La Carretera de les Aigües


carretera_aigues

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Santuari de la Salut a Sant Feliu


salut

L’ermita de la Salut, situada en un bonic paratge del parc natural de Collserola, a la banda que mira la vall del Llobregat, és un indret tradicional de trobades, aplecs i romiatges. El conjunt es composa d’una capella, (a la foto), i una gran casa, anomenada precisament “La Casa gran de la Gleva”. És en aquest casalot on hi ha instal·lat el restaurant “Masia la Salut”, on s’hi fan menjars, hi ha servei de bar i allà mateix us vendran llenya per les barbacoes.  Més informació al tel: 93 685 26 18). L’adreça és Riera de la salut s/n de Sant Feliu de Llobregat. (W 2.057265º / L  41.395644º). Des d’aquesta masia davallen les antigues feixes de conreu que ara serveixen a l’oci en família, o bé per un picnic amb els amics, per jugar, o passar el diumenge. A l’ermita de la Salut s’hi arriba des de Sant Feliu de Llobregat, de diverses maneres, i per diversos camins. Així podeu pujar-hi per la riera de la Salut, pel camí de Dalt, del carrer de Frederica Montseny al Mas Lluhí, per la carretera que puja a la fàbrica de ciment Sanson, i trencat pel carrer Teixidores fins a la riera de la Salut, o bé per la carretera Sanson fins arribar just abans de la fabrica de ciment, i agafant allà un camí de terra que trenca a la dreta fins a la riera de la Salut. En arribar a la riera cal creuar-la i seguir el camí que porta directament a l’ermita. Precisament és venint per la riera de la Salut, quan es troba una l’àrea d’esbarjo i de picnic equipada amb barbacoes i l’aparcament per a vehicles. També s’hi pot anar a peu des de Sant Just Desvern, passant per la urbanització de la Plana Pedrosa i Can Solanes. Us ho explicarem millor pels qui venint de Barcelona voleu arribar-hi en cotxe. Preneu l’autopista AP-7 fins la sortida 8. A la primera rodona cal girar a la dreta, seguidament trobareu una altra rodona on haureu de girar també a la dreta. A la pròxima rodona cal girar a l’ esquerra, per iniciar la marxa en direcció a la Cimentera Sanson. Aneu tot dret, passeu un parell de semàfors, i creueu la carretera principal. Un cop passada trobareu una petita rodona que cal creuar recte, sense desviar-se. Passareu un túnel i trobareu una nova rotonda. Sortiu-ne per la segona sortida, deixant una benzinera a la dreta. Llavors, una mica més endavant trobareu un cartell, a mà dreta, que indica l’ermita de la Salut. En arribar a la riera haureu de continuar tot recte amunt. Trobareu les barbacoes. Continueu i, en arribar a l’encreuament gireu a mà dreta, si voleu arribar fins arribar l’aparcament de més amunt. A més de jugar, còrrer, fer carn a la brasa, picnic i divertir-vos, us proposem també una visita a la Casa Gran de la Gleva, que és del segle XV. I, si la trobeu oberta, a l’ermita de La Salut, que és del segle XVIII. Si sou caminadors podeu enfilar-vos fins arribar a Santa Creu d’Olorda, on hi ha una altra ermita, una pedrera plena d’ocells, molt de bosc, un bar i una altra àrea de pícnic amb fogons i barbacoes. No arriba a una hora de camí, amb infants. També es pot anar fins Santa Margarida de Valldonzella, mitja hora llarga. O fins la Penya del Moro, una hora llarga amb infants, on hi ha les restes d’un poblat iber. Per aquells entorns hi ha l’anomenada font de Santa Margarida. Més curta pot ser una senzilla passejada per la torrentera, que pot durar uns 15 minuts. La Salut és una de les moltes portes d’entrada del Parc Natural de Collserola. No us penedireu d’anar-hi. Molta natura, tot i que poca vegetació, perquè tot està orientat cap a mar, a solei. Hi ha conreus d’ametllers, oliveres i garrofers i petits boscos de pins i alzines, que s’espesseixen si rondeu pels turons propers. La fàbrica de ciment pot ser una visió molesta. Bona estada a la Salut!.

La ermita de la Salud, situada en un bonito paraje del parque natural de Collserola , en el lado que mira al valle del Llobregat , es un lugar tradicional de encuentros y romerías . El conjunto se compone de una capilla , ( en la foto ) , y una gran casa , llamada precisamente “La Casa grande de la Gleva ” . Es en este caserón donde hay instalado el restaurante donde hacen comidas y también tienen servicio de bar, y donde les venderán leña para las barbacoas . Más información en el tel : 93 685 26 18. La dirección es Riera de la Salud s/n de Sant Feliu de Llobregat . ( W 2.057265 º / L 41.395644 º ) . Desde esta masía descienden las antiguas terrazas de cultivo que ahora sirven al ocio en familia , o bien por un picnic con los amigos , para jugar , o pasar el domingo . Hasta la ermita de la Salud se llega desde Sant Feliu de Llobregat , de diversas maneras , y por diversos caminos . Así puede subir por el arroyo de la Salud, por la calle de Federica Montseny y el Mas Lluhí, o bien por la carretera Sanson hasta llegar justo antes de la fabrica de cemento, y cogiendo allí un camino de tierra que gira a la derecha hasta la riera de la Salud. Al llegar al torrente es necesario cruzarlo y seguir el camino que lleva directamente a la ermita . Precisamente es viniendo por la riera de la Salud , cuando se encuentra el área de recreo y el picnic equipado con barbacoas y el aparcamiento para vehículos . También se puede ir a pie desde Sant Just Desvern , pasando por la urbanización de la Plana Pedrosa y Can Solanas. Os lo explicaremos mejor para quienes viniendo de Barcelona deseais llegar en coche. Tomen la autopista AP-7 hasta la salida 8 . En la primera redonda hay que girar a la derecha , seguidamente encontrarán otra redonda donde se debe girar también a la derecha . En la próxima redonda hay que girar a la izquierda, para iniciar la marcha en dirección a la Cementera Sanson . Sigan recto, pasen un par de semáforos , y cruzad la carretera principal . Una vez pasada encontrarán una pequeña redonda que hay que cruzar recto , sin desviarse. Pasaréis un túnel y encontrareis una nueva rotonda . Salid por la segunda salida , dejando una gasolinera a la derecha . Entonces , un poco más adelante encontrarán un cartel , a mano derecha , que indica la ermita de la Salud. Al llegar al torrente deberán continuar todo recto hacia arriba . Encontrarán las barbacoas . Continúen y, al llegar al cruce, giren a la derecha, si es que se desea llegar hasta el aparcamiento de más arriba . Además de jugar , correr, hacer carne a la brasa , picnic y divertirse , os proponemos también una visita a la Casa Grande de la Gleva , que es del siglo XV . Y , si la encuentran abierta, a la ermita de La Salut , que es del siglo XVIII . Si sois caminantes podeis enfilar hasta llegar a Santa Cruz de Olorda , donde hay otra ermita , una cantera llena de pájaros , mucho bosque , un bar y otra área de picnic con fogones y barbacoas . No llega a una hora de camino , con niños. También se puede ir hasta Santa Margarita de Valldonzella , media hora larga . O hasta la Peña del Moro , una hora larga con niños, donde están los restos de un poblado íbero . Por aquellos entornos existe la llamada fuente de Santa Margarita . Más corta puede ser una sencilla paseada por la torrentera , que puede durar unos 15 minutos . La Salud es una de las muchas puertas de entrada del Parque Natural de Collserola . No os arrepentiréis de ir. Mucha naturaleza, aunque poca vegetación , porque todo está orientado hacia mar , a la solana . Hay cultivos de almendros , olivos y algarrobos y pequeños bosques de pinos y encinas , que se espesan si se ronda por las colinas cercanas. La fábrica de cemento puede ser una visión molesta . ¡Buena estancia en la Salud ! .

Pantà de Can Borrell


borrell

Al Parc de Collserola, a tocar de Barcelona, hi ha espais que recorden llocs amables i agradables de muntanya, fora de la voràgine de la gran ciutat, tot i estar situats només a deu minuts de les rondes. Un d’aquests indrets és el pantà de Can Borell. No es res, apenes una bassa. Evidentment no val la pena anar-hi només per veure’l. El que estem proposant és una passejada. Que deixeu el cotxe a la masia de Can Borrell, on hi ha moltes zones d’aparcament pel cotxe, i camineu gaudint del bosc i la natura amb els vostres infants. Podeu anar al pantà, és clar. El camí que hi porta surt del darrera el restaurant de Can Borrell, després en parlarem, just al final de la part alta de l’aparcament. Veureu un camí de sorra, ample, que va cap a l’urbanització Sol i Aire. Ben aviat trobareu el sender del pantà, que està senyalitzat. Bosc humit, ben conservat. Son apenes un kilòmetre, vint minuts caminant sense fer sang. Can Borrell és el típic restaurant de carn a la brasa, taules de fusta, moltes taules, en molts ambients, fora, dins… No demaneu sofisticació. És al mig del bosc, ple de fum de la brasa. Ideal per esmorzars potents, de forquilla i ganivet. El trobareu si, des de Barcelona, sortiu a la sortida 4 de la ronda de dalt, a Horta, i agafeu la carretera que va a Cerdanyola del Vallés, que no és la de Sant Cugat, ni la del Tibidabo, ni la de l’Arrabassada. És la BV-1415. A tres kms. d’arribar a Cerdanyola, trobareu, indicat a mà esquerra, el trencall a Can Borrell, un camí de terra, planer, ben condicionat, ample, sense problemes. Com ja hem dit, en poca estona sereu a l’aparcament, millor dit aparcaments, amplis, diversos. Us anirem proposant més excursions familiars des de can Borell, per descobrir la maravellosa serra de Collserola, parc natural, amb la vostra família. Bona excursió per Collserola!.

En el Parque de Collserola, cerca de Barcelona, ​​hay espacios que recuerdan lugares amables y agradables de montaña, fuera de la vorágine de la gran ciudad, a pesar de estar situados sólo a diez minutos de las rondas. Uno de estos lugares es el pantano de Can Borell. No és nada, apenas una balsa. Evidentemente no vale la pena ir sólo para verlo. Lo que estamos proponiendo es un paseo. Que dejen el coche en la masía de Can Borrell, donde hay muchas zonas de aparcamiento, y queb caminen disfrutando del bosque y la naturaleza con sus niños. Pueden ir al pantano, claro. El camino que les lleva sale justo atrás el restaurante de Can Borrell, del que después hablaremos, justo al final de la parte alta del aparcamiento. Veréis un camino de arena, ancho, que va hacia la urbanización Sol y Aire. Pronto encontrarán el sendero del pantano, que está señalizado. Bosque húmedo, bien conservado. Son apenas un kilómetro, veinte minutos caminando sin hacer sangre. Can Borrell es el típico restaurante de carne a la brasa, mesas de madera, muchas mesas, en muchos ambientes, fuera, dentro … No pidáis sofisticación. Está en mitad del bosque, lleno de humo de la brasa. Ideal para desayunos potentes, de cuchillo y tenedor. Lo encontraréis si, desde Barcelona, saliendo en la salida 4 de la ronda, en Horta, y tomando la carretera que va a Cerdanyola del Vallés, que no es la de Sant Cugat, ni la del Tibidabo, ni la de l’Arrabassada. Es la BV-1415. A tres kms. antes de llegar a Cerdanyola, encontrarán, indicado a mano izquierda, el desvío a Can Borrell, un camino de tierra, llano, bien acondicionado, amplio, sin problemas. Como ya hemos dicho, en poco tiempo vereis el aparcamiento, mejor dicho aparcamientos, amplios, diversos. Os iremos proponiendo más excursiones familiares desde Can Borell, para descubrir la maravillosa sierra de Collserola, parque natural, con vuestra familia.

Festa Medieval a Sant Genís dels Agudells


No sabeu on para Sant Genís dels Agudells?. Tranquils. És molt habitual. Abans que Barcelona es convertís en un monstre que va menjar-se la resta de municipis del Pla, Sant genís dels Agudells era un llogarret diminut, perdut a la falda del Tibidabo. Així doncs, Sant Genís és a Barcelona. Concretament al darrera de l’Hospital de la Vall d’Hebró, per sobre de la Ronda de Dalt, amagat, engolit. Sant Genís te ganes de ser poble. I per això organitza una fira medieval, aquest primer cap de setmana d’abril. Encara conserva un petit nucli antic amb l’església parroquial, de traces romàniques, molt antiga, el cementiri i la casa rectoral, i Can Safont, al costat. Era propietat del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i per aquesta raó, a la festa medieval hi apareixen monjos jerònims. Si voleu tota la informació sobre el barri i la festa, mireu-vos la web del Mercadal de Sant Genís, on trobareu tota la informació. Us animem a pujar-hi per gaudir d’una jornada familiar ben bonica. Sense anar més lluny que al peu de la Serra de Collserola. Un mercat medieval ben ambientat aprofitant el petit nucli que us hem descrit abans. L’anomenen Mercadal i està organitzat per  l’A.VV. de Sant Genís dels Agudells i els artistes son dels de La Tritona, una veritable companyia de saltimbanquis, joglars del segle XXI. Hi haurà paradetes, és clar, i bons espectacles de carrer. Personatges recorreran la fira, hi trobareu lluites, cavallers, judicis, mags, danses orientals… Els monjos de Sant Jeroni arriben dissabte al vespre, envoltats de torxes. Si vols ser un dels monjos et conviden a participar-hi. Et vestiran de dalt a baix i disfrutaràs com un camell, o camella. En cas d’acceptar el convit cal enviar un correu a avsantgenis@gmail.com. Cal dir  nom, edat i telèfon de contacte, indicant al títol: Mercadal. Si aneu disfressats amb vestits o parracs de l’època medieval a la paradeta de l’A.VV. et faran un regalet. La gana i la sed la podreu fer passar a la taverna medieval. Atenció: amb espectacle inclós!. Els infants tindran un espai reservat amb un carrousel medieval, una escola de cavallers i tallers de tir amb arc, de fletxes i de maquillatge, entre d’altres. Organitzen un sopar, dissabte a la nit, acompanyats pel Senyor dels Agudells. Preus populars pero caldrà reservar.

¿No sabéis dónde para Sant Genís dels Agudells?. Tranquilos. Es muy habitual. Antes de que Barcelona se convirtiera en un monstruo que se comió el resto de municipios de su entorno, San Genís dels Agudells era una aldea diminuta, perdida en la falda del Tibidabo. Así pues, Sant Genís está en Barcelona. Concretamente detrás del Hospital de la Vall d’Hebron, por encima de la Ronda de Dalt, escondido, engullido. Sant Genís tiene ganas de ser pueblo. Y por eso organiza una feria medieval, este primer fin de semana de abril. Todavía conserva un pequeño casco antiguo con la iglesia parroquial, de trazas románicas, muy antigua, el cementerio y la casa rectoral, y Can Safont al lado. Era propiedad del monasterio de San Jeronimo de la Vall d’Hebron, y por esta razón, en la fiesta medieval aparecen monjes jerònimos. Si desean toda la información sobre el barrio y la fiesta, consulten la web del Mercadal de Sant Genís, donde encontrarán toda la información. Os animamos a subir para disfrutar de una jornada familiar muy bonita. Sin ir más lejos que al pie de la Sierra de Collserola. Un mercado medieval bien ambientado aprovechando el pequeño núcleo que os hemos descrito antes. La llaman Mercadal y está organizado por la A. VV. de Sant Genís dels Agudells y los artistas son los de La Tritona, una verdadera compañia de saltimbanquis, juglares del siglo XXI. Habrá paradas, claro, y buenos espectáculos de calle. Diversos personajes recorrerán la feria, y encontrarán luchas, caballeros, juicios, magos, danzas orientales … Los monjes de San Jerónimo llegan sábado por la noche, rodeados de antorchas. Si quieren ser uno de los monjes os invitan a participar. Os vestirán de arriba abajo y disfrutarán como un camello, o camella. En caso de aceptar el convite hay que enviar un correo a avsantgenis@gmail.com. Hay que decir nombre, edad y teléfono de contacto, indicando en el título: Mercadal. Si vais disfrazados con trajes o harapos, de la época medieval en la parada de la A. VV. os harán un regalito. El hambre y la sed se curarán en la taberna medieval. ¡Atención: con espectáculo incluido!. Los niños tendrán un espacio reservado con un carrusel medieval, una escuela de caballeros y talleres de tiro con arco, de flechas y de maquillaje, entre otros. Organizan una cena, el sábado por la noche, acompañados por el Señor de los Agudells. Precios populares pero habrá que reservar.

Les Planes de Vallvidrera


Les Planes de Vallvidrera és un lloc tradicional d’anar a passar el cap de setmana, a Barcelona, des de fa 100 anys, mínim. I, és clar, està ple de gent, sobretot els caps de setmana. Però malgrat tot, malgrat l’aglomeració humana, Les Planes, Vallvidrera, Collserola en general, és un destí fàcil, familiar, senzill i asequible, per treure a passejar els infants, fer un bon picnic, una carnada, una botifarrada o una calçotada. Situat a només uns kms. de la ciutat comtal, just a la vessant nord, obaga, del Tibidabo, envoltat de natura, de bosc, al cor del Parc Natural de Collserola, és un lloc a tenir en compte si volem fer una matinal o sortir a dinar al camp. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, línies del Vallés, baixant a Les Planes. O bé en cotxe particular per la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, i baixar després cap a Sant Cugat, per la BV 1462. Son 6 kms. Aparcament difícil dissabtes i impossible diumenges. Les Planes és famosa pels seus “merenderos”. No ens hem pogut estar de fer servir el barbarisme, tan modernista i popular. Les seves taules llargues, verdes, repintades mil vegades, les barbacoes on s’eleva el fum de la carn a la brasa, de l’oli socarrimat. La gent, els crits, el rumor d’humanitat, l’olor de menjar, els nens que corren. Trobareu un restaurant, un bar, fonts… Us llogaran per pocs diners una taula, la parrilla i els suports. Us vendran llenya o carbó. Trobareu aquest espai obert cada dia, excepte el dimarts, de 9 del matí a la posta del sol. Si voleu informar-vos millor feu una ullada a la seva web. Des d’allà podeu fer, mentre es prepara tota la manduca, rutes de costellada, passejades en bici o només cames per obrir la gana. Teniu a una certa distància Vila Joana, on va viure Mossén Cinto, amb el centre d’interpretació del parc a tocar. Bon audiovisual i un petit museu. Un xic més lluny Santa Maria de Vallvidrera, amb una altra àrea de picnic, més petitona, i un bon restaurant, el Pinya 2. Més enllà el pantà de Vallvidrera, amb un altre petit centre d’interpretació. Per grans caminadors deixem l’anada a les fonts de Collserola, a la Budellera, o a les ermites, com Sant Medir. Això ja son paraules majors. Imaginem que, per a la majoria de famílies, servirà donar quatre cops a la pilota o còrrer per les esplanades.

Les Planes de Vallvidrera es un lugar tradicional para ir a pasar el fin de semana, en Barcelona, desde hace 100 años, mínimo. Y, claro, está lleno de gente, sobre todo los fines de semana. Pero a pesar de todo, a pesar de la aglomeración humana, Las Planas, Vallvidrera, Collserola en general, es un destino fácil, familiar, sencillo y asequible, para sacar a pasear a los niños, hacer un buen picnic, una butifarrada o una calçotada . Situado a sólo unos kms. de la ciudad condal, justo en la vertiente norte, umbría, del Tibidabo, rodeado de naturaleza, de bosque, en el corazón del Parque Natural de Collserola, es un lugar a tener en cuenta si queremos hacer una matinal o salir a comer al campo. Pueden llegar muy fácilmente con el tren de los Ferrocarrils de la Generalitat, líneas del Vallés, bajando en Les Planes. O bien en coche particular por la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, y bajar luego hacia Sant Cugat, por la BV 1462. Son 6 kms. Parking difícil sábados e imposible domingos. Les Planes es famosa por sus “merenderos”. Sus mesas largas, verdes, repintadas mil veces, las barbacoas donde se eleva el humo de la carne a la brasa, del aceite chamuscado. La gente, los gritos, el rumor de humanidad, el olor a comida, los niños que corren. Encontrarán allí un restaurante, un bar, fuentes … Os alquilarán por poco dinero una mesa, la parrilla y los soportes. Os venderán leña o carbón. Encontraréis este espacio abierto cada día, excepto el martes, de 9 de la mañana a la puesta del sol. Si queréis informaros mejor echad un vistazo a su web. Desde allí podéis hacer, mientras se prepara toda la manduca, rutas, paseos en bici, para abrir el apetito. Tienen, a una cierta distancia Vila Joana, donde vivió Mossén Cinto, con el centro de interpretación del parque al lado. Buen audiovisual y un pequeño museo. Un poco más lejos Santa Maria de Vallvidrera, con otra área de picnic, más pequeñita, y un buen restaurante, el Piña 2. Más allá el pantano de Vallvidrera, con otro pequeño centro de interpretación. Para los grandes andadores dejamos la ida a las fuentes de Collserola, a la Budellera, o a las ermitas, como Sant Medir. Esto ya son palabras mayores. Imaginemos que, para la mayoría de familias, servirá dar cuatro patadas a la pelota o correr por las explanadas.

Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes


Cada tercer diumenge de mes, al matí, obren Santa Victòria i Sant Iscle de les Feixes. Aquesta església es troba dins el Parc Natural de Collserola, al mig del bosc. Son espais de fàbula, amb boscos de pins, d’alzines, molt mediterranis que, a la tardor, estàn magnífics. És una excursió familiar agradable i bonica tot temps. Un matí ben aprofitat. L’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes la trobareu, normalment, tancada. Per això és tan important el fet de què el tercer diumenge de mes hi hagi visita de portes obertes. Són un parell o tres de quilòmetres des de Cerdanyola. També accessible des de l’àrea recreativa de Can Coll, a la meitat de carretera d’Horta a Cerdanyola. Bon aparcament en tots dos casos. Es tracta d’una passejada un xic llarga, però suau, agradable, amb poc desnivell, molt poc cansada.  Els paisatges són divins. Relaxants. Es passa tota l’estona al costat de la riera, veient esglèsies, masies, com can Catà i molta flora, tota  magnífica. Si voleu anar-hi, dir-vos que el més normal és iniciar la ruta a la mateixa caseta d’informació del parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallés, i que cal seguir el camí de Sant Iscle, senyalitzat perfectament. Passem per sota de l’aqueducte de Can Canaletes, i per Can Canaletes mateix. Després pel costat de l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguim els indicadors de Can Catà i de  Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Impossible perdre’s. Anem sempre pel camí principal, el més ample. Passarem per davant la masía i la reserva natural de Can Catà, i ja veurem ben aviat  Sant Iscle de les Feixes. Si veniu des de l’àrea de Can Coll cal fer la ruta fins Can Catà, també senyalitzada. L’horari és de 10 del matí a 2 del migdia. Aprofiteu la jornada de portes obertes a l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, un temple medieval que ja està documentat des del 995. Durant la visita es podran veure les restes arqueològiques de les tombes antropomorfes conservades a l’antiga sagristia. Atenció: a les 12 del migdia es fa una visita guiada gratuïta. Podeu dinar de picnic a les àrees reservades de Collserola, portar la bici, i passar un dia agradable. La zona està molt bé!.

Cada tercer domingo de mes, por la mañana, abren Santa Victoria y Sant Iscle de las Feixes. Esta iglesia se encuentra dentro del Parque Natural de Collserola, en medio del bosque. Son espacios de fábula, con bosques de pinos, encinas, muy mediterráneos que, en otoño, están magníficos. Es una excursión familiar agradable y bonita todo tiempo. Una mañana bien aprovechada. La iglesia románica de Sant Iscle y Santa Victòria de las Feixes la encontraréis, normalmente, cerrada. Por eso es tan importante el hecho de que el tercer domingo de mes haya visita de puertas abiertas. Se levanta, solitaria, junto a la riera de Sant Iscle, o de las Feixes, en medio del bosque. Pero sólo son un par o tres de kilómetros desde Cerdanyola. También accesible desde el área recreativa de Can Coll, en la mitad de carretera de Horta a Cerdanyola. Buen aparcamiento en ambos casos. Se trata de un paseo un poco largo, pero suave, agradable, con poco desnivel, muy poco cansada. Los paisajes son divinos. Relajantes. Se pasa todo el tiempo junto a la riera, viendo iglesias, masías, como Can Catà y mucha flora, toda magnífica. Si quieres ir, deciros que lo normal es iniciar la ruta en la misma caseta de información del parque de la Riera de Sant Cugat, en Cerdanyola del Vallés, y que hay que seguir el camino de Sant Iscle, señalizado perfectamente . Pasamos por debajo del acueducto de Can Canaletes, y por Can Canaletes mismo. Después por el lado de la ermita de Santa María de las Feixes. Seguimos los indicadores de Can Catà y de Sant Iscle y Santa Victòria de las Feixes. Imposible perderse. Vamos siempre por el camino principal, el más ancho. Pasaremos por delante la masía y la reserva natural de Can Catà, y ya veremos muy pronto Sant Iscle de las Feixes. Si viene desde el área de Can Coll es necesario hacer la ruta hasta Can Catà, también señalizada. El horario es de 10 a 2 del mediodía. Aprovechen la jornada de puertas abiertas en la iglesia románica de Sant Iscle y Santa Victòria de las Feixes, un templo medieval que ya está documentado desde el 995. Durante la visita se podrán ver los restos arqueológicos de las tumbas antropomorfas conservadas en la antigua sacristía. Atención: a las 12 del mediodía se hace una visita guiada gratuita. Pueden comer de picnic en las áreas reservadas de Collserola, llevar la bici, y pasar un día agradable. La zona está muy bien.

El pantà de Vallvidrera


Per sort de les famílies amb nens i nenes, a Barcelona tenim el Parc Natural de Collserola. Aquesta inmensa massa vegetal ofereix espais molt bonics als quals accedir ràpid i sense gaire esforç ni despeses. Collserola està molt ben comunicada, en cotxe, bus o tren, és fàcil arribar-hi. Avui us volem parlar d’un indret recentment reabilitat: el pantà de Vallvidrera. Fou aquesta una obra per assegurar el subministrament d’aigua a la zona, a Barcelona i a Sant Cugat. No és gaire gran, ni gaire bonic, però te el seu encant, sobretot a la tardor. S’hi arriba molt fàcilment a peu des de Vallvidrera, on podeu accedir amb funicular. També des del baixador de Vallvidrera, agafant els Ferrocarrils de la Generalitat. El pantà està molt proper a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Una zona perfectament preparada pels infants i les famílies, on trobareu taules pel pic-nic, WC, aigua, i un bar-restaurant. Arribareu al pantà baixant des del barri de Vallvidrera cap a Sant Cugat, per la vessant nord de Collserola. Vigileu un cop passat l’anomenat revolt de les monges. Un xic més endavant està el baixador dels FFCC Catalans. Gireu a mà esquerra, i aparqueu pels volts de l’esglèsia, o a l’aparcament de l’àrea de lleure. D’allà només us queda una agradable passejada de deu minuts, escassos. Podeu donar la volta al pantà, seguint un camí ben condicionat. Al peu de la petita presa hi ha un centre d’interpretació, amb murals i guies. També unes taules de picnic. A un costat del propi pantà, una casa particular fa les funcions de bar, amb quatre taules amb hules florejats. Tota una estampa naif, extreta dels nys 60. Tot és un xic decadent. Per dinar us recomanem anar a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Hi trobareu esplanades, un petit rierol, i arbres. Lloc molt ideal per fer un picnic com cal. Unes taules de fusta precioses. Al bar, i restaurant, podeu trobar el que us calgui. És un establiment nou, que es diu Pinya 2. Tenen una carta petita, però suficient, bàsicament de carn a la brasa. També fan un menú, senzillet. Des de l’àrea de Vallvidrera, i del pantà, podeu fer petites excursions. No podeu deixar de visitar el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on trobareu un petit museu, molta informació i un bonic audiovisual. Abans d’arribar-hi veureu Vila Joana, la casa on visqué Mossén Cinto Verdaguer. De l’àrea de lleure es pot anar riera amunt. No cal fer tot el camí fins la Font de la Budellera. En poca estona gaudireu dels boscos, de la vegetació de ribera i l’aigua. La font és lluny, massa pels més petits.

Para suerte de las familias con niños y niñas, en Barcelona tenemos el Parque Natural de Collserola. Esta inmensa masa vegetal ofrece espacios muy bonitos los que acceder rápido y sin mucho esfuerzo ni gastos. Collserola está muy bien comunicada, en coche, bus o tren, y es fácil llegar. Hoy os queremos hablar de un lugar que recientemente reabilitaron: el pantano de Vallvidrera. Fue esta una obra para asegurar el suministro de agua en toda la zona de Barcelona y Sant Cugat. No es muy grande, ni muy bonito, pero tiene su encanto, sobre todo en otoño. Se llega muy fácilmente a pie desde Vallvidrera, donde podrán acceder en funicular. También desde el apeadero de Vallvidrera, cogiendo los Ferrocarriles de la Generalitat. El pantano está muy cercano al área de ocio de Santa María de Vallvidrera. Una zona perfectamente preparada para los niños y las familias, con mesas para el pic-nic, WC, agua, y un bar-restaurante. Llegarán hasta el pantano bajando desde el barrio de Vallvidrera a Sant Cugat, por la vertiente norte de Collsera. Vigilen una vez pasada la llamada curva de las monjas. Un poco más adelante está el apeadero de los FFCC Catalanes. Hay que girar a mano izquierda, y aparcar en los alrededores de la iglesia, o en el aparcamiento del área recreativa. De allí sólo les queda un agradable paseo de diez minutos, escasos. Pueden dar la vuelta al pantano, siguiendo un camino bien acondicionado. Al pie de la pequeña presa hay un centro de interpretación, con murales y guías. También unas mesas de picnic. A un lado del propio pantano, una casa particular que hace las funciones de bar, con cuatro mesas con hules floreados. Toda una estampa naif, extraída de los años 60. Todo es un poco decadente. Para comer os recomendamos ir al área de ocio de Santa María de Vallvidrera. Encontraréis explanadas, un pequeño arroyo, y muchos árboles. Lugar ideal para hacer un picnic como es debido. Unas mesas de madera preciosas. En el bar, y restaurante, pueden encontrar lo que necesiten. Es un establecimiento nuevo, que se llama Piña 2. Tienen una carta pequeña, pero suficiente, básicamente de carne a la brasa. También hacen un menú, sencillito. Desde el área de Vallvidrera, y del pantano, se pueden hacer pequeñas excursiones. No dejen de visitar el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 93. 280 35 52, donde encontrarán un pequeño museo, mucha información y un bonito audiovisual. Antes de llegar veréis Vila Joana, la casa donde vivió Mossén Cinto Verdaguer. Del área de ocio se puede ir riera arriba. No hay que hacer todo el camino hasta la Fuente de la Budellera. Solo en un poco  trecho disfrutaran de los bosques, de la vegetación de ribera y el agua. La fuente está lejos, demasiado para los más pequeños.

Santa Maria de Vallvidrera


El Parc Natural de Collserola és el pulmó verd a tocar de Barcelona. Aquest parc te indrets molt fàcils d’arribar, d’estar i de disfrutar. Fàcils d’arribar perquè estan molt ben comunicats, i no només en cotxe, sinó en tren, en bus o a peu. Fàcils d’estar perquè han previst tot el que una familia amb nens pot necessitar: taules pel pic-nic, WC, aigua, bar… Fàcils de disfrutar perquè els llocs són sense perill, ni barrancs, ni basses, ni cotxes i, en canvi, si amb esplanades, terreny per còrrer, arbres, bosc, ombra, rierols i camps per jugar a pilota. Avui us presentem Santa Maria de Vallvidrera. Es troba baixant des de Vallvidrera cap a Sant Cugat, a la vessant nord del parc. S’hi arriba fàcilment per la carretera de Barcelona a Sant Cugat per Vallvidrera, una mica més enllà del revolt de les monges, a mà esquerra. Un cop arribats al lloc, ben senyalitzat, trobareu un generós aparcament. També fàcil arribar-hi amb els Ferrocarrils de la Generalitat. El fet d’estar situada a la part d’obaga del Tibidabo fa que la ermita de Vallvidrera sigui un lloc especialment fresc i amb bones ombres. Un bonic bosc d’alzines i roures rodeja l’indret.  També trobareu un petit rierol, amb arbres de ribera. Per dinar podeu fer un bon pic-nic, a les taules de fusta habilitades. Tindreu a mà tots els serveis. Hi ha un bar, on us serviran el que us calgui. Es diu Pinya 2. Carta de carn a la brasa. També fan menú, arregladet i senzillet, però digne. Des de Santa Maria de Vallvidrera podeu fer petites excursions a peu per Collserola. Rutes mini, per infants. Per exemple pujar a visitar el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on passen un bonic audiovisual. Pel camí trobareu Vila Joana, la casa on visqué Mossén Cinto Verdaguer. Està una mica atrotinada. Molt a prop, per l’altra banda, demaneu per la ruta fins el pantà de Vallvidrera. Són deu minuts a peu. Indret bucòlic, sense gran atractiu, però resultón. En sentit contrari, remuntant la riera des de l’àrea de lleure, podeu arribar fins la Font de la Budellera. Itinerari de natura molt bonic. Vegetació densa. Aventura selvàtica pels més petitons. No cal pujar fins la font. Gaudireu del camí fins on pugueu. Rierol, túnels i ponts inclosos. Com veieu un dia magnífic, en ple contacte amb la natura, a pocs kms. de Barcelona.

El Parque Natural de Collserola es el pulmón verde de Barcelona. Este parque tiene lugares muy fáciles de llegar, de estar y disfrutar. Fáciles de llegar porque están muy bien comunicados, y no sólo en coche, sino en tren, en bus o a pie. Fáciles de estar porque han previsto todo lo que una familia con niños puede necesitar: mesas de pic-nic, WC, agua, bar … Fáciles de disfrutar porque són lugares sin peligro, ni barrancos, ni balsas, ni coches y, en cambio, si con explanadas, terreno para correr, árboles, bosque, sombra, arroyos y campos para jugar a pelota. Hoy os presentamos Santa Maria de Vallvidrera. Se encuentra bajando desde Vallvidrera a Sant Cugat, en la vertiente norte del parque. Se llega fácilmente por la carretera de Barcelona a Sant Cugat por Vallvidrera, un poco más allá de la curva de las monjas, a mano izquierda. Una vez llegados al lugar, bien señalizado, encontrareis un generoso aparcamiento. También fácil llegar con los Ferrocarrils de la Generalitat. El hecho de estar situada en la parte de umbría del Tibidabo hace que la ermita de Vallvidrera sea un lugar especialmente fresco y con buenas sombras. Un bonito bosque de encinas y robles rodea el lugar. También encontrarán un pequeño arroyo, con árboles de ribera. Para comer se puede hacer un buen pic-nic en las mesas de madera habilitadas. Tendrán a mano todos los servicios. Hay un bar, donde les servirán lo que necesiten. Se llama Piña 2. Carta de carnes a la brasa. También hacen menús, arregladitos y sencillito, pero dignos. Desde Santa Maria de Vallvidrera se pueden hacer pequeñas excursiones a pie por Collserola. Rutas mini, para niños. Por ejemplo podeis subir a visitar el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 280 35 52, donde pasan un bonito audiovisual. Por el camino encontrarán Vila Joana, la casa donde vivió Mossén Cinto Verdaguer. Está un poco destartalada. Muy cerca, por el otro lado, preguntad por la ruta hasta el pantano de Vallvidrera. Son diez minutos a pie. Lugar bucòlico, sin gran atractivo, pero resultón. En sentido contrario, subiendo por la riera desde el área de ocio, se puede llegar hasta la Fuente de la Budellera. Itinerario de naturaleza muy bonito. Vegetación densa. Aventura selvática para los más pequeños. No hay que subir hasta la fuente. Disfrutarán del camino. Arroyo, túneles y puentes incluidos. Como veis un día magnífico, en pleno contacto con la naturaleza, a pocos kms. de Barcelona.