Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

La fira Remeiart al castell de Penyafort


Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits, caminades, propostes… no donareu l’abast! També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinte han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’església blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

La Fira Modernista de l’Arboç


La Fira Modernista del Penedès es celebra aquest proper cap de setmana de maig al bonic poble de L’Arboç. Aquesta vila està situada a peu de carretera N-340, camí de Tarragona, un xic més avall de Vilafranca del Penedès, però abans d’arribar a El Vendrell. Sortiu de l’autopista a Santa Margarida i els Monjos, i agafeu la N-340 cap a Tarragona, i la travessareu. La gent d’aquesta bella vila, dèiem, han muntat una fira dedicada al modernisme, s’han vestit d’època i ens obren els seus edificis més emblemàtics. Hi haurà de tot per passar-ho bé en família: mostra de teatre al carrer, amb animació històrica, i ja us hem comentat que podreu fer un seguit de visites guiades pel  patrimoni modernista de l’Arboç, que no és poc!. La VIII Fira Modernista del Penedès presenta aquest any com a principal novetat la representació de la peça teatral “La Llegenda d’amor a la seva rèplica de la Giralda de Sevilla. Una obra inspirada en una història d’amor real que va determinar la construcció d’aquest emblemàtic edifici de l’Arboç. No podem ressenyar aquí tota la immensa quantitat de propostes lúdiques que trobareu a l’Arboç aquest cap de setmana. Millor mireu la web municipal. Per dinar podeu anar a la Fonda de Can Peraire, al carrer Major, 47, tel: 977 67 03 33. O bé a La Torrada, al carrer Roca, 13, tel: 977 67 05 69. Si voleu fer un volt per aquesta zona, que és força desconeguda, però molt maca, no oblideu arribar-vos fins al pantà del Foix, parc natural. Un bon lloc per fer caminades, observar ocells i passar una bona estona. Ara està preciòs, amb l’embassament ple d’aigua fins dalt. El poble i el castell de Castellet, que es reflexa en les aigües calmes del pantà, son molt bonics. Com també ho és el castell, palau i monestir de Penyafort. Totes dues referències a menys de 10 kms. de l’Arboç. Si us calgués fer nit per aquelles contrades podeu anar a l’Hotel Don Pelayo, un clàssic hotel dels de tota la vida, bé de preu. Bona fira modernista!.  ‎

La Feria Modernista del Penedès se celebra este fin de semana en el bonito pueblo, más bien villa, de L’Arboç, que está situada a pie de carretera N-340, camino de Tarragona, un poco más abajo de Vilafranca del Penedès, pero antes de llegar a El Vendrell. Salgan de la autopista en Santa Margarida i els Monjos, y tomen la N-340 hacia Tarragona, y lo atravesaran. La gente de esta hermosa villa, decíamos, han montado una feria dedicada al modernismo, se han vestido de época y nos abren sus edificios más emblemáticos. Habrá de todo para pasarlo bien en familia: muestra de teatro en la calle, con animación histórica, y ya os hemos comentado que puede hacer una serie de visitas guiadas por el patrimonio modernista de L’Arboç, ¡que no es poco!. En el transcurso de la Feria se realizarán dos visitas guiadas gratuitas. Una será en la magnífica casa modernista conocida como “La Giralda”. Debe este nombre a la torre imitando el campanario de Sevilla, que se ve desde muchos kilómetros a la redonda. Nunca está abierta, y ahora se podrá ver por dentro, pagando un módico precio. También será visitable el magnificiente palacio Gener y Batet, otra obra maestra del modernismo. Y no podemos reseñar aquí toda la inmensa cantidad de propuestas lúdicas que encontrará en el Arboç este fin de semana. Mejor vean la web municipal. Para comer se puede ir a la Fonda Can Peraire, en la calle Mayor, 47, tel: 977 67 03 33. O bien a La Tostada, en la calle Roca, 13, tel: 977 67 05 69. ¡Buena feria modernista!.

Mercat Medieval de Palau Solità i Plegamans


Paulau Solità i Plegamans és un municipi del Vallès, molt proper a Barcelona. S’hi arriba per la C-17, sortint de Mollet i anant cap a Caldes de Montbui. La carretera, avui dia, passa pels afores del poble. Abans el travessava i la gent parava a comprar-hi el pa, i altres queviures, que també venien els diumenges. Ara el poble està molt més tranquil. Palau te un castell, seu de la Fundació Folch i Torres, i de diversos serveis de la ciutat. És força bonic. També te algunes masies de mèrit, i una alzina molt i molt gran. Però tots aquests atractius no són prou interessants per provocar un allau de turistes. El que si que any rera any fa augmentar el turisme de masses és el seu bonic mercat medieval. Serà aquest cap de setmana, i hi haurà tota mena d’espectacles, un campament medieval al castell, una zona d’activitats infantils, amb espectacles de lluites i torneig amb cavalls, exhibició d’oficis o visites guiades al Castell de Plegamans i la Fundació Folch i Torres. Un bus connecta el centre de la vila i el Castell de Plegamans. També un munt d’aparcaments, gratuïts, als carrers Garraf i Empordà, a prop del Castell de Plegamans, o al pavelló d’esports i la plaça de Ca l’Estruch. Serà una oportunitat única per a fer una visita guiada al Castell de Plegamans, amb l’interessant museu Folch i Torres dins les seves sales, guapo de veure. Aneu a Palau aquest cap de setmana i els vostres fills i filles gaudiran d’una bona jornada, ben divertida, amb les disfresses, els tallers i tots els actes que s’hi organitzen. Si us cal dinar podeu menjar les coses bones que cuinen les parades del mercat medieval. Si us agrada més entaular-vos, aneu al restaurant Can Burgues, molt bona teca, on s’especialitzen en carns a la brasa, a la mateixa carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Un altre, on oferiran menú medieval especial, molt bo també, és el restaurant Can Joan, recomanable. L’anomenat Bar del Poble, tel. 93 688 39 49, dins la seva senzillessa, també s’apunta al menú especial medieval, i està molt bé!. El restaurant pizzeria Leonardo Da Pincho, tel. 93 864 70 20, fa pizzes boníssimes, i també està entre els locals amb menú medieval aquests dies. Bona fira medieval a Palau!.

Paulau Solità i Plegamans es un municipio del Vallès, muy cercano a Barcelona. Se llega por la C-17, saliendo de Mollet y yendo hacia Caldes de Montbui. La carretera, hoy día, pasa por las afueras del pueblo. Antes lo atravesaba y la gente paraba a comprar el pan, y otros víveres, que también vendían los domingos. Ahora el pueblo está mucho más tranquilo. Palau tiene un castillo, sede de la Fundación Folch i Torres, y de diversos servicios de la ciudad. Es bastante bonito. También tiene algunas masías de mérito, y una encina muy grande. Pero todos estos atractivos no son suficientemente interesantes para provocar una avalancha de turistas. Lo que si que año tras año hace aumentar el turismo de masas es su mercado medieval. Todo el pueblo se vuelca en la organización de este mercado. Ven a Palau estos días y tus hijos e hijas disfrutarán de una buena jornada, muy divertida, con los disfraces, los talleres y todos los actos que se organizan. Para comer prueba las cosas buenas que cocinan los puestos del mercado medieval. Si os gusta más sentaros, id a Can Burgues, donde se especializan en carnes a la brasa, en la misma carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Otro, más de menú, es Can Boada, en el Camino Real, 185. Teléfono: 93 864 80 68.

Cartagena


A la regió de Múrcia, tot i que ells diuen ser, i prefereixen ser de Cartagena, trobem aquesta antiga ciutat, possiblement la més antiga d’Espanya. Fundada pels cartaginesos, conquerida per romans, bizantins, visigots, musulmans i cristians. Un cresol de cultures que han anat deixant la seva petjada al llarg dels segles. Una vila mestissa, molt diferent. Si decidiu fer una visita a Cartagena no us penedireu. Es tracta d’una ciutat gran, molt cosmopolita, cada dia més moderna, molt oberta al mar, ara que han tirat al terra el perímetre de l’arsenal de l’armada que tancava el port. Perquè Cartagena te un port de primer ordre, un port militar, tancat, cobejat per totes les cultures, el més gran arsenal de la península.  Una ciutat plena de restes magnífiques, com ara el teatre romà, amb esglésies de tota època, castigada per les guerres, construïda sobre les seves ruines, una vegada i una altra. Una vila amb tradicions arrelades, on hi fan unes processons magnífiques per Setmana Santa. No us perdeu l’arsenal, per fora, el port, el museu nacional d’arqueologia submarina, únic. I el castell dalt del turó, un de tants, amb les vistes sobre Cartagena. I no deixeu de donar un passeig pels seus voltants. Per la zona minera de La Unión, per les cales amagades camí de Portman, com ara la Cala Cortina. I, una mica més lluny, la Manga del mar Menor, una massa d’aigua tancada, calenta, tropical. O el Cabo de Palos, bon lloc on dinar, al restaurant El Faro, per exemple. O el Cabo Tiñoso o El Portús. I una mica més enllà, molt verge, un desert amb platges: el parque natural de Calblanque i Cala Reona. No heu vist mai res d’igual. No us perdeu Cartagena en un viatge pel llevant espanyol. No hem menjat ni dormit mai a Cartagena, però hi ha bons restaurants i bons hotels. Mireu internet!.

La ciudad de Cartagena se encuentra en Múrcia. Es una ciudad portuaria abierta al Mar Mediterráneo a través de una amplia bahía y un bonito puerto, actualmente accesible. Tiene muchos restos de su pasado cartaginés y romano, como el fabuloso teatro, en la foto. También una série de castillos y baterías de costa que le dan buenas vistas. Sus entornos naturales son otra joya que cabe reseñar. Teneis playas y calas protegidas, como cala Cortina o las playas de Cabo Tiñoso, entre las que se encuentra la playa de El Portús. Hacia el norte podreis gozar de las playas de la Manga del Mar Menor, cercanas y de las que se ubican en el parque natural regional de Calblanque y Cala Reona, preciosas. Cartagena es una buena meta de turismo familiar. No hemos comido ni dormido nunca allí, pero hay buenos hoteles y restaurantes al alcance de un clic en internet.

Fira del conill a Vilafant


Vilafant es un poble que està, literalment, enganxat a Figueres, a ponent. Es troba a només un parell de kms. de la capital de l’Alt Empordà, si seguiu, des del centre de la ciutat, la carretera N-260 cap a Besalú i Olot. Si ho feu arribareu a Vilafant només passar la via del tren i l’autopista, a mà esquerra. Tot i aquesta proximitat, la gent de Vilafant està orgullosa de ser-ho i no volen esdevenir un barri més de Figueres. Però, tranquils, perquè el poble de debò segueix essent un petit nucli rural, amb el seu nucli antic medieval ben conservat al voltant d’una església cistercenca. I per quina raó sortim ara a parlar de Vilafant?. Doncs per la seva Fira del Conill, que no és poca cosa. És una fira dedicada al conill, sí, és clar, però també a l’artesania, amb més de 100 parades d’artesans l’any passat, i a la gastronomia. Les fleques i pastisseries fan les famoses cues de conill, una pasta que heu de provar, com el  vi de la cooperativa. Però amb la fira no s’acaba pas tot. Hi ha més de 2.000 metres quadrats d’exposició als carrers del poble on s’hi fan exposicions, concursos, tallers, activitats per infants o concerts, com ara el “Conill in Concert” que organitza Ràdio Vilafant el mateix dia de la Fira del Conill. Tot aquest proper diumenge 3 d’abril. Empordà. No us ho perdeu. Mireu la programació per aquest any a la web de l’ajuntament o al facebook de la fira. Per dinar proposen un munt de restaurants que oferiran els seus serveis per la fira. En concret  9 restaurants, 1 pastisseria i 1 cooperativa de vins. Son: Cuina 22, també El Bar de la Plaça, el restaurant La Quinta Forca, el restaurador Carles Antoner, el local L’elegància del Paladar, l’associació La Cuina del Vent, que englpoba les propostes de Can Jeroni, Amiel Molins, Falconera i Voramar. Per acabar la pastisseria Parc Bosch. A nosaltres ens agrada, a l’antiga N-II de Figueres, Can Costa, un restaurant, amb una cuina molt reconeguda. Bella decoració interior. I després de viure la Fira del Conill emporteu-vos a casa una bossa de cues de conill de Can Morera, de Cal Flequer o del Forn de la Plaça o de la pastisseria del Parc Bosch. I si pujar a Vilafant només pel poble o la fira es fa poca cosa, penseu que podeu passar el dia, i el cap de setmana visitant la propera Figueres, que és una ciutat ideal per un cap de setmana, amb importantíssims atractius per a les famílies amb nens. Us n’explicarem uns quants. Per exemple el teatre Museu Dalí, una visita imprescindible. Com també ho és el Museu del Joguet de Catalunya, un gran museu nacional, poc conegut, on reviureu la vostra infància. O el Museu de l’Empordà, amb una bona col·lecció d’art. Hi ha un bon Museu de la Tècnica, amb objectes de la industrialització de tota la comarca. Si parlem d’edificis, a Figueres podeu visitar un casc antic bufó, res de l’altre món, amb una església gran, cases d’època i una rambla divertida. Menció a banda requereix el fascinant castell de Sant Ferran, un fabulós exemple de fortificació del XVIII, que es pot visitar, per fora, per dins i per les entranyes. Val la pena anar a Figueres només per visitar la fortalesa de Sant Ferran. I si parlem de la comarca no acabaríem de donar-vos referències. Deixeu-nos citar només un monument, el monestir de Vilabertran, que està situat a escassos dos kms. de la ciutat. Pràcticament al costat. Arribareu a Vilafant per carretera a través de l’autopista A-7, prenent la sortida 4,  la de Figueres sud. A la rotonda agafeu l’antiga N-II i aneu cap a Figures Centre. Qualsevol carrer a mà esquerra us portarà, passant sota la via de l’AVE, o per sobre, a Vilafant. Si no ho veieu clar acabeu d’arribar al centre de la ciutat i gireu a mà esquerra per la N-260 cap a Besalú i Olot. Per dormir, prop de Vilafant, a la carretera N-260 hi ha l’Hotel Travé. Còmode i net. Bé de preu. A Figueres, a més, hi ha molts llocs per menjar, i per dormir. De fet ens resulta súmament difícil imaginar una altra ciutat amb més i millors hotels i restaurants. Nosaltres, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin, resumits en un menú que no està malament de preu. Habitacions familiars un pèl més cares, però molt d’acord amb el glamour del lloc. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant  el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. Us hem convençut que us arribeu a gaudir de la Fira del Conill?. Esperem que decidiu que sí!.

Figueres es una ciudad ideal para un fin de semana porque esta villa tiene importantísimos atractivos para las familias con niños. Os explicaremos unos cuantos. Por ejemplo el teatro Museo Dalí, que domina la ciudad, y las calles, plazas y fachadas del casco antiguo, como la del propio teatro y la de la Torre Galatea, (en la foto). Una visita imprescindible. Como también lo es el Museo del Juguete de Cataluña, un gran museo nacional, poco conocido, donde reviviran su infancia. O el Museo del Empordà, con una buena colección de arte. También hay un buen Museo de la Técnica, con objetos de la industrialización de toda la comarca. Si hablamos de edificios, en Figueres hay un casco antiguo bonito, aunque nada del otro mundo, con una iglesia grande, casas de época y una rambla divertida. Mención aparte requiere el fascinante castillo de San Fernando, un fabuloso ejemplo de fortificación del siglo XVIII, que se puede visitar, por fuera, por dentro y por las entrañas. Vale la pena ir a Figueres sólo por ver el castillo de San Fernando. Y si hablamos de Figueres como destino este fin de semana és porque en un pueblo vecino, en Vilafant, tiene lugar la feria del conejo, una excusa fabulosa para subir hasta aquí arriba y pasar el domingo con los niños. Y si hablamos de toda la comarca no acabaríamos de hablar de buenas oportunidades de turismo familiar. Dejadnos citar sólo un monumento, el monasterio de Vilabertran, que está situado a escasos dos kms. de la ciudad. Prácticamente al lado. Pero Figueres es un buen, muy buen punto de excursiones por el Empordà, Costa Brava, por el Pirineo próximo. Pero eso ya lo decidiréis vosotros. Nosotros os hemos presentado la ciudad de Figueres. Lleguense por carretera a través de la autopista A-7, tomando la salida 4, Figueres sur. En tren también es fácil ir a Figueres, porque la estación está en el centro. También lo es con el bus. En Figueres hay muchos lugares para comer, y para dormir. De hecho nos resulta sumamente difícil imaginar otra ciudad con más y mejores hoteles y restaurantes. Nosotros, ya lo sabéis, somos fans del Hotel Duran. Una cocina magnífica, un servicio excepcional, digno de una estrella Michelin, resumidos en un menú que no está mal de precio. Habitaciones familiares un poco más caras, pero muy de acuerdo con el glamour del lugar. También muy recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Interesante el Plaza Inn, de la cadena internacional. Es una buena referencia. En los Hoteles Sidorme, hay uno en Figueres, encontrará habitaciones bonitas y muy bien de precio. En la mayoría de estos hoteles los niños duermen gratis con los padres.

La Mora, un paradís


A uns 10 kms al nord Tarragona, i per tant només a uns 80 kms. de Barcelona, trobareu la platja de la Mora. Està situada a només a un parell de kms. al sud d’Altafulla, per cert una preciosa vila medieval que cal visitar. I en aquesta fabulosa platja, que a partir d’ara anomeramen la cala de la Mora, força urbanitzada però no gens destrossada, podeu fer una banyada en un ambient molt familiar i amable. De fet el màxim atractiu de La Mora és el seu ambient. Per això us volem convidar a baixar fins la Mora. S’hi arriba des de la N-340, mitjançant una rotonda, o bé sortint de l’AP7 a l’alçada de Torredembarra i continuar fins Altafulla i La Mora. Aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb boscos de pi que arriben fins el mar, sense cap servei, però sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, avui dia només visitada pels nudistes, però a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben a prop l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. La Mora no és tan feréstega però ofereix una aigua transparent, un entorn segur pels infants i un parell de bons restaurants per prendre alguna cosa. S’anomenen el Racó de la Mora i el Moramar. També hi ha un càmping i diversos apartaments, alguns dels quals es lloguen per vacances. La Mora és preciosa, l’aigua neta, netíssima. No us hem convençut de fer un bany familiar en les aigües calmes i blaves de La Mora?. Doncs vinga!.

A unos 10 kms al norte Tarragona, y por tanto a unos 80 de Barcelona. A sólo un par de kms. al sur de Altafulla, preciosa villa medieval, y fabulosa playa, encontramos la cala de la Mora. Es una media cala, media playa, bastante urbanizada pero no destrozada, muy familiar. De hecho el máximo atractivo de La Mora es su ambiente muy familiar. Se llega desde la N-340, mediante una rotonda, o bien saliendo de la AP7 a la altura de Torredembarra y continuando hasta Altafulla y La Mora. Este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con bosques de pino que llegan hasta el mar, sin ningún servicio, pero sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, hoy en día sólo visitada por nudistas, pero a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a su lado hay una caleta, sin aparcamiento, pero muy cuca. Está todo muy cerca del espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. La Mora no es tan salvaje pero ofrece un agua transparente, un entorno seguro para los niños y un par de buenos restaurantes para tomar algo. También hay un camping y varios apartamentos, algunos de los cuales se alquilan para vacaciones.  La Mora es precioso. ¿No os hemos convencido de hacer un baño familiar en las aguas calmas y azules de La Mora?.