Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

La Selva de Oza, revisitada


Pel pont de Tots Sants, en plena tardor, hem estat de nou a la Selva de Oza, al Valle de Hecho, a Huesca. Com sempre que pugem al Pirineu Aragonès ens vam allotjar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, el nostre quarter general. Es tracta d’una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Oza és una selva en el sentit medieval del terme. Un racó natural intocat, magnífic, on la tardor és d’una bellesa corprenedora. Tota la vall d’Hecho es bonica, amb els seus pobles de pedra, el riu i els paisatges d’alta muntanya. Abans d’arribar a Oza passareu pel poble de Siresa, amb una església romànica de primer ordre que heu de veure. Continuant la carretera arribareu a Oza, al final de la vall. Anireu per una pista estreta però perfectament practicable i ben asfaltada. Entrareu per la “Boca del Infierno”, una entrada salvatge, un congost fantàstic per obrir-vos, al cap d’un parell de kms. un espai misteriós, amagat, encisador. Allà gaudireu dels arbres immensos, del seu riu fresc, on a l’estiu podeu banyar-vos, dels animals, dels senders per a caminar, de la natura verge. Podeu dinar-hi perquè hi ha un bon restaurant al refugi, també descansar de veritat en un entorn quasi in-alterat, entre pics que toquen el cel. Els vostres infants gaudiran al màxim. Dormiu als pobles de la vall o als hotels de les valls veïnes, a Jaca o Sabiñánigo, a Anso, Isaba o Roncal. Podeu dinar també a molts llocs. Ens agrada Casa Blasquico, un antic i petit hostal, o al restaurant del Castillo de Acher, a Siresa, que també ofereix allotjament. No deixeu un racó d’aquesta vall per veure. Tots valen molt la pena. Us recomanem vivament la Selva de Oza i la Vall d’Hecho.

Nunca un nombre fue tan apropiado para un espacio. Este final de valle del Pirineo de Aragón es una selva en el sentido pleno del término. Subiendo por el valle de Hecho, pasado Siresa, llegaréis a Oza, por una carretera perfectamente practicable y asfaltada. Allá disfrutaréis de los árboles inmensos, de su río fresco, de los animales, de la natura. Podéis comer, bañaros y descansar de verdad en un entorno casi inalterado, entre picos que tocan el cielo. Vuestros niños disfrutarán al máximo. Dormid en los pueblos del valle. En Casa Blasquico, http://www.casablasquico.com/, encantador hotelito rural, o en el Castillo de Acher, en Siresa. No dejeis ni un solo rincón de este valle por ver. Todos valen la pena. Web: http://www.hecho.es

Lescun: Plateau de Lhers


Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe, que acaba a la vila d’Oloron-Sainte Marie que n’és la capital, una ciutat gran. Però de totes les meravelles d’aquesta vall, al peu dels Pirineus, us proposem una excursió pel poble de Lescun. Es troba a la falda d’un circ de muntanyes impressionat, el circ de Lescun, dels més bonics dels Pirineus centrals. Tot just passar el port, o el túnel de Somport, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara trobareu, a mà esquerra tot baixant, la carretera que porta al poble de Lescun, des d’on podeu arribar en cotxe al peu del circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Abans d’arribar a Lescun trobareu a mà esquerra de nou, la indicació per accedir als plans de Lhers. Es tracta d’un altre indret bucòlic, amb un seguit de prats i rius d’alta muntanya, amb granges disseminades, on pasturen vaques i cavalls. Idílic. La carretera arriba fins un càmping d’alta muntanya, en un entorn de pics impressionants. Apte per a qualsevol tipus de vehicle, carretera estreta però asfaltada i condicionada. Des d’allà mil rutes de senderisme familiar son possibles. El centre francès de la vall seria Oloron, un poble gran, amb la seva catedral, una església romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar a casa pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

 

Hoy os proponemos ir a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para bajar per la Val d’Aspe, que acaba en la villa d’Oloron-Sainte Marie que es la capital del valle, y una ciutat grande. Pero más en concreto lo que os proponemos hoy es una excursión al pueblo de Lescun. El circo de Lescun es uno de los más bonitos de los Pirineos Franceses. Podeis ir a pueblo, y al circo, o bién subir a los llanos de Lhers. Se trata de un lugar bucólico con una carretera estrecha que cruza prados y bosques hasta llegar a un camping de alta montaña. Posibilidad de grandes rutas de senderismo familiares. Oloron, un pueblo grande, merece una visita también, con su catedral románica, patrimonio de la humanidad. En Oloron teneis el hotel Alysson, y para comer “La cort des miracles”, un bar con comidas. Podeis volver por el Portalet, y Formigal. O volver por el túnel y parar a comer en l’Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante. Sabiñánigo tiene un hotel fabuloso: el Villa Virgínia. Cerca está Jaca con su catedral y el museo diocesano y las pinturas románicas. Podeis recorrer las iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo.

Somport


El Summum Portus romà, el camí de muntanya més baix en el Pirineu axial entre Espanya i França, el port de Somport, l’únic accés lliure de neu, el port de muntanya més utilitzat pels peregrins medievals a Compostela és un indret magnífic que podeu visitar tot l’any. La pujada des de Jaca és molt amable. La mateixa ciutat és meravellosa, amb la seva catedral, el casc antic, el museu diocesà amb les pintures romàniques d’Aragó. Pujant cap al port trobareu Villanua, amb una cova plena de ratspenats. I més amunt les estacions d’esquí d’Astun i de Candanchú, enmarcades per un impressionant circ de muntanyes. Tot seguit arriba el port, inesperadament. Ni ho notareu. Abans de baixar cap a França us recomanem una visita a Astún. Aquesta estació d’esquí molt familiar és lloc de partida de incontables i boniques rutes de senderisme. Com ara la que porta a l’Ibón de las Truchas, i que podeu fer en telecadira fàcilment. En baixar cap a la part francesa, entrant a la Gave d’Aspe, el decorat canvia molt. És més verd, menys agreste, menys dur. El primer poble que trobem és Urdos, graciós però sense res destacable.

Més avall un parell de poblets medievals molt bonics i, encara més avall la desviació cap a Lescun, amb el seu circ glaciar impresionant, i les valls i prats de l’Hers, un lloc molt bucòlic i pastoral, orígen de noves rutes per caminar a la muntanya en família. Accés en vehicle molt fàcil i còmode.

Si seguiu més enllà baixareu cap a Oloron Sainte Marie, un gran burg occità i pirenaïc amb una colosal catedral romànica de marbre rosat. Per dinar i dormir recomanem tornar a territori espanyol i us proposem dos lloc mítics: l’Anglassé a Canfranc, i podeu aprofitar per admirar la monumental estació de tren decimonònica, o bé a Jaca, davant la catedral el bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé allà. Molt recomanable. A Jaca podeu dormir a l’Hotel Reina Felicia, bé. O al Jacetania, molt bé. Però a nosaltres ens agrada fer-ho a Sabiñánigo, a l’Hotel Villa Virgínia, amb un spa increible!.

El puerto de Somport ofrece a los viajeros familiares muchos atractivos. Antes de subir este puerto pirenaico teneis la posibilidad de visitar la bella ciudad de Jaca, con su barrio antiguo y su catedral, con el museo. Subiendo al puerto hay bellos pueblos y valles. Llegando arriba teneis la estación de tren de Canfranc, y las estaciones de esquí de Candanchú y Astún. Pasado el puerto, ya en Francia, el paisaje se vuelve aún más verde si cabe. Al final del valle teneis el Circo de Lascún y la bella población de Oloron Sainte Marie, con otra espléndida catedral románica. No os perdais esta excursión.

La Vall d’Aspe


IMG_2205

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe. la vila d’Oloron-Sainte Marie n’és la capital, una ciutat gran. Però aquesta vila ja està situada al final de la vall, al peu dels Pirineus. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Tot just passar el port, o el túnel, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara podeu anar, a mà esquerra tot baixant, al circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Una mica més avall encara, a mà dreta de nou, teniu Sarrance. Podeu parar per veure la seva estranya església barroca, amb la façana, el claustre i l’interior, on destaca la trona, els vitralls de l’àbsis i la talla de la verge. Al final trobareu Oloron, amb la seva catedral, una esglèsia romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.

IMG_2194

Hoy os proponemos pasar a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para recorrer el bonito valle de Aspe, del que villa de Oloron-Sainte Marie es la capital. Pero esta villa ya está situada al final del valle, al pie de los Pirineos. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, su ciudad gemela justo al otro lado. Nada más pasar el puerto, o el túnel, entraréis en un valle atlántico, lleno de vegetación, precioso en otoño, nevado en invierno, fresco en verano y multicolor en primavera. Hay, a ambos lados de la carretera, una serie de pueblos de montaña con casas medievales. Más adelante, a mano izquierda bajando, teneis el circo de Lescun, impresionante anfiteatro de montañas alpinas. No se lo pierdan. Un poco más abajo aún, a mano derecha de nuevo, tienen Sarrance. Pueden parar para ver su extraña iglesia barroca, con la fachada, el claustro y el interior, donde destacan las vidrieras del ábside y la talla de la virgen. Al final encontrarán Oloron, con su catedral, una iglesia románica y gótica muy bonita y muy grande, con una portada muy guapa, espléndida, patrimonio de la humanidad. En Oloron nosotros dormimos en el hotel Alysson, un moderno hotel de lujo, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gusta mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Encantador aunque su decoración barroca y naif pueda sorprender. Pueden volver por el puerto de Portalet, e ir a Formigal. También pueden decidir rehacer la ruta y repasar el túnel de Somport para ir a comer al Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante con un menú de campanillas por cuatro duros. Si no deseais dormir en Francia, y sólo echar un vistazo al Valle de Aspe, un buen centro español para hacer esta ruta sería Sabiñánigo, donde está nuestro hotel preferido del Pirineo oscense: el Villa Virginia de Sabiñánigo. Un señor hotel, 4 estrellas, con un spa increíble, fantástico, y un restaurante a la altura de los mejores. Si dormís en el lado aragonés se puede visitar Jaca, con su catedral románica y el museo diocesano, lleno de pinturas románicas también, bellísimas. Y al día siguiente recorrer las pequeñas iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo. No se pierdan San Pedro de Lárrede, fantástica, y San Juan de Busa, una cucada. Ya lo veis, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance … Pirineos en estado puro, paisajes de ensueño, arte y buena comida. ¡El Valle de Aspe les espera!.

 

Bujaruelo


bujaruelo1

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Es tracta d’arribar-nos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. A l’estiu molta gent, cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa, com us hem dit. Sempre visitem aquest poblet medieval meravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Broto i Torla. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, hi ha bar i restaurant, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

bujaruelo2

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Agullana


agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.