Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys


 

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper dissabte no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este sábado no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Fira de la Girella al Pont de Suert


El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concessions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, feréstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tasts de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Bé l’Hostal Canigó, molt tradicional. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anaven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Igoumenitsa


A la Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic, en una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia trobareu Igoumenitsa. Aquesta ciutat, o millor dit, el seu port, és la porta d’entrada a Grècia des del port italià de Bríndisi. D’allà surten els vaixells que fan cap al port i la ciutat d’Igoumenitsa. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica ni turística, hem de dir te bones platges, sobretot al nord. Ens referim a la bonica platja de Drepanos, de sorra fina, llarga i amb tota mena de serveis, d’aigües calentes. És evident que prop de Igoumenitsa hi ha platges molt més maques, però si feu servir la vila com a punt de referència i estada per visitar la regió, no oblideu la platja de Drepanos. Nosaltres ens vam allotjar a Igoumenitsa en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets. Els amos, el Sr. Pablos i la seva dona, preparen un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, o Mega i Mikros Ammos, o les que estan prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Davant d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Del port d’Igoumenitsa també surten vaixells cap a les illes de Paxi i Antipaxi, molt menys conegudes. Per sopar molt bé a Igoumenitsa us recomanem que aneu al restaurant Amvrosia, a tocar del port.

La ciudad de Igoumenitsa está situada en la costa del Épiro griego. De hecho es la entrada a Grecia por esta parte del mundo. Su puerto está conectado con Brindisi, Itàlia, y decenas de barcos llegan cada semana desde esa ciudad y muchas otras. Igoumenitsa, sin ser especialmente bonita ni turística, tiene buenas playas, como Drepanos al norte. Una playa larga, de arena fina, con todo tipo de servicios y aguas bien cálidas. Desde Igoumenitsa se puden visitar bellas ciudades marineras y pueblos blancos como Parga o Siviota, y sus bellas playas, que son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que la ciudad tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten Igoumenitsa, las islas a las que sirve y las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

Mikri Amnos


La Costa Jónica grega és molt desconeguda del gran turisme. I, en canvi, les seves platges son una passada. N’hi ha un munt, totes bellíssimes. Costa escollir. Nosaltres vam parar a una, entre la petita població de Siviota, punt d’accés a un munt de cales paradisíaques, i la ciutat marinera de Parga, on vam acabar l’excursió. Es tracta de la bonica platja de Mikri Amnos. Una cala d’una bellesa especial, amb una aigua blau turquesa sorprenent. De fàcil accés, està a peu de carretera, i fàcil aparcament, gratuït o bé pagant quatre calerons sota l’ombra d’unes oliveres. Coneguda només pels grecs i alguns turistes alemanys o italians, que arriben des del port d’Igoumenitsa. A la cala hi ha tota mena de serveis, proveïts pel restaurant del lloc, que no està malament. Dutxes i aparcament si us quedeu a dinar. I seguint cap a sud podeu gaudir també de la bella vila de Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Hi ha una illa on hi ha un petit monestir blanc davant del poble. Una delícia de lloc. A Parga vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. Per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada que porta d’Igoumenitsa a Parga trobareu moltes cales i platges fabuloses. Per tornar podeu agafar la carretera nacional o l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però ràpida i civilitzada. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu en la platja de Mikri Amnos i les seves companyes dels voltants de Siviota i Parga!. Un altre bon lloc per dormir a la zona és als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets. No us perdeu aquesta sèrie de platges boniques:  Plataria, Sivota, Mega o Mikros Ammos, Parga. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible.

Parga, Siviota y sus bellas playas, como la de Mikri Amnos, por ejemplo, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, como Mega Amnos, o Mikros Amnos sean un buen lugar para ir.

 

La costa de l’Èpir Grega


La Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic és una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia. La manera més fàcil d’arribar-hi, avió a banda, és des del port italià de Bríndisi, des d’on surten els vaixells que fan cap a la ciutat grega epirota d’Igoumenitsa. Aquest important port de l’Èpir és la primera destinació del turista que arriba a terres gregues per aquesta via. Son  només vuit hores de vaixell, de les quals n’hi ha quatre que son precioses, sobretot quan la nau bordeja les costes ignotes d’Albània i Corfú. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica, tot i que te bones platges al nord, pot ser un fantàstic punt de referència i estada. Nosaltres ens vam allotjar en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets, on el Sr. Pablos prepara un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Prop d’aquests pobles de la costa jònica hi ha l’Aqueront, el riu infernal, que arriba al mar formant un delta. Poc abans de la desembocadura, el riu s’estén en un seguit de llacunes ben curioses on el barquer Caront conduia les ànimes fins a l’entrada de l’infern. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Enfront d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Corfú és un destí natural, turístic i cultural molt potent, a una hora en vaixell de la costa de l’Èpir, una amalgama única de pobles i de cultures. Preneu-vos el temps de recórrer els carrers encalats i pintats en tons pastel. El temps d’entrar a l’església del sant patró venerat de l’illa, Sant Espiridó.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us recomanem unes vacances a la Costa Jónica grega que és una de les darreres grans costes  desconegudes del gran públic al Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si un cop allà, viatgeu fins a Corfú, o a l’illa de Paxi, o a Antipaxi, illes molt menys conegudes, ja serà el summum. No us deixeu per cap raó la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians. Allà podeu dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La costa del Épiro griego, con ciudades marineras y pueblos balncos como Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

Kourouta


El poblet i la platja de Kourouta està força a prop del petit però pintoresc port de Katakolo, on atraquen els grans creuers per anar a Olímpia. Però a la inversa que aquell , que està sobresaturat de gent i és molt turístic, Kourouta és un remot poblet de la costa jònica, amb un petit port i una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Si us heu de banyar aquí us explicarem un bon secret. Aneu a dinar a un restaurant anomenat Axilleion, amb accés directe a la platja paradisíaca de Kourouta. Allà hi ha bon aparcament a l’ombra, dutxes i podreu menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Podreu banyar-vos abans i després de dinar. Per dormir, en aquesta zona, recomanem el resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada per visitar la meravellosa ciutat antiga d‘Olímpia, que val una visita i el viatge, podeu retenir aquests noms: la platja de Kourouta i per descomptat Olímpia, i el càmping resort Ionian Beach.

Olímpia es un destino claro y clásico en Grecia. Situado en el Peloponeso, no lejos del mar, pero en el interior. El lugar es muy evocador, sugerente, especialmente el estadio, donde podeis jugar a ser atletas de la antiguedad. No dejeis de ver el museo con los frontones del templo de Zeus casi intactos, el Hermes de Plaxiteles o la Nike. Muy bello. Pero en Olimpia hace mucho calor, y por eso os recomendamos que para comer vayais hacia la costa. Por ejemplo hacia Kourouta, una playa bellísima, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes, como el restaurante Axilleion, con acceso directo a la playa paradisíaca de Kourouta. Platos típicos. de dinar. Para dormir, en la zona, el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping. Recordad: Kourouta y Ionian Beach.

Loutra Killinis


La platja i el poble termal de Loutra Killinis està al Peloponés grec, no lluny del port de Killini, des d’on surten els vaixells que van a Cefalonia i Zante, dues bellíssimes illes gregues del mar Jònic. Aquest poble és famós pels banys termals naturals, recentment restaurats i ara inclosos en un complex de luxe. També per estar situat vora el mar, amb una de les millors platges de Grècia, si fem cas a les guies. De fet es tracta d’una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Disposa d’un bon aparcament perquè hi ha una carretera sense sortida que recorre les dunes que envolten la platja pel darrera. Encara que la zona de Loutra Killinis te molts i bons hotels, i càmpings, nosaltres us recomanarem un situat uns 10 kms. al sud. Es tracta del resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada a la costa nord del Peloponés, per visitar les illes Jòniques, creiem que val la pena banyar-se a la platja de Loutra Killinis i hostatjar-se al càmping o al resort Ionian Beach.

Loutra Killinis es un pueblo turístico, con un balneario de agua termal muy famoso, que es mundialmente conocido por tener una playa bellísima, muy larga, con dunas, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes y hoteles, con acceso directo a la playa paradisíaca de Loutra Killinis, pero nosotros para hospedarnos en esta zona escogimos el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping.