Ahir us parlàvem d’una ruta pel sud del Ter, tocant a les Gavarres. I us proposàvem la ciutat de Girona com a centre de sortida i de destí. Avui us proposarem una altra ruta a fer durant un cap de setmana, des de Girona. Sortirem cap a Figueres per l’antiga N-II. Arribats a Medinyà girarem a la dreta cap a Cervià de Ter. Aquesta població té les restes d’un antic monestir, una església romànica preciosa, no sempre oberta. Continuem cap a Verges, on el dijous sant fan la típica dansa de la mort. El casc antic és bonic, amb unes muralles ben conservades. Girem cap a La Bisbal, i a Parlavà agafem cap a Torroella. Prop de Serra de Darò tornem a girar a la dreta, cap a Palafrugell. Arribareu a Ullastret, bonic poble medieval, eclipsat per la excavació del més gran i formidable poblat iber de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Impressionant!. Podeu fer una ruta per diversos poblets de la plana de l’Empordà, tots guapíssims. Si no vàreu veure La Bisbal, ara pot ser el moment. Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar, pot ser un altre destí si no la vàreu incloure en l’anterior. Can Bonay, o bé Can Nau, son bons llocs. Podeu anar ara cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, molt bonic i de Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. A sobre de Pals teniu Torroella, gran vila amb un bonic casc antic, i la seva platja, L’Estartit, des d’on surten els vaixells que us portaran a fer un volt a les Illes Medes, super recomanable. El castell del Montgrí, dominant la plana, o l’ermita de Santa Caterina on la Víctor Català va emmarcar “Solitud” son possibles reclams de visita. Seguim pujant cap al nord. Allà hi ha Bellcaire d’Empordà, amb el seu palau castell altanerós. Arribarem a L’Escala, i a les ruïnes d’Empúries, fita arqueològica que no podeu deixar passar. La platja grega d’Empúries és molt acollidora, familiar. Més amunt encara el petit poblet de Sant Martí d’Empúries és una cucada. Bons restaurants!. La tornada pot ser directa cap a Orriols per agafar l’autopista, o desfen camí podreu parar a llocs que heu deixat enrere al matí. Si torneu per la C-66, brancal nord, en direcció Girona tornareu a passar per La Bisbal, Flassà i Celrà. Recordeu que passat La Pera hi ha Púbol per la GI-6425, amb el castell museu del genial Dalí. Si feu centre a Girona us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. Modern el Blanc, una descoberta de darrera hora. També us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir ens agrada anar a l’hotel Ciutat de Girona, un quatre estrelles modern, i molt familiar. O als de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia. Un altre hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic.
Girona
Ruta pel nord de les Gavarres
Ahir us parlàvem de possibles rutes per la Catalunya confinada. I us proposàvem la ciutat de Girona com a destí. Avui us imaginem plàcidament instal·lats a la bella ciutat de l’Onyar durant un cap de setmana, visitant aquesta bonica ciutat, amb un barri antic fabulós, anomenat la Força, i la seva catedral, el call jueu… i pensant què podeu fer a més de admirar l’art de la capital del Gironès, us volem aconsellar una ruta per aquesta zona. En concret us proposem una ruta pel nord de la serralada de les Gavarres. Sortirem de Girona per la C-66 en direcció Sant Feliu de Guíxols. D’allà, per la C-66, agafeu en direcció La Bisbal i Palafrugell. Abans d’arribar al poble de Quart, trobarem a mà esquerra la indicació cap al Santuari dels Àngels, estimat a tota la comarca. Prenem la carretera plena de corbes que travessa el massís. Boscos primigenis d’alzina, feréstecs. En una dotzena de kms. som a l’ermita, que quan està oberta serveix menjar i beguda i ofereix llits. Vistes incomparables del Montseny a França, damunt l’Empordà. Baixem ara cap a Madremanya, bellíssim poblet ja en la plana de l’Empordà, però encara del Gironès. Val una visita. És rústic i coquetó. I s’hi menja, i s’hi dorm, de fàbula. Seguim cap a Monells, una vila medieval molt bonica, amb una plaça major fabulosa i arcs arreu. Una llegenda. Seguim endavant per petites carreteres cap al següent poble, Cruïlles, amb una plaça major medieval que treu la son, amb una torre poderosa al bell mig i cases de pedra. L’església li fa costat i el campanar hi rivalitza. Als afores del poble hi ha el monestir de Sant Miquel de Cruïlles, tancat per restauració de fa anys, però molt bonic per fora, pur romànic. Podeu anar fins Sant Sadurní de l’Heura, un altre lloc medieval, o baixar a La Bisbal, on podeu visitar el seu desconegut castell. Una joia. I comprar ceràmica, per exemple. Seguim endavant en aquesta zona farcida de petits poblets enmurallats, amb magnífics castells, esglésies i palaus medievals i renaixentistes, i coquetes cases de poble, de pedra picada, restaurades a quina més bonica. Continueu en direcció Palafrugell, i desvieu-vos cap a Vullpellac, que pertany al municipi de Forallac. Sortint-ne podem fer cap a Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar. Recomanem Can Nau o Can Bonay. La zona recorda una mica Itàlia, una mena de Toscana catalana. Si mai no heu fet aquesta ruta, el paisatge us captivarà. No cal anar fora de Catalunya per veure meravelles. Per menjar us recomanem Can Bonay, a Peratallada, un lloc molt especial, de cuina amb carta un xic curta però molt cuidada. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Continuem cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, parada obligada, i Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. El Padró, amb la torre, les muralles… Podeu acabar a la platja, a les encantadores cales de Palafrugell: Llafranc, un somni, Calella de Palafrugell. La tornada pot ser per Platja d’Aro, i Castell d’Aro, (bonic nucli antic), cap a Llagostera i Girona, o bé pel nord, per la mateixa C-66, brancal nord, en direcció Girona per La Bisbal, Flassà i Celrà. Si voleu podeu desviar-vos cap a La Pera i Púbol per la GI-6425, per veure el castell d’aquest darrer poble, museu del genial Dalí. Si us cal dormir, a la costa, proveu l’Hotel Sant Roc, a Calella. A Sant Sadurní de l’Heura hi ha el Somni, una casa rural encantadora. A Girona capital podeu anar a l’hotel Carlemany, a l’AC, o al Ciutat de Girona. Si us van més els càmpings, vora el mar, teniu el càmping Benelux, camí de Palamós, a Cala Castell. A Calella de Palafrugell hi ha el càmping La Siesta, gran, inmens. A nosaltres ens encanta el mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. El Camping Cypsela, a la platja de Pals, és avui dia quelcom més que un simple càmping.
La bellísima llanura del Empordà, pero más en concreto la zona del Empordanet de Josep Pla, está repleta de pequeños pueblos con murallas, con magníficos castillos, iglesias y palacios medievales y renacentistas, y coquetas casas de pueblo, de piedra picada, restauradas a cuál más bonita. Abundan las torres, como la de la foto, que pertenece a la villa de Vullpellac. De hecho, si nos lo permitís, recuerda un poco Italia. Si no lo considerais una herejía turística y estética, afirmaríamos que se trata de una especie de Toscana catalana. Y para acabarlo, no está nada lejos de Barcelona, (unos 100 kms.) Y se come, y se duerme, de fábula. Os queremos aconsejar una ruta por esta zona. Primero hay que llegar a Girona por la AP-7. Pueden visitar esta bonita ciudad, grande, pero con un barrio antiguo fabuloso, llamado la Força, y su catedral, el barrio judío … De allí, por la C-66, tomar en dirección La Bisbal y Palafrugell. Pasaréis por Celrà, y Flassà. Si queréis podéis desviaros hacia La Pera y Púbol por la GI-6425, para ver el castillo de este último pueblo, museo del genial Dalí. Antes de llegar a La Bisbal, en Corça, pueden desviarse hacia Monells, por la GI-6702, y de allí a Cruïlles, con un monasterio precioso, y seguir hasta Sant Sadurní de l’Heura. Tres localidades sin desperdicio, con torres, plazas porticadas … Bajen a La Bisbal, y visiten su desconocido castillo. Una joya. Continúen en dirección Palafrugell, y desvíense hacia Vullpellac, que pertenece al municipio de Forallac, como Peratallada. Esta última población merece una visita bien detenida. Para nosotros es la perla de la corona. Continuamos hacia Pals, por la Gi-651. Pasarán cerca de Palau Sator, parada obligada, y de Sant Julià de Boada, con una iglesia visigótica. Pals, uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, es la otra meta inexcusable. El Padró, con la torre, las murallas … Pueden acabar en la playa, en las encantadoras calas de Palafrugell: Llafranc, un sueño, Calella de Palafrugell … Y la vuelta puede ser por Platja d’Aro, y Castell d’Aro, (bonito casco antiguo), hacia Llagostera, Vidreres y vuelta a casa. Si nunca lo han hecho, les cautivará. No hay que ir fuera de Cataluña para ver maravillas. Para comer os recomendamos Can Bonay, en Peratallada, un lugar muy especial, de cocina con carta un poco corta pero muy cuidada. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Puede que sea necesario dormir. Prueben el Hotel Sant Roc, en Calella. En Sant Sadurní de l’Heura está el Somni, una casa rural encantadora. En Girona capital puede ir al hotel Carlemany, en el AC, o al Histórico. También hay un Novotel en el aeropuerto. Y si os van más los campings, junto al mar, tienen el camping Benelux, camino de Palamós, en Cala Castell. En Calella de Palafrugell se encuentra el camping La Siesta, grande, inmenso. A nosotros nos encanta el mas Patotxas, un magnífico camping familiar. El Camping Cypsela, en la playa de Pals, es hoy día algo más que un simple camping.
Confinats a Girona!
Amb les rebaixes del confinament arriba l’oportunitat de moure’ns per Catalunya! Quina alegria! Podrem anar a Girona, la nostra sempre anyorada i maravellosa Girona! No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en pedra. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs de Girona. No us perdeu la Catedral, el museu d’art del seu costat, Sant Feliu, Sant Nicolau i Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar els carrers del call jueu, estrets, i el seu museu. Senteu-vos a les escalinates barroques de la catedral. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Modern el Blanc, una descoberta de darrera hora. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel t Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern, molt familiar. O als de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic.
Una de las ciudades más poéticas y hermosas que se pueden ver durante este confinamiento en Catalunya es Gerona. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias medievales, baños judíos o escalinatas barrocas de la catedral. Todo un lujo a nuestro alcance. Gerona es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas. No os la podéis perder, Gerona, la bellísima Gerona. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona.
Fira de la Terra a Caldes de Malavella
Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 15 de març de 2020, es podrà gaudir de la fira, d’un mercat de productes d’artesania i alimentació, de passejades en ponis a càrrec de La Crinera. Preu: 3€. També passejades amb carruatges. Preu: 2€. Un munt de parades de protectores i associacions amb gossos en adopció. Amb la participació de CAAS, Galgos 112 i New Life. Activitats infantils de pinta-cares d’animals i taller d’elaboració d’orelles i antenes. Hi haurà servei de bar a càrrec del Club Patí Caldes. Al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any. Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal. Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos meravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!
Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.
Carnaval de Platja d’Aro
El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. Aquest any, a la Gran rua de Carnaval de carrosses i comparses on hi participaran més de 60 colles. La sortida serà des de la Plaça de la Sardana i el recorregut serà l’habitual per Cavall Bernat i Avinguda de S’Agaró. La Rua de Carrosses i Comparses serà el dissabte 22 de febrer amb la Gran Rua a les 11 del matí i a les 4 de la tarda. A la nit ball. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Nosaltres anem a La Terrassa, un hotel molt cèntric, que està prou bé, o al Bell Repós, més antic, però Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica. Des de la increible Casa Viart, llocs tradicionals com el Feliu, fins a trattorias com la Nove o pizzeries com La Roma. Bon carnaval a Platja d’Aro!.
El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.
Mercat de nadal a Castres
Si us agrada la bellesa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.
Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.
Du 6 au 31 décembre la magie et la beauté de Noël s’installent à Castres. Le Père Noël et sa joyeuse troupe vous donnent rendez-vous dans son village place Jean-Jaurès. En cette période, c’est l’effervescence, lutins et rennes s’activent pour que tout soit prêt pour le grand soir ! Un monde enchanté à découvrir, qui ravira petits et grands ! Des animations et des spectacles gratuits sont au programme. Le marché de Noël de Castres vous accueille: du 6 au 25 décembre. Horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: de 10h à 19h30 : du lundi au jeudi et les dimanches 8 et 15 décembre. De 10h à 21h : les vendredis et samedis et le dimanche 22 décembre. Horaire spécial le mercredi 25 décembre : de 15h30 à 19h30. Et du 26 au 31 décembre, horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: Tous les jours de 10h à 19h30, retrouvez place Jean Jaurès: Le Village des exposants, les Terrasses gourmandes, la Maison du Père Noël. Tout accès libre et gratuit.
Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas
Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. Serà aquest proper 6 de desembre de 2019. A les 10 hores és l’inici de la Fira i l’obertura de la presó. A les 11 hi haurà missa a l’església Sant Bartomeu del Mallol. I a la mateixa hora obren els tallers de les àvies remeieres. Les inscripcions són gratuïtes i es duran a terme en el mateix espai dels tallers. També hi haurà un concurs de dibuix infantil. Al migdia surt de casa la bruixa Estruga Maigarda i comença l’espectacle de carrer “Nothing de nothing” de la Companyia Show Olou de Toti Toronell i Pere Hosta. Tot a la Plaça Major. En acabat dinar popular al puig del Mallol. A la tarda taller de les àvies remeieres, i el musical itinerant “Ressons que ballen”, a càrrec de Brunzit. Acaba amb un ball popular participatiu, a càrrec de Brunzit. Cercavila i ball de la Bruixa Estruga Maigarda acompanyada per la comparsa dels Xot’s, des de l’antiga porta de la vila medieval i un caldo calent per a tots els assistents a la Fira. Finalment un mapping de les llegendes de la Vall com a cloenda de la Fira de Sant Nicolau. A més, tot el dia teniu fira d’artesania, mostra d’oficis antics i mostra de bestiar, moltes activitats familiars i infantils i podreu pujar al puig del Mallol amb el Tricu-Tricu! La fira és molt bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. El poble és bonic. Ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent. No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu. Aquest pont, tots cap a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.
La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.
Fira del pa i la xocolata a Sant Gregori
Al poble de Sant Gregori, un municipi molt proper a Girona capital, hi fan una fira del pa amb xocolata. Serà aquest proper diumenge, dia 17 de novembre de 2019. Celebren la Fira del pa i de la xocolata, durant tot el dia. Seguint la programació de les darreres edicions, la fira comptarà amb una variada oferta d’activitats lúdiques per a les famílies. Totes tenen lloc a la Plaça Rafael Masó. A partir de les 10 del matí hi ha un mercat d’artesans, la xocolatada popular fins escurar l’olla, la concentració de vehicles clàssics, i de motos històriques, i també tractors al carrer Torrent Vidal. Durant tot el matí, i a la tarda també, moltes activitats d’animació infantil i de jocs tradicionals. No faltarà animació de carrer. A la tarda més animació infantil, més tallers, berenar de pa i xocolata, amb menjada de gran pastís i una figura de xocolata, i final amb música i animació infantil. Els restaurants del poble incorporaran plats cuinats amb xocolata a les seves cartes i menús. Sant Gregori està a la nostra sempre estimada Girona. S’hi arriba, des de la ciutat del Ter i l’Onyar per una carretera, la G-531, que surt des del mateix parc de la Devesa. Sant Gregori ha estat sempre una vila eminentment camperola, en una vall camperola també: la Vall de Llémena, de la qual és la porta d’accés. Encara que ha crescut molt en els darrers temps, encara conserva força d’aquest alegre bucolisme agrícola. A Sant Gregori, a més de disfrutar amb la fira, podreu visitar el poble, caminar a peu pels camps, anar en bici a veure ermites i masos medievals. Podeu arribar-vos també a Canet d’Adri, poble veï, amb uns bonics volcans apagats. I, naturalment, no deixeu de passar una estona a Girona, per veure’n la catedral i el barri jueu, o el casc antic. Per dinar, a la fira hi trobareu un servei de bar. De restaurants teniu El Racó d’en Pep. A Sant Medir, trobareu el restaurant els Ocells Perduts, Tel. 972 209 610. D’entre els restaurants ens agrada Can Joan d’Adri, al poble veï, també meravellós, de Canet d’Adri, amb els seus volcans. Tel. 972 428 691. A Canet d’Adri hi ha el restaurant La Sala, a la plaça del poble, 1. Tel. 972 428 284, o bé El Celler de l’Adroher, Tel. 972 428 270. Més lluny, el Arnau de Can Perot, a Granollers de Rocacorba, terme ja de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. El bon restaurant de Can Xifra és a la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. Vinga, tots i totes a Sant Gregori per a passar un bon diumenge, amb pa i xocolata!.
San Gregori es un municipio muy cercano a Girona capital, desde donde se llega por una carretera, la G-531, que sale desde el mismo parque de la Devesa, en Girona ciudad. De hecho, el pueblo ha crecido mucho en los últimos años. El hecho de estar tan cerca de Girona y de estar rodeado de naturaleza, lo ha convertido en un destino privilegiado a la hora de buscar vivienda nueva. San Gregori era una villa eminentemente campesina, en un valle campesino también: el Valle de Llémena, de la que él es la puerta de acceso. Conserva aún hoy este alegre bucolismo agrícola. En San Gregori podrán visitar el pueblo, caminar a pie por los campos, ir en bici a ver ermitas y masías medievales. Pero hoy os queremos hablar de otra cosa. De una feria muy dulce que tiene lugar en Sant Gregori el tercer domingo de noviembre. La feria del pan y del Chocolate. ¿Recuerdan las meriendas de cuando éramos pequeños y pequeñas?. Y si el chocolate y el pan no les animan bastante, debéis saber que la feria coincide con una muestra de espectáculos familiares. Ahora pinta fantástico, ¿verdad?. Disfrutar de los actos de la feria y de un montón de espectáculos infantiles: pasacalles, animación, talleres, juegos … Todo ello comenzará a las 10 de la mañana, con un buen almuerzo popular con butifarra y chocolate caliente. Después pasacalles. Concentración de vehículos clásicos, motos históricas y tractores viejos. Intercambio de placas de cava y encuentro de encajeras. Taller de pan, juegos tradicionales, y espectáculo para los niños. También habrá venta y degustación de chocolate, y para mayores, de café. Y la típica feria de artesanía. No faltará, para cerrar el día, una buena merienda de … pan y chocolate, claro. En la feria se encuentra un servicio de bar. Para comer pueden probar los platos hechos con chocolate que servirán los restaurantes de la zona. Como por ejemplo Can Joan d’Adri, en el pueblo vecino, también maravilloso, de Canet d’Adri, con sus volcanes. Tel. 972 428 691. En Canet mismo está el restaurante La Sala, en la plaza del pueblo, 1. Tel. 972 428 284. De Canet también, El Celler de l’Adroher, Tel. 972 428 270. En el barrio del Raval, ya en Sant Gregori, se encuentra el restaurante El Racó d’en Pep, en la carretera de Santa Afra, s / n. Tel. 972 428 418. En Sant Medir, encontrarán el restaurante los Pájaros Perdidos, Tel. 972 209 610. Más lejos, el Arnau de Can Perot, en Granollers de Rocacorba, término ya de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. Can Xifra está en la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. ¡Vayan a Sant Gregori a pasar un buen domingo!.
Fires de Sant Narcís de Girona
Finals d’octubre vol dir fires a Girona. aquest any comencen el 25 d’octubre i duren fins el 3 de novembre de 2019. Això vol dir un cap de setmana i un pont de Tots Sants sencers de festa i animació. Perquè hi ha fires i fires, així com hi ha festes i festes. Així com hi ha ciutats i ciutats. Nosaltres ens estimem amb bogeria Girona. Necessitem anar a Girona cada cert temps. Recórrer els seus carrers antics, assaborir-los lentament. Girona és agradable en tot temps. Però Girona per fires és una altra cosa. Girona per fires és Girona en estat pur, al 100 per cent. Encara que no s’hi pugui aparcar. Encara que estigui plena de gent, de gom a gom. Encara que no pugueu donar un pas, heu de pujar a Girona per fires. Gaudir, ni que sigui un dia, unes hores, de l’esperit de Girona en fires. Aparqueu lluny i camineu. Aneu-hi en tren. Aneu-hi en cotxe i agafeu el bus. Feu el que vulgueu però respireu l’ambient màgic, embogit, fantàstic, multicultural, cosmopolita, íntim, únic i meravellós de la ciutat en la seva festa gran. Girona, per Sant Narcís, la darrera setmana d’octubre, es transforma. L’aire de la tardor, la pluja que ha mullat els carrers medievals de la Força, l’olor de fulles mullades de la Devesa, mil efectes que enlluernen els nostres sentits. Impossible detallar tots els actes que tenen lloc a Girona durant les fires. Actes de tota mena: actuacions de carrer, mercats i mercadets, música, castells, gegants, exposicions de tota mena, teatre… i, naturalment, desenes d’espectacles per infants. Mireu-vos la web per escollir la vostra. També teniu la Fira de Mostres, instal·lada al parc de la Devesa. Una fira d’aquelles antigues, de sempre, de la de recollir prospectes i omplir bosses i més bosses de propaganda i obsequis comercials. Els vostres fills i filles xalaran d’allò més. I per dinar també heu de saber què hareu de reservar amb temps, o fer-ho fora de Girona. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu unes molt bones fires a Girona!.
Hay fiestas y fiestas. Así como hay ciudades y ciudades. Nosotros amamos Girona. Necesitamos ir a Girona cada cierto tiempo. Recorrer sus calles antiguas, saborearlas lentamente. Girona es agradable en todo tiempo. Pero Girona en ferias es otra cosa. Girona en ferias es Girona en estado puro, al 100 por ciento. Aunque no se pueda aparcar. Aunque esté llena de gente, hasta rebosar. Aunque no se pueda dar ni un paso. Deben subir a Girona en tiempo de ferias. Disfrutar, aunque sea un día, unas horas, del espíritu de Girona en ferias. Aparque lejos y camine. Vaya en tren. Vaya en coche y tome el bus. Haced lo que queráis pero subir a respirar un ambiente mágico, enloquecido, fantástico, multicultural, cosmopolita, íntimo, único y maravilloso de la ciudad en su fiesta grande. Girona, el dia de San Narciso, la última semana de octubre, se transforma. El aire del otoño, la lluvia que ha mojado las calles medievales, el olor de hojas mojadas de la Devesa, mil efectos que deslumbran nuestros sentidos. Imposible detallar todos los actos que tienen lugar en Girona durante las ferias. Actos de todo tipo: exposiciones, paradas variadas, exposiciones de todo tipo, música, gigantes, teatro … y, naturalmente, decenas de espectáculos para niños. Consulten la web. También tienen la Feria de Muestras, instalada en el parque de la Devesa. Una feria de aquellas antiguas, de las de siempre, de las de recoger folletos y llenar bolsas y más bolsas de propaganda y obsequios comerciales. Sus hijos e hijas disfrutaran horrores. No podrán dormir en Girona para ferias. Hay hoteles espléndidos pero estarán llenos. Mirad las entradas que, en este mismo blog, hemos dedicado a Girona. Encontrarán nuestros hoteles y restaurantes favoritos. Pero ya debe saber que, para comer habrá de reservar con tiempo, o hacerlo fuera de Girona. ¡Buenas ferias en Girona!.
Fira Medieval a Tossa de Mar
Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.
No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.
We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.
Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.
La Fira de l’avellana a Brunyola
Brunyola és un petit poblet de la comarca de la Selva, en les nostres estimades terres de Girona. Aquest proper cap de setmana s’hi fa una fira de l’avellana. Tot i que Brunyola és dificil de trobar, us recomanem d’arribar-vos-hi. Està a mig camí entre Anglès i Santa Coloma de Farners. Brunyola és zona de camp, de pagesos, amable i rient, a la plana que ja anuncia Girona, però aprop de les Guilleries. Des de fa anys s’hi cultiva l’avellaner, i l’avellana de la Selva te reconeguda fama. Arribareu a Brunyola si preneu la C-63 des de Santa Coloma de Farners, en direcció a Anglès, i just passar l’eix transversal, preneu tot seguit la desviació per la carretera local que porta al poble, a mà dreta. També està unida per carretera amb Sant Dalmai. La Fira durarà tot el cap de setmana fins el diumenge al vespre. Hi haurà espais per a venda de productes artesanals i naturals. També una exposició de maquinària agrícola relacionada amb el cultiu i recollida de l’avellana i venda d’avellanes de la Selva. Es podran visitar diferents exposicions, hi haurà un pica pica de productes d’avellana, amb degustació de la coca de Brunyola, amb avellana de la Selva, allioli d’avellana i els plats cuinats amb avellana presentats pels restaurants del municipi. A la nit música, el concert “Avellana jove”. No hi manca una caminada popular, un recital de cançons populars, tallers, sardanes i concursos variats, com ara cursa de velocitat carregant un sac d’avellanes. Normalment hi ha havaneres i de cançons de taverna. Però cada any és diferent. Ja ho veieu, festa sana i casolana. Podeu dinar al poble, recordeu, cuina d’avellana. Per exemple al restaurant El Castell, molt recomanable, casolà, petitó, al centre mateix de la vila. Can Segarra està a la carretera C-63, just a la desviació cap a Brunyola. Una mica més endavant, per la mateixa c-63, hi ha Can Horta del Puig, en una masia rústica. Per dinar, sopar i dormir teniu la casa rural de Cal Gabatxó, molt bonica, amb piscina, ideal pels infants. Brunyola, més enllà de la fira, és molt acollidor, petit i coquetó. Son quatre cases al voltant de l’església i un potent casalot que fou castell. Impressionant. És un entorn ideal per anar amb bici, i per passejar i còrrer amb els infants. Hi ha bellíssims boscos de pi, castanyer i alzina, en un terreny planament ondulat. També podeu visitar, al poble veí de Sant Dalmai, el desconegut volcà de La Crosa, el més gran de Catalunya i tercer d’Europa. Molt bonic, ja a les Guilleries, el Castell de Farners, recentment restaurat. O prendre les aigües a l’Spa del centre termal Magma també al mateix Santa Coloma de Farners. Per petits i grans assedegats d’emocions fortes, podeu muntar en kart al circuït de Sils, a tocar de la carretera NII. Girona ciutat, medieval i encantadora, no està lluny, així com tampoc ho està Osor, Sant Hilari i les Guilleries. Bona fira de l’avellana a Brunyola!.
A Brunyola, un pequeño pueblecito de la comarca de la Selva, en nuestras queridas tierras de Girona, se hace una feria de la avellana, el domingo del primer fin de semana de octubre. Brunyola es dificil de encontrar. Está a medio camino entre Inglés y Santa Coloma de Farners. Brunyola es zona de campo, de campesinos, amable y riendo, en la llanura que ya anuncia Girona, pero cerca de las Guilleries. Desde hace años se cultiva el avellano, y la avellana de la Selva tiene reconocida fama. Llegaréis a Brunyola si toma la C-63 desde Santa Coloma de Farners, en dirección a Inglés, y justo pasar el eje transversal, tome a continuación la desviación por la carretera local que lleva al pueblo, a mano derecha. También está unida por carretera con Sant Dalmai. La feria se inaugura oficialmente el sábado por la mañana y acaba el domingo por la noche. Para comer Can Segarra está en la carretera C-63, justo en el desvío hacia Brunyola. Un poco más adelante, por la misma c-63, hay Can Huerta del Puig, en una masía rústica. Aún más adelante está el restaurante Can Valls, en el casco urbano del pequeño pueblo de Sant Martí Sapresa. Para comer, cenar y dormir tiene la casa rural de Cal gabacho, muy bonita, con piscina, ideal para los niños. Brunyola, más allá de la feria, es muy acogedor, pequeño y coqueto. Son cuatro casas alrededor de la iglesia y un potente caserón que fue castillo. Impresionante. Es un entorno ideal para ir en bici, y para pasear y correr con los niños. Hay bellísimos bosques de pino, castaño y encina, en un terreno llanamente ondulado. También puede visitar, en el pueblo vecino de Sant Dalmai, el desconocido volcán de La Crosa, el más grande de Cataluña y tercero de Europa. Muy bonito, ya en las Guilleries, el Castillo de Farners, recientemente restaurado. O tomar las aguas en el Spa del centro termal Magma también al mismo Santa Coloma de Farners. Para pequeños y grandes sedientos de emociones fuertes, puede montar en kart en el circuito de Sils, cerca de la carretera NII. Girona ciudad, medieval y encantadora, no está lejos, así como tampoco lo está Osor, Sant Hilari y las Guilleries. Buena feria de la avellana en Brunyola!.
La Fira de la bruixeria de Sant Joan les Fonts
Sant Joan les Fonts és un municipi de la Garrotxa, molt proper a la ciutat d’Olot. Però Sant Joan les Fonts te vida pròpia i molts atractius turístics per a les famílies amb nens i nenes, més enllà del fet de estar situat en una comarca tan bonica, plena de boscos i volcans, i a tocar d’una vila com Olot, plena de museus i de llocs encantadors. Avui us convidem a pujar fins Sant Joan les Fonts per gaudir de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa, sí. I pel seu excepcional patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, molt desconegut del gran públic, i un castell medieval, el de Junvinya, així com diverses esglésies en nuclis rurals. I també pel seu increïble patrimoni natural, que permet passejades familiars, a peu o en bici, pel costat del riu Fluvià, i moltes rutes més, com l’anomenada ruta de les tres colades, (naturalment de lava). I és que tot el municipi està inclòs dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Però avui us convidem a pujar a Sant Joan Les Fonts amb motiu de tot això i de la seva fantàstica fira Internacional de Bruixeria. Ho munten molt bé, repartint els diferents actes repartits en espais dedicats a la terra, el foc, l’aire i l’aigua. Durant tot el cap de setmana el poble es transforma i es veu envoltat de bruixes i bruixots. S’hi fan activitats infantils i per a tots els públics. Hi trobareu tallers, xerrades, vols d’escombra, una gimcana embruixada i un túnel de l’infern. També un sopar espectacle amb un menú embruixat. No us ho penseu més i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà. Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana embruixat i màgic a les terres dels volcans, quina idea més fabulosa!.
¿Os gustan las brujas, la magia, los encantamientos?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la maravillosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su feria de brujas y brujos. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares llenos de actos y actuaciones, talleres para los peques. Aprovechad para subir a la Garrotxa y ver los volcanes, una salida que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes viviendo entre magos, ¡qué idea más fabulosa!.
Fira de Sant Miquel d’Hostalric
Hostalric és un poble gran, una antiga plaça forta medieval, una plaça forta del segle XVIII, important. sempre ens agrada d’anar-hi, passejar pels seus carrers, gaudir-ne. Està situada just a la fronterera entre Barcelona i Girona, als peus del Montseny i a tocar de les verdes turonades del màgic Montnegre. Una vila plena d’història, plena de natura. Enclavada al bell mig de la Vall del Tordera, en la ruta de pas cap a les platges amables del Maresme, o la Costa Brava poderosa. En un encreuament fantàstic, a mig camí de tot arreu. Culturalment Hostalric també és molt potent i poderosa. Conserva les seves formidables muralles medievals, gens malmeses, un record meravellós d’un passat gran històric, i, a dalt de tot del poble, una potent fortalesa de l’època del 1714. Passejant per Hostalric podeu admirar les la seva força, el panys de muralla perfectament conservats, les torres guerreres, el camí de ronda. I aquest proper cap de setmana Hostalric celebra la Fira de Sant Miquel. La Fira de Sant Miquel es celebrarà aquest proper cap de setmana. Hi haurà parades d’alimentació i artesania, demostracions i tallers d’oficis artesans. un munt d’actes per a tota la família com ara jocs de cucanya, hora del conte, música o atraccions infantils. Teniu visites guiades al castell, a les 12 i 17 hores, dissabte i el diumenge. També una trobada de puntaires de Catalunya i la peculiar cercavila de les Majorettes d’Hostalric, una formació integrada només per homes, que només surt en cercavila per la Fira de Sant Miquel. A més podreu entrar als més recondits racons i moure-us per on vulgueu. Hostalric és força més a prop de Barcelona del què us penseu. Comunicació ben fàcil per l’autopista AP-7, amb sortida al mateix poble, i per carretera, via Granollers i Sant Celoni. També hi podeu arribar per Mataró, seguint cap a Tordera, si veniu de la costa. No us perdeu la fira de Sant Miquel d’aquesta bonica població a cavall del Maresme, la Selva i el Vallés. Nosaltres hi anem cada any. Si l’oferta de la fira no fos prou per a la vostra gana, heu de saber que a Hostalric hi ha boníssims llocs per anar a dinar, si us fes falta. Us recomanarem llocs senzills i casolans, però de bona cuina, com ara el Quatre Vents, a la carretera, Av. Coronel Estrada, 122, tel: 972 86 56 90, o bé El Parrufu, també a la mateixa carretera, però al número 299, tel: 972864048. Ens agrada molt també Cal Esparter, al mig del poble, o bé Cal Panxu, al mateix carrer Major, un xic més avall, al número 43, tel: 972 86 42 41. Encara n’hi ha molts més. Bona fira a Hostalric!.
Hasta Hostalric siempre nos gusta ir. Nos encanta esta ciudad medieval, justo en la frontera entre Barcelona y Girona, situada al pie del Montseny y con las espaldas vueltas hacia el Montnegre. Llena de historia, llena de naturaleza, en el Valle del Tordera, centrada en un cruce fantástico, a medio camino de todas partes. Culturalmente Hostalric es muy potente. Conserva sus murallas medievales, recuerdo de un pasado histórico, y una potente fortaleza. Paseando por Hostalric podrán admirar los lienzos de muralla perfectamente conservados, las torres guerreras, el camino de ronda. Y este próximo fin de semana, el último de septiembre, estará todo abierto. Podrán entrar en los más recónditos rincones y moverse por donde quieran. Porque este fin de semana, Hostalric está de fiesta. Es la feria de San Miguel. En la calle mayor habrá puestos de artesanía, gastrónomicos, de oficios, de todo tipo de cosas. Pueden ver un encuentro de coleccionistas de placas de cava, de encajeras, sardanas y muchos espectáculos para niños. Podrán remover a su gusto en el mercado de antigüedades y trastos viejos. Abrirá las puertas el castillo, donde tendrán lugar talleres infantiles y concursos. En la Plaza de la Villa habrá conciertos de folk, pop, swing y jazz. Participareis en una butifarrada popular por pocos euros, y gratuitamente en el oficio de fiesta mayor. Hostalric está bastante más cerca de Barcelona de lo que os pensáis. Comunicación bien fácil por la autopista AP-7, con salida el mismo pueblo, y por carretera, vía Granollers y Sant Celoni. También se puede llegar por Mataró, siguiendo hacia Tordera, si vienen de la costa. No os perdáis la feria de San Miguel de esta bonita población a caballo del Maresme, la Selva y el Vallés. Nosotros vamos cada año. Si la oferta de la feria fuera poco para su apetito, deben saber que en Hostalric hay buenísimos lugares para ir a comer, por si hiciera falta. Os recomendaremos lugares sencillos y caseros, pero de buena cocina, como Cal Esparter, en medio del pueblo, o bien Panxu, en la misma calle Mayor, un poco más abajo, en el número 43, tel: 972 86 42 41. Aún hay muchos más. Buena feria en Hostalric.
Castres, revisitat
Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.
Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.
Fira Modernista de Barcelona
A Barcelona també es fan coses pels infants. Prova d’això que diem és aquesta fira modernista que organitzen aquest cap de setmana. La Fira Modernista de Barcelona d’aquest any està dedicada a Jujol. Està emmarcada dins la Festa Major de la Dreta de l’Eixample. Serà al carrer Girona (entre Diputació i Diagonal) que estarà tancat al trànsit. Hi haurà tot tipus d’activitats lúdiques i culturals, com ara un mercat artesanal o parades del modernisme. En total es muntaran 180 carpes. Alhora, també hi ha programades un grapat d’activitats modernistes i encara més de Festa Major!. Així el divendres 1 de juny, primer dia de fira, enjardinaran els arbres del carrer Girona. A la tarda, els carrers s’ompliran amb la rua feminista de la Fira Modernista de Barcelona, amb una desfilada protagonitzada pel grup de teatre, Descabellades i per el Teatre Dona, amb vestits d’època i pancartes reivindicatives. Podreu gaudir de tot tipus d’activitats infantils, tallers de treballs manuals, del campionat de botifarra o de la Rua de Cotxes Antics de la Fira. Sense oblidar-nos del ja tradicional “Rostim una vaca”, una degustació molt especial, i el sopar popular. El diumenge hi ha bicicletada Modernista, on cal anar vestit d’època. També descobrireu La Pianola Modernista, el Photocall Modernista, l’exposició de cartells modernistes d’alimentació del Mercat de la Concepció o l’espectacle modernista, i els secrets de Mr. Stromboli. Cada nit hi haurà música: swing, punxadics o el Concert Jove del Casal de Joves de la Dreta de l’Eixample, una nit de salsa, folk i funk. En fi, animació i gresca. Quelcom diferent. Una bona ocasió per passar un matí, o tarda, de dissabte o diumenge, a casa.
En Barcelona también se organizan actos para los niños y niñas. Prueba de ello es esta feria modernista que organiza la Asociación de comerciantes de la Dreta de l’Eixample y el Ayuntamiento de Barcelona. Tradicionalmente se corta la calle Girona, en el tramo comprendido entre la Diagonal y Aragón. Cuando la calle se convierte en peatonal, se organizan una serie de actividades para todos, grandes y pequeños. Naturalmente puestos de tiendas y comercios, eso sí, ambientados. Muestra de artesanía, muestra de oficios artesanos, pasacalles con figurantes, trenecito, paradas de entidades relacionadas con el Modernismo, y promoción de la bonita ruta del Modernismo de Barcelona. Además: coches de época, talleres, espectáculos infantiles, títeres … También una ciudad invitada. En fin, animación y diversión. Algo diferente. Una buena ocasión para pasar una mañana, o tarde, de sábado o domingo, en casa.
@ Sortides familiars 
You must be logged in to post a comment.