Barbacoes a Vilanova de Prades


vilanova

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi ha dues àrees de pícnic amb barbacoes. Una està al darrera de l’ermita de Sant Antoni. En aquesta hi ha un bloc de quatre barbacoes, taules i una font. N’hi ha una altra a l’espai de la Font Vella, que compta amb taules, font, bancs i un gran bloc de barbacoes molt ben pensat. Des d’aquesta darrera la vista damunt del poble és molt bonica. S’hi arriba per pistes forestals curtetes que surten del poble, ben indicades. Hi ha poca vegetació, però amb els anys els arbres creixeran. No hi ha gespa, però si espai per jugar i córrer. Just sota el pícnic hi ha la espai d’aparcament, i baixant per unes escales està la font i un abeurador per animals. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. En arribar a Vilanova de Prades hi ha una rotonda que heu d’agafar en direcció Prades. En aquesta mateixa rotonda de l’entrada s’alça l’ermita de Sant Antoni, amb accés des de la mateixa rotonda, (tres quarts de volta). Aparqueu davant l’ermita i la zona de pícnic està al darrera. Per anar a la Font Vella heu de girar la rontonda i agafar la carretera TV-7500 cap a Pardes, però, uns metres més endavant cal girar per agafar el camí de Cornudella del Montsant, a mà dreta pel carrer de les Pruneres, ben indicat. També indica la font Vella. Seguiu la pista cap a la font. Veureu l’àrea a mà esquerra a sobre vostre al cap de 100 metres. Si hi aneu a passar el dia no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar, si no voleu fer pícnic, aneu al restaurant Els Ceps, de cuina mediterrània, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Però si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic, heu d’anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua o a l’espai de lleure a la Font Vella. Si no sabeu on és pregunteu al poble. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famílies o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de meravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increïbles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona calçotada o parrillada a Vilanova de Prades!.

Dos zonas de pícnic con barbacoas os esperan en Vilanova de Prades, cerca del monasterio de Poblet y de la sierra y el pueblo de Prades. Se trata de la zona de la ermita de San Antonio, en la misma rotonda de entrada al pueblo, y de la Font Vella, un poco más arriba. Todas con mesas de piedra, bloques de barbacoas y servicios. No os perdais esta zona desconocida y muy bonita de Cataluña.

Anuncis

Barbacoes de la Nou de Gaià


safarejos_picnic

El poblet de la Nou de Gaià està a mig camí entre Salomó i La Riera de Gaià, no gaire lluny d’Altafulla o Torredembarra. S’hi accedeix des de Barcelona per l’autopista AP-7, deixant-la a la sortida de Torredembarra i Altafulla, i girant, en sortir del peatge, a la dreta, per la carretera que va fins la Riera de Gaià. Allà heu de girar, de nou a la dreta, per la carretera puja al poble de Salomó. La Nou és el primer poble. Un poble medieval ben conservat, amb un castell molt divertit, desfigurat per una remodelació al segle XIX, però visitable, convertit en centre d’art. Per ell mateix el poble no mereixeria perdre-hi gaire estona, però sí per a les famílies amants de l’aire lliure, del pícnic i de les barbacoes en família. Perquè la Nou te un àrea de lleure nova, encara amb poca ombra, amb arbres que cal que creixin una mica més, però xula. Hi ha unes 10 taules i un parell de barbacoes de disseny, de ciment i ferro, curioses. També una zona de jocs infantils i una font. Però atenció: cal demanar un permís a l’ajuntament utilitzant un aplicatiu que trobareu a la seva web, i si voleu fer foc heu de fer-ho constar per demanar un permís de foc. Hi ha aparcament al mateix lloc. Les taules també son de disseny, amb un forat central on podreu possar-hi el vostre para-sol de platja.  Per això us recomanem que aprofiteu el dia per anar a la platja, a Altafulla, Torredembarra o la Mora. o visitar Vespella de Gaià, que està a tocar. O bé incloeu-lo dins una ruta pels cellers i bodegues modernistes dels voltants, on trobareu bon vi i bon oli. Bon pícnic a la Nou de Gaià!.

El pueblo de la Nou de Gaià está a medio camino entre Salomó y La Riera de Gaià, no muy lejos de Altafulla o Torredembarra. Se accede por la carretera que, desde la Riera sube a Salomó. La Nou es un pueblecillo medieval bien conservado, con un castillo muy divertido, desfigurado por una remodelación al siglo XIX. El pueblo, por él mismo no merecería, que  perdieramos demasiado tiempo en él, pero hay allí una zona de pícnic y barbacoas que no está mal. Los árboles son jovenes, pero ya creceran. Teneis espacio para correr, mesas y barbacoas de diseño y aparcamiento. Atención: hay que pedir permiso para usarlas. Situado en su contexto puede ser muy agradable comer allí volviendo de un dia de playa, en Altafulla, Torredembarra o La Mora. También podeis pasar por la zona de ocio tras visitar Vespella de Gaià, que está al lado. O bien incluidla dentro una ruta por las bodegas modernistas de los alrededores. Buén aceite y buén vino.

Pícnic i barbacoes a Pira


Riu_anguera_Pira

L’area de lleure del Riu Anguera està situada al bonic poble de Pira, a l’Alt Camp. Nosaltres hi vàrem anar des de Montblanc, per l’autopista AP-7, sortint en la sortida d’aquesta bellíssima població enmurallada i anant per la C-14 en direcció Tàrrega. A un km. o dos, dins el poblet de la Guardia dels Prats, trobareu a mà dreta, la desviació cap a Santa Coloma de Queralt per la C-241. El primer poble que arriba ja és Pira. També fàcil anar-hi per l’autovia gratuïta que porta a Lleida, l’A-2. Deixeu-la al coll de la Panadella i agafeu la carretera T-221 en direcció Santa Coloma de Queralt, un altre poble preciòs de la zona, i continueu per la C-241 camí de Montblanc. Passareu per Sarral abans d’arribar a Pira. Un cop al nostre poble, si veniu de Santa Coloma de Queralt, trobareu indicada, només veure les primeres cases, la pista encimentada que porta cap al poble de Barberà de la Conca. Si veniu de Montblanc, podeu agafar, al mig del poble, qualsevol carrer que porti a la plaça de l’església. Seguiu la pista encimentada de Barberà, que és el carrer de Jaume I, i entrareu tot seguit passar les darreres cases, en la gorxa encaixonada del riu Anguera, just sota el poble de Pira. A mà dreta veureu ja la zona de lleure. És prou bonica, ensotada, ombrívola, dins un canyó de terra rojenca, amb alts espadats. És lliure, oberta, pública, i compta amb una font d’aigua potable, unes barbacoes una mica rupestres i taules de pedra amb els seus bancs, unes circulars, i una llarga, per molta gent. Hi ha espai per poder gaudir amb la família, còrrer i jugar al llit del riu, que porta aigua i fa tolls, si l’estiu no és rigorós. Els nens i nenes xalaran. Hi ha prou espai per aparcar els cotxes. Si feu brossa heu de saber que no hi ha papereres. Cal portar les deixalles fins els contenidors de la plaça de l’església. Sigueu cívics!. El poblet de Pira és pintoresc, però el millor que te és la pròpia “Hoz” del riu Anguera, on ja està instal·lada la zona de pícnic. Però ja hem comentat que Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida és una vila medieval preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us recomanem una parada a Montblanc. No lluny de Pira i de Montblanc, teniu el monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  També podeu anar fins Barberà de la Conca, un poble amb un castell templari, i un poble partit per una esquerda que es va obrint. Potser ja no el veureu si torneu, potser l’haurà engolit la terra. Aprofiteu i seguiu la pista des de l’àrea de lleure per arribar-hi. Son 3 kms. També podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. O també voltar pels petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Santa Coloma de Queralt, on potser passareu. No deixeu de veure’n l’església gòtica, el castell i la plaça porxada. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, al poble mateix de Pira, si no us agrada el pícnic, o plou, us recomanem un parell de bars i restaurants, com per exemple Cal David, a l’Avinguda Arnau de Ponc, 15, tel: 977 88 73 16. O el Restaurant el Torrentill, al carrer Conca de Barberà, 2. Tel: 977 88 71 43 o 615 33 89 90. Podreu degustar bona carn a la brasa, i els caps de setmana un bon menú. Fora de Pira us recomanem la Fonda dels Àngels, a la plaça dels Àngels, és clar. Tel: 977860173. El millor de la vila medieval. També podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea, molt baratet. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions molt maques. Un bon lloc on passar un cap de setmana a Pira, Montlanc i la zona!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta las tierras del sur, en esta ocasión al pueblo de Pira, cercano a Montblanc, para poder comer buena carne a la brasa, o una calçotada en família, en el área de pícnic con barbacoas que hay cerca del rio Anguera, en una hoz del rio a su paso por esta localidad. Buen sitio, fuente, mesas de piedra, espacio para correr. ¿Que está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero si bién Pira quizás no es una villa preciosa, si que lo es su zona de pícnic. Y cerca tienen otros buenos motivos para bajar hasta allí. Por ejemplo visitar la ciudad de Montblanc que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Por sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a llegarse a Pira y Montblanc les sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. Todo esto a una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, de pago, salida Montblanc y luego en dirección, primero a Tàrrega por la C-14, y después a Santa Coloma de Queralt, otro pueblo precioso, por la C-241. Pira queda a la mitad de camino. O bién por la autovía A-2, la que también va a Lleida pero no es de pago. Salida en Igualada para coger la C-241 camino de Montblanc. ¡Os deseamos una buena botifarrada en familia en las barbacoas de Pira!.

Sant Antoni a Sant Joan


ermita_padua

Al bellíssim poble de Sant Joan de les Abadesses, que es troba en ple Pirineu, en la meravellosa Vall del Ripollès, molt bonica, a tocar de Ripoll, hi ha una zona de pícnic amb barbacoes d’aquelles que no podeu perdre-us. Tot i que és un xic lluny de Barcelona, uns 140 kms. hi ha bona autovia, gratuïta, la que va a Vic i Ripoll, i després una bona carretera, la que va cap a Camprodón. I només a uns 7 kms de Ripoll trobareu ja Sant Joan. A més la vila és un poble medieval de llarga història i conserva un monestir romànic fundat per Guifré el Pilòs, que podeu visitar. Una veritable joia. Dins del temple hi ha un devallament romànic de primer ordre, el millor conservat de Catalunya. També teniu un claustre gòtic, prou bufó, i un petit museu. En l’aspecte paisagistic Sant Joan té molt a oferir. Un pont preciòs damunt el riu Ter, un seguit de vies verdes per anar en bici o a peu, molt fàcils i de poc desnivell, i una ruta anomenada del ferro. Passejades segures amb la família. Doncs bé, als afores del poble, però només a 3 kms, dalt d’un turó, hi ha l’ermita de Sant Antoni de Padua. Anar-hi és senzill. Un cop sereu al casc urbà de Sant Joan, seguiu la N-260 com si anéssiu a Camprodón. Encara al centre del poble trobareu, al centre del poble, ben indicat, a mà dreta, la carretera GI-521, amb la indicació de Vallfogona de Ripollès i Coll de Sentigosa. Preneu-la. Al cap de 500 mts, veureu un indicador i 300 mts més amunt, a mà esquerra, molt ben indicat, la pista, ampla i asfaltada, cuidada, que va a l’ermita. Disperses pel bosc veureu moltes taules, agrupades al voltant d’una barbacoa amb dos fogons per cada grup de taules. Hi ha molta ombra, el bosc de pi roig i arbres caducifolis és, senzillament magnífic, però també llocs amb sol, baixant pel vessant de la muntanya. La gespa forma una catifa verda uniforme. Algunes taules estan prop de l’ermita, al costat del camí, amb molt bon aparcament. Altres estan més endinsades al bosc. No us sentireu mai amuntegats. Si penseu pujar a dinar al pícnic, i visitar Sant Joan, potser voleu passar el cap de setmana per aquestes terres beneïdes pels Déus. Tota la comarca del Ripolles és una passada. Si us agrada la neu pugeu fins l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu molt familiar, i així passareu per Setcases, un bonic poblet de muntanya. En la ruta hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. També la visita a Camprodon, que és la capital de la zona, és molt bonica. La vila te un seguit d’esglésies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Prop de Sant Joan, el poblet d’Ogassa, és molt coquetó. A Ogassa nosaltres hem dinat, molt bé, molt bo, i molt bé de preu a Can Costas. Un bon restaurant que també disposa d’habitacions. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. Per cert, a Setcases, hi ha boníssims restaurants, i hotels d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya acollidor. O bé l’Hotel La Farga, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135. De hostals i restaurants teniu La Cabanya, a la Plaça dels Estudis, 2 Tel: 972 136065. O bé L’Esquella, a la mateixa plaça, Tel: 972 136064. Al carrer del rec hi ha l’Hostal El Molí, Tel: 972 136049. Al camí d’Ull de Ter, el restaurant el Ter, Tel: 972 136096, el Can Falera, Tel: 972 136093, El Pirineu, Tel: 972136050 i el Tiranda, Tel: 972136052. Can Músiques està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058. Reserveu. Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Un altre destí proper a Sant Joan, on passar un cap de setmana pot ser el bonic poblet de Molló. Si hi aneu us recomanem l’hotel de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana per aquest racó del Ripollès no deixeu de visitar poblets com Espinavell, o Beget. O arribar-vos al Vallespir, la bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou.  Ja ho sabeu. Un dia de pícnic, carn a la brasa, al mig del Pirineu: l’àrea de Sant Antoni. Un cap de setmana de fàbula: al Ripollés!.

La villa de Sant Joan de les Abadesses se encuentra en pleno Pirineo, en un valle del Ripollès, muy bonito, cerca de Ripoll. De hecho lo mejor para llegar es ir de Barcelona a Vic y Ripoll, y después tomar la carretera hacia Camprodón. A unos 7 kms de Ripoll encontraréis San Juan. Es un pueblo medieval de larga historia. Conserva un monasterio románico fundado por Wifredo el Velloso, que puede visitar. Una verdadera joya. Dentro hay un descendimiento románico de primer orden, el mejor conservado de Cataluña. Tiene un claustro gótico y un pequeño museo. En el aspecto paisajístico San Juan tiene mucho que ofrecer. Un puente precioso sobre el río Ter, y una serie de vías verdes para ir en bici o a pie, muy fáciles y de poco desnivel, con una ruta estrella, la llamada del hierro. Paseos seguros con la familia. Pués bien, allí, en Sant Joan, hay una ermita, no lejos de casco urbano, en la cima de una colina con un bosque precioso, donde hay un àrea de pícnic con barbacoas para hacer una buena parrillada de carne o unos calçots en família o con los amigos. Bancos, mesas, buen aparcamiento, mucho espacio, barbacoas bien cuidadas. Aprovechen esta salida para llegarse hasta Ogassa, a ver las minas de carbón. O bajen a Ripoll para admirar el monasterio románico, panteón de los condes catalanes, con su portada y el claustro, patrimonio de la humanidad. Conozcan las decenas de iglesias y ermitas románicas perdidas en la sierra, vaya en coche hasta la sierra Caballera, el Taga, o el Sant Amanç.  Suban hasta Camprodón, bonito pueblo medieval o hasta Setcases, pueblo montañés o toquen la nieve recién caida en Vallter. Todo el valle está lleno de motivos para pasar unos días, o unas horas en Sant Joan de les Abadesses. Nosotros hemos comido, muy bien, muy bueno, y muy bien de precio en Ogassa, en Can Costas. Un buen restaurante que también dispone de habitaciones. De hecho a todo el valle encontrará buenos hoteles y magníficos restaurantes. Buen pícnic en Sant Joan.

La Font de les Coves al Lluçanès


coves

Avui us proposem una sortida familiar a una zona molt desconeguda de Catalunya, però molt bonica, per descobrir tota una comarca natural: el Lluçanés, però també un bon lloc per fer pícnic, y una bona barbacoa de carn o calçotada, sota el sostre d’una bauma, una gran cornisa de pedra que us donarà un sentit troglodític, y divertirà d’allò més la canalla, sorprenent els amics. Aquesta àrea recreativa, anomenada de la Font de les Coves pertany a la Generalitat, que fa poc temps en va millorar els serveis, aplanant i endreçant l’accés des de la carretera, fent les escales de fusta que permeten baixar als diferents nivells on hi ha les taules, i substituint les tanques de fusta. També, l’any 2010, es van canviar les pròpies taules de fusta i es van construir unes noves barbacoes, d’obra, obrint una franja de protecció contra incendis de 25 metres al voltant de tota l’àrea recreativa. Al mateix temps es va portar aigua des de Prats mitjançant un kilòmetre de canonada, fet que assegura l’existència permanentment d’aigua potable a l’àrea de pícnic sigui quina sigui l’època de l’any. Aquesta meravella de l’esbarjo familiar la trobareu sortint de Prats de Lluçanès per la carretera C-62 sentit cap a Gironella. Tot passat el camp de fútbol de la població de Prats, a uns 500 mts, arrenca a mà dreta una pista forestal ampla, fàcil, de terra però en bones condicions que us porta a un aparcament en uns 100 mts. Hi ha un poste amb un indicador molt petit, el típic indicador de les masies i camins de la zona, impossible de veure des del cotxe, i menys de llegir-lo. Des de l’aparcament heu de baixar per un camí gran, que s’enfonsa en la pared de roca, en mig d’una vegetació ombrívola, que no hauríeu mai sospitat que existís des de la carretera. L’indret és humid, misteriós, molt encisador, com un conte de bruixes. Hi ha una gran balma que ressegueix un munt de metres, creant espais dins i fora la cova, com una mena de feixes i terrasses superposades on hi ha distribuides les taules i les barbacoes. No hi ha molt d’espai per còrrer, però si per fer l’indi, i un camp de futbol, petit. El lloc està ben indicat des de la zona d’aparcament perquè queda ensotada i amagada, però està molt a tocar. Us aconsellem vivament una visita a aquesta comarca natural, i al poble mateix de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta d’aquesta zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar, si no voleu fer pícnic, us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, a la salida de Prats, teneis una zona de pícnic muy bonita y atípica, metida en el fondo de una cueva natural, con buén aparcamiento, mesas, barbacoas, agua potable y mucho sitio para jugar y correr. Y la zona también és muy bonita. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer, si no vais a utilizar las barbacoas o el pícnic, os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

El Santuari de la Verge de Falgars


falgars

L’ermita i hostatgeria de la Verge de Falgars està situada a la serra del mateix nom, a la vall on neix el Llobregat, prop de La Pobla de Lillet a  1.300 metres d’alçada. El lloc és esplèndid. Entorn natural al 100 per cent. Boscos esponerosos, prats de muntanya, unes vistes increibles al Cadí, al Puigmal, al Pedraforca. És un indret pensat per anar-hi a passar el dia, menjant amb la família o els amics a l’àrea de pícnic, fent una bona barbacoa de carn, o uns calçots, o fent senderisme. I deixar jugar als infants de la família, saltar, còrrer o bé anar amb les bicis amunt i avall. A Falgars s’hi arriba des de Barcelona per la carretera C-16 fins l’entrada de Guardiola de Berguedà. Allà cal agafar, a mà dreta, la carretera B-402 cap a la Pobla de Lillet. De l’entrada de la Pobla surt una bona carretera, asfaltada, que en 7 kms. us deixa al santuari.  En aquest lloc sempre hi ha hagut una ermita. L’actual és de l’any 1646, però la més antiga era romànica. Anexa a l’esglèsia trobareu l’hostatgeria, del segle XVIII. A la comarca hi ha devoció per la verge de Falgars. Encara es conserva, prop del temple, en mig del bosc, la cova primigènia on, segons la tradició fou trobada la imatge. La gent dels pobles del voltant pugen en boniques romeries, com la de Sant Marc per l’abril, o la trobada de La Pobla, normalment pel mes de juny. La festa major del Santuari es celebra el diumenge de setembre més pròxim al dia 8. Però sempre trobareu gent a qui agrada de pujar fins Falgars, simplement per a fer-hi un bon àpat, carn a la brassa o una costellada. Perquè al Santuari de Falgars hi ha una zona de pícnic, ja ho hem dit, molt xula, en unes feixes ben condicionades. Unes amb més gespa, les altres amb més bosc, unes a l’ombra, les altres al sol. Cada feixa amb les seves taules i barbacoes, amb molt d’espai per còrrer i jugar. Al darrera el Santuari encara   hi ha més taules i més barbacoes. Les vistes son fantàstiques i l’aparcament molt fàcil, hi ha molt de lloc. Hi ha font, lavabos i contenidors per a la brossa. El santuari i la seva hostatgeria és un bon lloc de descans si us voleu quedar un cap de setmana i fet un volt per la vall. Tant per l’hostatgeria com pel restaurant cal trucar: 937 44 10 95. Us agradarà, perquè hi fan bona teca. Cuina tradicional catalana, carns a la brassa de categoria. També tenen servei d’entrepans, d’amanides i begudes si sou dels que feu picnic. Tot i que no és un hotel de campanetes, a Falgars trobareu unes senzilles però còmodes habitacions, en un entorn natural privilegiat, molt interessants per descobrir aquests paratges. Aneu fins a Falgars, en cotxe, a peu o en bicicleta. Gaudiu de la muntanya del Catllaràs, perfectament conservada i de la maravellosa xarxa de camins que creuen els boscos magnificients. Complementeu, si cal, la vostra estada amb una visita a La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic y del Santuari de Falgars que us hem descrit, aneu a la Pobla de Lillet, on teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. Us recomanem també anar fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, fora de l’hostatgeria de Falgars podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Falgars.

La ermita y hospedería de la Virgen de Falgars está situada en la sierra del mismo nombre, en el valle donde nace el Llobregat, cerca de La Pobla de Lillet a 1.300 metros de altura. El lugar es espléndido. Un entorno natural preservado al 100 por ciento. Bosques frondosos, prados de montaña, unas vistas increíbles al Cadí, al Puigmal, y al Pedraforca. Es un lugar pensado para ir a pasar el día, haciendo senderismo, jugando con la familia, o bien con las bicis. Se llega desde Barcelona por la carretera C-16 hasta la entrada de Guardiola. Allí hay que coger, a mano derecha, la carretera B-402 hacia La Pobla de Lillet. De la entrada de La Pobla sale una buena carretera, asfaltada, que en 7 kms. les deja al santuario. En este lugar siempre ha habido una ermita. El actual es del año 1646, pero la más antigua era románica. Anexa a la iglesia encontrará la hospedería, del siglo XVIII. En la comarca hay devoción por la virgen de Falgars. Todavía se conserva, cerca del templo, en medio del bosque, la cueva primigenia en la que, según la tradición, fue encontrada la imagen. La gente de los pueblos cercanos sube en bonitas romerías, como la de San Marcos en abril, o el encuentro de La Pobla, normalmente en el mes de junio. La fiesta mayor del Santuario se celebra el domingo de septiembre más próximo al día 8. Pero siempre encontrareis gente que gusta de subir hasta Falgars, simplemente para hacer una buena comida, carne a la brasa o una parrillada. Para las familias este es un buen lugar de descanso, y de picnic, porqué en los alrededores de la ermita hay mesas, barbacoas y espacio para correr y saltar. También buén aparcamiento, mucho bosque y uenas vistas. Ideal para una parrillada de carne o unos calçots con la família o los amigos. Buén lugar para passar un buén dia, o un fin de semana, sobre todo quieren recorrer el valle. Pernocten en la hospedería o coman en el restaurante. Pero antes deben reservar al tel: 937 44 10 95. Es un lugar acogedor y hacen buena comida. Cocina tradicional catalana, carnes a la brasa de categoría. También servicio de bocadillos, ensaladas y bebidas, para los amantes del picnic. Aunque no es un hotel de campanillas, en Falgars encontrareis unas sencillas pero cómodas habitaciones. Suban hasta Falgars, en coche, a pie o en bicicleta. Disfruten de la montaña del Catllaràs, perfectamente conservada y de la maravillosa red de caminos que cruzan sus bellos bosques. Complementen, si es necesario, su estancia con una visita a las fuentes del Llobregat, a la cantera del Clot del Moro, a los Jardines Artigas, o hasta la mina de petróleo de Riutort. Regalense una excursión en el tren de la Pobla. Sant Jaume de Frontanyá no queda lejos, por un camino de montaña bastante practicable, según la época del año. Ideal para un fin de semana, o para un día de excursión.

Pícnic i barbacoes de Can Torrents


Can-Torrents

L’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents es troba dins el propi casc urbà de Gelida, ja a a la sortida des d’aquesta població, just al peu de la carretera de Sant Sadurní. Si hi passeu per davant la veureu. És una àrea molt bonica, familiar, que sempre està molt plena de gent. Hi ha 15 taules, i 11 barbacoes, molt xules, a disposició del públic, i una font molt gran, de la que la gent del poble diu tenir propietats curatives. Aquí si que s’hi poc fer una bona carn a la brasa, o uns calçots, perquè és un dels únics llocs de la zona on és permès de fer foc. De manera que si us ve de gust anar amb els amics o familiars a fer una bona costellada, us recomanem que us arribeu fins la bellíssima població de Gelida. És aquesta una vila molt propera a Barcelona, a una trentena de kms. i amb bona comunicació per l’autopista AP-2 i AP-7, que te sortida a Gelida. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del penedés. De fet si no disposeu de cotxe podeu anar a Gelida en tren, agafar el funicular, i caminar fins l’àrea de lleure. És un km. de passejada, planera, dins el casc urbà mateix. Sense dificultats. Un quart d’hora. Des de fa uns anys la la zona de pícnic de Can Torrents ha estat lliurada, a través d’una concessió, a Antonio Rodríguez perquè en porti la gestió i explotació. Ell és qui regula l’ús de les barbacoes que son molt boniques i útils, de les taules de fusta, que es paguen a un preu molt mòdic, arregla els bancs i tira endavant el servei de bar. Us pot servir qualsevol amanida, entrepà o unes bones tapes, a més de les begudes. Hi ha un bon aparcament, a l’altra banda de la carretera, és a dir, a mà dreta, just al costat contrari de la zona de pícnic, ben senyalitzat i tancat. Adreceu-vos a l’encarregat del bar si necessiteu informació o qualsevol altra cosa. És aquesta una bona zona de lleure, que atrau molta gent de Gelida gelidencs i molts visitants durant tot l’any. L’espai es distribueix en tres zones ben diferenciades. Al costat mateix de la carretera hi ha unes quantes taules i totes les barbacoes, sota l’ombra d’uns plàtans magnífics, molt bonics. Es veu el parquing i pot molestar estar tan a tocar del trànsit. A sobre hi ha el bar, amb unes quantes taules més. Bona ombra també. Més a munt encara hi ha els wàters, dins el bosc. S’hi puja per un camí al costat del bar, hi ha rètols que ho diuen. A costat dels lavabos hi ha unes quantes taules més. Tota la zona està envoltada de bosc preciós, i en surten molts camins i senders que van a nombroses fonts dels voltants. Escolliu la passejada que més us agradi. Podeu anar a la Font de Cantillepa, a la Freda, a la del Ferro, o pujar fins el castell. L’Ajuntament de Gelida cuida molt aquesta àrea de lleure, i neteja la franja de seguretat de 25 metres que rodeja la zona de barbacoes. D’aquesta manera, fins i tot a l’estiu s’hi permet fer foc, ja que barbacoes compleixen tots els requisits de seguretat, i no son un perill per al bosc. De tota manera, ja sabeu que la normativa pot canviar. També convé trucar perquè hi ha dies, i temporades, en que l’àrea no està oberta, o bé el bar fa vacances. Per això us reconamem vivament que, abans d’anar-hi truqueu al xiringuito de Can Torrents, per assegurar-vos. Móbil: 650095025. Ja ho sabeu, a Gelida, a peu de la carretera C-243, que va de Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, un àrea de pícnic amb barbacoes que us sorprendrà per entorn natural, tan boscós, amb tantes fonts. També us sorpendrà el poble, coquetó i el seu impressionant castell medieval, amb unes vistes fantàstiques sobre la comarca, que heu de visitar si podeu. (S’hi pot arribar en cotxe). Si no voleu fer pícnic, o plou, o el què sigui, tranquils, a Gelida hi ha molt bons restaurants com ara Can Terra, tel: 937 79 09 81, o Ca l’Amadeu, tel: 937 79 01 07, que estan ‎ situats tots dos al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Bon pícnic a Gelida!.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, hay una bonita área de pícnic, con mesas, barbacoas, un buén aparcamiento y servicio de bar y lavabos. Gelida està en una colina, a la salida de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona. Desde allí hay que tomar la carretera que va desde Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, que cruza el pueblo, siempre en subida, llena de curvas. También podeis ir en tren y subir a Gelida en un curioso y simpático funicular que va de la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés hasta el centro del pueblo. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Desde allí habrá que caminar hasta el área de la Fuente de Can Torrents, que es como se llama este espacio de diversión familiar. En coche está a la salida del pueblo camino de Sant Sadurní de Anoia por la C-243, a pie de carretera. Un sitio con una gran fuente, un buén xiringuito que os cobrará por la mesa y que os dará todo lo que necesiteis en cuanto a información. Aparte de todo esto, Gelida tiene un castillo precioso, que no siempre se visita, y es una verdadera lástima, porque es bién bonito. Cerca del área de pícnic hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. Se puede llegar desde las barbacoas andando unos 15 o 20 minutos. No dejeis de visitar el área de picnic de la Fuente de Can Torrents con vuestros amigos y parientes, vale la pena. Recordad: llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Os lo recomendamos porque es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.