde Blanes . ¿Lo veis ? . Es fácil llegar. Tordera es conocida en toda la comarca del Maresme , y del Vallés , y hasta de Barcelona , por el mercado que tiene lugar cada domingo y que llena las calles del casco urbano . Un mercado grande , muy grande , donde acuden visitantes de la comarca , y de todas partes, que buscan variedad y tipismo . ¡No se lo pierdan ! . Destacando , por encima de las casas , en el pequeño cerro que domina el río , y las nuevas urbanizaciones , que son muchas , y muy nuevas , se alza la iglesia parroquial de San Esteban, un complejo lio de estilos . El resto del pueblo no tiene nada de especial . Pues bien, en este marco que hemos intentado describiros tendá lugar, este próximo domingo de octubre , la feria del cuento . Los libreros , ilustradores , autores y cuentacuentos vendrán a mostrar sus productos y su arte . Un buen lugar para que los niños de familias literatas, sensibles a la lectura infantil y juvenil, disfruten de lo lindo. Una nueva oferta lúdica y cultural que no se puede dejar pasar . Llenarán la Plaza de la Iglesia y la Plaza de las Cols, así como otros espacios del pueblo . Habrá todo tipo de actos , que comenzarán a las 10.30 horas de la mañana , con una sesión de cuenta-cuentos para niños y niñas a partir de tres años a cargo de Nona Umbert . A las 11 la actriz Àngels Bassas contará la historia de patatús . A las 11.30 horas tendrán lugar dos espectáculos , el audiovisual Pomelo con Judit Farrés , y la sesión de cuento e ilustraciones con los torderencs Quim Haro y Miquel Rabert . Al mediodía la Marieta Cuentacuentos explicará la historia ” Y los monstruos ? ” ya las 12.30 horas será el turno para la lectura de textos en voz alta a cargo de las escuelas . A esta hora también se podrá elegir escuchar un cuento de otoño en inglés o conocer el cuento ” saltitos ” , con Susanna Pescado . La última actividad de la mañana será la presentación del cuento Xamae , de Susanna Pescado , con las ilustraciones lustracionsfetes por la torderenca Romina Martí . Acabado esto , tiempo de comer. Los restaurantes de la villa ofrecen un menú de cuento de hadas . Y las actividades de la tarde comenzarán a las 16 horas con un taller de pscioescriptura , con Jaume Copons y Oscar Julve , (donde es necesaria inscripción previa ) . A esta hora comenzará el taller de ilustración y dibujos para niños con Maria Tarragó , Pitu Alvarez y Nuria Giralt . La ilustradora y autora Lia Bertran presentará a las 17 horas el libro y la historia ” Marta y el chocolate ” y el Teatro Clavé se podrá ver el espectáculo pensado para niños 0 a 3 años , ” Fuera es un lugar ” ( que se repetirá en una doble sesión a las 18.30 h ) . A las 17.30 horas habrá una nueva sesión de lectura en voz alto cargo a las escuelas locales , así como la cuenta-cuentos ” Las gallinas de batata ” , de Victoria Tubau y el espectáculo del Mundo de la Mon ” Marramiiiaouu ” . A las 18 horas Lia Bertran hará el taller del chocolate y la compañía ” Vivimos del Cuentu ” presentará los ” Cuentos desaplicats ” . A las 18.30 horas se hará el Taller Bestiario con Àngels Navarro (también previa inscripción ) . El cantautor infantil Noe Rivas cerrará la feria dle cuento , a las 19 horas , con un recital de canciones de otoño . Dado que es la primera feria del cuento en Tordera no podemos contaros cómo fue el año pasado . Pero pinta muy bien, ¿verdad ? . Las actividades de la Feria se completarán durante todo el día con una zona de lectura infantil , el árbol de las recomendaciones ( que estará situado en la plaza de las Cols y donde los niños y niñas podrán colgar el título del cuento que les haya gustado más ) , un taller de magia con Félix Brunet , la visita del renacuajo de Elvis Ribodi y un espacio propio donde los más pequeños podrán conocer y hablar con los autores que participan en la Feria . Como ya hemos comentado , los restaurantes , por su parte , también participarán del certamen organizando el Menú del Conte, enfatizando aspectos de la literatura en sus platos . En el Menú del Conte se suman el restaurante Beltran 9, Las Farreres , Ca la Maria , Can Bruno , que no conocemos , Can Casellas , grande, y muy bueno , en las afueras y Can Pujol , dentro de la villa , muy recomendable . No está Cal Nano , desgraciadamente . ¡Buena feria del cuento en Tordera ! .

Fira de la Girella al Pont de Suert

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Festa del bolet a Sant Iscle

Sant Iscle de Vallalta, ja us ho hem dit en altres ocasions, és un petit poblet de la comarca del Maresme, i a només 40 km. de Barcelona, però està amagat dins la maravellosa Vall de Vallalta.  A Sant Iscle hi arribareu anant per l’autopista C-32,  i agafant la sortida d’Arenys de Munt. Travesseu Arenys, dons, seguint la carretera que porta cap a Sant Celoni. A la sortida d’Arenys de Munt trobareu l’encreuament, on girareu a mà dreta, cap a Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol. El nostre poble és una de les portes d’entrada al Parc Natural del Montnegre, que l’envolta totalment. Un bon lloc per fer amables caminades pels boscos, i bones rutes a peu o en bicicleta. Camins entre boscos de pi i alzina, rieres ombrívoles que baixen del Montnegre, obagues de conte de fades, com ara la famosa “Dones d’aigua”. Excursions familiars senzilles, sense dificultats, de les que la gent del poble us informarà. Però si avui us tornem a parlar de Sant Iscle perquè el proper diumenge d’octubre s’hi celebra, a partir de les 10 del matí, una fira de bolets i una típica fira artesana. Ja el dissabte hi haurà una sortida boletaire a les 9 del matí, acompanyants per una experta micòloga. No cal inscripció prèvia. Però la festa forta serà el diumenge, que comença, a les 10, amb un esmorzar boletaire, un tast de bolets i uns tallers per a infants, que van de pintar bolets, fer bolets de fang, o fer saquets d’herbes remeieres. Podeu pujar també a l’inflable o passejar amb els rucs, a preu mòdic. Hi haurà música, i danses orientals, i espectacle infantil. A la tarda, havent dinat, gegants amb les colles geganteres d’Arenys de Munt, Tordera, Santa Susanna, Pineda i Sant Iscle. També xocolatada, castellers, i castanyada popular. En cas de pluja tots els actes es realitzaran el pavelló municipal. Trobareu una fira instal·lada als carrers del petit poble, de 9 a 19 hores. A Sant Iscle hi ha alguns bars i restaurants que fan menjars. Com ara El Jabalí, a la plaça major, 14, tel: 937 94 63 14. No sabem si encara està oberta La Taverna d’en Sidru, al carrer de les Escoles. Tel. 93 794 63 27, o el restaurant Llavina al carrer del 25 de juny. Tel. 93 794 60 81. Ens agrada, per familiar i cassolà, el bar Can Mingo, a la carretera mateix que travessa el poble. Tel. 93 763 09 84. Si per qualsevol raó no podeu menjar al poble, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt. Recordeu que al Parc de Lourdes teniu la possibilitat de fer-hi pic-nic i carn a la brasa. Us llogaran la taula, us vendran llenya i us vendran beguda i amanida, si ho voleu. L’Era és un molt bon restaurant. Dins el poble una fonda de menú de les de tota la vida, senzilla i bé de preu: Can Martori, a la Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937 938 067.  Però ens agrada més dinar fora del poble, al bosc. En aquest cas son molt recomanables el Subirans, just al parc de Lurdes, Tel: 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el molt típic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. També ens agrada l’original Pepa Fornera. Petit i coquetó, bons vins, el Celler La Riera. Unes pizzes boníssimes, a l’entrada del poble, forn de llenya autèntic, molt recomanable: Pizzeria Enrico Braggioni. Arribeu-vos fins la fira de Sant Iscle i passejeu per la Vallalta. Us agradarà molt!.

Sant Iscle de Vallalta es un pueblo precioso, pequeñito y amable. Está situado en un lugar por el que no pasaréis casi nunca. Hay que ir expresamente. Y eso que no está nada lejos de Barcelona. De hecho está en la comarca del Maresme, a sólo 40 km. de la ciudad condal. Pero Sant Iscle está escondido en un valle cerrado, verde, húmedo, lleno de vegetación, que más parece del Montseny. No diríais nunca que está a solo 6 kms. escasos del mar. Es el Valle de Vallalta. Se llega por la autopista C-32, salida de Arenys de Munt. Crucen este pueblo siguiendo la carretera que lleva hacia Sant Celoni. A la salida de Arenys de Munt encontraréis el cruce, donde tienen que girar a mano derecha, hacia Sant Iscle, Sant Cebrià y Sant Pol. Nuestro pueblo es una de las puertas de entrada al Parque Natural del Montnegre, que lo rodea. Por lo tanto es un magnífico objetivo para aquellas familias que disfrutan haciendo caminatas por los bosques, rutas a pie y montando en bicicleta. Por ejemplo haciendo el camino que lleva a la Cruz de Canet, una colina de la sierra de Marina, desde donde veréis toda la costa de Canet de Mar. Caminos trillados entre bosques de pino y encina. O bien entrar en el mágico mundo de los arroyos sombríos que bajan del Montnegre, caminar por las umbrías, hacia Mujeres de Agua, un lugar maravilloso, de cuento de hadas, o hacia la ermita de la Salud. Son dos excursiones sencillas, sin dificultad. Aquí veremos robles, algunas hayas, y bellísimos castaños. Bosques de ribera cerca del agua de los arroyos. Alisos, olmos, plátanos y chopos. En este marco incomparable, remoto, preservado, en el llamado Parque de los Vegetales, el último domingo de octubre se celebra, a partir de las 10 de la mañana, una pequeña feria de setas. De hecho una típica feria artesanal, de pueblo. Habrá, como no podía ser de otra manera, exposición de setas y degustación. Para los niños dispondrán de hinchables y talleres, un lucido espectáculo de animación y una castañada popular. En Sant Iscle hay algunos bares y restaurantes que hacen comidas. Como La Taberna de en Sidru, en la calle de las Escuelas. Tel. 93794 63 27, o el restaurante Llavina en la calle del 25 de junio. Tel. 93794 60 81. Nos gusta, por familiar y casero, el bar Can Mingo, en la carretera mismo que atraviesa el pueblo. Tel. 93763 09 84. Si comer en la feria no les ha llenado, y los bares y restaurantes de Sant Iscle no les gustan, o están llenos, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt. Recuerden que en el Parque de Lourdes tienen la posibilidad de hacer pic-nic y carne a la brasa. Os alquilarán la mesa, les venderán leña y les venderán bebida y ensalada, si lo queréis. Si deseais sentaros en una mesa id a l’Era, un muy buen restaurante. Dentro del pueblo hay una fonda de menú de las de toda la vida. Comida sencilla bien de precio en Can Martori, en la Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel.: 937 938 067. Pero nos gusta más comer fuera del pueblo, en el bosque. En este caso son muy recomendables el Subirans, justo en el parque de Lourdes, Tel: 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el muy típico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. Pero comeréis muy bien. Acercaos hasta la feria de Sant Iscle. Pasead por la Vallalta. Descubrid Mujeres de Agua. Os sorprenderá todo muy gratamente.

19 Fira de la castanya a Viladrau

Aquest proper cap de setmana d’octubre teniu la fira de la Castanya a Viladrau, un poblet maravellós, envoltat d’una natura esplèndida. Passareu un dia en família en ple parc natural del Montseny. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. Per això és una molt bona idea pujar-hi per la fira de la castanya. Podeu veure tot el programa d’actes a  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau, perquè hi ha molts, i molts actes per a la família. Tot un cap de setmana, dissabte i diumenge, farcit de paradetes, tallers infantils, passejades a peu per l’entorn natural, passejades en poni, espectacles infantils de teatre i d’animació, rocódrom… moltes coses divertides per a la canalla. I per Tots Sants, mercat. A Viladrau s’hi menja, i s’hi dorm de fàbula. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, en un paratge de postal, idíl·lic, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem, i molt de gust, a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus molt ajustats. Per fires cal reservar. També tenim bones referències de Can Rosell, al carrer Nou, núm. 3, tel: 938 84 81 40. I ja fa anys vam dinar molt casolà al Moli de la Barita, a la carretera, als afores del poble, tel:  93 884 91 62. Ja ho veieu: Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bona fira de la Castanya a Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana de octubre, o un día en la naturaleza más espléndida, es visitar la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny. Y aunque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña, es muy aconsejable llegar justamente en otoño, y justamente por la feria de la castaña. Veran el programa de actos en la web oficial del ayuntamiento de Viladrau. Hay muchos, y muy interesantes. Tradicionalmente ocupaban solo los dias finales de octubre, pero los años en que hay puente, siguen hasta Todos los Santos. Todo el fin de semana, sábado y domingo, por las calles del pueblo, puestos, talleres infantiles y tema castaña por todas partes. Paseos a pie por el entorno natural, paseos en pony, espectáculos infantiles de teatro y de animación, rocódromo … muchas cosas divertidas para los niños. Y por Todos los Santos, mercado. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, en un paraje de postal, idílico, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho, y muy de nuestro gusto, en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, en la calle Padre Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Comida sencilla pero sabrosa. Precios muy ajustados. Para ferias hay que reservar. También tenemos buenas referencias del Molino de la Barita, en la carretera que va hacia Arbúcies, tel: 93 884 91 62. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.

Santuari de la Salut a Sant Feliu

L’ermita de la Salut, situada en un bonic paratge del parc natural de Collserola, a la banda que mira la vall del Llobregat, és un indret tradicional de trobades, aplecs i romiatges. El conjunt es composa d’una capella, (a la foto), i una gran casa, anomenada precisament “La Casa gran de la Gleva”. És en aquest casalot on hi ha instal·lat el restaurant “Masia la Salut”, on s’hi fan menjars, hi ha servei de bar i allà mateix us vendran llenya per les barbacoes.  Més informació al tel: 93 685 26 18). L’adreça és Riera de la salut s/n de Sant Feliu de Llobregat. (W 2.057265º / L  41.395644º). Des d’aquesta masia davallen les antigues feixes de conreu que ara serveixen a l’oci en família, o bé per un picnic amb els amics, per jugar, o passar el diumenge. A l’ermita de la Salut s’hi arriba des de Sant Feliu de Llobregat, de diverses maneres, i per diversos camins. Així podeu pujar-hi per la riera de la Salut, pel camí de Dalt, del carrer de Frederica Montseny al Mas Lluhí, per la carretera que puja a la fàbrica de ciment Sanson, i trencat pel carrer Teixidores fins a la riera de la Salut, o bé per la carretera Sanson fins arribar just abans de la fabrica de ciment, i agafant allà un camí de terra que trenca a la dreta fins a la riera de la Salut. En arribar a la riera cal creuar-la i seguir el camí que porta directament a l’ermita. Precisament és venint per la riera de la Salut, quan es troba una l’àrea d’esbarjo i de picnic equipada amb barbacoes i l’aparcament per a vehicles. També s’hi pot anar a peu des de Sant Just Desvern, passant per la urbanització de la Plana Pedrosa i Can Solanes. Us ho explicarem millor pels qui venint de Barcelona voleu arribar-hi en cotxe. Preneu l’autopista AP-7 fins la sortida 8. A la primera rodona cal girar a la dreta, seguidament trobareu una altra rodona on haureu de girar també a la dreta. A la pròxima rodona cal girar a l’ esquerra, per iniciar la marxa en direcció a la Cimentera Sanson. Aneu tot dret, passeu un parell de semàfors, i creueu la carretera principal. Un cop passada trobareu una petita rodona que cal creuar recte, sense desviar-se. Passareu un túnel i trobareu una nova rotonda. Sortiu-ne per la segona sortida, deixant una benzinera a la dreta. Llavors, una mica més endavant trobareu un cartell, a mà dreta, que indica l’ermita de la Salut. En arribar a la riera haureu de continuar tot recte amunt. Trobareu les barbacoes. Continueu i, en arribar a l’encreuament gireu a mà dreta, si voleu arribar fins arribar l’aparcament de més amunt. A més de jugar, còrrer, fer carn a la brasa, picnic i divertir-vos, us proposem també una visita a la Casa Gran de la Gleva, que és del segle XV. I, si la trobeu oberta, a l’ermita de La Salut, que és del segle XVIII. Si sou caminadors podeu enfilar-vos fins arribar a Santa Creu d’Olorda, on hi ha una altra ermita, una pedrera plena d’ocells, molt de bosc, un bar i una altra àrea de pícnic amb fogons i barbacoes. No arriba a una hora de camí, amb infants. També es pot anar fins Santa Margarida de Valldonzella, mitja hora llarga. O fins la Penya del Moro, una hora llarga amb infants, on hi ha les restes d’un poblat iber. Per aquells entorns hi ha l’anomenada font de Santa Margarida. Més curta pot ser una senzilla passejada per la torrentera, que pot durar uns 15 minuts. La Salut és una de les moltes portes d’entrada del Parc Natural de Collserola. No us penedireu d’anar-hi. Molta natura, tot i que poca vegetació, perquè tot està orientat cap a mar, a solei. Hi ha conreus d’ametllers, oliveres i garrofers i petits boscos de pins i alzines, que s’espesseixen si rondeu pels turons propers. La fàbrica de ciment pot ser una visió molesta. Bona estada a la Salut!.

La ermita de la Salud, situada en un bonito paraje del parque natural de Collserola , en el lado que mira al valle del Llobregat , es un lugar tradicional de encuentros y romerías . El conjunto se compone de una capilla , ( en la foto ) , y una gran casa , llamada precisamente “La Casa grande de la Gleva ” . Es en este caserón donde hay instalado el restaurante donde hacen comidas y también tienen servicio de bar, y donde les venderán leña para las barbacoas . Más información en el tel : 93 685 26 18. La dirección es Riera de la Salud s/n de Sant Feliu de Llobregat . ( W 2.057265 º / L 41.395644 º ) . Desde esta masía descienden las antiguas terrazas de cultivo que ahora sirven al ocio en familia , o bien por un picnic con los amigos , para jugar , o pasar el domingo . Hasta la ermita de la Salud se llega desde Sant Feliu de Llobregat , de diversas maneras , y por diversos caminos . Así puede subir por el arroyo de la Salud, por la calle de Federica Montseny y el Mas Lluhí, o bien por la carretera Sanson hasta llegar justo antes de la fabrica de cemento, y cogiendo allí un camino de tierra que gira a la derecha hasta la riera de la Salud. Al llegar al torrente es necesario cruzarlo y seguir el camino que lleva directamente a la ermita . Precisamente es viniendo por la riera de la Salud , cuando se encuentra el área de recreo y el picnic equipado con barbacoas y el aparcamiento para vehículos . También se puede ir a pie desde Sant Just Desvern , pasando por la urbanización de la Plana Pedrosa y Can Solanas. Os lo explicaremos mejor para quienes viniendo de Barcelona deseais llegar en coche. Tomen la autopista AP-7 hasta la salida 8 . En la primera redonda hay que girar a la derecha , seguidamente encontrarán otra redonda donde se debe girar también a la derecha . En la próxima redonda hay que girar a la izquierda, para iniciar la marcha en dirección a la Cementera Sanson . Sigan recto, pasen un par de semáforos , y cruzad la carretera principal . Una vez pasada encontrarán una pequeña redonda que hay que cruzar recto , sin desviarse. Pasaréis un túnel y encontrareis una nueva rotonda . Salid por la segunda salida , dejando una gasolinera a la derecha . Entonces , un poco más adelante encontrarán un cartel , a mano derecha , que indica la ermita de la Salud. Al llegar al torrente deberán continuar todo recto hacia arriba . Encontrarán las barbacoas . Continúen y, al llegar al cruce, giren a la derecha, si es que se desea llegar hasta el aparcamiento de más arriba . Además de jugar , correr, hacer carne a la brasa , picnic y divertirse , os proponemos también una visita a la Casa Grande de la Gleva , que es del siglo XV . Y , si la encuentran abierta, a la ermita de La Salut , que es del siglo XVIII . Si sois caminantes podeis enfilar hasta llegar a Santa Cruz de Olorda , donde hay otra ermita , una cantera llena de pájaros , mucho bosque , un bar y otra área de picnic con fogones y barbacoas . No llega a una hora de camino , con niños. También se puede ir hasta Santa Margarita de Valldonzella , media hora larga . O hasta la Peña del Moro , una hora larga con niños, donde están los restos de un poblado íbero . Por aquellos entornos existe la llamada fuente de Santa Margarita . Más corta puede ser una sencilla paseada por la torrentera , que puede durar unos 15 minutos . La Salud es una de las muchas puertas de entrada del Parque Natural de Collserola . No os arrepentiréis de ir. Mucha naturaleza, aunque poca vegetación , porque todo está orientado hacia mar , a la solana . Hay cultivos de almendros , olivos y algarrobos y pequeños bosques de pinos y encinas , que se espesan si se ronda por las colinas cercanas. La fábrica de cemento puede ser una visión molesta . ¡Buena estancia en la Salud ! .

Les Dous a Torrelles de Foix

Les Dous és un espai maravellós, tot i que petit, humil, sense pretensions, molt casolà, molt familiar i pintoresc. Està situat ben a prop de Barcelona, al Penedès, no lluny de Vilafranca, just abans d’arribar al bonic poble de Torrelles de Foix. En aquest lloc la riera de Pontons, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d’aigua. Res de l’altre món. Però tot molt encisador. És un indret ideal per a fer-hi pic-nic, una barbacoa, una costellada o calçotada amb els amics o la família. També podeu banyar-vos a la cascada de la Dou, a la foto, o bé anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement parar-hi a fer una ullada. La riera de Pontons, d’aci en amunt, és un indret verd i feréstec que no dirieu mai que podieu trobar al Penedès. El manteniment i explotació del lloc va a càrrec de l’ajuntament de Torrelles. Si voleu fer servir aquestes instal·lacions només us cal trucar al telèfon 93 8971001, sempre els matins de dies laborables, i de dilluns a divendres. Dissabtes, diumenges i festius l’ajuntament està tancat. Llavors us cal trucar a un mòbil, amb paciència, perquè la zona de les Dous te molt poca cobertura, durant l’horari d’obertura del bar. El mòbil és el 674 202 136. Per assegurar que tingueu lloc cal fer la reserva!. L’espai disposa de bon aparcament, just sortir de la carretera i agafar la pista ampla de sorra, a mà esquerra. És l’aparcament de les piscines municipals. Hi ha diferents àrees a diferents nivells. L’aparcament te poca ombra. De l’aparcament a les Dous hi ha uns 200 metres caminant. Allà trobareu 6 barbacoes per a carbó o llenya, que podeu portar vosaltres o comprar-la al bar. Cal que porteu taula i cadires, o que les llogueu al bar. Hi ha molt d’espai amb bona ombra, però en diferents alçades i terrasses, unes al costat de la riera, altres al costat de la magnífica font de 35 brocs. En total permeten un aforament de 100 persones. Cada persona paga un euro, els nens de menys de 12 anys no, per fer servir el paratge. Es pot fer servir cada dia de 12.00 a 20.00 hores, però no es pot encendre la barbacoa més tard de les 18.00 hores. Els caps de setmana i festius l’horari s’amplia de 9.30 h a 20.00 hores. La barbacoa es reserva fins les 14 hores. Si necessiteu més informació ja ho sabeu, truqueu: 674.202.136. El petit bar serveix vi, cervesa, vermuts, refrescs i us farà cafès per a tots. Segons com també tenen menjars, i delicatessen variades.  Allà mateix podeu comprar llenya o carbó a 5€ el paquet, en preus del 2012. També us poden llogar, si no n’heu portat, taules petites i grans, cadires i graelles, tot a preus molt populars i assequibles. Hi ha molta aigua, molta ombra i molta fresca. També servei de lavabos que son just al darrera del bar. En acabar el dinar podeu fer un volt per la riera, posar-vos en remull a la mateixa, si baixa aigua, o a la piscina, que a l’estiu te l’aigua assegurada. També podeu anar tot passejant fins a la Plaça de les Moreres per visitar el casc antic de Torrelles. Si voleu completar la jornada podeu continuar des de les Dous seguint la riera de Pontons. Trobareu un paisatge verd i salvatge que no s’espera mai al Penedès. I si seguim en cotxe per la carretera direcció Pontons, i passeu d’allà, cap a Valldosera i més amunt, acabareu per fer una ruta molt interessant i verge fins a arribar a a Santes Creus, un dels grans monestirs de la ruta del Císter,  en una excursió que pot ser de cap de setmana. A Santes Creus, també hi ha una altra àrea de picnic amb fogons i taules, i també molt bons restaurants, com ara l’Hostal Grau, el Catalunya. Si no voleu conduir tant, o només disposeu d’un dia, en pocs quilòmetres, podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix, una magnífica església romànica penjada d’un cingle des d’on es domina el Penedés sencer, o bé baixar a Sant Martí Sarroca, per on haureu passat al matí, amb el seu turó coronat pel castell medieval, i una altra església romanica de campanetes, visitable. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta. Les Dous, no us ho podeu perdre!.

Las Dous es un espacio de barbacoas y picnic situado en Torrelles de Foix, en el Penedés, no lejos de Barcelona. És un espacio humilde, sin pretensiones, casero, pintoresco, y que está muy cerca de Barcelona. Allí la riera de Pontons, salva a unos metros de recorrido con unas pozas y unos saltos de agua. Nada del otro mundo pero todo muy bonito. Pues bién, en este espacio encantador se puede hacer un picnic o una barbacoa con los amigos o la família. Hay que reservar al teléfono 93 8971001, laborables, o a un móvil, el 674 202 136, los festivos. Hay una cascada, una fuente con 35 caños, un riachuelo, servicio de bar con venta de leña, vino, café o refrescos, WC y buén aparcamiento, junto al lado de las piscinas de Torrelles. No hay mesas ni sillas, pero las alquilan en le bar. Todo ordenado, com mucha sombra y espacio, aunque distribuido en terrazas. La riera de Pontons, de aquí para arriba, es un lugar verde y salvaje que no pensaban encontrar en el Penedès. Si se sigue la carretera se hace una ruta muy interesante, y muy virgen, hasta llegar a Santes Creus, uno de los grandes monasterios de la ruta del Císter, todo en pocos kms. También puede aprovechar para visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, con su castillo medieval. Todo ello justifica una jornada sencilla, pero muy completa. Puede comer en Santes Creus, donde hay un área de picnic con fogones y mesas, y también muy buenos restaurantes, como el Hostal Grau, el Cataluña o Cal Mosso, o en Vilafranca. ¡Buena barbacoa en las Dous!