Loutra Killinis


La platja i el poble termal de Loutra Killinis està al Peloponés grec, no lluny del port de Killini, des d’on surten els vaixells que van a Cefalonia i Zante, dues bellíssimes illes gregues del mar Jònic. Aquest poble és famós pels banys termals naturals, recentment restaurats i ara inclosos en un complex de luxe. També per estar situat vora el mar, amb una de les millors platges de Grècia, si fem cas a les guies. De fet es tracta d’una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Disposa d’un bon aparcament perquè hi ha una carretera sense sortida que recorre les dunes que envolten la platja pel darrera. Encara que la zona de Loutra Killinis te molts i bons hotels, i càmpings, nosaltres us recomanarem un situat uns 10 kms. al sud. Es tracta del resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada a la costa nord del Peloponés, per visitar les illes Jòniques, creiem que val la pena banyar-se a la platja de Loutra Killinis i hostatjar-se al càmping o al resort Ionian Beach.

Loutra Killinis es un pueblo turístico, con un balneario de agua termal muy famoso, que es mundialmente conocido por tener una playa bellísima, muy larga, con dunas, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes y hoteles, con acceso directo a la playa paradisíaca de Loutra Killinis, pero nosotros para hospedarnos en esta zona escogimos el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping.

Anuncis

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys


Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.  A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Parga


La Costa Jónica grega és la gran desconeguda del Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si va allà, viatja a Corfú, és natural, perquè aquesta illa és molt maca. O a Paxi i Andipaxi, molt menys conegudes. Però ningú fa cap a la llarga franja de costa que hi ha just davant de Corfú i Paxi, i és molt bonica. Per posar un exemple citarem la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians, que hi arriben en vaixell des del port d’Igoumenitsa. Precisament en aquesta ciutat portuaria sense gaire encant vam dormir nosaltres, a casa del senyor Pablo als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets i on ell mateix us pot preparar un suculent sopar grec, encara que quan el vaixell de Brindisi faci port ja passin de les onze de les 11 de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, i ens hi am sentir com a casa. Nosaltres vam resseguir tota la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, o les del poble de Sivota. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible. Vam dinar a la mateixa Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. Però encara no us hem xivat a quin lloc vam dinar!. Va ser al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. D’anada o tornada podeu anar per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada. O bé agafar la nacional i l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però més ràpides i civilitzades. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu si heu vist Parga!.

Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, sean un buen lugar para ir.

Fira de Sant Ermengol, Seu d’Urgell


La Seu d’Urgell és una ciutat per on es passa per anar a molts llocs: a Andorra, a Puigcerdà, a Lleida… però també és una ciutat que mereix una bona visita. Per exemple per veure el seu casc antic i passejar pels seus carrers comercials. O per anar fins el modern parc del Segre a gaudir de la natura i els esports. O per degustar el romànic maravellòs de la seva catedral, del claustre i de les obres del museu episcopal, el Beatus entre elles. De veritat que imposa tan d’art en un soc lloc. Però avui us donarem l’excusa ideal per pujar fins la Seu d’Urgell. És amb motiu de la seva magnífica fira de Sant Ermengol, patró de la ciutat. Sempre durant el tercer cap de setmana del mes d’octubre la Seu d’Urgell viu amb frenesí la seva edició de la mil·lenària Fira de Sant Ermengol. També podreu disfrutar de la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, on hi participen productors catalans, aragonesos, bascos, navarresos, francesos. La fira és bàsicament agropecuària, amb una bonica una mostra de vaques, bous i cavalls, i una part d’artesania on podrem adquirir productes dels Pirineus, i fins un gran espai destinat a la venda ambulant, que fa segles era el més important, i on participen més de 400 parades, que aviat està dit, però que son moltes. També teniu una àrea de cotxes, amb les darreres novetats, i amb molts cotxes clàssics. Podeu visitar la Seu d’Urgell en el transcurs d’una ruta més garn per l’Alt Urgell i la Cerdanya. La Cerdanya és ideal per passar-hi un bell cap de setmana. La millr manera d’arribar a la Seu des de Barcelona és l’autovia C-16, la del túnel del Cadí, i anar fins a la Seu d’Urgell per la N-260. També podeu fer la ruta llarga i tradicional per l’autovia A-2 de Lleida, per anar fins a Jorba, d’allà a Ponts i agafar allà la C-14 i la N-260 en direcció a la Seu d’Urgell. En autocar Alsina Graells podeu anar a la Seu d’Urgell. No hi ha tren. Nosaltres no ens hem allotjat, ni dinat mai a la Seu. Hem fet servir cases rurals de la Cerdanya més propera, com ara cal Rei de Lles, molt bonica, o Cal Rei de Talló. També hem dormit en hotels senzillets i familiars com ara el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. O bé hem fet nit en càmpings magnífics, com els dos que hi ha del grup l’Stel, que són de primera categoria, o el de Prullans. Si passeu molts dies els apartaments Guitart de la Molina estan molt bé, sobretot fora de temporada. De tota manera amics i coneguts ens han recomanat diferents hotels a la Seu mateix, com ara el de Castellciutat, a l’entrada, un senyor establiment amb spa. Car però molt luxós. Modern, rabiosament actual, ecològic, una maravella, l’Hotel Saó és una cosa a banda. Una cucada. L’Hotel Andria és més senzill, un clàssic de tota la vida, amb molt bon restaurant. L‘Hotel Nice, que està cèntric, no està malament, i també te restaurant. L’hotel Avenida, també al centre, ha estat remodelat fa poc. Només te una estrella però està molt bé. A la Seu hi ha molts restaurants, i bons, com ara el Ptkus, modern, innovador, al Carrer de la Creu, 16. També ens han recomanat un basc, el restaurant Arbeletxe, al carrer de Sant Ermengol, 22. Darrerament anem també a dinar al Golf d’Aravell, a pocs km. de la Seu. Es dina de fàbula i bé de preu. Bona fira de Sant Ermengol!.

La Seu d’Urgell es una ciudad por donde se pasa para ir a muchos lugares: Andorra, Puigcerdà, Lérida … pero también es una ciudad que merece una buena visita. Por ejemplo para ver su casco antiguo y pasear por sus calles comerciales. O para ir hasta el moderno Parque del Segre a disfrutar de la naturaleza y los deportes. O para degustar el románico maravilloso de su catedral, del claustro y de las obras del museo episcopal, el Beatus entre ellas. De verdad que impone tanto arte en un solo lugar. Podéis visitar la Seu d’Urgell este fin de semana con motivo de su milenaria feria de San Armengol, que llena la ciudad de propuestas artesanales y gastronómicas, además de poder visitar la feria ganadera, muy importante. También pueden subir hasta la Seu en el transcurso de una ruta más larga por el Alt Urgell y la Cerdanya. La Cerdanya es ideal para pasar unos días. Nosotros no nos hemos alojado, ni comido nunca en la Seu. Hemos estado en casas rurales, como es El Rei de Lles o Cal Rei de Talló. También en hoteles como el Bellavista de Martinet, donde también puede comer muy bien. O en campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría, o el de Prullans. Si pensais pasar muchos días los apartamentos Guitart de La Molina están muy bien, sobre todo fuera de temporada. En la Seu hay muchos restaurantes, y buenos. Últimamente vamos al Golf de Aravell, a pocos km. de la Seu. Se come de fábula y bien de precio.

Zákhynthos, Zacint o Zante


Nosaltres vam anar a  a Zacint des de Killiny, un port a l’oest del Peloponès des d’on surten els vaixell que van a aquesta preciosa illa jónica, i a la seva veïna Cefalonia. La travessa dura només una hora, i és molt agradable. Zákhynthos és una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Com ja us hem dit hi arribem en vaixell, ben al matí, perquè estàvem hostatjats en uns bonics apartaments del càmping Ionian Becah, un lloc fabulós i molt recomanable. Vam visitar, durant tot el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Com ara la turística platja del naufragi, que no val tant la pena com la mateixa petita cala d’on surten els vaixells que us hi portaran: la cala de Porto Vromi. Una cala petita, però esplèndida, en un entorn verge. I com aquesta un munt en tota l’illa. És un paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar. Anafonitria és un bon lloc per fer un centre d’excursions perquè dona accés a les platges més boniques de l’illa, les de la costa nord. A més recomanem la visita del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

La capital de l’illa, Zàkinthos o Khora, no és gaire espectacular. Va ser destruïda per un terratrèmol fa 70 anys i encara guarda el record. La catedral és curiosa per la riquesa de decoració i l’estil bizantí que és comú a molts edificis religiosos grecs. La resta de Zante te molts reclams que poden atreure l’atenció del viatger familiar: bones platges de sorra, sobretot les del sud, on les tortugues posen els ous. De fet la tortuga és l’atracció de l’illa, com el seu símbol. Preus assequibles, molt moderats, hotels típics i restaurants amb bona teca i per pocs calers. No deixeu de visitar Zante en el curs d’unes vacances per les illes Jóniques, amb les seves companyes Corfú, Paxi, Antipaxi, Leukada, Itaka i Cefalonia. O bé passeu-hi un dia si esteu fent una ruta pel Peloponès.

Zante es una bonita isla del archipiélago de la Jónicas, en la costa oeste de Grecia. Con sus compañeras Corfú, paxi, Antipaxi, Lefkada, Itaka y Cefalonia son un pequeño paraiso. En Zante podeis visitar la cala del naufragio, llena de gente. Los barcos salen de Porto Vromi, un sueño de cala. Por la zona norte de la isla hay calas olvidadas con un agua fantástica. En el sur teneis largas playas arenosas donde las tortugas desovan. Ellas son el símbolo de esta isla maravillosa. La capital no vale la pena. Fué destruida por un fatal terremoto en 1953. Ir a Zante si estais de vacaciones en el Peloponeso griego es buena idea. Solo a una hora en barco del puerto de Killiny.

Micenes


Micenes, al Peloponès, a Grècia. Un altre nom mític. Un nou lloc que heu de veure. La increible ciutadella de Micenes, força ben conservada pels 3000 o més anys d’antiguitat que la contemplen. Amb les tombes reials, amb els cercles d’enterraments, amb l’acròpolis poderosa i la famosa porta dels lleons. Si hi aneu a l’estiu farà molta calor, potser 39 graus, potser més, però es pot suportar i quedareu meravellats. Arribar-hi és fàcil. La carretera bona. Heu d’anar de Corint, per l’autopista, camí d’Argos. Un altre nom mític, avui una vila gran. Abans d’arribar-hi trobareu la desviació a mà esquerra, ben indicat. Bon aparcament. Primer haureu de parar i aparcar a l’anomenat Tresor d’Atreu, molt impactant, el millor de Micenes. Vista aquesta tomba, haureu de continuar fins l’acròpolis, un km. més enllà. Cal travessar un petit poble turístic, on hi ha molts bars i restaurants abans d’arribar al jaciment. A la tornada podeu parar i dinar. O bé podeu anar a cercar la frescor d’una platja, del mar. A Nauplia, per exemple, bonica ciutat medieval oberta a una badia i un port bonics, amb un castell dalt del penya-segat. Bons hotels i restaurants allà també.

Nosaltres vam anar a dinar, per banyar-nos, al poble on dormíem i des d’on vam fer l’escapada a Micenes. Es tracta de Loutra Elenis. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. L’hotel on estàvem, de fet uns apartaments, eren els Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns estudis amplis, amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu d’incloure Micenes en una sortida familiar per Grècia!.

Micenas es otro nombre mítico, otra civilización antigua de renombre, de las muchas que florecieron en el Peloponeso, en Grecia. Una ciudadela potente, inexpugnable, unas sepulturas impresionantes, la puerta de los leones, los círculos reales, las murallas. Todo esto es Micenas, hoy un pequeño pueblo cerca de Argo y de Nauplia. Un pueblo por el que se pasa para llegar al yacimiento más famoso de la antiguedad clásica en esta zona. No dejeis de visitar Micenas en una excursión por Grecia.

Olímpia


La visita a Olímpia, encara que faci calor, encara que no pugueu moure-us de la gent que hi ha, encara que només sigui un munt de ruïnes, no ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat. El lloc és ordenat, net i ben organitzat. Aparcament difícil si hi arribeu en cotxe. Més senzill si agafeu un autocar. Abans d’entrar al jaciment travessareu el poble que ha nascut al voltant. Hotels, bars, restaurants, tendes de records… Però tot ben urbanitzat, fins i tot amb glamour. Des de l’entrada us caldrà caminar una mica. Molt de sol, però alguns arbres. Sorprèn la vegetació, les plantes, ben cuidats, a la vora dels camins. No és un indret desolat, batut per la pols, rocós o mineral. És una mica com una mena de gran jardí on les columnes s’aixequen com un element natural més. Necessitareu una bona guia, tot i que tot està ben indicat. Aquí la palestra, allà un temple… L’estadi us entusiasmarà, per la història. No hi ha grades, només una catifa d’herba, el podi i la meta. I molta gent jugant a fer els 100 metres, i càmeres i mòbils per deixar-ne constància. Pot haver-hi cues per aconseguir l’entrada, atenció!.

I, quan ja penseu que s’ha acabat, i en sortiu satisfets, trobeu el museu. Això si que és una passada. Quatre peces, no gaires coses, no molt gran, unes quantes sales. Però ben distribuïdes, ben explicades i de gran qualitat. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles, fastuós, diví. Però també els frontons del temple de Zeus, o la Nike. Us recomanem vivament que no oblideu Olímpia en una ruta per Grècia, i que no deixeu de veure el museu.

Si heu arribat al modern però pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, ja sabreu el què vol dir sobresaturat de gent i molt turístic. Per això, si podeu, si viatgeu pel vostre compte, i sou amos del vostre destí, us recomanem que us allunyeu d’Olímpia i de Katakolo per dinar i aneu a un altre poblet de la costa jònica, qualsevol petit port o platja. Nosaltres ho vam fer i el premi fou un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar. Per dormir podeu anar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Bona estada a Olímpia.

Olímpia es un destino claro y clásico en Grecia. Situado en el Peloponeso, no lejos del mar, pero en el interior, sus ruinas deben ser vistas, aunque poco quede en pie. Pero el lugar es muy evocador, sugerente, especialmente el estadio, donde podeis jugar a ser atletas de la antiguedad. Se puede aparcar fácil y, contra lo que podria pensarse, el paseo hasta la entrada del yacimiento, desde el pueblo que se ha formado a su alrededor, está acondicionado y ajardinado. También los restos de templos y edificios clásicos disponen de arbolado y buena sombra. No dejeis de ver el museo con los frontones del templo de Zeus casi intactos, el Hermes de Plaxiteles o la Nike. Muy bello. Para comer os recomendamos que vayais hacia la costa, en cualquier playa encontrareis buenos restaurantes al lado del mar. En un viaje por Grecia, Olímpia no puede faltar.