Bujaruelo, revisitat

De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

La Selva de Oza, revisitada

Pel pont de Tots Sants, en plena tardor, hem estat de nou a la Selva de Oza, al Valle de Hecho, a Huesca. Com sempre que pugem al Pirineu Aragonès ens vam allotjar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, el nostre quarter general. Es tracta d’una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Oza és una selva en el sentit medieval del terme. Un racó natural intocat, magnífic, on la tardor és d’una bellesa corprenedora. Tota la vall d’Hecho es bonica, amb els seus pobles de pedra, el riu i els paisatges d’alta muntanya. Abans d’arribar a Oza passareu pel poble de Siresa, amb una església romànica de primer ordre que heu de veure. Continuant la carretera arribareu a Oza, al final de la vall. Anireu per una pista estreta però perfectament practicable i ben asfaltada. Entrareu per la “Boca del Infierno”, una entrada salvatge, un congost fantàstic per obrir-vos, al cap d’un parell de kms. un espai misteriós, amagat, encisador. Allà gaudireu dels arbres immensos, del seu riu fresc, on a l’estiu podeu banyar-vos, dels animals, dels senders per a caminar, de la natura verge. Podeu dinar-hi perquè hi ha un bon restaurant al refugi, també descansar de veritat en un entorn quasi in-alterat, entre pics que toquen el cel. Els vostres infants gaudiran al màxim. Dormiu als pobles de la vall o als hotels de les valls veïnes, a Jaca o Sabiñánigo, a Anso, Isaba o Roncal. Podeu dinar també a molts llocs. Ens agrada Casa Blasquico, un antic i petit hostal, o al restaurant del Castillo de Acher, a Siresa, que també ofereix allotjament. No deixeu un racó d’aquesta vall per veure. Tots valen molt la pena. Us recomanem vivament la Selva de Oza i la Vall d’Hecho.

Nunca un nombre fue tan apropiado para un espacio. Este final de valle del Pirineo de Aragón es una selva en el sentido pleno del término. Subiendo por el valle de Hecho, pasado Siresa, llegaréis a Oza, por una carretera perfectamente practicable y asfaltada. Allá disfrutaréis de los árboles inmensos, de su río fresco, de los animales, de la natura. Podéis comer, bañaros y descansar de verdad en un entorno casi inalterado, entre picos que tocan el cielo. Vuestros niños disfrutarán al máximo. Dormid en los pueblos del valle. En Casa Blasquico, http://www.casablasquico.com/, encantador hotelito rural, o en el Castillo de Acher, en Siresa. No dejeis ni un solo rincón de este valle por ver. Todos valen la pena. Web: http://www.hecho.es

Lescun: Plateau de Lhers

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe, que acaba a la vila d’Oloron-Sainte Marie que n’és la capital, una ciutat gran. Però de totes les meravelles d’aquesta vall, al peu dels Pirineus, us proposem una excursió pel poble de Lescun. Es troba a la falda d’un circ de muntanyes impressionat, el circ de Lescun, dels més bonics dels Pirineus centrals. Tot just passar el port, o el túnel de Somport, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara trobareu, a mà esquerra tot baixant, la carretera que porta al poble de Lescun, des d’on podeu arribar en cotxe al peu del circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Abans d’arribar a Lescun trobareu a mà esquerra de nou, la indicació per accedir als plans de Lhers. Es tracta d’un altre indret bucòlic, amb un seguit de prats i rius d’alta muntanya, amb granges disseminades, on pasturen vaques i cavalls. Idílic. La carretera arriba fins un càmping d’alta muntanya, en un entorn de pics impressionants. Apte per a qualsevol tipus de vehicle, carretera estreta però asfaltada i condicionada. Des d’allà mil rutes de senderisme familiar son possibles. El centre francès de la vall seria Oloron, un poble gran, amb la seva catedral, una església romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar a casa pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

 

Hoy os proponemos ir a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para bajar per la Val d’Aspe, que acaba en la villa d’Oloron-Sainte Marie que es la capital del valle, y una ciutat grande. Pero más en concreto lo que os proponemos hoy es una excursión al pueblo de Lescun. El circo de Lescun es uno de los más bonitos de los Pirineos Franceses. Podeis ir a pueblo, y al circo, o bién subir a los llanos de Lhers. Se trata de un lugar bucólico con una carretera estrecha que cruza prados y bosques hasta llegar a un camping de alta montaña. Posibilidad de grandes rutas de senderismo familiares. Oloron, un pueblo grande, merece una visita también, con su catedral románica, patrimonio de la humanidad. En Oloron teneis el hotel Alysson, y para comer “La cort des miracles”, un bar con comidas. Podeis volver por el Portalet, y Formigal. O volver por el túnel y parar a comer en l’Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante. Sabiñánigo tiene un hotel fabuloso: el Villa Virgínia. Cerca está Jaca con su catedral y el museo diocesano y las pinturas románicas. Podeis recorrer las iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo.

Somport

El Summum Portus romà, el camí de muntanya més baix en el Pirineu axial entre Espanya i França, el port de Somport, l’únic accés lliure de neu, el port de muntanya més utilitzat pels peregrins medievals a Compostela és un indret magnífic que podeu visitar tot l’any. La pujada des de Jaca és molt amable. La mateixa ciutat és meravellosa, amb la seva catedral, el casc antic, el museu diocesà amb les pintures romàniques d’Aragó. Pujant cap al port trobareu Villanua, amb una cova plena de ratspenats. I més amunt les estacions d’esquí d’Astun i de Candanchú, enmarcades per un impressionant circ de muntanyes. Tot seguit arriba el port, inesperadament. Ni ho notareu. Abans de baixar cap a França us recomanem una visita a Astún. Aquesta estació d’esquí molt familiar és lloc de partida de incontables i boniques rutes de senderisme. Com ara la que porta a l’Ibón de las Truchas, i que podeu fer en telecadira fàcilment. En baixar cap a la part francesa, entrant a la Gave d’Aspe, el decorat canvia molt. És més verd, menys agreste, menys dur. El primer poble que trobem és Urdos, graciós però sense res destacable.

Més avall un parell de poblets medievals molt bonics i, encara més avall la desviació cap a Lescun, amb el seu circ glaciar impresionant, i les valls i prats de l’Hers, un lloc molt bucòlic i pastoral, orígen de noves rutes per caminar a la muntanya en família. Accés en vehicle molt fàcil i còmode.

Si seguiu més enllà baixareu cap a Oloron Sainte Marie, un gran burg occità i pirenaïc amb una colosal catedral romànica de marbre rosat. Per dinar i dormir recomanem tornar a territori espanyol i us proposem dos lloc mítics: l’Anglassé a Canfranc, i podeu aprofitar per admirar la monumental estació de tren decimonònica, o bé a Jaca, davant la catedral el bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé allà. Molt recomanable. A Jaca podeu dormir a l’Hotel Reina Felicia, bé. O al Jacetania, molt bé. Però a nosaltres ens agrada fer-ho a Sabiñánigo, a l’Hotel Villa Virgínia, amb un spa increible!.

El puerto de Somport ofrece a los viajeros familiares muchos atractivos. Antes de subir este puerto pirenaico teneis la posibilidad de visitar la bella ciudad de Jaca, con su barrio antiguo y su catedral, con el museo. Subiendo al puerto hay bellos pueblos y valles. Llegando arriba teneis la estación de tren de Canfranc, y las estaciones de esquí de Candanchú y Astún. Pasado el puerto, ya en Francia, el paisaje se vuelve aún más verde si cabe. Al final del valle teneis el Circo de Lascún y la bella población de Oloron Sainte Marie, con otra espléndida catedral románica. No os perdais esta excursión.

La Vall d’Aspe

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe. la vila d’Oloron-Sainte Marie n’és la capital, una ciutat gran. Però aquesta vila ja està situada al final de la vall, al peu dels Pirineus. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Tot just passar el port, o el túnel, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara podeu anar, a mà esquerra tot baixant, al circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Una mica més avall encara, a mà dreta de nou, teniu Sarrance. Podeu parar per veure la seva estranya església barroca, amb la façana, el claustre i l’interior, on destaca la trona, els vitralls de l’àbsis i la talla de la verge. Al final trobareu Oloron, amb la seva catedral, una esglèsia romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.

Hoy os proponemos pasar a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para recorrer el bonito valle de Aspe, del que villa de Oloron-Sainte Marie es la capital. Pero esta villa ya está situada al final del valle, al pie de los Pirineos. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, su ciudad gemela justo al otro lado. Nada más pasar el puerto, o el túnel, entraréis en un valle atlántico, lleno de vegetación, precioso en otoño, nevado en invierno, fresco en verano y multicolor en primavera. Hay, a ambos lados de la carretera, una serie de pueblos de montaña con casas medievales. Más adelante, a mano izquierda bajando, teneis el circo de Lescun, impresionante anfiteatro de montañas alpinas. No se lo pierdan. Un poco más abajo aún, a mano derecha de nuevo, tienen Sarrance. Pueden parar para ver su extraña iglesia barroca, con la fachada, el claustro y el interior, donde destacan las vidrieras del ábside y la talla de la virgen. Al final encontrarán Oloron, con su catedral, una iglesia románica y gótica muy bonita y muy grande, con una portada muy guapa, espléndida, patrimonio de la humanidad. En Oloron nosotros dormimos en el hotel Alysson, un moderno hotel de lujo, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gusta mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Encantador aunque su decoración barroca y naif pueda sorprender. Pueden volver por el puerto de Portalet, e ir a Formigal. También pueden decidir rehacer la ruta y repasar el túnel de Somport para ir a comer al Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante con un menú de campanillas por cuatro duros. Si no deseais dormir en Francia, y sólo echar un vistazo al Valle de Aspe, un buen centro español para hacer esta ruta sería Sabiñánigo, donde está nuestro hotel preferido del Pirineo oscense: el Villa Virginia de Sabiñánigo. Un señor hotel, 4 estrellas, con un spa increíble, fantástico, y un restaurante a la altura de los mejores. Si dormís en el lado aragonés se puede visitar Jaca, con su catedral románica y el museo diocesano, lleno de pinturas románicas también, bellísimas. Y al día siguiente recorrer las pequeñas iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo. No se pierdan San Pedro de Lárrede, fantástica, y San Juan de Busa, una cucada. Ya lo veis, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance … Pirineos en estado puro, paisajes de ensueño, arte y buena comida. ¡El Valle de Aspe les espera!.

 

Bujaruelo

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Es tracta d’arribar-nos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. A l’estiu molta gent, cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa, com us hem dit. Sempre visitem aquest poblet medieval meravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Broto i Torla. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, hi ha bar i restaurant, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Mossàrab i romànic del Serrablo

Als voltants de la vila de Sabiñánigo, a Huesca, s’estén la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca i està formada per un munt de petits poblets, alguns habitats i d’altres no. En la majoria d’aquests pobles hi ha precioses esglésies mossàrabs del segle XI, o bé romàniques, una mica posteriors. Tots aquests temples estaven en ruïnes, o camí de la ruïna, fins que l’associació d’amics del Serrablo va decidir salvar-les. Avui us proposem una ruta que podem començar a la sortida de la pròpia ciutat de Sabiñánigo, on podrem visitar el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruïda i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. Anirem ara per la ronda de Sabiñánigo, en direcció Jaca, i agafarem una carretera local, ben senyalitzada, que va en direcció a Sardas, on hi ha una església romànica molt desfigurada, per arribar en pocs kms. a una delícia de poblet anomenat Isún. Te una fantàstica petita església, molt cuca. Tornem a la variant i agafem ara en direcció Lárrede. El primer poble que trobem és Latas, amb un altre temple romànic, i després Satué, amb una bonica església mossàrab. Una mica de pujada, una baixada i som a Lárrede. Hem conduit només 6 kms. Ens dona la benvinguda la maravellosa església de Sant Pere, amb un absis fantàstic, i la seva torre descomunal. Dalt de la muntanya una torre de guaita. Rodejant l’església un petit poble, molt ben restaurat, una casa noble i cases de pedra. Molt bonic tot. Però les sorpreses agradables no s’acaben aquí. A dos kms. de Lárrede, seguint la carretera per la que anàvem, trobarem un bonic prat, a mà dreta, fàcil aparcament, on s’alça esplèndida l’ermita mossàrab de Sant Joan de Busa. La porta no està tancada amb clau. Te una bonica finestra en el lloc de la rosassa, a ponent. Arribem a l’encreuament que ens portarà, anant a mà esquerra, a la carretera general, cap a Biescas, o de tornada a Sabiñánigo. Però abans, si l’agafem a mà dreta podrem gaudir del temple del poblet d’Oliván, amb bonica església mossàrab. I si anem rectes endavant, al mateix encreuament que estem descrivint, anirem a Orós Bajo on teniu un altre temple mossàrab també. Si tornem enrrere, atravessem el pont damunt del riu Gàllego, podem anar de nou cap a Sabiñánigo. En aquest cas pasarem per Senegüé i, poc després trobarem el desviament cap al poblet de Sorripas que té una altra església romànica. Podem cloure la jornada visitant el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. I no son aquestes soles les esglésies que podeu visitar. Son només una ruta factible, entre moltes. Cada petit poblet te la seva. Però com que no sols de temples mossàrabs viuen les famílies amb infants petits us hem de donar la bona notícia que la comarca del Serrablo, i Sabiñánigo, la seva capital, està perfectament situada a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com l’estació d’esquí del Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada al Serrablo!.

El Serrablo és una comarca aragonesa, situada en el norte de la provincia de Huesca, que tiene a Sabiñánigo como capital. Pero hoy no queremos hablaros de Sabiñánigo, que ya lo hicimos hace poco en este mismo blog, sinó de las maravillosas iglesias mozárabes y románicas de esta tierra. Vamos a explicaros una ruta fácil, familiar, sencilla para descubrir unas cuantas, quizás las mejores. Para ello dejaremos Sabiñánigo y tomaremos la variante que la rodea, en dirección a Biescas y Jaca. Muy pronto cogemos el desvío en dirección a Sardas, población con un templo románico muy modificado y feo. Pero desde allí llegaremos en unos tres kilómetros al pueblecito de Isún con una bonita iglesia mozárabe. Volvemos atras, hacia la variante, y allí cogemos rumbo a Lárrede. Pasaremos por Latas, con una iglesia románica, y por Satué, con una de mozárabe. Pero la sorpresa más bella nos la va a dar el pueblo de Lárrede con su soberbia iglesia de San Pedro, guapísima, y la llamada Casa Isábal, con su escudo. El pueblo todo es muy bonito. Dejamos atras Lárrede, siguiendo la carretera por la que vamos en dirección norte, y en una pradera, a 2 kms. paramos. Buen aparcamiento. Nos llama la atención la bellísima ermita de San Juan de Busa. Abrimos la puerta, que no está cerrada, pero deberemos cerrarla de nuevo al marcharnos. Una cucada. Preciosa. Seguimos y nos hallamos en un cruce de carreteras. A la izquierda vamos hacia la general. Però nosotros cogemos primero a la derecha, hacia Oliván, para ver su iglesia mozárabe. Volvemos al cruce y ahora iremos recto, hacia Orós Bajo con otra iglesia mozárabe. Regresamos al cruce y, de allí, a la carretera general atravesando el río Gállego por el puente. Vamos dirección a Sabiñánigo. Pasamos por Senegüé y, a medio kilómetro tenemos el desvio a Sorripas que tiene otra bella iglesia románica. Finalizamos la ruta cogiendo un desvío a la derecha, ya cerca de Sabiñánigo, que pone: Larrés. Larrés tiene un castillo. n el teneis el Museo de Dibujo, con obra de grandes dibujantes. Finalmente llegamos a Sabiñánigo. Pero no acaba aquíla cosa. Aunque las iglesias del Serrablo son divinas, hay otras atracciones cerca que merecen un puente o unas vacaciones. Como por ejemplo el Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante. ¡Buen Serrablo!.

Sabiñánigo i el Serrablo

Sabiñánigo és una villa de l’Alt Aragó, capital de la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca.  Fou una vila industrial, amb moltes fàbriques químiques, molta vida, molta contaminació. Però ara que les xemeneies ja no fumegen, Sabiñánigo s’ha hagut de reinventar com a gran centre de serveis d’una bona part d’aquesta meravellosa comarca, el Serrablo. Avui us volem presentar Sabiñánigo com un destí familiar cultural i natural de primer ordre. Un destí verge i salvatge, inexplorat, i d’un fort tipisme. Començarem per allò que ens ofereix la pròpia ciutat, atractius com el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruida i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. O el Museu del Dibuix, instal·lat en el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. O l’espectacular conjunt de petites esglésies visigòtiques i romàniques escampades pels poblets que rodegen Sabiñánigo, com ara les de Isún, a la foto, Lárrede, o San Juan de Busa, per citar-ne tres entre trenta. I encara hi ha altres fantàstics trets que ens porten a recomanar aquest poble gran en el nostre bloc de sortides familiars. I una d’elles és la seva estratégica posició com a centre d’excursions pel Pirineu d’Aragó. I és que Sabiñánigo està perfectament situat, a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com El Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada a Sabiñánigo!.

Sabiñánigo es una villa del Alto Aragón, de la comarca del Alto Gállego concretamente, situada entre Huesca y Jaca, en el corazón del Pirineo Aragonés. Fue una villa industrial, con muchas fábricas químicas. Ahora las chimeneas ya no humean, y Sabiñánigo ha tenido que reinventarse como centro de servicios. También se han animado algunas iniciativas turísticas, como el Pirenarium, (en la foto), un extraño centro con una maqueta a escala de los Pirineos y las construcciones más representativas, con restaurante y tiendas, que da toda la apariencia de funcionar a medio gas . Más interés tiene el intento de relanzar el Serrablo como destino cultural. Es una zona desconocida, virgen y salvaje, de un fuerte tipismo. El Museo del Serrablo es otra iniciativa de Sabiñánigo. Pero lo que nos lleva a recomendar este pueblo grande en nuestro bloque de salidas familiares, es su estratégica posición como centro de excursiones por el Pirineo de Aragón. Y es que Sabiñánigo está perfectamente situado, a menos de 50 kms. de lugares tan bellos como El Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. Para hacer esta función de núcleo donde parar camino del Pirineo, o donde dormir si es necesario, hacen falta buenos establecimientos hoteleros. De ello Sabiñánigo también tiene. No nos olvidemos de las iglesias medievales románicas del Serrablo, con una ruta propia. Totalmente desconocidas del gran público, son 14 templos de los siglos X y XI. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante.

La Xuia a Agullana

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

San Adrián de Sásabe

L’antiga església del monestir visigòtic de San Adrián de Sásabe no denota la gran importància que va tenir en la història d’Aragó. Avui dia és una petita joia romànica, preciosa, cuca, en un indret màgic, en plena natura, en un lloc recòndit del Pirineu Aragonés més salvatge i desconegut. Sásabe està situat a uns 22 kms. al nord de la vila de Jaca, capital d’aquestes contrades. Si voleu anar-hi us cal agafar la carretera N-330 en direcció a França, a Somport i Canfranc. Travessareu el poblet de Castiello de Jaca, i uns 3 Kms. més endavant trobareu, molt ben indicat, a mà esquerra, la desviació que porta al petit llogarret d’Aratorés, molt maco, molt rural. Passareu aquesta petita població, enfilareu uns turons i baixareu cap al vall i el poble de Borau, on està situada l’ermita. Cal travessar Borau en direcció Aisa. La carretera, fins ara ampla i ben condicionada, es transforma en una pista asfaltada, però estreta i en males condicions, que remunta el riu Lubierre, un encant de riu, pujant vall amunt. En un parell de kms. trobareu, ara a mà dreta una nova pista asfaltada, ni millor ni pitjor que la que porta a Aisa, que en un parell de kms. més ens porta a un aparcament, petit, però suficient. A l’altra banda del riu, que es passa saltant pedres, o per una passera improvisada, ja veureu el temple. Tot el que queda d’una abadia poderosa, que fou la primera seu del bisbat d’Osca. Ja diu una pedra del temple: “tres bisbes estan enterrats aquí”. El lloc és líric, bucòlic, encisador. Situat al punt d’unió de dos torrents, l’església fou literalment desenterrada. Fins el punt que la finestra damunt el pòrtic fou durant anys la porta d’entrada a l’ermita. Sota estaven esperant 4 metres de temple més. No fou fins l’any 1962, que l’ICONA buida la construcció, retornant-li l’aspecte original. De tota manera, la natura reclama el que és seu. Tothora raja aigua de les parets de la nau, de l’àbsis. Un enginyós sistema la treu a l’estiu. En època de fortes pluges, el terra sembla una cisterna. La remor del riu subterrani omple tot l’espai, acaronant-nos, convidant-nos, bressolant-nos. La màgia de les coses senzilles. Indret iniciàtic, fantàstic per fer una ruta a peu o en bici per les muntanyes que l’envolten. Preneu el cotxe i pugeu a Aisa, o fins i tot feu la gran ronda fins Aragüés del Puerto o Jasa. Per obtenir qualsevol mena de servei a la zona, la referència és la vila de Jaca, des d’on es te accés a la majoria de grans valls de la Serralada Pirenaica. Remunteu en el curs d’un pont, o unes vacances fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. Arribeu-vos fins les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. Descobriu l’ermita germana d’Igualcel, bellíssima també. Aneu a San Juan de la Peña. Jaca mateix és preciosa amb la seva catedral, el museu diocesà, el casc antic, la ciutadella militar. Gaudiu de les pistes d’esquí a tocar, del palau de gel, de la piscina coberta, feu bici de muntanya, senderisme, rafting, muntanyisme… Però no us oblideu d’incloure San Adrián de Sásabe en la vostra ruta. En qualsevol època de l’any, amb neu o sense, amb la vegetació nua, verda o de colors. Al poblet d’Aisa teniu l’únic restaurant de la zona, en un hostalet de muntanya senzill. Es diu Valle de Aisa, i és casolà, sense pretensions. També a Jaca mateix hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Sásabe!.

La antigua iglesia del monasterio visigótico de San Adrián de Sasabe no denota la gran importancia que tuvo en la historia de Aragón . Hoy en día es una pequeña joya románica , preciosa , en un lugar mágico , en plena naturaleza , en un lugar recóndito del Pirineo Aragonés más salvaje y desconocido. Sasabe está situado a unos 22 kms . al norte de la villa de Jaca , capital de esta región. Si deseais ir necesitais tomar la carretera N -330 en dirección a Francia , hacia Somport y Canfranc . Atravesaréis el pueblo de Castiello de Jaca , y unos 3 kms. más adelante encontrareis , muy bien indicado , a mano izquierda , la desviación que lleva a la pequeña aldea de Aratorés , muy bonita, muy rural . Pasaréis esta pequeña población , trepareis colinas y bajaréis hacia el valle y el pueblo de Borau , donde está situada la ermita . Hay que atravesar Borau en dirección Aisa . La carretera , hasta ahora ancha y bien acondicionada , se transforma en una pista asfaltada , pero estrecha y en malas condiciones , que remonta el río Lubierre , un encanto de río , subiendo valle arriba . En un par de kms . encontrareis , ahora a mano derecha una nueva pista asfaltada , ni mejor ni peor que la que lleva a Aisa , que en un par de kms . nos lleva a un aparcamiento , pequeño , pero suficiente . Al otro lado del río, que se pasa saltando piedras , o por una pasarela improvisada , ya veréis el templo . Todo lo que queda de una abadía poderosa , que fue la primera sede del obispado de Huesca . Ya dice una piedra del templo : ” tres obispos están enterrados aquí ” . El lugar es lírico , bucólico , encantador. Situado en el punto de unión de dos torrentes , la iglesia fue literalmente desenterrada . Hasta el punto de que la ventana sobre el pórtico fue durante años la puerta de entrada a la ermita . Bajo ella estaban esperando 4 metros de templo más. No fue hasta el año 1962 , que el ICONA vacía la construcción de tierra, devolviéndole el aspecto original . De todos modos , la naturaleza reclama lo que es suyo . Constantemente mana agua de las paredes de la nave , del ábside . Un ingenioso sistema la va evacuando en verano. En época de fuertes lluvias , el suelo parece una cisterna . El rumor del río subterráneo llena todo el espacio , mimandonos , invitándonos , meciendonos . La magia de las cosas sencillas . Lugar iniciático , fantástico para hacer una ruta a pie o en bici por las montañas que la rodean.  Tomen pués el coche y suban a Aisa , o incluso hagan la gran ronda hasta Aragüés del Puerto o Jasa . Para cualquier tipo de servicio en la zona , la referencia es la villa de Jaca , desde donde se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la Cordillera Pirenaica . Subid a Sásabe en el curso de un puente , o unas vacaciones y llegaros hasta el Puerto de Somport , con las estaciones de esquí de Candanchú , o la de Astún , donde todavía se puede coger el telesilla que sube a los lagos . Debemos ir hasta las escondidas y increíbles valles de Ansó o Hecho, con espacios naturales como la Selva de Oza , o la iglesia magnífica de Siresa , románico puro . Descubrid la ermita hermana de Igualcel , bellísima también. Vayan a San Juan de la Peña . Jaca mismo es preciosa con su catedral , el museo diocesano , el casco antiguo , la ciudadela militar . Disfruten de las pistas de esquí cerca, del palacio de hielo , de la piscina cubierta , hagan bicicleta de montaña, senderismo , rafting , montañismo … Pero no se olviden de incluir San Adrián de Sasabe en su ruta. En cualquier época del año , con nieve o sin ella, con la vegetación desnuda, verde o de colores . En la aldea de Aisa tienen el único restaurante de la zona , en un hostal de montaña sencillo . Se llama Valle de Aisa , y es casero , sin pretensiones . También en Jaca mismo hay muchos hoteles, todos bonitos. Y restaurantes con una excelente gastronomía . Nosotros hemos estado en el hotel Mur, sencillito , en el centro , y en los apartamentos Peña Oroel . centricos también. Pero son un poco antiguos , los dos. Ahora se puede disfrutar de establecimientos más nuevos, como el Apartotel Jacetania , novísimo , que ofrece apartamentos para familias de 4 miembros , o de 6 , a precios competitivos , o el Hotel Reina Felicia , con habitaciones familiares dúplex, dos buenas opciones que recomendamos. Para cenar vayan de tapas , a la Tasca de Ana , fabuloso , pero para estar de pie . Siempre lleno . Si deseais tapas , o platos de calidad , a precios de risa , sentados a la mesa , id a Las Tres Ranas. Personal joven y competente , tapas de sueño . Recomendable 100% . Más restaurantes típicos: el Portón , o bien La Cadiera , dos buenos lugares donde comer . ¡Disfrutad Sasabe ! .

Lizara

En un racó amagat del Pirineu Aragonès més recòndit trobareu el refugi de Lizara, que dona accés a la capçalera del vall del riu Osia, als peus del mític cim de Bisaurín, de 2.676 metres d’alçada. Aquesta soberbia mole, i unes altres quantes, fan de teló de fons. majestuós, d’un dels paisatges més bonics d’alta muntanya que mai haureu vist. I malgrat no ser gens conegut no és difícil arribar a Lizara. Haureu de anar per l’AP-7 fins a Lleida, per agafar després la A-22 fins Osca i d’aquí la N-330 cap a Jaca. Arribats a Jaca cal prendre la N-240 en direcció a Pamplona. En entrar a Puente la Reina preneu la carretera A-176 en direcció al bellíssim Val d’Echo, que també mereix una visita detinguda. A l’arribar al km. 15 hi ha una desviació, a mà dreta, que porta fins a Jasa i Aragüés del Puerto tot seguit la local HU-212. El vall d’Aragüés-Jasa és Parc natural des de l’any 2006. I no és gens estrany. la natura és verge i bonica. Des d’Aragüés cal seguir la carretera, en molt bon estat. que condueix fins el refugio de Lizara, situat a a 9 km. La ruta puja suaument, encaixada al riu Osia, que ofereix bons racons per a la banyada, i travessa boscos de faig que, a la tardor, estan preciosos. Més amunt surten els prats, amb tota mena d’animals pasturant. Unes voltes finals i arribareu al refugi de Lizara, propietat de la Federación Aragonesa de montañismo, i bastit l’any 1993. Aquí podeu trobar tot el què necessiteu. Te habitacions, de refugi, per a 75 persones. Bàsiques, amb lliteres, bé de preu, per a 8 persones, i una de doble, per a 16, amb bany. També ofereix servei de bar i de menjars, bàsics, o bé podeu cuinar vosaltres. Lloguen taquilles i armaris, raquetes de neu, llençols, si no heu portat els vostres, Ideal per pujar a veure la primavera, l’estiu, o la tardor multicolor. Ideal també per a famílies senderistes. Magnífica la pujada a l’Ibon d’Estanés. o travesses fins el Llano de los Sarrios. O ascensions, ja més fortes, al Bisaurin, al Napazal o a Bernera. Hi ha zona d’escalada, barrancs com el del Oso, o el de l’Osía. Hi ha coves i simes pels amants de l’espeleologia. El refugi ofereix un programa, anomenat de multiaventura, per a infants i adolescents, que podreu adaptar a les vostres necessitats. Finalment, a l’hivern, ofereix neu intocada per fer esquí de fons, o caminades amb raquetes, a les pistes de fons de Lizara mateix. Fantàstic per a famílies que busquen bona neu sense aglomeracions. Aragües i Jasa son uns típics poblets del Pirineu d’Aragó, de pastors i ramaders, amb un casc urbà de grans casones fortes, algunes del siglo XVI, amb escuts, Si us decidiu a pujar-hi un cap de setmana, en qualsevol època de l’any, podeu fer centre a Jaca, una vila gran, amb tota mena de serveis. Allà trobareu una maravellosa catedral romànica, amb el seu museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindibles. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, a banda del d’Aragües-Jasa, com ara els del que porten fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Echo, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartamentsPeña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu de la vall amagada de Lizara, aigües amunt del riu Osia!.

En un rincón recondito y precioso del Pirineo Aragonés encontrareis Lizara. Con su refugio, con las altas cumbres del Bisaurin esperando. Para llegar a Lizara hay que subir hasta Huesca  y Jaca por cualquier carretera, por ejemplo la N-330. De allí coger hacia Pamplona por la N-240 y llegarse a Puente la Reina. Desde este cruce de caminos coged la carretera A-176 hacia Hecho, capital del hermosísimo valle del mismo nombre. Atención al desvio, unos 15 kms más arriba, a la derecha, por la HU-212, subiendo por el valle del rio Osia, hacia Jasa y Aragüés del Puerto. De Aragüés hay que remontar la cabecera del Osia hasta el puerto, de Lizara, claro. Un valle verde, con bosques de haya y abetos, magnífico. Con pozas donde remojarse. Con cuevas para adentrarse. Del refugio teneis muchas posibilidades para divertiros. Caminar, subir picos, llegarse hasta lagos preciosos. Allí os informaran. Y os daran comida, sencilla, bebida, y habitaciones, de refugio, sin comodidad supérfula, para 8 o más personas. A precios de risa. En invierno nieve, mucha nieve. Por eso hay allí una estación de esquí de fondo, familiar, muy familiar, sin aglomeración ninguna. Os alquilaran en el refugio de Lizara raquetas para que vuestros hijos e hijas descubran la maravilla de caminar por la nieve. O bién subid a gozar del paisaje, solo a eso. Fantástico. Y ya que estais quedaros unos dias en Jaca, la capital indiscutible del Pirineo de Aragón. Viendo su casco histórico, su catedral románica, su museo diocesano, con pinturas espléndidas. O visitad otros grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Los amantes del deporte amaran Jaca también: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … En Jaca teneis todo tipo de servícios, y muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. No olvideis los valles escondidos de Aragón:¡ Lizara, al final del Valle del Osia, pasado Aragüés!. 

Santa Maria d’Iguacel

Santa María de Iguácel és una petita ermita situada al cor del Pirineu aragonès, al final d’un vall ferèstec i deshabitat que s’anomena, curiosament, amb el nom de valle de la Garcipollera. Està a poc kms. de la vila de Jaca, pujant cap a Canfranc i el port de Somport, per la N-330. A l’entrar en el poble de Castiello de Jaca, trobareu una carretera que surt, a mà dreta, en direcció a Bescós i Villanovilla. Aquesta carretera ressegueix el vall de la Garcipollera, seguint el riu Ijuez, durant una desena de kms. Just quan ja veieu, a la vostra dreta, a l’altre costat del riu, les cases de Villanovilla, trobareu una pista forestal, a mà esquerra. De fet la carretera creua el riu per anar cap al poble, i nosaltres seguirem rectes, pel costat del Ijuez. La pista és ampla, no fa pujada i no fa por, però està plena de pedres soltes, i en condiciones variables segons l’època de l’any, i les pluges. Nosaltres hi hem arribat en 8 kms interminables, amb un cotxe turisme normal, però si sou d’aquells que mimen els vehicles passareu angúnies. Al cap de 4 kms. arribareu a una zona de picnic, amb bones sombres, taules i bancs, on hi ha també bons gorgs del riu per banyar-vos. Allà la pista travessa l’Ijuez per un gual encimentat, com una petita presa, i continua amunt, deixant el riu a la vostra esquerra. Al final de la pista, amb bon aparcament, teniu ja l’ermita a uns 200 mts. Quan ja s’hi ha arribat tot l’esforç sembla justificat. Una impressionant construcció del primer romànic s’aixeca davant vostre, en mig d’un bosc magnífic i d’una prada sempre verda. La gent de la contrada assegura que el lloc és màgic, i ens ho creiem. L’església és el darrer edifici que resta d’un dels més antics monestirs d’Aragó. La solitud extrema, les línies elegants, la bellessa de l’indret, senzillament, corprenen. L’edificació és molt maca per fora, amb les seves portes i finestres, l’absis i la petita torre. Però encara és més bonica per dins, amb la teulada de fusta i l’àbsis semicircular, amb els tres finestrals i les maravelloses pintures del darrer gòtic, però que semblen talment romàniques també, que conté. L’estiu és bona època per arribar-s’hi, el segon diumenge de juliol s’hi fa un gran aplec. Podeu veure el temple cada dia, fins les 18,30 hores, gràcies a que l’associació d’amic d’Iguacel manté oberta la porta i cuidat l’entorn. La tardor també és preciosa, i llavors l’església està oberta dissabtes i diumenges. A l’hivern la neu cobreix els paratges d’Iguacel i tot adopta un aire místic. La primavera és un esclat de flors, de natura. Si feu una ruta per el Pirineu Aragonès, so us esteu a Jaca, si aneu a esquiar a Candanchú o Astún, o bé camí de França, i podeu desviar-vos de la ruta, aneu a Iguacel. També ideal per famílies caminaires, per fer rutes de natura, o en bici. Si us decidiu a descobrir aquesta joia amagada podeu fer centre operatiu a Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Amb una catedral que cal veure, i un museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Des de Jaca teniu accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com el de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu famós balneari, preciosos. o el de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, que ja us hem citat abans. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, i Jasa. També está molt a prop de San Juan de la Peña, fita monumental del romànic d’Aragó. Les pistes d’esquí son a tocar. Si voleu fer picnic us recomanem l’àrea de descans que hi ha a mig camí d’Iguacel, però a Jaca teniu bons restaurants amb una excel·lent gastronomia, i hotels on dormir de fàbula. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu la ruta fins Santa Maria d’Iguacel, que val la pena!.

Santa María de Iguácel es una maravillosa ermita románica, resto de un monasterio medieval, situada en el fondo del hoy deshabitado valle de la Garcipollera, un entorno natural magnífico, en pleno pirineo aragonés. A ella se accede por la carretera N-330, que va de Jaca a Canfranc y al puerto de Somport, desviándonos a la derecha, nada más entrar en el pueblo de Castiello de Jaca, bién señalizado, hacia el pueblo de Bescós y Villanovilla. Justo a l’entrada de este último pueblo, antes de cruzar el rio Ijuez, una pista forestal que continua por el margen izquierdo del rio, nos lleva a Iguacel. Esta pista es bastante ancha, no sube, no da curvas, pero está llena de guijarros sueltos, i no siempre se encuentra en buenas condiciones. Pero se puede pasar, si no sois muy maniáticos, con vuestro turismo. Son unos 8 kms interminables de botes y piedras. A medio camino encontrareis un área de picnic, con mesas y bancos, con buenos lugares para pegar un baño en el rio. Justo allí se cruza el Ijuez sobre un vado o presa de cemento, seguiendo ahora por el margen derecho del valle. Hasta llegar a la ermita. El lugar es realmente mágico. El bosque frondoso, la pradera verde, el aire, el magnífico templo románico. Valia la pena el esfuerzo de subir hasta aquí. Gozad de las portadas, los ventanales, el ábside, de su tejado de madera, de las bellas pinturas murales del ábside, del siglo XV. Si subís en verano está abierta cada dia hasta las 18.30 horas. Si vais el segundo domingo de Julio coincidiréis con la romeria. En otoño abren los fines de semana. Llegaros a Iguacel en el curso de una salida por el Pirineo de Aragón. Podeis dormir en Jaca, visitando su casco histórico, su catedral, su museo con pinturas románicas de primer orden. O subid a Formigal, a Somport, a Candanchú, o a Astún, a esquiar en invierno, cuando Iguacel está misterioso, cubierto por el blanco manto de la nieve. O pasead por los valles de Ansó o Hecho. O acercaros hasta San Juan de la Peña, maravilla románica de Aragón. En Jaca hay muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. Buena visita a Santa Maria de Iguacel. 

Mercat Medieval a Jaca

La capital indiscutible del Pirineu d’Aragó és Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Una ciutat a la que sempre vols tornar, perquè et captiva. Avui us volem donar una bona excusa per agafar la canalla i pujar a Jaca aquest darrer cap de setmana d’estiu, a fer un resopó de vacances, la darrera oportunitat de gaudir del que ja s’acaba. Es tracta del Mercat Medieval de Jaca, anomenat el de les tres cultures, o també del Camí de Sant Jaume. Jaca te un casc històric molt bonic, autèntic, robust, de pedra i cases baixes, amb torres i esglèsies, que es transformarà en un mercat medieval els dies 30, 31 de agost i 1 de setembre. Hi haurà tallers, mostres d’oficis, acròbats, figurants, espectacles de carrer, mags i música. Tot al voltant de la seva fascinant i maravellosa catedral romànica, impressionant, imponent, que no podeu deixar de veure. Com tampoc us pot passar que oblideu el museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com ara el del que porta fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Però, recordeu, que Jaca és bonica en ella mateixa. Una catedral, un casc antic i una ciutadella militar de primer ordre, no completen totes les ofertes turístiques que podeu gaudir.  Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… Aneu a Jaca en qualsevol època de l’any, amb neu o sense, verda o de colors, però potser aquesta setmana, de fira medieval, és una bona ocasió. A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Jaca!.

La capital indiscutible del Pirineo de Aragón es Jaca. Y alli, en su casco histórico se desarrollará un mercado medieval los días 30, 31 de agosto y 1 de septiembre. La cita es una de las más concurridas del Pirineo y se articulará en tres zonas distintas, cristiana, judia y árabe, que se organizarán el las inmediaciones de las plazas de la Catedral, Biscós y del Marqués de la Cadena. El mercado recuerda la incesante actividad mercantil que hubo en la ruta jacobea, creando importantes centros económicos en las localidades más importantes del Camino. Así, el mercado de Jaca contará tanto con artesanos gastronómicos como maestros de antiguos oficios. En total un centenar de puestos y paradas, con venta de productos y degustaciones, pero también se mostrarán aspectos exclusivos de cada una de las culturas.  El mercado contará con diversos talleres que harán demostraciones y trabajos en directo, para poder apreciar las habilidades de estos antiguos oficios, muchos, casi extinguidos. Alfareros, picapedreros, hilanderas, escribanos, espectáculos de magia, acróbatas y faquires conformarán este mercado medieval. Además, desde Jaca se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Pero, además, Jaca es bella ella misma. Una catedral gótica, un museo con pinturas románicas bellísimas, un casco antiguo agradable y una ciudadela militar de primer orden, muy cara de visitar, completan las ofertas turísticas. Para los amantes del deporte es una cita ineludible: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … Id a Jaca en cualquier época del año, con nieve o sin, verde o de colores. Muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares.

Sabiñánigo: clau del Pirineu

Sabiñánigo és una villa de l’Alt Aragó, de la comarca de l’Alto Gállego concretament, situada entre Osca i Jaca, al cor del Pirineu Aragonés. Fou una vila industrial, amb moltes fàbriques químiques. Ara les xemeneies ja no fumegen, i Sabiñánigo s’ha hagut de reinventar com a centre de serveis. També s’han animat algunes iniciatives turístiques, com Pirenarium, (a la foto), un estrany centre amb una maqueta a escala dels Pirineus i les construccions més representatives, amb restaurant i botigues, que fa tota l’aparença de funcionar a mig gas. Més interés te l’intent de rellançar el Serrablo com a destí cultural. És una zona desconeguda, verge i salvatge, d’un fort tipisme. El Museu del Serrablo és una altra iniciativa de Sabiñánigo. Però el que ens porta a recomanar aquest poble gran en el nostre bloc de sortides familiars, és la seva estratégica posició com a centre d’excursions pel Pirineu d’Aragó. I és que Sabiñánigo està perfectament situat, a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com El Formigal, amb les seves pistes d’esquí, com Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneari de Panticosa. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall. Jaca, amb la seva catedral està al costat. D’allà Candanchú i Canfranc són fácilment accessibles. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats Ordesa i el vall de Broto, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. Per fer aquesta funció de nucli on parar camí del Pirineu, o bé on dormir si cal, fan falta bons establiments hotelers. D’això Sabiñánigo també en te. No ens oblidem però de les esglésies medievals romànicas del Serrablo, amb una ruta pròpia. Totalment desconegudes del gran públic, són 14 temples dels segles X i XI. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions. Primer un restaurant i hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Està al costat del parc Pirenarium. Davant per davant s’alça el complex Villa Virginia. Hotel de quatre estrelles amb SPA. De similar categoria, dins un camp de golf, el Margas Hotel. Encara n’hi ha més, com el Ciudad de Sabiñánigo, el Pardinas, El Santa Elena o el TRH Sabiñánigo, un antic Confortel, però no els coneixem prou bé.

Sabiñánigo es una villa del Alto Aragón, de la comarca del Alto Gállego concretamente, situada entre Huesca y Jaca, en el corazón del Pirineo Aragonés. Fue una villa industrial, con muchas fábricas químicas. Ahora las chimeneas ya no humean, y Sabiñánigo ha tenido que reinventarse como centro de servicios. También se han animado algunas iniciativas turísticas, como el Pirenarium, (en la foto), un extraño centro con una maqueta a escala de los Pirineos y las construcciones más representativas, con restaurante y tiendas, que da toda la apariencia de funcionar a medio gas . Más interés tiene el intento de relanzar el Serrablo como destino cultural. Es una zona desconocida, virgen y salvaje, de un fuerte tipismo. El Museo del Serrablo es otra iniciativa de Sabiñánigo. Pero lo que nos lleva a recomendar este pueblo grande en nuestro bloque de salidas familiares, es su estratégica posición como centro de excursiones por el Pirineo de Aragón. Y es que Sabiñánigo está perfectamente situado, a menos de 50 kms. de lugares tan bellos como El Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. Para hacer esta función de núcleo donde parar camino del Pirineo, o donde dormir si es necesario, hacen falta buenos establecimientos hoteleros. De ello Sabiñánigo también tiene. No nos olvidemos de las iglesias medievales románicas del Serrablo, con una ruta propia. Totalmente desconocidas del gran público, son 14 templos de los siglos X y XI. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Está al lado del parque Pirenarium. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Hotel de cuatro estrellas con SPA. De similar categoría, dentro de un campo de golf, el Margas Hotel. Aún hay más, como el Ciudad de Sabiñánigo, el Pardinas, El Santa Elena o el TRH Sabiñánigo, un antiguo Confortel, pero no los conocemos bien.